Mostrando entradas con la etiqueta ñ. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ñ. Mostrar todas las entradas

viernes, 7 de enero de 2022

la ñ en la lengua valenciana

(Biblioteca Valenciana. Escritores del siglo XVI, 16, parte 3):
A lo último del tomo de los Anales de Falcó, (ojito al buscar anales de Falcó en google que se encuentran resultados para mayores de 18 años, anno latín) se halla: “Copia de una carta de S. Luis Bertrán, en que yo Fr. Nicolás Figueres, que la he trasladado, he procurado imitar en algo la forma y aire de su letra.” El sobrescrito del tenor siguiente: A la molt amantissima y señora Mare la Señora Juana Angela Bertrana viuda en Valencia. 

En otras lenguas como el mallorquín, incluso a
ñy, en aragonés, 
y en el dialecto occitano catalán antiguo también se halla la ñ.

lunes, 20 de septiembre de 2021

Ramon Lull, LXIX. ¡O RECLAMAT!, Tú, Señor Deus, est mon recorriment,

LXIX.

¡O RECLAMAT!

Deus es reclám dels peccadors,

Quant son en perill e en plors

E a Deus demanan socors.

Es Deus reclám d' hom qui 's penet,

E qui ab bé far se sotsmet

A satisfacció e a dret.

Car Deus ha los homens creats,

E 'ls porta bona volentats,

Vol per éll esser reclamats.

Reclamar a Deus que li ajut

Com puscha guanyar virtut,

Es reclám per Deus molt volgut.

Tantost com Deus es Reclamát,

Es l' hom per éll ajudat,

Ab qu' el reclám ab leyaltat.

Qui reclama Deus per haver,

Per viure e honor haver,

No es reclam de gran plaer.

Cell qui reclama Deus en la mort

Que li remeta pena e tòrt,

Cové qu' el reclám molt fort.

Molt fá meyllor Deus reclamar,

Per ço qu' el puscha molt honrar,

Que per ço qu'éll vulla salvar.

Segurament pot reclamar

Aquell qui Deus vol molt honrar,

Car Deus no 's pot a éll negar.

Tú, Señor Deus, est mon recorriment,

Perqu' eu te prech humilment

Que m' ajuts a ton honrament.

//

GLOSARI lemosín de Ramón Lull

miércoles, 30 de agosto de 2017

Espacat

Lo espacat es una mescla de español o castellá y dialecte catalá.

Lo fan aná mols a Cataluña y proximidats. Es algo paregut al spanglish pero per a un número curtet de gen, o be gen mol curteta.

Luka Agramunt es un dels que lo escriuen.

Se distinguix per fe aná ny, poques tildes, errors en catalá, paisos en ves de països, espanya sense mayúscula y en ny, Catalunya en mayúscula, Espanyol en mayúscula, castellano en minúscula (se escriu així correcte en castellá), etc.

No té ortografía propia com lo chapurriau, la gramática es la castellana.

Alguns comenten que com lo castellá no es la llengua mare de alguns, pos lo escriuen mal. Si a Cataluña sol se enseñare en catalá, siríe un bon comentari, pero hasta ara se enseñe en castellá y catalá, per lo que lo castellá tindríe que sé la segona llengua de alguns, y tindríen que escríurela be.

[caption id="" align="alignnone" width="490"]Lo espacat es una mescla de español o castellá y catalá Luka Agramunt[/caption]
 

¿Otro que se traga la trola de los 16.000 millones? Joder, si la desmonta hasta mi hijo con 3 añitos y diarios como este...

http://m.eldiario.es/zonacritica/cuenta-breve-cuento-millones_6_430166998.html