champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Ce poëme ou roman a été extrait d' un manuscrit conservé actuellement dans la Bibliothèque Saint-Marc à Venise, et qui fit autrefois partie de celle du chevalier Jacques Nani.
Ce fut donc dans cet intervalle de seize ans que Deudes de Prades composa son poëme.
//
Jean Perrel, Le Velay dans le domaine royal : une histoire de dupes, par quel subterfuge le Velay s'est trouvé dans le domaine royal (1213) : in Cahiers de la Haute-Loire 1981, Le Puy-en-Velay, Cahiers de la Haute-Loire, (lire en ligne [archive])
Capitol.
XVII. De la resposta feta per lo (plo) fill de deu a les virtuts: e
de la concordia de aquelles.
Hoyda aquesta supplicacio per la
sanctissima trinitat parla lo fill de deu qui es sauiesa infinida e
dix al seu pare ¶ Pater mi propter me orta ē hec tempestas: mitte
mei mare: et cessabit tempestas. Volent dir: o clementissim pare meu
tots aquests crits e grans tempestes de natura humana per mi se son
leuats a mi criden e a mi demanen: sia de vostra merçe lançar
a mi
(llançar
me)
a la mar de la miseria humana: e cessara tota la tempesta e brogit de
aquella. E lo pare molt content quel fill seu prengues aquesta
legacio
puix axi li playia: dix que ell mateix tornas resposta: mostrant lo
seu valent animo:
e la gran amor que hauia a natura humana per la qual emprenia tal
empresa ¶ E responent lo fill de deu a les virtuts e a tota natura
angelica qui ab gran atencio la dita resposta sperauen (spaué) e dix
¶ Expedit vobis vt ego vadam. Volent dir. o princeps angelicals e
vosaltres virtuts per mi molt amades: dich vos que noy ha modo tant
expedient a fer la redempcio de natura humana e que vosaltres resteu
concordes e contentes: sino que yo vaja: e deualle en la vall de
miseria vestint me de carn humana fent me passible
e mortal: e satisfare ab los merits infinits meus la culpa infinida
de adam. E justicia sera contenta e veura lo que desija: ço es que
res no reste impunit: e misericordia e pietat seran exalçades e
magnificades per totes les generacions: car per amor de elles yo he
hagut merçe de natura humana. E dellibere ligar
me inseparablement ab ella. E hoyda aquesta gloriosa e plaent
resposta per aquells sperits angelicans
(angelicals) e virtuts excellents prostraren se tots ensemps ab goig
infinit regraciant a la clemencia e bonea de nostre senyor deu que
tant largament hauia satisfet a la peticio de natura humana per la
qual tots hauien suplicat: e lohant les misericordies diuines
digueren. ¶ Magnus dominus noster et magna virtus eius: et sapientie
eius non est numerus. E animant se los vns als altres a lohar e molt
estimar la tanta clemencia e gran singular feta a totes les
creatures: car reparat lome totes eren reparades: digueren. ¶ Bate
magnificencias deo nostro: dei perfecta sunt opera (opa; obra,
obres): et omnes vie eius iudicia. E dit aço fon aqui juncta
ab les virtuts aquella gran senyora pau nomenada vestida de vellut
blau
(blue velvet; terciopelo azul)
mostrant se tota celestial e acostas a la senyora justicia e besala e
prenint
la sua ma ferma pau perpetua entre ella e la excellent senyora
misericordia: e lauors fon complit lo parlar de dauid que diu. ¶
Iustitia et pax obsculate sunt. Estant axi aquestes senyores molt
alegres de la marauellosa
concordia e pau que entre elles era fon aqui tantost aquella reyna e
senyora de virtuts ço es sancta caritat. La qual portauen per lo
braç fe e sperança (spança): la vestidura sua era tota dor
molt singular sembrada de infinides pedres precioses: car en ella se
ha a engastar totes les obres meritories per a esser a deu plaents e
gracioses. e les altres virtuts vehent la feren li gran reuerencia
regonexent li majoritat e senyoria. E ella venint dauant la cadira de
la diuinal clemencia adora sa magestat e dix. ¶ Benedicta sit sancta
trinitas:
atquem indiuisa vnitas: confitebimur ei quem fecit nobiscum
misericordiam suam. Volent dir: O senyor e lahor infinida sia donada
a la magestat vostra per mi e per aquestes virtuts que açi son de la
gran misericordia que a nosaltres haueu comunicada: car reparant lome
haueu donat a nosaltres nom e fama inmortal ¶ Car no erem conegudes
ni estimades entre les gents: ara senyor deuallarem en companyia de
vostra magestat: e manifestar
nos em
al mon e serem per los homens conegudes: e yo preycare
continuament a les gents dient. ¶ Propter nimiam caritatem suam qua
dilexit vos deus filium suum misit in similitudinem carnis peccati
Volent dir: O fills de adam no siau desconexents
a nostre senyor deu creador vostre: car per la gran caritat sua vos
ha tan carament amats: que tramet lo fill seu en la terra ab
vestidura humanal semblant a vosaltres peccadors. E animant los molt
a estimar e recordar aquest tan alt e tan singular benefici pendre
per tema (ptema) en tots los meus sermons. ¶ Obsecro vos ne inuacuum
gratiam dei recipiatis. Car no volria per res senyor queus fossen
desconexents car peccat me es molt odios e abominable la dita
desconexença.
¶ E perço delibere dir los souint. ¶ Confiteantur domino
misericordie eius et mirabilia eius filijs hominum. E lo senyor
mirant la dita caritat ab grandissim plaer adelitant se en les sues
amables rahons dix li. O caritat per mi singularment amada ab vos he
fet liga inseparable: la amor vostra me
fa
deuallar en lo mon per tirar a mi lo cor del home: segons en persona
mia los ha dit Jeremies (Ieremies;
la I, J mayúscula dels tripóns)
dient. ¶ In (Jn)
caritate perpetua dilexi te miserans tui. E vos sereu la companyia
mia en totes estes
fahenes:
e majudareu
(m´ajudareu,
me ajudareu)
a portar totes les penes e dolors que he a soferir per la redempcio
humana. Vos me tendreu
abraçat e ferm en la creu e en los altres turments car no bastarien
altres ligams
(lligams)
sino sola lamor
(l´amor)
vostra. Car de vos sera dit que haueu ligat lo omnipotent e vençut
lo inuencible (invencible).
¶ E caritat respos: O excellent senyor puix axi plau a la
magnificencia vostra queus acompanye en aquesta vostra legacio:
placia a la clemencia vostra desempachar:caryotinchlanimotanferuent
que no he repos nemcansjames
en la fahena
que comence
fins la he portada a fi (afi).
E de açous
(aço
us)
suplicaua Dauid contemplant aquesta jornada: quant dix. ¶ Tu
exurgens misereberis syon:
quia tempus miserendi eius: quia venit tempus. E respos lo senyor: O
caritat que so content de executar lo que he promes: car la feruor
vostra me
tira em
(y
me, e me: em)
fa deuallar en la vall de miseria per deliurar lo
linatge
humanal del qual vos sou aduocada.
Capitol.
IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua.
En la tendra edat del seu mamar. E del inestimable goig de sancta
anna.
Ia
(esta mayúscula me mareje, pareix Ya, o Ja) aquesta
gloriosa verge en aquella tan pocha edat tenia la vida axi ordenada:
que era vna gran admiracio a qui (fique
aquí)
la miraua: car certs dies d´la setmana
no mamaua sino vna vegada: sabent que la penitencia e dejuni
eren vida de la anima: segons es scrit dient. ¶ Ista est salus
anime: restauracio virtutum: via iustorum: refectio bonorum. Car la
dita penitencia es salut de la anima: restauracio e conseruacio d´les
virtuts: cami real dels iusts: refectio e confort de tot be. E per ço
la nostra senyora la ha presa e amada en lo començ d´la sua per
donar exemple als seruents seus que seguissen la via sua si per venir
volran al repos seu. Occupauas la dita senyora en continua oracio:
car souint la trobaua la sua mare ab les mans plegades los vlls
leuats al cel mostrant en lo seu gest ¶
Quia in domino delectabatur: et angelica fruebatur dulcedine. Car lo
seu sperit se adelitaua tot en lo seny o*e asaboria e sentia la
dolçor diuina: qui es repos e delit dels sancts angels. En les hores
demati e de vespre se exercitaua sa Senyoria
en la pus
alta contemplacio seguint lo consell del seu deuot auiDauid
que diu. ¶ Ad vesperum demorabitur fletus: et ad matutinum leticia.
Car de vespre ella pensaua e contemplaua les miseries e dolors de
natura humana e com era cayguda de aquella altea
d´gracia e posada en ira del seu creador e quants mals e dans
axi corporals com spirituals hauia encorregut per aquesta causa. E
Eaço
turmentaua tant la sua piadosa anima: que habundaua
en tanta afluencia de lagremes:
que lo seu cor e cap fonia
tot demanant misericordia a nostre senyor deu que li plagues remeyar
e guarir
aquella cruel dolor e malaltiaenfectionada
deuallant de Adam e comprenent tots los fills seus: la pudor de la
qual infectio
hauia tancades les portes d´padys(de paradis, preadys): e
no si trobaua en la terra qui obrir lalspogues
ni lauarlo
empaig
de aquella si la sua clemencia no aiudaua en estafahena:
car sens la potencia e sauiesa sua res profitos (pfitos,
prefitos)
a la salut dels homens nos podia fer. E en aquesta caritatiua
pregaria (pgaria)
staua la senyora la major part de la nit ab continues lagrimes
secretes e molt amagades: hauent ferma fe de obtenir lo que demanaua:
e aço
li feya
conuertir les sueslagrimes
en grandissim delit
e dolçor d´la diuinal bonea.
E axi venint la matinada trametia lo seu sperit en aquells delits
d´parahis:
e
aqui contemplaua les excellencies diuinals: e sentia tanta altea
de secrets e immensitat
d´delits q era forçada de dir. ¶ Parasti michi cenaculum grande
stratum: vt faciam apud te pascha.
Volent dir: O eternal deu e senyor vos maueu
conuidat en aquesta sala del vostre palau arreada
de la vostra diuinal presencia: qui glorifica e alegra a tots los
mirants e contemplants en vos: e aqui senyor voleu que yo (qyo)
faça paschua
ab vos comunicant me los vostres delits e dolçors: dels quals senyor
partir yo no volria sols vn moment. E pensant q aquell loch
de tant sobiran
delit era tancat e clos per lo
peccat de Adamhabundaua
en infinides lagrimes suplicant la clemencia diuina donas fi en
aquell exili de Adam e dels fills seus els
reduhis a la gracia e amor sua. E en aquesta peticio continua la
senyora fins mereixque obtenir lo que demanaua. Perque podem dir que
nostre senyor deu la ha feta naxer
en lo mon per esser aduocada de natura humana e refugi en totes les
necessitats sues a la qual cascu dels tribulats pot dir ab gran
confiança. ¶ Potens est misericordia tua gratiam desideratam michi
prestare. Volent dir: O senyora tanta es la potencia d´la
misericordia vostra: que podeu donar a mi la gracia que desige. Car
de vostra merçe nengu que se haja no parteix fatigat. E com mes
crexia
la senyora molt mes augmentaua lo goig de la sua sanctissima mare
Anna adelitant
se
infinidament en mirarla e contemplarla. E com comença sa senyoria
anar prenia la per les manetes e aiudauali ab tanta amor e Reuerencia
que li paria
que en tocar la E
mirar la rebia noua gran cascuna vegada: e sentia tan gran delit en
seruir la q lo reposar li era pena: e perço
tostemps pensaua que li poria fer. E com comença
a parlar la dita senyora: Anna fon recomplida
de singular goig: e volent fer part al seu marit Ioachim cridal
ab gran alegria dient. ¶
Venite: audite: et viuet anima
vestra Volent
dir veniu senyor Ioachim e hoyreu
les rahonetes
de la vostra amada filla: e viura la vostra alma
(pareix aia,
i nassal, seríe aina o aima, viuet anima vestra)
ab la consolacio inestimable que pendreu hoyint
la paraula sua. E Ioachim venint ab singular goig hoynt que la
senyora filla sua lo nomenaua pare ab aquella veu angelica ixque
quasi de si mateix per alegria inestimable e corregue la abraçar: e
alçant la en alt deya. ¶
Quis ad fontem suauitatis accedens: non modicum suauitatis inde
reportat. Volent dir: O la mia senyora e filla y qui es que se acoste
a vos: qui sou font d´suauitat e dolçor: que no reporte delit
singular en la anima sua: segons yo ara sent en hoyruos
e veureus
e teniruos
en los meus braços. Vos sou la alegria de la mia casa: repos de la
mia vellea:
ara partire en pau de aquesta mortal vida: puys
tan glorios nom reportare de esser pare de vna tant excellent filla.
E com la lexaua lo pare prenia la mare e axi salegrauen
los dos ab aquella benauenturada filla. O be son dignes de molta
veneracio lo pare e mare q tal joya han al mon produyda:
e podem dir lohant
e magnificant la nostra senyora. ¶
Benedicti sint pater et mater: qui te genuerunt:
quorum memoria permanebit in eternum. Volent dir. O senyora y quant
es lo mon obligat a beneyrylohar
lo pare vostre: e mare quius han engenrat
la memoria d´ls quals immortal
restara en totes les generacions presents e esdeuenidores.
.jpg)