Sablon, Sablo - Sabon

Sablon, Sablo, s. m., lat. sabulonem, sable, grève, arène.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 64.

E 'ls riu son clar desobre los sablos.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Et les ruisseaux sont clairs dessus les sables.

Tost descendei sobr' el sablo,

E venc vas lieis de saut coitos.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz.

Tôt je descendis sur la grève, et je vins vers elle d'emblée empressé.

An vist lo cors venir per lo sablon. V. de S. Honorat.

Ils ont vu le personnage venir par la grève.

ANC. FR. Ne tiennent ne à chaulx ne à sablon. Coquillart, p. 90.

IT. Sabbione. (chap. Sauló, saulons : se li diu a una arena fina, que se fée aná pera rentá cacharros, o les mans.)

2. Sablos, adj., lat. sabulosus, sablonneux.

Trobarai las dichas farinas sablosas.

Cartulaire de Montpellier, fol. 46.

Je trouverai lesdites farines sablonneuses.

(chap. Arenós, arenosos, arenosa, arenoses.)

Sabo, s. m., lat. sapo, savon.

Voy. Fortia d'Urban, t. V, part. II, p. 113.

De bon sabo

L' onhetz los pes, et er li bo.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De bon savon lui oignez les pieds, et (ce) lui sera bon.

Cat. Sabó. ESP. Xabon (jabón). PORT. Sabão. IT. Sapone. (chap. Sabó, sabons; sabonet, sabonets. V. ensaboná, ensabonás: ensabono, ensabones, ensabone, ensabonem o ensabonam, ensabonéu o ensabonáu, ensabonen; ensabonat, ensabonats, ensabonada, ensabonades; yo ensabonaré; yo ensabonaría; si yo ensabonara.
Ignacio Sorolla Vidal y Manuelico Riu Fillat se ensabonen assobín entre ells.)

sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es 

y

áridos Fabre y Abás (cap de bolo li diuen al segón)
les dos a Valderrobres.

Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala carregadora si tens un roquerol? 

Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 

Lo siñó dotó li va di: 

- Aixó es un cólic nefrític, -

y ell li va preguntá:
- Y aixó es grave?, -

y li va contestá lo dotó:
- no, es grava, arenilla. Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.

Foto de http://www.aridsgarcia.com/ca/productes/saulo

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló

El sauló o gravella és l'arena que resulta de la descomposició dels granits. Dins l'àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia. El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència. Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau.

Infotaula de roca

Sauló

Tipus

granit 

El sauló (80% sorres, 4% llims i 16% argiles) té una textura Franco-Arenosa, per tant té la millor textura possible [Cal aclariment]. És per això que s'hi elaboren uns vins blancs de tanta qualitat. Es caracteritzen per ser moderadament profunds, amb un drenatge molt fort, gran permeabilitat, textures gruixudes i amb uns nivells de matèria orgànica molt baixos i amb alta erosionabilitat i transportabilitat. Aquesta textura és especialment favorable a l'elaboració de vins blancs de qualitat, unint finor, aroma i lleugeresa. Són apropiats també per a l'elaboració de vins negres delicats amb varietats determinades.

Els seus índexs de matèria orgànica són inferiors a 1%.