Mostrando entradas con la etiqueta tords. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tords. Mostrar todas las entradas

viernes, 31 de julio de 2026

Tornes, Torrar, Torrid, Tort, Torser, Torsser - Tórdola - Tortuga

Tornes, s. f., tournois, sorte de monnaie.
Fig. et allusiv.
E m plai quan la trega es fracha
Dels Esterlins e dels Tornes.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Et me plaît quand la trêve est rompue des Sterlings et des Tournois.
ESP. Tornes (Tornés). (chap. Tornesa, torneses, classe de moneda.)
 
Torrar, v., lat. torrere, torréfier, brûler, enflammer.
Part. prés. La regio dita zona, o cintha torrida, quar es torrant.
Eluc. de las propr., fol. 108.
La région dite zone, ou ceinture torride, car elle est brûlante.
Part. pas. En vinagre mollat et apres torrat... fa estronudar (: estornudar).
Eluc. de las propr., fol. 203.
En vinaigre mouillé et après torréfié... fait éternuer.
CAT. ESP. Torrar. PORT. Torrear. (chap. Torrá, torrás de caló : yo me torro, torres, torre, torrem o torram, torréu o torráu, torren; torrat de La Torre del Compte, torrats, torrada de pa de pintadó, torrades; torraré; torraría; si yo torrara.)
 
Torrá, torrás de caló : yo me torro, torres, torre, torrem o torram, torréu o torráu, torren; torrat de La Torre del Compte, torrats, torrada de pa de pintadó, torrades; torraré; torraría; si yo torrara
 
2. Torrid, adj., lat. torridus, torride, brûlant.
La regio dita zona, o cintha torrida. Eluc. de las propr., fol. 108.
La région dite zone, ou ceinture torride.
ESP. (Tórrido) PORT. IT. Torrido. (chap. Tórrid, torrids, tórrida, tórrides : que fa caló, com alguna nit de estiu; calén; cachondo.)
 
Tórrid, torrids, tórrida, tórrides : que fa caló, com alguna nit de estiu; calén; cachondo
 
Tort, s. m., lat. turdus, tourd, sorte d'oiseau.
Si cum es de tort o de tria.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ainsi comme il est de tourd ou de grive.
CAT. Tord. ESP. PORT. IT. Tordo. (chap. Tort, torts; tord, tords; tordet, tordets; tordolet, tordolets. La griba o griva es un atra classe de muixó; gribes o grives.)
 
Tort, torts; tord, tords; tordet, tordets; tordolet, tordolets. La griba o griva es un atra classe de muixó; gribes o grives.
 
Torser, Torsser, v., du lat. torquere, tordre, recourber, tergiverser, biaiser.
Pren l' als cabelhs, comens' a torser,
Aitan can poc, ab ambas mas.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Elle le prend aux cheveux, commence à tordre, autant qu'elle peut, avec les deux mains.
Torcen sas mas, li disia. Passio de Maria.
En tordant ses mains, lui disait.
Sai ni lai non torsera. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Çà ni là ne biaisera. 
Pren sa linha, e vol anar per drecha via, so es drecha entencio non pas torssen. V. et Vert., fol. 59.
Prend sa direction, et veut aller par droite voie, c'est-à-dire par droite intention non pas en tergiversant.
Loc.
Ni m part de lui, e vauc dreg, qui que s torsa.
Rambaud de Vaqueiras: Ils hom tan.
Et je ne me dépars d'elle, et je vais droit, qui que ce soit qui se torde. 
Baizera 'l tan la boc' en torsens,
Si que dos mes hi paregra lo seings.
B. de Ventadour: Quant erba vertz. Var.
Je lui baiserais tant la bouche en tordant, si bien que deux mois y paraîtrait le signe.
Part. pas. Nas tort, mal talhat.
(chap. Nas tort - torsut -, mal tallat.)
Cominal: Comtor d'Apchier.
Nez tordu, mal taillé.
Esser batut ni tort. V. de S. Honorat.
Être battu et tordu.
Fig. Si la entencios de ton cor es torta. V. et Vert., fol. 62.
(chap. Si la intensió de ton cor es torta : no dreta, torsuda.)
Si l'intention de ton coeur est tordue.
Loc. Cant ieu vos quis,... 
Respondes mi a boca torta. 
Passio de Maria.
Quand je vous interroge,... vous me répondez à bouche tordue (par une grimace).
ANC. FR. Un vil esclave qui tortoit
De la filace enquenonillée.
R. Garnier, Trad. d'Hippolyte, act. II, choeur. 
As autres nuef a le col tors.
Roman du Renart, t. II, p. 302.
CAT. ESP. PORT. Torcer. IT. Torcere. (chap. Torse, torses : yo me tórsego, tú te torses, tors, torsem, torséu, torsen; retortigá, retortigás un turmell; torsut, torsuts, torsuda, torsudes; tort, torts, torta, tortes (tamé a qui li falte un ull); torseré; torsería; si yo me torseguera o torsiguera un peu. Vore a Don Moissés, boca torta, al llibre Lo Camí en chapurriau.)
 
Don Moissés, lo maestre, díe assobín que ell nessessitabe una dona mes que un guiso
 
2. Torcio, Torsio, s. f., lat. tortio, torsion, entorse.
Quan accideys... fractura, dislocatio o torcio. Trad. d'Albucasis, fol. 56.
Quand arrive... fracture, dislocation ou entorse.
- Torture, tranchée, colique.
Per so soven hom ha torsios et dolor de ventre. Eluc. de las propr., fol. 31.
Pour cela on a souvent tranchées et douleur de ventre.
IT. Torzione. (ESP. Torsión.) (chap. Torsió, torsions; retortigamén, retortigamens; retortigada, retortigades.)
 
3. Torsement, s. v., tortuosité, tordure. 
Verga,... si, novela, pren torsement, quan es indurzida torna drecha dificilment. Eluc. de las propr., fol. 225.
Verge,... si, jeune, elle prend tortuosité, quand elle est endurcie elle retourne droite difficilement.
CAT. Torciment. ESP. Torcimiento. (chap. Torsimén, torsimens; torsemén, torsemens; belcadura, belcadures de una verga pera fé una gallata.)
 
4. Torsedura, s. f., tordure, entorse.
Si vostr' auzel, per torsedura,
N' a cais fraita la pluma.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau, par tordure, en a quasi brisé la plume.
ANC. CAT. Torsedura. ESP. PORT. Torcedura. (chap. Torsedura, torsedures.)
 
5. Tort, s. m., tort.
Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
Voilà tout le tort en quoi vous m'avez trouvé.
Fan del dreg tort, e del tort dreg. V. et Vert., fol. 15.
(chap. Fan del dret tort, y del tort dret.)
Font du droit tort, et du tort droit.
Adv. comp. La volia a tort dezeretar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
La voulait à tort déshériter.
A gran tort mi fai doler.
Pons d'Ortafas: Si ai perdut.
À grand tort me fait douloir.
Menar de tort en travers.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es.
Mener de tort en travers (à tort et à travers).
CAT. Tort. ESP. Tuerto. PORT. IT. Torto. (chap. Tort, torts, torta, tortes; que no está recte o no va dret, torsut; que li falte un ull. Mas del Tort o de la Torta a Los Ports de Beseit.)
 
pintura, cuadro, masía, puertos de Beceite
 
6. Tortuos, adj., lat. tortuosus, tortueux, qui va de travers, en tournant.
Os spongios,... le qual es... tortuos.
Requier via drecha, no va per tortuoza.
(chap. Busque vía dreta, no va per tortuosa; per ejemple, lo GR8 Beseit - Tortosa, aon encara ñan restos de una calsada romana.)
Eluc. de las propr., fol. 15 et 120.
Os spongieux,... lequel est... tortueux.
Recherche voie droite, ne va pas par tortueuse.
CAT. ESP. PORT, IT. Tortuoso. (chap. Tortuós, tortuosos, tortuosa, tortuoses, com les curves de la carretera Valderrobres - Tortosa.)
 
7. Tortuosament, adv., tortueusement.
Quan so restauratz tortuosament. Trad. d'Albucasis, fol. 66.
Quand sont restaurés tortueusement.
ESP. Tortuosamente. (chap. Tortuosamen.)
 
8. Tortuositat, Tortuozitat, s. f., lat. tortuositatem, tortuosité.
Va a tortuositat. Trad. d'Albucasis, fol. 31.
Va à tortuosité.
Aurelhas,... la tortuozitat es cauza qu' el so intra lentament.
Eluc. de las propr., fol. 15.
Oreilles,... la tortuosité est cause que le son entre lentement.
ESP. Tortuosidad. (chap. Tortuosidat, tortuosidats.)
 
9. Tortesa, s. f., tortuosité.
La tortesa del terme. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 15.
La tortuosité du terme.
10. Tortos, s. m., bâton noueux, gourdin.
Batero lo mot vilanamen ab grans tortos.
(chap. Lo van batre (esbatussá) mol villanamen en grans garrots en nugos.)
V. et Vert., fol. 61.
Le battirent moult vilainement avec de grands gourdins. 
 
11. Torta, s. f., poussée, secousse.
Anc no 'l det...
Mas una torta coma tor.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Oncques il ne lui donna... qu'une poussée comme taureau.
CAT. Torta.
 
12. Tortelh, s. m., gâteau de forme circulaire.
E 'ls pros homs paysseria d' un tortelh.
P. Cardinal: Tos temps azir.
Et les preux hommes je nourrirais d'un gâteau. 
Loc. Senher, fag vos an mal tortel. V. de S. Honorat.
Seigneur, ils vous ont fait mauvais gâteau. 
ANC. FR. De ma paste m'a fet tortel.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 18.
CAT. Tortell. (chap. Tortella, tortelles; rosca, rosques.)
 
Tortella, pastas, panaderías, hornos, forn, Ibáñez Urquizú, Bosque Caballé
 
13. Tortillo, s. m. dim., tortillon, petit gâteau en forme de couronne.
De que fezem LXX tortillos del sestier, et pezet cascun tortillon.
Cartulaire de Montpellier, fol. 59.
De quoi nous fîmes soixante-dix tortillons du setier, et pesa chaque tortillon.
 
14. Tortor, s. m., lacet, garrot.
Als autres pendutz emblaria
Cordas o bendels o tortors.
P. Cardinal: D' Esteve de Belmon.
Aux autres pendus il déroberait cordes ou bandelettes ou garrots.
- Torturier, bourreau, qui torture.
Demonis que avian nom tortors. Libre de Tindal.
Démons qui avaient nom torturiers.
Adj. E 'l coms de Montfort manda sos ministres tortors. Guillaume de Tudela.
Et le comte de Montfort commande ses ministres torturiers.
IT. Tortore.
 
15. Tortura, s. f., lat. tortura, torture, tordure.
Lo cal sofria la tortura. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 7.
(chap. Lo cual patíe la tortura; “sufríe” no seríe castellanisme, com se veu mol cla aquí y a datres paraules anteriós.)
Lequel souffrait la torture.
No m pot far tortura
Vens ni glatz.
(chap. No me pot fé tortura ni lo ven ni lo gel.)
Pierre d'Auvergne: Ben ha.
Ne me peut faire torture vent ni glace.
Fig. En autr' afar semblera gran tortura
Que sylh qu' ieu am ponhes en me aucir.
G. Faidit: Tant a.
En une autre affaire il semblerait grande torture que celle que j'aime s'efforçât de m'occire.
Adv. comp. A tortura
Perdon li voutz lur dreitura.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Par tordure les courbés perdent leur droiture.
 
CAT. ESP. PORT. IT. Tortura. (chap. Tortura, tortures.)
16. Torturier, adj, tortueux, sinueux, détourné.
Al ribaut platz la via torturieira. 
P. Cardinal: Tals cuida. Var.
Au ribaut plaît la voie tortueuse.
Fig. Aissi fai lo mentir parer
Lo fals coratge torturier.
P. Cardinal: Anc no vi.
Ainsi le mentir fait paraître le faux sentiment tortueux.
Us non es dreituriers,
Ans es ab tort, qui pot, pus torturiers.
G. Riquier: Fortz guerra.
Un n'est pas juste, mais est avec tort, qui peut, plus tortueux.
 
17. Tortezir, v., tortiller.
Fai la camba tortezir. 
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Fais la jambe tortiller.
 
18. Tortis, adj., tordu.
Fermamens lo liero ab grans liams tortis. Roman de Fierabras, v. 1831.
Fermement ils le lièrent avec de grands liens tordus.
ANC. FR. 
L'ormeau est embrassé de la vigne tortisse. Du Bartas, p. 381.
Pour sortir d'un dédale et labyrinthe si flexueux et tortis.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 313.
 
19. Tortis, s. m., bas. lat. tortisius, torche.
Hom qui fara tortis o candelas de sera. Coutume de Condom.
(chap. Home que fará antorches o candeles (veles) de sera.)
Homme qui fera torches ou chandelles de cire.
 
20. Destorser, v., détordre, dévier, détourner.
L' aigua que sol far son cors
Per las nars, desvia s' aillors,
Car l' aer intra trop per forsa,
E coven se qu' ela s destorsa, 
E, per destorser, torna escuma.
Deudes de Prades, Auz. cass.
L'eau qui a coutume de faire son cours par les narines, se dévie ailleurs, parce que l'air entre trop par force, et il faut qu'elle se détourne, et, pour (se) détourner, elle devient écume.
Part. pas. Destortz son entresseing.
Garins d'Apchier: Aissi com hom.
Déployées sont les enseignes.
Si no vesem vostra seinha destorta
Contra Frances.
Montan Sartre: Coms de.
Si nous ne voyons votre enseigne déployée contre Français.
Loc. fig. Fan bobanz ab enseingna destorta. 
B. Calvo: S' ieu dirai.
Font bombance à enseigne déployée.
ANC. FR.
Brandist la hanste, détort le confenon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 1635.
CAT. ESP. PORT. Destorcer. IT. Distorcere. (chap. Destorse, destorses; 
desviá, desviás.)
 
21. Destorta, s. f., désordre, relâchement.
Fig. Roma, per razo,
Avetz manta destorta
Dressad' a bando.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Rome, avec raison, vous avez maint relâchement redressé sans réserve.
 
22. Entorsezir, Entorssezir, v., tordre, entortiller, lier.
Fig. Dreitz non es mais volers,
Quar l' entorssezis avers.
P. Cardinal: L' afar del comte.
Le droit n'est que le vouloir, parce que l'avoir l'entortille.
 
23. Estorser, Extorser, Estorcer, v., lat. extorquere, tordre.
Si tu lhi fas mal o lhi estorsses la man. Liv. de Sydrac, fol. 106.
(chap. Si tú li fas mal o li torses la ma.)
Si tu lui fais mal ou lui tords la main.
- Arracher, extraire, enlever, prendre, délivrer, débarrasser, échapper.
Per los sieus estorser.
Guillaume, Moine de Beziers: Quascun plor.
Pour les siens arracher.
Si s poiria ben estorcer fugen.
(N. E. Esta frase le va al pelo a Carlos Puigdemont.)
Rambaud d'Orange: Aissi cum cel.
Pourtant il se pourrait bien délivrer en fuyant.
Donatz l' en a beure per forsa,
Si voletz que de set estorsa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Donnez-lui-en à boire par force, si vous voulez que de soif il se délivre.
Anc no s' esduis de cellei ni s' estortz.
A. Daniel: Sols sui que.
Oncques ne se retira de celle-là ni s'arracha. 
- Extorquer. 
Plus extorssan que no deben.
Entro que extorquan X o XV.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 22 et 25.
Plus ils extorquent qu'ils ne doivent.
Jusqu'à ce qu'ils extorquent dix ou quinze.
Part. pas. Can n' auretz lo suc estortz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand vous en aurez extrait le suc.
Ieu il fatz saber
Qu' En Benrenguier (Berenguier) li a 'l castel estort. 
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je lui fais savoir que le seigneur Bérenger lui a le château enlevé.
 
Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna
 
N' es la claus estorta. 
T. de Bertrand et de Jausbert: Jausbert.
La clef en est tordue.
Fig. Pretz es estortz qu' era guastz e malmes.
Aimeri de Peguilain: En aquel temps.
Mérite est échappé qui était gâté et déplacé.
CAT. ESP. PORT. Estorcer. IT. Storcere.
 
24. Estorsio, Extorsion, Extortion, s. f., lat. extorsionem, arrachement, extraction.
Estorsio de la peyra. Trad. d'Albucasis, fol. 30.
Arrachement de la pierre.
- Extorsion.
Per tolre alcun abus et extortion de pecunias. Statuts de Provence. Bomy, p. 9. 
Pour enlever aucun abus et extorsion d'argents.
Far alcuna extorsion ni greuge. Chronique des Albigeois, col. 82 et 83.
Faire aucune extorsion et dommage.
CAT. Extorsió. ESP. Extorsión. PORT. Extorsão. IT. Estorsione.
(chap. Extorsió, extorsions.)
 
25. Estorsa, s. f., arrachement, délivrance.
A l' estorsa d' els ac tal trapei.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
À la délivrance d'eux il y eut tel tumulte.
 
26. Estorsement, Estorsemen, s. m., arrachement, délivrance.
Ben c' om fassa per son estorsemen 
De mort totz.
T. de Granet et de Bertrand: Pos anc no.
Bien qu'on fasse pour sa délivrance de mort tout.
L' estorsement del mal. Trad. de Bède, fol. 9.
La délivrance du mal.
ANC. ESP. Estorcimiento. IT. Storcimento. 
 
27. Redorta, s. f., riorte, hart.
Puis a gran redorta culida,
Et a 'l per la gola liat.
Roman de Jaufre, fol. 15.
Puis il a grande hart cueillie, et l'a par la gorge lié.
IT. Ritorta.
- Redoute, fort, forteresse.
Combatam la redorta, c' ades la poirem pendre. Guillaume de Tudela.
Que nous attaquions la redoute, vu qu'incessamment nous la pourrons prendre.
- Limite, circonscription, territoire.
Hom lo gitet de la redorta de Belcaire. Cartulaire de Montpellier, fol. 67.
On le chassa de la circonscription de Beaucaire.
 
Tortre, s. f., lat. turturem, tourterelle.
Puey que la tortre a perdut son par, jamays no se ajosta ab autra.
V. et Vert., fol. 93.
Depuis que la tourterelle a perdu son compagnon, jamais elle ne s'accouple avec autre.
Los coloms per humilitatz
E las tortres pes castetatz.
Los VII Gaugz de la Maire.
(chap. Los coloms per humildat
y les tórdoles per castidat.)
Les colombes par humilité et les tourterelles par chasteté.
ANC. FR. La veuve tourtre en son ramage
Se lamenter dessus un tronc.
Ronsard, t. II, p. 1530.
IT. Tortore.
 
2. Tortret, s. f., tourterelle.
Tortretz... es cum columba. Eluc. de las propr., fol. 148.
Tourterelle... est comme colombe.
 
3. Tordola, s. f., tourterelle.
Ufriron doas tordolas. Trad. d'un Évang. apocr.
Offrirent deux tourterelles.
CAT. ESP. (Tórtola) Tortola. IT. Tortola, tortora. (chap. Tórdola, tórdoles; tordolet, tordolets, tordoleta, tordoletes; es un muixó mol acomparat al colom.)
 
 
Tortuga, s. f., tortue.
Tortuga marina o de bosc.
Tortuga,... alcuna fluvial... autra terrestra.
Eluc. de las propr., fol. 57 et 261.
Tortue marine ou de bois.
Tortue,... aucune fluviale... autre terrestre.
CAT. ESP. Tortuga. (chap. Tortuga, tortugues, com les ninja. A Beseit sol ne hay vist una prop del riu Ulldemó.) 
 
Lo agüelo y lo Mar.

miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, VII.

VII.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Entre ells tres no cabíen les discussions. Cadaú acatabe lo puesto que li corresponíe a la pandilla. Daniel, lo Mussol, sabíe que no podíe imposás al Moñigo, encara que tinguere una inteligensia mes desperta que la seua, y Germán, lo Tiñós, reconeixíe que estabe per deball dels atres dos, a pesá de que la seua experiensia en muixóns ere mol mes sutil y vasta que la dells. La prepotensia, aquí, la determinabe lo bíceps y no la inteligensia, ni les habilidats, ni la voluntat. Después de tot, alló ere una cosa raonable, pertinén y lógica. Daniel, lo Mussol, ere lo únic capás de alcansá los trens de mercansíes en ple aufec de pujada y encara los mixtos si no veníen descarregats o en una máquina nova.
Lo Moñigo y lo Tiñós corríen menos que ell, pero les cames ligeres tampoc justificaben una primassía. Representabe una estimable cualidat, pero sol assó. A les tardes dels domenges y durán les vacassións del estiu los tres amics frecuentaben los prats y los montes y lo rogle de les birles y lo riu. Los seus entreteniméns eren variats, cambiáns y una mica salvaches y elementals. Es fássil trobá diversió, an eixa edat, a consevol puesto. En les masseches féen, a vegades, terribles carnisseríes de tords, merles y gribes. Germán, lo Tiñós, sabíe que los tords, les merles y les gribes, de la mateixa familia, se trobaben milló que a datra part, a les gabarreres y a les bardisses, a les hores de caló. Pera matáls als abres o a la vía, enchampánlos encara mich adormits, ere pressís matiná. Per assó preferíen buscáls en plena canícula, calina, cuan los animals féen la michdiada en perea entre la malea. Lo tiro ere, aixina, mes curt, lo blanco mes reposat y la pessa ressultabe mes segura. Pera Daniel, lo Mussol, no existíe cap plat mes selecto que los tords en arrós. Si ne cobrabe un li agradabe, inclús, desplomál ell mateix y de esta forma va pugué vore un día que casi tots los tords teníen miseria deball de les plomes. Li va dessepsioná la resposta del Tiñós al comunicáli lo seu maravillós descubrimén.

- ¿Ara ten enteres? Casi tots los muixóns tenen brutíssia deball de les plomes. Segóns mon pare, a mí me va apegá les calves un mussol. Daniel, lo Mussol, se va fé lo propósit de no intentá mes descubriméns en los muixóns. Si volíe sabé algo dells ressultabe mes cómodo y rápit preguntálay al Tiñós. Datres díes anaben al corro de birles a jugá una partida. Aquí, Roc, lo Moñigo, los aventajabe de forma contundén. De res servíe que los dixare una apressiable ventaja inissial; al acabá la partida, ells apenes se habíen mogut de la puntuassió obtinguda de grassia, mentres lo Moñigo rebassabe, sense esfors, lo máxim. An este joc, lo Moñigo demostrabe la forsa y lo pols y la destresa de un home ya dessarrollat. Als campeonats que se selebraben per a la Virgen, lo Moñigo - que partissipabe en casi tots los homens del poble - may se classificabe per deball del cuart puesto. San germana la Sara se sulfurabe per esta precossidat.

- Bestia, bestia - díe -, que sirás mes bestia que ton pare.

Paco, lo ferré, la mirabe en ulls esperansats.

- Aixina u vullgue Deu - afegíe, com si resare.

Pero, potsé, aon los tres amics trobaben un entretenimén mes inténs y complet ere al riu, al atre costat de la tasca de Quino, lo Manco. Se obríe, allí, un prat mol gran, en una carrasca grandíssima al mich, y, al fondo, una escarpada muralla de roca viva que los independisabe del resto de la vall. Enfrente de la muralla estabe la Badina del Inglés y, uns metros mes aball, lo riu se desllissabe entre roques y códuls, en poca fondaria.
An esta sona peixcaben cangrejos a sarpeta, en la ma, eixecán en cuidadet los bolos y pessigán en forsa als animalets per la part mes ampla de la clasca, la crosta de los crustáceos, mentres estos se retortigaben y obríen y tancaben patosamen les seues pinses en un radé intento de evasió inútil. Atres vegades, al Toll del Inglés, peixcaben sentenás de peixets que navegaben en bangs tan numerosos que, assobín, les aigües negrejaben per la seua abundansia. Només calíe aviá a la badina una caña en consevol sebo artifissial de colós chillóns pera enchampáls a dotsenes. Lo roín va sé que, 
degut a la abundansia y a la fássil peixca, los sagals van escomensá a subestimáls y van acabá despressiánlos del tot. Y tamé passabe en les sireres de alborsé, serves, mores y avellanes silvestres. Cooperabe no poc a fomentá este desdén lo fet de que don Moissés, lo maestre, preferiguere als estudiáns que passaben tontamen les seues hores libres arreplegán mores o serves pera obsequiá en elles a les seues mares. O be, peixcán madrilles. Y, per si aixó fore poc, estos mateixos sagals eren los que al final de curs obteníen diplomes, puntuassións de sobressaliente y mensións honorífiques. 

Roc, lo Moñigo, Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, sentíen per nells un desdén tan fondo per lo menos com lo que los inspiraben les mores, les serves y les madrilles.
A les tardes bascoses de estiu, los tres amics nadaben a la Badina del Inglés. Constituíe un plaé inigualable sentí la pell en contacte directe en l´aigua, refrescánse. Los tres nadaben a gosset, esquichán y removén les aigües de tal manera que, mentres durabe la inmersió y los cabussóns, no se barruntabe, sen metros riu aball y uns atres tans riu amún, la mes insignificán siñal de vida. Una de estes tardes, mentres se secaben, tombats al sol al prat de la carrasca, Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, se van enterá de lo que volíe di tindre lo ventre sec y de lo que ere un aborto. Teníen, entonses, set y vuit añs, respectivamen, y Roc, lo Moñigo, se tapabe en uns calsonsillos recusits en lo de detrás dabán y lo Mussol y lo Tiñós se bañaben en pilota picada perque encara no los habíe naixcut la vergoña. Va sé Roc, lo Moñigo, qui los hi va despertá aquella mateixa tarde. Sense sabé encara per qué, Daniel, lo Mussol, relassionabe tot aixó en una conversassió tinguda en sa mare, cuatre añs abáns, al amostráli ell la estampa de una exuberán vaca holandesa.

- Qué maja, ¿verdat, Daniel? Es una vaca lechera - va di sa mare.

Lo chiquet la va mirá tot parat. Ell sol habíe vist lleit a les cassoles, peroles, lecheres y cantes.

- No, mare, no es una vaca lechera; mira, no té cantes - va di.

La mare sen enríe silensiosamen de la seua ingenuidat. Sel va ficá a la faldeta y li va aclarí: - Les vaques lecheres no porten cantes, fill.
Ell la va mirá de frente pera adiviná si lo engañabe. Sa mare sen enríe. Va intuí Daniel que algo, mol amagat, ñabíe detrás de tot alló. Encara no sabíe que existiguere "aixó", perque sol teníe tres añs, pero en aquell momén u va pressentí.

- ¿Aón porten la lleit entonses, mare? - va indagá, en un afán de aclaríu tot.

Sa mare sen enríe encara. Va farfallá una mica, sin embargo, al contestáli:

- A... La pancha, claro - va di. Com una explosió va ressoná la perplejidat del chiquet:

- ¿Quééééé?

- Que les vaques lecheres porten la lleit a la pancha, Daniel - va afegí ella, y li apuntabe en la chata ungla lo mamellám preto de la vaca de la estampa. Va dudá un momén Daniel, lo Mussol, mirán les mamelles esponjoses; va siñalá lo mugró.

- ¿Y la lleit ix per eixe gra? - va di.

- Sí, fillet, per eixe gra ix.

Aquella nit, Daniel no va pugué parlá ni pensá en atra cosa. Intuíe en tot alló un misteri

velat pera nell, pero no pera sa mare. Ella sen enríe com no solíe enríuressen datres vegades, al preguntáli atres coses. Paulatinamen, lo Mussol sen va aná olvidán de alló. Mesos después, son pare va comprá una vaca. Mes tart va vore les vin vaques del boticari y les va vore muñí. Daniel, lo Mussol, sen enríe mol después, sol de recordá que se habíe pensat que les vaques sense cantes no donaben lleit.

Aquella tarde, al prat de la carrasca, a la vora del riu, mentres lo Moñigo parlabe, ell sen va enrecordá de la estampa de la vaca holandesa. Acababen de bañás y un airet afilat los secabe lo cos en fredes llengüetades. Encara aixina, flotabe una calina apegalosa al ambién. Tombats pancha per amún al prat, van vore passá per damún dells un muixó mol gran.

- ¡Mireu! - va chillá lo Mussol -. Seguramen sirá la sigüeña que espere la mestra de La Cullera. Va en eixa direcsió.

Va tallá lo Tiñós: - No es una cigüeña; es una grulla. Lo Moñigo se va assentá a la herba apegán los labios en un gesto furo y enfurruñat. Daniel, lo Mussol, va contemplá en enveja cóm se unflabe y desunflabe la seua enorme pitralera.

- ¿Qué dimoni de sigüeña espere la maestra? ¿aixina estéu encara? - va di lo Moñigo.

Lo Mussol y lo Tiñós se van eixecá tamé, assentánse a la herba. Los dos miraben

anheláns al Moñigo; intuíen que algo los diríe de "aixó". Lo Tiñós li va doná peu.

- ¿Quí porte los chiquets, entonses? - va di.
Roc, lo Moñigo, se manteníe serio, consién de la seua superioridat en aquell momén.

- Lo parí o criá - va di, sec, rotundo.

- ¿Lo criá? - van preguntá, a dúo, lo Mussol y lo Tiñós.

L´atre va remachá:

- Sí, lo parí. ¿Hau vist alguna vegada criá a una conilla? - va di.

- Sí.

- Pos es igual.

A la cara del Mussol se va dibuixá un cómic gesto de sorpresa.

- ¿Vols di que tots som conills? - va aventurá.

Al Moñigo li molestabe la torpesa de los seus interlocutós.

- No es assó - va di -. En ves de una conilla es una dona; la mare de cadaú.

Va brillá a les nines del Tiñós un extrañ resplandó de inteligensia.

- La cigüeña no porte los chiquets entonses, ¿verdat? Ya me pareixíe raro a mí - va explicá -. Yo me día, ¿Per qué mon pare ha de tindre deu visites de la sigüeña y la Chata, la veína, cap, y está dessichán tindre un fill y mon pare no ne volíe tans?

Lo Moñigo va acachá la veu. Al voltán ñabíe un silensio que sol trencaben lo cristalino chapoteo dels rápits del riu y lo suave rose del ven contra les fulles.
Lo Mussol y lo Tiñós teníen la boca uberta.

Va di lo Moñigo: - Los fa mol mal, ¿sabéu?

Van estallá les dudes del Mussol:

- ¿Y tú cóm saps totes estes coses?

- Assó u sap tot cristiano menos vatros dos, que vivíu encantats - va di lo Moñigo -.
Ma mare se va morí de tan doló que va tindre cuan vach naixe yo. No se va ficá dolenta ni res; se va morí de doló. Ñan vegades que, per lo vist, lo doló no se pot resisstí y se mor un. Encara que no estigues dolén, ni res; sol es lo doló. - Emborrachat per la ávida atensió del auditori, va afegí -: datres dones se partixen per la mitat. Lay hay sentit di a la Sara.

Germán, lo Tiñós, va preguntá:

- Mes tart sí que se fiquen dolentes, ¿no es sert?

Lo Moñigo va assentuá lo misteri de la conversa acachán encara mes la veu:

- Se fiquen dolentes al vore al chiquet - va confessá -. Los chiquets naixen en lo cos ple de pelussa y sense ulls, ni orelles, ni nas. Sol tenen una boca mol gran pera mamá. Después los van eixín los ulls, les orelles, y lo nas y tot lo demés. Daniel, lo Mussol, escoltabe les paraules del Moñigo tot tremolós y espectán. Dabán dels seus ulls se obríe una nova perspectiva que no ere datra cosa que la justificassió de la vida y de la humanidat. Va sentí de repén vergoña de trobás despullat del tot al aire libre. Y, al mateix tems, va experimentá un amor remossat, vibrán y impulsivu per sa mare. Sense ell sabéu, notabe, per primera vegada, dins dell, la emossió de la consanguinidat. Entre ells ñabíe un víncul, algo que fée, ara, de sa mare una causa imprescindible, nessessaria. 

La maternidat ere mes hermosa aixina; no se debíe al azar, ni al capricho una mica absurd de una sigüeña. Va pensá Daniel, lo Mussol, que de cuan sabíe de "aixó", ere aixó lo que mes li agradabe; lo sabés consecuensia de un gran doló y la coinsidensia de que eixe doló no lo haguere esquivat sa mare perque dessichabe tíndrel pressisamén an ell.

Desde entonses, va mirá a sa mare de un atra manera, desde un ángul mes humano y simple, pero mes sinsé y en mes estremessimén. Ere una sensassió extraña la quel embargabe en presensia seua; algo aixina com si lo seu pols palpitare al uníssono, uniformemen; una impresió de paralelisme y mutua nessessidat.

Desde aquell día, Daniel, lo Mussol, sempre que anabe a bañás a la Badina del Inglés, portáe uns calsonsillos vells y recusits, com lo Moñigo, y se ficabe lo de detrás dabán.
Y, entonses, pensabe en lo feo que debíe sé ell al naixe, en tot lo cos cubert de pelussa y sense ulls, ni orelles, ni nas, ni res... sol una enorme boca afanosa de chuplá.
"Com un top", pensabe. Y lo primé estremessimén se transformabe al poc rato en unes carcañades espasmódiques y contagioses.