DVA, Borao, J

JABUGO. n. Especie de cabra montés de pelo algo más fino.

JACULATORIA. n. Se usa en lenguaje familiar, como equivalente a las frases castellanas vaya una embajada! miren qué embajada!

JADA. a. Azada.

JADIAR, a. Cavar con la azada. (Como al cavar se respira fuerte, jadear podría asociarse a jadiar)

JAMBAR. n. Aplanchar y dar la última mano al pantalón en la parte que cubre las piernas. (jambe francés: pierna; jambon : jamón : pernil : magre, cuixot, cuixa)

JAMBORLIER, a. Camarero. (Chamberlain; camarlengo, camera, cámara)

JAMBRAR, a. Enjambrar.

JAQUE. a. Cualquiera de los lados de las alforjas. - n. Moneda de los reyes de Aragón, y así dice D. Pedro mis jaques se mezclaron con sus torneses (Lexique de Raynouard).

JAQUESA (libra). n. Véase libra jaquesa.

JARAPOTE. a. Jaropeo.

JARAPOTEAR. a. Jaropear o dar jaropes: la Academia incluye esta voz y la anterior como provinciales, igualmente que de Aragón, de Andalucía.

JARCIA. n. Jauría de perros. - n. hombre de jarcias, persona de conocimientos, de estudios, de noticias: también se dice en este sentido tener muchas jarcias.

JARREAR. n. Jaharrar.

JARRO. a. El que, y sobre todo la que, grita mucho hablando sin propósito. - d. Medida de vino. - c. Cacharro.

JASCO. d. Desabrido, áspero al paladar, falto de jugo. (Estopeng, estopenc, de estopa)

JAUTO. a. Insípido, sin sal: en Murcia jaudo según la Academia.

JEBE. a. Alumbre.

JETA. a. Véase geta.

JETAR. a. Desatar algo en cosa líquida, por ejemplo un ajo en el guisado.

JETAZO. a. Mojicón. (mogicon)

JETO. a. Colmena vacía untada de aguamiel para que acudan a ella los enjambres.

JIJALLO. a. Arbusto bueno para el ganado: se escribe también xijallo y se pronuncia sisallo.

JIMENZAR. a. Quitar a golpes la simiente del lino o cáñamo para llevarlo a poner en agua.

JISCA. c. Caña que se cría en lugares húmedos.

JITAR. a. Arrojar, echar fuera. (GITAR)
JOCALIAS. n. Alhajas destinadas al culto divino: tiene conexión con una de las acepciones que la Academia da a la palabra mazonería. - Ducange amplía la significación e interpreta "monilia, gemmae; annuli, aliaque id genus pretiosum:" también Miguel del Molino da esa significación.

JORDIGA. n. Ortiga.

JOREAR. n. Orear.

JOTA. c. Sonata, canto y baile de Aragón.

JOVADA. a. Terreno que ara en un día un par de mulas. (jou; yugo; 2)

JOVENZANO. n. Jovencito.

JUAGAR. n. Enjuagar.

JUAN DEVANA. n. Juan Lanas, marica, hombre afeminado en sus inclinaciones.

JUBADA, a. Véase JOVADA. a. Terreno que ara en un día un par de mulas.

JUBERO. n. Colono que no estaba obligado a los servicios de huerta y cabalgada con que se resistía a las invasiones repentinas (Cuenca). - En Navarra le dan sus ff. análoga significación.

JUBO. d. Yugo. (jou)

JUDÍA. n. Avefría.

JUDIAR. n. Tierra sembrada de judías.

JUDIERA. n. La planta que produce el fruto llamado judía. (bajoquera, bachoquera)

JUDICANTE. a. Cada uno de los diez y siete jueces que fallaban sobre los ministros de justicia o los lugartenientes del de Aragón que habían sido denunciados en sus oficios.

JUDIENCO. n. Despectivo de judío, que comúnmente se usa en sentido metafórico.

JUEZ DE ENQUESTA. a. Ministro togado que hacía inquisición y procedía de oficio contra los de justicia y contra notarios y escribanos. - n. juez medio, Justicia de Aragón. - n. juez de la casa del rey, Canciller, según el Códice de las Uniones de Aragón.

JUGADERO. n. Coyuntura en los miembros.

JUGUESCA. n. Partida de juego, generalmente improvisada y tumultuosa.

JUICIO. n. Se dice beberse el juicio y sorberse el juicio, como en Castilla tener el juicio en los talones, con alusión, no a la verdadera locura, sino a la poca reflexión o madurez en algún asunto.

JULEPE. n. Se usa en la expresión de llevar un julepe para significar llevar una tunda, o haber sufrido mucha contradicción, o haberse dado un mal rato, sea caminando sea desempeñando algún negocio.

JUNTA. n. Yunta. - n. junta de cinco, así se denomina la de acreedores censalistas de Zaragoza.

JUÑIDERA. d. Coyunda.

JUÑIR. d. Uncir. (Juñí, ficá lo jau, jou a dos animals de tiro).

JURADO EN CAP. a. Primer jurado de entre los insaculados en otras bolsas de jurados, con cuarenta años cumplidos.

JURATORIA. a. Lámina de plata con el evangelio escrito, sobre la cual juraban los magistrados.

JURATORIO. a. Instrumento en que se hacía constar el juramento de los magistrados.

JUSANO. n. Inferior, según el Índice de Blancas: léase yusano. (de jus: de abajo)

JUSEPICO. n. Fraile de la orden de San José. - n. Hipócrita, esto es, modesto y de gran compostura en la apariencia y por lo demás capaz de toda travesura.

JUSMETERSE. n. Someterse. (jus : sus : so : sota : debajo, dejus)

JUSTICIA. n. El presidente de la casa de ganaderos de Zaragoza.

JUSTICIA DE ARAGÓN. a. Magistrado supremo que con cinco Lugartenientes togados hacía justicia entre el rey y sus vasallos y entre los eclesiásticos y los seculares, expidiendo en nombre del rey provisiones e inhibiciones y teniendo a su cuidado la custodia de los fueros. - Aunque este nombre se usa siempre como masculino, el Códice de los Privilegios de la Unión le antepone siempre el artículo la.

JUSTICIA DE LAS MONTAÑAS. n. Justicias o jueces creados en Jaca y otros puntos, con jurisdicción completa para cierta clase de delitos, sobre todo para ladrones y asesinos: creáronse en las Cortes de Monzón de 1586.

JUSTICIADO. n. Justiciazgo, dignidad y tribunal del Justicia de Aragón. - n. Oficio del Justicia o presidente de la Cau a" ganaderos. -

JUSTILLO. d. Corsé, ajustador en las mujeres.

JUTAR. n. Enjugar.

JUVILLO. n. Novillo.

cavegueta, aixada, eixada, aixadella, eixadella

Aisá o Eisá = Azada

cavegueta

eixada, aixada, eixadella, aixadella
jada, 

Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall més o menys ample o bé en punta, i que té un ull per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrícoles (cavar, arrabassar, tallar, fer cauallons, etc.) o de picapedrer. Dono ibi... destrale l, aixata l, relia l,doc. a. 901 (Arx. Cor. Ar.). Feu anar los sarrains ab exades, e trencá l'aygua de la font, Jaume I, Cròn. 70. Item una exada pedrera, doc. segle XIV (Catalana, ii,142). Item duas axades odolandi, inv. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 151). Lo negre ortolà... portaua al coll una axada, e començà a cauar, Tirant, c. 268. Item una aixada formiguera de sinch liuras y miga, doc. a. 1564 (arx. parr. Igualada). Un martell, xada, perpal, inv. Sóller, a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1002). Serà ta clava, Alcides, sa enterradora aixada, Atlàntida iv.Les moltes varietats d'usos o de formes que pot tenir l'aixada es redueixen a quatre classes principals:—I, aixades amples (de 12 a 30 cm. de boca);—II, aixades estretes (de menys de 12 cm. de boca);—III, aixades forcades;—IV, aixades de picapedrer.

I. L'aixada de fulla ampla (cast. azada) és l'eina usual per cavar la terra, en el Principat. La fulla sol esser quadrangular i de tall recte; però n'hi ha que tenen el tall en línia corba. Les aixades amples que tenen forma o ús especial, són: 

|| 1. Aixada de clotar: té convex el costat oposat al tall, i serveix per fer clots (Selva del C.). 

|| 2. Aixada malesera: és més grossa que l'ordinària i serveix per eixartigar o per tallar malesa (Tortosa, Morella). 

|| 3. Aixada pradera: té la pala triangular amb el mànec a un dels angles, de manera que el que pega a terra en cavar és un dels costats del triangle, que té devers 30 cm. d'amplària; serveix per treballar la terra en els prats i arrossals (Ribera d'Ebre). 

|| 4. a) Aixada de mitja boca: la que té la fulla de 25 cm. per 12 (Gandesa).—b) Aixada de boca: la més ampla, que té de 20 a 30 cm. d'amplària (Falset). 

|| 5. Aixada hortolana: és lleugera, no gaire ampla ni resistent; serveix per fer solcs a l'hort (Gandesa).

II. L'aixada de fulla estreta (única casta d'aixada que es coneix a Mall. i Men. amb aqueix nom) és una eina doble, car a una banda té tall horitzontal o punta i a l'altra banda té tall vertical, punta o cas; serveix per eixartigar, cavar terres rocoses, tallar arbusts, etc. Hi ha aquestes varietats d'aixada de forma o denominació especial: 

|| 1. Aixada amb picola: la que per un cap té tall horitzontal i per l'altre té punta (Castelló). 

|| 2. Xada amb punta o xada puntera, o xada gavetera: té un cap o tots dos acabats en punta, i serveix per fer pous o gavetes i en general per cavar a terra forta (Manacor, Felanitx, Ariany, Vilafr. de B., Muro). 

|| 3. Xada boca-ampla: té l'aceró tan ample o més que la cala, i serveix per tallar llenya (Manacor, Vilafr. de B., St. Llorenç des C.). 

|| 4. Aixada broca: té punta a cada cap (Llombards). A Mancor en diuen xada amb broc. 

|| 5. Aixada carbonera: té per un cap una fulla llarguera i per l'altre un ample escarpell que fa un angle bastant visible amb la fulla (Selva del C.). 

|| 6. Aixada cassuda: la que al cap posterior té cas o cabota, en lloc d'escarpell o punta (Castelló). 

|| 7. Aixada d'arrabassar o aixada de punta: el ferro és molt llarg, acaba en punta per davant i en cas per darrera; serveix per arrabassar les terres (cavar-les molt endins) (Vinaròs, Gandesa). 

|| 8. Aixada de cavar: té el ferro acabat en tall per davant i en cas per darrera (Vinaròs, Ador). 

|| 9. Aixada de galló (Gandesa) o aixada de pent (Martí G., Dicc.):la que per un cap té forma d'aixada ordinària i per l'altre té punta; cast. azadón de peto. 

|| 10. Aixada de garriga: la que serveix per arrancar garrigues (Confl.). 

|| 11. Aixada escarpellada: la que té escarpell (Castelló). 

|| 12. Aixada estreta: té per davant tall estret horitzontal i per darrera un escarpell (Esterri d'A.), o bé per davant punta i per darrera escarpell (Falset, Cast.). 

|| 13. Aixada hortalissera: aixada petita per arrabassar herbes o entrecavar hortalissa (Benidorm). V. aixadella. 

|| 14. Xada llenyatera: és més grossa que les altres i serveix per tallar llenya de garriga (Ariany, Vilafr. de B.). 

|| 15. Aixada motxa: té el tall de devers 10 cm. d'amplària i un escarpell a la part posterior, i serveix per tallar brossa de la garriga (Falset).

III. De l'aixada forcada n'hi ha dues formes: 

|| 1. Aixada amb punxes (Selva del C.) o aixada de ganxos (Tortosa): té les dues pues molt ben definides i separades una de l'altra des de llur començament. 

|| 2. Aixada amb gavilans (Alcoi, Benidorm) o aixada de tonyar (Xàtiva): té les puntes més amples i curtes, que neixen juntes del centre de la fulla.

IV. Els picapedrers de Mallorca empren dues classes d'aixada: 

|| 1. Aixada amb punta: que per un cap té punta i per l'altre un rastell (tall vertical). 

|| 2. Aixada amb tall, que per davant té tall horitzontal i per l'altre un tall també horitzontal pero escapçat.

    Loc.

—«Amb sa xada i es cabàs!»: ho diuen per afirmar que és ben cert allò que han dit, si algú en manifesta dubte (Llofriu).

    Fon.: əʃáðə (Oleta, Illa, Ribesaltes, Cotlliure, Olot, Barc., Igualada, Ciutadella); əʃáðɛ (Puigcerdà, Campdevànol, Bagà, Maó); əʃáða, ʃáða (Solsona); əʃáðɛ (Vilafr. del P.); aјʃáðɛ (Lleida, Tremp, Artesa, Falset); aʃáðɛ (Sort, Balaguer); aјʃáða (Pont de S., Bonansa, Senterada, Tortosa, Morella); aјʃáɛ (Fraga, Vinaròs); eјʃáða (Calasseit); eјʃáðɛ (Gandesa); eјʃá (Llucena); aјʃá (Benassal, Morella, Castelló, València, Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Ador, Sanet, Alcoi, Benidorm); aʃá (Pego); ʃáðə (Ribes, Llofriu, Mall., Men., Eiv.).—Denominacions especials:—I: ʧafés o ʧáfes (Pego); əјʃaðámplɛ (Selva del C.); əʃaðámple (Vilafr. del P.); ʃaðámplə (Eiv.);—I || 2: aјʃáða malezéɾa (Tortosa); aјʃáða maleéɾa (Morella);—I || 3: aјʃáða pɾaðéɾɛ (Ribera d'Ebre);—I || 4 a: eјʃáða ðe miʤa βókɛ (Gandosa);—I || 4 b: aјʃáða ðɛ βókɛ (Falset);—II || 1: aјʃá em píkɔ́la (Cast.);—II || 2: xáðəmpúntə (Manacor, Ariany, Vilafr. de B., Muro); ʃádə puntéɾə (Manacor, Alqueria-Blanca); ʃáðə ɣəvətéɾə (Vilafr. de B.);—II || 3: ʃáðə βoсámplə (Manacor, St. Llorenç des C.); ʃáðə βokámplə (Vilafr. de B.);—II || 4: əʃáðə βɾɔ́kə (Es Llombards); ʃáðəmbɾɔ́k (Mancor);—II || 5: əјʃáðə kəɾβunéɾɛ (Selva del C.);—II || 6: aјʃá kasúða (Cast.);—II || 7: aјʃá ðareβasá (Vinarós); eјʃáða ðe púntɛ (Gandesa);—II || 8: aјʃá de kavá (Vinaròs, Ador);—II || 11; aјʃá eskaɾpeʎá (Cast.);—II || 12: aјʃáðə estɾéta (Esterri); aјʃáða stɾétɛ (Falset); ʧastɾéta (Cast.);—II || 13: aјʃá oɾtaliséɾa (Benidorm);—II || 14: ʃáðə ʎəɲətéɾə (Mall.);—II || 15: aјʃáða móʧɛ (Falset);—III || 1: əјʃáðəmpúɲʧes (Selva del C.); aјʃáða ðe gáɲʧos (Tortosa);—III || 2: aјʃá eŋ gaviláns (Alcoy, Benidorm); aјʃá ðe toɲáɾ (Xàtiva).

    Sinòn.: I: aixada-fes, xafes;—II || 1: fes; picola;—II || 7 i 8: fes;—II || 11: magall;—II || 13: aixadella; aixadeta;—II || 15: aixadella.

    Etim.: del llatí *asciata, ‘eina per cavar’ (REW 697).