Dante da Maiano. Las, so que m'es al cor plus fins e cars,

Dante da Maiano.

(No confundir con Dante Alighieri.)

Las, so que m'es al cor plus fins e cars,

ades vai de mi parten e loignan,

e la pena e l trabail ai tot, ses pars,

on mantas vetz n'ai greu languir ploran.

Que l fis amors mi ten el cor uns dars,

on eu cre que l partirs non es ses dan,

tro qu'a mi dons, ab los sieus gens parlars,

prenda merse del mal qu'eu trag tan gran.

Leu fora si m volgues mi dons garir

de la dolor qu'ai al cor tan soven,

quar en lei es ma vida e mon morir.

Merse l'enquer, a ma domna valen,

que per merse deia mos precs coillir

e perdon fassa al mieu gran ardimen.

Pons de Capdoill. De totz chaitius sui eu aicel que plus (Alazais de Mercuer)

Pons de Capdoill.

De totz chaitius sui eu aicel que plus

ai gran dolor e sofre gran tormen;

per qu'eu volgra morir, e fora gen

qu'eu m'aucises, pos tant sui esperdus

que viures m'es marrimens et esglais.

Pos morta es ma domna n'Alazais,

greu pensar fai l'ira ni l dol ni l dan.

Mortz trahiritz, ben vos posc en ver dire

que non poguetz el mon meillor aucire.

Ai, cum fora garitz et ereubus 

s'a Deu plagues qu'eu fos primeiramen

mortz; las, caitius, non voill mais longamen

viur' apres leis. Reis, perdona il, Jesus,

Deus poderos, dreituriers e verais,

salvaire Critz, nomnatz sobre totz gais,

l'arma rendetz saint Peir' e saint Johan,

que tuit li ben i son c'om posca dire,

e de totz mals la pot hom escondire.

Seigner, ben la devem plaigner chascus,

qu'anc no fon hom ne vis tant avinen.

Qui aura mais tan bel captenemen?

Que val beutatz ni bos pretz mantengus, 

ni que val sens, honors ni solatz gais,

gens acoillirs ni nuills cortes essais,

ni que valon franc dich ni fait prezan!

Segles dolens, de bon cor vos azire,

mout valetz pauc, pos lo meils n'es a dire.

Aras podem saber que l'angel sus

son de sa mort alegre e jauzen,

qu'auzit ai dir, e trobam o ligen:

cui lauza pobles, lauza Dominus.

Per que sai be qu'ill es el ric palais,

en flors de lis, en rozas et en glais,

la lauzon l'angel ab joi et ab chan.

Cella deu be, qui anc no fo mentire,

en paradis sobre totas assire.

Ai, cals dans es de midons n'Azalais!

Non posc als far, mas de tot joi mi lais

e prenc comjat de chantar derenan,

e plaing e plor e maint coral sospire

m'an mes per leis en angoissos martire.

Amics n'Andreu, camjat son mei dezire,

ni ja d'amor non serai mais gauzire.

Guillem de Cervera, trovador, catalán,

El trovador catalán Guillem de Cervera nos muestra cómo hablaban por Manresa o Berga en el s.XIII, es evidente que era lengua distinta a la coetánea valenciana. (Hauría de mirá si los apóstrofes están al texto original.)

Entre Lerida e Belvis,
pres d´un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorela
un pastor vestit de terlis,
e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l´erba novela.
E anc pastora pus bela,
plus cuynda ne pus ysnela;

no crey que fos, ne no m´es vis
c´a mos oyls tan plazen ne vis
en França ne en Castela.

Tomo I, texto XLII, XLIII, mossen Dalmau de Dernius

XLII. 

Similis fuit missa duci de Berri.

XLIII.

Reg. 2.252, fol. 127.

Memorial de ço que de manament del senyor rey deu fer mossen Dalmau de Dernius ambaxador seu en França.
- Primerament ira al duc de Burgunya e feta per ell la salutacio acostumada de part del dit senyor darali la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtud de la qual li dira les coses seguents. - Bernardus secretarius. - ço es quel dit senyor ha fort gran desig de saber la sua salut e bon estament axi com daquell que ama tant com si era son frare e quel prega ab la major affeccio que pod que soven lon vulla ab ses letres certificar quar lo dit senyor ne esta cascun jorn ab gran congoxa per moltes novitats que hou dir fort soven ques fan en França les quals son dites et recitades al dit senyor rey en moltes e diverses maneres de que lo dit senyor ha sovent gran desplaer per raho de la cordial e intrinseca amor que ha al dit duc. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel dit senyor rey per gracia divinal es en bon estament de sa persona e que apres que hague sabuda la dolorosa mort del rey de Sicilia primogenit seu a gran instancia del sanct pare et a supplicacio de tots sos regnes e terres veents quel dit senyor no havia fills qui li poguessen succehir ha presa per muller la yllustre dona Margarida de Prades: e quel dit senyor ha delliberat de passar ab la ajuda de nostre Senyor Deus en la primavera vinent en Sardenya e apres en lo regne de Sicilia per visitar e reformar aquell e que totes aquestes coses li fa saber lo dit senyor per tal com sab certament quen haura gran plaer. - Bernardus secretarius. - E semblant manera tendra lo dit mossen Dalmau de Dernius ab lo duc de Berri recitantli totes les dites coses ab les plus gracioses maneres que pora. - Bernardus secretarius. - E apres que seran fetes totes les coses dessus dites lo dit mossen Dalmau dira al dit duc de Burgunya quel dit senyor rey ha gran desig de saber dell qui en tots los affers de la Esgleya
ha cabut en quina manera es estat procehit en aquells quar lo dit senyor non ha pogut encara haver clara informacio per tal com los dits fets li son estats recitats e trameses a dir per scriptura en diverses maneres e fort discordants la una de laltra: e quel dit senyor no informat de la veritat axi com desige lo prega fort affectuosament que li trameta a dir clarament et distincta en quina manera es estat passejat en los affers dessus dits quar lo sanct pare axi com lo dit duc no ignora es vengut en la terra e senyoria del dit senyor e hi es huy en dia e si lo dit senyor era ben informat dels dits fets tendria manera que ell e lo dit duc lo qual lo dit senyor axi com lo ama en lo cors e en lo temporal vol amar en la anima e en lespiritual ne reportarien gran e assenyalada honor en la qual amaria mes lo dit senyor que fos participant ab ell lo dit duc que persona del mon per la intrinseca amor e cordial affeccio que li ha: e ladonchs lo dit mossen Dalmau tendra esment e veura com li respondra lo dit duc e ab quin gest e cara ho pendra. E finalment fara tot son poder de saberne clarament la sua intencio e sabuda aquella trametra encontinent al dit senyor ab lletra continent tot ço que fet haura un cavalcador que sen mena: e si cas sera quel dit mossen Dalmau conegues que degues esperar resposta del dit senyor sperarla ha: o si vehia quel cas ho requeris e li fos pus expedient de tornarsen al dit senyor ladonchs tornarsen ha: e tot aço remet lo dit senyor a la discrecio del dit mossen Dalmau que sabra ben conexer qual partit li sera millor pero en tot cas certificara continuament ab ses letres lo dit senyor axi de les coses dessus dites com de totes noves que pora saber de quals parts del mon se vulla. - Bernardus secretarius. - Noresmenys se veura lo dit mossen Dalmau ab lo rey de Navarra e apres la salutacio acostumada darali de part del senyor rey la letra de creença que sen porta per virtud de la qual li explicara totes les coses dessus contengudes tocants la salut e bon estament del dit senyor e com apres la dolorosa mort de son primogenit lo rey de Sicilia de gloriosa memoria ha presa muller e com enten a passar en la primavera vinent en Sardenya puys en Sicilia: recitantli tot aço tant solament en la forma que al dit duc ho haura recitat no parlantli ne faent mencio del fet del scisme si donchs no vehia quel dit rey lon metesen noves primerament o que conegues que fes afer e lo temps ho requeris. - Bernardus secretarius. - Puys dirali de part del dit senyor la gran e fort intrinseca amor quel dit senyor ha a la reyna de Sicilia filla sua e que la ha feta lochtinent general en lo regne de Sicilia e li ha dat semblant o major poder que ella havia en vida del rey de Sicilia marit seu e quel dit senyor li ha fet saber que si ella volra romanir en lo dit regne que a ell plau o si sen volra tornar deça ell la fara acompanyar honorablament e si volra romanir en la cort del dit senyor que ell hi trobara fort gran plaer e la tractara totstemps com a filla axi propriament com si son marit fos viu o si perventurasen volra tornar en lo regne de Navarra la fara acompanyar com pus honorablament pora e que tot aço remet a la sua volentat et plaer. - Bernardus secretarius. - Noresmenys dara al vezcomte de Perellos e de Roda e a mossen Ponç de Perellos les letres de creença quel dit senyor lus tramet e certificarse ha ab ells de totes les coses quel dit senyor vol saber del duc de Burgunya e de la intencio quel dit duc haura sobre aquelles e de totes noves que pora saber ab ells de les quals apres scriura largament e clara al dit senyor. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.