Lexique roman; Lor, Lhor, Lur - Luchar, Lochar, Loitar

Lor, Lhor, Lur, pron. pers. m. et f. pl., lat. illorum, eux, elles.

Rég. dir. Mout mi tenon a gran honor

Totz selhs cuy ieu n' ey obeditz, 

Quar a mon joy suy revertitz; 

Et laus en lieys e Dieu e lhor. 

G. Rudel: Belhs m'es l' estius. 

Moult me tiennent en grand honneur tous ceux à qui j'en ai obéi, car à ma joie je suis retourné; et j'en loue elle et Dieu et eux.

Elas nos feiran tan d'onor 

Qu'ans nos preguaran que nos lor. 

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx. 

Elles nous feront tant d'honneur qu'elles nous prieront avant que nous elles.

ANC. FR. Li rois Richart qui près leur ière. G. Guiart, t. I, p. 95.

Rég. indir. A eux, à elles, leur. 

Destriers ferrans e bays 

Trameton als Mors per paor, 

Que lor orguelh lor an doblat. 

P. Vidal: A per pauc. 

Destriers gris et bais ils transmettent aux Maures par peur, vu que leur orgueil ils ont doublé à eux.

S' elhas se genson, no vos tir; 

Abans lur o devetz grazir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Si elles s'embellissent, qu'il ne vous peine; avant vous le devez agréer à elles.

ANC. FR. Andouz ses brais lor ait à col pendus. 

Roman de Gerard de Vienne, Bekker, p. 13. 

Li freres lor jurerent e lor fei lor plevirent. 

Roman de Rou, v. 813.

- Pron. poss. m. et f., leur, d'eux, d'elles, à eux, à elles. 

Suj. Ab totas mas vey clergues assaiar, 

Que totz lo mons es lurs.

P. Cardinal: Un sirventes. 

De toutes mains je vois les clercs éprouver, vu que tout le monde est leur. 

Trazon prim 

L' arquier melhor 

Nostri e lor. 

Guillaume de Montagnagout: Belh m'es.

Tirent menu les archers meilleurs nôtres et leurs.

Par ben que sens li falha

Qui donas joves engalha,

Ab las vielhas, que an pretz ses baralha,

Quar...

Lur companha es gazanha.

Alb. Caille ou B. Zorgi: Aras quan plou.

Il paraît bien que sens manque à celui qui les jeunes dames égale aux vieilles, qui ont prix sans contestation, car... leur compagnie est profit. ANC. FR. Li primier colp deit estre lor.

Roman de Rou, v. 12960. 

Criants que tout estoit leur, et qu'ils vinssent au gain.

Comines, liv. I, p. 327. 

ANC. CAT. La lur gola es vas ubert.

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 5. (N. E. Salmos en lengua catalana. ¿Alguien sabe diferenciar el dialecto occitano catalán de la lengua catalana?

ANC. IT. Li padri e le madri i figliuoli, quasi loro non fossero, di visitare e di servire schifavano. Boccaccio, Decameron, I, proemio.

Rég. dir. Car lor Artus demandon frevolmen. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Car ils demandent frivolement leur Artus. 

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

(chap. Ya que los señs y los jocs tenen lo seu tems y lo seu puesto.)

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.

De las domnas, que natura 

Es que lur cara tenguon gen.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz.

Des dames, de qui la nature est que leur face elles tiennent gentiment.

Pois lo reys e 'l coms Richartz 

M' an perdonat lurs mals talans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Puisque le roi et le comte Richard m'ont pardonné leurs mauvaises volontés.

CAT. Lur. IT. Loro. (chap. Lo seu, los seus, la seua, les seues; an ell, an ells, an ella, an elles. ESP. Su, sus; a él, a ella, a ellos, a ellas.)

Substantiv. Conquistan, defenden lo lor.

Paulet de Marseille: L' autr' ier.

Conquièrent, en défendant le leur.

Silh que aucio la gen per aver lo lor. Liv. de Sydrac, fol. 68.

(chap. Aquells que mataben a la gen per a tindre lo seu. Aucir : matá, latín occidere.)

Ceux qui tuent la gent pour avoir le leur. 

Ai! Seigner Dieus, cui non platz 

Mortz de negun peccador, 

Ans per aucire la lor, 

Sofritz, vos, la vostra en patz.

Folquet de Marseille: Si cum sel.

Ah! Seigneur Dieu, à qui ne plaît mort de nul pécheur, mais (qui) pour détruire la leur, souffrîtes, vous, la vôtre en paix.

Ab las autruis van aprenden

Engienhs, ab que gardon las lor.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Avec celles d'autrui vont apprenant engins, avec quoi ils gardent les leurs. 

ANC. FR. Quant issi perdent la lor,

Cument querrez altrui enor?

Roman de Rou, v. 12435. 

ANC. IT.

Faillirono i maggiori mercatanti d'Italia, 

E la cagione fu ch' ellino avien messo 

Il loro re Adoardo.

Villani, XII, 54.

Loc. Tan no m'a sabor

Manjars ni beure ni dormir,

Cum a quant aug cridar: A lor!

Bertrand de Born: Be m play lo.

Tant ne m'a saveur manger ni boire ni dormir comme a quand j'entends crier: A eux!

(chap. No me agrade tan ni minjá ni beure ni dormí com cuan séntigo cridá: an ells! : guerra.)

Losc, adj., lat. luscus, borgne, louche.

Enans fos orba o losca,

Qu'ieu perdes ma virginitat!

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Que je fusse aveugle ou borgne, avant que je perdisse ma virginité! 

Fig. Cuiatz vos qu'ieu non conosca, 

D'amor, si 's orba o losca?

Marcabrus: Dirai vos. 

Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant amour, s'il est aveugle ou borgne? 

CAT. Llusco. ANC. ESP. Lusco. ESP. MOD. Bizco. PORT. Vesgo. 

(chap. Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni.)

Lot, adj., lent, indolent, lourd.

Non es lotz ni coartz.

Raimond de la Tour: Ar es dretz.

N' est indolent ni lâche. 

N' osta, vos non es ges lota? 

Ben o conosc al montar. 

Guillaume de la Tour: Unas doas.

Dame hôtesse, vous n'êtes point lourde, bien je le connais au monter.

Per so l'apelam lenta o lota.

Leys d'amors, fol. 111.

Pour cela nous l'appelons lente ou lourde.

2. Lotamens, adv., lourdement.

Dizo que lentamens o lotamens... sono las dichas letras.

Leys d'amors, fol. 111. 

Disent que lentement ou lourdement... sonnent lesdites lettres.

(chap. Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós.)

Lot, s. m., lat. lutum, limon, boue, vase, fange.

Cel que cercha l'aur, tant lava

Lo lot, e trastorna la grava

Tro que trueba lo luzent aur.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Celui qui cherche l'or, tant lave la vase et retourne le sable jusqu'à ce qu'il trouve l'or luisant. 

Si no o fai, es porc que se fueilla

Volontier en fanc e en lot. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

S'il ne le fait, il est porc qui fouille volontiers dans la fange et dans la boue.

CAT. Llot. ESP. PORT. Lodo. IT. Loto. (ESP. + limo, barro, tarquín. 

Chap. Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals.)

2. Lutos, adj., lat. lutosus, boueux, fangeux.

Ploia... las vias fa lutozas. Eluc. de las propr., fol. 137.

La pluie... rend les chemins boueux.

CAT. Llotos. ESP. (fangoso, barroso) PORT. Lodoso. IT. Lotoso.

(chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)

Lubric, adj., lat. lubricus, glissant, lubrique, lascif.

Per causa de humiditats lubricas. Trad. d'Albucasis, fol. 6. 

Par cause d'humidités glissantes.

ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)

2. Lubricitat, s. f., lubricité.

Per lubricitat... pert la tutela. Fors de Béarn, p. 1087.

Par lubricité... il perd la tutelle.

ESP. Lubricidad. IT. Lubricità, lubricitate, lubricitade. (chap. Lubrissidat, calentura; está mogut, calén, cachondo, ruén. Cuan un choto se encorre se li té que refregá la barba en les mans un ratet.)

Lucha, Locha, Loita, s. f., lat. lucta, lutte, résistance, effort.

Tal m'avetz tornat, qu' a lucha 

No m defendria d' un manc.

(chap. Tal me habéu tornat, que a la lucha no me defendría de un manco.)

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Vous m'avez rendu tel, qu'à la lutte je ne me défendrais pas d'un manchot.

Fig. Li nais en son cor una novella lucha. V. et Vert., fol. 71.

Lui naît en son coeur une nouvelle lutte. 

En mans locx val mais tarda que cocha, 

Sol contra Dieu no s fassa la locha.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances mieux vaut retard que presse, seulement que contre Dieu ne se fasse la résistance.

Loc. prov. Mas res no m'ajuda, 

Ans es lucha perduda.

Pierre d'Auvergne: Pois de mon. 

Mais rien ne m'aide, au contraire c'est lutte perdue.

ANC. FR. L' escrime des poings représente le charger de l'ennemi et se couvrir de lui; la luicte, le harper et le terrasser.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1., p. 102.

ANC. CAT. Luyta, lluyta (MOD. Lluita). ESP. Lucha. PORT. Luta.

IT. Lutta, lotta. (chap. Lucha, luches.)

2. Loitamen, s. m., lutte, combat.

Fig. Cant nausa de vices e loitamens de passio es els abitadors.

Trad. de Bède, fol. 35.

Quand noise de vices et lutte de passion est chez les habitants.

3. Luchador, Loitador, s. m., lat. luctator, lutteur, adversaire.

Confondem nostre loitador e 'l sobremontem. Trad. de Bède, fol. 65.

Nous confondons notre adversaire et le surmontons.

Del frug... uzavo luchadors, prumier que luchesso.

(chap. Del frut... usaben (féen aná, empleaben) los luchadós, abans de que lucharen : abans o antes de luchá.)

Eluc. de las propr., fol. 207.

Du fruit... faisaient usage les lutteurs, avant qu'ils luttassent.

ESP. Luchador. PORT. Lutador. IT. Lottatore. (chap. Luchadó, luchadós, luchadora, luchadores; adversari, adversaris, adversaria, adversaries. CAT. Lluitador, lluitadors, lluitadora, lluitadoras o lluitadores.)

4. Luchar, Lochar, Loitar, v., lat. luctari, lutter, résister, combattre.

Escomes lo de luchar, e lucheron amdos. Abr. de l'A. et du N. T., fol. 5.

Le défia de lutter, et ils luttèrent tous deux.

Si 'l sieus cors ab lo mieu locha.

Hameus de la Broquerie: Quan.

Si le sien corps avec le mien lutte. 

Si l' auzel loita e ponha.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si l'oiseau résiste et s'efforce.

ANC. CAT. Lluytar (MOD. Lluitar). ESP. Luchar. PORT. Lutar. IT. Lottare.

(chap. Luchá: lucho, luches, luche, luchem o lucham, luchéu o lucháu, luchen; luchat, luchats, luchada, luchades.)

Urna, referéndum, un de Octubre

Lo referéndum del 1 de Octubre, butifarréndum, ya té les urnes preparades, sirá un día mol mogut, anirem de cul, los de la Franja tamé podrán votá. Un de Octubre. De quín añ ere? Ya ni men enrecordo. Puigdemont.

 

Dolso butifarréndum

La butifarra es un embutido típico de Cataluña, ses illes Balears o islas Baleares y Valencia, hecho principalmente con carne y tocino de cerdo, y condimentado con especias.
La original no es apta para veganos ni para Moros, musulmanes, u otras religiones y modelos de nutrición. Se puede hacer con otro tipo de carnes, o bien sucedáneos.

Por ejemplo, Juaquinico Monclús de Calaceite es un adicto a la butifarra.

Existen dos tipos principales de butifarra: las frescas, que deben cocinarse antes de consumirse, y las cocidas, que se pueden comer directamente. Quizás alguno también cuelgue butifarras para que se sequen.
La butifarra catalana, en particular, está hecha con magro y panceta de cerdo, sal, azúcar, especias, estabilizadores y conservantes.
Además, la butifarra es un alimento principalmente proteico y se recomienda consumirla a temperatura ambiente.

La butifarra de payés es un tipo de embutido fresco elaborado con carne de cerdo, especias y otros ingredientes naturales, y su nombre proviene de la palabra "pagès", que significa campesino en catalán, reflejando su origen humilde y rural.

A este aragonés catalanista le gusta mucho la butifarra de Benabarre:

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VII.

Lo coms m' a mandat e mogut,

Per En Ramon Uc d' Esparro, 

Qu' ieu fassa per lui tal canso

Qu' en sion traucat mil escut,

Elms et ausbercx et alcoto,

E perpong falsat e romput.

Et es luecx que sia atengut,

Pus mi fai comtar sa razo,

E qu' enans de la roazo

O aia 'l coms aperceubut,

Que blasmarion m' en Guasco,

Que de lor mi tenh per tengut.

A Toloza, part Montagut,

Plantara 'l coms son guonfaino

Al prat comtal, josta 'l peiro;

Quan lay aura son trap tendut,

Nos alogerem d' enviro,

Si que tres nuegz hi jairem tut.

E desse que serem vengut,

Mesclara 'l torneys pel cambo,

E Catalas e ill d' Arago

Tombaran soven e menut,

Que non lur tenran pro arso,

Tan grans colps hi ferrem nos drut.

E no pot esser remazut

Que vas cel no volon tronso,

E que sendat e sisclato

E samit no sion romput,

Cordas e becas e paysso

E traps e pavaillo perdut.

E seran hi ab nos vengut

Las poestatz e li baro,

E tug li honrat companho

Del mon e li plus elegut,

Quar per aver e per somo

E per pretz hi faran aiut.

Lo reys qu' a Tarascon perdut,

E 'l senher de Montalbeo

Rogiers, e 'l filh Bernart Otho,

E 'l coms Don Peire lor n' aiut,

Lo coms de Foys, e 'N Bernado,

E 'n Sancho, frair' al rey vencut.

De lai penson de guarnizo,

Que de sai lur er atendut.

Totz temps vuelh que li ric baro 

Sion entre lor irascut.

Bertrand de Born.

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

XLIX.

Entre dos reis vei mogut et enpres

Un novel plait c' adutz guerr' e mesclaigna,

Costas d' aver e trebaill, com que peis

Bruit e resson et esfortz e compaigna,

Car Conratz ven qu' es mogutz d' Alamagna,

E vol cobrar, ses libel dat ni pres,

So qu' a conquis Carles sobr' els Poilles;

Mas non er faitz que fer e fust non fraingna

E caps e bratz, enanz qu' el plaitz remaigna.

Qu' en breu veirem descargar rics arneis,

Tendas e traps fermatz per la campaigna,

E mainz baros conseillar pels defes,

Per que l' afars s' enanz' e no s' afraigna;

Aissi veirem de mainta terra estraigna

Venir faiditz soudadiers e borges

E messatgiers e privatz e pales,

Et en la ost veirem solatz e laigna

E 'ls berrouier soven correr la plaigna.

Trombas, tabors, sonaills, genz e peitrals,

E cavalliers encoratz de contendre

Veirem en cham, e penons e seignals

E rencs d' armas aiostatz escoissendre,

E mains cairels desclavar e destendre,

E critz e plors e braitz e dols corals

Poirem auzir, e per plans e per vals,

E mainz destriers pres ses dar e ses vendre,

E 'ls reis intrar en l' estor ses atendre.

Lai on seran las seigneiras reials,

Veirem escutz et elms macar e fendre,

Trencar ausbercs e sentir colps mortals,

E troncs e lans, e ferir e defendre,

E s' al plus fort camp intrara per pendre,

Aqui veirem derrocar mainz vassals,

E mainz jazer envers sotz los cavals,

Manz mortz, manz pres, e manz per terr' estendre,

E mainz aucir que no se volra rendre.

L' aigla, la Flors a dreitz tant comunals

Que no i val leis ne i ten dan decretals,

Per que iran el camp lo plait contendre,

E lai er sors qui meills sabra defendre.

Aicarts del Fossat.

Sirventes historiques. I, En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.

I.

En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.

De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.

Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.

A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.

Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.

Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

PRIMERA JORNADA. NOVELA SEXTA

Confundix un bon home en una dita ingeniosa la malvada hipocressía de los religiosos.

Emilia, que estabe assentada a la vora de Fiameta, habén sigut ya alabat per totes lo valor de la marquesa respecte al rey de Fransa, com va agradá a la seua Reina, va escomensá a di en animosa franquesa:

Yo tampoc callaré una llissó (lecsió) que va doná un bon home laico a un religiós agarrat en una agudesa tan divertida com digna de loá.

Va ñabé no fa mol tems, a la nostra siudat, un flare menor, inquissidó de la depravassió herética que, per mol que se esforsare en paréixe san y creén de la fe cristiana (com tots u fan), ere bon investigadó de qui teníe la bossa plena, mes que de qui sentiguere indiferénsia de la fe cristiana. Y portat per la seua solissitut va trobá un bon home, bastán mes ric en dinés que en juissi, que potsé per lo vi o per la alegría de la abundánsia acalentát, habíe arribat a di un día a la compañía en la que estabe que teníe un vi tan bo que ne beuríe hasta Cristo. Aixó, contat per algú al inquissidó y entenén éste que los seus bens eren mols y que teníe ben abultada la bossa, cum gladiis et fustibus(enespases y fuéts)va córre a fótreli damún una gravíssima acusassió, buscánla afluénsia de floríns a la seua má, com va passá. Y, fénlo cridá, li va preguntá si ere verdat lo que s´habíe dit contra nell. Lo bon home va contestá que sí. A lo que lo inquissidó santíssim y devoto de San Juan Barba de Or va di:

- ¿De modo que has fet a Cristo bebedó y afissionat als bons vins, com si fore Cinciglione o algún atre de vatres, bebedós, borrachos, mamadós, gats, trascoladós, tabernáris, amáns de la mamera, y ara, parlán humildemente, ¿vols fé vore que es una cosa sense importánsia? No es com te pareix; has mereixcut lo foc per naixó, si es que volém comportámos en tú com debém. Y en éstes y en atres bastantes paraules, en rostro amenassadó o cara amenassadora, com si aquell haguere sigut un epicúreo(sibarita) negán la eternidat del alma, li parlabe; y, en ressumen, tan lo va acolloná, que lo bon home, per algúns intermediaris, li va fé en una bona cantidat de la grassa de San Juan Barba de Or embadurnás les máns (lo que mol millore la enfermedat de la pestilén avaríssia de los clérigos, y espessialmen de los flares menores que no se atrevíxen a tocá los dinés) per a que se portare en ell misericordiosamen. Esta unsió, encara que Galeno no parle de ella com mol eficás a cap part de los seus llibres, tan bon profit li va fé, que lo foc que lo amenassabe se va permutá en una creu: y com si haguere de aná a la expedissió de ultramar, per a fé una bella bandera, se la va ficá groga damún de lo negre. Y ademés de aixó, ressibits ya los dinés, lo va retindre en ell uns díes mes, ficánli per peniténsia que cada día escoltare una missa a la Santa Creu y que a la hora de minjá se pressentare dabán de ell, y lo que quedabe del día podíe fé lo que mes li apetiguere.

Y, fen estes coses diligenmen, va passá que un dels díes sentín a missa un evangelio al que se cantaben estes paraules:

«Ressibiréu sen per un y ressibiréu la vida eterna», que va retíndre firmemen a la memória; y segóns la obligassió imposada, anán a la hora de diná aon lo inquissidó, lo va trobá dinán. Lo inquissidó li va preguntá si habíe sentit missa aquell matí y ell, enseguida li va contestá:

- Sí, siñó meu.

A lo que lo inquissidó va di:

- ¿Has sentit, an ella, alguna cosa de la que dudos o vullgues preguntám?

- En verdat - va contestá lo bon home - de res del que hay sentit dudo, y tot firmemen u crec verdadé; y algo hay sentit que me ha fet y me fa tindre de vos y de los atres flares grandíssima compassió, pensán en lo mal estat en que estaréu allá a l’atra vida. Va di entonses lo inquissidó:

- ¿Y qué es lo que te ha mogut a tindre esta compassió de natros? Lo bon home va contestá:

- Siñó meu, van sé aquelles paraules del Evangelio que diuen:

«Ressibiréu lo sen per un». A lo que lo inquissidó va di:

- Aixina es; pero ¿per qué te han mogut estes paraules?

- Siñó meu - va di lo bon home - , yo tos u diré. Desde que estic aquí, hay vist tots los díes doná aquí fora a mols pobres a vegades un y atres dos calderos de sopa, que to se trauen a vos y als flares del vostre convén; per lo que si per cada un de ells ton donarán sen al atre barri tanta ne tindréu que allí dins tots aufegaréu.

Y com tots los que estaben assentats a la taula del inquissidó van arrencá a riure, lo inquissidó, sentín que se transparentabe la hipocressía de los seus sopicaldos, se va enfadá mol, y si no fore perque ya se li reprochabe lo que li habíe fet, un atra acusassió li hauríe aventat a damún per lo que en aquell chiste habíe reprobat an ell y als seus dropos invitats; y, en ira, li va maná que faiguere lo que mes li agradare sense ficásseli mes a dabán.

Séptima

res

Res

RES o RE f. (ant.) i pron.
I. f. ant.
|| 1. Cosa; cast. cosa. a) En frases afirmatives. Ha molts cavallers qui són mos amics e qui farien tota res que yo volgués, Llull Arbre Sc. ii, 355. A conèxer l'esser de la re | covenen III coses, per ma fe, Llull Gatz. 154. En pochs temps membra tantes res, Llull Rim. 535. Bonea eternitat e glòria són una res en nombre, Llull Arbre Sc. ii, 320. Que tot hom pag de tota res que 's carrec e's descarrec a la mar un diner, doc. a. 1339 (Capmany Mem. iv, 99). Esser moll e fred e tèbeu en tota res de bé, Eximenis Reg. 78. Altre cosa és... la qual ames sobre tota res, Canals Arra 126. Aquella res que no fall algun' ora | entenen pochs, Ausiàs March c.—b) En frases negatives. Qui a caritad no enuega a nula re, Hom. Org. 2. No porà fer neguna res qui bona sia, Llull Cont. 141, 10. Sens vós, nulla re no és profitable, Llull Cont. 158. Que no la'n lexàs tornar per nuyla re, Jaume I, Cròn. 2. Per què estàuem així que no fàyem neguna re, Jaume I. Cròn. 262.—c) Gran res o Gran re: gran quantitat. Vengren lops... qui deuoraren gran res de les ouelles, Llull Felix, pt. i, c. 7. Recontava a gran re de prohòmens la captivitat en què son marit era, Llull Blanq. 71. De guisa tiraua lo fenèuol que gran res n'i hauia ferits, Jaume I, Cròn. 15. La ciutat e gran res del regne, Muntaner Cròn., c. 12. De gran res abans: (ant.) de molt de temps abans. La qual ja les sabia de gran res abans, Curial, i,30.
|| 2. per ext., Persona. Ela [la reina] dix... que en la nostra honor ne el nostre bé nuyla re no y hauia tan gran part con ela, Jaume I, Cròn. 271. La donzella Nerguis qui viu aquella res que ella més amaua en aquest món, Jacob Xalabín 10 vo. E tuyt li membres de blancor | qui són en vós, ma dolsa res, Fasset 780. Ha, dolsa res, plasent et cara, Fasset 861. Una alegria de la qual guart Déu a mi e a tota res bona, Curial. iii,42.
|| 3. Animal boví, de llana o de cabrum; cap de bestiar (Maestrat, Val.); cast. res. Carn de res grassa, Spill 10119. Les grasses resses... ells les menjaven, Spill 13275.
II. pron.
|| 1. Alguna cosa (en frases afirmatives); cast. algo. De cavalers qui perden res en osts ni en cavalcades, Usatges 71. Ans que re s'i partesca, Capbr. Ribes 1283. D'on s'esdevé que res cert de ses promeses esperar, és en vanes e folles esperances cercar repòs, Corella Obres 224. Ans se dexaria morir que venir en res contra la honor, Tirant, c. 57. L'emparava contra res que pogués venir a torbar-la, Plana Sta. Mar. 8.
|| 2. Alguna cosa (en frases interrogatives o condicionals); cast. algo. «¿Vols res de Barcelona?»«¿Tens res per als pobres?»Si alcú gitarà a home lança..., si'l nafrarà en res, esmèn lo mal que li farà, Usatges 82. Volets que'ls diga res per vós?, Jaume I, Cròn. (ap. Aguiló Dicc.). Si res voleu, preneu tot quant tinch, Vent. Pel. 19. Teniu vós res de nou?, Lacavalleria Gazoph. Y si acàs de res demana, | és de la gent d'allà dalt, Collell Flor. 51.
|| 3. No res: absència de l'ésser real; negació de tota cosa; cast. nada. «¿Què has vist?—No res». Bous, ni porcs, ni moutons, ni bocs, non re [sic], Reua Perp. 1284. Vós avets creades les creatures de no re, car enans que elles fossen, eren no re; e de no re en què eren, vós fets-les esser re, Llull Cont. 30, 7. Nulla ymaginació no pot compendre com pusca esser creada cosa de no re, Llull Cont. 65. Cor no res no pot donar començament a res, Llull Gentil 71. E què seràs?—No res, Metge Somni i. O tu est Déu, o est hom, o est no res, Scachs 11. No res tenia ni esperava tenir res,Riber Miny. 5. Un no res: una cosa petitíssima, insignificant. Per un no res que ma senyora vos ha dit, stau ja smayat?, Tirant, c. 199. En un no res: en un moment, en molt poc temps. (V. no-res).
|| 4. Cap cosa (en oracions negatives); cast. nada. a) Quan res va darrera el verb, exigeix sempre la companyia de l'adverbi no. Dix que no me'n fermarie res, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Prometem... que no recebam, en re del nostre, homeier ni nafrador, doc. a. 1244 (ibid. 19). Si Déus no era res, Llull Gentil 18. Jo no us menaria per re en ma companyia, Llull Blanq. 6. Que cuydàuem hauer goanyada Múrcia e nós no hauíem re goanyat, Jaume I, Cròn. 446. Si... lo castel és tal que'l senyor no y reeb re de les rendes, Commem. 159. Sabets que no us forsarem de re, doc. a. 1344 (BSAL, xi, 47). Fonch tan poca cosa que no vench a res,Eximplis, ii, 327. No sabem de res, y per axò volem parlar de tot, Ignor. 1. No digues res pus, Alcover Cont. 8. No valia res engorronir-se, Ruyra Parada 15.—b) Quan res va davant el verb, aquest sol portar l'adverbi no en el català literari; en el llenguatge parlat generalment se suprimeix el no, i també es tolera aquesta omissió en els escrits. Si ho fa, van serà e res no valdrà, Usatges 95. Segons veritat, re no valem, Llull Cont. 29, 21. Dixem que passatge era que nós per re del món no lexaríem que no y passàssem, Jaume I, Cròn. 109. Y en res no volgué fer may resistència, Passi cobles 15. Res no em surt bé, res!,Ruyra Parada 32. Donchs canta, per ma vida, | que res te donaré, Costa Trad. 45. Res en sabia de l'amor, Alcover Poem. Bíbl. 23.—c) En frases negatives el·líptiques, o sia, en què el verb se sobreentén, s'admeten les dues construccions: no res, i res sense el no. «¿Què t'han dit?—No res». «¿Què t'han dit?—Res». Quan res és el subjecte d'una oració de verb sobreentès, va sense el no. Però res tan pintoresc com sentir-li parlar d'aquella illa llunyedana, Massó Croq. 10.
III. adv. En proposicions negatives, es troba a vegades usat res adverbialment; és més usual i correcte usar l'adverbi gens. O lenga enverinada de diable, no temi res los teus turmens, Sants ross. 47. Però si a vós, legint estes noues, | vos creix la saliva, o poch o no rres, Proc. Olives 450. Fo un mal home molt pervers e no res semblant a son pare, Boades Feyts 32.
    Loc.—a) No res! o Res!: exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte. Ella s'exclamà:—Res, me n'hi vaig jo a veure si n'hi faç cap, Aurora 271.—b) No res no res: es diu per indicar un treball o procés en què, sense adonar-se'n, s'arriba a fer quelcom d'importància. «Em vaig aficionar als llibres, i no res no res, vaig arribar a tenir una bibliotequeta» (Valls).—c) Res més, o Res pus, o Res altre (i ant. res àls): cap altra cosa. Farem ço que fer deuem, e no res àls, Jaume I, Cròn. 42. L'home quedà enteressat, més per s'ànsia que tendrien es de ca seua que per res altre, Rond. Eiv. 69.—d) Res nat, o Res del món, o Res nat del món, o Res vivent: absolutament res.—e) No res menys, adv.: V. no-res-menys.—f) No donar-se res: (ant.) no preocupar-se. Donà remey a la sua dolor aconsolant-la e preguà-la no's donàs res en lo fet de Ypòlit, Tirant, c. 247.—g) No anar de res: no estar disposat a fer o acceptar tal o tal cosa.—h) No voler saber res: no admetre raons ni explicacions.—i) No esser res de bo, o Esser un res-de-bo: no esser bona persona. «Tan res-de-bo és l'un com l'altre» (Cardona, Solsona).—j) Com si res fos, o Com si res: indica la inadaptació entre un fet i un altre; sense eficàcia o sense resultat. Joanoya!—tornà ab més forsa encara, y també com si res, la veu se li perdia..., J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, 140).—l) Com qui no n'és res: fingint indiferència (Mall.). Y jo, com qui no n'és res, me vaig girar per veure aquell gomboy, Roq.—m) Això és un fart de re, barrejat amb poca cosa: es diu humorísticament per indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (Empordà). En el mateix sentit es diu: No res, no res, dos cebetes tres diners (Martí G. Dicc.); o bé: Això i no res, tot és u (or., occ., val., bal.).
    Refr.—a) «No és res, i li penjava el nas»: es diu quan algú fingeix que no dóna importància a coses que en tenen molta.—b) «Més val un poc que re» (or.); «Val més qualque cosa que no res» (mall.).—c) «Per res, no es dóna res»; «No es fa res per no res»; «Ningú fa res de franc».—d) «El que és estat i no és, com si no hagués estat res».—e) «Don Re, porta botes i està serè»: es diu referint-se a algú que s'alarma o pren precaucions inútilment (Penedès).—f) «Per a no res, no cal cabàs»: es diu contestant a algú que diu que no necessita res (val.).
    Fon.: rέs, rέ (pir-or., or.); rés (occ., val.); ré (occ.); rə́s (mall., Ciutadella, eiv.); rέ̞s (Maó, Alaró, Binissalem).
    Var. form. ant.: ren.
    Var. ort. ant.: ras (Graal 71).
    Etim.: del llatí rēs, ‘cosa’. La forma catalana res representa el nominatiu llatí, i la forma re ve de la d'acusatiu o d'ablatiu.
2. RES m.:
V. rés.
RÉS (escrit també res). m.
Acció de resar; so de veus que resen; cast. rezo. Se senya l'atalayer | tan bon punt el res acaba, Picó Engl. 33. Un llavi mogut pel rés, Ruyra Pinya, i, 83. S'alsava una lleu bronidissa de resos, Galmés Flor 36. Especialment: a) Ofici eclesiàstic que els clergues i religiosos estan obligats a recitar diàriament.
    Etim.: derivat postverbal de resar.

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l' une avec Lanfranc, et l' autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.
Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.