Mostrando entradas con la etiqueta aplech. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta aplech. Mostrar todas las entradas

miércoles, 19 de junio de 2019

Colección documentos inéditos archivo corona Aragón, tomo II

(Ver tomo I)

COLECCION
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS del ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON;
PUBLICADA DE REAL ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.

/ Tomo II /


PROCESOS DE LAS ANTIGUAS CORTES Y PARLAMENTOS DE
CATALUÑA, ARAGON Y VALENCIA,
CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON,
Y PUBLICADOS DE REAL ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.

BARCELONA.
En el establecimiento litográfico y tipográfico de
D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT.
1847.

PARLAMENTO EN BARCELONA.

/ Nota de Ramon Guimerá Lorente: hay algunas palabras con ortografía actualizada, como dia: día, á: a, habia: había, fué: fue, Aragon: Aragón, etc. En los textos originales se intenta transcribir el texto tal como Bofarull lo editó, pero como el texto es un OCR de un SCAN en PDF, puede haber errores, sobre todo en el caso del latín. //

Sesión del día 27 de diciembre de 1411 (1: Principiando entonces el año por Navidad, pertenece al 1411 el día 27 de diciembre, que, según la cuenta que ahora usamos, sería del 1410.)

Compareció en el parlamento Pedro de Vergara, embajador del rey de Navarra, manifestando que dicho soberano entraría en Barcelona el próximo lunes, 29 de este mes, y pidiendo se le señalase alojamiento; a cuya demanda fue contestado, destinándole la casa de Geraldo de Palou. Presentáronse luego embajadores del papa y de la reina de Navarra, enviados para pedir que se ausiliase a la reina de Sicilia; a todos los cuales contestó el parlamento, que deliberaría sobre lo que debiese hacerse.

Sesión del día 29.

El síndico de Barcelona, Bonanat Pere, mandó leer un escrito que había presentado en contestación a un requirimiento hecho por el procurador de Rosellon y Cerdaña, y otro en respuesta al de Juan Llinás de que se hace mérito en las sesiones del 20 y 25 de este mismo mes, cuyas contestaciones fueron aprobadas por todo el parlamento. Compareció después Berenguer de Monravá, enviado por el obispo de Urgel, con una carta de dicho prelado, en la que se disculpaba de los cargos que se le habían hecho por el parlamento, acerca de sus disensiones y guerra con el conde de Pallars.

Sesión del día 30.

Instado el parlamento por el rey de Navarra, acordó pasar a visitarle a las tres de la tarde de este día. Presentóse luego el enviado de Aragón, pidiendo se le diese respuesta a las cartas que había entregado a 22 de este mes; y le fue contestado, que siendo arduo el negocio, el parlamento deliberaría. Finalmente, Raimundo Xatmar dio cuenta de todo lo que había practicado en cumplimiento de las instrucciones que le fueron dadas al ir a recibir al rey de Navarra, manifestando que en cuanto al negocio de Francisco de Vallgornera, habían sido vanos sus esfuerzos para que este firmase paz o tregua con Manuel de Rajadell; que acerca de las disensiones que había en Perpiñan, había logrado que las partes contendientes sometiesen sus diferencias a la decisión del parlamento; y por último, que en cuanto al rey de Navarra, había procurado que fuese bien recibido en todas las ciudades, villas y lugares del tránsito.

Sesión del día 31.

Acordóse que el arzobispo de Tarragona con algunos otros individuos de su elección deliberasen, para proponerlo al parlamento, sobre lo que el rey de Navarra había pedido (no lo expresa el acta) en su entrevista ; y se ocupasen al mismo tiempo en ver qué medidas podrían adoptarse para conciliar los bandos de Lérida. Leyóse por último una carta credencial, espedida por los cónsules de Perpiñan a favor de Raimundo Xatmar, autorizándole para manifestar lo que expuso ya en la sesión del día 30.

Sesión del día 2 de enero.

Tratóse de los bandos de Lérida, y propuso el arzobispo de Tarragona a nombre de sus compañeros, aprobándolo el parlamento, que se escribiese al obispo de aquella ciudad y a Raimundo Cescomes y Bartolomé Calvet, citándoles para comparecer ante el parlamento. Después de leídas las cartas escritas con arreglo a la resolución que antecede, tratóse del nombramiento de la comisión a quien debían encargarse los asuntos tocantes a la defensa del pais; pero nada se acordó.

Sesión del día 3.

Pasóse en nuevos altercados con el pretendido brazo de los caballeros y hombres de paraje, que querían también nombrar individuos de su seno para la comisión de que se hace mérito en la sesión anterior.

Sesión del día 5.

Reunióse el parlamento por la mañana, y se trató de enviar una embajada a la reina de Sicilia. Vuelto a reunir por la tarde, deliberóse sobre la respuesta que debía darse a lo solicitado por
el rey de Navarra y sobre la cuestión pendiente entre los aragoneses y los recaudadores de la lezda de Cadaqués.

Sesión del día 7.

Si bien se reunió también en este día el parlamento, se levantó luego la sesión, sin haber tratado de ningún asunto.

Sesión del día 8.

Leyóse en primer lugar la siguiente carta:

Núm. 54. Tom. 15. Fol. 427.

Als molt reverents nobles e honorables senyors celebrants lo parlament de Cathalunya en la ciutat de Barchinona. - Molt reverents nobles e honorables senyors. Alguns dies passats que nosaltres vehents que alguns fills de iniquitat de les parts del comtat de Comenge e daltres lochs e terres de nacio estranya ab proposit de depredar e occuparse viles e lochs et alias dampnificar los singulars de aquesta vall eren entrats ma armada en los termens de la dita vall e sen havien aportats grans multituts de bestiars grosses et menuts tallades diverses ortalisses cremats alguns lochs e amenats ab si alguns presoners de la dita vall nulla causa saltem justa precedent: e ço que pus cruu es congregats en gran nombre ab coratge hostil tiran et dampnat caminaven e sesforçaven entrar en la dita vall e aquella totalment exterminar: e veents encara que aquesta dampnada gent les universitats et singulars de la dita vall bonament no podien provehir ni a lurs necessitats socorrer sens singular e special ajutori e provisio del senyor rey en Marti de gloriosa memoria qui lavors vivia e benefici del principat de Cathalunya: suplicam al dit senyor rey e exposam ab nostres sindichs e missatgers en la reverent noble et honorable cort de Cathalunya qui derrerament se celebrava en lo monestir dels frares menors de Barchinona los plagues provehir al dit occurrent cas de remey condecent en altra manera on lo contrari fos ço que Deus no volgues convenguera als dits singulars de la dita vall aquella jaquir deserta e per conseguent donar loch al cas inaudit: e stant la dita cort una veguada e moltes en delliberar per provehir e socorrer a la dita vall instant o requirent lo dit senyor rey volch Deus quens entrevench lo cas molt doloros de la mort del dit senyor don la dita cort fini e totalment expira: axi que als dits nostres sindichs et missatgers covench recorrer als reverent e honorables deputats de Cathalunya protestants contra ells del cas sinistre ço que Deus no vulla sis contingra: los quals diputats considerants lo evident perill et dampnatge ques pogren subseguir a la dita vall e a tot lo principat de Cathalunya per la exterminacio de aquella si prestament no hi era provehit e volents socorrer a la corona Darago e a la tranquillitat utilitat e be avenir del dit principat provehiren que fossen assoldats a tres meses trenta pillarts e CC servents per deffensio de la dita vall ab tal covinent que la dita vall se aunis al dit principat e contribuis en los carrechs en que contribueixen les universitats et singulars del dit principat per raho de generalitats e axi fo fet e complit per los dits deputats e per la vall damunt dita: e aquesta provisio es estada molt nobla et notable bona e fructuosa al dit principat car la dita vall sen es deffesa virilment et honorable qui en altra manera fora per la dita dampnada gent cremada e dissipada e anichilada en gran menyspreu e vergonya de la dita corona e principat: e fo fet a requesta de la dita vall per relevar lo dit principat de mes despeses quel dit sou fon compartit a VI meses ço es part de aquell a tres meses primers e lo restant a tres meses prop seguents los quals finiran per tot janer primer vinent confiant la dita vall que en aquest espay de temps los enemichs perterrits et tementsse de tal socors et tractant lo noble mossen Arnau Darill capita de la dita vall faessen bona pau o longa ab la vall damunt dita: e no ha plagut a Deu ni lo dit noble capita jatsia request diverses vegades ab carta publica e de paraula es james volgut venir a capitanejar lo dit socors ans ha tostemps respost que ell occupat de altres capitanies no pot entendre en la capitania de la dita vall: don es vist clarament que passat lo dit mes de janer la dita vall romandra sens capita e despulada de tot socors si per vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors noy es en altra manera provehit. Be es certa la dita vall que los dits comengeses e dampnada gent estan apersabuts en grand nombre que pasat lo dit mes de janer ells entren ma armada en la dita vall e aquella atrobada sola de tot socors cremen e abolesquen e meten a total destruccio: la fortuna iniqua mala e adversa no sadolla de aquesta mesquina de vall qui enriquehida de tants privilegis e libertats ha volgut per mantenirse a la reyal corona renunciar liberalment a aquells e sotsmetres al jou e altres carrechs del dit principat dels quals era franch e aunirse a aquell e qui ha vist e veu tots jorns talar sos bens cremar ses possessions matar sos pares fills e germans e finalment si mateixa a propinqua e total destruccio no vol ni permet que encara haja fi a tants mals ans enedit mal a mals ha fet quel comte de Pallars nostre vesi ses irritat contra nosaltres per rao de certa demanda quens fa inhibint lo pas de sa terra e faent altres procehiments contra nosaltres de que sabem que sots ja avisats per los dits deputats. Perque molt reverents nobles e honorables senyors com aquesta dita vall axi oppresa e oppremuda que ja no pot spirar a present no haja altre recors refrigeri o ajuda sino en vosaltres senyors celebrants lo present parlament del dit principat al qual ella se es aonida segons que damunt: pregaus eus suplica ab aquella humilitat et reverencia ques pertany que en aquest cas tant urgent et necessari no la vullats desemparar ans ab aquelles bones persones queus para necessari vullats tractar que sia feta treua o pau entre aquella e los dits enemichs seus e en lendemig passat lo dit mes de janer si la dita pau o treua no havia hagut compliment provehir a la deffensio de aquella e provisio de algun bon capita quils regescha com a present siam sens algu capita o regidor: e sera cosa queus tindrem a gran gracia e merce. Scripta en lo loch de Vella (Vielha) a XXIII de decembre. - Los gentils consols et promens de la vall Daran apparellats a vostre servey.

Cuya caria se acordó que pasase a los diputados del general de Cataluña, para que, como mejor enterados de este negocio, adoptasen las medidas que juzgasen oportunas. Dióse después cuenta de un nuevo requirimiento presentado por Juan Llinas para que fuese socorrido el castillo de Perpiñan, y se despacharon las dos cartas que siguen a los embajadores en Aragon y Valencia.

Núm.55. Tom. 13. Fol. 430.

Als reverent nobles et honorables los missatgers del principat de Catalunya tramesos en Arago.
- Reverent nobles et honorables: Vostres letres havem rebudes a les quals vos responem que havem sobiran plaer de la bona unitat e concordia que per gracia de nostre Senyor ses seguida en aqueix regne segons nos havets scrit. Crehem be que vosaltres hi havets molt be treballat e retut vostre
dever. De la diligencia e gran cura que donada hi havets som molt contents: pregantsvos affectuosament que axi com be e loablament havets començat de prosseguir los negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar segons be confiam que farets en tal guisa e manera que per intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e benaventurada conclusio. Mes avant segons havem entes entre don Pedro de Castre duna part e don Lop de Gurrea e don Pedro Durrea de la altra ha gran divisio e dissensio e cascuns han fet e fan ajust de gents de ques porien seguir grans dampnatges e inconvenients qui fort leugerament daran gran destorb als affers de la terra: volem eus pregam que vullats tractar pau treua o seguretat alguna entre los sobredits de guisa que per lur divisio sinistre algu seguir nos pusca: interposant en aço nostre sant pare e totes altres persones qui approfitar hi pusquen. E si mester sera vaje a les parts dessus dites lo un de vosaltres e los altres romanguen a prosseguir los fets principals perque sots aqui en los quals per aquestes ne per altres no volem se perda una hora. De diners havem ja provehit queus sia occorregut. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a VIII de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Núm. 56.

Als reverent e honorables los missatgers del principat de Catalunya trameses en regne de Valencia. - Reverent e honorables: Vostres letres havem rebudes a les quals vos responem que havem sobiran plaer de la bona disposicio en que la unitat e concordia de aqueix regne es stada posada e mesa segons osu havets scritcrehem be que vosaltres hi havets molt be treballat e retut vostre dever. De la diligencia e gran cura que donada hi havets som molt contents: pregantsvos affectuosament que axi com be e loablament havets començat de prosseguir los negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar segons be comfiam que farets en tal guisa e manera que per intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e benaventurada conclusio. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a VII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principal de Catalunya a vostra honor.

En el mismo día volvió a reunirse el parlamento por la tarde; pero se separó sin deliberar.

Sesión del día 9.

Accediendo a lo instado repetidas veces por el rey de Navarra, por los aragoneses y por otros, tomó el parlamento el siguiente acuerdo:

Núm. 57. Tom. 15. fol. 433.
Lo parlament per servir e honor del Rey de Navarra e de la senyora reina de Sicilia e consolacio del dit regne de lur mera liberalitat (1) elegeix les sis persones dejus scrites (2) en dues missatgeries de les quals la una partida vajen a la dita senyora e a mossen Bernat de Cabrera e laltra partida a la dita senyora e als regidors del dit regne a les quals sis persones done lo dit parlament facultat ques pusquen partir tots concordablament axi com ben vist los sera segons que en les instruccions sera contengut la una tant com se esguarda a la dita senyora e a mossen Bernat e laltra tant com se esguarda a la dita senyora e regnicolars e habitants en aquell regne.

Siguiéronse sobre este acuerdo varias protestas y altercados por causa del titulado brazo de los caballeros y hombres de paraje, y se levantó la sesión.

(1) No se creía el parlamento obligado a enviar tal embajada, y por esto más adelante protestó que no pudiese de este precedente deducirse ninguna consecuencia a favor de semejante obligación.
(2) No se 
espresan aquí; pero se hallarán mas adelante.

Sesión del día 10.

Reunióse el parlamento, pero no hubo deliberación.

Sesión del día 12.

Leyóse una carta, cuyo contenido, por faltar en el acta, solo puede deducirse de la contestación que sigue:

Núm. 58. Tom. 15. Fol. 438.

Als honorables misser 
Johan Suirana (Siurana) prior de Tortosa e an Johan Eymerich donzell missatgers del principat de Cathalunya.- Molt honorables: Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem que havem gran plaer de la treua que obtenguda havets entre aqueixs senyors. Som molt
contents de la diligencia e bona cura que donada hi havets: pregamvos que 
desempaxets axi com porets vostres fets eus ne tornets en nom de Deu a nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a XII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Catalunya.

Dióse después cuenta de otras varias cartas, a saber: de una escrita por el obispo de Lérida, en contestación a la que le había dirigido el parlamento mandándole comparecer; de otra escrita a dicho prelado, repitiéndole el llamamiento; de otra al gobernador de Rosellon, dándole el cargo de conciliar las desavenencias que había en Perpiñan; de otra a los cónsules de esta ciudad, dándoles las gracias por haber confiado la decisión de sus debates al arbitrio del gobernador de Rosellon, y suplicándoles que así lo hagan absolutamente, y 
 con las condiciones que habían puesto; y de otras dos a los mercaderes etc. y al castellano de aquella misma ciudad, sobre el propio asunto de que se trata en las dos anteriores. Acordóse además escribir a los embajadores en Valencia, a los jurados de dicha ciudad y al gobernador de aquel reino, sobre ciertas innovacio-ciones (innovaciones) introducidas por este último en la villa de Morella: denunció después Dalmacio çacirera, que el senescal de Carcasona había quitado el escudo de armas del duque de Berry del pecho de un heraldo que iba de parte de dicho duque al conde de Urgel; y últimamente se encargó al arzobispo de Tarragona, que asociándose algunos otros individuos cuidase del despacho de los embajadores que debían ir a Sicilia.

Sesión del día 13.

Presentáronse los embajadores de Francia, entre ellos el senescal de Carcasona, reclamando contra lo que en el día anterior se había dicho en el parlamento; y se acordó que fuese comisionado el arzobispo de Tarragona para ventilar y resolver este asunto.

Sesión del día 14.

Leyéronse tres cartas en que se daba noticia de la embajada a Sicilia, dirigidas una a 
Bernardo de Cabrera, otra a los aragoneses, y otra a la reina, que es como sigue:

Núm, 59. Tom. 15. fol. 449.

A la molt alta e molt excellent senyora la senyora reyna de Sicilia. - Molt alta e molt excellent senyora: Nosaltres per servir e honor de vostra senyoria e per consolacio e be avenir de aqueix regne havem ordonat trametre a vostra dita senyoria e a mossen Bernat de Cabrera e als 
incoles del dit regne grans e solemnes embaxades les quals devem spaxar prestament Deus volent informades plenerament de nostra intencio. Scrivim de aço a vostra gran senyoria crehents quen haura plaer e per tal axi mateix que per aquella ne sien avisats los incoles dessus dits: a la qual supplicam li placie toldre en lendemig tota occasio de sinistres e scandols e obviar a aquells e donar tot loch e manera que aqueix regne sie conservat en pacifich estat unitat e concordia segons desijam e confiam de vostra excellent senyoria la qual conserve e prosper nostre Senyor Deus longament segons sos desigs. Scrita en Barchinona e segellada ab lo segell del molt reverent pare en Christ larquebisbe de Terragona de ordinacio de tots nosaltres a XIX dies de giner del any MCCCCXI. - De vostra excellent senyoria humils servidors quis comanen en gracia de aquella lo parlament general del principat de Cathalunya.

Concluida la lectura de dichas cartas, Dalmacio çacirera, a nombre del conde de Urgel, protestó ser falso que dicho conde tratase, como se había dicho, de hacer entrar en el principado tropas 
estranjeras; y para desvanecer cualquier recelo ofreció manifestar a todo el parlamento, menos a algunos individuos que le eran sospechosos, las cartas que había recibido por medio de un heraldo.

Sesión del día 15.

Recibióse y se leyó en este día la siguiente carta:

Núm. 60. Tom. 15. Fol. 453.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors: 
Hir vos scrivim per un correu notificants la treua fermada entre aquests senyors e per gran cuyta oblidam que no fem mencio de les companyes. A la vostra reverencia noblesa e saviesa notificam que de continent que fon fermada la dita treua lo comte avia presents nosaltres totes les companyes que li eren romases apres quel vezcomte de Cosserans sen ere anat: la qual cosa entenem vos sera plasent. E sia lo sant Sperit ab vosaltres amen. Scrita ab cuyta en lo loch de Salas dissapte a X de giner. - De vostres reverencia noblesa e saviesa humils servidors lo prior de Tortosa e en Johan Aymerich.

Leyéronse después otras dos cartas, en las que 
Raimundo çescomes y Bartolomé Calvet, vecinos de Lérida, decían estar dispuestos a presentarse en cumplimiento de la orden que se les había dado, y se levantó la sesión.

Sesión del día 16.

Comparecieron los embajadores de Francia, pidiendo se les contestase a lo que habían manifestado en 25 del último diciembre; y lo hizo el arzobispo de Tarragona en los siguientes términos:

Núm. 61. Tom. 15. Fol. 455.
Quod dictum parlamentum non credebat aliquatenus quod ipsi ambassiatores procurarent intrare gentes extraneas in hunc regnum nec unquam credidit: et regratiabatur eis multum de oblatione quam ex parte ipsorum et dominorum de Francia faciebant: et nichilominus quod negotia successionis dictum parlamentum una cum aliis regnis et terris corone Aragonie acceleraret quantum magis posset per viam equitatis et justitie prout ipsi ambassiatores postulaverant. Super adventu autem regine Sicilie uxoris regis Ludovici ad hanc civitatem de quo ambassiatores ipsi in eorum propositione tetigerant respondit dictus dominus archiepiscopus nomine parlamenti predicti: Quod quando aliquis magnus vir vel aliqua magna domina volebat hunc regnum intrare consueverat semper regi si esset vel si non esset patrie notificare adventum suum et aliquando petere salvum conductum et conductum: credebat dictum parlamentum quod dicta regina servando morem aliorum dominorum intrare volentium in hunc regnum notificaret patrie et faceret adventum suum scire et tunc patria faceret sibi responsum prout necessarium vel expediens videretur. 

Terminado este discurso del arzobispo, presentóse 
Bernardo de Gallach, quien ofreció a nombre de la reina Violante una cédula que no se halla continuada en el acta. Tomó luego la palabra el mismo arzobispo para manifestar que al despedirse él y el gobernador del rey de Navarra, a quien habían acompañado el día antes hasta el collum crucis (Cruz cubierta), les había dicho que pensaba tener una entrevista con el infante de Castilla, y que para este caso se dirigiría quizás al parlamento para que le enviase algunos notables varones que le diesen consejo en lo que debía tratar con aquel príncipe; a lo cual contestó el parlamento, que estaba dispuesto a servir a aquel monarca, y que cuando escribiese sobre lo que pedía, se deliberaría y acordaría lo conveniente.

Sesión del día 19.

Para oponerse a la invasión del 
valle de Aranespidióse la siguiente carta al capitan de dicho valle:
Núm. 62. Tom. 15. Fol. 460.

Al molt noble mossen 
Arnau Darill. - Mossen Arnau: Entes havem que la vall Daran es guerrejada per alguna gent estranya del comtat de Comenge e esta vuy en iminent e facil perdicio per absencia vostra qui sots capita e regidor daquella: e segons havem entes per relacio de dos missatgers de la dita vall recorreguts per aço a nosaltres no volets anar a la dita vall per regir e capitanejar aquella. E com per la expedicio de la dita vall ço que Deus no vulla se poguessen leugerament seguir grans dans e inconvenients al principat de Catalunya e als altres regnes e terres de la corona Darago a que en aquest temps majorment viduat de indubitat rey e senyor devem sobiranament obviar e sia necessari que la dita vall sia regida e capitanejada per vos o per altra notabla persona: pregamvos que per los dits esguards e es a vos propri e pertinent vullats anar sens triga en la dita vall per capitanejar e regir aquella: e lla on per vostres necessitats e fets deliberassets de no voler capitanejar ne regir aquella prestament nos scriviu vostra intencio per lo portador de la present que trametem a vos per aquesta sola raho: car en aquest cas lo governador de Catalunya ab consell de nosaltres hi provehira saludablament e deguda. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a XVII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Catalunya.
Acordóse además escribir al lugarteniente de dicho valle para que guardase a cierto preso que tenía en su poder, y contestar a la última carta de los embajadores en 
Aragon.

Sesión del día 20.

Leyóse la siguiente carta, escrita con arreglo a lo acordado en la sesión del día 19.

Núm. 63. Tom. 15. Fol. 463.

Al honrat en 
Bertran de Lobets lochtinent de capita de la vall Daran.- Honrat: segons havem entes vos tenits pres en Castell Leo en Guillem çacera del comdat de Comenge e seria perill dan e iminent destruccio de la vall Daran si per rescat o en altre manera ere deliurat de la preso attes que lo pare del dit presoner es un dels capitans e regidors de la gent del comtat dessus dit per quis fan preparatoris de guerrejar e dampnificar la dita vall e es presumidor que la preso del dit son fill dara retardament o per ventura desviara per treua o pau la dita guerra: perqueus avisam requerim eus pregam que per los dits e altres bons sguards ab bona cura e vigilancia tingats aprop segurament e ben guardat lo dit Guillem çacera e sobre la deliurança daquell no donets loch algu tro a tant que nosaltres per vos daço consultats vos hajam scrit de nostra intencio. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a XX dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Dióse después cuenta de otra carta escrita a los embajadores en Aragón, del tenor que sigue:

Núm. 64. Tom. 15. fol. 463.

Als 
reverend nobles e honorables los missatgers del principat de Catalunya tramesos en Arago. - Reverend nobles e honorables: Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem (res-responem en el original) que ensemps ab vosaltres nos dolem de la dilacio dels affers: crehem be que vosaltres hi fets tot ço que podets pregantsvos que com aqueixs senyors Darago seran justats continuets prosseguir la celeritat de aquells axi com havets be e loablament començat: e hon veessets que los fets se metessen en dilacions o lonchs termes prosseguits e instats aquells ab aquelles millors et pus savies maneres e ab aquells bons remeys que semblara a vosaltres: e si duptes alguns vos ocorreran scriviunosne car en les coses que requerran celeritat prestament cobrarets respostes. De diners vos es stat ja ocorregut los quals devets haver rebuts ab altres letres nostres. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a XX dies de giner del any MCCCCXI - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostre honor.

Finalmente se publicaron en esta misma sesión dos cédulas acordadas en el parlamento, una en contestación a las reclamaciones del castellano de Perpiñán; y otra prescribiendo al gobernador de Rosellón que tuviese en buena custodia aquel condado, é indicándole de qué fondos podría valerse para atender a su conservación y defensa.

Sesión del día 26 (1).
(1) Está, al parecer, mutilado el proceso, y faltan las sesiones de algunos días intermedios.

Abrióse con la lectura de una carta dirigida a la reina doña Margarita (no se halla en el acta). Tomó después la palabra Dalmacio çacirera para denunciar al parlamento, que por persona fidedigna había sabido que algunos nobles, caballeros, etc., en número de cincuenta y siete, habían escrito a la 
reina de Nápoles, invitándola a que entrase y residiese en el principado; y que Juan de Pau había encontrado ya al senescal de Carcasona, que iba a recibirla y acompañarla. Acordó, pues, el parlamento que fuesen llamados los embajadores de Francia, para que diesen esplicaciones sobre este asunto. Leyéronse luego las dos cartas que siguen:
Núm. 65. Tom. 15. fol. 477.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Be creem que vostres reverencies nobleses et honorables savieses han a memoria com per nostres letres 
derrerament vos havem largament certificats dels grans affanys e treballs que havem per occasio del divis e discordia que es en aquest regne e com dubtavem que poguessem proposar a ells en unitat e concordia: e per ço consultants vos scriviem queus plagues de rescriurens de vostra clara intencio e voler com nos hauriem en proposar e explicar nostra missatgeria en cas que nos poguessen concordar: per la qual raho a dos del present mes de janer reebem de vostra part una letra del senyor archebisbe de Tarragona responsiva donantnos forma per aquella com nos hauriem en nostra proposicio en cas que los dits tres braços entegrament nos poguessen ajustar en concordia segons aço et altres coses en la dita letra son contengudes. E jassia senyors nosaltres apres hajam fet extrem de poder explicar nostra missatgeria a la jornada a tres de janer assignada segons vos haviem scrit: pero per alguna via ne partit no ha pogut haver loch segons davans era estat concordat: e aço per moltes rahons: la una per ço com los barons e cavallers de fora per les festes no eren encara tots aconseguits ne ajustats: laltra que la divisio e rancor hi es axi radicada que es fort difícil de concordar: car jassia entre mossen Berenguer e mossen Ramon de Vilaragut de una part e los Pardos de la altra mort lo senyor rey en Marti dalta recordacio hajen feta treua a cert temps e aximateix lo bando dels Sentelles de una part et don Pero Massa de la altra fins sapiam qui es nostre rey princep et senyor per justicia e tres meses apres e sien tots jorns ensemps ab gran familiaritat de que son dignes de gran renom: pero mossen Pere de Vilaragut qui esta dins la ciutat no volgue fermar en la dita treua per la qual occasio se segueix grans inconvenients als affers de nostra ambaxada: e perque principalment lo braç militar es molt divisit car lo dit mossen Pere et altres nobles et cavallers fort pochs en esguart dels altres son dins la dita ciutat entenents e esforçantse fer braç per la favor quel governador e altres officials jurats et los regidors de la ciutat lus donen mantenint aquells tant com poden e abrassantlos com a bras et habentslos per aquell e no hajen en grat molts dels barons nobles cavallers et altres homens qui son fora la ciutat los quals sens tota comparacio son mes en nombre he senyorejen molt mes vassalls que no los altres no permetents aquells qui son de bandositat jassia hajen fetes treues leixar entrar dins la dita ciutat sino ab fort pocha companya e ab aquesta manera ells non entrarien nes sotsmetrien a tal perill ne los dins no exirien per res defora car los uns no fien dels altres. Mes avant quel dit governador ha prohibit ab grans penes als barons e cavallers de fora que nos ajusten sino dins la dita ciutat e que noy poguessen entrar sino ab pocha companya: la qual cosa ells no farien ni encara nos ajustarien per sos manaments segons ja per altres letres vos havem scrit: e perço nosaltres forçadament havem aturar en aquesta ciutat ab gran desplaer e perill de nostres persones per raho de les morts. Mes jassia los braços ecclesiastich e reyal sien concordes en certes coses pero entre lo dit braç ecclesiastich e algunes universitats de viles reyals daquest regne han algun debat ab los jurats e regidors daquesta ciutat e ab los nobles e cavallers qui son dins aquella perço com ells no volen admetre braç los de dins nils defora despuys que nosaltres hic som sino eren units sino en la manera ques pertany: e axi que per les rahons dessus dites principalment e per moltes altres la divisio es axi multiplicada entre ells que quaix havem tengut per impossible fins ara poderlos ajustar en deguda concordia. Nosaltres ensemps ab lo senyor bisbe de Valencia quins ha notablament e ab gran esforç ajudat ens ajuda continuament e encara sens ell som estat diverses vegades a Torrent e a Xilvella e en altres lochs per haver colloquis et parlaments ab los barons et cavallers de fora per induirlos a nostre proposit: e aximateix som estats una et moltes vegades ab los nobles et cavallers dins la ciutat et ab los jurats et altres regidors daquella hoc encara ab los braços ecclesiastich et de les ciutats e viles reyals e ab ells e cascun dells donantlos gran carrech daquests affers havem tractat ginyat e tengudes aquelles bones et industrioses maneres et ab la millor cura et diligencia que havem pogut que ab unitat e concordia nosaltres poguessem explicar nostra missatgeria. A la final ab grans dificultats e ab no pochs treballs per molts inconvenients que de dia en dia hi resultaven entre ells en diverses maneres e ab molts engins que dir ni explicar nos porien sens gran prolixitat migençan Lesperit sanct e la ajuda entrevinent del dit senyor bisbe havem portats per hoyr la proposicio e explicacio de nostra embaxada a desijada unitat e concordia los tres braços o estaments daquest regne en cert nombre e en certa manera segons per capitols translat dels quals vos trametem ensemps ab la present porets veure largament: fahents treues e certes seguretats entre ells segons forma dels dits capitols: e per seguretat dels absents apart han donada fe a mossen Bernat de Vilarig nostre companyo que duran lo nostre tracte nos dampnificaran ans se faran valença fins a la mort contra totes altres persones quils volgues maltractar ni dampnificar en alguna manera. Perque molts reverents e egregis nobles et honorables senyors vos certificam que vuy dada de la present en lo Reyal de Valencia ab deguda serimonia et honor e ab gran plaer e alegria e fahentse bons aculliments los uns als altres elegrament e ab forma decent e cortesa e en mils et pus rahonablament havem pogut segons les instruccions de nostres memorials havem feta en nom de nostre Senyor Deus la proposicio e explicacio general de nostra benaventurada embaxada als tres braços daquest regne ajustats en unitat e concordia per oyr aquella segons dit es en lo Reyal de Valencia. Per ells nos es stada feta alli tantost notabla e molt savia resposta segons de feels e naturals sotsmeses de la corona reyal Darago se pertany: e a la conclusio los braços ecclesiastich e reyal e los nobles et cavallers qui son dins la ciutat per estrenyer los affers han eletes certes persones per tractar ab nosaltres sobre aquella: e los barons et cavallers et altres qui son estats elegits a la dita general explicacio per part dels barons et gentils homens de fora han dit que ells solament eren venguts per oyr la dita proposicio e havien a referir aquella a lurs principals al loch de Torrent mes que al pus prest que poguessen lurs principals et ells delliberarien que era fahedor en sobre les dites coses. Duptamnos que los de fora e de dins puxen venir ensemps en lo tracte dels dits affers: pero faremhi de nostre poder e saber tant com en nosaltres sera axi com havem en ferlos venir ab concordia a la proposicio o explicacio general damunt dita. Daço que per avant farem vos certificarem per nostres letres de continent. Senyors ja vehets com lo temps de nostre accurriment passa dun mes e a la veritat atteses les cavalcadures que haguem a comprar abans de nostra partida ens haguem a vestir e arrear nosaltres et nostres companyes per honor del principat et de la missatgeria nons resta molt daço que fom acorreguts per lo despens: perqueus placia senyors nos vullats provehir prestament daquella quantitat que a vosaltres sera vist fahedor: quar en veritat ja hic ha qui viuen de manleuta et no seria honor del principat ni de nosaltres quens haguessem a destorbar en manlevar ni trafegar en alcuna manera. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sanct illuminador e guiador de vosaltres. Scrita en Valencia a XV de janer del any mil CCCCXI. - Vostres missatgers en regne de Valencia prests a vostres manaments. Núm. 66. Tom. 15. fol. 481.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors del parlament general de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: Dimarts 
prop passat en la nit fugiren del castell de la ciutat de Sogorb los barons sicilians los quals lo senyor rey en Marti de gloriosa memoria fahia alli guardar com a presoners hun exceptat qui per sa vellesa no podent seguir es romas: on nosaltres attes lo cas de ques porien seguir sinistres havem fetes aquelles provisions que havem pogut scrivintne per tota la costa daquest regne e dintre terra a viles et lochs excitant et pregant los officials e universitats que ab crides et per tota manera factible investiguen o cuiten los dits fugitius et les persones qui van ab ells per terra o per mar en manera que si lur fortuna los duhia a esser trobats los puixa cobrar et haver la corona reyal Darago: pregants vostres reverencies nobleses et savieses honorables queus placia ferhi aquelles bones e prestes provisions que sien de vostre vegares et honor vostra: e si algunes coses senyors vos son plasents scrivitsne fiablament. E tengueus senyors Laltisme en sa guarda. Scrita en Valencia a XXII de janer. - Los jurats de la ciutat de Valencia a vostra honor.

Por último, habiendo el síndico de Gerona puesto en noticia del parlamento ciertos debates que se habían suscitado entre el abad de 
Bañolas y Bernardo Avellaneda, acordóse escribir a ambos contendientes que dejasen al arbitrio del parlamento la conciliación de sus desavenencias.



Sesión del día 27.

Leyéronse en primer lugar dos cartas, dirigidas, una al abad de Bañolas con arreglo a lo acordado en la sesión anterior; y otra a los enviados a Valencia, del tenor siguiente:

Als reverend et honorables los missatgers del principat de Cathalunya trameses en Valencia.
- Reverend et honorables: Vostres letres havem reebudes a les quals vos responem que havem sobiran plaer de la bona cura et diligencia que havets donada no solament en procurar bona unitat e concordia que per gracia de nostre Senyor Deu ses seguida en aqueix regne mes encara com apuntadament et be havets prosseguit que la explicacio de vostra ambaxada sia estada feta per vosaltres ab amor concordia et unit voler dels tres braços daqueix regne segons vostres dites letres largament contenen. Som molt contents de la diligencia et bona cura que donada hi havets: pregamvos affectuosament prosseguescats et vullats continuar los negocis a vosaltres comanats segons be confiam ab intenta et diligencia e cura en tal manera que per vostres entrevinents et solicites instancies venguen a desijada et benaventurada conclusio. De diners havem ja provehit queus sia acorregut. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe de Terragona a XXVI de janer del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Leída esta carta, tomó la palabra el noble don Pedro de Fonollet para denunciar que se había fletado una nave que debía trasportar gente armada a Sicilia; por lo que acordó el parlamento ponerlo en noticia del gobernador a fin de que lo impidiese. Presentáronse después los embajadores de Francia, y se trató con ellos de la venida de la reina de NápolesBernardo de Gallach pidió también fuese leída la siguiente cédula de la reina Violante:

Núm. 68. Tom. 15. Fol. 485.

Les coses divinals han en si tanta e tan gran perfeccio que humanitat nos pot rependre de algun defalliment: e per ço les ordinacions de Deu son fermes et stables eternalment mas aquelles dels homens on fragilitat humana ha tant defallit que los uns per affeccio privada los altres per preu los altres per ambicions no reten dret a egual juhi en aquelles virtut de saviesa deu obrar majorment lla on penja lo estament de la cosa publica ab conservacio de la innada fe et naturalesa de tots los subdits de la corona Darago e nos deu perpetuar cogitacio rahonable que en religio de prudents haja tant defalliment que per desordonat voler de la creatura lom oblida la temença de Deu ni a
perfeccio stranya dampnar si mateix ni per comport daltri denigrar sa propria honor e de tota la posteritat. Nis deuria presumir lo contrari en loch de tanta prudencia com es aquest loable parlament on se tracte de cosa tant urgent et de tant gran preu niy deu esser negun comportar: per ço la molt alta senyora regina dona Yolant del molt alt princep et senyor don Johan rey Darago de gloriosa memoria quondam muller havent clara conexença per obres exteriors com en aquest parlament entrevenen persones notoriament sospitoses a les parts contendents per sospita importable les quals per actes publichs et notoris continuats voluntariament per aquells a part de fora demostren publicament et continuada parcialitat et passio manifestes a propri interes ab affeccio privada segons que aço es pus que notori et importable no solament a les parts de qui es interes mas encara a tota la cosa publica e al benefici daquella: e per ço no podentse mes avant supportar en lo dia ques contave XVI del present mes la dita senyora offeri et dona a vosaltres reverents nobles et honorables senyors lo principat de Cathalunya en aquest loable parlament representants una cedula en effecte continent que tals persones no permetessets entre vosaltres entrevenir ni sofferissets donar veu en especial en toquants la general successio de la corona Darago com tota disposicio de dret et de bona raho les haja avorides de vot et de juhi en tots affers e negocis encara pochs quant mes en aquest on se tracten los intermedis de la exquisicio e conexença del vertader rey et senyor lo qual fet ha en si qualitat propria no solament que si faça justicia mas encara et precipuament ques faça justicia tota suspicio et frau cessant rahonablament: et aço deu romanir en clar et notori a tot lo mon per tal que atrobat per tots los regnes e terres ensemps ajustats per justicia a qui pertany la dita reyal corona Darago aquell e no altri sia rey et senyor e los altres contendents vajen a part defora et hajen esser rahonablament contents del juhi: e axi que la terra haja dues coses ensemps vertader rey et senyor e reposada pau als pobles qui procehira de la dita justicia e egualtat del juhi. aquestes coses no poden concorrer ni haver stabilitat rahonable si procuradors de les parts contendents vassals stipendiats familiars domestichs e encara ambaxadors daquelles et part publica fahents entrevenen entre vos: per tal altra vegada la dita senyora reina per interes dels infants et descendents del dit senyor rey don Johan rey et senyor vostre als quals la reyal corona Darago pertany o afferma pertanyer per pura et clara justicia o Bernat de Gallach trames a vosaltres ab special manament de la dita senyora en aquests escrits vos requer que les dites persones vullats expellir et foragitar de vostre loable parlament e actes en aquell fahedors tant com dels intermedis e actes de la dita successio o incidents daquella entre vos se tractara la condicio de les quals persones es clara et indubitada a vosaltres per actes publichs e en altra manera per notorietat de fet: requirentvos a cautela ne reebats deguda informacio per vostre descarrech en altra manera si aço dilatats pus avant e ab aquest prejudici al volets enantar la dita senyora reina protesta del dret dels dits infants o daquells de qui es o sera interes et de haverne recors al general ajust fahedor de tots los regnes ab lo principat et alias axi com deja e requer que la present cedula e laltra de la qual dessus es feta mencio sien continuades en lo proces del dit parlament per tots los scrivans e sien fetes carta e cartes publiques et liurades a aquesta part per conservacio del dret de aquells daqui es o sera interes.

UltimamenteRaimundo de Perellós, a nombre de su padre el gobernador de los condados de Rosellón y Cerdaña, presentó un escrito en queja de la respuesta que a 20 de este mes había dado el parlamento a sus reclamaciones.

Sesión del día 28.

Dióse cuenta solamente de una protesta del abad del Estany contra los que con sus debates estorbaban que se adoptasen providencias para la defensa del pais.

Sesión del día 29.

Habiéndose quejado Pedro de Fonollet, a nombre de la condesa de Ampurias, de que el conde de Urgel se hubiese apoderado de una hija de dicha condesa y de su primer marido Hugo de Anglesola, queriendo casarla contra su voluntad; se acordó enviar embajadores a dicho conde, para que averiguasen el hecho y viesen de qué parte estaba la razón. Bernardo de Gallach se quejó nuevamente de que no se hubiese aun contestado a la recusación interpuesta por la reina Violante; y por último se espidió una carta a los religiosos de Rodas, recomendándoles el asunto de Bartolomé Suñer, a quien se habían injustamente confiscado ciertas mercancías.

Sesión del día 30.

Los embajadores enviados al conde de Urgel, que se hallaba a la sazón en Sanboy, dieron cuenta de su entrevista, y de lo que les había dicho acerca del asunto de Magdalena de Anglesola.

Sesión del día 31.

Dióse cuenta de la siguiente contestación dada a las reclamaciones de la reina Violante.

Núm. 69. Tom. 15. fol. 499.

A la requesta feta per en Bernat de Gallach affermantse esser trames per la molt alta senyora reyna dona Yolant muller del molt alt princep et senyor lo rey en Johan dalta recordacio quondam respon lo parlament et diu que ell es prest e apparellat de fer en les coses requestes ço ques pertany e sera a ell legut per justicia e en serena veritat de les coses requestes en son cas loch temps covinents e apres hi provehira segons per dret et justicia e bon expedient sera faedor: e la present resposta requer e demana lo dit parlament esser continuada et insertada dejus e apres la dita requesta e ab ella ensemps esserne feta carta publica per vos notari etc.

Leyóse en seguida una carta del conde de Urgel, concebida en estos términos:

Núm. 70. Tom. 15. fol. 499.

Als molt reverents nobles et honrats qui son residents en lo parlament de la ciutat de Barchinona. - A la gran saviesa de vosaltres notificam que es vengut a nostra hoyda que alguns quis dien parents de na Magdalena Dangleola han dit devant lo parlament essent ajustat que per quina causa teniem nos la dita Magdalena et ab gran colp de paraules applicant les quals parien que no isquessen domens rahonables mes voluntaris: de que notificam a la saviesa de vosaltres que nos tenim la dita Magdalena per quens fon comanada per lo noble mossen Ponç de Ribelles que era son tudor ab benivolença de sa mare e aximateix com son avi et son pare foren amichs et servidors infant nostro avi et del senyor comte nostre pare als quals Deus do sancta gloria e reeberen de grans beneficis dels dits senyors e la avia de la dita donzella isque de la casa de Ribelles qui son poblats en lo comtat Durgell quere dels senyors damunt dits e morint lo senyor rey en Marti qui Deus perdo e lo dit mossen Ponç qui era tudor e la dita nobla donzella romanent en casa nostra veent que la successio del regne pertanya a nos e erem governador general per esguard de les coses damunt dites et daquelles altres queus han specificat de nostra part los ambaxadors quius havem trames de nostra part et per aquests esguards tenim la dita pupilla e tendrem tant com raho dictara e escoltarem a tots aquells quins demanaran res per justicia: certificantvos que alguns nos han dit ques dien algunes paraules devant la saviesa de vosaltres dient que les dien en favor de la damunt dita: vulla guardar vostra saviesa que los dits mes son per lur propri interes et no per profit de la dita pupilla pero veurets en nostres obres quel profit se seguira daquella per moltes rahons que al present nons qual specificar. Dada en Sentboy sots lo segell de nostre anell a XXX de janer del any MCCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.
nos qual : no mos cal : no ens cal : no nos hace falta especificar. /

Por ultimo fue leída la siguiente carta de Arnaldo de Erill,

Núm. 71. Tom. 15. fol. 500.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: vostra letra rehebihu dissapte a XXIIII de janer a la qual senyors vos respon que sobre aquest mateix fet de la vall Daran he haudes dues letres de vostra senyoria e yo a aquelles respos que lo senyor rey que Deus haja comana la capitania de la dita vall al comte de Pallas e a mi com sens lo dit comte per res no men volgues emparar attes lo petit soccors o no mica quel senyor rey feu en sa vida a la dita vall: perque senyors a mi es semblant que jo sens lo dit comte no puxa ni deja capitanejar la dita vall majorment attes que yo son capita X anys ha passats daquesta ciutat de Barbastre e daltres notables lochs daquesta capitania la qual apres la mort del dit senyor rey ha gran mester ma presencia segons vostra senyoria pode esser ben certificada per molts et ara pus novament per vostre correu portador de la present queus pora dir en quina vida estam en aquesta comarcha per les grans bandositats vehines daquesta capitania robaries et daltres grans malificis ques fan prop de nosaltres on me cove estar ab la espasa en la ma perque negun nos faça mal ni los de la dita capitania nos mesclen en les dites bandositats o molt voluntaris de mesclarsi per dubte meu no era quils tinch continuament la ma a la brida car tota aquesta terra son dues voluntats et volenter farien part los uns ab los uns et los altres ab los altres de que seria final destruccio daquesta capitania la qual merce de Deu al present nes preservada per la dita mia presencia et no perque lo voler noy sia en tot mal. Perque senyors vos placia haver a mi per scusat per les dites rahons et de voler provenir a la dita vall segons de vostra senyoria se pertany la qual me man tot ço que li placia. Scrita en la ciutat de Barbastre a XXV de janer. - Prest a vostre manament. - Arnau Derill.

Sesión del día 3 de febrero.

Abrióse con la lectura de las tres cartas que siguen:

Núm. 72. Tom. 15. fol. 502.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament del principat de Catalunya resident en Barchinona. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: vuy dada de la present havem reebuda una vostra letra dada en Barchinona a VIII dies del mes dejus scrit e hir reebem les letres del acorriment a nosaltres enviat per un mes: a la qual letra responem que ja nosaltres dies ha certificats del ajust de gents que fahen don Pedro de Castro duna part et don Lop de Gurrea de la altra haviem scrit per nostres letres a cascuna de les dites parts pregantlos et induhins per moltes rahons en les dites nostres letres contengudes de fer pau treua o seguretat de guisa que lur divisio no destorbas o laguias la prossecucio de nostra ambaxada et encara non havem recobrada resposta ne sabem que despuys la una part ni laltra haja en res procehit: e mes avant haviem pregats et ajustats los officials daquest regne quey faessen les provisions que ferhi poguessen ey trametessen algunes persones: e lo governador Darago ans ha dit quey han trames et fetes les provisions que ferhi podien. En apres molt reverents egregis nobles e honorables senyors sic havia suscitada una altra divisio entre don Ferrando Lopez de Luna duna part et Pedro de Sesse del altra en ajuda dels quals anaven molta e gran gent daquest regne: e nosaltres veents que aquesta divisio donava gran destorb e lagui en la prosecucio de nostra ambaxada e que per aquesta raho les letres de la convocacio del parlament que deu tenir aquest regne en la ciutat de Calatiu et alli esser aplegat a VIIIe dia de febrer primer vinent segons vos havem ja certificat per altres letres se laguiaven de trametre e mes quens era dit que los daquest regne no gosaven anar al dit parlament durant la divisio dessus dita tantost anam suplicar al sanct pare que en pacificar la dita divisio se volgues entreposar e fon acordat quey trameses son auditor de la cambra apostolical et que dos de nosaltres hi anassemperquey son anats lo dit auditor et mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere de Cervello considerat que don Anthon de Luna fahia valença al dit don Ferrando e partiren daci vuy ha quatre dies no sabem encara que hauran fet. Nosaltres ço abad de Monserrat Francesch de Ferriol Francesch Burges e Guillem Lobet romanents açi en çaragoça havem ab gran instancia solicitat que les letres de la dita convocacio de parlament fossen spatxades et trameses: la qual cosa ses feta ab gran dificultat com alguns fossen de intencio quel temps dessus dit foç prorogat et per gracia de Deu les letres de la convocacio son tramesses segons lo temps et loch ja concordats: e com açi a present nosaltres no puscam en res aprofitar havem delliberat de anar de present a la dita ciutat de Calatiu per mostrar nostra diligencia e per donar exempli als qui deuen anar al dit parlament quey sien la jornada sobre dita: e quant lo dit parlament sera aplegat nosaltres per tot nostre poder et studi cuytarem nostra ambaxada servants les instruccions a nosaltres donades. E com alguns daquest regne nos hajen dit que ells quant seran aplegats entenen esser tant curts et tan prests que volen esmenar la dilacio del temps passat: placiaus de fernos provehir de correus los quals seria necessari fossen tres un per trametre a vosaltres en cas de consultacions e altre per trametre als missatgers trameses al regne de Valencia e altre qui nos partis de nosaltres per ço quel tinguessem prest en lo cas qui poria occorrercar a Calatiu nos trobaran correus e si daçi los haurem haver costaran massa et sera gran lagui dels affers: e mes vos placia que sobre nostres consultacions nos enviets prestament les respostes car si tardaven seria gran confusio e destruccio dels affers atteses les discordies daquest regne. Lo sanct Sperit sia vostra guarda et faça tots vostres fets ben avenir. Scrita en çaragoça a XIX dies de janer. - Apparellats a vostra honor et servey los vostres missatgers al regne Darago tramesos.

Núm. 73. Tom. 15. fol. 504.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya resident ... - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: segons per altres letres havem significat a vostres reverents nobleses et grans savieses nosaltres pus les letres de la convocacio del parlament ques deu tenir en aquest regne Darago eren spatxades et trameses ab gran importunitat et instancia de nosaltres havem delliberat de anar a la ciutat de Calatiu on se deu tenir lo dit parlament: e despuys es stada suscitada divisio novellament entre don Ferrando Lopez de Luna de una part et Pedro de Sesse et mossen Johan Ferrandez de Heredia de la altra part per raho de la tutela del comtat de Luna la qual tutela lo governador Darago ha donada al dit mossen Johan Ferrandis fill seu: e es en ajuda del dit don Ferrando Lopez don Anton de Luna ab molts daltres et ja han pres lo loch de Oesa he combaten lo castell del dit loch en lo qual es lo dit Pedro de Sesse: e al dit don Pedro de Sesse fa valença don Pedro Durrea ques aplega ab molta gent a Epila per lo qual lo sanct pare al qual anam tantost nosaltres sabents la dita suscitacio molt turbativa la prossecucio de nostra ambaxada el supplicam ab gran instancia que li plagues de entreposarse per remediar la divisio dessus dita e sobre los remeys que donar se podien haut entre alguns de son consell e nosaltres algun rahonament fon delliberat que anas als dessus anomenats discordants lo auditor de la cambra apostolical del dit sanct pare et de nosaltres mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere de Cervello axi com de fet hi anarem e los quals encara no son retornats ne sabem que haja res profitat lur anada ans duptam que concordia alguna se puxa seguir: e perço nosaltres posats assats en gran perplexitat et considerants la longa dilacio del temps discorregut havem acordat de partir daçi en continent per anar a la dita ciutat de Calatiu per demostrar nostra diligencia en la prossecucio dels affers per los quals som tramessos e per retre en aquells nostre deute e aximateix per posar en major culpa los qui deuen venir al dit parlament si noy seran la dita jornada de la qual cosa havem assats gran dupte com hajam sentiment que ja sic faça rahonament de prorrogar la dita jornada del aplec del dit parlament: e apparie a nosaltres que si la dita jornada no eren en la dita ciutat de Calatiu aquells qui esser hi deuen o era prorrogada que per part vostra los fos protestat e fetes degudes requestes. Perque molt reverents egregis nobles et honorables senyors placiaus de certificarnos encontinent que acordaran vostres reverencies nobleses et savieses de esser fet sobre les dites coses: e en cas que acordets et vullats que façam protest ne requestes placiaus trametrens prestament vostres motius segons los quals acordarets que façam los dits protests e requestes justificant aquells tant com sia posible considerades les culpes en que aqueste seran trobats les quals nosaltres veem segons lurs debats et dilacions esser moltes car a nosaltres es estat dit que alguns volents desviar quel dit parlament nos tingue procuren esser suscitades divisions et debats en aquest regne: e en cas que hajam a protestar ne fer requestes sera necessari a nostre parer que aquelles faça sindich et procurador vostre havent en aço special poder e que sia intimat als aragoneses lo loch e lo temps en los quals se deura fer la congregacio general et les altres coses pertinents en semblant acte: e daço et de totes altres consultacions per nosaltres fahedores vos placia trametre a nosaltres cuytadament vostres respostes. Hir molt reverents egregis nobles et honorables senyors reebem letres de don Pedro Galceran de Castro et de don Lop de Gurrea responsives a nostres letres quels haviem trameses pregantlos affectuosament de part vostra que volguessen donar fi a lurs debats e questions et sobreseure en aquells: e fannos saber cascun per virtud de creença als portadors de lurs letres comanada que ells per reverencia de nostre Senyor Deu et per honor del parlament de Cathalunya et per no donar destorb en los affers que nosaltres prosseguim ells sobreseuran en no fer aplech de gents ne enantaments los uns contra los altres fins hajen rey et per tres meses dalli avant comptadors. Per altra letra havem scrit a les dites reverencies nobleses et savieses que com alguns daquest regne nos haguessen dit que ells pus fossen ajustats serien fort prests et cuits en la expedicio dels affers que prosseguim vos plagues de fernos provenir de tres correus un per trametre aqui altre per trametre als vostres missatgers qui son en regne de Valencia e altre qui nos partis de nosaltres per haverlo prest en lo cas que cuytadament sobre consultacions los haguessem a trametre dubtansnos que en Calatiu ne puscam trobar axi prest com lo cas pora occorra o que no hajen massa a costar: façenhi provenir segons los plaura vostres reverencies nobleses e savieses de les quals sia guarda et proteccio la sancta Trinitat. Scrita en çaragoça a XXIX de janer. - A vostre honor et servey apparellats vostres missatgers en Arago trameses. - Volents ja cloure e liurar al portador la present letra son açi retornats los dits mossen Guillem Ramon de Monchada e mossen Pere de Cervello los quals han a nosaltres reportat quels dessus dits discordants per reverencia del dit sanct pare et per honor del dit principat de Cathalunya et per no donar destrich ni lagui en lo aplech del dit parlament han donat loch de sobreseure en lurs questions et debats et sobre aquells fet compromes en poder del archebisbe de çaragoça et del dit don Anthon de Luna et que les gents per la dita raho aplegades sen son retornades: e mes lus han offert que ells tots seran al dit parlament en la dita ciutat de Calatiu la jornada assignada. E pus tan bon novell Deu gracies havem haut dema o laltre partirem daçi si a Deus plau per anar a la dita ciutat de Calatiu e de tot ço ques seguira per avant certificarem continuadament Deu migençant vostres reverencies nobleses et grans savieses al pus sovin que porem.

(Continúa en alguna parte..)