Mostrando entradas con la etiqueta Gabriel Leonart. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Gabriel Leonart. Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de noviembre de 2021

Lo llibre dels poetas. Setgle XVI.

SETGLE XVI.

Almudevar, Onofre. - Boschá, Joan (Juan Boscán). - Bisbe y Vila, Fructuós. - Calsa, Francisco. - Fernandez de Heredia, Joan. 
- Leonart, Gabriel. - Guerau de Montmajor, Gaspar. - Giberga, Pere.
- Havem, Ramon. -
March, Ausias. - Pineda, Andreu Martí.
- Pujol, Joan.- Pujades, Geroni. - Pujades, Miquel.
- Rius, Antoni.
- (Siurana, Jaume. - Valentí, Lluis Joan.) - *Solivella. - *Sentpere, Geroni. - Serafí, Pere.
ONOFRE ALMUDEVAR. Si molt se conforten ab dolça fragancia las flors dels ingenis dels vigils poetas y en est verger entres, llegint ab instancia, porás cullir fruitas ab gran abundancia de molt grans sentencias subtils é ben tretas. Avisos y exemples se pinten y broden y ornats de molt dolsos vocables y versos virtuts grans y vicis empelten y poden y tals á les dones comparen y apoden, que fan, si be 'ls gustan, retráurels dispersos. Mastégals y gústals, rumíals mil voltas si vols ben entendre sos fraus y revoltas. Estos versos foren estampats al comensament de la edició que en 1561 se feu del Libre de les dones. JOAN BOSCÁ. (Juan Boscán
Almogáver, Almogávar, i Almogàver : no sale ninguna i latina como nexo, y pocas à)
JOAN BOSCÁ. (Juan Boscán Almogáver, Almogávar, i Almogàver

Non sab lo camí d'amor 
lo qui diu per fellonía: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant lo esdevenidor. 

Quant los ulls han presentat 
al entendrer lo bon alt 
la voluntat fa lo salt 
esperant lo desijat; 
en tal cas es gran error 
dir una semblant follia: 

Tal cosa jo no faria 
mostrant lo esdevenidor. 

Perque 's ver que dir no 's déu 
en tal punt jo no vindré 
car amor al qui retè 
pot manar assó faréu. 
Al qui sent de tai calor 
no 'l crech si dirli lexia: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant l' esdevenidor. 

Déume donchs l'enfellonir 
al desijós pensament 
d'esperar estranyament 
lo temps que no veu venir; 
mes ab tot qu'es gran error 
james algú dir deuria: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant l'esdevenidor. 

TORNADA. 

Qui donar vol bo favor 
dir no deu davant s'aymia: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant l'esdevenidor. 

Tè á mes altra dança que comensa: Amor la gran senyoría. 


FRUCTUÓS BISBE Y VILA. 

Si lo que mon cor pensa 
poguès portar á llum com yo volria, 
donara coneixensa 
fins hont pot arribar la melodía. 
De bon grat cantaria 
del piadós Troyá las aventuras, 
quant cercava la barca, 
desitjant navegar á la comarca, 
posada de las Ombras en obscuras 
y negras espessuras. 

Pero la força falta, 
flaqueja lo sentit y la paraula; 
qu'en materia tant alta, 
lo joch al entaular se desentaula. 
Perque pensau qu'es faula 
trobar lo ram daurat dins un boscatge 
cubert de tantas ramas 
que no hi poguera anar ell per sas camas. 
Y servint las colomas de misatje, 
tinguès ditxos viatje. 

Y que Eneas se frissa 
per un pom d'or d'hont penja sa ventura. 
Per ell fa gran pesquissa; 
ab ell pretent tenirla fort segura, 
lo qual te tal natura 
que sols segueix la ma ben fortunada. 
Y si no ve en tocarlo,
no pot força del mòn violentarlo. 
Alfanja damascena ben trempada 
s'hi trobara burlada.
Pero no vull cansarme referint una historia tant palesa. Ah! si volguès aydarme lo ram, purificantme la rudesa, ab quanta subtilesa aniria plomant aquesta escorsa, demostrant que no es falla sino que jau lo gra sota la palla. (sota el llit té la mà Maria) Mes ja sent que lo cor tot se 'm reforsa, no hi haurá qui 'm torsa. Qui no coneix á Eneas allé porá trobarlo al port de Tossa. Esta patint mareas de la cuitada mort que allí la acossa y no li tira cossa, perqué de peus y mans ya no 's pot moura, sols lo pom d'or desitja pera poder fugir la obscura sitja. Seráli lo pom d' or un mur de coura que res no 'l porá moura. Lo pom d'or es la gracia, los quatre frares son colomas bellas, seguirlas no 'us desplacia que lo ram trobaréu seguint aquellas lo lloch hon serán ellas procuráu que no 's perda may de vista. ¿No veyéu com se llansan sobre una Penyafort que 'ls ulls alcansan? Y encara que de lluny vos apar trista no dexéu la conquista. La selva que tant brota, que 'ns amaga lo ram, que 'l pom aporta, de humilitat es tota, que mitras d'Archebisbe no comporta, ser subdit lo deporta; fuig, com á foch cremant, honra mundana y en mes te lo Rosari que lo Pontifical ni l'ordinari. ¿Voléulo fer estar de mala gana? Donauli pompa humana. Y am per cosa prou clara saber trobar lo ram per los indicis, pus veem que 'l nostro frare te dins son pit lo pom de tals oficis, son llarchs los beneficis que per lo medi seu Jesuchrist dona; miraume en aquest pobra que, pera que confès, vida li cobra, y per passar á vida molt mes bona ab lo pom d'or lo abona. ¡RAMON DE PENYAFORT, remey se troba! ¡O confessor tan noble que pera confessar tornáu la vida! Mirau per vostre poble, reprimiu á qui 'l roba y pus teniu la gracia tan cumplida si 'us agrada cant nostro dauli contra Charó la bell pom vostro. Esta composició tambè fou escrita per la festa de Sant Ramon. Ab lo mateix objecte n' escriguè un altra que comensa: Al temps que clarejar l'alba comensa. FRANCISCO CALÇA. (Sentencia dels versos catalans que prengueren part en lo certamen de las festas de Sant Ramon.) Axí com fonch sobrada la alegría que á tots causá la Canonizació, fora tambe grandissima rahó correspongués la fertil poesía. Los Catalans ¿perque deixam la llengua? Catalá fonch lo Benaventurat: qui no coneix poch haver agradat no tinch á molt que caiga en semblant mengua. Los provençals y limosins poetas han inventat la mòlt delicada art pera agusar l' human ingeni tart y poder fer ses trobas mes perfetas. Ausias March en ella fonch poeta tan excellent que 's tingut per mes net de quant bells rims y bells cants hajen fet y axí son temps sa troba fou eleta. La Gaya, fonch sciencia nomenada pèls catalans antichs de gran renom, y es gran dolor no entendre perque y com casi per tots greument es menyspreada. En castellá tothom se dona á escriure tenint per cert que 'ls será mes profit y donarán axí major delit, emperó molts han donat mes que riure. Mes fácil es compondre en Castellá per ser les lleys dels catalans estretas, per los accents no poden los poetas liberament escriure en Catalá. Molts castellans á tort y á dret escriuen sens advertir lo accent si es llarch ó breu y si no fan figura no 'ls sab greu aquella entench que sinalefa diuen. Ningú adverteix lo que es Sineresí (sinéresis) dónásel poch si fan tornada rima, no tornar mot no 'ls es molt estima pero ya veig que renyirán ab mí. Tot hom va tras de molta llibertat y de cantar chacona y çarabanda, vers de primor y 'ls posen á la banda curant molt poch del art la gravedat. Pero advertint los cants de mot en mot, volria honrar l'autor d'una cansó y emplear en ell un costosissim do sino que vol passar sols per devot. Prech al Autor d'assi en avant pretenga, que á haver scrit com han molts á la joya pèls jutges tots units de bona voya fore premiat y axí es be que ho entenga. No 's pot negar que son molt bellas trassas dels qui han pretés, y molts grans invencions qu'han merescut per molt bones rahons haver llohós tots ells no gens escassas. Donchs comensant volria molt honrarlos ingenis bells de nostre lymosí, pero be tinch molt gran enuig ab mí ventm' impotent pux que no puch premiarlos. ESPARÇA. Y axí diem mereixer grans llahors los qu'han escrit en llengua catalana portant quiscú sa troba molt galana y esser tots ells subtils componedors. Emperó havent greument faltat en l'art lo qual no admet tan culpable descuyt perdonarán si se 'n tornen de buyt, forals millor que fossen vinguts tart. ALTRA ESPARSA. O pecador de mi quant grans querellas quant grans clamors y quanta fallonia y quants grans crits y quanta parlaría ohint estant aquestas mas orellas. Com se pot fer haver trevall debadas Síals conort que no 's pot dir millor lo qui es estat á tots opositor perque lo prises de misser Pujadas. Coneixem d'aquest poeta á mes de alguns versos llatins un sonet que va dedicat á Ausias March y comensa aixís: Lo molt famos autor que Plini diuhen. JOAN FERNANDEZ D'HEREDIA. (Respon á A. Martí Pineda que al deixarle un llibre li havia enviat uns versos.) Per versos responch, sab Deu lo que 'ns costa, tan mal me te 'l mal, tan dat al través, tan flach está 'l cos y l' ánima mes, com vos ho veuréu per exa resposta. Ab tanta primor he vist que 'm lloháu per hon la llaór es vostra y no mia, qui no 'm conegués yo crech que 'us creuria: mas yo que 'us conech, conech que 'us burláu. No vull mes lloaros per mudar de joch, perque en vostres obres lloar tal se mostra que 'l que s'atrevís en dir llaor vostra quant mes pensás dir, diria molt poch. De véurem vos dich que no 'us escuséu, qu'encara que 'us veig assí per la llista, de qui hom vol be gran cosa es la vista: donchs feuho y seré gran be del mal mèu. GABRIEL LEONART (1: Versos posats davant d'una Aritmética de Bernat Vila.) Ingenis, que 'l rich talent en arts suptils empleau, de aquest llibre contemplau l' estil, l' art, y document. Veureu ab facilitat mil suptilezes escrites en l'Art de comptar may dites de gran ser y utilitat. Reglas breus de las monedas, y pesos de Barcelona pera tots negocis dona de exemples, ricas veredas. Diverses operacions de Trencats, reglas de tres, destos Regnes, y estrangers Cambis, y Reductions. En fi ques traça discreta excellent y perfeta obra, y per creureu, basta y sobra dir: Bernat Vila la feta. Auctor que en esta ciutat es sa virtut estimada, y la Republica honrada de sa rara habilitat. Que no tan sols per comptar puja de punt son talent, que en tot moral document es Mestre y viu exemplar. Ea ingenis acudíu á conexer d'est Auctor l' Art, virtut, fer, y valor l'ingeni suptil, y viu. Que sa habilitat perfecta vostra fineza traurá: como sol fer la suplil má lo filet de la llanceta.
__________
GUERAU DE MONTMAJOR. (SÁTIRA.) Yo mestre Grau á qui mes plau ser lo bochi del rey Pasquí, e lo fiscal pera dir mal, vulch de mon dit deixar escrit los besamans que 'ls Mestres vans han fet al rey, perque en la lley en que yo vixch d'est modo 'us rixch, riurem de tot, y dir un mot, del mes agut del corral brut de les escoles de beceroles. Gran nuvolada e cavalcada de cada trib al rey Felip ne fan viatge que may passatge de areners viu passar lo riu que tant durás. ....... Passa carrera un mestre Peres
(1: Joan Baptista Perez, catedrátich que fou de Hebreu en Valencia en 1559.
qu'en totes veres vol ser Hebreu. ¿Y qui no creu qu'Hebreu no sia? ..... Perque 's descobra d'aquesta obra la utilitat e dignitat des que han poder (2) de dar llicencia del sobredit, e açi va scrit fonch ben mirat é examinat per lo Doctor gran bebedor Micer Clement home imprudent, que cavaller se volgué fer en la jornada de la entrada del nostre rey. ......... Al sobresalt tot espantat també ha fermat la obra present e Perpuchent comanador Falcó (3) ó atzor que está en muda, ave mes ruda (2) Ab tot y que en lo llibre d'hont hem tret esta sátira no hi ha nota que ho diga, creyem que aquí hi faltan dos versos. (3) Jaume Joan Falcó, home eminentíssim, com que segons se conta Felip II deya al tractar de homes de lletras que en Espanya no 'n tenia un altre que passés la ma per la cara al docte Falcó. que 'l quebraós, rocí molt gros de moliner: est preten fer cercol quadrat(4:Falcó sospitava haver trobat la quadratura del cercle.) e ases volar y ell may vola. Adargat, hola e tinch recort d'aquell gran tort que has causat en la ciutat satirisant e llastimant á molta gent ab la insolent sátira antiga, perque no 's diga qu' has acertat ni mes trobat sátira fent. Mira imprudent que no tenia lo que havia de contenir lo que en mal dir es sol guardar. Ves á estudiar en Juvenal, si vols dir mal, d'ell treslladant é acomodant á ton ofici lo que en est vici ell ha guardat. Puix he format aquesta obra, veurás que 't sobra lo compliment d'entendiment. ..... Mestre Cordero (5). ab son sombrero é barret fort que de la mort es adjutor, lo portador al degollar e sentenciar los desdichats (qué curioso, ch y no tx) esquarterats fins al suplici. ....... La vida d'aquest poeta en estrem curiosa se troba en las notas al canto del Turia, á seguiment de la Diana enamorada de Gil Polo, edició de 1778 feta en Madrid estampa de don Antoni de Sanxa. (5) Joan Martí Cordero, mestre en Arts y doctor en sagrada Teología, morí en 1588. GIBERGA, PERE (Loant un retrato pintat per P. Serafí.) ¡O gran saber y empresa d'altre força veure mortals en vista que 's divina! ¡O Serafí, qu'es obra Serafina! Sou dels pintors lo cors y ells vostra scorça. Traure lo sol del viu sens may al' orça fer ni maynar sol qui l'alt cel domina pens que 'u pot fer, respon y ell m'encamina, y es lo compás qui en tals afers m'esforça. ¿No 'us par qu'está divina y acabada? ; pero té l'esperit sols d' aquella qu'amor pintá perfecta y animada. Y hont? Dins mon cor, lo qual contemplo d'ella: canta y contix, qu'es rara y ben dotada que 'l sol lluent s'iguala sols ab ella. RAMON HAVEM. (Poesía premiada en las festes de San Ramon.) De un catalá breument cantar volria la vida y fi, la regalada historia pus qu'en mos fets sempre 'us tinch en memoria Reyna del cel mostraume vostra guia. Barcelonés Ramon de Penyafort ara es lo temps, donaume en aquesta obra d'aqueix licor tant abundant que 'us sobra puis dir de vos mereix ma bona sort. La vida fonch tal com fonch vostra mort á Dèu beneyt, sagrada y molt preciosa exemple cert y regla religiosa dels penitents consolaciò y conort. Foreu gran hom versat en dret canonich, als confessors donareu molta llum ab un tractat que sos afers resum de Deu la lley y lo camí catolich. Contrari sou del esperit diabolich puis convertint á heretjes, juèus y moros patireu molt, sufrint lo colp dels toros contravenints al sant jou apostólich. La religiò dels nobles Mercenaris tinguè començ del vostre bon govern, ab gran enginy fundareu son gran pern qu'es lo quart vot á mes dels ordinaris. Los doctors grans y los penitenciaris podrán seguir á vostre exemple y norma vos los donau redrès y nova forma y als qui volrán fer vida solitaris: no trobarém semblant en tot lo mon pera poder gran Sant acompararvos tots son molt curts en alabar y honrarvos Deu pot dir sols les gracies qu'en vos son. Ab pensa humil lo vull pregar que 'don son esperit que en aquest past no 'm falt, quin fonch l'esforç quant fereu tant gran salt sobre lo mar, l'enteniment confon. Un ángel just á qualsevol hom guarda vos ne teniu un altre, cosa rara, pera 'ls afers qu'estaven á la clara encomanats á vostra sola guarda. Sens dupte aquest portava l'avantguarda en aquell fet y triunfo divinal, y vostre cos semblant al celestial ágil, en sech, passá que res no 'l tarda. Si tanta fé tinch, que una gran montanya mudarla puch d'aquesta á l'altra part y amor no tinch, en tot serè molt tart; amor servent causa tan gran hazanya. Sols Jesuchrist per l' aygua va y no 's banya, axí mateix vos sobre vostra capa als vents manant si algú dells vos escapa regint lo sol qu'en tot vos acompanya. Si algú no sab qui es lo rey que tant mana ab tal ergull á cel, vent, mar y terra, si be 'u entench es lo qui als mals desterra un Semidèu vestit de carn humana. TORNADA. Vostra virtut y gracia sobre humana contra tots mals Ramon ya es coneguda, tots vos pregám que al menester acuda puis que us servim y honrám de bona gana. AUSIAS MARCH. Ram, on se posa la coloma blanca del esperit que al vostre mes afina Penyafort sou tresor y medicina al perseguit malalt y al qui tot manca. Sou la mes alta cima y rica branca del arbre de sciencia y de doctrina la caramida sou que á Deu inclina y tira á sí d'aquell la gracia franca. Lo gran Neptu ne sou á qui obeeixen la mar, los vents, los peixos y les ones sou lo de qui mes los vicis se queixen. Sou lo qui vuy molt honren les persones les que assi podeu mes y mes mereixen y les tres y un sol Deu sobre tot bones. ANDREU MARTÍ PINEDA. (Enviant un llibre á Joan Fernandez Heredia.) La magestat de vostre gran policia noble senyor dechado dels poetes, senyala clar ab gran rahó y justicia qu'en les virtuts y en actes de malicia guanyau de tots les honres y les dretes. Fertilitat de fines y altres venes en vos trobam, cercantles com á vostres, mes abundants que dins les mars arenes, per qui perdem recort de les Atenes veent mes gentils les vostres sutils mostres. Ab lo thesor de vostra rica vena es ferro y plom lo nostre baix compondre, pero puix vol, dispon, mana y ordena veure 'l tarquim de nostra pobre vena, lo meu desig no pot negar respondre: mes atenyent per premi y benefici poder suplir lo nunca visitarvos, vull, puix vos tinch del cor fet sacrifici ab gran descans tenir est goig propici que del que he fet vulláu, Senyor, burlarvos. JOAN PUJOL. (Fragments del poema La batalla de Lepanto que escrigué aquest autor.) Carta de Pio V al rey Felip. Fill amat qui del catholich remat sou defensor infalibble ab lo poder invencible que Deu vos ha comanat; pus es cert que lo sant y bon concert s' es romput de nostra lliga jo 'us avis ab gran fatiga del perill que veig obert. Entenéu que Celim enemich greu de la esglesia sagrada vol ab molt potent armada destruir lo poble seu. Es mester, perque tal fet no requer descuyt ni llarga tardança reunir nostra lligança contra 'l maleyt Lucifer. Daré jo sancta benedictió contra la bestia fera, al general y bandera de la santa unió y ab sant zel jo 'us daré contra l'infel quant poder tinch en la terra, y per ferli major guerra cercaré favor del cel. Donchs mon fill puis sou clarejant espill hon ma sperança 's remira repriment sa cruel ira guardaunos de tan perill Y sens mes, daré fi á mon procés puis tinch certa esperientia ab quant santa obedientia sempre sou á Deu sotmés. ...... JOAN D' AUSTRIA INVOCA Á DEU. Apres que fonch lo savi general ab presa gran tornat en sa galera abans d'entrar en la batalla fera cerca favor del rey celestial. Los ulls al cel y juntades les mans, agenollat ab molt devota pença, á Deu etern de majestat inmensa, ab prechs humils diu paraules semblants: - Fill de Dèu pux per nos clavat en creu comportareu mort tan dura, mirau, Senyor ab gran cura vuy per aquest poble seu, que si s' pert nostre bon é sant concert, perilla l' cristianisme. Eya donchs, fill del Altisme miráunos ab ull despert. Jo, senyor, confés que son pecador: mes ab tot que aixis sia no 'm neguèu la vostra guia puig vos prench per defensor. Y de grat sempre estich aparellat defensánt vostra creu santa á deixar la mortal manta ab que vos m'haveu criat ... CONCLUSIÓ. Aquesta es donchs lo triunfant succès james oit de tan bella victoria de que 's fará durant lo mon memoria y mes avant si mes durar poguès. Te à mes infinitat de obras de tots géneros que forman part del groixut manuscrit que 's troba á Paris ab lo titol de Cansoner de obres enamorades. GERONI PUJADES. Font caballí, ni somni del Parnás, les Muses nou, si 's vol que fossen cent, vuy no les prech me donen son talent car tot es poch é falt en aquest cas. Cell qui en l' Olimp te goig en son llohor guie puix sab ma plana voluntat que si ell se vol iré be encaminat sens que mon psalm cayga en algun error. Christ ja fet hom restant potent senyor pedra en la clau que está en la sumitat per fer etern del christiá l'estat pedra prengué d'un Pere pescador. (peyra, pera, piedra, pietra) E com qui enpren perfetament obrar aten abans si lo lloch es pantá, vol lo macís é mira mòlt que allá sia ben ferm lo sol que jus ha estar. Si penya ó roch veu no li cal duptar en construhir lo mur ó fort que fa que de tal part mòlt ben segur está son enemich no le y podrá minar. Axí mateix Gregori desijant muntar en alt lo temple sens segon sabent perçó ser tal nostre Ramon qual pogués ser en tot lo mon cercant. A passar vench cell edifici avant que fundar volch la vera llum del mon ab acort just aquell poder pregon de plenitut en tal penya posant. O llahor gran que haya succehit en veu y esfors per Pere Penyafort la clau tenint que 'ns lliura de la mort y dona 'l goig del eternal delit. Un portich feu lo rey que savi es dit al temple bell de pedres de tal sort que diferents son entre si 'm recort y en lo dels reys me pens estar escrit. De l'una cert car trobe sens afan figura á Christ y altra Pere es lo Ramon veig fa compliment á tres volents lo cel per ells entrar hauran. Quant ja les paus vench á firmar Laban ab en Jacob volguè que pedra fes senyal perfet del acte allí promes de unions que tot temps durarán. Per Christ son tots ab Deu consiliats del pacte es ell eterna fe y senyal pero yo crech que ab ella es altre tal Ramon ab dos absolent los pecats. TORNADA. Y nos pux som del tot certificats del simbol cert entre 'ls tres casi igual tots conegam lo gran Ramon que val y fassam nos á ell encomanats. Esta poesía guanyá joya en lo certámen que ab motiu de las festas de la canonisassiò de sant Ramon de Penyafort se feu en Barcelona en lo any de 1601. MIGUEL PUJADES (1). (1) Eix autor es cosí de Geroni Pujades autor de la Crónica universal de Catalunya: la present poesía fou escrita ab l'objecte de alabar n' aquesta obra y á son autor. (Cançó.) Inclita Barcelona, á qui la fama qual rara y singular, al mon publica per mappa abreviat, de la grandesa qu'ab fullatge vistós al cel enrama y á la terra ab colors vius magnifica: theatro de la héroe noblesa, temple sagrat á virginal puresa, academia illustre, mes que Athenas: (Athenes, venes) erari, que tens venas, molt mes que lo Pado, de riquesas: triunphos mes que Roma paratges y ciutats, castells no doma: inmens mar de grandesas; Deu vulla qu'en tot crescas qu'eternament als teus afavorescas. Excellent Mecenate d'un Pujades, o be del Principat: puix que sustentas Aquell, qu'en lo desitx Atlant imita portant les breus espalles carregades de la inmença esphera: ja qu'intentas guardarlo del fer Mommo troglodita, que al profundo oblit lo precipita: les gracies degudes se 't presenten, per tots los qui be senten del liberal perfet y bon empleo en donar tal ajuda al que en eternitat avi nos muda lo que prengué Leleo enemich de memorias cruel perseguidor de nobles glorias. Ja per avant lo pes del Deu de risa (aquí Apuleyos fan solemne festa), no oprimirá lo geni que no hisca de colors variats y divisa. Y si (com á qui es) hont cau se resta, fará que la balança en alt rehisca (o rebisca, no se ve si es h o b) y siempre eternalment lo ingeni visca. Que un contrari al altre sempre eleva. Y no podrá la gleva de la pedra molar, fer tant pesada, macissa, grave y mala que forç á abatre en terra aquella ala que ab la ploma daurada serveix la patria cara, y exalta tant quant pot la honrada mara. Los ingenis un temps (es cosa bella) molt mes que les riqueses se estimaren. Los oradores als homens suspenian los músichs los portavan per l' orella. Empero quant los Cressos dominaren, del princep á la guisa tots vivian, ingenis y las lletres avorrian. Mes quan regná Alexandre Macedónich (Alejandro Magno) lo dexeble platónich de molts paripathétichs se feu mestre. Y quan lo pa trameta Octavia á Virgili, ix poeta. Homeros fa destre al mateix punt y dia qu'ab sos muscles Smyrna li don guia: Per Cervera, ciutat ilustre y noble, á dar á la virtut llum y carrera. Que á las arts lliberals sols las fomenta lo premi: mes que honor ni veu de poble. La musa ab lo sustento sens esmera, Minerva entre los princeps se sustenta, y assossegat quant vol lo ingeni intenta. Mil Tulios, Vulpians, y mes Gregoris que no l'Assyria voris te promet de donar: com tu acudas á tos fills ab llet pura. Y resta ab confiansa molt segura que donant tal ajudas á la mes alta zona te exalçará en exir la part segona. Estirará l'autor aquesta corda que puje al degut punt de la alabança: remuntará en ses mans tota memoria perque lo fet al nom sovint concorda. La sua Clio ara un poch descansa pera pujar la patria á major gloria exint ab nou progrés d'antiga historia. Y no podrá fer menys que no t' sublime al punt que mes s'estime que abundant lo subjecto ab tanta copia del que noblesa estima: y per Pujades puje que si arrima: vos será cosa propria y tindréu, si si pensa (s'hi) los dos etern honor y fama inmensa. ANTONI RIUS. Si á la Arabia felix, inventora de reduir en art, y diciplina (disciplina) de numeros: la sciencia peregrina del Cel y de la terra, adornadora. O sia Grecia, quant del mon Senyora se feu per forsa de armes, y doctrina de Apuleyo sabem, que en la llatina llengua, la adorna augmenta y la millora. Pero faltava encara la secreta forma: que en facil, enseñansa y clara l'art mercantil, abrassa y recopila. Que per ser invenció, rara y perfeta (perfecta, se encuentra mucho) de noble ingeni, y de virtut preclara era obra reservada, á Bernat Vila. JAUME SIURANA, LLUIS JOAN VALENTÍ, ANDREU MRATÍ PINEDA. (Comença lo Procés ó disputa de viudes y doncelles, ordenat per los magnífichs Moss. Jaume Siurana, y Mestre Lluis Joan Valentí, Doctor en Medicina, ab una Sentencia ordenada per l'honorable y discret Andreu Martí Pineda, Notari.) (Fragments.) SIURANA. Puix sou la font clara brollant abundancia de dolça doctrina, senyor Valentí, lo meu baix ingeni vexell d'ignorancia vos prega y suplica ab molt gran instancia, qu'en esta demanda doneu ver juhí. A cert amich nostre tothom li concella, puix jove se troba, que prenga muller, parlantli una viuda y un' altra doncella: donchs vos responéume en esta querella qual d'elles déu pendre á vostre parer. Qu' estant en est dupte quant mes imagine menys trobe la senda que dret m' encamine. VALENTÍ. Volent prest excloure los plets y tempesta y dar fi complida en est bell procés, les viudes y verges ab molta requesta requiren, que causa tan justa y honesta sia declarada per bell compromés: y prenen per jutges molt practichs y destres á dos grans juristes provectes en l' art, Miçer Guardiola, qu'es mestre dels mestres, en qui james caben embust ni sinestres y aquel gran monarcha micer Luch Ricart. Y 'l escrivá volen que sia Pineda puix sab de richs versos teixir fina seda. ..... PINEDA. Cascú dels dos pinta y recama tot lo que diu, d'or exellent, tan rich, tan viu, qu'es maravella: pero deixáunos la doncella tan despullada y ab tals pecichs tan maltractada qu'es pietat.
…..
En nom de Deu, qui de no res fabricá y feu los cels y terra, pacificant dels dos la guerra pronunciám, y molt conformes arbitrám semblant sentencia. Definitiva. Que tornen la fama y gran preminencia á verges y viudes honestes y bones, y en altres tants metres, guarnits de eloquencia alegres publiquen la gran excelencia, les honres y gracies de totes les dones; y puix qu' entre totes ateny mayor gloria dels estaments d'elles tenint lo mes noble mostrant la medulla de nostra memoria la palma y triumpho, llorer y victoria deu rebre la verge dels reys y del poble. Als dos condempnantlos que d'ells clar entenga que verge y no viuda l' amich content prenga. GERONI SENTPERE. Qui porá dir la gran substancia del vostre dir estil del vers y l'escandir sil-labicant, pesant ab pes lo consonant en res escás, á plom, llivell, retgle y compás, fexuch, ni tart, mostrant lo prim del prim del art ab excel-lencia tant que mostram nostra sentencia ab gran temor deixant vil prech, ira y favor tenint present lo jutje just omnipotent per dar guió mirant la definició de la justicia qu'es un voler just sens malicia dar judicant á cada hu son dret donant ab pes egual vist quant fa veure en general, sentenciám pronunciám y declarám d' aquest tenor. Mirant entre 'ls altres ab quanta primor la Reyna sens culpa blasona Pineda, volem premiarlo del pris de la seda, del nom y del títol de just guanyador, y puix vem que sembra de mestres llavor (y pos veém;i donchs veiem) l'espert é molt docte subtil Solivella la gran praderia puxant y molt bella pendrá per insignias la fama y honor. Miquel Johan Gomis qui grans llahors dona se 'n porta del resto la palma corona. PERE SERAFÍ. (Contad las y griegas. Hay muchas en otros textos, pero en este más.) CANTICH D'AMOR. Tots quants d' amor seguexen la carrera fujan sa ley cruel, falsa, enemiga, que dins l' hivern sentir fa primavera y en mig l'estiu fredor y greu fatiga: no esper james ningú per fé sencera tenir qu' á tot perfet amant obliga trobar ja may pietat, que per estrena don' amargor, torment, dolor y pena. Axí com vol en qualque pas fortuna pereix algú per ferro ó mort soptada mas charitat universal, comuna fa dar al cos la terra, y de passada los via andants ab pedras d'una en una de poch en poch fan sepultura alçada; y yo morint per la senyora mia may no 'm tirá piadosa pedra un dia. Lo peregrí que nit y jorn camina spera 'n l' alberch trobar repos una hora; lo navegant si la gran mar s' enpina cessa lo vent y del perill surt fora; lo fer soldat qu'en batallar s'inclina spera campar perqu' algun sanct honora; (o acampar; sobrevivir) y en mi tostemps creix la dolor superna que ingratitut ma trista sort governa. Premi sperant, treballa tot lo dia (treballe) lo laurador y lo seu cos molesta; (moleste) y un capitá qu'es de soldats la guia per lo semblant no tem fret ni tempesta; y un vil pastor d' ovelles, fent sa via treballa y pren descans per la floresta; yo treballant may lo meu cos reposa (repose) ni sper de ben servir ninguna cosa. Mouse lo vent molt fort de tramontana ab lamps y trons y pluja tempestosa; trenca los tronchs dels monts y terra plana desfá los camps ab l' aygua furiosa: fent molt gran so de les campanes sana, y mostra 'l sol la fas molt luminosa mas en mi trist per ma desaventura la tempestat creix sempre mes escura. Baix en l'infern ab só de dolsa lira Orfeu trobá pietat en sa tristura, del gran Plutó cantant placá la ira havent d'aquell una ánima segura: yo trist que nit y jorn mon cor sospira (suspira, suspire) blanir no puch un cor, ans mes s' endura; no bastan prechs, ni plants, ni fe sencera, ans quant mes va, creix mes cruel é fera. L'hom desterrat luny de sa dolça terra (se encuentra dolsa arriba) sper ab lo temps tornar al ser qu'estava. y hu saltejat de una molt crua guerra per temps ha pau ó treva qu' esperava. Qui está en presó y la cadena l' ferra libert se veu per temps com desijava, yo perseguit de tanta desventura no se qu' esper, sino la sepultura. Lo cervo qu'es nafrat cerca aygua clara (el ciervo) per refrescar tenint mortal ferida; si troba font ó riu, prest se declara de ben curar y renovar sa vida; tal so nafrat, mas sent qu'es molt avara qui 'm pot donar la sanitat complida, que te per be de pura set matarme primer que may no vulla remediarme. (remediar; remedi, remei) Tot reverdeix, la fértil primavera quant es passat l' hivern que 'l mon despulla (despulle; desnuda) floreix los prats y 'ls aucellets prospera, (pajaritos; muixonets) al arbre nuu fa recobrar la fulla; dins l' aygua 'l peix y al bosch tot altra fera troban descans y amant qui be 'ls reculla; y en mi lo temps james no fa mudansa ans sent del tot secarse la esperança. Las obras d'est poeta s'han imprés diferentas vegadas per separat y junt ab las del rector Vicens García. Qui vulla llegirne mes poesías no li será difícil trobar satisfet son desig. (el seu desitg)