Mostrando entradas con la etiqueta virtuts. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta virtuts. Mostrar todas las entradas

martes, 12 de diciembre de 2023

Les quatre vertus cardinales, Deudes de Prades.

Les quatre vertus cardinales, par Deudes de Prades.

Ce poëme ou roman a été extrait d' un manuscrit conservé actuellement dans la Bibliothèque Saint-Marc à Venise, et qui fit autrefois partie de celle du chevalier Jacques Nani.

Honestatz es e cortesia

Pessar tal re que bona sia...

Car bos pessatz en ben dir torna

E bos ditz torna en ben obrar;

Per zo deu hom ades pessar.

Per bo pessar dig e obrat

Son tug li jen del mon trobat...

De se meteis es pessamentz

Caps e meis luecs e complimentz.

Qui be no pessa zo que pessa,

Per nient trebailla sa pessa;

Qui ben no pessa zo que ditz,

Sos ditz no an cap ni razitz;

Qui ben no pess' aco que fay,

Sos cutz es vas e tost desvay.

Pessatz en quatre partz si part:

E sab hom de cascuna part

Cossi a nom propriamen,

Car nom, segon qu' es obra, pren...

Cogitatios vai primeira

De las partz, qu' es de tal maneira

Qu' entendre la pot leu cascus...

Que negus hom no s' en deffen,

E per re no s' en pot deffendre;

Pero si vol un pauc entendre

A devezir e a jutgar...

So es deliberatios...

Apres si fai lo jutgamentz,

Adoncs ven lo consentimentz.

Cossentz es, car lo sens s' atrai

Al jutjament que razos fay,

Cant es jutgat e devezitz;

Adoncs ven delieg qu' es la fis...

… Tug cel que amon valor,

Vuel que pesson de sia amor;

Car vera amor es caritatz...

E per zo a nom caritatz,

Car es bona e ven de grat;

De grat ve e de grat si dona,

Que non aten c'om la semona.

Bona es e non costa ren,

Car a cels qui la volon ven...

Per amor de pessar diray

Un bon pessat que pessat m' ay:

De quatre vertutz principals

Que om apella cardenals,

Que deu aver totz Crestians

E totz Judieus e totz Pagans

E totz hom, segon son poder,

Qui vol proeza mantener

E conversar adrechamen,

Segon Dieu e segon la gen

Ab cui deu viure e estar,

Ses mal dire e ses mal far,

Ay bastit un petit romantz;

Mais qui be l' enten, ben es grantz.

De motz es paubres veramentz,

Mais de sen es rics e manentz;

A cels que apenre 'l volran,

E per obras lo compliran;

Cestas vertutz cardenals son,

E dirai vos per cal raizon:

Cest mot, que hom ditz cardenal,

Qui ben l' enten, pezillar val.

Cardenals ven de cardian,

Et, en grezesc, val aizo tan

Com pezillars en nostra lenga;

Per zo par be que d' aqui venga.


Pezillars es zo que la porta,

Sus el lundar, sufre e porta; (N. E. llindá; llindar; lumdar)

Clauzen e ubren la sosten,

E tornan en son luec reten.

Cardenal son dig per aizo

Cil de Roma, qui be 'ls espo;

Car regir devon e portar

Santa eglieiza e governar...

Vertutz es dita de verdor,

Car erba vert, segon color,

Ha en se forza de natura;

E, tan quan la verdors i dura,

Viu ades e creis e amplis

Cel luech on natura l' afis.

Vertutz es doncs verdor de cor,

Qu'el t'en vert dedins e defors,

Viu lo ten e fresc e rausen,

Que non tem freg ni caut ni ven.

Freg es malvestatz que destreyn

Los malautz tan fort qu' els esteyn;

E cautz es tribulatios,

Trebaill d' angoissa e passios

E tug enueg qu' el segle venon

A cels que mala vida menon...

Ventz es erguil de vanidat,

D'on nayson tug l' autre peccat;

Car ergueil es comenzamentz

E fis de totz los faillimentz...

Cil d' avant a nom Providenza

O Savieza o Prudenza.

Savieza noms vulgars es,

Mais l' autre dir, non o son ges

E nostra lenga en aissi,

Car trop retrazon al lati;

Mais, en Polla e en Toscana, (Apulia, Puglia)

Son vulgar e paraula plana.

Providenza vol dire tan

Com far luyn esgardar avan. 

Providenza fay loyn gardar,

Ab uills de cor, zo c'om deu far.

Aisso eis dizon l' autre nom,

Qui be 'ls enten, de cap e som...

E cel qui la vol e la te

Cosseill' ades per bona fe,

E parl' ab lui privadamen,

E 'l ditz: “Amics a mi enten,

Car be t promet, si creire m vols,

Ja no t venra ira ni dols

Que ben no t'o passes leumen.

E coseil ti premieiramen

Que totas causas ben cossires...

E non lur dons plus dignitat

Que natura lur n' a donat;

Car saber deus: moltas res son

Bonas e an mala faisson;

Autras n' i a de bon semblan

Que son malas, plenas d' engan.

Non las jutges doncs per semblanza,

Mas per ver e per esprovanza.

Totas cestas causas mondanas,

Que leu passon, tengas per vanas.


No t fazas plus ric ni plus gay

Per causa que tot jorn desvai.

Co que auras, sia ben tieu;

Per te o despen e per Deu.

De ton aver sias tan seyner

Que l' aver no t pusca destreyner;

Car jamais be no t' anaria,

Puis l' avers ton seyner seria.

No t fazas avol per non ren,

Car avers leu va e leu ven...

Mermars es quant om s' adolenta,

Per dan o per mal que turmenta;

Per cals n' i a son tan dolen,

Can ren perdon, que perdo 'l sen;

E merma s trop qui tan s' espert,

Si pert aver, qu' el sen ne pert.

Creissers es qui s' ergoillosis

Tant qu' en menspreza sos vezis.

Mermars s' aven de adversitat

E creissers de prosperitat.

Si savis yest, no t campjaras;

En totz luecs, totz tems, us seras.

Aissi com la mans, can s' esten,

Es mans, e pueis eissamen,

Cant hom l' a tornada en poyn,

Savis hom es us pres e loyn...

No deu hom desempre jutgar,

Ansz deu retener la sentenza

El cor, tro plena conoissenza

Aia d' aizo c'om li dira

E aissi plus savis parra.

Si savis iest, ren non aferms

Entro qu' en sias fort be ferms

Que es zo que vols afermar;

Car moltas vetz menzonja par

Aizo que sera veritatz,

E mantas vetz es falsetatz

Zo que de primas sembla ver;

Per zo coven ben a saber

Que diras, car, pueis que er dicha,

Ta paraula es cais escricha;

Pueis qu' es eissida del carcais,

Paraula non y torna mais.

Nulla paraula plus que ventz

Non a fre, mas passa las dens.

Si com l' amics fai mala cara

Mantas vetz, e 'l lausengier clara,

Aissi veritatz se rescon

Per semblan, et estai prion,

E falsedatz fai bel semblan

Per miels semenar son engan...

Savis hom non tem aventura,

Cals que sia o mala o dura.

Savis hom enquer per raizon

De tot fag, si es bon o non;

Lo comenzamen e la fi

Vol saber e 'l mei altresi.

A savi home si coven

Que sia ferms en tota ren,

E zo que aura comenzat

Sia per lui ben acabatz...

Usa de mi si com deuras,

A bona fe, on mais poyras;

Zo es a dir tot simplamen

Segras lo mieu comandamen...

Vertutz e escutz ti seray;

E, si creire no m' en volias,

Dieu e me e bon nom perdrias.

Bos noms vol dire bona fama

E cel a bon nom qui Dieu ama,

Car Dieus ama luy atressi

E fa 'l venir a bona fi...”

Cela vertutz que ven apres

Ten home ferme e dreg em pes...

Son amic garnis fizelmen

E mostra li cortesamen:

“Amics, si mon conseil vols segre,

Viure t farai totz jorns alegre...

E totz hom ti fara honor.

E, sapchas be, fort es grans bes

Qui es segur en totas res,

E sa vida en aissi garda,

Que de nuilla ren non ha garda;

Mas ab ferm cor e seguiran

Aten sa fin oy e deman...

Be sap que non pot esquivar

Mort, per zo non la vol duptar...

Amics, cant auras em poder

Ton enemic, faz ti saber

Que per venganza deu s comtar;

Car ti potz be de lui vengar:

Non es mai venganza tan bona,

Com qui s pot vengar e perdona.

Amics, e pretz e gasardon

Gasayna qui ventz ab perdon;

Dieus e segles ben l' ama plus

E ret l' en gazardon cascus;

Car Deus l' en dona plus soven

De sos enemics vencemen,

E totz lo segles ditz ne be...

Tot apertamen requeras

Ton enemic, quant li poyras

Faire mal de cors o d' aver,

O faras li avan saber

Que fayre vols ab lui batailla;

Car non coven que ieu assailla

Nuil home desapercebut...

Car qui subta, sembla que dupte

Que non aia de forza tan

Com cel cui vol subtar avan...

Ja non sera de ma compagnia

Qui trasnuecha per raubaria;

Ja non sera mos cavalliers

Qui per raubar se fa guerriers...

De lop e de volp es parentz

Qui de nueg fay mal a las gens...

Totz homs sab be s' arma vals mais

De son cors...

Per zo deu hom, ses tot coman,

Zo que plus val plus car tener.

Esforza t doncs de far plazer

A ta arma plus que a ton cors.

L' arma es dins e 'l cors defors:

Per zo deu hom de fors venir

Et anar dintz l' arma servir.

L' arma es dona e 'l cors sirventa;

E qui dona bella e genta,

Clara e pura, ben polida,

De bos aips e de sen complida,

Per sirventa laida e fada,

Que anc no fez blancha bugada,

Desempara, non es cortes...

Pessa que aias tal estar,

On layron no t puscon raubar;

E cel estars en tal luec sia

Qu' intre bos aers tot dia;

No y quieras plus adantimen,

Sol viure i puscas sanamen.

No vuellas esser conogutz

Per ta maiso ni mentagutz;

Car, sapchas be, no ve d' onor,

S' om per maison conois seynor...

De lag parlar ti fort garda;

Lag parlar es peira en ort...

Lag parlar cors laiza e boca,

Car de l' un nais e l' autre toca.

Lag parlar lageza noyris;

Per lag parlar net cor s' aunis.

Cor d' ome no pot hom jutgar,

Mais segon zo que l' au parlar.

S' el dig es netz, lo cors o er...

Dig e semblan son cais messatge

E cais mainada de coratge;

Et es paraula costumnada

C'om ditz: Cal seynor tal mainada.

Paraulas d' ops e drechurieras

Vueillas mais dir que plazentieras;

Que no redon nuilla sabor

Al dizen ni al auzidor,

Mas un paubre deleichamen,

Quan se dizon primeiramen,

C'ab eissas las paraulas fug,

Car non es dignes c'om l' estug...

Parlar pot hom cortessamen...

Car aitantas paraulas son

De cortesia e de pron

Coma d' autras vanas e bellas,

Que no valon, mas per novellas

Que baton l' aer solamen,

Aissi com fan il estrumen

C'om toca de mas o d' aizo,

Que no valon, mas cant el so...

Aias cortesia de grat,

No de joglar otracuiat

Que, sens enjan, zo lausara

Que ja nulla re no valrra,

E blasmara zo que bon es,

E cuiara esser cortes.

Per aital vana janglaria

Si destrui bona juglaria...”

La terza vertutz es tan bona

Que de totz bes porta corona:

Honesta es neta e pura

E per aquo a nom Mesura,

Contenenza o Atempranza,

Que fai sos afars ab balanza,

Ome ten gauzen e en patz

Et esta daus lo destre latz;

Car pus cauda es la mas destra,

Per natura, que la senestra,

Et obra plus apertamen

Ades e plus deslivramen

Que la senestra mas no fai...

Mesura es tan ben apresa

E tan dousa e tan cortesa,

Que son amic privat conseilla

Et estai ades ad aureilla:

“Amics, fai s' il, si m vols amar,

Superfluitat deus laissar...

Si mi amas...

De te mezeis pagatz seras,

Zo es a dir tu auras pro

Ab te mezeis, tota sazo.

Qui de se mezeis es pagatz,

Ab grans manentias fo natz.

A cobedeza met tal fre

Que la faza estar en se;

E aissi la tenga destrecha

Que no isca de via drecha...

Om cobes o vol tot aver

E hom avars tot retener;

Tot o perdon car tot o volon...

Cant Alexandres conqueria

De tot lo mon la seynoria

En Babilonia estet;

E car un pauc si delichet

Plus que a lui no covenia,

Mori n' avan que non devia...

No manges tan que desgerir

Ben non o puscas e sufrir...

De beure t pren aissi gran cura

Que no t sopte mal' aventura...

Ebrietatz es tals preisos

On ja non intrara hom pros...

Car aquest motz, ebrietatz

Ditz, en grezesc, fora de via;

Car totz homs ibris si forvia...

Per viure manja, no per al;

De manjar no faras jornal.

Al delieg non t' aprocharas,

Mas al condug can fam auras.

Fams t'i amene, no 'l sabors

Del condug, qu' entre las meillors

Salsas que son, deus fam comtar;

Sens aquela non aus manjar...

Ta paraula e tos sermos

Sia tot' ora profechos:

Enduire deu o monestar,

E confortar o comandar.

Enduyre es cant hora enseyna

Aiso c'om vol c'us altre faza,

Ses mandamen e ses menaza.

Monestars es mostrar blanden

Zo don pot pueis far mandamen,

Cant lo monestars non y val.

Confortars es qui, contra mal,

Que ira e dolor aporta,

Lo suffren us autres conorta.

Comendars es qui a menor

Ditz: Fai zo que deus per amor.

Non lauzes trop, non blasmes trop,

Car trop son trop, aissi o trop.

Trop lauzars es de lausengier

E trop blasmars de mal parlier;

Trop lauzar non sembla d' amic,

E trop blasmars es d' enemic;

Trop lauzars non par veritatz,

Trop blasmars par iniquitat;

Trop lausars es olis que oyn,

Trop blasmars aguilla que poyn...

Savis hom non es occios;

Son pessat part en tres sazos;

Zo qu' es present vol ordenar,

E zo qu' es passat recordar;

Aizo qu' es a venir cossira...

Qui zo qu' es passat non recorda

Ges de tot ab mi non s' acorda.

Per nient viu e ses maistre

Qui no vol recordar registre.

Registres son las escripturas

Que reconton las aventuras

Que son vengudas tro aissi;

E registres son atressi

Las images e las penchuras

C'om fai en peiras fortz e duras...

Qui 'l temps presen non sap passar

Adretamen, si com deu far,

Ges non es per savi tengutz,

Ans es vers fols et esperdutz...

Savis hom no vol ecercar

Causa que non pusca trobar...

Zo desira que dessirar

Pot totz bos hom, senes blasmar.

Savis hom en tal loc no s leva

On l' estar enueia e greva...

Qui fail e reconois sa failla,

Razos es que perdos li vailla;

Mas qui sos faillimentz razona,

Non sabra grat, s' om li perdona.

Qui de perdonar ti somo,

Leugerament li fai perdo.

Non es perdos, antz es grant pena

Qui loncs precs en perdo semena...

Qui mov son cor per leugeria,

Cel movementz ven de faillia.

Movre s deu hom per bon conseil,

Car bon conseil sembla espeil;

Si com cel qu' en l' espeil se mira,

Sa faizo garda, e cossira

Si ren i poiri' agenzar,

Si deu hom en consseil mirar.

Bos cosseils ditz lo pro e 'l dan

De tota ren c'om li deman...

Om, que mespreza son menor,

Er mesprezats de so maior;

E qui bona vida no mena,

Tem son maior qu' el done pena...

Tot servizi que far deuras,

O per adaut far lo volras;

Aissi 'l faras curosamen

Que ges no sembles negligen...

A totz omes sias benignes,

Car zo es de vertutz grantz signes...

Car benignitatz ven d' amor

E blandirs de lausenjadors.

A paucs d' omes seras privatz,

E aquels aias ben provatz;

Privadeza enten coral,

C'om sapcha ton ben e ton mal...

Net cor ama e bona fama,

Car net cor e bon nom Deus ama.

Ta lausor non prezicaras...

Sias ferms en adversitat

E homils en prosperitat;

Tos bos aips rescondras aissi

Com fan lurs malvais tey vezi...

Nuils hom, per paubre sen que aya,

En ton mensprezament no caya.

Mais ames ausir que parlar

E mais apenre qu' enseynar.

Pero d' enseynar e d' apenre

Seras cobes, senes repenre,

Zo que sabras, aissi enseyns

Que non y aia luech desdeins...

... Sias larcs e amoros,

Non gastaire luxurios...

Car anc, si Dieu platz, ieu no fui

Un jorn amiga de celui

Qu'e son cor recueil avareza,

Qu'es rouils de tot' avoleza.

Malvestatz e ipocrisia

Mi cuyon contrafar tot dia;

Mas, si de cor mi amas be,

D' elas ti gardaras jasse...”

La quarta vertutz es Drechura

E Leiautatz, qu' eissa natura

Trobet, per remezi de moltz,

Contra fols omes e estoltz...

Zo es forza, qui be s' o pessa,

On totz pros hom ten sa despesa,

Que ja no merma ni faillis

Tant cant li dura sos camis...

Nuils hom ses lieis non deu anar...

Car on plus om ne despendra,

E plus plena la trobara.

Zo es l' espaza flamegant

Qu'es daus ambas partz ben talantz;

L' us tails garda cel qui la ten

E l' autre cel qui vas lui ven.

Ab aquetz dos tails deu gardar

Om se e autrui de peccar...

Drechura ditz a son amic:

“Amics enten aizo qu' eu dic:

Ieu vueil et faz comendamen

Que Dieu ames ben coralmen,

E tu seras amatz de lui

Puis amaras te e autrui.

Saps cossi Dieu amaras?

Qu'el ressembles tant cant poyras,

Que vueillas plaser a chascu,

No vueillas nozer a negu.

Qui vol governar ni regir

Autrui, se garde de faillir.

Non es mos amics drechuriers

Qui a se mezeis noz primiers;

Ja d' autrui dan no s gardara

Om que dam a se mezeis fa...

Pueis a te e a ton vezi

Faras zo que deus atressi...

Mais qui m vol servir e honrar,

Garde si del autrui raubar,

E renda zo que tout aura,

E tolledors castiara.

Nuills hom, ses me, non es cortes,

Car totz hom, que mos amics es,

Si ten de tota raubaria...

Si per aventura s' aven

Que messorga dire coven.

No per falseza enantir,

Mas per ver gardar, si pot dir.

Qui per gardar fezeutat men,

Tals mentirs a escusamen;

Car, ges no pert sa honestat,

Qui men per salvar fezeutat.

Om drechurers secret reten

Que no 'l vol descobrir per ren.

Om just cela can deu celar,

E pus parla can deu parlar...

Ja mos amics no temera

Neguna re, car tortz non ha.

Segurs estai e vay e ve

Qui ama Dieu autrui e se...

Humilitatz es pezillars,

Claus e porta e lundars,

Per on trevon totas e passon

Las vertutz qu' en ome s' amasson.

Humilitatz es fondamentz

De totats las vertutz que son; (totas)

Ses lui, neguna no ten pron...”

Romanz, vay t'en tot dreg al Pueg;

Seynor ti do ses tot enueg,

Zo es l' avesques En Esteves; (1)

E, s' el trobas, paor no t leves

Que ben non sias acullitz

E ben honratz e ben grazitz;

E diras li tot suavet

Daude de Pradas mi tramet...

Aquest romanz es finit,

Dieus ne sia benesit.


(1) Étienne de Chalançon, devenu évêque en 1220, et mort en 1236.
(N. E. Wikipedia 8.2.1231)

Ce fut donc dans cet intervalle de seize ans que Deudes de Prades composa son poëme.

//

  1. Jean Perrel, Le Velay dans le domaine royal : une histoire de dupes, par quel subterfuge le Velay s'est trouvé dans le domaine royal (1213) : in Cahiers de la Haute-Loire 1981, Le Puy-en-Velay, Cahiers de la Haute-Loire (lire en ligne [archive])

sábado, 1 de mayo de 2021

Capitol. XVII. De la resposta feta per lo fill de deu a les virtuts: e de la concordia de aquelles.

Capitol. XVII. De la resposta feta per lo (plo) fill de deu a les virtuts: e de la concordia de aquelles.


Hoyda aquesta supplicacio per la
sanctissima trinitat parla lo fill de deu qui es sauiesa infinida e dix al seu pare ¶ Pater mi propter me orta ē hec tempestas: mitte mei mare: et cessabit tempestas. Volent dir: o clementissim pare meu tots aquests crits e grans tempestes de natura humana per mi se son leuats a mi criden e a mi demanen: sia de vostra merçe
lançar a mi (llançar me) a la mar de la miseria humana: e cessara tota la tempesta e brogit de aquella. E lo pare molt content quel fill seu prengues aquesta legacio puix axi li playia: dix que ell mateix tornas resposta: mostrant lo seu valent animo: e la gran amor que hauia a natura humana per la qual emprenia tal empresa ¶ E responent lo fill de deu a les virtuts e a tota natura angelica qui ab gran atencio la dita resposta sperauen (spaué) e dix ¶ Expedit vobis vt ego vadam. Volent dir. o princeps angelicals e vosaltres virtuts per mi molt amades: dich vos que noy ha modo tant expedient a fer la redempcio de natura humana e que vosaltres resteu concordes e contentes: sino que yo vaja: e deualle en la vall de miseria vestint me de carn humana fent me passible e mortal: e satisfare ab los merits infinits meus la culpa infinida de adam. E justicia sera contenta e veura lo que desija: ço es que res no reste impunit: e misericordia e pietat seran exalçades e magnificades per totes les generacions: car per amor de elles yo he hagut merçe de natura humana. E dellibere ligar me inseparablement ab ella. E hoyda aquesta gloriosa e plaent resposta per aquells sperits angelicans (angelicals) e virtuts excellents prostraren se tots ensemps ab goig infinit regraciant a la clemencia e bonea de nostre senyor deu que tant largament hauia satisfet a la peticio de natura humana per la qual tots hauien suplicat: e lohant les misericordies diuines digueren. ¶ Magnus dominus noster et magna virtus eius: et sapientie eius non est numerus. E animant se los vns als altres a lohar e molt estimar la tanta clemencia e gran singular feta a totes les creatures: car reparat lome totes eren reparades: digueren. ¶ Bate magnificencias deo nostro: dei perfecta sunt opera (opa; obra, obres): et omnes vie eius iudicia. E dit aço fon aqui juncta ab les virtuts aquella gran senyora pau nomenada vestida de vellut blau (blue velvet; terciopelo azul) mostrant se tota celestial e acostas a la senyora justicia e besala e prenint la sua ma ferma pau perpetua entre ella e la excellent senyora misericordia: e lauors fon complit lo parlar de dauid que diu. ¶ Iustitia et pax obsculate sunt. Estant axi aquestes senyores molt alegres de la marauellosa concordia e pau que entre elles era fon aqui tantost aquella reyna e senyora de virtuts ço es sancta caritat. La qual portauen per lo braç fe e sperança (spança): la vestidura sua era tota dor molt singular sembrada de infinides pedres precioses: car en ella se ha a engastar totes les obres meritories per a esser a deu plaents e gracioses. e les altres virtuts vehent la feren li gran reuerencia regonexent li majoritat e senyoria. E ella venint dauant la cadira de la diuinal clemencia adora sa magestat e dix. ¶ Benedicta sit sancta trinitas: atquem indiuisa vnitas: confitebimur ei quem fecit nobiscum misericordiam suam. Volent dir: O senyor e lahor infinida sia donada a la magestat vostra per mi e per aquestes virtuts que açi son de la gran misericordia que a nosaltres haueu comunicada: car reparant lome haueu donat a nosaltres nom e fama inmortal ¶ Car no erem conegudes ni estimades entre les gents: ara senyor deuallarem en companyia de vostra magestat: e manifestar nos em al mon e serem per los homens conegudes: e yo preycare continuament a les gents dient. ¶ Propter nimiam caritatem suam qua dilexit vos deus filium suum misit in similitudinem carnis peccati Volent dir: O fills de adam no siau desconexents a nostre senyor deu creador vostre: car per la gran caritat sua vos ha tan carament amats: que tramet lo fill seu en la terra ab vestidura humanal semblant a vosaltres peccadors. E animant los molt a estimar e recordar aquest tan alt e tan singular benefici pendre per tema (ptema) en tots los meus sermons. ¶ Obsecro vos ne inuacuum gratiam dei recipiatis. Car no volria per res senyor queus fossen desconexents car peccat me es molt odios e abominable la dita desconexença. ¶ E perço delibere dir los souint. ¶ Confiteantur domino misericordie eius et mirabilia eius filijs hominum. E lo senyor mirant la dita caritat ab grandissim plaer adelitant se en les sues amables rahons dix li. O caritat per mi singularment amada ab vos he fet liga inseparable: la amor vostra me fa deuallar en lo mon per tirar a mi lo cor del home: segons en persona mia los ha dit Jeremies (Ieremies; la I, J mayúscula dels tripóns) dient. ¶ In (Jn) caritate perpetua dilexi te miserans tui. E vos sereu la companyia mia en totes estes fahenes: e majudareu (m´ajudareu, me ajudareu) a portar totes les penes e dolors que he a soferir per la redempcio humana. Vos me tendreu abraçat e ferm en la creu e en los altres turments car no bastarien altres ligams (lligams) sino sola lamor (l´amor) vostra. Car de vos sera dit que haueu ligat lo omnipotent e vençut lo inuencible (invencible). ¶ E caritat respos: O excellent senyor puix axi plau a la magnificencia vostra queus acompanye en aquesta vostra legacio: placia a la clemencia vostra desempachar: car yo tinch lanimo tan feruent que no he repos nem cans james en la fahena que comence fins la he portada a fi (afi). E de açous (aço us) suplicaua Dauid contemplant aquesta jornada: quant dix. ¶ Tu exurgens misereberis syon: quia tempus miserendi eius: quia venit tempus. E respos lo senyor: O caritat que so content de executar lo que he promes: car la feruor vostra me tira em (y me, e me: em) fa deuallar en la vall de miseria per deliurar lo linatge humanal del qual vos sou aduocada.

miércoles, 28 de abril de 2021

Capitol. IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua.

Capitol. IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua. En la tendra edat del seu mamar. E del inestimable goig de sancta anna.


Ia (esta mayúscula me mareje, pareix Ya, o Ja) aquesta gloriosa verge en aquella tan pocha edat tenia la vida axi ordenada: que era vna gran admiracio a qui (fique aquí) la miraua: car certs dies d´la setmana no mamaua sino vna vegada: sabent que la penitencia e dejuni eren vida de la anima: segons es scrit dient. ¶ Ista est salus anime: restauracio virtutum: via iustorum: refectio bonorum. Car la dita penitencia es salut de la anima: restauracio e conseruacio d´les virtuts: cami real dels iusts: refectio e confort de tot be. E per ço la nostra senyora la ha presa e amada en lo començ d´la sua per donar exemple als seruents seus que seguissen la via sua si per venir volran al repos seu. Occupauas la dita senyora en continua oracio: car souint la trobaua la sua mare ab les mans plegades los vlls leuats al cel mostrant en lo seu gest Quia in domino delectabatur: et angelica fruebatur dulcedine. Car lo seu sperit se adelitaua tot en lo seny o*e asaboria e sentia la dolçor diuina: qui es repos e delit dels sancts angels. En les hores demati e de vespre se exercitaua sa Senyoria en la pus alta contemplacio seguint lo consell del seu deuot aui Dauid que diu. ¶ Ad vesperum demorabitur fletus: et ad matutinum leticia. Car de vespre ella pensaua e contemplaua les miseries e dolors de natura humana e com era cayguda de aquella altea d´gracia e posada en ira del seu creador e quants mals e dans axi corporals com spirituals hauia encorregut per aquesta causa. E E aço turmentaua tant la sua piadosa anima: que habundaua en tanta afluencia de lagremes: que lo seu cor e cap fonia tot demanant misericordia a nostre senyor deu que li plagues remeyar e guarir aquella cruel dolor e malaltia enfectionada deuallant de Adam e comprenent tots los fills seus: la pudor de la qual infectio hauia tancades les portes d´padys (de paradis, preadys): e no si trobaua en la terra qui obrir lals pogues ni lauar lo empaig de aquella si la sua clemencia no aiudaua en esta fahena: car sens la potencia e sauiesa sua res profitos (pfitos, prefitos) a la salut dels homens nos podia fer. E en aquesta caritatiua pregaria (pgaria) staua la senyora la major part de la nit ab continues lagrimes secretes e molt amagades: hauent ferma fe de obtenir lo que demanaua: e aço li feya conuertir les sues lagrimes en grandissim delit e dolçor d´la diuinal bonea. E axi venint la matinada trametia lo seu sperit en aquells delits d´parahis: e aqui contemplaua les excellencies diuinals: e sentia tanta altea de secrets e immensitat d´delits q era forçada de dir. ¶ Parasti michi cenaculum grande stratum: vt faciam apud te pascha. Volent dir: O eternal deu e senyor vos maueu conuidat en aquesta sala del vostre palau arreada de la vostra diuinal presencia: qui glorifica e alegra a tots los mirants e contemplants en vos: e aqui senyor voleu que yo (qyo) faça paschua ab vos comunicant me los vostres delits e dolçors: dels quals senyor partir yo no volria sols vn moment. E pensant q aquell loch de tant sobiran delit era tancat e clos per lo peccat de Adam habundaua en infinides lagrimes suplicant la clemencia diuina donas fi en aquell exili de Adam e dels fills seus els reduhis a la gracia e amor sua. E en aquesta peticio continua la senyora fins mereixque obtenir lo que demanaua. Perque podem dir que nostre senyor deu la ha feta naxer en lo mon per esser aduocada de natura humana e refugi en totes les necessitats sues a la qual cascu dels tribulats pot dir ab gran confiança. ¶ Potens est misericordia tua gratiam desideratam michi prestare. Volent dir: O senyora tanta es la potencia d´la misericordia vostra: que podeu donar a mi la gracia que desige. Car de vostra merçe nengu que se haja no parteix fatigat. E com mes crexia la senyora molt mes augmentaua lo goig de la sua sanctissima mare Anna adelitant se infinidament en mirarla e contemplarla. E com comença sa senyoria anar prenia la per les manetes e aiudauali ab tanta amor e Reuerencia que li paria que en tocar la E mirar la rebia noua gran cascuna vegada: e sentia tan gran delit en seruir la q lo reposar li era pena: e perço tostemps pensaua que li poria fer. E com comença a parlar la dita senyora: Anna fon recomplida de singular goig: e volent fer part al seu marit Ioachim cridal ab gran alegria dient. Venite: audite: et viuet anima vestra Volent dir veniu senyor Ioachim e hoyreu les rahonetes de la vostra amada filla: e viura la vostra alma (pareix aia, i nassal, seríe aina o aima, viuet anima vestra) ab la consolacio inestimable que pendreu hoyint la paraula sua. E Ioachim venint ab singular goig hoynt que la senyora filla sua lo nomenaua pare ab aquella veu angelica ixque quasi de si mateix per alegria inestimable e corregue la abraçar: e alçant la en alt deya. Quis ad fontem suauitatis accedens: non modicum suauitatis inde reportat. Volent dir: O la mia senyora e filla y qui es que se acoste a vos: qui sou font d´suauitat e dolçor: que no reporte delit singular en la anima sua: segons yo ara sent en hoyruos e veureus e teniruos en los meus braços. Vos sou la alegria de la mia casa: repos de la mia vellea: ara partire en pau de aquesta mortal vida: puys tan glorios nom reportare de esser pare de vna tant excellent filla. E com la lexaua lo pare prenia la mare e axi salegrauen los dos ab aquella benauenturada filla. O be son dignes de molta veneracio lo pare e mare q tal joya han al mon produyda: e podem dir lohant e magnificant la nostra senyora.
Benedicti sint pater et mater: qui te genuerunt: quorum memoria permanebit in eternum. Volent dir. O senyora y quant es lo mon obligat a beneyr y lohar lo pare vostre: e mare quius han engenrat la memoria d´ls quals immortal restara en totes les generacions presents e esdeuenidores.