Mostrando entradas con la etiqueta sajorida. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sajorida. Mostrar todas las entradas

domingo, 16 de abril de 2017

saduricha

la fem aná per a condimentá les olives verdes, olives per a l'aigua, pots de olives, etc.


saduricha, ajedrea


DCVB :

SAJOLIDA SAJULIDA f.

|| 1.   Planta labiada de l'espècie Satureia hortensisanual, herbàcia, de fulles linears i blanes, flors blanques o rosades de calze acampanat; és molt olorosa i s'empra per a aromatitzar sopes, olives i altres aliments; cast. ajedrea. Los bens escarpir ells, peixent-los sajulida, Atlàntida vi. Ab quatre brotets de farigola y sajulidaVilanova Obres, xi, 70. 

|| 
2. Sajolida de bosc de muntanya: planta labiada de l'espècie Satureia montana, perenne, llenyosa a la base, de fulles coriàcies, lluents, acuminades o espinescents, flors rosades o blanques de calze tubulós; es fa per paratges montuosos i incultes; cast. ajedrea, hisopo montesino.

|| 3. Sajolida saborija borda: labiada de l'espècie Hyssopus officinalis (Flora Val. 155). V. hisop.

Sajolida, saborija borda, labiada, Hyssopus officinalis, hysop, hisop

   Var. form.: sadorija (Sadoriga e de altres bones herbes, Robert Coch 18); sadoria (Les mosques fugen, escampant per la casa aigua en què sadoria e sauch sie cuytTres. Pobr. 13); sajorida (Ruda, clauelina, sajorida, jazmir, Fr. Eximenis ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 369); saborija (Aquesta pren lla mançanella de la muntanya e spígol e ysop e saboriga e sàluia e ginestaMicer Johan 324; Saborija, herba de flor poc important però de bona olor, Agustí Secr. 21; Comparable és a la flor de la gerda saboritja
J. Verdaguer); sahorida (Sia collida sahorida en lo ple de la luna
Micer Johan 432); senyorida (Un coxí de senyorida, Riber Sol ixent 13); sadolia; saldorija; sobrija; sajolina.

Fon.: 
səʒulíðə (Conflent, Cardona, Solsona, Igualada, Vallès, Barc., Penedès, Valls, Men.); saʧoɾíða (Val.); səβuɾíʒə (Empordà, Camp de Tarr.); saβoɾíʤa (Alcanar, Freginals, Benassal); saβoɾíʧa (Val.); saðoɾíʒa (Tortosa, Aiguaviva d'Aragó); saðuɾíʤa (Calasseit, Pena-roja); saðuɾíʒa (Morella); saðolíɛ (Tremp); saɫðoɾíʒa (Baix Maestrat); suβɾíʒə (Caldes de Ma.); səʒulínə (Blancafort); səɲoɾíðə (Mall.).
 

Etim.: 
del llatí saturĕiamat. sign. ||||
1, 2. La forma 
saborija de l'analogia de sabor, senyorida de la de senyora.