Mostrando entradas con la etiqueta brema. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta brema. Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de agosto de 2026

Vendemiar, vremá o bremá, Vendemia, Vindemia, Vendanha, Vendemiaire, Vendemiador - Reyre-venda

Vendemiar, v., lat. vindimiare, vendanger.
Part. prés. Per so penho li penhedor, 
A lei de vendemiador,
Septembre lo razim trencan
E sa vinha vendemian.
Brev. d'amor, fol. 47.
Pour cela les peintres peignent, à manière de vendangeur, Septembre le raisin coupant et sa vigne vendangeant.
Part. pas. Vit... requier que sia vendemiada. Eluc. de las propr., fol. 225.
(chap. La viña... requerix (demane) que sigue bremada.)
Vigne... demande qu'elle soit vendangée.
ANC. CAT. Venemar. CAT. MOD. Veremar. ESP. Vendimiar. PORT. Vindimar. 
IT. Vendemmiare. (chap. Bremá o vremá.)
 
menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.
 
2. Vendemia, Vindemia, s. f., lat. vindemia, vendange.
Blatz en meyssos, vi en vendemias per revendre.
Sera habundantia de vendemias. 
V. et Vert., fol. 14 et 151.
Blé en moissons, vin en vendanges pour brocanter.
Sera abondance de vendanges. 
Setembre,... el qual so vindemias. Eluc. de las propr., fol. 125.
Septembre,... auquel sont vendanges.
ANC. CAT. Venema. CAT. MOD. Verema. ESP. Vendimia. PORT. Vindima. 
IT. Vendemmia. (chap. Brema, bremes; bremadó, bremadós, bremadora, bremadores; bremat, bremats, bremada, bremades; vrema, vremes; vremadó, vremadós, vremadora, vremadores; vremat, vremats, vremada, vremades.)
 
raím, va, racimo, carroll, vins

 

3. Vendanha, s. f., vendange.
Prumieras vendanhas. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 223.
Premières vendanges.
(chap. Primeres vremes o bremes.)
 

 

4. Vendemiaire, Vendemiador, s. m., lat. vindemiator, vendangeur.
Per so penho li penhedor,
A lei de vendemiador,
Septembre lo razim trencan.
Brev. d'amor, fol. 47.
Pour cela les peintres peignent, à manière de vendangeur, Septembre le raisin coupant.
Setembre,.… el qual so vindemias, per que en semblansa de vindemiador lo depinho. Eluc. de las propr., fol. 125.
Septembre,... auquel sont vendanges, c'est pourquoi en ressemblance de vendangeur le dépeignent.
ANC. CAT. Venemador. CAT. MOD. Veremador. ESP. Vendimiador. PORT. Vindimador. IT. Vendemmiatore. (chap. Vremadó, vremadós, vremadora, vremadores; bremadó, bremadós, bremadora, bremadores.)
 
Estisora de bremá , tamé per a podá, y com ajuda cuan se esporgue (per als chits o rechitos).
 
Vendre, v., lat. vendere, vendre.
Volion vendre tot quant avion a Berniz. Titre de 1168.
(chap. Volíen vendre tot cuan (lo que) teníen a Berniz, Bernis.)
Voulaient vendre tout ce qu'ils avaient à Bernis.
Fig. Ses mentir negus hom no us vendria.
(chap. Sense mentí cap home vos vendríe. Vore “lo burro mort”.)
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Sans mentir nul homme ne vous vendrait.
Loc. Si puosc, ie 'l car vendrai l' erguel
Que fes en la cort de Cardueil.
Roman de Jaufre, fol. 52.
Si je puis, je lui vendrai cher l'insolence qu'il fit à la cour de Carduel.
Ie us prometz qu' enans que ieu moria, crusselhment ho car vendrei. 
Philomena.
Je vous promets qu'avant que je meure, cruellement je le vendrai cher.
Totz sui siens ses donar e ses vendre. 
P. Vidal: Per miels.
Tout je suis sien sans donner et sans vendre.
Cui sui hom per vendr' e per dar.
G. Adhemar: S' ieu conogues.
De qui je suis homme pour vendre et pour donner.
Prov. Qui car compra, car venda.
(chap. Qui car compre o crompe, car vengue; ven; vendre car.)
B. Tortis: Per ensenhar.
Qui achète cher, cher vende.
Qui ben penh, ben ven.
(chap. Qui be pentine, be ven.)
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Qui bien peint, bien vend.
Part. pas. fig. 
Olivier, lo gentil, s' es ben cel jorn vendut. Roman de Fierabras, v. 510.
Olivier, le gentil, s'est bien ce jour-là vendu.
ANC. FR. En serf venduz est Joseph. Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 104.
CAT. Vendrer. ESP. PORT. Vender. IT. Vendere. (chap. Vendre : veng o venc, vens, ven, venem, venéu, venen; venut, venuts, venuda, venudes; vendré; vendría; si yo venguera un burro mort.)
 
Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,

 

2. Venda, s. f., vente.
Aus, tu que fas compras e vendas.
(chap. Escoltes (sens), tú que fas compres y ventes.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui fais achats et ventes.
Loc. Als Juzieus lo mes en venda.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Aux Juifs il le mit en vente.
ANC. CAT. Venta. CAT. MOD. Venda. ESP. Venta. PORT. Venda. IT. Vendita.
(chap. Venta, ventes.)

 

3. Vendable, adj., lat. vendibilem, vendable.
Totas cosas vendablas. Doctrine des Vaudois.
(chap. Totes (les) coses vendibles o venedores o pera vendre.)
Toutes choses vendables.
ANC. FR. Qui se souvient de rechief tout avoir esté vendible.
Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, p. 19.
CAT. ESP. Vendible. IT. Vendibile. (chap. Vendible, vendibles.)

 

4. Vendeire, Vendedor, s. m., vendeur.
Enquera sia lo vendeire tengutz del pretz qu' el n' ag.
Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Encore que le vendeur soit tenu du prix qu'il en eut.
CAT. Venedor. ESP. PORT. Vendedor. IT. Venditore. (chap. Venedó : home que ven, venedós, venedora : dona que ven, venedores.)

5. Vendedor, adj., vendable, propre à être vendu.
Alcuna chausa... sera vendedoira. Regla de S. Benezeg, fol. 65.
Aucune chose... sera vendable.
(chap. Cordé venedó, cordés venedós, ovella venedora, ovelles venedores.)

6. Vendition, Vendezos, s. f., lat. venditionem, vente.
Si cum es vendezos o comprazos o changes.
Non es vendezos, ans es changes.
(chap. No es venta, sino cambi.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 8 et 37.
Ainsi comme est vente ou achat ou échange.
Ce n'est pas vente, mais c'est échange.
La vendition de tals bens. Statuts de Provence. BOMY, p. 45.
La vente de tels biens.
ANC. FR. Pour vendition, tradition, séduction ne autrement.
Monstrelet, t. II, fol. 204.
ESP. Vendición.

 

7. Venal, Venau, adj., lat. venalis, vénal, qui se vend.
Si la causa era venals, las messios son adoncs utils.
Trad. du Code de Justinien, fol. 50.
Si la chose était vénale, les dépenses sont alors utiles.
Moral. Veias cum es sancta Glieysa venals.
P. Cardinal: Un sirventes.
Voyez comme est sainte Église vénale.
Son mercadeiras venaus. 
B. de Ventadour: Chantars no.
Sont marchandes vénales.
- Vil, bas, méprisable.
En aquest segle venal.
Lanfranc Cigala: Oi ! maire.
Dans ce monde vénal.
Las unas son cabals,
E las autras venals.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les unes sont distinguées, et les autres viles. 
Fig. Per cal razon avetz sen tan venal.
T. de Bracas et de P. Vidal: Peire.
Pour quelle raison vous avez l'esprit si vil.
- Humble, modeste, soumis.
Gaucelm Faidit, entendeire venals
Degra penre si cum vos avetz pres.
T. d'Aimeri de Peguilain et de G. Faidit: Gauselms.
Gaucelm Faidit, amant modeste devrait prendre ainsi comme vous avez pris.
Serai vos de servir tan venals,
Que ja no m' er afans a sofrir mals.
Bertrand du Pujet: Bona domna.
Je vous serai à servir si soumis, que jamais ce ne me sera peine de souffrir maux.
Fig. Ab parauletas venals
Vol far creire del ben qu' es mals.
Aimeri de Peguilain: De so dont hom.
Avec douces paroles vénales il veut faire croire du bien qu'il est mal.
- Vulgaire, commun, ordinaire.
Non es mos chans tant venals
C' a totz sia comunals.
Raimond de Miravals: Tuit sil que.
N'est pas mon chant si vulgaire qu'à tous il soit commun.
Voil far auzir un sirventes venal. 
Reforsat de Folcalquier: En aquest son.
Je veux faire ouïr un sirvente vulgaire.
- Faux, dissimulé.
Non es venals,
Mas ver a guisa de messal,
So qu' ieu l' ai dich tota via.
Aimeri de Peguilain: Pos ma bella.
N'est point faux, mais vrai à guise de missel, ce que je lui ai dit toujours.
Fols tals sui eu, ni fatz semblan venal.
Lanfranc Cigala: Non sai si.
Semblable fou je suis, et je fais mine dissimulée.
Subst. Remanran li menut e 'l venal.
Resteront les petits et les vils.
CAT. ESP. PORT. Venal. IT. Venale. (chap. Venal, venals.)

 

8. Venable, adj., marchand, vendable.
Pan venable. Cartulaire de Montpellier, fol. 141.
Pain marchand.
En que las causas venablas fossan. Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 17.
En quoi les choses vendables fussent.

 

9. Venassal, adj., vénal, vendable. 
Ma obra era venassals. Calendrier provençal.
Ma oeuvre sera vénale.
10. Vendicar, v., lat. vendicare, revendiquer.
Part. pas. subst. Pagaria lo vendicat segon que s' en seg.
Paierait le revendiqué selon qu'il s'en suit. 

11. Revendre, v., lat. revendere, revendre, brocanter, vendre.
Non pensan d' als
Mas cum puoscan revendre
Dieu e sos amicx.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Ne pensent à autre chose excepté comment ils pourront vendre Dieu et ses amis.
Cel qui fan pan per revendre.
(chap. Aquella que fan pa pera revendre.)
Giraud de Borneil: Honratz es.
Ceux qui font pan pour brocanter. 
Que condug lor revenda.
P. Cardinal: Tot farai.
Qui nourriture leur vende.
CAT. Revendrer. ESP. PORT. Revender. IT. Rivendere. (chap. Revendre.)

 

12. Revendeyre, Revendedor, s. m., revendeur.
Si alcus revendeyre compra dins la vila causa mangadoira.
For de Montcuc, Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135.
Si aucun revendeur achète dans la ville chose mangeable.
Revendedor, obrier e menestral.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Revendeurs, ouvriers et artisans.
ESP. Revendedor. IT. Rivenditore. (chap. Revenedó, revenedós, revenedora, revenedores.)

 

13. Revendeira, s. f., revendeuse. 
Revendeira... que penhora. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 92.
Revendeuse... qui gagne.

 

14. Reyre-venda, s. f., arrière-vente.
Lurs vendas e lurs reyre-vendas. Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Leurs ventes et leurs arrière-ventes.

jueves, 25 de mayo de 2017

banasta

banasta, banastes

la de la nostra zona es mes estreta y porte unes cornaleres, com lo nas de Doña Rogelia, per a lligala. Se fee aná per a portá moltes coses, sobre tot la verema, brema.

Doña Rogelia, nas, nariz, cornalera, cornaleres





banasta, banastes  la de la nostra zona es mes estreta y porte unes cornaleres, com lo nas de Doña Rogelia,

banasta, banastra, dibuix, dibujo, canasta


BANASTA BANASTRA f. 

|| 1. Espècie de cove de vímens, més gros i alt que els coves ordinaris (Ross., Conflent, Balaguer, Ll., Calaseit, Val., Pego, Novelda); cast. banasta. Exceptatz vayratz ho sardes, que puschen tener... en semals o en banastes, doc. a. 1298 (RLR, v, 99). No gos metre la man en còuen ne en banastre on estia pex, doc. a. 1370 (BABL, xii, 139). Una banastra larga a manera de bressol, doc. a. 1546 (Alós Inv. 57).
|| 2. Espècie de cabàs planer o pala de vímens amb un mànec a cada costat, que serveix per traginar terra (Ross., Lledó, Rabós d'Empordà). 
|| 3. a)   Gàbia de verducs de forma cònica o acampanada i sense sòl, que, posada en terra, serveix per albergar una lloca amb sos pollets (Alcoi, Mall.); cast. pollera.b) Gàbia sense sòl, que posen en terra i sota la qual tenen els porcells que han de revendre (Massalcoreig). 
|| 4.   Gàbia de verducs o de barretes de ferro, de forma cònica o semiesfèrica i sense sòl, que posen damunt el braser, i damunt la qual posen roba a eixugar (Mall.). 
|| 5. m. i f. Beneitot; curt d'enteniment (Ross., Conflent, Olot, Collsacabra, Vic, Pla de Llobregat, Mallorca); cast. mastuerzo, papanatasSéu prou banasta, lu meu fill, Saisset, Count. del alt. m., 13. Y la deu voler per ell, es banastra, Alcover Rond. viii, 227.
    Loc.

Estar més magre que unes banastresestar molt magre (Marroig Refr.).
    Fon.: 
bənástə (Perpinyà, Arles, Ribesaltes, Olot, Lledó, Empordà); banásta (Calaseit, Val., Alcoy, Pego, Novelda); bənástɾə (Collsacabra, Vic, St. Vicent dels H., Mall.); banástɾɛ (Balaguer).
    Intens.: 
banast(r)eta, banast(r)ota, banast(r)assa, banast(r)ó.
    Etim.: 
del gàl·l. benna ‘cove’, amb creuament de canastra (cfr. J. Storm en Rom. v, 167; Wartburg FEWi, 328).



CANASTRA CANASTA f. 

|| 1. Recipient fet de canyes o de vímens entreteixits, de forma troncocònica invertida i de boca rodona o rodonenca i molt ampla, que serveix per traginar roba, fruita i altres coses; cast. canastaNo gos lançar... canastes salmorra fems scombradies, doc. a. 1387 (archiu municipal de Barchinona). Mesa dins una gran canasta, Metge Valter 8 v.Duguemli canastres d'ous,Alcover Cont. 521. 
|| 2. nàut. Recipient compost d'una post rodona plena de foradins i enrevoltada de barrerons verticals de fusta, units per la part superior a una espècie de cèrcol que forma la boca; serveix com a depòsit per tenir-hi plegada una drissa, una sàgola d'escandall o una altra corda (Mall.); cast. canasta.
    Fon.: 
kənástɾə (Puigcerdà, Barc., Vendrell, Mall., Men.); kanástɾɛ (Ll.); сənástɾə (Palma, Manacor); kenástɾə (Sineu); kanásta (Calaseit, Ulldecona, Morella, Vinaròs, Val., Pego); kanástɾa (Val., Alzira, Albaida).
    Intens.
—a) Augm.: canastrassa, canastrota, canastrot.—b) Dim.: canastreta, canastretxa, canastrel·la, canastreua, canastrona, canastró.
    Etim.: 
del gr. κάναστρον, mat. sign. || 1.

// Canasta RAE:

1. f. Cesto de mimbres, ancho de boca, que suele tener dos asas.

2. f. Juego de naipes con dos o más barajas francesas entre dos bandos de jugadores.

3. f. En el juego de la canasta, reunión de siete naipes del mismo valor.

4. f. En baloncesto, aro metálico sujeto horizontalmente a un tablero vertical, y del que pende una red tubular sin fondo en la que es necesario introducir el balón para el enceste.

5. f. En baloncesto, cada una de las introducciones del balón en la canasta, y que, según las jugadas, vale por uno, dos o tres tantos.

6. f. En el Aljarafe de Sevilla, medida para aceitunas cuya cabida es de media fanega.

7. f. Mar. Conjunto de vueltas de cabo, la última mordida, con que se tiene aferrada, mientras se iza, una vela o una bandera y que permite largarlas, cuando han llegado a su lugar, con solo dar un estrechón a la tira que se conserva en la mano.