Mostrando entradas con la etiqueta palma. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta palma. Mostrar todas las entradas

martes, 31 de marzo de 2026

Raire, Rayre, Raure, Reire - Enramar

Raire, Rayre, Raure, Reire, v., lat. radere, rayer, retrancher.
Ras me del libre.
Aquel que peccara contra me, ieu lo rayray.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 13.
Raye-moi du livre,
Celui qui péchera contre moi, je le rayerai.
Autre no l' en pot un mot raire.
Marcabrus: Auiatz.
Autre ne lui en peut un mot retrancher.
Us no s' en pot raire
Que mal se sabon venjar.
Guillaume de Berguedan: Bernard ditz.
Un ne s'en peut retrancher, vu que mal ils se savent venger.
 
destraleta, destraletes; Raire, Rayre, Raure, Reire
 
- Trancher, couper.
Tal donet a 'N Aimar qu'el cap en * res. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Tel (coup) il donna au seigneur Aimar que la tête il en trancha.
ANC. FR.
La teste me vouloit jus des espaulles raire.
Roman de Berte, p. 186.
- Raser, racler, effleurer.
Prumier lo fan banhar e tondre e raire. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Premièrement le font baigner et tondre et raser.
C' om vos rase e tonda 
En redon. 
Sordel: Non puesc mudar.
Qu'on vous rase et tonde en rond.
L' un esperon
Li trenquet, razen lo talon.
Roman de Jaufre, fol. 13.
L'un éperon lui coupa, en rasant le talon.
Loc. No i es uns no 'l poscatz tondr' e raire.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Il n'y en a pas un que vous ne le puissiez tondre et raser. 
Un rics malvatz a cui sofranh merces
Tan qu'om no pot del sieu raire ni tondre.
P. Vidal: No m fai chantar. 
Un riche méchant à qui manque merci tant qu'on ne peut du sien raser ni tondre.
Subst. Son tondut et an paor del raire.
E. Cairels: Pus chai.
Ils sont tondus et ont peur du raser.
ANC. FR. Renart dit: Mès rere et tondre.
Roman du Renart, t. 1, p. 42.
Il les faisoit raire et plumer comme cochons.
Rabelais, liv. V, ch. 25.
- Part. prés. empl. subst. Rasoir.
E 'l cor plus dolz per sentir
C' uns prims *rausans sus car nuda.
L'évêque de Bazas: Cor poder.
Et le coeur plus délicat pour sentir qu'un fin rasoir sur chair nue.
Part. pas. Prec qu' els motz fals en sian ras.
Bernard de Venzenac: Iverns vay.
Je prie que les mots faux en soient retranchés.
Lo reis fon tondutz, bainatz e raus.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.
Le roi fut tondu, baigné et rasé.
Fig. Totz paubres e ras.
Garins d'Apchier: Cominal.
Tout pauvre et rasé (dénué).
Es coma taula rasa. Brev. d'amor, fol. 53.
Est comme table rase.
Subst. et prov. Atertan (atretan) vos es del ras
Com del tondut.
Amanieu des Escas: Dona per cuy.
Pareillement vous est du rasé comme du tondu.
Adv. comp. Prendetz 1 vaissel et empletz lo tot ras e ras d' oli.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Prenez un vaisseau et emplissez-le tout ras et ras (à ras) d'huile.
Perdras la testa ras e ras del costat. Roman de Fierabras, v. 922.
Tu perdras la tête ras et ras (au ras) du côté.
Fay un nos a la corda rais et rais de l' ayga.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 35.
Fais un noeud à la corde ras et ras (au ras) de l'eau.
ANC. FR. Tot contreval reiz à reiz dou roignon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 2375.
Et pristrent si rez à rez que il lessièrent sa fame à grant povreté.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 245.
ESP. Raer. IT. Radere. (chap. afeitá, rasurá, chollá, pelá, esquilá, tallá lo pel, tonsurá.)
 
esquilá a estisora; Raire, Rayre, Raure, Reire

 

2. Ras, s. m., ras, sorte de mesure.
Caveron la lauza
Mais d' un ras e de miey.
De tal vertut que la grossa lansa...
Passet un ras fora l' esquina.
V. de S. Honorat.
Creusèrent la roche plus d'un ras et demi. 
De telle force que la grosse lance... passa un ras hors l'échine.
ESP. Ras.
 
3. Razor, s. m., rasoir.
Razors non es plus trencantz. Roman de Jaufre, fol. 18.
Rasoir n'est pas plus tranchant.
Fig. Apres lo fer am lo razor de disciplina. V. et Vert., fol. 57.
Après il le frappe avec le rasoir de discipline.
ANC. FR. E razur ne li montera el chief.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.
En sa main lo razor *prant. (prend)
Nouv. rec. de Fabl. et cont. ant., t. Ï, p. 121.
ANC. CAT. Rasó. IT. Rasoio. (ESP. Navaja, cuchilla, afeitadora, maquinilla de afeitar, máquina de afeitar; rasuradora; navaja de afeitar.) (chap. Navalla, cuchilla, afeitadora, maquineta, máquina de afeitá, rasuradora.)
 
Xavier Tarzán; Navalla, cuchilla, afeitadora, maquineta, máquina de afeitá, rasuradora
 
4. Rasura, Razura, s. f., lat. rasura, rapure, raclure, rature.
En la rasura de dents. Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Dans la rapure de dents.
Boysh..., sa razura... restrenh cors de ventre. Eluc. de las propr., fol. 201.
Buis..., sa raclure..., estreint cours de ventre.
Prenetz razura de veill lart. Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenes raclure de vieux lard.
Charta ses razura, ses tranchadura. Charte de Montferrand, de 1273.
Charte sans rature, sans coupure.
(chap. Carta sense rasura, sense trencadura : que no estigue tallada ni trencada. Comparéu lo chapurriau de 2026 en lo ocsitá de Monferrán del añ 1273.)
ANC. CAT. Razura. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Rasura. (chap. Rasura, rasures; tall, talls. Ratat, ratats, ratada, ratades; rossegat, rossegats, rossegada, rossegades. Se trobe a mols escrits : “non rasa”.)
 
5. Razedor, s. m., raseur, coupeur, rogneur.
A razedors de pargamis, lo portal de la blancaria.
Cartulaire de Montpellier, fol. 43.
À rogneurs de parchemins, le portail de la tannerie.
ESP. Raedor. (chap. Rossegadó, rossegadós, rossegadora, rossegadores; ratadó, ratadós, ratadora, ratadores; talladó, talladós, talladora, talladores.)
 
6. Rasibus, prép., rasibus, tout contre, tout près.
Rasibus de las possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 24.
Rasibus des possessions.

 

7. Abrader, v., lat. abradere, racler, ratisser, retrancher, tondre.
Que tu inquiras la corruptio... e que abradas aquela.
Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Que tu cherches la pourriture... et que tu racles celle-là.

 

8. Arasar, Arassar, v., araser, raser, combler, niveler.
La a faita abatre e arasar.
Per emplanar et arassar los fossatz.
Chronique des Albigeois, col. 41 et 15.
Il l'a faite abattre et raser.
Pour aplanir et niveler les fossés.
ANC. FR. Tout le porpris voil embraser,
Tors et torneles arraser.
Roman de la Rose, v. 20932.
CAT. ESP. Arrazar. (CAS. Arrasar, a ras.) PORT. Arrasar, arrazar. (chap. Arrassá, abatre, enruná, tombá, aplaná, dixá algo a ras de terra: yo arrasso, arrasses, arrasse, arrassem o arrassam, arrasséu o arrassáu, arrassen; arrassat, arrassats, arrassada, arrassades; yo arrassaré; yo arrassaría; si yo arrassara.)
 
Ram, Ramp, s. m., lat. ramus, rameau, branche, verge, brin, baguette, tige.
Aissi com lo rams se pleia. 
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Ainsi comme le rameau se ploie.
Quan si cargo 'l ram de vert fueilh.
Aimeri de Sarlat: Quan si.
Quand se chargent les rameaux de vert feuillage.
Aquest instrument havent dos ramps.
Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Cet instrument ayant deux branches.
Fig. Uns rams de joi plens de dousor.
Cercamons: Ges per lo.
Un brin de joie plein de douceur.
Ab un ram de fadeza.
G. Riquier: Si m fos.
Avec un brin de fadaise.
Loc. fig. El mieu gen non plei ram
Qui tan leu fraing ni trenca.
Folquet: Vermillon.
(N. E. Vermillon clam vos fac d'un' avol pega pemcha
Qe m'a una chancon degolad' et estencha
Qe de qe fi de lei, e s'es vanad' e feimcha
Q'eu l'appellei Aut-Ram don il s'es aut empencha:
Il men, q'eu non plei ram qi tan leu fraing ni·s trencha
Ni voil branca tochar de qe leu ma man tencha.
À ma manière je ne ploie rameau qui si facilement casse et rompt.
ANC. FR. La batoit d'un rain d'aiglentier. Roman de la Violette, p. 212.
Flors e raims verz des paumiers portoient le jor de la feste.
Anc. trad. des Livres des Machabées, fol. 189.
Comme li rains qui est nouvellement trenchés d'un très bon arbre. 
Annales du Règne de S. Louis, p. 165.
Comme deux raims en une tige. Œuvres d'Alain Chartier, p. 627.
- La fête des rameaux.
So que Dieus dis lo jorn de Rams, cant el intret en Jherusalem.
Ce que Dieu dit le jour des Rameaux, quand il entra dans Jérusalem.
La vespre d' a Rams.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
Le soir d'aux rameaux.
(chap. La vespra de Rams : dissapte per la vesprada - nit, abans del Domenge de Rams, antigamén tamé dita “Ram e Palma” o Rampalm.)
 
La vespra de Rams : dissapte per la vesprada - nit, abans del Domenge de Rams, antigamén tamé dita “Ram e Palma”
 
 
- Signe et gage de paix.
Lai lhi ret terra plana per un ram fulh.
Lo coms pel ram del rei recep so fieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
Là il lui rendit la terre entière par un rameau feuillé.
Le comte par le rameau du roi reçut son fief.
CAT. Ram. ESP. PORT. IT. Ramo. (chap. Ram, rams.)
2. Ramet, s. m. dim., petit rameau, baguette.
A m ferut d'un ramet el costat.
(chap. Me ha ferit en un ramet al costat; me ha futut, pegat, esbatussat en un vime, en una sarguera, pullís, a les costelles.)
Giraud le Roux: Ara sabrai.
M'a frappé d'une baguette au côté.
CAT. Ramet. ESP. Ramito (ramillete). PORT. Raminho. IT. Rametto. 
(chap. Ramet, ramets.)
3. Rama, s. f., rame, ramée, feuillée, jet, pousse.
Far pot de me son talen
Mielz no fa 'l venz de la rama,
Qu' en aissi vau lieis seguen
Com la folla sec lo vent.
B. de Ventadour: Amors.
Faire peut de moi son désir mieux que ne fait le vent de la ramée, vu qu'ainsi je vais la suivant comme la feuille suit le vent.
Hom enten vi de tres fuelhas
E de tres ramas, so es de tres ans.
Leys d'amors, fol. 129.
On entend vin de trois feuilles et de trois pousses, c'est-à-dire de trois ans.
CAT. ESP. PORT. IT. Rama. (chap. Rama, rames; chit, chits : rechito, rechitos; brosta, brostes; pullís, pullissos; chupón, chupons : mamón, mamons, com los de la Ascuma.)
 
Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès
 
 
4. Ramilla, s. f. dim., petite branche, petite ramée.
E 'l rossinholet s' asaia
Sotz la ramilla.
Marcabrus: El mes.
Et le rossignol s'essaie sous la petite ramée.
(ESP. Ramilla, ramita. Chap. Rameta, rametes; branqueta, branquetes; pullisset, pullissets; chuponet, chuponets : mamonet, mamonets, com los pobrets que seguixen al gran mamón : Juaquín Monclús.)
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2
 
5. Ramage, s. m., ramée, branchage.
Lo vergier era gratios
E de ramage ben fulhos.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Le verger était gracieux et de branchage bien feuillu.
CAT. Ramatge. ESP. Ramaje. IT. Ramage. (chap. Ramache, ramaches; brancache, brancaches; fulladissa, fulladisses; fullamenta, fullamentes; brostadissa, brostadisses; verdó, verdós : verdura, verdures.)
- Adj. Branchier, terme de fauconnerie.
Un esparvier ramatge
Que s' era sus mon pung pauzatz.
(chap. literal: Un esparbé branqué que se habíe damún de mon puñ posat.)
Giraud de Borneil: No m puesc mudar.
Un épervier branchier qui s'était posé sur mon poing.
6. Ramel, s. m., rameau, branche.
Lo gens temps m' abellis e m platz,
E 'l ramel carguat de verdor.
Arnaud de Marueil: Lo gens.
Le beau temps me charme et me plaît, et le rameau chargé de verdure.
Tal colp li vay donar sus l' escut de cartier,
Que l' escut no li valc un ramel d' olivier.
Roman de Fierabras, v. 4697.
Tel coup va lui donner sur l'écu écartelé, que l'écu ne lui valut un rameau d'olivier.
ANC. FR. Lorsque florissent li ramel...
E gent florirent li ramel.
B. de Sainte-Maure, Archeologia of London, t. XII.
7. Ramada, s. f., ramée, branchage.
M' es belh dous chan per l' ombratge
Que fan desus la ramada
L' auzelet per la verdura.
Marcabrus: Lanquan.
Il m'est beau le doux chant sous l'ombrage que font dessus la ramée les oiselets à cause de la verdure.
- Baraque.
Tro al jorn que vist lo pueg
E 'l castel e las albergadas
E las tendas e las ramadas.
Roman de Jaufre, fol. 53.
Jusqu'au jour qu'il vit la montagne et le château et les campements et les tentes et les baraques.
ESP. PORT. Ramada. (chap. Barraca, barraques : caseta feta de rames. Mol coneguda la valensiana de Vicente Blasco Ibáñez.)
8. Ramil, s. m., ramée, bourrée.
Mortz son li bon albre premier,
E 'ls vius son ramils e festucs.
Marcabrus: Al departir.
Morts sont les bons arbres les premiers, et les vivants sont ramées et scions. 
9. Ramenc, adj., branchier, qui va de branche en branche, terme de fauconnerie.
Ramencx es sel c' om pren el ram
Ab latz, ab ret.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Branchier est celui qu'on prend sur la branche avec lacet, avec réseau.
(N. E. Ramenc es Ignacio Sorolla Vidal, el aragonés catalanista de las redes “xarxes”, y los lacitos amarillos, al que no le vendría mal una caricia de branca en el costillar. Es sociolingüista, doctor, y vive del dialecto occitano catalán.)
 
Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal
 
 
enllassos, webs en dialecte occità catalá
 
 
Subst. Destriansa d' auzel nizaic e de ramenc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Distinction d'oiseau niais et de branchier.
10. Ramier, s. m., rameau, feuillée, ramée, fourré.
Seguet tant la via per los ramiers,
Que trobet a un fuc dos charboniers. (N. E. foc, fuoc.) 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.
Il suivit tant le chemin à travers les fourrés, qu'il trouva à un feu deux charbonniers.
- Adjectiv. Rameux, branchu.
Per mal talent s'en torna desotz un pi ramier.
Roman de Fierabras, v. 210.
Par mauvais désir il s'en retourne dessous un pin rameux.
- Branchier, terme de fauconnerie.
Son petit,
Ramier, fort, e son abelit. 
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Ils sont petits, branchiers, forts, et sont agréables.
11. Reynh, s. m., rameau.
Son de flor cubert li reynh.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es.
Sont de fleurs couverts les rameaux.
12. Ramos, adj., lat. ramosus, rameux, branchu.
Aybres..., la calor exten la humor, e 'l ret may ramos.
Eluc. de las propr., fol. 196.
Arbre..., la chaleur étend la sève, et le rend plus rameux.
CAT. Ramos. ESP. PORT. IT. Ramoso. (chap. Ramós, ramosos, ramosa, ramoses : ramut.)
13. Ramut, adj., rameux, branchu.
Passeron l' espeissa del boi ramut.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Passèrent l'épaisseur du bois rameux.
(chap. Ramut, ramuts, ramuda, ramudes : que té molta rama, ufanós; fullat, fullats, fullada, fullades.)
14. Ramis, adj., branchu, rameux.
Vic los traps de Karle desotz us pis ramis. Roman de Fierabras, v. 629.
Vit les tentes de Charles dessous un pin branchu.
15. Ramificar, v., ramifier.
Ramifica si en quatre brancs, qui si expando per diversas partidas.
Eluc. de las propr., fol. 63.
Se ramifie en quatre branches, qui se répandent par diverses parties.
(ESP. Ramificar, ramificarse. Chap. Ramificá, ramificás.)
16. Ramar, v., verdir, reverdir, se couvrir de feuilles.
Quan branca 'l brondels e rama
Per vergiers.
Giraud de Borneil: Quan branca.
Quand pousse des branches le rameau et verdit dans les vergers.
Quan si raman li verjans.
Giraud de Borneil: Tos temps m' es.
Quand se couvrent de feuilles les vergers.
Fig. Car, per solatz e per chan, 
Creis amors e brot' e rama.
Raimond de Miraval: Sitot s'es.
Car, par soulas et par chant, croît amour et bourgeonne et reverdit.  
Part. pas. Marimonda traspassa, don li mons son ramatz.
Roman de Fierabras, v. 586.
Outrepasse (Marrimonde) Marimonde, dont les monts sont verdis.
(chap. Ramá, brostá, fullá, reverdí.)
17. Desramar, Deramar, Derramar, v., effeuiller, dégarnir de feuilles.
Pel brau temps sec qu'els desrama.
G. Adhemar: Al prim pres.
Par le dur temps sec qui les effeuille.
- Fig. Délabrer, ruiner.
Car us cascus la desrama
E 'l fer e las dentz li brisa.
Alegret ou Marcabrus: Bel m' es.
Car un chacun la délabre et la frappe et les dents lui brise. 
Part. pas. Per qu' el cons es derramatz.
(chap. Perque lo coñ está desramat; la figa, chona está desramada.)
Marcabrus: Dirai vos.
C'est pourquoi le vagin est délabré.
Ventres deramaz non dira ja: Aonda per lo vezi.
Trad. de Bède, fol. 54.
Ventre délabré ne dira jamais: Abonde pour le voisin.
(chap. Desramá, desramás, desfullá, desfullás : pedre la rama, fulla.)
18. Enramar, v., planter, garnir de branches, de rameaux.
Part. pas. fig.
Car de Sarrazis vey totz los pratz enramatz.
(chap. Ya que de Moros (sarracenos) vech tots los prats enramats.)
Roman de Fierabras, v. 1712.
Car de Sarrasins je vois tous les prés garnis.
Eluc. de las propr., fol. 63. 
CAT. ESP. PORT. Enramar. (chap. Enramá; enramás; enramat, enramats, enramada, enramades.)

martes, 13 de agosto de 2024

Palma - Pampinacio

 

Palma, s. f., lat. palma, palmier.

Cedres, palmas, cipresses.

(chap. Cedros, palmes, sipresos.)

Palma es aybre victorial.

Elephant..., si vol dormir, ad alcu aybre, majorment a la palma, si soste.

Eluc. de las propr., fol. 172, 217 et 240.

Cèdres, palmiers, cyprès.

Le palmier est arbre de victoire. 

Éléphant.., s'il veut dormir, à quelque arbre, surtout au palmier, s'appuie.

- Palme.

La palma c' aduys de Lerins. 

Ar agra guazaynat la palma per entier.

V. de S. Honorat. 

La palme qu'il apporte de Lerins. 

Maintenant il aurait gagné la palme entièrement.

CAT. ESP. PORT. IT. Palma. (chap. Palma, palmes.)

2. Palmier, Palmer, s. m., palmier. 

En la senestra man porta un ram de palmier. V. de S. Honorat.

En la main gauche il porte un rameau de palmier.

CAT. Palmer. ESP. Palmera. PORT. Palmeira. 

(chap. Palmera, palmeres. Ram de palma.)

3. Palmenc, s. m., datte, fruit du palmier. 

Palma..., sos frugz... so nomnatz palmencs. Eluc. de las propr., fol. 217. Palmier..., ses fruits... sont nommés dattes.

(chap. Dátil, datils.) 

4. Rampalm, s. m., du lat. Ramus palmae, Rameaux

C'est le nom qu'on donne au dimanche d'avant Pâques.

El dia de Pentecosten e a rampalm.

(chap. Al día de Pentecostés y lo domenge de rams.)

Bibl. du R. Albi, tit. de 1205. 

Au jour de Pentecôte et aux Rameaux.

De la festa de Ram e Palma, domenge de Rams, diumenge, dicmenge


Palma, s. f., lat. palma, paume, plat de la main.

Las espallas drechas e la palma ses vena. 

Cel que a la palma espessa e bela es savis e de bon entendemen.

Liv. de Sydrac, fol. 127. 

Les épaules droites et la paume sans veine. 

Celui qui a la paume épaisse et belle est savant et de bon entendement.

Tiran los pels, baten las palmas.

Contricio e Penas ifernals. 

Tirant les cheveux, battant les paumes.

- Empan.

A y una irla, prop de la terra, hon a 1 gen petita d'una palma e de menhs. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Il y a une île, près de la terre, où a une gent petite d'une palme et de moins. 

CAT. ESP. PORT. IT. Palma. (chap. Palma, palmes de la ma.)

2. Palm, s. m., empan, palme. 

Una candela sotil d' un palm de lonc. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Une chandelle menue d'un empan de long. 

Un palm de la gonella blanca 

Li trencha. 

El cor l' en es un palm levat.

Roman de Jaufre, fol. 27 et 56. 

Un empan de la tunique blanche il lui tranche. 

Le coeur lui en est soulevé d'un empan. 

Tan gran colp li va donar 

D' una lanssa per la peytrina

Che un palm l' en passa per l' esquina. 

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Si grand coup lui va donner d'une lance par la poitrine, qu'un empan lui en passe par l'échine.

CAT. Palm. ESP. PORT. IT. Palmo. (chap. Palm, pam, palms, pams.)

3. Palmada, s. f., paumée, coup du plat de la main.

Fan mercat,.., e feron la palmada per ferma stipulation de vot.

V. et Vert., fol. 29. 

Font marché..., et frappent la paumée pour ferme stipulation de convention.

Compra o venda non val ses palmada. 

Petit Thalamus de Montpellier, fol. 47.

Achat ou vente ne vaut sans paumée.

CAT. ESP. PORT. Palmada. IT. Palmata. 

(chap. Palmada, palmades; esplanissada, esplanissades : cop en la palma de la ma : guantada, guantades : bufetada, bufetades.)

esplanissada, cop en la má uberta, normalmén a la esquena (espala a Fondespala); alguns brutos saluden aixina.

4. Palmat, s. m., empan, palme.

L' almiran fo pus grans que Karle un palmat.

Las aurelhas grans un gran demieg palmatz.

Roman de Fierabras, v. 4788 et 4020.

L'émir fut plus grand que Charles une palme.

Les oreilles grandes un grand demi-empan.

5. Espalmar, v., espalmer, frotter de suif fondu.

Part. pas. Aissi coma gales ben oncha

Fai en la mar plus leu sa poncha

Que al quant no fo espalmada.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Ainsi comme galère bien ointe fait en la mer plus lestement sa pointe qu'autre quand elle ne fut espalmée.

PORT. ESP. Espalmar. IT. Spalmare. 

(chap. Ensaginá, refregá en sagí, greix.)


Palmes, s. m., lat. palmes, sarment, branche de vigne.

Palmes, es ram de vit, las fuelhas del qual so ditas pampols.

Eluc. de las propr., fol. 217.

Sarment, c'est rameau de vigne, les feuilles duquel sont dites pampres. IT. Palmite. (chap. sarmén; les fulles se diuen pampes, pampa.)


Paloteiar, v., escarmoucher.

Can lo rei dels arlotz los vit paloteiar

Contra l'ost dels Frances e braire e cridar. 

Guillaume de Tudela.

Quand le roi des goujats les vit escarmoucher contre l'armée des Français et brailler et crier.

ESP. Palotear. (N. E. El palotiau, paloteado, es un baile típico en Aragón. No dista mucho de los juegos de niños con espadas de madera.)


Palpar, v., lat. palpare, palper, toucher, manier. 

Ni 'l savis Huc Arnaut anc no s' i vol palpar.

Izarn: Diguas me tu.

Ni le sage Hugues Arnaud oncques il n' y voulut toucher.

Las mas lo palpan mot dossamens. V. et Vert., fol. 57. 

Les mains le palpent moult doucement. 

Si non l' anava palpan. 

Guillaume de Saint-Didier: D' una dona. 

S' il ne l' allait maniant.

- Fig. Examiner, apprécier, peser.

Part. pas. Lo tot debatut e ben palpat per lo dit conseilh.

Chronique des Albigeois, col. 6.

Le tout débattu et bien examiné par ledit conseil.

- Ménager, épargner.

Menavo lo baten, que no 'l volo palpar. Roman de Fierabras, v. 3069.

Ils le menaient battant, vu qu'ils ne le veulent épargner.

- Substantiv. L'un des cinq sens.

Car auzirs e vezers, 

Odorars, saborars

Son li sen e palpars.

G. Riquier: A sel que.

Car l'entendre et le voir, le sentir, le savourer e le toucher sont les sens. CAT. ESP. PORT. Palpar. IT. Palpare. (chap. Paupá, palpá: paupo, paupes, paupe, paupem o paupam, paupéu o paupáu, paupen; paupat, paupats, paupada, paupades. Palpo, palpes, palpe, palpem o palpam, palpéu o palpáu, palpen; palpat, palpats, palpada, palpades.)

2. Palpament, s. m., lat. palpamentum, attouchement, toucher. 

Per que haia plus subtil palpament.

Ha suptil palpament. Eluc. de las propr., fol. 65 et 238.

Pour qu'il ait plus subtil attouchement. 

A subtil attouchement.

CAT. Palpament. ESP. Palpamiento. IT. Palpamento. 

(chap. Paupamén, paupamens; palpamén, palpamens.)

3. Palpatiu, adj., palpatif, propre au toucher, tactile.

Virtut del sen palpatiu.

Virtut palpativa, es potencia de qualitats palpablas.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 17. 

Vertu du sens palpatif.

Propriété tactile, c'est puissance de qualités palpables.

4. Palpable, adj., lat. palpabilem, palpable.

Virtut palpativa, es potencia de qualitats palpablas.

Eluc. de las propr., fol. 17.

Propriété tactile, c'est puissance de qualités palpables.

CAT. ESP. Palpable. PORT. Palpavel. IT. Palpabile. 

(chap. Paupable, paupables; palpable, palpables.)

5. Palpebra, s. f., lat. palpebrae, paupière.

La palpebra es mollificada. Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

La paupière est amollie.

ANC. CAT. ESP. (pálpebra, párpado) PORT. IT. Palpebra. 

(chap. Párpado, párpados.)

6. Palpebre, s. f., lat. palpebrum, paupière.

Sobre la palpebre dels huels. 

La palpebre del huel.

Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

Sur la paupière des yeux.

Là paupière de l'oeil.

7. Palpet, s. f., paupière.

So ditz palpetz o palpelas, quar si movo si palpan continuament.

Ha pels en las palpetz.

Engrossans las palpetz.

Eluc. de las propr., fol. 38, 39 et 83.

Sont dites paupières ou palpelles, car elles se meuvent en se palpant continuellement.

A poils aux paupières.

Grossissant les paupières.

8. Palpela, s. f., paupière, palpelle. 

Tot auzel clau son uelh ab la palpela dejus.

Tota bestia ses palpelas es de frevol vista. Eluc. de las propr., fol. 39. Tout oiseau clôt son oeil avec la paupière d'en bas. 

Toute bête sans paupières est de faible vue.

9. Palpelada, s. f., mouvement des paupières, clin.

En una palpelada de uelh, si movo d'orient entro occident.

Eluc. de las propr., fol. 13.

En un clin d'oeil, se meuvent d'orient jusqu'en occident.

(chap. clucada, clucades; v. clucá; parpadeo d'ulls, en un obrí y tancá d'ulls. Cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen; clucat, clucats, clucada, clucades.)    

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista


Palpitar, v., lat. palpitare, palpiter. 

Pulmo... palpitan atyra ayre. Eluc. de las propr., fol. 51. 

Poumon... en palpitant attire l'air.

CAT. ESP. PORT. Palpitar. IT. Palpitare.

(chap. Palpitá: palpito, palpites, palpite, palpitem o palpitam, palpitéu o palpitáu, palpiten; palpitat, palpitats, palpitada, palpitades. Falte un pálpit al cor, palpits : palpitassió, palpitassions.)

2. Palpitatiu, adj., palpitatif, qui fait palpiter.

Virtut palpitativa, que es perceptiva de calor, freior e de semblans qualitatz. Eluc. de las propr., fol. 14. 

Vertu palpitative, qui est perceptive de chaleur, froid et de semblables qualités.

(chap. Palpitatiu, palpitatius, palpitativa, palpitatives.)


Palus, Palutz, s. f., lat. palus, palus, marais.

Devedam los plans e las palus.

G. Rainols: A tornar. 

Défendons les plaines et les marais. 

Ieu passarai part la palutz d' Uzerna, 

Cum pelegris, o lai per on corr Ebres.

A. Daniel: Ans qu'els cims. 

Je passerai au-delà du marais d'Uzerne, comme pélerin, ou là par où court l'Èbre

Fig. Pescam ab las ranas en la palus dels deliegs carnals.

V. et Vert., fol. 48. 

Nous pêchons avec les grenouilles dans le marais des délices charnels.

Non esguarda lai on salh, 

Per que chai del tot el palutz.

Bernard de Venzenac: Iverns.

Ne regarde pas là où il saute, c'est pourquoi il choit entièrement dans le marais.

ANC. FR. D'un noir palud estoit environnée. 

Œuvres de Du Bellay, p. 279. 

Des cannes et roseaux

Croissants autour des paludz et des eaux.

Cl. Marot, t. IV, p. 50.

ANC. ESP. IT. Palude. (chap. Terra pantanosa, albufera anegada d' aigua, aon se críen mosquits que causen lo paludisme o paludismo.)

2. Palustre, adj., lat. palustris, marécageux, de marais.

En locs palustres.

Uous d' auzels palustres so glaucs.

Eluc. de las propr., fol. 232 et 276. 

En lieux marécageux.

Oeufs d'oiseaux de marais sont glauques.

ESP. IT. Palustre. (chap. palustre, palustres; pantanós, pantanosos, pantanosa, pantanoses.)

3. Paludos, adj., lat. paludosus, marécageux.

Cum loc paludos.

Terra paludoza.

Eluc. de las propr., fol. 97 et 170. 

Comme lieu marécageux.

Terre marécageuse.

ESP. IT. Paludoso. (chap. Paludós, pantanós.)

4. Paludal, adj., marécageux, de marais.

So alcunas terrestras, autras marinas, autras paludals et autras fluvials.

Eluc. de las propr., fol. 260. 

Sont aucunes terrestres, autres marines, autres de marais et autres de fleuves. 

IT. Paludale.


Pampol, s. m,, lat. pampinus, pampre.

Pampol de la vit, en autumpne, quan es dezicat, tantost catz.

Vit..., so ditas las fuelhas pampols. Eluc. de las propr., fol. 87 et 225. Pampre de la vigne, en automne, quand il est desséché, tombe aussitôt.

Vigne..., les feuilles sont dites pampre.

CAT. Pampol. ESP. (pámpano) PORT. IT. Pampano. 

(chap. Pampa, pampes.)

2. Pampinar, v., lat. pampinare, épamprer, effeuiller la vigne, ébourgeonner.

Part. pas. Vit... vol estre pampinada, so es a dire de pampol et fuelhas denudada. Eluc. de las propr., fol. 225. 

Vigne... veut être épamprée, c'est-à-dire de pampre et feuilles dépouillée.

(chap. Despampá, desullá, desbordá o esbordá.)

3. Pampinacio, s. f., lat. pampinatio, épamprage, action d' épamprer la vigne, ébourgeonnement.

Quan pampinacio es necessaria. Eluc. de las propr., fol. 225. 

Quand épamprage est nécessaire.

domingo, 11 de noviembre de 2018

Que a ses illes Balears se imposo lo dialecte barseloní

Que a ses illes Balears se imposo lo dialecte barseloní en detrimén del idioma mallorquí no té datra explicassió que la de convertí esta comunidat autónoma en provínsia insulá catalana en la excusa de la llengua. Es aixina de vergoñós.

FABULAS en vers mallorquí, per D.T.A. y C. (Tomás Aguiló CortésAutor de la Rondaya de rondayas escritas en 1802.

PALMA, imprenta de Trias, a nou dobbes

PALMA, imprenta de Trias, a nou dobbes


La fábula jocosa del áliga y lo escarbat


[Fragment]
  • Guillem Roca Seguí
  • (la Ciutat de Mallorca, 1742-1813)

En un camp espaiós, molt alegre i gojosa,
pastura sens temor una llebreta hermosa;

volgué sa mala sort que una àguila passàs
i en son vol elevat dins l'herba l'afinàs: /l´ataullare/

la delicada carn mogué sa golosina
i omplir-se'n es gavatx a l'instant determina.

L'envest, la pren, l'estreny i, amb un cor fet per mal,
per complir son desig la duu dalt un penyal.

La rapinya cruel veu un escarabat,
i a l'àguila li diu, mogut de pietat:

«Senyora, si és dels reis tan pròpia la clemència,
d'aquest simple animal perdoneu la innocència.

Creis que fareu, usant amb ell de compassió,
de vostra majestat la més digna acció;


puix mal no vos ha fet, concediu-li la vida
i, sens nota de cruel, sereu sempre aplaudida».

L'àguila el se mirà amb uns ulls plens de fúria,
i prenint, com se sol, el avís per injúria,

li diu: «Insecte vil, escòria dels vivents,
amb què temeritat insultar-me pretens?

Com, brut, t'atreveis a parlar davant de mi?
Calla! Fuig, insolent, vés-te'n, lleva't d'aquí! y`
[…]
I quan l'escarabat treballa fer-se enfora,
a la llebre amb furor mata, trinxa, devora.

Ell, cobert de rubor, d'ira amb el cor ple,
s'amaga, no diu res i resol venjar-sè.

L'àguila en un penyal poc distant fa son niu,
l'escarabat lo veu i en si mateix se'n riu.

I, quan deixant los ous, surt ella a pasturar,
volant ell en el niu per son intent lograr,

amb ses cames emprèn el més gustós treball
i a tots, de un en un, los tira cap avall.

I encara que ella el niu omplí altra vegada,
com la venjança mai sap estar saciada,

a repetir son fet ell també s'entrecuita
i, de los altres ous, li'n fa una altra truita.
[…]
L'àguila, quan ho veu, confusa, empegueïda,
el mal que havia fet coneix arrepentida,

i pensant si a l'ofès demanarà perdó,
instruïda en l'escarment, mos dóna esta lliçó:

«No desprecis ningú per desditxat que sia,
perquè uns fruits molt amargs porta l'altaneria;

algun dia el més flac pot ser-te necessari,
i el qui no és bo per res, manco és bo per contrari;

del més pobre injuriat és temible el despic,
fins un escarabat és mal per inimic.

Si tractes bé a tothom, de tothom trauràs bé;
si no ho fas perquè deus, fé-ho perquè així et convé».

Tomás Aguiló Cortés


viernes, 1 de septiembre de 2017

Alforja , alforges

Alforja, alforges o alforjes.
 
Alforja, alforges o alforjes.
Alforja de palma (Mallorca)
 


Conjunt de dos sacs formats d'una sola peça llarga de roba doblegada pels dos extrems i cosida pels costats, amb la boca llarguera, a fi que, posats sobre l'espatlla d'una persona o l'esquena d'una bístia, pengi un sac a cada banda; cast. alforjas. Les fan de diferents mides i de diverses robes (cotó retort, cànem cru o ordit, etc.); algunes són per portar-les a l'espatlla, amb una bossa penjada davant i l'altra darrera, els treballadors del camp, captaires i altres, per dur-hi provisions o eines; altres van col·locades sobre l'esquena dels animals de peu rodó. Item dues alforges d'estam sotils, inv. any 1523 (Alós, Inv. 42). Unas alforges de vaca, doc. a. 1562 (Segura Hist. Sta. Col. 198). Dos frares de Sant Francesch | ab les alforjesCosta Agre terra 18. Girau vos ses alforges, posàu-vos darrera sa bossa que duis ara davant, i sa de davant posau-la-vos darrera, Alcover Rond. vii, 72. «Frare d'alforjalego profeso mendicante» (Martí G. Dicc.).—En rigor, una alforja és cada una de les bosses que formen el dit conjunt; per això aquest s'anomena quasi per tot en plural: alforges. Però a certes regions es diu també en singular: alforja, significant tota la peça.
—Per extensió, es diu també alforja una bossa de palma que duen penjada a l'esquena (Mall.).

Loc.—a) Amb les alforges a les mans, hi ha qui es mor de fam; ho diuen del quí no sap aprofitar-se del que li convé i que està en son poder.—b) Fer-se una alforja: no fer cas ni preocupar-se de res (Martí G. Dicc.).—c) Dur sempre l'alforja al coll: viure previngut (id. ibid.).
—d) Preparar (a algú) l'alforja: preparar-li allò que és necessari per un viatge; met., parlant d'un malalt, preparar-li la mortalla (id. ibid.).
—e) Tindre prevenguda l'alforja: tenir la butxaca plena (id. ibid.).
—f) Per a eixe viatge no calen alforges: ho diuen per expressar la ineficàcia o inutilitat de certa ajuda per una cosa determinada (València, Vinaròs).

—g) Propòsits d'alforja: propòsits volanders, ineficaços (Mall., ap. Aguiló Dicc.).

—h) Tirar-s'ho tot a les alforges: tirar-s'ho tot a l'esquena, no fer cas de res (Labèrnia-S. Dicc.).

—i) Ficar los peus a les alforges: dir coses sense solta, que no vénen a lloc (Aladern Dicc.).

—j) Treure els peus de l'alforja: perdre tota consideració o respecte (Labèrnia-S. Dicc.).

Fon.: əɫfɔ́ɾʒəs (Barcelona, Puigcerdà, Martinet, Conflent); aɫfɔ̞́ɾʧes (València, Tamarit); aɫfɔ̞́ɾʤes (Alacant, Alcoi, Castelló, Maestrat, Fraga); aɫfɔ́ɾʒes (Andorra, Organyà); əwfɔ́ɾʒəs (Vic, Torelló, Lluçanès); əwfɔ̞́ɾʒəs (Bal.); əwfɔ́ɾʒis (Sta. Col. de Q.); awfɔ́ɾʒes (Lleida, Artesa de S., Oliana); aɫfɔ́ɾʤɛ (Sort); aɫfɔ́ɾʤe (Fraga); aɫfɔ́ɾʤa (Dénia); aɫfɔ́ɾʧa (Alzira); awfɔ́ɾʤɛ (Pla d'Urgell); ufɔ́ɾʒə (Banyoles).

Intens.
—a) Augm.: alforjasses, alforjotes.
—b) Dim.: alforgetes, alforgeues, alforjons.

Etim.: de l'àrab al-ẖurj, mat. sign. («organes» en R. Martí Voc.; «besace, sacoche en laine pour mettre sur un bât, une selle» en Beaussier Dict. 162).