1714, Colom català, viure lliure, cup, esquerra, ANC, Ómnium, Generalitat de Catalunya, tv3%, CIU, independència, escola en català, volem votar, Da Vinci català, Espanya ens roba, cadena humana,
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Mostrando entradas con la etiqueta cup. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cup. Mostrar todas las entradas
miércoles, 19 de septiembre de 2018
sábado, 20 de enero de 2018
Citas de catalanistas
Citas de catalanistas
Josep Antoni Duran i Lleida, José Antonio Durán Lleida, de Alcampell, Huesca, candidato de CiU a las elecciones generales: "No hay derecho a que mientras un agricultor catalán no puede coger alguna fruta porque no le sale a cuenta, en otros sitios de España, con nuestra contribución, reciban un PER para que pasen el resto de la jornada en el bar de su pueblo".
Es aragonés, charnego no lo sé, no lo he mirado.
Josep Antoni Duran i Lleida: "La gente no se va de su país por ganas sino por hambre. Pero en Cataluña no caben todos".
Artur Mas, Arturo Mas , actual presidente de la Generalidad: "Estos niños y niñas sacrificados bajo el durísimo yugo de la inmersión lingüística en catalán sacan las mismas notas de castellano que los niños y niñas de Salamanca, de Valladolid, de Burgos y de Soria; y no le hablo ya de Sevilla, de Málaga, de Coruña, etcétera, porque allí hablan el castellano, efectivamente, pero a veces a algunos no se les entiende. A veces no se les acaba de entender del todo pero hablan castellano, efectivamente. ¿Dónde está el problema?".
Josep Lluís Carod Rovira, José Luis, Pepelu, expresidente de ERC: "Que no se equivoquen en el mapa –los ‘indignados’- y se manifiesten, se indignen, se meen, piten, griten e insulten allí donde les corresponde: en su país". No fundó la Universitat Carod Rovira y Virgili.
Heribert Barrera, expresidente del Parlamento catalán: "El eugenismo está muy desvalorizado, pero yo no veo por qué ha de ser así, si se utiliza racionalmente (...) A mí no me parece fuera de lugar esterilizar a una persona que es débil mental a causa de un factor genético".
Heriberto Barrera: "A mí me gustaría una Cataluña como la de la República: sin inmigrantes", ya que "la inmigración es la principal amenaza para Cataluña".
Heribert Barrera: "El cociente intelectual de los negros de EEUU es inferior al de los blancos".
Joan Tardà, diputado de ERC: "¡Muera el Borbón!" Borbón o Bourbon ?
Josep María Pelegrí, consejero de Agricultura: "Si entramos en un restaurante y consumimos vino de La Rioja no estamos ayudando al empresariado catalán".
Jordi Pujol, ex presidente de la Generalidad: "Lo que desde ahora es necesario es que Cataluña se prepare para una batalla fuerte, muy decidida, arriesgada si es necesario, para defendernos de la voluntad de España de atacar la identidad y el autogobierno catalán".
Leer la carta de Tarradellas de 1981
Jordi Pujol: "Durante 30 años hemos ayudado al Gobierno español, que no merece respeto porque no respeta a Cataluña".
Marta Ferrusola, no tenim ni cinc, esposa de Jordi Pujol: "Al Barcelona lo relaciono solo con Cataluña. Lo demás me sobra".
Marta Ferrusola: "Horroroso –que el Barcelona promocione la marca España-, dónde vas a parar... Ya tienen los toros y las Manolas".
Alfons López Tena, portavoz parlamentario de Solidaritat Catalana: -El objetivo de su partido es ir a Madrid a- "Hacer política independentista, reventar España desde dentro y hacer daño a los intereses españoles.
// Es el objetivo de este partido y de varios otros, como Podemos Podem, Cdc Ciu Pdcat, ERC, y todos los que consigan escaños en congreso y senado, incluyendo los nacionalistas vascos.
Alfons López Tena: "Entenderá que un día como hoy -tras ser increpado por 'indignados' castellanoparlantes-, precisamente, no tenga una visión, digamos, más amable de una lengua que ha sido utilizada".
Algún video flagrante en youtube :
Visitad dolcacatalunya.com
Josep Antoni Duran i Lleida, José Antonio Durán Lleida, de Alcampell, Huesca, candidato de CiU a las elecciones generales: "No hay derecho a que mientras un agricultor catalán no puede coger alguna fruta porque no le sale a cuenta, en otros sitios de España, con nuestra contribución, reciban un PER para que pasen el resto de la jornada en el bar de su pueblo".
Es aragonés, charnego no lo sé, no lo he mirado.
Josep Antoni Duran i Lleida: "La gente no se va de su país por ganas sino por hambre. Pero en Cataluña no caben todos".
Artur Mas, Arturo Mas , actual presidente de la Generalidad: "Estos niños y niñas sacrificados bajo el durísimo yugo de la inmersión lingüística en catalán sacan las mismas notas de castellano que los niños y niñas de Salamanca, de Valladolid, de Burgos y de Soria; y no le hablo ya de Sevilla, de Málaga, de Coruña, etcétera, porque allí hablan el castellano, efectivamente, pero a veces a algunos no se les entiende. A veces no se les acaba de entender del todo pero hablan castellano, efectivamente. ¿Dónde está el problema?".
Josep Lluís Carod Rovira, José Luis, Pepelu, expresidente de ERC: "Que no se equivoquen en el mapa –los ‘indignados’- y se manifiesten, se indignen, se meen, piten, griten e insulten allí donde les corresponde: en su país". No fundó la Universitat Carod Rovira y Virgili.
Heribert Barrera, expresidente del Parlamento catalán: "El eugenismo está muy desvalorizado, pero yo no veo por qué ha de ser así, si se utiliza racionalmente (...) A mí no me parece fuera de lugar esterilizar a una persona que es débil mental a causa de un factor genético".
Heriberto Barrera: "A mí me gustaría una Cataluña como la de la República: sin inmigrantes", ya que "la inmigración es la principal amenaza para Cataluña".
Heribert Barrera: "El cociente intelectual de los negros de EEUU es inferior al de los blancos".
Joan Tardà, diputado de ERC: "¡Muera el Borbón!" Borbón o Bourbon ?
Josep María Pelegrí, consejero de Agricultura: "Si entramos en un restaurante y consumimos vino de La Rioja no estamos ayudando al empresariado catalán".
Jordi Pujol, ex presidente de la Generalidad: "Lo que desde ahora es necesario es que Cataluña se prepare para una batalla fuerte, muy decidida, arriesgada si es necesario, para defendernos de la voluntad de España de atacar la identidad y el autogobierno catalán".
Leer la carta de Tarradellas de 1981
Jordi Pujol: "Durante 30 años hemos ayudado al Gobierno español, que no merece respeto porque no respeta a Cataluña".
Marta Ferrusola, no tenim ni cinc, esposa de Jordi Pujol: "Al Barcelona lo relaciono solo con Cataluña. Lo demás me sobra".
Marta Ferrusola: "Horroroso –que el Barcelona promocione la marca España-, dónde vas a parar... Ya tienen los toros y las Manolas".
Alfons López Tena, portavoz parlamentario de Solidaritat Catalana: -El objetivo de su partido es ir a Madrid a- "Hacer política independentista, reventar España desde dentro y hacer daño a los intereses españoles.
// Es el objetivo de este partido y de varios otros, como Podemos Podem, Cdc Ciu Pdcat, ERC, y todos los que consigan escaños en congreso y senado, incluyendo los nacionalistas vascos.
Alfons López Tena: "Entenderá que un día como hoy -tras ser increpado por 'indignados' castellanoparlantes-, precisamente, no tenga una visión, digamos, más amable de una lengua que ha sido utilizada".
Algún video flagrante en youtube :
Visitad dolcacatalunya.com
martes, 10 de octubre de 2017
CUP planea Países Catalanes confederales
La CUP planea unos «Países Catalanes confederales»
La CUP no se conformarían con una independencia de Cataluña, sino que aspiran a que eso fuera el primer paso de una suerte de estado confederal más amplio que abarque todo su concepto territorial de Países Catalanes y que incluso alcanzaría a parte de Aragón, la franja del meu cul, además de a la Comunidad Valenciana y Baleares.
«Países Catalanes confederales» es la tesis que sirve de punto de partida a las pretensiones estratégicas que cultiva activamente la organización independentista radical Poble Lliure, integrada en el seno de la CUP, partido que hace piña con Junts pel Sí y la Generalitat de Pueyodelmonte en el desafío secesionista.
Y, para profundizar en ese objetivo, Poble Lliure ha organizado una mesa redonda abierta al público, que tendrá lugar en Lérida este viernes 8 de septiembre y en la que se buscarán ideas para que parte de Aragón pase a formar parte de esa idea independentista de Países Catalanes.
Fuente: Independencia Cataluña: La CUP planea unos «Países Catalanes confederales» que incluyan a Aragón
Fuente, ABC, la web favorita de los catalanistas, escrita en castellano, de Castilla.
La cansó de Jxsi, Junts pel sí, junts anirem més lluny. Sí, a Alcalá Meco.
La CUP no se conformarían con una independencia de Cataluña, sino que aspiran a que eso fuera el primer paso de una suerte de estado confederal más amplio que abarque todo su concepto territorial de Países Catalanes y que incluso alcanzaría a parte de Aragón, la franja del meu cul, además de a la Comunidad Valenciana y Baleares.
«Países Catalanes confederales» es la tesis que sirve de punto de partida a las pretensiones estratégicas que cultiva activamente la organización independentista radical Poble Lliure, integrada en el seno de la CUP, partido que hace piña con Junts pel Sí y la Generalitat de Pueyodelmonte en el desafío secesionista.
Y, para profundizar en ese objetivo, Poble Lliure ha organizado una mesa redonda abierta al público, que tendrá lugar en Lérida este viernes 8 de septiembre y en la que se buscarán ideas para que parte de Aragón pase a formar parte de esa idea independentista de Países Catalanes.
Fuente: Independencia Cataluña: La CUP planea unos «Países Catalanes confederales» que incluyan a Aragón
Fuente, ABC, la web favorita de los catalanistas, escrita en castellano, de Castilla.
La cansó de Jxsi, Junts pel sí, junts anirem més lluny. Sí, a Alcalá Meco.
Esta de abajo es la terrorista Anna Gabriel la que dice "en un pueblo nos conocemos todos". A un poble mos coneixem tots. Ahora está en Suiza.
La exdiputada de la CUP Anal Grabiel, que el próximo día 21 debe comparecer ante el Tribunal Supremo como investigada por la causa por presunta rebelión contra el Govern cesado de Carlos Puigdemont y varios líderes independentistas, se halla en Suiza desde hace unas semanas.
Según ha avanzado El Periódico, Gabriel ha buscado refugio en ese país para preparar su defensa y ha contactado con un abogado experto en causas de extradición. En un comunicado, la formación terrorista ha confirmado que Gabriel se desplazó a Ginebra "en las últimas semanas", pero ha agregado que hasta el próximo martes no dará a conocer su estrategia de defensa. Ana Gabriel se declara anticapitalista, pero bien que cobraba su alto sueldo de diputada.
Gabriel, según la CUP, ha acudido a Ginebra junto a otros miembros de la campaña que puso en marcha contra el proceso judicial abierto por el Supremo. La formación ha afirmado que considera "absolutamente central" dar una "dimensión internacional" a ese movimiento y ha señalado que ha contactado con "entidades, instituciones internacionales y abogados" vinculados con la "defensa de los derechos civiles y políticos", tanto para la estrategia de la defensa de la formación como para "consolidar su posicionamiento político".
De acuerdo con El Periódico, Gabriel está siendo asesorada, además de por Benet Salellas, por el letrado suizo Olivier Peter, que ha llevado casos de extradición de colaboradores de ETA como Nekane Txapartegi, arrestada en el 2016 en Zúrich.
La CUP ha denunciado las "altísimas" penas de prisión que acarrean los delitos de los que se acusa a los encausados, que a su juicio no fueron "concebidos" para hechos como los sucedidos en Cataluña.
Además, añade que las medidas cautelares adoptadas como las fianzas altas, la prohibición de salir del país o la prisión incondicional para dos exconsejeros y dos líderes de las entidades independentistas disfrazadas de culturales, Anc y Òmnium, ponen de manifiesto el "carácter ejemplificador" que quiere dar el juez al caso.
martes, 19 de septiembre de 2017
Independentisme catalá, cuento
Al independentisme catalá ñan tres tipos de persones, los que inventen lo cuento, los que se creuen lo cuento, los que viuen del cuento.
En el independentismo catalán hay tres tipos de personas, los que inventan el cuento, los que se creen el cuento, los que viven del cuento
viernes, 8 de septiembre de 2017
Quim Arrufat, independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens
https://finestro.wordpress.com/2017/01/18/entrevista-del-moviment-franjoli-a-quim-arrufat/
Lo finestró es lo blog de J. M. Gracia Zapater, de La Codoñera.
Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Cataluña pel fet del xoc de nazionalismes que al Matarraña s'ha alimentat molt.
A tota España hi ha rebuig a Cagaluña, no sé perquè tant d'odi.
És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a España. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de "a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé, Cataluña mos robe".
No, el Matarraña no s'enfonsa per culpa dels catalans, què més vullguessim, sinó per la política franquista envers l'apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res... En canvi, a Cagaluña tenim autovies i autopistes, i fins i tot Francisco Franco Bahamonde ens va colgar de calerons. El discurs franquista ha quallat i dificulta molt l'enllaç popular i sociològic amb la resta de Països Cagalans.
http://agonfilosofia.es/index.php?option=com_content&view=article&id=259
Lo finestró es lo blog de J. M. Gracia Zapater, de La Codoñera.
Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un partit proetarra, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarraña. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Cataluña com tantes altres famílies de la zona.
Quim Arrufat: “La independència de Cataluña no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”.
Marcel Pena, lo pena de Marcel:
- Quina relació tens amb el Matarraña?
Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarraña. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.
La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarraña no és el centre de res; està en mig d'Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta.
- El Matarraña és una mica com la Franja del meu cul, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.
El procés de comarcalització de l'Aragó va voler imitar les comarques de Cataluña i la Comunitat Valenciana, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles chapurriauparlants fora del Matarraña. D'aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua cagalana no era un element determinant a l'hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.
- Què falta a la Franja del teu cul per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?
Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarraña respecte a Cagaluña, i que ha provocat l'èxode massiu que pateix.
Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Cataluña pel fet del xoc de nazionalismes que al Matarraña s'ha alimentat molt.
A tota España hi ha rebuig a Cagaluña, no sé perquè tant d'odi.
És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a España. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de "a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé, Cataluña mos robe".
No, el Matarraña no s'enfonsa per culpa dels catalans, què més vullguessim, sinó per la política franquista envers l'apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res... En canvi, a Cagaluña tenim autovies i autopistes, i fins i tot Francisco Franco Bahamonde ens va colgar de calerons. El discurs franquista ha quallat i dificulta molt l'enllaç popular i sociològic amb la resta de Països Cagalans.
- Quin paper hi hauria de jugar l'Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Cagalans com a referència, en aquesta recuperació?
Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua com feia Hitler i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l'Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarraña, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures... A la Franja del meu cul, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s'endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l'únic que pot reconstruir la idea dels Països Cagalans a la Franja del meu cul.
- També s'ha intentat fer des de Cagaluña, però les iniciatives encetades mai han acabat d'assentar-se.
L'aterratge d'institucions culturals catalanistes a la Franja del meu cul sempre s'ha fet pensat des d'una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja del teu cul. El meu pare, Esturrufat, va ser membre fundador de l'Ascuma, l'Associació Catalanista del Matarraña, però se'n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Al IET ara hi tenim a un catalanista de renom, Carlitos Sancho Meix, de La Vall del Tormo.
Ell no reclamava que l'Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials españoles com la Diputació de Teruel. L'ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja del meu cul.
Ell no reclamava que l'Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials españoles com la Diputació de Teruel. L'ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja del meu cul.
- Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja del teu cul.
Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja del meu cul. Un tipus d'iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja del meu cul en l'exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals. Fins i tot Òscar Adamuz, del moviment franjolí, què és de Santa Coloma, rebatejada per ell.
 |
| Estació de Valljunquera (Font) |
- La creació d'estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?
Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l'activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions chapurriauparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s'ha d'establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja del meu cul.
 |
| Francesc Xavier Escudero és la nostra esperança des de Beceit |
- A part de la llengua, el chapurriau, què més uneix el Matarraña i les comarques veïnes?
El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes en chapurriau. Trobem un tipus d'agricultura molt típic d'allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.
 |
| Ascumites assentats |
- Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el dialecte català com a llengua oficial?
El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l'Estat español, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals.
M'explico: ells no creuen que hi hagi d'haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s'ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l'educació del Matarraña hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s'arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat, és invasió lingüística. Per tant, és un recurs discursiu.
M'explico: ells no creuen que hi hagi d'haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s'ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l'educació del Matarraña hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s'arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat, és invasió lingüística. Per tant, és un recurs discursiu.
 |
| Paco Escudero balle sardana al ritme de tambor i bombo |
- Però hi ha gent que reivindica que l'Aragó és trilingüe.
Això no té res a veure amb entendre l'Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple, i a ser possible eliminar el castellà del currículum escolar per a defendre la llengua, com vol fer la ANC a Cataluña. Això només s'aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja del meu cul.
- És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja del meu cul només ideològicament?
Això és un problema que sobrepassa la Franja del meu cul. A España, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen quatre realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia, Beseit i els Països Cagalans, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l'Estat español. Això seria plurinacionalitat.
I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o dialecte catalan, l'idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d'aquesta negativa, i esperarem asseguts fins què aixó canvii. No ens oblidem del àrab i el rumà, què també haurien d'esser idiomes vehiculars.
- Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja del meu cul?
No n'hi ha a la Franja del meu cul ni pràcticament a la resta de Països Cagalans llevat del Principat per una raó: l'acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Cagalans és un procés lent. Quan al Principat s'activa l'independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.
Tot i així, hi ha molta gent de la Franja del meu cul que participa en l'Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Cagalans.
 |
| Ascuma a Calaseit |
- Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?
Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Ses Illes i la Comunitat Valenciana no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s'hagi fet independentista. A les Illes i al antic regne de València la burgesia local es va afiliar al PP, a Alianza Popular, FE de las Jons, i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Espanya ens Roba, però Franco ens donava la mamella, i què grossa què era. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Cagaláns.
- Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Cataluña i la resta dels Països Cagalans?
Primer s'ha de superar l'actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Cagalans. Si s’assoleix la independència de Cataluña, España en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica.
Això provocaria que molta gent a ses Illes i al regne Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta España o apropar-se al model de la República Cagalana. Tabarnia ho te clar, romandrie a España.
Això provocaria que molta gent a ses Illes i al regne Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta España o apropar-se al model de la República Cagalana. Tabarnia ho te clar, romandrie a España.
- Molta gent de la Franja del meu cul pensa que amb una frontera estatal s’acabaran les relacions amb Cataluña.
El concepte clàssic de l'estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Ni tan sols Trump a USA. Tenim l'exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Cataluña Nord i de la del Sud.
A no ser que España prohibeixi per als territoris chapurriauparlants tot allò de la Cataluña independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.
A més, que Cataluña va acollir molta emigració aragonesa i franjolina.
A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.
A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.
- El que sí que podria passar és que la independència de Cataluña sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris chapurriauparlants.
En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República cagalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l'Estat español pot tenir un dels principals problemes, perquè Cataluña tensarà positivament la resta de comunitats chapurriauparlants. Esclatarà quan esclati la corda, jo no hi estaré, aniré a Suïssa amb l'Anna Gabriel, és tant guarra al llit com al parlament.
- Com per exemple?
S'hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja del meu cul ho és bastant més que Saragossa. A la República cagalana, Barchinona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta, i unicornis a la hípica del Eixample....
- Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca.
- Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca.
domingo, 3 de septiembre de 2017
escombrem-los, CUP, brossada, catanazis
http://www.vilaweb.cat/noticies/la-cup-presentara-dema-la-campanya-autodeterminacio-desobediencia-paisos-catalans-escombrem-los/
Escombrem-los, agranemlos en chapurriau, de agraná: agrano, agranes, agrane, agranem, agranam, agranéu, agranáu, agranen, agranat, agranats, agranada, agranades (a granades se hauríe de empendre an esta brossada).
Escombrem-los, agranemlos en chapurriau, de agraná: agrano, agranes, agrane, agranem, agranam, agranéu, agranáu, agranen, agranat, agranats, agranada, agranades (a granades se hauríe de empendre an esta brossada).
https://www.losreplicantes.com/articulos/cup-reivindica-feminismo-cartel-mujer-barriendo/ ja ja ja, feminismo!
http://www.elcatalan.es/la-cup-arran-aliados-mandaran-aviso-los-empresarios/
Juaquinico Arrufat, dessendén de pare de Valjunquera, co-fundadó de la Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, Ascuma.org, llepasubvensions del catalanisme:
Juaquinico Arrufat, dessendén de pare de Valjunquera, co-fundadó de la Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, Ascuma.org, llepasubvensions del catalanisme:
sábado, 2 de septiembre de 2017
Markel Bringuè, Franja Viva, Alguer
Franja Viva
Comentari en el grup YO PARLO CHAPURRIAU.
8 de juliol,2017,
Markel Bringuè , Marcel Pena, de La Litera , La Llitera, del blog lo reguer, crec que ell va escriure esto texto.
Anit bai ficá'l Canal 33 y me bai trobá que fíen esto pograma sobre l'Algué, siutat de la isla de Sardeña. Y coma yo soc un gran afisionat a la istória de la Corona d'Aragó me'l bai quedá a mirá.
Resulte que a l'Algué encara charren la llengua que ban porta'y los repoblladós cataláns, balenciáns y mallorquíns, mescllada en paraules de l'italiá y el sardo. En resumen, que astí tamé parlaen un tipo de chapurreat.
Cregueu que é posiblle que amés dels repobladós dels territoris que charren al pograma, tamé y'anés chén de la nostra sona? Cllaro que no charren coma naltres, pero yo bai entendre bastán bé lo que diben, menos als dos omes més bells: lo barbé y lo que fabricae silles de montá cabálls.
Pa yo que los llasos que mos unisen al resto de territoris de la Corona d'Aragó encara se mantenen mol forts, y esto pograma me ba acabá de combense. (sic)
Versió ortogràficament correcta:
Anit vaig ficar Canal 33 i me vaig trobar que feien este programa sobre l' Alguer, ciutat de l' illa de Sardenya, I com que jo soc un gran afeccionat a la història de la Corona d' Aragó encara xarren la llengua que van portar-hi los repobladors catalans, valencians i mallorquins, mesclada amb paraules de l' italià i el sard. En resum, que astí també parlaven un tipus de txapurrejat.
Creieu que és possible que a més dels repobladors dels territoris dels quals xarren al programa també hi anés gent de la nostra zona? Clar que no xarren com naltres, però jo vaig entendre bastant bé el que diven, menys els dos homes més vells, lo barbé i lo que fabricava silles de muntar cavalls.
Per a mi que los llaços que ens uneixen a la resta de territoris de la Corona d' Aragó, encara es mantenen molt forts, i este programa em va acabar de convèncer (sic).
RESPOSTA (posterior):
Primera qüestió: cal aclarir que els repobladors de l' Alguer provenien principalment de la zona de Barcelona, d' aquí l' apel.latiu de la Barceloneta de Sardenya, i també que a causa de les pestes la població, com denoten els cognoms és majoritàriament sarda, això no impedeix que fins ben poc es conservés viu el català propi, que també era d' ús freqûent i oficial a la resta de l' illa..
//lo italiá es mol paregudet al catalá, no sirá que los italiáns, incluits los de l'Alguero, van portá la seua llengua a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés ?
em fa mal el genoll / mi fa male il ginocchio
//
Segona qüestió: Quant a la versió corregida. Es pot obervar que molts canvis són simplement convencionals i obeeixen a simples convencions ortogràfiques, amb la qual cosa es poden continuar dient les mateixes paraules de sempre amb la mateixa fonètica de sempre. Exemples"fabricava" es pot dir "fabricae", "impedeix" "impedix""bastant": "bastan", "este" "esto" "vaig" "bai";"Muntar" "montar" d' altres simplement són canvis de lletres: "chapurrejat", "txapurrejat", "ba" "va", "chent", "gent". . D' altres paraules poden ser dialectals i emprar-se o no segons el context "naltres", "astí", "lo-el", d' altres imple diferència d' estil: "Per a mi", "per yo".....En fi, diferencies menors, de vegades anecdòtiques, algunes dialectals a emprar segons el context i que no afecten en absolut l' estructura i la unitat de la llengua,. Més clar l' aigua menys (o "menos" (SIC), per a qui no ho vulga veure i que en lloc d' anar amb bona voluntat vaja amb idees prefixades i en contra..
Comentari en el grup YO PARLO CHAPURRIAU.
8 de juliol,2017,
Markel Bringuè , Marcel Pena, de La Litera , La Llitera, del blog lo reguer, crec que ell va escriure esto texto.
Se veu cla que a Franja Viva no volen cap versió de lo que ells diuen catalá, ha de está tot escrit normalissat.
Anit bai ficá'l Canal 33 y me bai trobá que fíen esto pograma sobre l'Algué, siutat de la isla de Sardeña. Y coma yo soc un gran afisionat a la istória de la Corona d'Aragó me'l bai quedá a mirá.
Resulte que a l'Algué encara charren la llengua que ban porta'y los repoblladós cataláns, balenciáns y mallorquíns, mescllada en paraules de l'italiá y el sardo. En resumen, que astí tamé parlaen un tipo de chapurreat.
Cregueu que é posiblle que amés dels repobladós dels territoris que charren al pograma, tamé y'anés chén de la nostra sona? Cllaro que no charren coma naltres, pero yo bai entendre bastán bé lo que diben, menos als dos omes més bells: lo barbé y lo que fabricae silles de montá cabálls.
Pa yo que los llasos que mos unisen al resto de territoris de la Corona d'Aragó encara se mantenen mol forts, y esto pograma me ba acabá de combense. (sic)
Versió ortogràficament correcta:
Anit vaig ficar Canal 33 i me vaig trobar que feien este programa sobre l' Alguer, ciutat de l' illa de Sardenya, I com que jo soc un gran afeccionat a la història de la Corona d' Aragó encara xarren la llengua que van portar-hi los repobladors catalans, valencians i mallorquins, mesclada amb paraules de l' italià i el sard. En resum, que astí també parlaven un tipus de txapurrejat.
Creieu que és possible que a més dels repobladors dels territoris dels quals xarren al programa també hi anés gent de la nostra zona? Clar que no xarren com naltres, però jo vaig entendre bastant bé el que diven, menys els dos homes més vells, lo barbé i lo que fabricava silles de muntar cavalls.
Per a mi que los llaços que ens uneixen a la resta de territoris de la Corona d' Aragó, encara es mantenen molt forts, i este programa em va acabar de convèncer (sic).
RESPOSTA (posterior):
Primera qüestió: cal aclarir que els repobladors de l' Alguer provenien principalment de la zona de Barcelona, d' aquí l' apel.latiu de la Barceloneta de Sardenya, i també que a causa de les pestes la població, com denoten els cognoms és majoritàriament sarda, això no impedeix que fins ben poc es conservés viu el català propi, que també era d' ús freqûent i oficial a la resta de l' illa..
//lo italiá es mol paregudet al catalá, no sirá que los italiáns, incluits los de l'Alguero, van portá la seua llengua a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés ?
em fa mal el genoll / mi fa male il ginocchio
//
Segona qüestió: Quant a la versió corregida. Es pot obervar que molts canvis són simplement convencionals i obeeixen a simples convencions ortogràfiques, amb la qual cosa es poden continuar dient les mateixes paraules de sempre amb la mateixa fonètica de sempre. Exemples"fabricava" es pot dir "fabricae", "impedeix" "impedix""bastant": "bastan", "este" "esto" "vaig" "bai";"Muntar" "montar" d' altres simplement són canvis de lletres: "chapurrejat", "txapurrejat", "ba" "va", "chent", "gent". . D' altres paraules poden ser dialectals i emprar-se o no segons el context "naltres", "astí", "lo-el", d' altres imple diferència d' estil: "Per a mi", "per yo".....En fi, diferencies menors, de vegades anecdòtiques, algunes dialectals a emprar segons el context i que no afecten en absolut l' estructura i la unitat de la llengua,. Més clar l' aigua menys (o "menos" (SIC), per a qui no ho vulga veure i que en lloc d' anar amb bona voluntat vaja amb idees prefixades i en contra..
Suscribirse a:
Entradas (Atom)