Mostrando entradas con la etiqueta sargueral. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sargueral. Mostrar todas las entradas

miércoles, 16 de septiembre de 2026

Vim, Vimener - Vinha, Vinna, Vit, Vin, Vi - Envinagrar

Vim, s. m., lat. vimen, osier, saule. 
Pois brotona 'l vim.
A. Daniel: Chanson d'un. 
Puisque l'osier bourgeonne.
Guillems, de claustra us vim
Issir enseing ab un vim.
T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.
Guillaume, de cloître nous vous vîmes sortir ceint avec un osier.
ANC. CAT. Vim. ESP. Vimbre (mimbre). PORT. Vime. IT. Vime, vimine.
(chap. Vime, vimes, per ejemple de sarguera, sargueres; vímec, vimecs.)

Cabezudos en Beceite Nicolás

2. Vimener, s. m., oseraie, lieu planté d'osiers.
Aubareda et vimener. Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil.
Albarède et oseraie.
ANC. FR. Certaine vismière et leze contenant environ deux journeaux.... 
Tenir et exploiter certaine vismière.
Titres de 1537 et de 1545. Du Cange, t. VI, col. 1652.
PORT. Vimeiro. (chap. Vimené, vimenés; sargueral, sarguerals.)

Vimené, vimenés; sargueral, sarguerals

Vinha, Vinna, s. f., lat. vinea, vigne, lieu planté de vignes.
No i guardetz camp ni vinha ni ort.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Que vous n'y regardiez champ ni vigne ni jardin.
Que tu sias d' aquels lials obriers 
Que Dieus met en la vinha. 
Izarn: Diguas me tu.
Que tu sois de ces loyaux ouvriers que Dieu met dans la vigne.
CAT. Vinya. ESP. Viña. PORT. Vinha. IT. Vigna. (chap. Viña, viñes; viñeta,
viñetes.)

Garnacha peluda, borruda, vellosidad, envés de la hoja

2. Vit, s. f., vitis, vigne, pied de vigne.
Hom adoncx poda las vitz. Brev. d'amor, fol. 46.
Alors on taille les vignes.
De bona vit, quan razina,
Deu hom amar son razim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.
De bonne vigne, quand elle produit des raisins, on doit aimer son razin.
Fig. Yeu soi la vitz e vos es las brancas e las fuelhas. V. et Vert., fol. 37.
Je suis la vigne et vous êtes les branches et les feuilles.
ESP. Vid. PORT. Vide. IT. Vite.

3. Vin, Vi, s. m., lat. vinum, vin.
Fuecx d' amor escart e destreing
Que vins ni l' aiga no l' esteing.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Feu d'amour tenace et concentré que vin ni l'eau ne l'éteint.
Ab vin blan la devetz lavar.
(chap. En vi blang o blanc la debéu rentá o llavá.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Avec vin blanc vous la devez laver.
Celier a metre vis. Eluc. de las propr., fol. 228.
Cellier à mettre vins. 
Fig. Orguelh es lo vi del diable. V. et Vert., fol. 6.
(chap. (L') orgull es lo vi del diable o dimoni.)
Orgueil est le vin du diable.
CAT. Vi. ESP. Vino. PORT. Vinho. IT. Vino. (chap. Vi, vins; vinet, vinets.)

Un vinet per al ermitaño del grupo. Fa sis añs, per La Rioja, vam está a Elciego als apartaméns de Bodegas Valdelana y vam vore la bodega espectacular que tenen. botellicas a blogspot es lo meu blog de vins y begudes en alcohol.

4. Vinher, Vinhier, s. m., vignoble.
Una vinha que es el vinher, lo qual vinher es apelat Vinher. 
Tit. de 1272. Arch. du Roy., J, 4.
Une vigne qui est au vignoble, lequel vignoble est appelé Vignoble.
Vinha... o vinhiers. Tit. de 1270. DOAT, t. LXXXIX, fol. 69.
Vigne... ou vignoble.
ANC. CAT. Vinyer.

5. Vinayres, Vinares, s. m., vignoble.
Deves l' adreg del vinares
Peyras i rogan mot espes.
V. de S. Honorat.
Devers le droit (à droite) du vignoble les pierres y roulent moult épais.

6. Vinaria, s. f., du lat. vinarius, cave à vin.
Vinaria, es celier a metre vis. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. Cava, es bodega pera ficá vins.)
Cave, c'est cellier à mettre vins.

7. Vinenc, adj., vineux, couleur de vin.
Gotas de sanc vinencas. Eluc. de las propr., fol. 266. 
(chap. Gotes de sang o sanc vinoses : del coló del vi negre : roch.)
Gouttes de sang vineuses.

8. Vinaci, s. m., lat. vinacia, vinasse, marc de vin.
Vinaci, es vi de la derieyra trolhada. Eluc. de las propr., fol. 228.
Vinasse, c'est vin de la dernière pressée.
(chap. Aiguardén.)

9. Vinos, adj., lat. vinosus, vineux, couleur de vin.
La color roia et vinosa.
(chap. La coló roija y vinosa; lo coló roch y vinós.)
La partida vinoza pren vigor. 
Eluc. de las propr., fol. 135 et 75.
La couleur rouge et vineuse.
La partie vineuse prend vigueur.
CAT. Vinos. ESP. Vinoso. PORT. Vinhoso. IT. Vinoso.
(chap. Vinós, vinosos, vinosa, vinoses.)

10. Vinada, s. f., vinage, redevance en vin.
Lo coms e li seu prengo bladada e vinada en aissi com an faig.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., J, 4 et 5.
Que le comte et les siens prennent bladage et vinage par ainsi comme ils ont fait.
(chap. Vinada, vinades : impost que se pagabe en vi; bladada : en blat.)

11. Vinnal, Vinnar, s. m., vignoble.
Las vinnas ni els vinnals. 
Tit. du XIIe siècle. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 50.
Les vignes et les vignobles.
Vinnars e prats. Tit. de 1217. DOAT, t. CXV, fol. 27.
(chap. Viñes y prats.)
Vignobles et prés.

12. Vinagre, s. m., vinaigre.
Mel e vinagre ajustatz
E pauc de caus.
(chap. Mel y vinagre ajuntats y un poc de cals.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Miel et vinaigre mêlez et un peu de chaux.
Una cana longa
Plena de vinagre e de fel.
(chap. Una caña llarga plena de vinagre y de fel.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Un roseau long plein de vinaigre et de fiel.
CAT. ESP. PORT. Vinagre. IT. Vinagro (aceto). (chap. Vinagre, vinagres.)

Para tocarte, moceta,  venimos aquí un montón,  con guitarras y laudes,  bandurrias y acordeóns.  Guitarrico, trompa y gaita,  tocaremos con ardor,  aunque tu pandero, niña  tocaríamos mejor.

13. Envinagrar, v., mêler, arroser de vinaigre.
Part. pas.
Del foc arden ab l' aigua envinagrada.
(chap. Del foc ardén en l'aigua avinagrada o envinagrada: mesclada en vinagre.)
Serveri de Girone: Totz hom deu.
Du feu ardent avec de l'eau mêlée de vinaigre.
ANC. CAT. ESP. PORT. Envinagrar. (chap. Envinagrá; avinagrá, avinagrás : fés vinagre : apuntá, apuntás lo vi; picá, picás lo vi.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau