viernes, 17 de mayo de 2024

Lexique roman; Masti, Mausti - Mastic, Mastec


Masti, Mausti, s. m., mâtin, gros chien.

Se fes cassar als pastors ab cas et ab mastis et ab lebriers, si com hom fac lop. V. de P. Vidal.

Se fit chasser par les bergers avec chiens et avec mâtins et avec lévriers, ainsi comme on fait loup.

(N. E. Padecía de licantropía: trastorno mental en que el enfermo se cree transformado en lobo e imita su comportamiento. Francisquito Serés no está mucho más sano mentalmente que P. Vidal en su tiempo, padece catalanismo agudo, prácticamente incurable.)

Semblon mastis que layron a totz, e mordon aquelh que podon.

(chap. Pareixen mastins que lladren a tots, y mosseguen an aquells que poden.)

V. et Vert., fol. 25.

Ressemblent à mâtins qui aboient à tous, et mordent ceux qu'ils  peuvent.

Fig. Mueyran totz cestz maustis. Roman de Fierabras, v. 356.

Meurent tous ces mâtins.

Foron porc en Guavauda,

E en Vianes foron ca,

Et en Velaic foron masti.

P. Cardinal: Tan son valen.

Furent porcs en Gévaudan, et en Viennois furent chiens, et en Vélay furent mâtins.

ANC. FR. Car un mastins de loing l' abaie,

Qui en avoit senti la trace.

Roman du Renart, t. I, p. 92.

CAT. Mastí. ESP. Mastín. PORT. Mastim. IT. Mastino. 

(chap. Mastín, mastins; per ejemple del Pirineu.)

Mastín, mastins; per ejemple del Pirineu

2. Maustina, s. f., mâtine, la femelle du mâtin.

Plus es puta que maustina.

Marcabrus: Dirai vos senes.

Est plus libertine que mâtine.

Adjectiv. Ans a voluntat maustina.

Marcabrus: L' iverns vai.

Mais a volonté de mâtine.

ESP. Mastina. (chap. Mastina, mastines: femella del gos mastín.)


Mastic, Mastec, s. m., lat. mastice, mastic, gomme, résine.

Tel de talpa, mastic, enses,

Marme blanc, can polverat es,

Ab clara d'un hueu destrempatz.

Mastec polveratz gitas sus.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Détrempez fiel de taupe, mastic, encens, marbre blanc, quand il est pulvérisé, avec glaire d'un oeuf. 

Jetez dessus mastic pulvérisé. 

Del frug geysh oli, e de la scorsa, rozina, dita mastix.

(chap. Del fruit ix oli, y de la escorsa, ressina, dita mastix; pega grega, brea.)

Eluc. de las propr., fol. 211.

Du fruit il sort huile, et de l'écorce, résine, dite mastic.

CAT. Masteg. ANC. ESP. Masticis (N. E. almaçiga, almaste, almastec, almastica, mastech, mastec, masticum, almaciga, masticis, mastique, mastuch, mastice, almastic, al-máciga, mastix, masticis. La mastika es también un licor anisado típico en Bulgaria, quizás el nombre venga por lo pegajoso que es ese tipo de licores como el Ouzo, anís, aguardiente anisado, etc.) 

mastika peshtera

PORT. Mastique. IT. Mastico. (chap. pega grega, brea; mon pare fée aná per a empeltá esta pega grega, crec que se fée en la sera de una bresca de les abelles.)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

Lexique roman; martz - Massar


Martz, s. f., lat. martes, marte, martre.

Selhas que semblon martz

Mudan soven lur colors.

Serveri de Girone: Pus semblet.

Celles qui ressemblent à marte changent souvent leurs couleurs. 

CAT. ESP. PORT. Marta. IT. Martora. (chap. Marta, Martes martes, de la familia de la mustela y del furó, mustelidae.)

Marta, Martes martes, de la familia de la mustela y del furó, mustelidae.

Marvier, Marver, adj., alerte, prompt.

Trameton los messatges ben coitos e marviers. 

Fan trabuquetz dobles e firens e marvers. Guillaume de Tudela.

Ils transmettent les messages bien pressés et alertes.

Font trébuchets doubles et frappants et prompts.

2. Marves, adv., immédiatement, promptement.

Diguas li m qu' a tal domna sopley, 

Que jurar pot marves sobre la ley 

Que 'l genser es del mon e 'l plus corteza. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Dites lui moi qu'à telle dame je suis soumis, qu'il peut jurer immédiatement sur la loi qu'elle est la plus belle du monde et la plus courtoise. 

Adv. comp. Ar es perdut qui de marves no pren.

H. Brunet: Pois l' adrechs. 

Maintenant est perdu qui sur-le-champ ne prend pas.

3. Marvir, v., presser. 

Marvir, amarvir. Leys d'amors, fol. 102. 

Presser, donner sur-le-champ.

4. Amarvir, v., donner sur-le-champ, remettre immédiatement.

Una mot bela rauba e un palafre bai 

Li a fait amarvir.

Guillaume de Tudela. 

Une moult belle robe et un palefroi bai lui a fait donner sur-le-champ.

Voyez amarvir.


Maschar, Machar, v., du lat. masticatus, mâcher, broyer.

Peyshos cassans los autres han plus fortas dens..., algus autres las han mendres, empero plus espessas et unidas, et may talhans per maschar sopte lor pastura. Eluc. de las propr., fol. 155.

Poissons chassants les autres ont plus fortes dents..., quelques autres les ont moindres, mais plus épaisses et unies, et plus tranchantes pour mâcher promptement leur pâture.

Am beure aiga, o en machar pa.

Macharas sel morcel.

Liv. de Sydrac, fol. 81.

A boire eau, ou à mâcher pain.

Tu mâcheras ce morceau. 

Part. pas. Maschat entre dens, es mol.

(chap. Mastegat entre les dens, es moll.)

Que la vianda sia maschada. 

Eluc. de las propr., fol. 199 et 42.

Mâché entre dents, il est mou.

Que la nourriture soit mâchée.

Substantiv. Sanglotiras ses pus lo machat. Liv. de Sydrac, fol. 81.

Tu avaleras sans plus le mâché. 

ESP. Mascar. PORT. Mastigar. IT. Masticare.

2. Mastegar, v., mâcher, broyer.

No li fassas per forsa mastegar alcuna causa.

(chap. No li faigues per forsa mastegá cap cosa : res.)

Eluc. de las propr., fol. 67.

Ne lui faites par force mâcher aucune chose.

Part. pas. Un pauc de sal autresi

En vostra bocca mastegat. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un peu de sel pareillement broyé dans votre bouche. 

CAT. Mastegar. ESP. Masticar. PORT. Mastigar. IT. Masticare.

(chap. Mastegá: mastego, mastegues, mastegue, masteguem o mastegam, masteguéu o mastegáu, masteguen; mastegat, mastegats, mastegada, mastegades.)

3. Masticacio, Mastigacio, s. f., lat. masticatio, mastication.

Mastigacio, cum re no haia entre dens.

Deves la mastigacio.

Eluc. de las propr., fol. 93 et 14.

Mastication, quoiqu'il n'ait rien entre dents. 

Devers la mastication.

ESP. (mastigacion) Masticación. PORT. Mastigação. IT. Masticazione. (chap. Mastegassió.)

4. Mastiguatori, s. m., masticatoire.

Aministra guarguarismes e mastiguatoris. Trad. d'Albucasis, fol. 84. Administre gargarismes et masticatoires.

ESP. (masticatorio) PORT. Mastigatorio.

5. Mascarar, v., mâchurer, barbouiller.

Fig: Hom que sa lauzor declara, l' envelezish e la mascara.

Leys d'amors, fol. 119.

L'homme qui expose son éloge, l'avilit et le mâchure.

ANC. ESP. PORT. Mascarar. (chap. Mascará, mascarás : embrutá, per ejemple en lo fullí, carbó, carbonilla, etc.)


Masclar, s. m., hameçon.

Aquest peccat, es lo masclar e la linha ab que lo pescaire de yfern prend los peyssos. V. et Vert., fol. 20. 

Ce péché, c'est le hameçon et la ligne avec quoi le pécheur d'enfer prend les poissons.

(chap. Ham, hams. ESP. Anzuelo.)

Lo agüelo y lo Mar.

Mascle, s. m. lat. masculus, mâle. 

Sapchatz que antiquamen 

Hom contava lo naissemen 

De mascles, e de femnas, no.

(chap. Sapiáu que antigamén se contaben los naiximens de los mascles, y de les femelles, nol.)

Brev. d'amor, fol. 82.

Sachez qu' anciennement on comptait la naissance de mâles, et de femelles, non. 

ANC. FR. E oscist toz les mascles en la boche de l'espée.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 163. 

Tout mascle dont la char... ne sera pas retaillée.

Anc. Vers. de la Bible. Gloss. sur Joinville. 

- Adjectiv. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen.

Gramm. provençal.

Le masculin est celui qui appartient aux choses mâles seulement.

- Par extens. Masculin.

No i aura mais motz masclez.

P. Cardinal: Al nom del. 

Il n'y aura que des mots masculins.

Ieu ai motz mascles auzitz..., 

E motz femenis pauzatz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

J'ai entendu des mots masculins..., et j'ai posé des mots féminins. 

ANC. FR. Et quand un papillon volle autour de la belle,

Il crie, et veut sçavoir s'il est masle ou femelle.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 188. 

CAT. Mascle. ESP. PORT. Macho. IT. Maschio. (chap. Mascle, mascles; contrari: femella, femelles.)

2. Masculin, adj., lat. masculinus, masculin.

Parlar vos ai de las paraulas masculinas e femininas.

Gramm. provençal. 

Je vous parlerai des paroles masculines et féminines.

Subst. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen.

Gramm. provençal.

Le masculin est celui qui appartient aux choses mâles seulement.

CAT. Masculí. ESP. PORT. IT. Masculino. (chap. Masculino o masculí, masculinos o masculins.)


Massa, s. f., lat. massa, masse, quantité, volume.

Trobet en sa via una gran massa d'aur. V. et Vert., fol. 75.

Trouva sur son chemin une grande masse d'or.

Mas tan gran massa n'y resta.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Mais si grande quantité il y en reste. 

Presentero li gran massa de cavalers. 

Tit. de 1178. Justel, pr. de la mais. de Turenne, p. 35. 

Lui présentèrent grande masse de cavaliers. 

ANC. FR. Li reis Alred ki ert dedenz

Od grant masse de ses parenz 

Kuida desfendre la cité.

Roman de Rou, v. 6503.

CAT. Massa. ESP. Masa. PORT. IT. Massa. (chap. Massa, masses; cantidat, cantidats.)

- Adverb. Trop, beaucoup.

Ricx hom que massa vol traire.

Le Moine de Montaudon: Be m'enueia. 

Homme puissant qui veut trop amasser.

So respon l' amiran: Vassal, massa parlatz.

Roman de Fierabras, v. 2519. 

Ceci répond l'émir: Vassal, vous parlez trop. 

Ab massa d'autres encombriers.

G. Riquier: Be m degra. 

Avec beaucoup d'autres embarras.

CAT. Massa. (chap. Massa; massa poc; massa minjá, etc.)

2. Massis, Masis, adj., massif, plein.

De Joyosa lo fier Karles, rey de Paris, 

No 'l poc entamenar l' elme, tan fo masis.

Roman de Fierabras, v. 4780.

De Joyeuse le frappe Charles, roi de Paris, il ne lui put entamer le heaume, tant il fut massif. 

Ja que, per sa natura, sia massissa. Eluc. de las propr., fol. 157.

Bien que, par sa nature, elle soit massive.

Fig. Trobei pastora mestissa, 

De joi e de sen massissa.

Marcabrus: L' autr' ier.

Je trouvai pastourelle moyenne, de gaîté et de sens pleine.

ANC. FR. Tours séures et massices. Roman du Renart, t. IV, p. 157.

(chap. Torres segures y massises.)

CAT. Massis. ESP. Macizo. PORT. Massiço, maciço. IT. Massiccio. 

(chap. Massís, massisos, massisa, massises. Se fa aná tamé per a una cadena montañosa, com lo massís dels Ports de Beseit - Tortosa.)

3. Amassar, v., amasser, ramasser, rassembler, réunir.

Per aver amassar,

Volc Judas Deu renegar.

Giraud de Borneil: Honraz es hom. 

Pour amasser de l'avoir, Judas voulut renier Dieu. 

Sa maire calfava 'l forn, 

Et amassava l' issermen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Sa mère chauffait le four, et ramassait le sarment. 

Ab sa gran ost que atrai et amassa.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. 

Avec sa grande armée qu'il attire et rassemble. 

La vianda que hom manja s' amassa tota el estomac.

Liv. de Sydrac, fol. 80. 

La nourriture qu'on mange s'amasse toute dans l'estomac.

Fig. Qui tot bon pretz vol aver et amassa. 

B. de Ventadour: En amar. 

Qui toute bonne qualité veut avoir et réunit. 

CAT. Amassar. ESP. Amasar. IT. Ammassare. (chap. Amassá, per ejemple, fortuna. Reuní, ajuntá, etc.)

4. Amas, s. m., amas, tas, collection.

Singulars e d'un amas. 

Vos, flors humils, a cui fau mon amas 

De mos dictatz.

Leys d'amors, fol. 41 et 34. 

Singulier et d'un tas.

Vous, fleur modeste, pour qui je fais ma collection de mes compositions.

5. Amassament, Amassamen, s. m., amas, collection.

Qui 'n fai amassamen.

P. Cardinal: De selhs.

Qui en fait amas.

Seinhors, so es mos tesaurs e mos amassament.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Seigneur, c'est mon trésor et mon amas.

ANC. CAT. Amassament. ESP. Amasamiento. IT. Ammassamento.

(chap. Amassamén, amassamens.)

6. Amassaire, Amassador, s. m., thésauriseur.

Vos dic qu' es plus fins amaire,

Qu' el vostre qu' es amassaire.

T. d'Albertet et de Pierre: Peire.

Je vous dis qu'il est plus pur amant, que le vôtre qui est un thésauriseur.

Son larc donador

E just amassador.

P. Cardinal: Falsedatz.

Sont donneurs généreux et justes thésauriseurs. 

ANC. FR. On est bien aise d'ouïr ceulx qui se nomment amasseurs de sagesse. Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 411.

Ne prisent rien que l'avare amasseur. 

Cl. Marot, t. II, p. 411. 

ESP. Amasador. IT. Ammassatore. (chap. Amassadó, amassadós, amassadora, amassadores; acaparadó, acaparadós, acaparadora, acaparadores; es com una formiga, es un formigueta.)


Massa, Maça, s. f., lat. massa, masse d'armes, massue. 

Voyez Muratori, Diss. 33; et Aldrete, p. 271.

Lo jayant una massa portava. Roman de Blandin de Cornouailles

Le géant portait une massue. 

Li dard e las massas e cotels e destral. Guillaume de Tudela. 

Les dards et les masses et couteaux et haches. 

Proverb. Fier petit colp de grieu massa.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Frappe petit coup de dure masse. 

CAT. Massa. ESP. Maza. PORT. Maça. IT. Mazza. (chap. Massa, masses. Apellit aragonés Maza, Maça.) 

2. Massola, s. f., massue, masse.

Porta pic e massola 

Don son gros abdui li malh.

Marcabrus: Quan la. 

Porte pic et massue dont les deux maillets sont gros.

(chap. Massola, massoles; per a cullí ameles va mol be una de goma en bon mánec. Tamé se diu com a insult: eres un massoles.)

3. Massador, s. m., assommeur, meurtrier.

Lengua forcat, massador,

Aquils fals escoutador.

B. Martin: Companho. 

Fourchés de langue, assommeurs, ces faux écouteurs.

4. Massar, v., frapper, taper.

Cum les buous mais excite a labor, aquel que ara cantan que... massan.

Eluc. de las propr., fol. 46. 

Puisque plus excite les boeufs au travail, celui qui laboure en chantant que... en frappant. 

Part. pas. Aze... es forment massat. Eluc. de las propr., fol. 236.

L'âne... est fortement frappé.

Dos jovens li demanen consell a Salomón, la un de cóm pot sé volgut, l´atre de cóm té que tratá a la seua dona malcreguda; al primé li respón que vullgue y al atre que vaigue al pon de la Oca.