Rogazo, Roazo, s. f., lat. rogatio, rogation.
Sanh Mamers..., lo qual establi los tres jorns de las rogazos.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 60.
Saint Mamer..., lequel établit les trois jours des rogations.
Qu' enans de la roazo
O aia 'l coms aperceubut.
Bertrand de Born: Lo coms.
Qu'avant la rogation cela le comte ait aperçu.
Ja no veiretz la festa de roazo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Jamais vous ne verrez la fête de rogation.
CAT. Rogació. ESP. Rogación. PORT. Rogação. IT. Rogazione.
(chap. Rogassió, rogassions.)
2. Derogar, v., lat. derogare, déroger.
Part. pas. Que sya en res derogat a la refformation.
Statuts des cordonn. de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 452.
Qu'il soit en rien dérogé à la réformation.
CAT. ESP. PORT. Derogar. IT. Derogare, dirogare. (chap. Derogá.)
3. Interrogatio, Enterrogacio, Enterrogatio, s. f., lat. interrogatio,
interrogation.
Noms enterrogatius, es aquel qu' om pronuncia ab interrogatio.
(chap. Nom interrogatiu, es aquell que se pronunsie en interrogassió; pregunta, ?)
Per razo d' enterrogatio.
Leys d'amors, fol. 47 et 12.
Nom interrogatif, c'est celui qu'on prononce avec interrogation.
Par raison d'interrogation.
- Question.
Non parlar avans que auias… enterrogacios. Trad. de Bède, fol. 35.
Ne pas parler avant que tu entendes... questions.
Cat. Interrogació. ESP. Interrogación. PORT. Interrogação. IT. Interrogazione. (chap. Interrogassió, interrogassions; ¿Alguna pregunta? ¿Algú té preguntes que fé?)
4. Enterrogatiu, adj., lat. interrogativus, interrogatif.
Noms enterrogatius, es aquel qu' om pronuncia ab interrogatio.
Deguna dictios enterrogativa.
Leys d'amors, fol. 47 et 39.
Nom interrogatif, c'est celui qu'on prononce avec interrogation.
Nul mot interrogatif.
CAT. Interrogatiu (N. E. leo interrogatiú; no sé dónde encontraba Raynouard algunas palabras que él pone como catalanas, y no sé por qué no encontraba algunas que están en los textos catalanes). ESP. PORT. IT. Interrogativo.
(chap. Interrogatiu, interrogatius, interrogativa, interrogatives.)
5. Interrogatori, s. m., lat. interrogatorius, interrogatoire.
An respondut autrament que non devian, segon los interrogatoris.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 2.
Ont répondu autrement qu'ils ne devaient, selon les interrogatoires.
CAT. Interrogatori. ESP. PORT. IT. Interrogatorio. (chap. Interrogatori, interrogatoris; adj. interrogatoria, interrogatories.)
6. Interrogar, Enterrogar, v., lat. interrogare, interroger, demander.
Fes lur enterrogar com estava a lur payre.
Hist. de la Bible en prov., fol. 19.
Leur fit demander comment il allait à leur père.
Part. prés. Enterrogans o enterrogativas. Leys d'amors, fol. 26.
(chap. Interrogans o interrogatives. A Beseit vam tindre una peña que se díe interrogán, al carré pla.)
Interrogeantes ou interrogatives.
Part. pas. Per tan que sia interrogat. Chronique des Albigeois, col. 88.
(chap. Per tan que sigue interrogat.)
Pour tant qui soit interrogé.
Interrogat et examinat.
(chap. Interrogat y examinat. Al chapurriau antic se trobe “et”, “e” y tamé “y” o “i”.)
Statuts des tailleurs de Bordeaux. Rec. des Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.
Interrogé et examiné.
CAT. ESP. PORT. Interrogar. IT. interrogare. (chap. Interrogá : interrogo, interrogues, interrogue, interroguem o interrogam, interroguéu o interrogáu, interroguen; interrogat, interrogats, interrogada, interrogades; yo interrogaré; yo interrogaría; si yo interrogara. V. preguntá.)
7. Entervar, Entrevar, v., interroger, demander.
Qui lo nom vol entervar
De sel que la volc romansar.
Entervan li on s' es trobat.
V. de S. Honorat.
Qui le nom veut demander de celui qui la voulut mettre en roman.
Ils l'interrogent où il s'est trouvé.
Los entreveron si era aquela via ad anar al profeta.
Hist. de la Bible en prov., fol. 35.
Les interrogèrent si cette route était pour aller au prophète.
8. Interva, s. f., interrogation, question.
Motas intervas li fazia;
Santz Caprasis li respondia.
(chap. Moltes preguntes li fée; San Caprasi li responíe.)
V. de S. Honorat.
Nombreuses questions il lui faisait; saint Capraise lui répondait.
9. Subrogar, Subrerogar, v., lat. subrogare, subroger.
Puescan subrogar altre. Charte de Gréalou, p. 78.
(chap. (que) puguen subrogá (a un) atre.)
Puissent subroger autre.
Part. pas. En loc d' aquel... subrogat. Charte de Gréalou, p. 78.
En place de celui-là... subrogé.
Subst. Comissari e subrerogat del governador.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. IX, fol. 167.
Commissaire et subrogé du gouverneur.
CAT. ESP. PORT. Subrogar. IT. Surrogare. (chap. Subrogá: subrogo, subrogues, subrogue, subroguem o subrogam, subroguéu o subrogáu, subroguen; subrogat, subrogats, subrogada, subrogades; per ejemple, una hipoteca.)
10. Subrogatio, s. f., subrogation.
En cas de la subrogatio. Charte de Gréalou, p. 78.
En cas de la subrogation.
CAT. Subrogació. ESP. Subrogación. PORT. Subrogação. IT. Surrogazione.
(chap. Subrogassió, subrogassions.)
11. Prorogar, Porrogar, v., lat. prorogare, proroger, ajourner, maintenir.
Part. pas. Fos prorogat e continuat.
Tit. de 1286. DOAT, t. X, fol. 296.
Fut prorogé et continué.
Que non puesquan esser porrogatz en los dits officis.
(chap. Que no puguen sé prorrogats als dits ofissis : que no puguen continuá ejersín un ofissi.)
Rég. des États de Prov., 1401.
Qu'ils ne puissent être prorogés dans lesdits offices.
CAT. ESP. PORT. Prorogar. IT. Prorogare. (chap. Prorrogá : prorrogo, prorrogues, prorrogue, prorroguem o prorrogam, prorroguéu o prorrogáu, prorroguen; prorrogat, prorrogats, prorrogada, prorrogades; yo prorrogaré; yo prorrogaría; si yo prorrogara. Vore los parlamens abans del Compromís de Caspe o Casp, cuántes vegades se van prorrogá, aplassá, retrasá, o cambiá de puesto.)
12. Prorrogation, s. f., lat. prorogationem, prorogation, délai.
Carta del compromes e de la prorrogation.
Cartulaire de Montpellier, fol. 98.
Charte du compromis et de la prorogation.
CAT. Prorogació. ESP. Prorogacion (prorrogación, prórroga; prolongación). PORT. Prorogação. IT. Prorogazione. (chap. Prorrogassió, prorrogassions; prórroga, prórrogues; prolongassió, prolongassions; aplassamén, aplassamens.)
13. Prerogativa, s. f., lat. praerogativa, prérogative.
Servada entre lor prerogativa de sexe. Fors de Béarn, p. 1088.
Conservée entre eux prérogative de sexe.
CAT. Prerrogativa. ESP. (prerrogativa) PORT. IT. Prerogativa.
(chap. Prerrogativa, prerrogatives.)