Mostrando entradas con la etiqueta vímec. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta vímec. Mostrar todas las entradas

miércoles, 16 de septiembre de 2026

Vim, Vimener - Vinha, Vinna, Vit, Vin, Vi - Envinagrar

Vim, s. m., lat. vimen, osier, saule. 
Pois brotona 'l vim.
A. Daniel: Chanson d'un. 
Puisque l'osier bourgeonne.
Guillems, de claustra us vim
Issir enseing ab un vim.
T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.
Guillaume, de cloître nous vous vîmes sortir ceint avec un osier.
ANC. CAT. Vim. ESP. Vimbre (mimbre). PORT. Vime. IT. Vime, vimine.
(chap. Vime, vimes, per ejemple de sarguera, sargueres; vímec, vimecs.)

Cabezudos en Beceite Nicolás

2. Vimener, s. m., oseraie, lieu planté d'osiers.
Aubareda et vimener. Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil.
Albarède et oseraie.
ANC. FR. Certaine vismière et leze contenant environ deux journeaux.... 
Tenir et exploiter certaine vismière.
Titres de 1537 et de 1545. Du Cange, t. VI, col. 1652.
PORT. Vimeiro. (chap. Vimené, vimenés; sargueral, sarguerals.)

Vimené, vimenés; sargueral, sarguerals

Vinha, Vinna, s. f., lat. vinea, vigne, lieu planté de vignes.
No i guardetz camp ni vinha ni ort.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Que vous n'y regardiez champ ni vigne ni jardin.
Que tu sias d' aquels lials obriers 
Que Dieus met en la vinha. 
Izarn: Diguas me tu.
Que tu sois de ces loyaux ouvriers que Dieu met dans la vigne.
CAT. Vinya. ESP. Viña. PORT. Vinha. IT. Vigna. (chap. Viña, viñes; viñeta,
viñetes.)

Garnacha peluda, borruda, vellosidad, envés de la hoja

2. Vit, s. f., vitis, vigne, pied de vigne.
Hom adoncx poda las vitz. Brev. d'amor, fol. 46.
Alors on taille les vignes.
De bona vit, quan razina,
Deu hom amar son razim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.
De bonne vigne, quand elle produit des raisins, on doit aimer son razin.
Fig. Yeu soi la vitz e vos es las brancas e las fuelhas. V. et Vert., fol. 37.
Je suis la vigne et vous êtes les branches et les feuilles.
ESP. Vid. PORT. Vide. IT. Vite.

3. Vin, Vi, s. m., lat. vinum, vin.
Fuecx d' amor escart e destreing
Que vins ni l' aiga no l' esteing.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Feu d'amour tenace et concentré que vin ni l'eau ne l'éteint.
Ab vin blan la devetz lavar.
(chap. En vi blang o blanc la debéu rentá o llavá.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Avec vin blanc vous la devez laver.
Celier a metre vis. Eluc. de las propr., fol. 228.
Cellier à mettre vins. 
Fig. Orguelh es lo vi del diable. V. et Vert., fol. 6.
(chap. (L') orgull es lo vi del diable o dimoni.)
Orgueil est le vin du diable.
CAT. Vi. ESP. Vino. PORT. Vinho. IT. Vino. (chap. Vi, vins; vinet, vinets.)

Un vinet per al ermitaño del grupo. Fa sis añs, per La Rioja, vam está a Elciego als apartaméns de Bodegas Valdelana y vam vore la bodega espectacular que tenen. botellicas a blogspot es lo meu blog de vins y begudes en alcohol.

4. Vinher, Vinhier, s. m., vignoble.
Una vinha que es el vinher, lo qual vinher es apelat Vinher. 
Tit. de 1272. Arch. du Roy., J, 4.
Une vigne qui est au vignoble, lequel vignoble est appelé Vignoble.
Vinha... o vinhiers. Tit. de 1270. DOAT, t. LXXXIX, fol. 69.
Vigne... ou vignoble.
ANC. CAT. Vinyer.

5. Vinayres, Vinares, s. m., vignoble.
Deves l' adreg del vinares
Peyras i rogan mot espes.
V. de S. Honorat.
Devers le droit (à droite) du vignoble les pierres y roulent moult épais.

6. Vinaria, s. f., du lat. vinarius, cave à vin.
Vinaria, es celier a metre vis. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. Cava, es bodega pera ficá vins.)
Cave, c'est cellier à mettre vins.

7. Vinenc, adj., vineux, couleur de vin.
Gotas de sanc vinencas. Eluc. de las propr., fol. 266. 
(chap. Gotes de sang o sanc vinoses : del coló del vi negre : roch.)
Gouttes de sang vineuses.

8. Vinaci, s. m., lat. vinacia, vinasse, marc de vin.
Vinaci, es vi de la derieyra trolhada. Eluc. de las propr., fol. 228.
Vinasse, c'est vin de la dernière pressée.
(chap. Aiguardén.)

9. Vinos, adj., lat. vinosus, vineux, couleur de vin.
La color roia et vinosa.
(chap. La coló roija y vinosa; lo coló roch y vinós.)
La partida vinoza pren vigor. 
Eluc. de las propr., fol. 135 et 75.
La couleur rouge et vineuse.
La partie vineuse prend vigueur.
CAT. Vinos. ESP. Vinoso. PORT. Vinhoso. IT. Vinoso.
(chap. Vinós, vinosos, vinosa, vinoses.)

10. Vinada, s. f., vinage, redevance en vin.
Lo coms e li seu prengo bladada e vinada en aissi com an faig.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., J, 4 et 5.
Que le comte et les siens prennent bladage et vinage par ainsi comme ils ont fait.
(chap. Vinada, vinades : impost que se pagabe en vi; bladada : en blat.)

11. Vinnal, Vinnar, s. m., vignoble.
Las vinnas ni els vinnals. 
Tit. du XIIe siècle. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 50.
Les vignes et les vignobles.
Vinnars e prats. Tit. de 1217. DOAT, t. CXV, fol. 27.
(chap. Viñes y prats.)
Vignobles et prés.

12. Vinagre, s. m., vinaigre.
Mel e vinagre ajustatz
E pauc de caus.
(chap. Mel y vinagre ajuntats y un poc de cals.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Miel et vinaigre mêlez et un peu de chaux.
Una cana longa
Plena de vinagre e de fel.
(chap. Una caña llarga plena de vinagre y de fel.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Un roseau long plein de vinaigre et de fiel.
CAT. ESP. PORT. Vinagre. IT. Vinagro (aceto). (chap. Vinagre, vinagres.)

Para tocarte, moceta,  venimos aquí un montón,  con guitarras y laudes,  bandurrias y acordeóns.  Guitarrico, trompa y gaita,  tocaremos con ardor,  aunque tu pandero, niña  tocaríamos mejor.

13. Envinagrar, v., mêler, arroser de vinaigre.
Part. pas.
Del foc arden ab l' aigua envinagrada.
(chap. Del foc ardén en l'aigua avinagrada o envinagrada: mesclada en vinagre.)
Serveri de Girone: Totz hom deu.
Du feu ardent avec de l'eau mêlée de vinaigre.
ANC. CAT. ESP. PORT. Envinagrar. (chap. Envinagrá; avinagrá, avinagrás : fés vinagre : apuntá, apuntás lo vi; picá, picás lo vi.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

martes, 18 de abril de 2017

vime

Los cabezudos de Beseit porten vimes per a pegá y fe corre als sagals y sagales.

SARGUERA f. 
Planta de les espècies Salix elaeagnos Salix incana (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta, Morella). Pels tamarits i sargueres, Serres Poes. 14.
    Etim.: derivat de sarga.

sistell, sistella, sistellé, sistellera

vime, sarguera,sargueres,vimes

sistell, sistella, sistellé, sistellera


(i ses variants vim, vímec, vimen, vímet). m. 

Branca de plantes del gènere Salixque és molt flexible i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.; cast. mimbreItem per vímens VIII diners, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 263). E fon cinta d'una redorta | de vímens mesclats ab fil d'aur, Metge Fort. 69. Troben vergues... que són axí com vims, Treps Rom. 85. Ab cordes o vímens o sércols,Agustí Secr. 56. Un paner de vims, Agustí Secr. 188. Son bres de vímets i ridorta,Canigó iii. Una escombra de bímechs, Pons Auca 303. La lley anirà més recta que un vímet, Vilanova Obres, xi, 177. Damunt una tauleta de vímets, Carner Bonh. 138. Va caure a la fi embolicat en els vims y canyes, Bol. Dim. 136. Duia un cistell... d'un vimen negre i fi, Valor Aleix 21. a) En el text de Jaume Roig: Albaranet | al coll ligat, | vime tallat | no hi ha res tal, | metge no hi cal (Spill 8178), el mot vime significa, segons Chabàs, «pedazo de cordón umbilical que algunas personas supersticiosas se colocan al cuello en una bolsita».
    Fon.: bímə (Arles, Solsona, Barc.); bíme (Les Paüls, Tremp, Balaguer); vímə (Men., Eiv.); bím (Rosselló, Vallespir, Garrotxa, Empordà); bímək (Ripoll, Cardona, La Selva, Penedès); bímən (Reus); bímen (Organyà, Floresta, Gandesa, Tortosa, Maestrat); vímen (Castalla); bímət (Empordà, Plana de Vic, Barc., Penedès, Conca de Barberà); vímət (Valls); bímit (Tamarit de la L.); vílma (Alguer); bɾímen (Cinctorres).
    Etim.: del llatí vīmĭne, mat. sign.


El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles. En el tejido se utiliza el tallo y las ramas de la planta, ya sea en todo su grosor para el marco o en lonjas cortadas longitudinalmente para el tejido propiamente tal. Desde la Edad Media y hasta el siglo XVIII se mantuvo la destreza en la cestería utilizando mimbre. Al comenzar el siglo XX el cultivo se desarrolló nuevamente con fuerza en toda Europa. En la actualidad existen muy pocos países dedicados al cultivo del mimbre y a la fabricación de cestos y muebles de esta fibra. A menudo se hace un marco de materiales más firmes, después se usa un material más flexible para rellenar el marco. El mimbre es ligero pero robusto, haciéndolo una ideal y poco costosa opción para muebles que serán movidos a menudo. Es habitualmente utilizado en la realización de muebles de patio y de pórtico. Existen referencias documentales del mimbre ya en el Antiguo Egipto. Ha sido propuesto que el uso extensivo de objetos de mimbre en la Edad del Hierro tuvo una influencia en el desarrollo de los patrones usados en el arte céltico. En tiempos más recientes su estética fue influida fuertemente por el Movimiento de Artes y Oficio a fines del siglo XX.

viernes, 14 de abril de 2017

argadells

Argadells.
 
similás: sistella, sistell, banasta, vimeofissi de sistellé.

argadells, banasta, banastes, portadora, portadores; arganells, anganells

DCVB - ARGADELLS m. pl.

|| 1. Ormeig compost de quatre o sis cistells de vímens, que es posen meitat a cada banda d'una bístia i serveixen per traginar gerres d'aigua, aviram i altres coses (Vilafr. del P., Tarr., Massalcoreig, Tamarit de L., Sta. Col. de Q., Bonansa, Tremp, Balaguer. Ll., Reus, Ribera de Sió, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Morella, Benassal, Vistabella). 
Uns argadells de vímens, Inv. del segle XIV o XV (arx. de Montblanc). Item tres argadels de dur aygua, doc. a. 1499 (Misc. Puig, i, 133).

|| 2. Ormeig compost d'una corda que duu a cada cap un parell de ganxos i que, posada damunt l'esquena d'una bístia, serveix per transportar herba o llenya enganxada a cada banda de l'animal (Pl. de Vic).

|| 3. Ormeig compost de dues cistelles molt grans, fetes de vidalba trenada, que van una a cada banda d'una bístia i serveixen per traginar fems (Ordino).
|| 4. Jugada del joc de bitlles, que consisteix a fer caure amb un cop les dues bitlles d'enmig, quedant dretes les altres quatre (Segarra, Urgell). És una jugada molt difícil; per això hi ha un refrany que diu: «Argadells, no et fiïs d'ells».
Fon.: əɾɣəðéʎs, -éʎʃ (or.); aɾɣaðéʎs, -éʎʃ, -éʎʧ (occ., Maestrat).
Var. form.: arganells, anganells.  

Etim.: de arganells, per desaparició de l'element nasal.