Mostrando las entradas para la consulta ferro ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ferro ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 3 de marzo de 2024

Lexique roman; Fenolh, Fenoilh, Fenoill - Feriar


Fenolh, Fenoilh, Fenoill, s. m., lat. feniculum, fenouil. 

Fenolh... sas fuelhas, gra et razitz so medicinals.

(chap. Fonoll... les seues fulles, gra y arraíls son medissinals.)

Eluc. de las propr., fol. 209.

Fenouil... ses feuilles, grain et racines sont médicinaux.

Una branca de fenoilh. Cat. dels apost. de Roma, fol. 200.

Une branche de fenouil.

Ab aitant de fenoill verdet.

Deudes de Prades, Auz. cass. Avec autant de fenouil vert. 

CAT. Fenoll. ESP. Hinojo. PORT. Funcho. IT. Finocchio. (chap. Fonoll, fonolls; fonollera, fonolleres; fonollá, fonollás. All. Fenchel; En. Fennel.)


Fenugrec, Fengrec, s. m., (lat. fenum graecum, foin grec) fénugrec, senegré, sorte de plante.

Am fenugrec coyt. Trad. d'Albucasis, fol. 36. 

Avec fénugrec cuit.

Semensa de li et de fengrec.

Rec. de recettes de médecine.

Semence de lin et de fénugrec.

(ESP. Alholva, fenogreco. CAT. MOD. Fenigrec, senigrec, alfolba.)

Fenugrec, Fengrec, s. m., (lat. fenum graecum, foin grec) fénugrec, senegré,

Fer, Ferr, Ferre, s. m., lat. ferrum, fer.

Eissamens cum l' azimans

Tira 'l fer e 'l fai levar.

Folquet de Marseille: Si cum selh. 

De même que l'aimant attire le fer et le fait lever. 

Armats de fust e de ferr' e d'acier.

(chap. Armats de fusta y de ferro y d' asser: acero.)

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.

Armé de bois et de fer et d'acier. 

Una gran fals en guisa de fer de caval. Liv. de Sydrac, fol. 31. 

Une grande faux en forme de fer de cheval.

Fig. Non podon morir, coma si eran de fer. V. et Vert., fol. 14. 

Ne peuvent mourir, comme s'ils étaient de fer.

- Allusivement à la couronne de Lombardie.

Quan la corona del ferre 

Vendran drec... querre.

R. de Tors de Marseille: Ar es dretz. 

Quand la couronne de fer ils viendront directement... quérir.

Loc. prov. De mon mal aip conosc en ver 

Que bati fer freg ab martel. 

Deudes de Prades: En un sonet. 

Par ma mauvaise habitude je connais vraiment que je bats fer froid avec marteau.

Sel fabrega fer freg

Qui vol far ses dan son pro.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra. 

Celui-là forge fer froid qui veut faire son profit sans dommage.

ANC. CAT. Ferre. CAT. MOD. Ferro. ANC. ESP. Fierro. ESP. MOD. Hierro. PORT. IT. Ferro. (chap. Ferro, ferros.)

2. Ferrolh, s. m., verrou.

Ab ferrolhs de fer lo portal fo fermatz.

(chap. En forrollats de ferro lo portal va sé tancat; forrollat.)

Roman de Fierabras, v. 4000. 

Avec verroux de fer le portail fut fermé. 

ESP. Cerrojo. PORT. Ferrolho. (chap. forrollat, forrollats.)

3. Ferrament, Ferramen, s. m., lat. ferramentum, ferrement, instrument, ouvrage de fer, arme.

Fargas bonas a agusar los ferraments. Cout. de Saussignac, de 1319.

(chap. Forges bones per a esmolá, afilá los ferramens, les ferramentes. 

A la Valensia de Vicente Blasco Ibáñez encara se díe: ¿portes ferramenta? Se referíe a la navalla.)

Forges bonnes à aiguiser les ferrements.

De sirurgia no sai, ni vuel sos feramens;

Per talhar, per cozer no fui anc aprendens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Je ne sais de chirurgie, ni veux ses instruments; pour tailler, pour coudre je ne fus oncques apprenant.

Piquas e palas e d'autres ferramens. Philomena. 

(chap. Piques y pales y datres ferramens, ferramentes.) 

Piques et pieux et d'autres armes.

CAT. ANC. ESP. PORT. Ferramenta. (ESP. MOD. Herramienta) 

IT. Ferramento. (chap. Ferramenta, ferramentes; ferramén, ferramens.)

4. Ferradura, s. f., ferrure. 

Una ferradura de caval.

(chap. Una ferradura de caball.)

Tit. de 1193. DOAT, t. CV, fol. 118. 

Une ferrure de cheval.

De cadu (cada) faure (favre, fabre), una ferradura de caval, cad an.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 326. 

De chaque forgeron, une ferrure de cheval, chaque année.

CAT. ANC. ESP. Ferradura. ESP. MOD. Herradura. PORT. Ferradura. 

IT. Ferratura. (chap. Ferradura, ferradures.)

5. Ferruga, s. f., limaille de fer.

Ferruga es limadura de ferr.

(chap. Ferruga (viruta) es llimadura de ferro.)

Eluc. de las propr., fol. 188.

Ferruga est limaille de fer.

6. Ferrer, s. m., ferronnier.

Ferrers e pelhisers e coirers.

Charte de Montferrand de 1248. 

Ferronniers et pelletiers et chaudronniers. 

CAT. ANC. ESP. Ferrer. ESP. MOD. Herrero. PORT. Ferreiro. (chap. Ferré, ferrés, ferrera, ferreres.)

7. Ferrater, s. m., ferronnier, marchand de fer.

Lo ferrater que aporta fer obrat.

(chap. Lo ferraté que porte ferro obrat, traballat.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 343.

Le ferronnier qui apporte fer travaillé.

8. Ferrenc, adj., de fer.

Peyra en color ferrenca.

(chap. Pedra de coló ferrosa.)

Eluc. de las propr., fol. 185. 

Pierre de couleur de fer.

9. Ferrador, adj., propre à ferrer. 

Lo milhier de clavells ferradors.

(chap. Lo milená de claus de ferrá, ferradós.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 105. 

Le millier de clous à ferrer.

10. Ferrar, Ferar, v., ferrer. 

Dels quatre pes ferar. 

(chap. Ferrá dels cuatre peus : de les cuatre potes.)

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Ferrer des quatre pieds. 

Part. pas. Es lo bossos tendutz, 

Que es be loncs e ferratz e adreitz e agutz.

Guillaume de Tudela. 

Est tendu le bélier, qui est bien long et ferré et droit et aigu.

- Garni de pierres, de cailloux. 

Ves un camin gran e ferat. Roman de Jaufre, fol. 7.

Vers un chemin grand et ferré. 

Mi geta d'aquest cami ferrat.

Roman de Fierabras, v. 1747.

Me tire de ce chemin ferré. 

ANC. FR. Avec bastons ferrats et non ferrats. 

Contes d'Eutrapel, fol. 134.

Du demourant avoient barbe rase et pieds ferrats.

Rabelais, liv. V, chap. 27.

ANC. ESP.

Ayer do me ferraba un ferrero maldito. 

Nunca en la mar entrarie con su nave ferrada.

Arcipreste de Hita, cop. 290 et 588. 

CAT. Ferrar. ESP. MOD. Herrar. PORT. Ferrar. IT. Ferrare. (chap. Ferrá: ferro, ferres, ferre, ferrem o ferram, ferréu o ferráu, ferren; 

ferrat, ferrats, ferrada, ferrades.)

11. Desferrar, Desferriar, v., déferrer, désenchaîner.

Mi desfer 

Lo ronsin... 

Del pe dreig.

Porcier: Seigner.

(chap. Me desferre lo rossí (caball) del peu dret : de la pota dreta.)

Me déferre le roussin... du pied droit. 

Vagan a la preyon Karlle desferriar. V. de S. Honorat. 

Qu'ils aillent à la prison désenchaîner Charles. 

Part. pas. subst. E Montferrat si solon refferrar 

Li desferratz.

Ogiers: Totz temps.

Dans Montferrat les déferrés ont coutume de se referrer.

ANC. ESP.

Témense, que las arcas les han de desferrar.

Arcipreste de Hita, cop. 1513. 

CAT. Desferrar. ESP. MOD. Desherrar. PORT. Desferrar. IT. Disferrare. (chap. Desferrá: desferro, desferres, desferre, desferrem o desferram, desferréu o desferráu, desferren; desferrat, desferrats, desferrada, desferrades. Desencadená, liberá.)

12. Dezenferrar, v., désenchaîner, délivrer.

De tot si dezenferra.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Se délivre de tout.

13. Referrar, Refferrar, v., referrer, ferrer de nouveau, remettre dans les fers.

Per referrar de un pe lo caval. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Pour referrer d'un pied le cheval. 

E Montferrat si solon refferrar 

Li desferratz.

Ogiers: Totz temps. 

Dans Montferrat les déferrés ont coutume de se referrer.

IT. Riferrare. (chap. Referrá, torná a ferrá: referro, referres, referre, referrem o referram, referréu o referráu, referren; referrat, referrats, referrada, referrades.)


Fer, adj., lat. ferus, farouche, sauvage, cruel, féroce. 

Con l'austor qu'es pres en l' aranh,

Qu' es fers tro s'es adomesjatz.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Comme l'autour qui est pris dans le piége, qui est farouche jusqu'à ce qu'il s'est apprivoisé. 

Fin' amors m'asegura 

De la fera biza.

B. de Ventadour: Tant ai. 

Pur amour me garantit de la cruelle bise. 

Fig. Per que m'etz vos tan fers ni tan salvatges?

La Comtesse de Die: A chantar. 

Pourquoi m'êtes-vous si farouche et si sauvage? 

CAT. Fer. ESP. Fiero. PORT. Fero. IT. Fero, fiero. (chap. Furo, fiero, farruco, ferós com lo llop de la capucheta o caperucita, salvache, cruel.)

2. Feramens, adv., cruellement, durement.

Plan e sospira feramens.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Gémit et soupire cruellement.

ESP. IT. Fieramente. (chap. fieramen, furamen, farrucamen, ferosmen, salvachemen, cruelmen.)

3. Sobrefer, adj., très sauvage. 

Ja que sio sobrefers. Eluc. de las propr., fol. 259.

Quoiqu'ils soient très sauvages.

4. Fera, s. f., lat. fera, bête sauvage, bête féroce.

De serpens et autras feras habitada.

(chap. De serps y datres fieres habitada.)

Eluc. de las propr., fol. 158. 

Habitée par serpents et autres bêtes féroces.

5. Feram, s. m., animal sauvage, bête féroce.

Las bestias e 'ls ferams

Que, per set, gitavan grans brams.

(chap. Les besties y los ferams (afarams) que, per set, gitaben grans brams; gitá : expulsá, vomitá, traure, soltá, etc.)

Si del feram avez paor.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Les bêtes et les animaux sauvages qui, à cause de la soif, poussaient grands hurlements.

Si vous avez peur de la bête féroce.

6. Feroce, adj., lat. ferocem, féroce. 

De sancta Marta vos dic, que ven a Tarascon 

Per cassar et aucire I feroce dragon.

(chap. De Santa Marta tos dic, que va vindre a Tarascón per a cassá y matá un ferós dragó.)

V. de S. Madeleine. 

Vous dit de sainte Marthe, qu'elle vint à Tarascon pour chasser et tuer un féroce dragon.

CAT. Feros. ESP. Feroz, feroce. PORT. Feroz. IT. Feroce. (chap. ferós, ferosos, ferosa, feroses.)

7. Ferotgue, Ferogge, adj., féroce. 

Era tan grans e tan ferotgues.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 52.

Était si grand et si féroce.

Tan grans cas et ferogges que taurs, leos, elephans et autras feroggas bestias venso.

De cara plus ferogges.

Eluc. de las propr., fol. 163 et 70.

Chiens si grands et féroces qu'ils vainquent taureaux, lions, éléphants et autres bêtes féroces.

Plus féroces de figure.

CAT. Ferotje.

8. Feron, adj., féroce.

Lo feron Amalbec.

P. Cardinal: Sel que fes. 

Le féroce Amalbec.

9. Ferocitat, s. f., lat. ferocitatem, férocité, sévérité, courroux. 

Angels... contra 'ls malignes esperitz mostro ferocitat.

Denoto indignacio de coragge et ferocitat.

Eluc. de las propr., fol. 13 et 40. 

Les anges... montrent sévérité contre les malins esprits.

Dénotent indignation de coeur et courroux. 

CAT. Ferocitat. ESP. Ferocidad. PORT. Ferocidade. IT. Ferocità, ferocitate, ferocitade. (chap. Ferossidat.)

10. Feritat, Ferdat, Fertat, s. f., lat. feritatem, férocité, cruauté, sévérité. Lop.. pert sa feritat et audacia. Eluc. de las propr., fol. 254.

(chap. Lo llop... pert la seua ferossidat y audassia.)

Le loup... perd sa férocité et audace. 

Jorn de ferdat, jorn de pahor.

Contricio e penas ifernals. 

Jour de sévérité, jour de terreur. 

Ferabras d'Alichandre fo de mot gran fertat. 

Sarrazis lay avia qu' ero de gran fertat. 

Roman de Fierabras, v. 234 et 247.

Fierabras d'Alexandrie fut de moult grande cruauté. 

Il y avait là des Sarrasins qui étaient de grande férocité.

ANC. FR. Si ferit Meliatir... par telle fierté que... trencha jus.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 84. 

Deus leons vit de grant fierté.

Lai d'Haveloc, v. 421. 

Se attaignirent par telle fierté de lances qu'elles rompirent par pièces et par esclatz. 

Hist. de Gérard de Nevers, p. 120.

11. Ferocia, s. f., lat. ferocia, naturel sauvage, sauvagerie.

Taurs de India..., ligatz a figuier, laysho... ferocia.

Eluc. de las propr., fol. 259.

Taureaux d'Inde..., attachés à figuier, laissent... naturel sauvage. 

ESP. IT. Ferocia.

12. Ferezir, v., effaroucher, effrayer. 

Part. pas. Es l'arma marrida,

Tan trista es e ferezida.

Contricio e penas ifernals. 

L'âme est marrie, tant elle est triste et effrayée.

13. Feror, s. f., férocité, fureur, frayeur.

Venc vas lhui ab sa feror.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.

Il vint vers lui avec sa fureur. 

Als auzens y a gran feror.

Pierre d'Auvergne: De Dieu no. 

Pour les oyants il y a grande frayeur.

- Bête féroce.

Un desert plen de leos e de serpens e de ferors.

V. et Vert., fol. 50.

Un désert plein de lions et de serpents et de bêtes féroces.

14. Fereza, s. f., frayeur.

Agron gran fereza, que a pauc no yssiro de lur sen.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.

Ils eurent grande frayeur, que peu s'en fallut s'ils ne sortirent de leur sens.

Si fos maritz, molt agra gran fereza. 

P. Cardinal: Ab votz. 

Si je fusse mari, j'aurais moult grande frayeur. 

CAT. Feresa.

15. Ferezos, adj., cruel, féroce. 

Lay si noyri gran temps uns ferezos dragons. V. de S. Honorat.

Là se nourrit long-temps un féroce dragon.

16. Ferienc, adj., bestial, charnel, carnassier.

Luxuria domda las ferrienchas pessas. Trad. de Bède, fol. 41. 

Luxure dompte les pensées charnelles.

17. Ferens, adj., féroce, carnassier. 

D' albanel, de gavanh, d'autres auzels ferens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De hobereau, de goëland, d'autres oiseaux carnassiers.

18. Esferezir, Esferzir, v., courroucer, effrayer.

Quan l' au K. Martels, s' esferezic; 

De dol e de mal' ira totz negresic. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Quand l'entend Charles Martel, se courrouça; de douleur et de mauvaise colère devint tout noir. 

Part. pas. Penedens, vergonhos, esferzitz, temeros.

G. Riquier: Si m fos. 

Repentant, honteux, effrayé, craintif. 

CAT. Esfereir.

19. Esferar, v., effrayer, effaroucher.

Mas el m' oblida, e s' esfera 

Per autra de mi.

G. Figueiras: L'autr'ier. 

Mais il m'oublie, et s'effarouche pour une autre que moi.

Fig. Tolh joven

E l' encaus e l' esfera.

Giraud de Borneil: De chantar. 

Ote gaîté et la chasse et l' effarouche.


Fera, s. f., lat. feria, fête, solennité.

Mil messas n'aug, e 'n proferi 

En feras lum de cera e d'oli.

A. Daniel: En est son. 

J'en entends mille messes, et j'en porte dans les fêtes lumière de cire et d'huile. 

CAT. ESP. PORT. IT. Feria. (chap. Festa, festes, día feriat, ferial, festiu.)

2. Ferial, adj., férial, de férie.

Ieu vi qu' us jorns ferials 

M'era miellers c' us Nadals.

Giraud de Borneil: Si m sentis. 

Je vis qu'un jour de férie m'était meilleur qu'un Noël.

ANC. FR. Leur fait commencer leur tragicomédie par une procession fériale.

Satyre Ménippée, p. 353. 

ESP. PORT. Ferial. IT. Feriale.

3. Feriar, v., férier, fêter. 

Part. pas. A certan jorn, en temps non feriat. 

Los jorns feriatz. Fors de Béarn, p. 1079 et 1097. 

A certain jour, en temps non férié. 

Les jours fériés. 

Dia feriat o no feriat.

Tit. de 1291. DOAT, t. CLXXV, fol. 210. 

Jour férié ou non férié.

ESP. Feriar. IT. Feriare. (chap. fé festa; festejá, que tamé es cortejá.)

domingo, 16 de abril de 2017

ungla

UNGLA f.: cast. uña

ungla, ungles, uña, uñas


|| 1. Làmina còrnia que neix i creix a l'extremitat dels dits de l'home, dels simis i d'altres animalsLo leó havia moltes unglesLull Blanq. 52. Un perfum | de semensa de cogombre, | ungles d'om, sanch mestrualTurmeda Diuis. 62. No es part mon cors de vós tant com dits d'ungla, Jordi de Sant Jordi iii.

Ungles de dol: ungles que tenen negra de brutícia la part no adherida a la pell. 

|| 
2. Coberta còrnia que protegeix la part anterior dels caps dels dits dels quadrúpedes ungulats; cada una de les dues puntes de les potes dels animals de peu forcatPrin los ossos de les ungles del porcFlos medic. 137 voLo mateix fa póluora d'ungla caballina terrestri, Tres. Pobr. 21. Es menester que caueu ab un gerro la ungla, Dieç Menesc. i, 10. 

|| 
3. Crosta dura que es forma a les nafres del bestiar

|| 
4. Excrescència en forma de mitja lluna, semblant a l'arrel d'una ungla; tumor dur que es forma damunt les parpelles. Lo suc de la rayu del liri blanc posat als huyls desfà les vngles d'aquels... Item a desfer la vngla dels huyls posa-t'hi sanc d'anguila uiua, Tres. Pobr. 22. Ara direm de la ungla: ela és carn sobirana que és en l'encarnada, e naix e'l lagremar mayor, e estén-se ves lo negre e cobre la vista, Alcoatí 42. 

|| 
5. Nom de diversos objectes que tenen forma semblant a la d'una ungla humana o d'animalMaria... mirava una ungla de lluna sobre el cel de la prima nit, Vidal Mem. 72. Especialment: 

a) 
Ganxet corni en què acaba el darrer artell del tars d'un insecte.

b) Espina corba d'algunes plantes.

c) Part estreta de certs pètals.

d) Clapeta negra que hi ha a la part inferior de les fulles d'algunes flors.

e) Llauneta corbada que les plegadores d'olives s'ajusten als caps dels dits índex i gros per a plegar les olives (Tortosa).

f) Cadascuna de les puntes triangulars amb què una àncora es clava a la sorra o llot del fons.

g) Punta de ferro que va ficada al cap de baix de l'arbre de la sènia i que balla dins el dau (Eiv.).

h) Ferro que els sabaters passen pels davants i tacons de les sabates d'home i només pels tacons de les de dona (Men.).—i) Pern de la sola de l'arbre del llagut que s'encaixa en la primola (Mequinensa).

j) Eina de torner, a manera de puntacorrent acabat en punta, amb una cara plana i l'altra corbada, que serveix per a fer mitja-canya i per a polir les peces de banya; el ferro té 15 mil·límetres d'ample, i amb això es distingeix de la ungleta, que no en té sinó vuit (Torelló).—l) Barreta de ferro amb un cap corbat, que els llauners empren per a girar vores de les peces de llauna. 

Ungla sencera: canó que té tall a un cap i serveix per a tallar llauna (Manacor).

m) Peça de ferro fos, collada fortament al teler mecànic, que fa moure el joc de picar (Barc., Igualada).

n) Trosset de branca tallada que resta unida obliquament al tronc. 

|| 
6. Nom que amb diverses adjectivacions designa distintes plantes. 

a) 
Ungla de cavall Ungla d'aseplanta de la família de les compostes, de l'espècie Tussilago farfara, de rizoma vivaç, gruixut i carnós, fulles rodonenques i flors grogues (val.); cast. uña de caballo.

b) 
Ungla de canari (Gir.) o Ungles del diable (bal.): lleguminosa de l'espècie Ornithopus compressusde fulles inferiors peciolades i les superiors sentades, flors grogues, llegum molt comprimit, arquejat, rugós i acabat en bec llarg i ganxut; cast. uña de milano.

c) Ungles del diable: planta composta, de l'espècie Rhagadiolus stellatusde fulles molt variables, enteres, denticulars o lirades, flors grogues (Bal.).

d) Ungla de gat: lleguminosa de l'espècie Ononis natrixde tronc molt viscós i ramificat, fulles peciolades, les caulinars trifoliades, les florals superiors unifoliades, flors grogues, llegum linear i llavors globuloses (val.); cast. lemosa, pegamoscasTambé s'anomenen ungla de gat les espècies Ononis campestris (gaons) i Ononis tridentata (ranall, ruac).—

e) 
Planta de l'espècie Bignonia unguis-cati (Masclans Pl. 205).—

f) 
Ungles de moix: planta crassulàcia de l'espècie Sedum album (Mall.); cast. hierba canilla. (V. crespinell). 

|| 
7. fig. Habilitat o propensió forta a robar, a apoderar-se de les coses d'altri. 
Gent de l'unglaels lladres
Esser de l'unglaesser lladre
Fer l'ungla Fer córrer l'ungla: robar.

Loc.
- a) A l'ungla: al peu de la lletra, en tots els detalls (adaptació del llatí ad unguem). Sia feta crida acustumada, la qual sia a la ungla servadadoc. a. 1405 (arx. mun. d' Igualada). Aquells e aquellas sien a la ungla observades, doc. a. 1415 (Col. Bof. xli, 334). Observant les dites ordinacions a la ungledoc. a. 1442 (BABL, i, 389).

b) Fins a les ungles del peu: totalment, fins a l'extrem. E sien malayts tots los teus membres, de la vertiç del cap tro a la ungla del peu, Cost. Tort. IX, xxx.

- c) 
Anar a l'ungla: anar a peu (Mall.).

d) A ungla: a pota de bístiaEn aquells bons temps de traginar a ungla pels camins de què ja havem parlat, Salvador FB 67.

- e) 
Aferrar d'ungla: fer tot el possible per sostenir-se, per no caure (Mall.). S'aferrava d'ungla per aquelles penyesPenya Mos. iii, 200.

- f) 
Delicat com una ungla d'ase, o Més delicat que ungla d'asees diu d'una persona excessivament delicada, que es queixa sense prou motiu.

g) Saber una cosa per les ungles: saberla bé, pels caps dels dits.

h) Tenir ungles: tenir molta habilitat.

- i) 
Treure les ungles: estendre un gat les ungles per esgarrapar. També són amables es potons d'una moxa abans de treure ses ungles, Maura Aygof. 15.

- g) 
Treure les ungles: començar a actuar amb habilitat o amb violència contra algú. Qui tendrà ungles les treurà, Alcover Rond. ii, 292.

- h) 
Mostrar les ungles: donar proves de valor, de decisió, de voler-se defensar o de voler atacar.

- i) 
Esser llarg d'ungles Tenir les ungles llarguesesser lladre, tenir propensió a robar.

j) Gat amb vint unglesun lladre (Bal.).

- l) 
Clavar l'ungla Clavar les ungles Ficar les ungles: cobrar més del que cal.

m) Posar les ungles damunt, a algú: agafar-lo, apoderar-se'n, sotmetre'l.

n) Amagar les ungles, com els moixosdissimular la mala intenció o les males obres (Mall.).

o) Posar-hi els dits i deixar-hi les ungles: ficar-se en negocis o coses perjudicials, en què es perd més que no es guanya (Empordà).

p) Caure dins les ungles d'algú: caure dins el seu poder, venir a dependre d'ell.

q) No són ungles de Sant!: es diu referint se a una cosa que algú tracta amb molt de mirament i que ens sembla que no val la pena.

- r) 
Menjar-se les ungles: patir fam, no menjar a bastament (Mall.). Que'ns avem menjades les ungles enguanydoc. a. 1508 (BSAL, x, 316).

s) Venir d'una ungla de cavall: venir molt prim, mancar-hi molt poc (Cardona, Solsona). «Se li'n va anar a una ungla de cavall que no l'agafés».

- t) 
Esser carn i ungla: esser molt amics, tenir gran intimitat, anar sempre junts.

- u) Costar es bec de ses unglescostar molt, presentar grans dificultats (Mall.).

Refr.
—a) «Ungles de gat i cara de beat»; «No et fiis de beat, que té ungles de gat»: es diu referint-se als hipòcrites, als que fingeixen una bondat que no tenen.—b) «El gat no mostra les ungles fins que en té menester» (Ross.).

Ungles de gat i cara de beat



    Cult. pop.
—Existeixen diverses supersticions referents al fet de tallar o tallar-se les ungles. És general la creença que tallar-se-les en divendres porta malastrugança. Tallar-se-les en dilluns evita el mal de queixal
(Arx. Trad. 
i, 185). També diuen que no convé tallar les ungles a un infant quan encara no camina, perquè això fa que en esser gran sigui lladre (Empordà). A Menorca diuen que per a tallar les ungles per primera vegada a un infant, les hi ha de tallar una persona que no sigui de la seva família, perquè si els hi tallava un familiar, l'infant en tornar gran seria lladre. També hi ha una manera d'evitar aquesta desgràcia, i consisteix a posar dins la mà de la criatura una moneda de plata al temps de tallar-li les ungles per primera vegada; així no serà lladre (Men., ap. Tres. Avis, 1928, p. 113). Els pics blancs a les ungles criden un regal (segons superstició de la comarca de Barcelona, ap. Catalana, vi, 565).

    Fon.: 
úŋgɫə (pir-or., or., bal.); úŋgɫɛ, úŋgɫa (occ., val.); úŋgɾa (alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: unglassa, unglarra, unglarrassa.—b)

Dim.: 
ungleta, ungletxa, unglel·la, ungleua, ungliua, unglona, ungló, ungloia, unglarrina, unglineua, unglinoia, unglarrinoia.
- c) Pejor.: unglota, unglot.

Etim.: 
del llatí ŭngŭlamat. sign. |||| 1, 2.

miércoles, 12 de abril de 2017

cavegueta, aixada, eixada, aixadella, eixadella

Aisá o Eisá = Azada
cavegueta
eixada, aixada, eixadella, aixadella
jada

eixada, aixadella, cavegueta, aixada, eixadella, aisá, eisá, azada, aixada,

Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall més o menys ample o bé en punta, i que té un ull per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrícoles (cavar, arrabassar, tallar, fer cauallons, etc.) o de picapedrer. Dono ibi... destrale l, aixata l, relia l,doc. a. 901 (Arx. Cor. Ar.). Feu anar los sarrains ab exades, e trencá l'aygua de la font, Jaume I, Cròn. 70. Item una exada pedrera, doc. segle XIV (Catalana, ii,142). Item duas axades odolandi, inv. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 151). Lo negre ortolà... portaua al coll una axada, e començà a cauarTirant, c. 268. Item una aixada formiguera de sinch liuras y miga, doc. a. 1564 (arx. parr. Igualada). Un martell, xada, perpal, inv. Sóller, a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1002). Serà ta clava, Alcides, sa enterradora aixada, Atlàntida iv.Les moltes varietats d'usos o de formes que pot tenir l'aixada es redueixen a quatre classes principals:—I, aixades amples (de 12 a 30 cm. de boca);—II, aixades estretes (de menys de 12 cm. de boca);—III, aixades forcades;—IV, aixades de picapedrer.

I. L'aixada de fulla ampla (cast. azada) és l'eina usual per cavar la terra, en el Principat. La fulla sol esser quadrangular i de tall recte; però n'hi ha que tenen el tall en línia corba. Les aixades amples que tenen forma o ús especial, són: 
|| 1. Aixada de clotar: té convex el costat oposat al tall, i serveix per fer clots (Selva del C.). 
|| 2. Aixada malesera: és més grossa que l'ordinària i serveix per eixartigar o per tallar malesa (Tortosa, Morella). 
|| 3. Aixada pradera: té la pala triangular amb el mànec a un dels angles, de manera que el que pega a terra en cavar és un dels costats del triangle, que té devers 30 cm. d'amplària; serveix per treballar la terra en els prats i arrossals (Ribera d'Ebre). 
|| 4. a) Aixada de mitja boca: la que té la fulla de 25 cm. per 12 (Gandesa).—b) Aixada de boca: la més ampla, que té de 20 a 30 cm. d'amplària (Falset). 
|| 5. Aixada hortolana: és lleugera, no gaire ampla ni resistent; serveix per fer solcs a l'hort (Gandesa).

II. L'aixada de fulla estreta (única casta d'aixada que es coneix a Mall. i Men. amb aqueix nom) és una eina doble, car a una banda té tall horitzontal o punta i a l'altra banda té tall vertical, punta o cas; serveix per eixartigar, cavar terres rocoses, tallar arbusts, etc. Hi ha aquestes varietats d'aixada de forma o denominació especial: 
|| 1. Aixada amb picola: la que per un cap té tall horitzontal i per l'altre té punta (Castelló). 
|| 2. Xada amb punta xada puntera, xada gavetera: té un cap o tots dos acabats en punta, i serveix per fer pous o gavetes i en general per cavar a terra forta (Manacor, Felanitx, Ariany, Vilafr. de B., Muro). 
|| 3. Xada boca-ampla: té l'aceró tan ample o més que la cala, i serveix per tallar llenya (Manacor, Vilafr. de B., St. Llorenç des C.). 
|| 4. Aixada broca: té punta a cada cap (Llombards). A Mancor en diuen xada amb broc. 
|| 5. Aixada carbonera: té per un cap una fulla llarguera i per l'altre un ample escarpell que fa un angle bastant visible amb la fulla (Selva del C.). 
|| 6. Aixada cassuda: la que al cap posterior té cas o cabota, en lloc d'escarpell o punta (Castelló). 
|| 7. Aixada d'arrabassar aixada de punta: el ferro és molt llarg, acaba en punta per davant i en cas per darrera; serveix per arrabassar les terres (cavar-les molt endins) (Vinaròs, Gandesa). 
|| 8. Aixada de cavar: té el ferro acabat en tall per davant i en cas per darrera (Vinaròs, Ador). 
|| 9. Aixada de galló (Gandesa) o aixada de pent (Martí G., Dicc.):la que per un cap té forma d'aixada ordinària i per l'altre té punta; cast. azadón de peto. 
|| 10. Aixada de garriga: la que serveix per arrancar garrigues (Confl.). 
|| 11. Aixada escarpellada: la que té escarpell (Castelló). 
|| 12. Aixada estreta: té per davant tall estret horitzontal i per darrera un escarpell (Esterri d'A.), o bé per davant punta i per darrera escarpell (Falset, Cast.). 
|| 13. Aixada hortalissera: aixada petita per arrabassar herbes o entrecavar hortalissa (Benidorm). V. aixadella. 
|| 14. Xada llenyatera: és més grossa que les altres i serveix per tallar llenya de garriga (Ariany, Vilafr. de B.). 
|| 15. Aixada motxa: té el tall de devers 10 cm. d'amplària i un escarpell a la part posterior, i serveix per tallar brossa de la garriga (Falset).
III. De l'aixada forcada n'hi ha dues formes: 
|| 1. Aixada amb punxes (Selva del C.) o aixada de ganxos (Tortosa): té les dues pues molt ben definides i separades una de l'altra des de llur començament. 
|| 2. Aixada amb gavilans (Alcoi, Benidorm) o aixada de tonyar (Xàtiva): té les puntes més amples i curtes, que neixen juntes del centre de la fulla.
IV. Els picapedrers de Mallorca empren dues classes d'aixada: 
|| 1. Aixada amb punta: que per un cap té punta i per l'altre un rastell (tall vertical). 
|| 2. Aixada amb tall, que per davant té tall horitzontal i per l'altre un tall també horitzontal pero escapçat.
    Loc.
—«Amb sa xada i es cabàs!»: ho diuen per afirmar que és ben cert allò que han dit, si algú en manifesta dubte (Llofriu).
    Fon.: əʃáðə (Oleta, Illa, Ribesaltes, Cotlliure, Olot, Barc., Igualada, Ciutadella); əʃáðɛ (Puigcerdà, Campdevànol, Bagà, Maó); əʃáða, ʃáða (Solsona); əʃáðɛ (Vilafr. del P.); aјʃáðɛ (Lleida, Tremp, Artesa, Falset); aʃáðɛ (Sort, Balaguer); aјʃáða (Pont de S., Bonansa, Senterada, Tortosa, Morella); aјʃáɛ (Fraga, Vinaròs); eјʃáða (Calasseit); eјʃáðɛ (Gandesa); eјʃá (Llucena); aјʃá (Benassal, Morella, Castelló, València, Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Ador, Sanet, Alcoi, Benidorm); aʃá (Pego); ʃáðə (Ribes, Llofriu, Mall., Men., Eiv.).—Denominacions especials:—I: ʧafés ʧáfes (Pego); əјʃaðámplɛ (Selva del C.); əʃaðámple (Vilafr. del P.); ʃaðámplə (Eiv.);—I || 2: aјʃáða malezéɾa (Tortosa); aјʃáða maleéɾa (Morella);—I || 3: aјʃáða pɾaðéɾɛ (Ribera d'Ebre);—I || 4 a: eјʃáða ðe miʤa βókɛ (Gandosa);—I || 4 b: aјʃáða ðɛ βókɛ (Falset);—II || 1: aјʃá em píkɔ́la (Cast.);—II || 2: xáðəmpúntə (Manacor, Ariany, Vilafr. de B., Muro); ʃádə puntéɾə (Manacor, Alqueria-Blanca); ʃáðə ɣəvətéɾə (Vilafr. de B.);—II || 3: ʃáðə βoсámplə (Manacor, St. Llorenç des C.); ʃáðə βokámplə (Vilafr. de B.);—II || 4: əʃáðə βɾɔ́kə (Es Llombards); ʃáðəmbɾɔ́k (Mancor);—II || 5: əјʃáðə kəɾβunéɾɛ (Selva del C.);—II || 6: aјʃá kasúða (Cast.);—II || 7: aјʃá ðareβasá (Vinarós); eјʃáða ðe púntɛ (Gandesa);—II || 8: aјʃá de kavá (Vinaròs, Ador);—II || 11; aјʃá eskaɾpeʎá (Cast.);—II || 12: aјʃáðə estɾéta (Esterri); aјʃáða stɾétɛ (Falset); ʧastɾéta (Cast.);—II || 13: aјʃá oɾtaliséɾa (Benidorm);—II || 14: ʃáðə ʎəɲətéɾə (Mall.);—II || 15: aјʃáða móʧɛ (Falset);—III || 1: əјʃáðəmpúɲʧes (Selva del C.); aјʃáða ðe gáɲʧos (Tortosa);—III || 2: aјʃá eŋ gaviláns (Alcoy, Benidorm); aјʃá ðe toɲáɾ (Xàtiva).
    Sinòn.: I: aixada-fes, xafes;—II || 1: fes; picola;—II || 7 i 8: fes;—II || 11: magall;—II || 13: aixadella; aixadeta;—II || 15: aixadella.
    Etim.: del llatí *asciata‘eina per cavar’ (REW 697).