SARGUERA f.
Planta de les espècies Salix elaeagnos i Salix incana (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta, Morella). Pels tamarits i sargueres, Serres Poes. 14.
Etim.: derivat de sarga.
sistell, sistella, sistellé, sistellera
(i ses variants vim, vímec, vimen, vímet). m.
Branca de plantes del gènere Salix, que és molt flexible i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.; cast. mimbre. Item per vímens VIII diners, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 263). E fon cinta d'una redorta | de vímens mesclats ab fil d'aur, Metge Fort. 69. Troben vergues... que són axí com vims, Treps Rom. 85. Ab cordes o vímens o sércols,Agustí Secr. 56. Un paner de vims, Agustí Secr. 188. Son bres de vímets i ridorta,Canigó iii. Una escombra de bímechs, Pons Auca 303. La lley anirà més recta que un vímet, Vilanova Obres, xi, 177. Damunt una tauleta de vímets, Carner Bonh. 138. Va caure a la fi embolicat en els vims y canyes, Bol. Dim. 136. Duia un cistell... d'un vimen negre i fi, Valor Aleix 21. a) En el text de Jaume Roig: Albaranet | al coll ligat, | vime tallat | no hi ha res tal, | metge no hi cal (Spill 8178), el mot vime significa, segons Chabàs, «pedazo de cordón umbilical que algunas personas supersticiosas se colocan al cuello en una bolsita».
Fon.: bímə (Arles, Solsona, Barc.); bíme (Les Paüls, Tremp, Balaguer); vímə (Men., Eiv.); bím (Rosselló, Vallespir, Garrotxa, Empordà); bímək (Ripoll, Cardona, La Selva, Penedès); bímən (Reus); bímen (Organyà, Floresta, Gandesa, Tortosa, Maestrat); vímen (Castalla); bímət (Empordà, Plana de Vic, Barc., Penedès, Conca de Barberà); vímət (Valls); bímit (Tamarit de la L.); vílma (Alguer); bɾímen (Cinctorres).
Etim.: del llatí vīmĭne, mat. sign.