Mostrando las entradas para la consulta mogut ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mogut ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VII.


Lo coms m' a mandat e mogut,

Per En Ramon Uc d' Esparro

Qu' ieu fassa per lui tal canso

Qu' en sion traucat mil escut,

Elms et ausbercx et alcoto,

E perpong falsat e romput.


Et es luecx que sia atengut,

Pus mi fai comtar sa razo,

E qu' enans de la roazo

O aia 'l coms aperceubut,

Que blasmarion m' en Guasco,

Que de lor mi tenh per tengut.


A Toloza, part Montagut,

Plantara 'l coms son guonfaino

Al prat comtal, josta 'l peiro;

Quan lay aura son trap tendut,

Nos alogerem d' enviro,

Si que tres nuegz hi jairem tut.


E desse que serem vengut,

Mesclara 'l torneys pel cambo,

E Catalas e ill d' Arago

Tombaran soven e menut,

Que non lur tenran pro arso,

Tan grans colps hi ferrem nos drut.

E no pot esser remazut

Que vas cel no volon tronso,

E que sendat e sisclato

E samit no sion romput,

Cordas e becas e paysso

E traps e pavaillo perdut.


E seran hi ab nos vengut

Las poestatz e li baro,

E tug li honrat companho

Del mon e li plus elegut,

Quar per aver e per somo

E per pretz hi faran aiut.


Lo reys qu' a Tarascon perdut,

E 'l senher de Montalbeo

Rogiers, e 'l filh Bernart Otho,

E 'l coms Don Peire lor n' aiut,

Lo coms de Foys, e 'N Bernado,

E 'n Sancho, frair' al rey vencut.


De lai penson de guarnizo,

Que de sai lur er atendut.


Totz temps vuelh que li ric baro 

Sion entre lor irascut.


Bertrand de Born.

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

XLIX.


Entre dos reis vei mogut et enpres

Un novel plait c' adutz guerr' e mesclaigna,

Costas d' aver e trebaill, com que peis

Bruit e resson et esfortz e compaigna,

Car Conratz ven qu' es mogutz d' Alamagna,

E vol cobrar, ses libel dat ni pres,

So qu' a conquis Carles sobr' els Poilles;

Mas non er faitz que fer e fust non fraingna

E caps e bratz, enanz qu' el plaitz remaigna.


Qu' en breu veirem descargar rics arneis,

Tendas e traps fermatz per la campaigna,

E mainz baros conseillar pels defes,

Per que l' afars s' enanz' e no s' afraigna;

Aissi veirem de mainta terra estraigna

Venir faiditz soudadiers e borges

E messatgiers e privatz e pales,

Et en la ost veirem solatz e laigna

E 'ls berrouier soven correr la plaigna.


Trombas, tabors, sonaills, genz e peitrals,

E cavalliers encoratz de contendre

Veirem en cham, e penons e seignals

E rencs d' armas aiostatz escoissendre,

E mains cairels desclavar e destendre,

E critz e plors e braitz e dols corals

Poirem auzir, e per plans e per vals,

E mainz destriers pres ses dar e ses vendre,

E 'ls reis intrar en l' estor ses atendre.


Lai on seran las seigneiras reials,

Veirem escutz et elms macar e fendre,

Trencar ausbercs e sentir colps mortals,

E troncs e lans, e ferir e defendre,

E s' al plus fort camp intrara per pendre,

Aqui veirem derrocar mainz vassals,

E mainz jazer envers sotz los cavals,

Manz mortz, manz pres, e manz per terr' estendre,

E mainz aucir que no se volra rendre.


L' aigla, la Flors a dreitz tant comunals

Que no i val leis ne i ten dan decretals,

Per que iran el camp lo plait contendre,

E lai er sors qui meills sabra defendre.

Aicarts del Fossat.

Sirventes historiques. I, En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

miércoles, 19 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA SEXTA

Confundix un bon home en una dita ingeniosa la malvada hipocressía de los religiosos.

Emilia, que estabe assentada a la vora de Fiameta, habén sigut ya alabat per totes lo valor de la marquesa respecte al rey de Fransa, com va agradá a la seua Reina, va escomensá a di en animosa franquesa:
Yo tampoc callaré una llissó (lecsió) que va doná un bon home laico a un religiós agarrat en una agudesa tan divertida com digna de loá.
Va ñabé no fa mol tems, a la nostra siudat, un flare menor, inquissidó de la depravassió herética que, per mol que se esforsare en paréixe san y creén de la fe cristiana (com tots u fan), ere bon investigadó de qui teníe la bossa plena, mes que de qui sentiguere indiferénsia de la fe cristiana. Y portat per la seua solissitut va trobá un bon home, bastán mes ric en dinés que en juissi, que potsé per lo vi o per la alegría de la abundánsia acalentát, habíe arribat a di un día a la compañía en la que estabe que teníe un vi tan bo que ne beuríe hasta Cristo. Aixó, contat per algú al inquissidó y entenén éste que los seus bens eren mols y que teníe ben abultada la bossa, cum gladiis et fustibus(enespases y fuéts)va córre a fótreli damún una gravíssima acusassió, buscánla afluénsia de floríns a la seua má, com va passá. Y, fénlo cridá, li va preguntá si ere verdat lo que s´habíe dit contra nell. Lo bon home va contestá que sí. A lo que lo inquissidó santíssim y devoto de San Juan Barba de Or va di:

- ¿De modo que has fet a Cristo bebedó y afissionat als bons vins, com si fore Cinciglione o algún atre de vatres, bebedós, borrachos, mamadós, gats, trascoladós, tabernáris, amáns de la mamera, y ara, parlán humildemente, ¿vols fé vore que es una cosa sense importánsia? No es com te pareix; has mereixcut lo foc per naixó, si es que volém comportámos en tú com debém. Y en éstes y en atres bastantes paraules, en rostro amenassadó o cara amenassadora, com si aquell haguere sigut un epicúreo(sibarita) negán la eternidat del alma, li parlabe; y, en ressumen, tan lo va acolloná, que lo bon home, per algúns intermediaris, li va fé en una bona cantidat de la grassa de San Juan Barba de Or embadurnás les máns (lo que mol millore la enfermedat de la pestilén avaríssia de los clérigos, y espessialmen de los flares menores que no se atrevíxen a tocá los dinés) per a que se portare en ell misericordiosamen. Esta unsió, encara que Galeno no parle de ella com mol eficás a cap part de los seus llibres, tan bon profit li va fé, que lo foc que lo amenassabe se va permutá en una creu: y com si haguere de aná a la expedissió de ultramar, per a fé una bella bandera, se la va ficá groga damún de lo negre. Y ademés de aixó, ressibits ya los dinés, lo va retindre en ell uns díes mes, ficánli per peniténsia que cada día escoltare una missa a la Santa Creu y que a la hora de minjá se pressentare dabán de ell, y lo que quedabe del día podíe fé lo que mes li apetiguere.
Y, fen estes coses diligenmen, va passá que un dels díes sentín a missa un evangelio al que se cantaben estes paraules:

«Ressibiréu sen per un y ressibiréu la vida eterna», que va retíndre firmemen a la memória; y segóns la obligassió imposada, anán a la hora de diná aon lo inquissidó, lo va trobá dinán. Lo inquissidó li va preguntá si habíe sentit missa aquell matí y ell, enseguida li va contestá:
- Sí, siñó meu.

A lo que lo inquissidó va di:
- ¿Has sentit, an ella, alguna cosa de la que dudos o vullgues preguntám?

- En verdat - va contestá lo bon home - de res del que hay sentit dudo, y tot firmemen u crec verdadé; y algo hay sentit que me ha fet y me fa tindre de vos y de los atres flares grandíssima compassió, pensán en lo mal estat en que estaréu allá a l’atra vida. Va di entonses lo inquissidó:
- ¿Y qué es lo que te ha mogut a tindre esta compassió de natros? Lo bon home va contestá:

- Siñó meu, van sé aquelles paraules del Evangelio que diuen:

«Ressibiréu lo sen per un». A lo que lo inquissidó va di:

- Aixina es; pero ¿per qué te han mogut estes paraules?

- Siñó meu - va di lo bon home - , yo tos u diré. Desde que estic aquí, hay vist tots los díes doná aquí fora a mols pobres a vegades un y atres dos calderos de sopa, que to se trauen a vos y als flares del vostre convén; per lo que si per cada un de ells ton donarán sen al atre barri tanta ne tindréu que allí dins tots aufegaréu.

Y com tots los que estaben assentats a la taula del inquissidó van arrencá a riure, lo inquissidó, sentín que se transparentabe la hipocressía de los seus sopicaldos, se va enfadá mol, y si no fore perque ya se li reprochabe lo que li habíe fet, un atra acusassió li hauríe aventat a damún per lo que en aquell chiste habíe reprobat an ell y als seus dropos invitats; y, en ira, li va maná que faiguere lo que mes li agradare sense ficásseli mes a dabán.

Séptima

domingo, 16 de abril de 2017

res

Res


RES o RE f. (ant.) i pron.
I. f. ant.
|| 1. Cosa; cast. cosa. a) En frases afirmatives. Ha molts cavallers qui són mos amics e qui farien tota res que yo volgués, Llull Arbre Sc. ii, 355. A conèxer l'esser de la re | covenen III coses, per ma fe, Llull Gatz. 154. En pochs temps membra tantes res, Llull Rim. 535. Bonea eternitat e glòria són una res en nombre, Llull Arbre Sc. ii, 320. Que tot hom pag de tota res que 's carrec e's descarrec a la mar un diner, doc. a. 1339 (Capmany Mem. iv, 99). Esser moll e fred e tèbeu en tota res de bé, Eximenis Reg. 78. Altre cosa és... la qual ames sobre tota res, Canals Arra 126. Aquella res que no fall algun' ora | entenen pochs, Ausiàs March c.—b) En frases negatives. Qui a caritad no enuega a nula re, Hom. Org. 2. No porà fer neguna res qui bona sia, Llull Cont. 141, 10. Sens vós, nulla re no és profitable, Llull Cont. 158. Que no la'n lexàs tornar per nuyla re, Jaume I, Cròn. 2. Per què estàuem així que no fàyem neguna re, Jaume I. Cròn. 262.—c) Gran res o Gran re: gran quantitat. Vengren lops... qui deuoraren gran res de les ouelles, Llull Felix, pt. i, c. 7. Recontava a gran re de prohòmens la captivitat en què son marit era, Llull Blanq. 71. De guisa tiraua lo fenèuol que gran res n'i hauia ferits, Jaume I, Cròn. 15. La ciutat e gran res del regne, Muntaner Cròn., c. 12. De gran res abans: (ant.) de molt de temps abans. La qual ja les sabia de gran res abans, Curial, i,30.
|| 2. per ext., Persona. Ela [la reina] dix... que en la nostra honor ne el nostre bé nuyla re no y hauia tan gran part con ela, Jaume I, Cròn. 271. La donzella Nerguis qui viu aquella res que ella més amaua en aquest món, Jacob Xalabín 10 vo. E tuyt li membres de blancor | qui són en vós, ma dolsa res, Fasset 780. Ha, dolsa res, plasent et cara, Fasset 861. Una alegria de la qual guart Déu a mi e a tota res bona, Curial. iii,42.
|| 3. Animal boví, de llana o de cabrum; cap de bestiar (Maestrat, Val.); cast. res. Carn de res grassa, Spill 10119. Les grasses resses... ells les menjaven, Spill 13275.
II. pron.
|| 1. Alguna cosa (en frases afirmatives); cast. algo. De cavalers qui perden res en osts ni en cavalcades, Usatges 71. Ans que re s'i partesca, Capbr. Ribes 1283. D'on s'esdevé que res cert de ses promeses esperar, és en vanes e folles esperances cercar repòs, Corella Obres 224. Ans se dexaria morir que venir en res contra la honor, Tirant, c. 57. L'emparava contra res que pogués venir a torbar-la, Plana Sta. Mar. 8.
|| 2. Alguna cosa (en frases interrogatives o condicionals); cast. algo. «¿Vols res de Barcelona?»«¿Tens res per als pobres?»Si alcú gitarà a home lança..., si'l nafrarà en res, esmèn lo mal que li farà, Usatges 82. Volets que'ls diga res per vós?, Jaume I, Cròn. (ap. Aguiló Dicc.). Si res voleu, preneu tot quant tinch, Vent. Pel. 19. Teniu vós res de nou?, Lacavalleria Gazoph. Y si acàs de res demana, | és de la gent d'allà dalt, Collell Flor. 51.
|| 3. No res: absència de l'ésser real; negació de tota cosa; cast. nada. «¿Què has vist?—No res». Bous, ni porcs, ni moutons, ni bocs, non re [sic], Reua Perp. 1284. Vós avets creades les creatures de no re, car enans que elles fossen, eren no re; e de no re en què eren, vós fets-les esser re, Llull Cont. 30, 7. Nulla ymaginació no pot compendre com pusca esser creada cosa de no re, Llull Cont. 65. Cor no res no pot donar començament a res, Llull Gentil 71. E què seràs?—No res, Metge Somni i. O tu est Déu, o est hom, o est no res, Scachs 11. No res tenia ni esperava tenir res,Riber Miny. 5. Un no res: una cosa petitíssima, insignificant. Per un no res que ma senyora vos ha dit, stau ja smayat?, Tirant, c. 199. En un no res: en un moment, en molt poc temps. (V. no-res).
|| 4. Cap cosa (en oracions negatives); cast. nada. a) Quan res va darrera el verb, exigeix sempre la companyia de l'adverbi no. Dix que no me'n fermarie res, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Prometem... que no recebam, en re del nostre, homeier ni nafrador, doc. a. 1244 (ibid. 19). Si Déus no era res, Llull Gentil 18. Jo no us menaria per re en ma companyia, Llull Blanq. 6. Que cuydàuem hauer goanyada Múrcia e nós no hauíem re goanyat, Jaume I, Cròn. 446. Si... lo castel és tal que'l senyor no y reeb re de les rendes, Commem. 159. Sabets que no us forsarem de re, doc. a. 1344 (BSAL, xi, 47). Fonch tan poca cosa que no vench a res,Eximplis, ii, 327. No sabem de res, y per axò volem parlar de tot, Ignor. 1. No digues res pus, Alcover Cont. 8. No valia res engorronir-se, Ruyra Parada 15.—b) Quan res va davant el verb, aquest sol portar l'adverbi no en el català literari; en el llenguatge parlat generalment se suprimeix el no, i també es tolera aquesta omissió en els escrits. Si ho fa, van serà e res no valdrà, Usatges 95. Segons veritat, re no valem, Llull Cont. 29, 21. Dixem que passatge era que nós per re del món no lexaríem que no y passàssem, Jaume I, Cròn. 109. Y en res no volgué fer may resistència, Passi cobles 15. Res no em surt bé, res!,Ruyra Parada 32. Donchs canta, per ma vida, | que res te donaré, Costa Trad. 45. Res en sabia de l'amor, Alcover Poem. Bíbl. 23.—c) En frases negatives el·líptiques, o sia, en què el verb se sobreentén, s'admeten les dues construccions: no res, i res sense el no. «¿Què t'han dit?—No res». «¿Què t'han dit?—Res». Quan res és el subjecte d'una oració de verb sobreentès, va sense el no. Però res tan pintoresc com sentir-li parlar d'aquella illa llunyedana, Massó Croq. 10.
III. adv. En proposicions negatives, es troba a vegades usat res adverbialment; és més usual i correcte usar l'adverbi gens. O lenga enverinada de diable, no temi res los teus turmens, Sants ross. 47. Però si a vós, legint estes noues, | vos creix la saliva, o poch o no rres, Proc. Olives 450. Fo un mal home molt pervers e no res semblant a son pare, Boades Feyts 32.
    Loc.—a) No res! o Res!: exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte. Ella s'exclamà:—Res, me n'hi vaig jo a veure si n'hi faç cap, Aurora 271.—b) No res no res: es diu per indicar un treball o procés en què, sense adonar-se'n, s'arriba a fer quelcom d'importància. «Em vaig aficionar als llibres, i no res no res, vaig arribar a tenir una bibliotequeta» (Valls).—c) Res més, o Res pus, o Res altre (i ant. res àls): cap altra cosa. Farem ço que fer deuem, e no res àls, Jaume I, Cròn. 42. L'home quedà enteressat, més per s'ànsia que tendrien es de ca seua que per res altre, Rond. Eiv. 69.—d) Res nat, o Res del món, o Res nat del món, o Res vivent: absolutament res.—e) No res menys, adv.: V. no-res-menys.—f) No donar-se res: (ant.) no preocupar-se. Donà remey a la sua dolor aconsolant-la e preguà-la no's donàs res en lo fet de Ypòlit, Tirant, c. 247.—g) No anar de res: no estar disposat a fer o acceptar tal o tal cosa.—h) No voler saber res: no admetre raons ni explicacions.—i) No esser res de bo, o Esser un res-de-bo: no esser bona persona. «Tan res-de-bo és l'un com l'altre» (Cardona, Solsona).—j) Com si res fos, o Com si res: indica la inadaptació entre un fet i un altre; sense eficàcia o sense resultat. Joanoya!—tornà ab més forsa encara, y també com si res, la veu se li perdia..., J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, 140).—l) Com qui no n'és res: fingint indiferència (Mall.). Y jo, com qui no n'és res, me vaig girar per veure aquell gomboy, Roq.—m) Això és un fart de re, barrejat amb poca cosa: es diu humorísticament per indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (Empordà). En el mateix sentit es diu: No res, no res, dos cebetes tres diners (Martí G. Dicc.); o bé: Això i no res, tot és u (or., occ., val., bal.).
    Refr.—a) «No és res, i li penjava el nas»: es diu quan algú fingeix que no dóna importància a coses que en tenen molta.—b) «Més val un poc que re» (or.); «Val més qualque cosa que no res» (mall.).—c) «Per res, no es dóna res»; «No es fa res per no res»; «Ningú fa res de franc».—d) «El que és estat i no és, com si no hagués estat res».—e) «Don Re, porta botes i està serè»: es diu referint-se a algú que s'alarma o pren precaucions inútilment (Penedès).—f) «Per a no res, no cal cabàs»: es diu contestant a algú que diu que no necessita res (val.).
    Fon.: rέs, rέ (pir-or., or.); rés (occ., val.); ré (occ.); rə́s (mall., Ciutadella, eiv.); rέ̞s (Maó, Alaró, Binissalem).
    Var. form. ant.: ren.
    Var. ort. ant.: ras (Graal 71).
    Etim.: del llatí rēs, ‘cosa’. La forma catalana res representa el nominatiu llatí, i la forma re ve de la d'acusatiu o d'ablatiu.
2. RES m.:
V. rés.
RÉS (escrit també res). m.
Acció de resar; so de veus que resen; cast. rezo. Se senya l'atalayer | tan bon punt el res acaba, Picó Engl. 33. Un llavi mogut pel rés, Ruyra Pinya, i, 83. S'alsava una lleu bronidissa de resos, Galmés Flor 36. Especialment: a) Ofici eclesiàstic que els clergues i religiosos estan obligats a recitar diàriament.
    Etim.: derivat postverbal de resar.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l' une avec Lanfranc, et l' autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.
Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.

jueves, 2 de mayo de 2019

CUARTA JORNADA. NOVELA PRIMERA


CUARTA JORNADA. NOVELA PRIMERA
Tancredo, príncipe de Salerno, mate al amán de la seua filla y li envíe an ella lo seu cor a dins de una copa de or; ella, ficán a la copa aigua envenenada, se la beu y se mor. 

Tancredo, príncipe de Salerno, mate al amán de la seua filla y li envíe an ella lo seu cor a dins de una copa de or; ella, ficán a la copa aigua envenenada, se la beu y se mor.


Un assunto du per a tratá mos ha imposat avui lo nostre rey, si pensám que ham vingut per a alegrámos, y tením que parlá de les llágrimes de atres, que no poden contás sense dixá de sentí compassió qui les conte y qui les escolte. Potsé u ha fet per a moderá una mica la alegría de los díes passats; pero done igual lo que l´ha mogut a féu, com a mí no me interesse cambiá lo seu gust, tos contaré un triste cas, desventurat y digne de les nostres llágrimes.

Tancredo, príncipe de Salerno, va sé un siñó mol bo, llástima que a la seua vellesa se va embrutá les máns. En tot lo tems de la seua vida no va tíndre mes que una filla, y mes felís haguere sigut si no la haguere tingut. Ésta va sé per son pare tan tendramen volguda com may datra filla va sé volguda per son pare; y per este tendre amor, habén ella ya passat de lluñ la edat de casás, no sabén cóm separála de ell, no la casabe; después, per fin, habénla donat per dona a un fill del duque de Capua, vivín en ell poc tems, se va quedá viuda y va torná en son pare. Ere mol maja de cos y la cara com la dona que mes u haguere sigut, y jove y pita, y mes discreta de lo que conveníe séu a una dona. Y vivín en lo volgut pare com una gran Siñora, en molta blanó, y veén que son pare, per lo amor que li teníe, poca pressa se donáe per a casála un atra vegada, y an ella no li pareixíe cosa honesta demanálay, va pensá en tíndre, de amagatóns si podíe trobál, un amán digne de ella. Y veén a mols homes a la cort de son pare, nobles y no, com natros los veém a les corts, y considerades les maneres y les costums de mols, entre los atres un jove paje del pare de nom ere Guiscardo, home de naiximén mol humilde pero per la virtut y les costums noble, mes que datre li va agradá y per nell en secreto, veénlo a sobín, se va inflamá, agradánli cada vegada mes les seues maneres. Y lo jove, que no dixabe de sé espabilat, habénse fixat en ella, la habíe ressibit al seu cor de tal manera que no se preocupabe de res mes que de vóldrela. De tal guisa, pos, amánse la un al atre en secreto, dessichán la jove trobás en ell, y sense volé confiás a dingú sobre este amor, per a puguéli declará la seua intensió va inventá una rara estratagema. Va escriure una carta, y an ella li escribíe lo que teníe que fé en son demá per a está en ella; y después, ficada a dins de una caña o canut, jugán lay va doná a Guiscardo dién: - en aixó farás esta nit un bufadó per a la teua sirvienta en lo que ensendrá lo foc. Guiscardo va agarrá lo canut, y pensán que no sense raó lay habíe donat y dit alló, sen va entorná cap a casa, y mirán be la cañeta, y veénla esbadocada, la va obrí y va trobá a dins la carta de ella y la va lligí, y va entendre be lo que teníe que fé. Se va sentí lo home mes contén va ñabé al món, y se va dedicá a preparás per a reunís en ella segóns lo modo que li habíe amostrat. Ñabíe a la vora del palau del príncipe una cova excavada al monte, feta siglos abáns, a la que li entrabe llum per un respiradero ubert al monte; esta enchumenera o tronera, com la cova estabe abandonada, per romigueres y per herbes naixcudes per damún, estabe casi taponada; y an esta gruta, per una escala secreta que ñabíe a una de les cámares baixes del palau, que ere la de la Siñora, podíe baixás, encara que en una fortíssima porta tancada estabe. Y estabe tan lluñ del cap de tots esta escala, perque fée moltíssim tems que no se fée serví, que casi ningú de los que allí vivíen la recordabe; pero Amor, que als seus ulls res es tan secreto que no u pugue alcansá a vore, lay habíe portat a la memória a la enamorada Siñora. Ella, per a que dingú puguere donás cuenta de alló, mols díes en los seus arnesos mol habíe traballat y furgat per a que aquella porta puguere obrís; y una vegada uberta, baixán sola a la caverna y vist lo respiradero, li habíe manat di a Giuscardo que se embutiguere per nell y baixare a la cova, habénli dibuixat per aón podíe trobál. Y per a cumplí aixó, Guiscardo rápidamen, preparada una maroma en uns nugos y llassades per a pugué baixá y pujá per nella, y vestit en un cuero que lo protegire de les gabarreres o garraberes, sense habéli dit res a dingú, a la nit siguién cap a la tronera sen va aná, y lligán be una de les puntes de la corda a una forta soca que a la boca de la enchumenera habíe naixcut, per nella va baixá a la cova y va esperá a la Siñora. Ella, al día siguién, fen vore que volíe descansá, va enviá a fora a les seues criades y se va tancá sola a la alcoba, va obrí la porta, y va baixá a la cova, aon se va trobá en Guiscardo, y la un al atre moltes festas se van fé, y van aná juns a la alcoba, y en grandíssim plaé se van quedá bona part de aquell día, y per a que los seus amors continuaren sén secretos, sen va entorná a la gruta Guiscardo y ella va tancá y barrá la porta, y va eixí fora de la habitassió en les seues damiseles.
Guiscardo después, al víndre la nit, va pujá per la maroma del respiradero y sen va entorná cap a casa seua; y habén adeprés este camí, moltes vegades después, passán lo tems, allí va torná. Pero la fortuna, envejosa de tan llarga y tan gran passió, va mudá la alegría dels dos amáns en amargs plos. Acostumbrabe Tancredo a víndre alguna vegada sol a la cámara de la seua filla, allí parláe en ella, se quedáe un rato y después sen anáe. Un día, después de minjá, baixán allí, y están la filla de nom Ghismunda a un jardí seu en totes les seues criadetes, va entrá a la alcoba sense sé vist ni sentit, y trobán les finestres de la alcoba tancades y les cortines del llit parades, allí prop a un raconet se va assentá a uns cuixíns, y apoyán lo cap al llit y tapánse en la cortina, com si se haguere amagat allí, se va quedá adormit. Y están dormín de esta manera, Ghismunda, que per desgrássia aquell día habíe fet víndre a Guiscardo, dixán a les seues criadetes al jardí, en silénsio va entrá a la alcoba y, tancánla, sense donás cuenta de que algú estabe allí, va obrí la portota a Guiscardo que la esperabe y anánsen los dos al llit com acostumbraben, y juns jugán y tombán, va passá que Tancredo se va despertá y va sentí y vore lo que Guiscardo y la seua filla féen; y mol dolgut per naixó, primé va vóldre cridáls, pero después va pensá en callá y quedás amagat, si podíe, per a pugué fé en passiénsia y en menos vergoña lo que ya se li habíe ocurrit fé. Los dos amáns van está mol tems juns com acostumbraben, sense acatássen de Tancredo; y cuan los va pareixe be, baixán del catre, Guiscardo sen va entorná a la cova y ella va eixí de la alcoba. Tancredo, encara que ere vell, per una finestra va baixá al jardí y sense sé vist per dingú, mortalmen dolgut, va torná a la seua cámara. Y per una orden que va doná, al eixí del respiradero, la nit siguién Guiscardo va sé apresat per dos homes y portat en secreto a Tancredo. Este, al vórel, casi plorán li va di:
- Guiscardo, la meua benignidat en tú no mereixíe lo ultraje y la vergoña que me has fet, com hay vist avui en los mues ulls.
A lo que Guiscardo sol va contestá:
- Amor pot mol mes de lo que podem vosté y yo.
Va maná entonses Tancredo que fore guardat an alguna cámara de allí dins, y aixina se va fé. Vingut lo día siguién, sense sabé Ghismunda res de estes coses, habén Tancredo en ell mateix pensat uns cuans prossediméns, después de minjá, segóns la seua costum sen va aná cap a la cámara de sa filla, aon fénla cridá y tancánse a dins en ella, plorán li va escomensá a di:
- Ghismunda, pareixénme conéixe la teua virtut y honestidat, may hauría pogut tíndre al ánimo, encara que me u hagueren dit, si yo en los meus ulls no u haguera vist, que te hagueres entregat an algún home que no fore lo teu, no ya féu sino pensáu; per lo que yo en tot lo poc que me quede de vida estaré dolgut al recordáu. Ojalá Déu que hagueres pres un home acorde a la teua noblesa; pero entre tans que la meua cort frecuenten, vas triá a Guiscardo, jove de condissió vilíssima criat a la nostra cort casi per amor de Déu desde chiquet hasta neste día; per lo que no sé qué hay de fé de vatros. De Guiscardo, a qui esta nit hay fet péndre cuan eixíe per la tonera y lo ting a la presoneta, ya hay determinat qué fé, pero de tú sap Déu que no sé qué fé. Per una part, me arrastre lo amor que sempre te hay tingut mes que cap pare li va tíndre a la seua filla y per l’atra me arrastre la justíssima rabia ocassionada per la teua gran locura: aquell vol que te perdona y éste vol que contra la meua mateixa naturalesa me ensaña; pero antes de péndre partit, vull sentí lo que tingues que dim.
Y dit aixó, va acachá la cara, plorán tan fort com u hauríe fet un mosset esbatussat. Ghismunda, al sentí a son pare y al vore no sol que lo seu secreto amor habíe sigut descubert sino que Guiscardo estabe amanillat, va sentí un doló indescriptible y va está prop de mostrál en crits y llágrimes, com la mayoría de les dones fa, pero se va aguantá, y se va determiná a no seguí viva antes que suplicá per nella mateixa, imaginán que ya lo seu Guiscardo habíe mort, per lo que no com dolguda o arrepentida del error, sino com dona valenta, aixina li va contestá a son pare:
- Tancredo, ni a negá ni a suplicá estic disposada perque ni lo un me valdríe ni lo atre vull que me valgue; y ademés de aixó, de cap modo enténg que me afavorixquen la teua benevolénsia y lo teu amor sino confessán la verdat, primé deféndre la meua fama en raóns verdaderes y después en les obres seguí firmemen la grandesa del meu ánimo. Es verdat que hay volgut y vull a Guiscardo, y mentres viga, que sirá poc, lo voldré y si después de la mort se pot vóldre, no dixaré de vóldrel; pero an aixó no me va portá la meua femenina fragilidat, sino les teues poques ganes de tornám a casá. Te té que sé manifest, sén tú tamé de carn, que has engendrat a una filla de carn y no de pedra ni de ferro; y enrecordáten teníes y tens, encara que tú ara sigues agüelo, cóm y quines y quina forsa tenen les leys de la juventut, y encara que tú, home, los teus millós añs en les armes los has passat, tens que sabé lo que lo tems mort y les delicadeses poden fé en los vells, no diguem ya en los joves. Soc, pos, de carn, y hay viscut tan poc que encara soc jove, y per una cosa y l’atra plena de dessich, y ya hay estat casada, y coneixía lo plaé que se sen cuan tal dessich se cumplix. An estes forses, no puguén yo resistí, me vach disposá a seguí alló a lo que me espentaben, com jove y com dona, y me vach enamorá. Y sertamen en aixó vach ficá tota la meua virtut al no vóldre que ni per a tú ni per a mí, de alló que al natural pecat me atraíe (en cuan yo puguera evitáu) vinguere cap vergoña. A lo que lo compasiu Amor y la benigna fortuna una mol amagada vía me habíen trobat y mostrat, per la que, sense dingú sabéu, yo alcansaba lo meu dessich: y aixó (qui sigue que te u haigue amostrat o com sigue que u sápigues) no u nego. A Guiscardo no lo vach triá per casualidat, com moltes fan, sino que en deliberat consell lo vach triá abáns que a consevol atre, y en precavut pensamén lo vach atraure, y en sabia perseveránsia dels dos llárgamen ham disfrutat. Pareix que, ademés de habé pecat per amor, tú me repréns al di, com si no te hagueres enfadat si a un home noble haguera triat per an aixó, que en un home de baixa condissió me hay mesclat; en lo que no te dones cuenta de que no repéns lo meu pecat sino lo de la fortuna, la que en molta frecuénsia als que no són dignes aúpe, dixán a baix als digníssims. Pero dixem ara aixó, y mira un poc los prinsipis del assunto: vorás que tots natros estam fets de una sola massa de carn y que per un mateix creadó totes les almes en igual forsa, en igual poder, en igual virtut van sé creades. La virtut primé va fé distinsió entre natros, que naixém y naixíem iguals; y los que mes cantidat de ella teníen y la ficaben en obra van sé nombrats nobles, y los atres se van quedá sén la plebe. Y encara que una costum contraria haigue amagat después esta ley, no está encara arrancada ni desfeta per la naturalesa y per loe bones costums; y per naixó, qui virtuosamen obre, ubertamen se mostre noble, y si de un atra manera sel cride, qui aixina lo cride se equivoque.
Mira, pos, entre los teus nobles y examina la seua vida, les seues costums y les seues maneres, y de un atra part considera los de Guiscardo: si vullgueres jusgá sense animosidat, lo cridaríes an ell nobilíssim y a tots estos nobles teus villanos. En la virtut y lo valor de Guiscardo no vach creure per lo juissi de un atra persona, sino per les teues paraules y per los meus ulls. ¿Quí lo va alabá tan com tú lo alababes en totes les coses loables que tenen que sé alabades en un home valén? Y sertamen no sense raó: que si los meus ulls no me van engañá, cap alabansa va sé dita per tú que yo no li veiguera ficála en obra, y mes admirablemen que podíen expresáu les teues paraules; y si en alló me haguera engañat en algo, per tú hauría sigut engañada. ¿Dirás, pos, que en un home de baixa condissió me hay mesclat? No dirás la verdat; si per ventura digueres que en un pobre, en vergoña teua podríe consedís, que aixina has sabut a un home valiós servidó teu portá a bon estat; pero la pobresa no trau a dingú la noblesa, sino lo que se té. Mols reys, mols grans príncipes van sé pobres, y mols que caven la terra y guarden ovelles van sé riquíssims, y u són. Si a la teua vellesa estás disposat a fé lo que de jove no acostumbráes, es di, a obrá en crueldat, prepárat a séu, has de sé cruel en mí perque no estic disposada a rogát de cap manera que no u sigues com que eres la primera raó de este pecat, si es que pecat es; per lo que te asseguro que lo que de Guiscardo haigues fet o faigues si no fas en mí lo mateix, les meues propies máns u farán. Y ara vésten en les dones a plorá, y per a descarregá la teua crueldat en lo mateix cop, an ell y a mí, si te pareix que u mereixem, mátamos. Va vore lo príncipe la grandesa de ánim de la seua filla, pero no per naixó va creure que estiguere tan firmemen disposada a lo que en les seues paraules amenassabe; per lo que, separánse de ella y alluñán lo pensamén de obrá cruelmen contra ella, va pensá que en la condena del atre arrfredaríe lo amor de ella, y va maná als dos que a Guiscardo guardaben que, sense féu sabé a dingú, la nit siguién lo estrangularen y, arrancánli lo cor, lay portaren. Ells u van fé tal com los u habíe manat, per lo que, vingut lo día siguién, fénse portá lo príncipe una gran y hermosa copa de or y ficat an ella lo cor de Guiscardo, per un fidelíssim criat seu lay va enviá a la seua filla y li va maná que cuan lay donare li diguere:
- Ton pare te envíe aixó per a consolát en lo que mes vols, com l´has consolat tú en lo que ell mes volíe.
Ghismunda, sense apartás de la seua dessisió, fénse portá unes herbes y arraíls venenoses, después de que son pare sen habíe anat, les va destilá y les va reduí a aigua, per a tíndrela preparada si lo que se temíe passabe. Y vingut lo sirvién an ella en lo regalo y en les paraules del príncipe, va agarrá la copa, y destapánla, al vore lo cor y al sentí les paraules, va tíndre per mol sert que aquell ere lo cor de Guiscardo, per lo que, eixecán los ulls cap al sirvién, va di:
- No li conveníe sepultura menos digna que l´or a tal cor com es éste; mon pare ha obrat discretamen en aixó. -
Y dit aixó, arrimánsel a la boca, lo va besá y después va di:
- En totes les coses y hasta este extrem de la meua vida hay trobat tendríssim lo amor que mon pare me té, pero ara mes que may, y per naixó les raderes grássies que ting que donáli ara per tan gran presén, de la meua part li donarás. -
Dit aixó, mirán la copa que teníe abrassada, mirán lo cor, va di:
- ¡Ay!, dolsíssim albergue de tots los meus plaés, ¡maldita sigue la crueldat de aquell que en los ulls de la cara me fa vóret ara! Bastán me ere mirát a cada momén en los del espíritu. Tú has cumplt ya la teua carrera y te has liberat de la que te va consedí la fortuna; has arribat al final, cap aon tots correm; has dixat les miseries del món y les fatigues, y del teu mateix enemic has ressibit la sepultura que lo teu valor mereixíe. Res te faltabe per a ressibí cumplides exequies mes que les llágrimes de qui mentres vas viure tan vas voldre; los que per a que los tingueres, va ficá Déu al cor de lo meu cruel pare que te enviare a mí, yo te los oferiré encara que tinguera lo propósit de morí en los ulls secs y en lo gesto gens espantat; y después de habételes oferit, sense tardansa alguna faré que la meua alma se unixque a la que, dirigínla tú, en tan amor vas guardá. ¿Y en quina compañía podré aná mes contenta y mes segura als puestos desconeguts que en ella? Estic segura de que está encara aquí dins y que mire los puestos de los seus plaés y los meus, y com estic segura de que seguix volénme, espere a la meua per la que mol es amada. Y dit aixó, sense fé cap abalot de dona, inclinánse sobre la copa, plorán va escomensá a derramá tantes llágrimes que admirable cosa ere de vore, besán infinites vegades lo cor mort. Les seus criadetes, que al voltán de ella estaben, no enteníen quin cor ere éste y qué volíen di les seues paraules, pero per la piedat vensudes, totes ploraben; y en compasió li preguntaben en vano per lo motiu de les seues ploreres, y mol mes, com podíen y sabíen, se les ingeniaben en consolála. Ella, después de habé plorat tan com li va pareixe, alsán lo cap y secánse los ulls, va di:
- Oh, cor mol amat, tots los meus debers cap a tú están cumplits y res me quede per fé mes que portá la meua alma a está en la teua compañía.
Y dit aixó, se va fé allargá la cantrelleta aon estabe l´aigua que lo día abáns habíe preparat; y la va abocá a la copa aon estabe lo cor, en moltes llágrimes seues rentat; y sense cap espán ficada allí la boca, se la va beure tota, y habénla begut, en la copa a la ma va pujá cap al seu llit, y lo mes honestamen que va pugué va colocá lo cor del mort contra lo seu cor, y sense di paraula esperabe la mort. Les seues damiseles, habén vist y sentit estes coses, y com no sabíen quina aigua ere la que habíe begut, a Tancredo habíen enviat a di tot alló, y ell, barruntánse lo que passáe, va baixá rápidamen a la alcoba de la seua filla. Aon va arribá al momén en que ella se estirabe damún del llit, y tart, en dolses paraules veníe a consolála, veén com ella estabe, va escomensá a plorá; y la Siñora li va di:
- Tancredo, guarda eixes llágrimes per an algún cas menos dessichat que éste, y no les tragues per mí que no les vull. ¿Quí ha vist may a dingú plorá per lo que ell mateix ha vullgut fé? Pero si algo de aquell amor que me vas tíndre encara viu en tú, com a radé don consedixme que, ya que no te va agradá que yo vixquera a amagatontes en Guiscardo, que lo meu cos en lo seu, aon sigue que lo haigues fet aventá mort, estigue públicamen.
Lo nugo a la gola no li va dixá contestá al príncipe, y entonses la jove, sentínse arribá al seu final, apretán contra lo seu pit lo cor mort, va di:
- Quedéutos en Déu, que yo men vach.
Y velats los ulls y perdut tot sentit, de esta dolorosa vida sen va aná. Tal dolorós final va tíndre lo amor de Guiscardo y de Ghismunda, com hau sentit; als que Tancredo, después de mol plorá, y massa tart arrepentit de la seua crueldat, en doló de tots los de Salerno, honradamen als dos a un mateix sepulcro va fé enterrá.

cuarta jornada novela segona

domingo, 2 de diciembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, R

rabadá, pastó, mayoral (de vaques y bous) rabadán, pastor, mayoral
rabadilla, cóccix, osset del final del esquinás rabadilla, curcusilla, obispillo, cóccix
rabaneta, rabanetes, rabanet, rabanets rabanillo, rabanillos (rojo rosáceo)
rabiá rabiar
rabia, rabies, rabieta, rabietes rabia, rabias, rabieta - coraje, cólera, enojo, ira, furia, furor, exasperación, irritación, odio, resentimiento, rencor, inquina
rabino, rabinos rabino, rabinos
rabiós, rabiosos rabioso, rabiosos
rabiosa, rabioses rabiosa, rabiosas
rabosa, raboses, rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels zorra, zorro
raboseta, rabosetes - raboseta es tamé un mote de Beseit zorrita, zorrito, zorritas, zorritos
racha, raches racha, rachas
racó, racóns rincón, rincones
raconet, raconets rinconcito, rinconcitos
radé, radés último, últimos
radera, raderes última, últimas
raderamen últimamente
raderes últimas
rádio, radio, com radio Matarraña, la ràdio Matarranya es la catalanista de comarques nord Radio – de la rueda de la bicicleta, de una circunferencia
radioactividat radioactividad
radiografía radiografía
Rádios – de la bissicleta, de una sircunferénsia radios
ráfec, ráfecs alero del tejado
Ráfels Ráfales
ragó, raó razón
ragonán, raonán razonando
rai (aixó, ixo) esto no tiene importancia
Raíl – arraíl Raíl – raíz
Raíls – arraíls Raíles – raíces
raím, raíms uva, uvas
raína, ressina de un ábre resina
rajatabla (a) a rajatabla
ralla, ralles ralla, rallas
rallada, rallades rallada, ralladas
rallat, rallats rallado, rallados
ralleta rallita
ram, rams ramo, ramos
rama, rames rama, ramas
ramal, ramals ramal, ramales, bifurcación, desviación, derivación, ramificación - ronzal, cabestro, cabo, brida
ramás, ramássos, granera basta, granera feta en rames, bocha, brosquill escoba basta, de ramas
rambla, rambles del riu (árabe ramla) rambla, río seco
rames ramas
ramet, ramets ramito, ramitos
rameta, rametes ramita, ramitas
Rampa – pendén – eléctrica – rampes rampa, choque eléctrico, rampas
Rams – Domenge de rams Ramos – Domingo de ramos
ran (a) – tallá un simal a ran – lo cap (dels de Arran, CUP) a ran de coll cortar una rama por la junta con otra – la cabeza por la junta con el cuello
ranes ranas
ransi rancio
ránsia rancia
Raó, raóns razón, razones
Raoná – raóno, raónes, raóne, raoném o raonám, raonéu o raonáu, raónen – raonára – raonaré – raonaría razonar
raonabe razonaba
raonable, raonables razonable
raonablemen razonablemente
raonáe, raonabe razonaba
raonamén, raonaméns razonamiento, razonamientos
raonán (g) razonando
raónen razonan
raóno razono
raóns razones
rap, raps – peix – música Rape – rap
rápida rápida
rápidamen rápidamente
rapidés rapidez
rápides rápidas
rápit, rápits – coc rápit rápido, rápidos – tipo de pasta, como bizcocho
raptá raptar
raptánles raptándolas
rapto, rapte, raptos, raptes rapto, raptos
raqueta, raquetes raqueta, raquetas
raquític, raquítics raquítico, raquíticos
raquítica, raquítiques raquítica, raquíticas
rara, rares rara, raras
raramen raramente
rares raras
raresa rareza
raríssim rarísimo
raríssima rarísima
raríssimes rarísimas
raríssimes rarísimas
raro, raros raro, raros
ras, llis (sel) -  passá la nit al ras - lo ras de un corral es la part descuberta raso, liso (cielo) – pasar la noche al raso – el raso del corral es la parte descubierta
rasa : com un canal per aon sen va l´aigua, an ell poden acudí diferentes aigüeres – rases canales por donde se va el agua
rascá, rascás rascar, rascarse
rascabe rascaba
rascada, rascades rascada, rascadas
rascás rascarse
rascat, rascats rascado, rascados
rascle, rascles rastrillo, rastrillos
rasclechabe, rasclejabe, rasclejáe rastrillaba
rasclechál rastrillarlo
rasclechála (la era) rastrillarla (la era)
rasclechán, rascleján rastrillando
rascles rastrillos
rasclet, rasclets rastrillito, rastrillitos
rasé (buscá) cobijo, cubierto (buscar)
rasió, rasións, rassió, rassións ración, raciones
rasque rasca
rassa raza
rasses razas
rassional racional
rassionals racionales
rassionamén (cartilla de) racionamiento (cartilla de)
rastre, rastres rastro, rastros
rastrejadó rastreador
rastrejadós rastreadores
rasurá, rasurás, afeitá, afeitás, afaitá, afaitás rasurar, rasurarse
rata penada, “rata empanada”, rates penades murciélago, murciélagos
rata, rates rata, ratas
ratada, ratades (pataques) – moltes rates patatas mordidas por las ratas – muchas ratas
ratapená murciélago, murciélagos
ratera, rateres : trampa per a muixóns, ratolíns, hasta grosses per a jabalíns cepo, cepos, trampa, trampas
ratet, ratets ratito, ratitos
Rateta – animal – rateta de un chiquet Ratita – picha de un niño
ratetes ratitas
rato, ratos rato, ratos
ratolí, ratolíns – al ratoncito Pérez no li diém ratolí Pérez ratoncito, ratoncitos
ratolíns ratoncitos
ratos ratos
ravés, revés revés
ravioli, raviolis ravioli, raviolis
Rayá – rayo, rayes, raye, rayém o rayám, rayéu o rayáu, ráyen – rayára – rayaría – rayaré rayar
rayes rayas
rayo, rayos, rellámpec, rellámpecs rayo, rayos
rayo, rayos, rellámpec, rellámpeg, rellámpecs, rellámpegs – Rallo es un apellit, com Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, lo que no chapurrege res, parle chapurriau rayo, rayos
reacsió, reacsións reacción, reacciones
reacsioná reaccionar
reacsione reacciona
reacsiono reacciono
reagrupá reagrupar
reagrupamén reagrupamiento
real real
reala de gossos : tots los gossos que van a cassá juns reala de perros
realidat realidad
realidats realidades
realisá realizar
realisat, realisats realizado, realizados
realise realiza
realmen realmente
reals reales
Realsá – vore alsá : eixecá, pujá realzar
reanudá, continuá reanudar
reaparéixe reaparecer
rebaissáen, rebaixaben, rebaixáen rebajaban
rebaixá rebajar
rebaixá rebajar
rebaixaríe rebajaría
rebaixes rebajas
rebatí rebatir
rebelá, revelá revelar
rebele rebela
rebelió rebelión
rebelións rebeliones
rebelo rebelo
rebisyaya, rebisyayes bisabuela, bisabuelas
rebisyayo, rebisyayos bisabuelo, bisabuelos
rebombori, jaleo, abalot jaleo, alboroto
rebosán rebosante, rebosando
rebossá – rebosá l´aigua Rebozar – rebosar el agua
rebossabe – rebosabe Rebozaba – rebosaba
rebossán rebozando
rebost – A Beseit li díem pastera perque teníem la pastera allí despensa
rebufo rebufo
rebuscá rebuscar
rebuscabe, rebuscáe rebuscaba
rebuscaben, rebuscáen rebuscaban
recachá, fé mes cacho, rebaixá – recacho, recaches, recache, recachém o recachám, recachéu o recacháu, recáchen – recacharía – recacharé – recachára Rebajar, hacer más bajo
recadé recadero
recaderes recaderas
recado, recados, com lo que anáe a fé lo de safrá capsot recado, recados
recaiguda recaída
recalentá recalentar
recalentades recalentadas
recalentats recalentados
Recalento recaliento
recalsá los caballóns, plantes al hort echar tierra sobre las plantas que están plantadas en un caballón o montículo de tierra
recambi, recambis recambio, recambios
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot , una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. cocido
recargabe recargaba
recargades recargadas
Recárrega recarga
recarregá, recargá recargar
recato recato
rechás rechazo
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás rechazar
rechassáble, rechassábles, de destrío rechazable, rechazables
rechassán rechazando
rechassat, rechassats rechazado, rechazados
rechasso (yo) rechazo
rechauche, sobres, algo que no vol dingú – la Carmen del tort li diu aixina a un safarrancho Sobras – zafarrancho
rechirá de temps, regirá, regirada, girada, cambi cambio de tiempo
rechirá, regirá remover
rechirabe, rechiráe, regirabe, regiráe removía
rechirál, rechiráls removerlo, removerlos
rechirála, rechiránla removerla, removiéndola
rechirán (g) removiendo
rechistá rechistar
rechistre, rechistres registro, registros
rechite saca vástagos un árbol
rechola, reijola, recholes, reijoles baldosa
recholes, reijoles baldosas
rechonchet, rechonchets rechonchito, rechonchitos
rechoncho, rechonchos, com Moncho, que está de bon añ rechoncho, rechonchos
rechupete rechupete
reclám, recláms per a cassá muixóns, patos, etc reclamo, reclamos
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada reclamar
reclamál reclamarlo
reclamála, reclamáles reclamarla, reclamarlas
reclamáls reclamarlos
reclame reclama
reclames reclamas
Recliná, reclinás al reclinatori Reclinar, reclinarse (en el reclinatorio)
recobrá recobrar
recobrabe recobraba
recobrála, recobráles recobrarla, recobrarlas
recobrán (g) recobrando
recomaná, recomená recomendar
recomanada, recomanades recomendada, recomendadas
recomanán recomendando
recomanassió recomendación
recomanassións recomendaciones
recomanat, recomanats, recomenat, recomenats recomendado, recomendados
recomenaba recomendaba
recomene, recomane recomienda
recompensa, recompenses recompensa, recompensas
recompensánlo recompensándole
recompóndrem recomponerme
recóndita, amagada recóndita, escondida
reconeguda, reconegudes reconocida, reconocidas
reconéguen reconozcan
reconeguére reconociera, reconociese
reconeguérem reconociéramos, reconociésemos
reconegut, reconeguts reconocido, reconocidos
reconéis, reconeix reconoce
reconéisse, reconéixe reconocer
reconeissén, reconeixén reconociendo
reconéissen, reconéixen reconocen
reconeisséu, reconeixéu reconocéis
reconeissíen, reconeixíen reconocían
reconeix reconoce
reconeixco reconozco
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – reconegut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén – reconeixe les rateres es aná a buscá a vore si s´ha enganchat algún muixonet, alguna vegada ñan atres bichos reconocer
reconéixel reconocerlo
reconéixela reconocerla
reconéixem reconocerme
reconeixén reconociendo
reconeixénlo reconociéndole
reconeixénu reconociéndolo
reconeixerá reconocerá
reconeixes reconoces
reconéixeu reconocerlo
reconeixíe reconocía
reconeixíen reconocían
reconeiximén reconocimiento
reconfortám reconfortarme
reconfortánla reconfortándola
reconfortánlo reconfortándolo
reconfortat, reconfortats reconfortado, reconfortados
reconsiliá reconciliar
reconsiliá reconciliar
reconsilián reconciliando
reconsiliánla, reconsiliánles reconciliándola, reconciliándolas
reconsiliánlo reconciliándole
reconsiliánlo, reconsiliánlos reconciliándolo, reconciliándolos
reconvertida, reconvertides reconvertida, reconvertidas
reconvertit reconvertido, reconvertidos
record, records recuerdo, recuerdos
récord, récords, puntuassió mes alta, temperatura, hassaña, etc récord, récords
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada recordar
recordabe, recordáe recordaba
recordáen, recordaben – sen enrecordaben recordaban
recordáli recordarle
recordámos recordarnos
Recordán (g) recordando
recordánli recordándole
Recordarás – ten enrecordarás recordarás
recordat, recordats recordado, recordados
Recordáu – ton enrecordáu recordarlo
Recorde – sen enrecorde recuerda
Recorden – sen enrecorden recuerdan
Recordes – ten enrecordes recuerdas
recordéu, ton enrecordéu recordáis
recordo, men enrecordo recuerdo
recórre, se conjugue com córre, corre recorrer
recórrego recorro
recorregut recorrido
recorreguts recorridos
recorrén (g) recorriendo
recorríe recorría
recreá, recreás recrear, recrearse
recreabe recreaba
recreánse recreándose
recreatiu, recreatius recreativo, recreativos
recremada, recremades requemada, requemadas
recremat, recremats requemado, requemados
recreo, recreos recreo, recreos
recriminat, recriminats recriminado, recriminados
recta, rectes recta, rectas
rectamen rectamente
rectángul, rectánguls rectángulo, rectángulos
rectangulá rectangular
rectangularmen rectangularmente
recte, rectes - dret, seguit, directe, pla, llis, rectilíneo, vertical, perpendiculá, just, íntegre, honesto, honrat, imparsial, equitatiu, severo, inflexible, dissiplinat recto, rectos, derecho, seguido, directo, llano, liso, rectilíneo, vertical, perpendicular, justo, íntegro, honesto, honrado, imparcial, equitativo, severo, inflexible, disciplinado
rectificá es de sabios o sabuts, com Pedro Saputo. rectificar es de sabios
rectificassió rectificación
rectitut rectitud
recubert, recuberts recubierto, recubiertos
recuberta, recubertes recubierta, recubertas
recubríen recubrían
recubriguere recubriera
recubrigueren recubriesen
recubrín (g) recubriendo
recuerdo, record, recuerdos, records recuerdo, recuerdos
recuit recocido
reculá, fes cap atrás, reblá, retrossedí, retorná, desfé lo camí, torná recular, tirar hacia atrás, retroceder, retornar, desandar, volver
reculán (g) reculando
reculat reculado
reculáu, reculéu reculáis
recuperá recuperar
recuperada, recuperades recuperada, recuperadas
recuperál, recuperáls recuperarlo, recuperarlos, recuperarle, recuperarles
recuperála, recuperáles recuperarla, recuperarlas
recuperán (g) recuperando
recuperánse recuperándose
recuperassió, reparassió, restaurassió, rescate, redensió, compensassió, ressarsimén recuperación, reparación, restauración, rescate, redención, compensación, resarcimiento
recuperassións recuperaciones
recuperat recuperado
recuperats recuperados
recuperáu, recuperéu recuperáis
recupere recupera
recuperen recuperan
recurrí recurrir
recurs, recursos recurso, recursos
recusá, vore decliná recusar
recusida, recusides recosida, recosidas
recusit, recusits recosido, recosidos
red, reds red, redes
redacto redacto
redensió redención
redéu rediez, rediós
redimí redimir
redimiríes redimirías
redistribuí redistribuir
redistribuixco redistribuyo
rédit, rédits rédito, réditos
redó, redóns redondo, redondos
Redolá : girá redolán cap aball – rodá - rodar (hacia abajo) – rodar
Redolán – rodán rodando
Redolare – rodare rodara, rodase
redona, redones redonda, redondas
redones redondas
redonet, redonets redondito, redonditos
redoneta, redonetes redondita, redonditas
reduí, reduís - reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió reducir
reduíe reducía
reduíen reducían
reduín (g) reduciendo
reduínlos reduciéndolos
reduít reducido
reduíx reduce
reduíxco reduzco
reduíxen reducen
reedissió, reedissións, re + edissió, re + edissións, torná a editá reedición, reediciones
reempéndre reemprender
reemplás reemplazo
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso reemplazar
reemplásson reemplacen
reencuentro, retrobada reencuentro
Refaldá - seguí lo peu de una montaña - talláli a un ábre les branques baixes per a que creixquen milló les de dal costear, enfaldar
refectori, refectorio, refectoris, refectorios, minjadó, minjadós de un convén o monasteri refectorio, refectorios, comedor, comedores
referénsia, referénsies referencia, referencias
referí referir
referida, referides referida, referidas
referíe refería
referiguere refiriera
referíli referirle
referínse refiriéndose
referís, referíx refiere
referit, referits – no se fa aná referit com dos vegades ferit, ferits, en alguna ferida referido, referidos – herido, heridos, con alguna herida
referítos referiros
referix, referíx refiere
referíxco refiero
referíxen refieren
refet rehecho
reféu rehacéis
refiló refilón
reflejá reflejar
reflejada, reflejades reflejada, reflejadas
reflejáen, reflejaben reflejaban
reflejánse reflejándose
reflejat, reflejats reflejado, reflejados
refleje refleja
reflejen reflejan
reflejo, reflejos – yo me reflejo – lo reflejo del aigua reflejo, reflejos
reflexió, reflexións reflexión, reflexiones
reflexioná, meditá, cavilá, calculá, considerá, deliberá, discurrí, especulá, observá, pensá, raoná, recapassitá reflexionar, meditar, cavilar, calcular, considerar, deliberar, discurrir, especular, observar, pensar, razonar, recapacitar
reflexionán reflexionando
reflexiono reflexiono
reflexións reflexiones
reflexiu, reflexius reflexivo, reflexivos
reforma reforma
reformán reformando
reformes reformas
refors refuerzo
reforsat, reforsats reforzado, reforzados
refórsen refuerzan
refórson refuercen
reforsos refuerzos
refrán, refráns refrán, refranes
refrané, refranero refranero
refráns refranes
refredá, refredás, arrefredá, arrefredás enfriar, enfriarse
refredán enfriando
refredará enfriará
refredare enfriara
refredat, refredats, catarro, catarros, com Luisico Raxadel de Valderrobres, catarrina, catarrines enfriado, catarro, enfriados, catarros
Refregá – vore fregá restregar
refregabe refregaba
refregánlo, refregánlos restregándolo, restregándolos
refregás refregarse
refresc, refresco, refrescs, refrescos refresco, refrescos
refugi, refugis refugio, refugios
refugiá, refugiás refugiar, refugiarse
refugiám refugiarme
refugiat, refugiats refugiado, refugiados
refunfuñá refunfuñar
refunfuñán refunfuñando
rega (cuan yo) riegue
regá, regán (g) – rego, regues, regue, reguém o regám, reguéu o regáu, réguen regára regaré regat, regada regaría regar
regabe regaba
regaben regaban
Regadora per a regá - regué - lo pena de Marcel está com una regadora y escriu al blog lo reguer regadera, reguero
regalá regalar
regalabe regalaba
regaláen, regalaben regalaban
regalála regalarla
regaláles regalarlas
regaláli regalarle
regalaríe regalaría
regalaríen regalarían
regalat, regalats regalado, regalados
regalíssia, com la que té Petro al mas de Estupiñá, al pantano de pena regaliz
regall, regalls, bada, bades a un camí fetes per l´aigua. La aigüera, les aigüeres los eviten. grieta en un camino hecha por el agua
regallada, regallades agrietada, agrietadas
regallat, regallats agrietado, agrietados
regalo, regalos regalo, regalos
regañadéns (a) a regañadientes
regat, regats regado, regados
regata, porta o finestra entreuberta, bada - regata en canoes – regates abertura, grieta
regatejá regatear
regatejáli regateándole
regateján regateando
regí, dirigí, goberná, regentá, administrá, guiá, conduí, funsioná, marchá, actuá, obrá regir, dirigir, gobernar, regentar, administrar, guiar, conducir, funcionar, marchar, actuar, obrar
regidó regidor
regidós regidores
régim, régims régimen, regímenes
regimén regimiento
regínla rigiéndola
regínlo rigiéndolo
regió región
regións regiones
Regirá – re + girá Remover – re + girar
regirán removiendo
regiren remueven
regiro remuevo
registrá registrar
registrán registrando
registre, registres registro, registros – registra, registras
régle, regle (construcsió), regla gran regla grande
regleta (electrissidat) regleta
reglot, rot, reglots, rots eructo, reglote, eructos, reglotes
regne, reino, regnes, reinos, reyno, reynos reino, reinos
rego riego
regressaben, regressáen, tornáen, reculáen regrasaban
regressám, regressém, regresám, regresém regresamos
regue riega
regué, regués – canalet per a regá, regadora – loreguer a wordpress es lo blog del pena de Marsel, Marcelo Pena, Mar + Sel reguero, regueros
reguen riegan
Regueret – A Beseit, la zona del clot de Eutropio (Tropio), prop del portal de vilanova reguerito, reguero pequeño
regulá, regulás regular, regularse
regularmen regularmente
Regulás, regulars regulares
rehabilitaré rehabilitaré
rehabilitassió, rehabilitassións rehabilitación, rehabilitaciones
rehusá, no volé algo, di que no rehusar
rehusabe rehusaba
rehusán rehusando
rehuséu rehusáis
reíen reían
reinabe, reináe reinaba
reinat, reinats reinado, reinados
reine (lo rey, la reina) reina
reinsersió, reinsersións reinserción, reinserciones
reinterpretada, reinterpretades reinterpretada, reinterpretadas
réissa, reixa reja
réisses, reixes rejas
reixa reja
reixes rejas
reixeta, reixetes – rejilla, rejilles rejilla, rejillas
rel, moneda antiga - no ting un rel, no tením un duro real
relajá relajar
relajás relajarse
relajat, relajats relajado, relajados
relasió, relassió, relasións, relassións relación, relaciones
relasionada, relassionada, relasionades, relassionades relacionada, relacionadas
relasionat, relasionats relacionado, relacionados
relassió relación
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada relacionar
relassionable relacionable
relassionades relacionadas
relassionán relacionando
relassións relaciones
relatá, contá relatar
relataríe relataría
relataríen relatarían
relatiu, relatius relativo, relativos
relativa, relatives relativa, relativas
relativamen relativamente
relato, relatos relato, relatos
relegat, relegats relegado, relegados
relevám relevarme
relevo relevo
relicari, relicaris – balla morena, balla en garbo ... relicario, relicarios
relichiosos, religiosos religiosos
religió, religións religión, religiones
religiós religioso
religiosamen religiosamente
religioses religiosas
religiosos religiosos
religiosos religiosos
relinchá relinchar
relíquies reliquias
rella, relles (aladre) Parte del arado
rellámpec, rellámpecs rayo, rayos
rellámpec, rellámpecs relámpago, relámpagos
rellampegá relampaguear
rellena, farsida rellena, rellenas
rellenán (g) rellenando
relleno, rellenos relleno, rellenos
relleno, rellenos, farsit, farsits relleno, rellenos
relligí releer
rellissá resbalar
rellissada, relliscada resbalón
rellissades, relliscades resbalones
rellissáe, rellissabe resbalaba
rellissáren resbalaran
Rellixgo releo
rellonge, rellonges reloj, relojes
relluén, relluenta, relluéns, relluentes reluciente, relucientes
relluí relucir
relluíe relucía
relluíen relucían
relluín (g) reluciendo
relluís, relluíx reluce
relluíxen relucen
reloche, rellonge, reloches, rellonges reloj, relojes
Remangada, arremangada, remangades, arremangades (de mánega) remangada, remangada, arremangada
remangat, remangat, arremangat, arremangats arremangado, remangado
remanso, remansos remanso, remansos, balsa, meandro, recodo, poza, charca, vado
remat, al remat, acabamén, final. Lo remat de la festa va sé lo milló – remat de remo, a una barca remate, al final, como remate – remado
rematada, rematades rematada, rematadas
rematán rematando
rematat, rematats rematado, rematados
remáu, reméu remad
remediáu remediarlo
remei, remey, reméi, reméy remedio
remeis, remeys, reméis, reméys remedios
remená remover
remitén de una carta remitente
remiténs remitentes
remití remitir
remitíe remitía
remitíen remitían
remitínme als fets remiténdome a los hechos
remoguda, remogudes removida, removidas
remogue remueva
remogues remuevas
remogut, remoguts – vore mogut removido, removidos
remolcá remolcar
remolcá remolcar
remolcabe remolcaba
remoliná remolinar
remolino (yo) remolino
remolino, remolí, remolinos, remolíns remolino, remolinos
remolonejá remolonear
Remolque – ell remolque Remolque – remolca
remolquen remolcan
Remolques – tú remolques Remolques – tú remolcas
remontá, remontás remontar, remontarse
remordimén, remordiméns remordimiento, remordimientos
Remos – cuan tú remos Remos – cuando tú remes
Remossegat – mossegat Remordido – mordido
remostróns, sobres, restos en los que se prepare una minjada Sobras, restos con los que se prepara una comida – en extremeño https://www.iventia.com/destacaus/descargues/izionariu.pdf significa cariñoso, zalamero, etc
remota, remotes remota, remotas
remoto, remotos remoto, remotos
remouen remueven
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual remover
remoúrel removerlo
remóurela removerla
removén removiendo
removíe removía
removíen removían
remugá una cabra, rumiá un camello, remastegá – parlá entre dens. Qué remugues ? Rumiar – hablar entre dientes
remugán rumiando
remullaren (per a que se) para que se remojaran, remojasen
renáis, renáix renace
renaisserá, renaixerá renacerá
renáixe, renáisse renacer
renc, rengle, reng de amelés, ringlera de sebes, renglera, línia recta linea recta, fila, hilera
rencor rencor
rencorós, rencorosos rencoroso, rencorosos
rencorosa, rencoroses rencorosa, rencorosas
rendí, rendís - yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió rendir, rendirse
rendíen rendían
rendimén, rendiméns, lo de les ameles cuan se venen, se calcule la part de gallo y clasca que ña. Rendimiento – el de las almendras cuando se venden, se calcula la parte de gajo y cáscara que hay
Rendit - estic rendit, baldat, mol cansat – m´hay rendit, no podía en ells : rendissió a una guerra, pelea, riña rendido
rendits rendidos
rendíx (se) rinde (se) – se agota
renéc, renécs reprimenda, riña, reprimendas, riñas
renegá, fótre la bronca – renegá de los teus orígens reñir, dar una reprimenda – renegar
renegál – renegála – renegáls – renegáles reñirle, reñirlo – reñirla – reñirles – reñirlas
renegán Riñendo – renegando
renegánla riñéndola
renegánlo riñéndolo, riñéndole
renegat renegado, reñido
Renego – te renego perque eres un pesolaga Reniego – te riño porque eres un travieso
renegue, renégue Riñe – reniega
reneguen, renéguen Riñen – reniegan
reneguéu, renegueu Reñís – renegáis
rengle, renglera, filera, linea Hilera, línea
rengló, renglóns – Déu escriu al dret (recte) en renglóns torsuts renglón, renglones – Dios escribe recto con renglones torcidos
reno, renos, animal de USA y Canadá, no sen veuen per la zona dels chapurriaus, ara, los cuernos sí reno, renos
renová renovar
renováen, renovaben renovaban
renovála renovarla
renován renovando
renovaren renovaran
renovat renovado
renoven renuevan
rentá la roba al rentadó de la séquia lavar la ropa en el lavadero de la acequia
rentá, rentás – yo me rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – rentára – rentaría – rentaré – rentá una inversió Lavar – rentar una inversión
rentabe lavaba
rentaben lavaban
rentabilidat rentabilidad
rentades lavadas
rentadó, llavadó de la séquia, safarech lavadero (de ropa)
rentadora, llavadora, normalmén lo electrodoméstic, pero tamé una dona que se guañabe la vida rentán roba de atres, com sa mare de Pedro Saputo al escomensamén del llibre lavadora, normalmente el electrodoméstico, pero también una mujer que se ganaba la vida lavando ropa de otros, como la madre de Pedro Saputo al principio del libro
rentáe, rentabe lavaba
rentáen, rentaben lavaban
rentál, rentála lavarlo, lavarla
réntal, réntala lávalo, lávala
rentám lavamos
réntam estos pantalóns que demá mels hay de ficá o posá lávame
rentán lavando
rentánse lavándose
rentaplats lavaplatos
rentare lavara, lavase
rentarém lavaremos
rentaren lavaran, lavasen
rentás lavarse
rentat lavado
rentátos lavaros
rentats lavados
rente lava
renten lavan
rentéutos lavaos
rento lavo
renunsiá renunciar
renúnsia, renunsia, renúnsies, renunsies renuncia, renuncias
renunsián renunciando
renunsiat renunciado
renúnsio, renunsio renuncio
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea o riña mol reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) – reñir castellá es renegá pelear, discutir, pelearse
reñíem peleábamos
reñíen peleaban
reñín (g) peleando
reñiríen pelearían
reñit peleado
reñits peleados
reñíu peleáis
reomplí, re + omplí, umplí, torná a omplí, omplí mes rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
reómpligo relleno
repará en algo – repará : arreglá reparar en algo, darse cuenta de – reparar : arreglar
reparaben reparaban
Reparada Reparada
reparára reparara, reparase
reparassió, reparassións reparación, reparaciones
reparat reparado
reparat, tipo de pa de Tamarite : Lo reparat he mol gran. Ya casi no se fa, lo recuit mes petit.
Lo reparat lo compraben los pachesos, ne posaben 8 o 10 a un sac u capa defora, y lis aguantabe lo menos 15 díes. Pagaben en una llibreta. Primé entregaben un sac o dos de farina, y después anaben prenguén pa.
tipo de pan de Tamarite – reparado
reparats reparados
reparéu reparáis
repartí repartir
repartí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió repartir
repartida, repartides repartida, repartidas
repartides repartidas
repartidó, repartidós repartidor, repartidores
repartíen repartían
repartíla repartirla
repartín (g) repartiendo
repartirá bufetades en les dos máns repartirá bodetones con las dos manos
repartíssen, repartíxen reparten
repartit, repartits, com lo gros de Nadal, que ha eixit mol repartidet per tota España repartido, repartidos
Repartíx – Al Matarraña: Pascual repartíe lo correu, Álvaro de Ráfels, Jesús de Queretes, Bernardo de Monroch, la Marisa del pequeño (ella es Micolau de La Fresneda), la dona de Senill, Alicia de Penarroija, un estiu lo vach repartí yo a Ráfels, La Cerollera, Fórnols y La Portellada, después anaba a La Fresneda y li portaba unes cartes a la dona de Tigel, la Rosa. reparte
reparto del correu – yo repartixco o repartixgo lo correu reparto del correo
repás, repassos repaso, repasos
repassá repasar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
repassáe, repassabe repasaba
repassán repasando
repassaré repasaré
repasséu repasad, repasáis
repasséutosu repasáoslo
repatriassió, repatriassións – Una repatriassió ilegal es per ejemple : fótreli una cassada a Carlitos Puigdemont, aviál a dins de una furgoneta (com la del equipo A) y baixál a la frontera de Fransa en Huesca, hasta la porta de un cuartel de la Guardia Sivil; a la frontera de Cataluña no perque los mossos lo tornaríen a Bélgica, que ne ñan mols que són com la gestapo dels catanazis. Lo mateix en Valtonyc, Marta Rovira, y atres fugats de la justíssia, no sol catalanistes, ne ñan que no u són. repatriación, repatriaciones
repén (de) - Es la caussa de mort mes frecuén entre los chapurriaus. - De qué s´ha mort? - De repén. repente (de)
Repéndre – torná a empéndre – renegá an algú reprender, volver a emprender
repetí, repetís – yo me repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. repetir
repetida, repetides repetida, repetidas
repetidó, repetidós – a escola - de tele, telecomunicassións repetidor, repetidores
repetíe repetía
repetíen repetían
repetíli repetirle
repetín (g) repitiendo
repetínli repitiéndole
repetínse repitiéndose
repetís, repetíx repite
repetissió, repetissións repetición, repeticiones
repetit, repetits repetido, repetidos
repetits repetidos
repetixga repita
repetixgo repito
replá, repláns rellano, rellanos
replantá replantar
replantáles replantarlas
replega, arreplega recoja
replegá, arreplegá recoger
replegaba recogía
replegades, arreplegades recogidas
replegaé, replegabe recogía
replegáen, replegaben recogían
replegál, replegáls recogerlo, recogerlos
replegáles recogerlas
replégales recógelas
replegámos recogernos
replegán, arreplegán (g) recogiendo
replegarán recogerán
replegaríen recogerían
replegás recogerse
replegat recogido
replegats, arreplegats recogidos
replegue recoge
repleguen recogen
replená, reumplí, reomplí rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
replenán rellenando
replenat, rellenat, reomplit, reumplit rellenado
replene rellena
repleta, pleneta, a cormull, de gom a gom repleta
replicá – fé una réplica, copiá - no me replicos ! - contestá, contradí, criticá, protestá, alegá, argumentá replicar, contestar, objetar, contradecir, criticar, protestar, alegar, argüir, argumentar – hacer una réplica
replique replica
repliquen replican
repondré, ficaré un atra vegada lo que falte an algún puesto repondré
reportache, reportaches reportaje, reportajes
reportaje, reportajes reportaje, reportajes
repós reposo
reposabe reposaba
reposada, reposades, descansada, descansades reposada, reposades
reposadamen, descansadamen reposadamente
repost, repostos de pesses de una máquina, recambis José Mari a Alcañís, López , son pare de Jorge López Esteban repuesto, repuestos
reprén reprende, vuelve a emprender
repreng, reprenc reprendo
repréns reprendes
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán representar
representabe representaba
representán representante
representáns representantes
representasió, representassió, representasións, representassións representación, representaciones
representassió, representassións representación, representaciones
representat, representats representado, representados
represente representa
representen representan
reprimíe reprimía
reprimín reprimiendo
Reprobá – reprobat, reprobada - censurá, desaprobá, criticá, reprochá, condená reprobar, censurar, desaprobar, criticar, reprochar, condenar, vituperar
reprobabe reprobaba
reprobassió reprobación
reprobat reprobado
reprobatoriamen reprobatoriamente
reprobats reprobados
reproben reprueban
reprochá, censurá, criticá, condená, recriminá, reprobá, afeá, reconvíndre, renegá, repéndre, empéndre reprochar, censurar, criticar, condenar, recriminar, reprobar, afear, reconvenir, regañar, reprender
reprochabe reprochaba
reprochaben reprochaban
Reprocháls – reprocháles Reprocharles – (reprocharlas)
reprochánse reprochándose
reprochás reprocharse
reproductó, reproductós reproductor, reproductores
reproduí reproducir
reptán reptando
república, repúbliques, com la que va espentolá Luisico Companys, y ara ne volen un atra. No volen rey pero diuen que los reys aragonesos eren catalano aragonesos :) Esta gen son mes sompos a les dotse que a les onse del mateix día. república, repúblicas
repudiá repudiar
repugná, fé fástic, fé escrúpol repugnar
repugnabe repugnaba
repugnán repugnante
repugnáns repugnantes
repugnánsia repugnancia
repugne repugna
repulsa, repudio – vore repudiá, repugná repulsa, repudio
reputá, jusgá, estimá, calificá, conseptuá, considerá, ponderá, valorá, evaluá reputar, juzgar, estimar, calificar, conceptuar, considerar, ponderar, valorar, evaluar
reputabe reputaba
reputaben reputaban
reputada, reputades reputada, reputadas
reputaríen reputarían
reputassió reputación
reputat reputado
reputats reputados
reputém reputamos
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida requerir
requeríe requería
requeríen requerían
requerit requerido
requerits requeridos
requeríu requerís, requirirlo
requerix requiere
requeríxen requieren
requerixque requiera
requesta, demanda – latín request (inglés request) es solissitut, solisitut demanda, solicitud
requiem per un llauradó español, novela de Ramón J. Sender (no Sénder) – missa de difuns, morts; requiem
requiescat in pace, RIP, que en pau descanso, QEPD RIP, QEPD
Res – no tenim res Nada – no tenemos nada
res (animal), reses, cap, caps de bestiá res, cabeza de ganado
resá rezar
resada, resades rezada, rezadas
resáe, resabe rezaba
resáen, resaben rezaban
resám, resém rezamos
resán (g) rezando
resare rezara, rezase
resaren rezaran, rezasen
resaríe rezaría
resat, resats rezado, rezados
rese reza
resecs resecos
resém o resám rezamos
résen rezan
reses rezas
reséu rezáis
reséu o resáu rezáis
resguardo, resguardos de compra resguardo, resguardos
resma, risma, rayma, raima, conjún de vin máns (500 fulles) de papé. - Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1287, p. 372. Nou raymes de paper stimades a rahó de II dobles la rayma, diuyt dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213). Per una rayma de paper per fer imatges, doc. a. 1514 (BSAL, iv, 304). - de l'árabe rizma resma
reso rezo
resóldre resolver
Resolt de resóldre (un cas, Sherlock Holmes) – dessidit, valén, audás, atrevit, intrépit, osat, diligén, llansat resuelto, decidido, valiente, audaz, atrevido, intrépido, osado, diligente, lanzado
resolta, resoltes resuelta, resueltas
resoltamen resueltamente
resolts resueltos
resos reces
respecte a respecto a
respecte, respectes respeto, respetos
respectiu, respectius respectivo, respectivos
respectiva, respectives respectiva, respectivas
respectivamen respectivamente
respetá respetar
respetabe respetaba
respetable, respetables respetable, respetables
respetáen, respetaben respetaban
respetál, respetáls respetarlo, respetarlos
Respetála, respetáles respetarla, respetarlas
respetat, respetats respetado, respetados
respeto (yo) respeto
respeton respeten
respetuosa, respetuoses respetuosa, respetuosas
respiacte respeto
respiate respeto
Respigá – espigá, traure espiga (latín spīcare) – espigás una lletuga de ensiám : créixe massa y fes malbé respigar, espigar, sacar espiga
respigabe respigaba
respirá respirar
respirabe, respiráe respiraba
respirada respirada
respirán respirando
respiraré respiraré
respirasió, respirassió respiración
respirat respirado
respiros (tú) respires
resplandó, llumenária resplandor
resplandós, llumenáries resplandores
respón responde
respondrá responderá
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen responder, contestar
respóndreli responderle
respóndrels responderles
responíe, contestabe respondía
responsabilidat, responsabilidats responsabilidad, responsabilidades
responsable, responsables responsable, responsables
resposta, respostes, contesta, contestes respuesta, respuestas
ressaca resaca
ressagats rezagados
ressecá resecar
ressecá, ressecás resecar, resecarse
ressecat, ressec resecado, reseco
ressecats, ressecs resecados, resecos
ressel recelo
ressel recelo
resselat recelado
ressembrá resembrar
ressembrán resembrando
ressená recenar
ressená, ressopá recenar
resséns (te) de una caiguda te resientes de una caída
ressentíx resiente
ressepsió, ressepsións – A Mallorca vach treballá a la ressepsió del hotel Viva Blue, a Playa de Muro, de nit, de vigilán tenía a Xisco, que vivíe a Inca. Ell parlabe en mallorquí y yo en chapurriau. A Raimundo Lulio, Ramón Llull, tamé l´haguera entés, si haguera naixcut al seu tems. Lo mallorquí de abáns no es tan fássil de enténdre. recepción, recepciones
ressepsionista, ressepsionistes recepcionista, recepsionistas
ressepsioniste, ressepsionistes recepcionista, recepsionistas
resseptada recetada
resseptat recetado
resseptat recetado
resseptes recetas
resserva, resserves – vi resserva – resserva de cassa, coto, veda reserva, reservas
resservada, resservades reservada, reservadas
resserváe, resservabe reservaba
resserváen, resservaben reservaban
resservám reservarme
ressérvam resérvame
resservánse reservándose
resservat, resservats reservado, reservados
resseta, ressetes, ressepta, resseptes receta, recetas
ressetabe recetaba
resseto receto
ressial recelo
ressiapta, ressiaptes Receta, recetas
ressibí recibir
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás recibir
ressibida recibida
ressibides recibidas
ressibides recibidas
ressibidó recibidor
ressibíe recibía
ressibíen recibían
ressibiguéren recibieran, recibiesen
ressibíl recibirlo
ressibíl recibirlo, recibirle
ressibíla recibirla
ressibíls recibirlos
ressibimén recibimiento
ressibín recibiendo
ressibín (g) recibiendo
ressibínla recibiéndola
ressibínlo recibiéndole, recibiéndolo
ressibirá recibirá
ressibirá recibirá
ressibiréu recibiréis
ressibiríe recibiría
ressibiríe recibiría
ressibísquen reciban
ressibísquen, ressibíxquen reciban
ressibísquen, ressibíxquen reciban
ressibit recibido
ressibítos recibiros
ressibits recibidos
ressibits recibidos
ressibíu recibís, recibirlo
ressibíx recibe
ressibixco, ressibíxco recibo
ressibíxen reciben
ressibíxla recíbela
ressibíxles recíbelas
ressibíxme recíbeme
ressibíxquen reciban
ressibo recibo
ressibo, ressibos recibo, recibos, recibí
ressibos recibos
ressidánsia residencia
ressidánsia, ressidánsies residencia, residencias
ressidánsies residencias
ressidén residente
ressidén, ressidéns residente, residentes
ressidéns residentes
ressidénsia, ressidénsies residencia, residencias
ressidenta, ressidentes residenta, residentas
ressiduos, bassura, enruna, brossa, etc residuos
ressién reciente
ressienmen recientemente
ressiéns recientes
ressigná, ressignás resignar, resignarse
ressignassió, ressignassións resignación, resignaciones
ressignat, ressignats resignado, resignados
ressignes resignas
ressina, raína resina
ressinosa resinosa
ressinoses resinosas
réssio recio
ressistánsia, ressisténsia, ressistánsies, ressisténsies resistencia, resistencias
ressistén, ressisténs resistente, resistentes
ressistenta, ressistentes (ella, elles) resistente, resistentes
ressistí resistir
ressistíe resistía
ressistiríe resistiría
ressistiríen resistirían
ressistís resistirse
ressistit resistido
ressistixco, ressistixgo resisto
ressó, eco, sonido que ressone eco, sonido que resuena
ressol de ressóldre resuelve
ressol de sol, solana, solá, solanera, calina, bochorno, caló, calorina resol, solanera, bochorno, calor
ressoldrá resolverá
ressóldre resolver
ressoll, resoll, ressolls, resolls - rebufit, jadeo, alé, aliento, hálit, ronquit, sofoco resuello, resuellos, resoplido, jadeo, aliento, hálito, ronquido, sofoco
ressolusió resolución
ressolut, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templat resoluto
ressoluta, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templada resoluta
ressolvíe resolvía
ressonán resonando
ressonánsia, ressonánsies (magnética) resonancia, resonancias
ressopá recenar
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada resultar
ressultáe, ressultabe resultaba
ressumen resumen
ressúmen, ressúmens resumen, resúmenes
ressumides resumidas
ressusitá resucitar
ressusitada resucitada
ressusitaréu resucitaréis
ressusitat resucitado
ressusitéu resucitáis
resta, restes resta, restas
restán restando, restante
restaurá restaurar
restaurán restaurante, restaurando
restauráns restaurantes
restaurassió - de restaurán per a minjá - de mobles antics restauración
restaurassións restauraciones
restaurat, restaurats restaurado, restaurados
restituída, restituídes restituída, restituídas
restituíli restituirle
restituínla restituyéndola
restituínlos redtituyéndolos, redtituyéndoles
restituít, restituíts restituído, restituídos
resto y sumo resto y sumo
restregó, restregóns, restregá restriego, restriegos, restregar
restringida restringida
restringides restringidas
resultá, ressultá resultar
resultabe, resultáe resultaba
resultáe, resultabe resultaba
resultám resultamos, resultarme
resultán (g) resultando
resultaría resultaría
resultaríe resultaría
resultat, resultats resultado, resultados
resulte resulta
resultes resultas
resultón, que choque, que cride la atensió resultón
resumín, ressumín resumiendo
resumit, ressumit resumido
resumítu resumírtelo
retall de roba retal, corte de ropa
Retallá – tallá Recortar – cortar
retallades recortadas
retallán recortando
retallarém recortaremos
retallat, retallats recortado
retalls retales, cortes de ropa
retardán retardante, retardando
retardat, retrasat, arretrasat retardado, retrasado
retardáu retardáis, retardarlo
retat retado
retén del foc – retén l´aigua retén del fuego – retiene el agua
reteníe retenía
reteníen retenían
retensió, retensións retención, retenciones
retina, retines retina, retinas
retíndre retener
retinguts retenidos
retintá, torná a tintá (roba) teñí retintar, volver a tintar o teñir
retintaba retintaba
retirá, retirás retirar, retirarse
retiraben, retiráen retiraban
retirada, retirades retirada, retiradas
retíral retíralo
retírala retírala
retirám retirarme
retirán retirando
retiránse retirándose
retirás retirarse
retirat retirado
retirats retirados
retire retira
Retiro – a retiro ! Retiro – a retiro : vámonos hacia casa, al retiro
retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten - lo siñó retó engañe a les criades cura, rector, mosén
reto, retos reto, retos
retocá retocar
retocán retocando
retorn retorno
retorná, torná, retrossedí, reculá, reintegrás, reingresá, restituí, reintegrá, reembolsá retornar, regresar, volver, retroceder, tornar, reintegrarse, reingresar, restituir, devolver, reintegrar, reembolsar
retórse, retórses – vore retortigá retorcer, retorcerse
retorsíe retorcía
retorsudes retorcidas
retortigá, retortigás - retortigat, retortigada - yo me retortigo lo turmell, tú te retortígues, retortígue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen retorcer, retorcerse (un tobillo)
retortigáe, retortigabe retorcía
retortigat retorcido
retortigats retorcidos
retortigó, retortigóns retortijón, dolor, pinchazo, contorsión, retorcimiento, contracción, convulsión
retortigóns retortijones
retós rectores, curas
retrás retraso
retrasá retrasar
retrasada, retrasades retrasada, retrasadas
retrasat, retrasats retrasado, retrasados
retrasos retrasos
Retratá : fé retratos, pintures y tamé fé fotos en una cámara de retratá retratar
retratán retratando, haciendo fotos
Retratat – m´han retratat, m´han fet un retrato o una foto Retratado
retratats Retratados
retratiste, fotógrafo, pintó - A Beseit, Elías Gil, Arsenio Giró Abella, Bruno Durán Goffard retratista, fotógrafo, pintor
retribuída, retribuídes retribuída, retribuídas
retribuít, retribuíts retribuído, retribuídos
retró, retróns – tro, trons retrueno, retruenos – trueno, truenos
retronabe, retronáe retronaba
retronen retruenan
reuca, filera de machos o mules lligats la un a la coa del atre – reuques hilera de mulos o mulas atados uno a la cola del otro
reúll (de) reojo (de)
reullada, reullades mirada de reojo, miradas
reuma, enfermedat dels óssos y juntes, articulassións - Emilio Giner Serret de Beseit es reumatólogo a Saragossa reuma
reumatoide reumatoide
reumplí rellenar
reuní reunir
reunida, reunides reunida, reunidas
reuníe reunía
reuníem reuníamos
reuníen reunían
reuniguérem reuniéramos, reuniésemos
reuniguéren reunieran, reuniesen
Reuním – Vull reuním en tú – mos reuním demá Quiero reunirme contigo – nos reunimos mañana
reunín (g) reuniendo
reunió reunión
reunións reuniones
reuniré reuniré
reunísco, reuníxco reuno
reuníssen, reuníxen reúnen
reunit, reunits reunido, reunidos
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada revelar
reveladora, reveladores reveladora, reveladoras
revelassió, revelassións revelación, revelaciones
revelat, revelats revelado, revelados
revelátu revelártelo
revele revela
revelen revelan
reveléu o reveláu reveláis
reventá, reventás – yo me revento, reventes, revente, reventém o reventám, reventéu o reventáu, revénten - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó reventar
reventat, reventats reventado, reventados
revente revienta
revento reviento
reventó, reventóns reventón, reventones
reveránsia reverencia
reverendo, reverendos reverendo, reverendos
reverenmen reverentemente
reverensiá reverenciar
reverénsia reverencia
reverensiat reverenciado
revés revés
revesos reveses
revíndre, revíndres – revíndres la neu : desgel deshelar, deshelarse, derretir – deshielo
revínguen (se) derritan, deshielen
revisá revisar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
reviscolá, rebiscolá, re + viure, reviure recuperarse, revivir
reviscolada revivida
reviscolál revivirlo
Reviscolál , reviscolá, torná a una persona, animal, planta a la vida revivirlo
revisió, revisións revisión, revisiones
reviso reviso
revista, revistes revista, revistas
Revíure, reviví, reviscolá, rebrotá, rechitá, renáixe, ressusitá, reaparéixe, reavivá, evocá, rememorá, recordá, invocá, reconstruí revivir, rebrotar, renacer, resucitar, resurgir, reaparecer, reavivar, evocar, rememorar, recordar, invocar, reconstruir
revíurel (revivíl) Reanimarlo, revivirlo
revíurela (revivíla) Reanimarla, revivirla
revivíe revivía
revivíen revivían
Revocá, anulá, ressindí o rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá revocar, anular, rescindir, derogar, cancelar, disolver, abolir, cesar, invalidar
revocat, revocats, revocá: anulá, rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá revocado, revocados, revocar
revolcá, revolcás per enterra, refregás, tirás, embrutás revolcar, revolcarse por el suelo, echarse, restregarse, tirarse, ensuciarse, rozarse, revolverse
revolcaben, revolcáen revolcaban
revolcadó, revolcadós : puesto aon se revolquen los jabalíns o atres animals salvaches lugares para revolcarse jabalíes u otros animales
revolcánme revolcándome
revolcánse revolcándose
revolcaríe revolcaría
revolcaríen revolcarían
revolotechá, revolotejá revolotear
revolotechaben, rebolotecháen, revolotejaben, revolotejáen revoloteaban
revolotechán, revoloteján revoloteando
revolotechat, revolotejat revoloteado
revolotechen, revolotegen revolotean
revolotegen revolotean
revolotejá revolotear
revolotejaben, revolotejáen revoloteaban
revolotochen revolotean
revolt, revolts - trastocat, turbulén, alterat, confús, embolicat, intrincat, embrollat revuelto, revueltos, trastocado, turbulento, agitado, alterado, confuso, embrollado, intrincado
revolta, revoltes revuelta, revueltas
revolussió, revolusió revolución
revolussionari, revolussionaris, com Fidel Castro, que una vegada assessinat Batista y pujat al poder ya se va acabá la revolussió cubana revolucionario, revolucionarios
revora – a la revora de la tassa se veu la marca de pintalabios en el borde de la taza se ve la marca de pintalabios
revores bordes
revulsiu revulsivo
rey, reys – als reys magos sels diu los reixos rey, reyes – reyes magos
rezagat, rezagats (Mezquín), a la zaga, ressagat, ressagats rezagado, rezagados, atrasado
riada, riades, creixcuda de un riu riada, riadas, crecida de un rio
Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, Ribagorza, antic Ripacurtia Ribagorza
ribás, ribássos, ribaz (Mezquín) – lo márge, márgens solen sé de pedra ribazo, separación de dos bancales a diferente altura, los márgenes suelen ser de piedra
ribell, ribells, llibrell (latín labrĕllu) : ressipién de fang cuit, com un plat gran, de forma troncocónica invertida, mes ample que alt, y que servíx per a escurá los plats, rentás los peus, posá coses en remull, etc lebrillo, barreño
ribera, riberes de un riu (latín rīparĭa), riba, cuenca - Ribera del Tastavins: subcomarca del Matarraña que atravesse lo riu Tastavins y comprén los munissipis de La Portellada, Fórnols, Ráfels, Fondespala, Penarroija, Monroch y Torredarques - Ribera del Ebre: comarca atravessada de NO a SE pel riu Ebro y situada entre lo Camp de Tarragona, la Terra Alta, lo Baix Aragó, lo Maestrat y lo Mar Mediterráneo; la seua capital es Tortosa, aon se parle valensiá dialecte tortosí ribera de un río, cuenca
riberes, ribes riberas
ric, rics – lo ric de Queretes rico, ricos – el rico de Cretas
rica, riques rica, ricas
rictus, contracsió, crispamén, espasmo, gesto rictus, contracción, crispamiento, espasmo, gesto
ricura (es una) es una ricura
ridícul, ridícula ridículo, ridícula
ridículs, ridícules ridículos, ridículas
rién riendo
riesgo, risc riesgo
riesgos, riscos riesgos
rifá rifar
rifa, rifes rifa, rifas
rifáen rifaban
rifaríen rifarían
rifle, rifles rifle, rifles
rígid, du, endurit, agarrotat, almidonat, áspre, tenso, tiesso, réssio, erecte, ressistén, sólit, ert rígido, duro, endurecido, agarrotado, almidonado, áspero, tenso, tieso, recio, erecto, resistente, sólido, yerto
rígida, rígides rígida, rígidas
rigidés rigidez
rígids rígidos
Riglos, poble, vore mallos (los mallos de) Riglos
rigó, rigor rigor
rigurós, rigurosos riguroso, rigurosos
rigurosa, riguroses rigurosa, rigurosas
Rindiela ! Redéu ! Rediela ! Rediós !
rinoceronte, rinocerontes (rino : nas) rinoceronte, rinocerontes
riñó, riñóns, riñonada - fon del riñó del Pantano de Pena riñón, riñones
riques, ríques ricas
riquesa riqueza
riqueses riquezas
riquíssim, riquíssims riquísimo, riquísimos
riquíssimamen vestit riquisimamente vestido
riquíssimes riquísimas
risá rizar
risáe, risabe rizaba
risáen, risaben rizaban
risat, risats rizado, rizados
riscla, riscles (fusta) que se enclaven a la pell. Mon yayo díe : ya la traurém cuan nevo astilla, astillas
riscles astillas
risco, riscos, single, singles, tall, talls risco, tajo, despeñaperros, cortado
rissa risa
risses risas
risseta, rissetes risita, risitas
rissotada, rissotades risotada, risotadas
rissotades risotadas
ritme, ritmo, ritmes, ritmos ritmo, ritmos
rito religiós rito
Riu - a la vora del riu no te fáigues lo niu Río – a la vera del río no te hagas el nido
ríu, sen enriu, de riure o enríuressen ríe
riuada, riuades, riada, riades riada, riadas, crecida de un rio
riuen ríen
riuet, riuets riachuelo, río pequeño, riachuelos, ríos pequeños
riurás reirás
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit reír, reírse
rius ríos
rius ríes
rival, rivals rival, rivales
rivalidat rivalidad
rivalisen rivalizan
rivals rivales
Robá – robo, robes, robe, robém o robám, robéu o roabáu, róben – robára – robaré – robaría robar
roba, robes ropa, ropas
robabe, robáe robaba
robades robadas
robála robarla
robáles robarlas
robáli robarle
Robám – robém robarme, robamos
robámos robarnos
robán robando
robaren robaran, robasen
robaríe robaría
robaríen robarían
robat, robats robado, robados
robell, rovell – robell o rovell del ou, la yema Óxido – yema del huevo
robellat, rovellat oxidado
robelló, rovelló, lactarius deliciosus níscalo, lactarius (deliciosus)
robellóns níscalos
robém, robám robamos
Robes – tú robes Ropas – robas
robes (tú) robas
robeta, robetes ropita, ropitas
roble, rore, robre roble (quercus)
robo robo
róbon

robot (ve del checo o eslavo /rábota/ : trabajo) 
roben
robot
robota, robotes per a fé draps ropajo, ropajos
roca, roques roca, rocas
roch, roijos – Monroch rojo, rojos
rocha, roches roja, rojas
rochos rojos
rocós rocoso
rocosa rocosa
rocoses rocosas
rocosos rocosos
rodáe, rodabe rodaba
rodamén, rodaméns rodamiento, rodamientos
Rodán – vore redolá rodando
rodare rodara, rodase
rodarém rodaremos
Rodat – un “canto rodado” es un bolo de riu, canto rodat no se diu rodado
rode rueda
rodech, rodeo, rodechos, rodeos rodeo, rodeos
rodechá, rodejá rodear
rodechaba, rodejaba rodeaba
rodechabe rodeaba
rodechaben, rodejaben, rodecháen, rodejáen rodeaban
rodechada, rodechades rodeada, rodeadas
rodecháe rodeaba
rodechán rodeando
rodechat, rodechats rodeado, rodeados
rodeche, rodege rodea
rodege rodea
rodegen rodean
rodegen rodean
rodejá rodear
rodejabe, rodejáe rodeaba
rodeján rodeando
rodéjat de gen bona rodéate de gente buena
rodejat, rodejats rodeado, rodeados
roden ruedan
rodense, de Rodas (Decamerón), rodenses rodense, de Rodas
rodera, marca de roda marca de rueda
roderes, marques de rodes marcas de ruedas
rodes ruedas
rodillo, rodillos rodillo, rodillos
rog, ruego, rogs, ruegos ruego, ruegos
Rogá – rogo, rogues, rogue, roguém o rogám, roguéu o rogáu, róguen – rogaría – rogaré – rogára rogar
rogabe, rogáe rogaba
rogaben, rogáen rogaban
rogáli rogarle
Rogán – a Déu rogán y en la massa aná picán Rogando – a Dios rogando y con el mazo dando
rogánla rogándola
rogánlay rogándoselo
rogánli rogándole
rogánlos rogándoles
rogánme rogándome
rogarás rogarás
rogat rogado
rogats rogados
Rogelio, Roger, Ruggiero, en catalá /rugé/ en inglés /róger/ - Rogelio Guimerá Urquizú, germá de mon yayo Tomás del rufo Rogelio
roglada, roglades, rogle, rogles – a una roglada hay trobat sis rovellóns y dos babosos círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogle, rogles - en un rogle (roglada) hay trobat sis rovellóns y dos babosos círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogo ruego
rogue ruega
roguém rogamos
roiges, roches rojas
roija, roiges – Penarroija de Tastavins, per les seues peñes roiges, no les seues penes roiges, encara que tenen a un pena roch roja, rojas
roín, ruín, roíns, ruíns, roínes, ruínes malo, ruín, malos, ruines, mala, malas
roll, rolls (vore trucol) rulo, rulos
rollá, passá lo roll allanar el suelo con un rulo
rollo, rollos, tabarra, tabarres rollo, rollos
romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana


balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana

balanza romana, báscula
románic románico
romániques románicas
romanos, románs romanos
romansé, que sol conte romanses (per a no picá) romancero, que cuenta romances (para no picar)
romansechá, romansejá romancear, contar romances
romansechán, romanseján romanceando
romansechat, romansejat romanceado
romansera romancera
romántic, romántics romántico, románticos
romántica, romántiques romántica, románticas
romé, romés romero, romeros
romeret, romerets Romero, romerito, romeritos


romiguera, garrabera, gabarrera, garravera, gabarrera - vore picaesquenes zarza, zarzamora
rompeguére rompiera, rompiese
rómpre – rómpego, roms, rom, rompém, rompéu, rómpen – rompría – rompeguéra – rompré romper, empezar
ron ron
roncá roncar
ronca (veu), ronques ronca (voz)
roncáe, roncabe roncaba
roncán (g) roncando
Roncarás – ronca que roncarás roncarás
rondá rondar, salir de fiesta
ronda, rondes ronda, rondas
rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres que ronda mucho
rong, ronc (sonido) ronco (sonido)
ronque ronca
ronquit ronquido
ronquits ronquidos
ronroneo, sonido que fa lo gat ronroneo de un gato
roquerol, mote de Beseit, de roca, roquerola la dona mote de Beceite, de roca
roquerut, roqueruts roquizo, pedregoso
roques rocas
roqueta, roquetes / Roquetes a Tarragona roquita, roquitas
roquissal, roquissals terreno rocoso
rosa, roses rosa, rosas
rosada, rosades – cuan se gele : gebra, escarcha rocío, rocíos – cuando se hiela : escarcha
rosada, rosades (coló) rosada, rosadas
rosadet (vi) vino rosado
rosadeta, rosadetes rocío ligero
rosari, rosaris - Va acabá com lo rosari de la aurora rosario, rosarios
rosat (vi) rosado (vino)
Rosca, rosques, en forma de rosco 0, com la rosca de Pascua (la mona es un pastel) rosca, roscas, rosco, rosca de Pascua (la mona es un pastel)
rosé, rosés rosal, rosales
rosse, rose - lo rosse fa lo cariño, rosses El roce hace el cariño – roces
rossegá fusta – en les dens arrastrar (madera) – roer con los dientes
rossegadós , rossegá , arrossegá https://chapurriau.blogspot.com/2017/09/rossegados.html personas que arrastraban madera desde el monte hasta donde se cargaba
rossegál arrastrarlo, roerlo
rossegán (g) arrastrando, royendo
rossego arrastro, roo
rossegó, rossegóns – de pa (cuscurro) Arrastres – coscurro, cuscurro de pan
rosseguém arrastramos, roemos
rossí, rossíns - jamelgo, penco, burro, cabalgadura, jaco, caball – torpe, rudo, tosco, sáfio, ignorán – Rossinán de Don Quijote Rocín, rocines - jamelgo, penco, asno, cabalgadura, jaco, caballo, matalón, torpe, rudo, tosco, zafio, ignorante
rossigá, vore rossegá roer, arrastrar
Rostí - rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen – rostiría – rostiguéra – rostiré asar
rostoll, rostolls : bancal aon s´ha cossechat o segat y sol quede una mica de palla rastrojo, rastrojos
rostro, cara rostro, cara
rot eructo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten (de rot) – girá sobre lo seu eje (la terra) Eructar – girar sobre su eje
rotet – lo chiquet ha fet lo rotet después de mamá eructito, regüeldito – el niño ha eructado después de mamar.
rots eructos, regüeldo
rótul, rotuls rótulo, rótulos
rótula, rótules (del ginoll, genoll) rótula, rótulas (rodilla)
rotuladó rotulador
rovellán (g) oxidando
rovellare oxidara, oxidase
rovellat, rovellada oxidado, oxidada
rovelló, rovellóns (bolet) – de rovell, rovellat, pel coló verdós que sels fa níscalo, lactarius (deliciosus)
rovellonera, rovelloneres, aon íxen bastáns rovellóns en rogle o en poquet tros donde salen rovellones, níscalos, en círculo o en poco trozo
rubia, rubies rubia, rubias
ruc, antic ruch, burro, rucs, antic ruchs, burros – A Beseit un home li va enseñá lo verdang a una dona y ella va cridá : Aixó no es un home, aixó es un ruc ! - Com un ruch (ruc) ple de caparres, Martí G., Tip. mod. Ii, 161. rucio, burro – En Beceite un hombre le enseñó la verga a una mujer y ella exclamó : esto no es un hombre, esto es un rucio (burro) !
Ruda, herba que put, fa una auló mol forta (ve de ruta – arraíl ?), es abortiva, aclaríx la sang. ruda (hierba) http://www.botanical-online.com/efectos_secundarios_ruda.htm
rudamen rudamente
rudesa rudeza
rudo, tosco, bruto, ordinari, áspre, basto, zote,sopenco, descortés, grossero, obtús, romo, torpe, sáfio rudo, tosco, brusco, ordinario, áspero, basto, zote, zopenco, descortés, grosero, obtuso, romo, torpe, zafio
ruella, roella, ababol, ruelles, roelles, ababols amapola
ruén, mol calén, que creme mol muy caliente, ardiente
ruéns muy calientes, ardientes
ruénta, mol calenta, que creme muy caliente, ardiente, que quema
ruentíssim extremadamente caliente, ardiente, que quema
ruentó calor extremo
ruentós calores extremos
rugit rugido
rugits rugidos
rugós rugoso
rugosa, rugoses rugosa, rugosas
rugosos rugosos
ruidera, sorollina mucho ruido
ruido, soroll ruido
ruidos, sorolls ruidos
ruín, roín malo, ruín
ruina ruina
ruines ruinas
ruíns, roíns malos, ruines
rumbo, rumbos rumbo, rumbos
rumiá (una cabra) rumiar (una cabra)
rumor, rumó - A Beseit ña una casa que se diu Rumó rumor
rumors, rumós rumores
rural, rurals rural, rurales
ruralissassió ruralización
rústic rústico
rustíes, rostíes asabas
rustisses, rustixes, rostixes asas (de asar)
rutinari, rutinaris rutinario, rutinarios