Senec, Senescal, Senestre, Sinestre

Senec, adj., lat. senex, vieux, âgé.

Joves e senecx.

(chap. Jovens (o joves) y senils - agüelos, vells, com l'agüelo Sebeta.)

Germonde de Montpellier: Greu m' es.

Jeunes et vieux.

Enans serai vieills e senecs.

A. Daniel: Pois En Raimons.

Avant je serai vieux et âgé.

ANC. ESP. IT. Sene. (chap. Senil, senils; no confundí en senill. ESP. Senil.)

2. Senectut, s. f., lat. senectutem, vieillesse.

La sexta etat es senectut, que, ha son terme, complitz LXX ans.... Les autres... dizo que tot le temps el qual hom viu apres las ditas etatz, es temps de senectut. Eluc. de las propr., fol. 67.

Le sixième âge est vieillesse, qui, à son terme, accomplit soixante-dix ans... Les autres... disent que tout le temps auquel on vit après lesdits âges, c'est temps de vieillesse.

ANC. CAT. ESP. Senectud. IT. Senettù, senettute, senettude.

(chap. senectut, senectuts; vellesa, velleses; valensiá vellea.)

3. Senecta, s. f., lat. senecta, âge mûr.

Senecta... es meiana entre juventut et senectut.

Eluc. de las propr., fol. 67.

L'âge mûr... est mitoyen entre jeunesse et vieillesse.

4. Senil, adj., lat. senilis, sénil, de vieillard.

Etat efantil... et senil. Eluc. de las propr., fol. 103.

Âge enfantin... et de vieillard.

ESP. PORT. Senil. IT. Senile. (chap. Senil, senils.)

Senescal, Seneschal, Senescauc, s. m., sénéchal.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 65; Denina, t. III, p. 172-173.

Rey e comte, baylo e senescal

Volo 'ls castels e las terras sazir.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Rois et comtes, baillis et sénéchaux veulent les châteaux et les terres saisir.

Demanda Guari, senescal de la terra. V. de S. Honorat.

Demande Guarin, sénéchal de la terre.

Lo senescauc o sotz-senescauc.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 24.

Le sénéchal ou sous-sénéchal. 

Fig. Plasers, lo seneschal d' Amor.

Un Troubadour Anonyme: Seinor vos.

Plaisir, le sénéchal d'Amour.

CAT. ESP. PORT. Senescal. IT. Seniscalco, siniscalco. (chap. Senescal, senescals; ix, per ejemple, al Decamerón en chapurriau.)

2. Sotz-senescauc, s. m., sous-sénéchal.

Lo senescauc o sotz-senescauc.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 24.

Le sénéchal ou sous-sénéchal.

(chap. Subsenescal, subsenescals.)

3. Senescalcia, Senescalquia, Sennescalcia, Senescaucia, s. f., sénéchaussée.

Plusors autras terras pausadas en la senescalcia del Cayre.

Preuves de l'Hist. de la maison de Turenne, 1399.

Plusieurs autres terres posées dans la sénéchaussée du Caire.

Tota la sennescalcia de Tholosa.

Tit. du XVe siècle. Toulouse. Cab. Monteil.

Toute la sénéchaussée de Toulouse.

Per tota la senescalquia de Carcasona.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 183.

Par toute la sénéchaussée de Carcassonne.

Al recebedor general de la senescaucia.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.

Au receveur général de la sénéchaussée.

CAT. ESP. (senescalía) Senescalia. IT. Siniscalchia. (chap. senescalía, senescalíes.)

Senestre, Sinestre, adj., lat. sinistrum, gauche.

E 'l ma senestra ten u sceptrum reial. Poëme sur Boèce.

(chap. Y a la ma esquerra (zurda) té un cetro real.)

Et la main gauche tient un sceptre royal.

Melsa dona a la partida sinestra suppliment et perfeccio.

(chap. La melsa done a la part esquerra suplimén y perfecsió. Vore ratela : bazo.)

Eluc. de las propr., fol. 56.

La rate donne à la partie gauche souplesse et perfection.

Subst. Colgui me sobr' el bras dextre,

E pueis me vire el senestre.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je me couche sur le bras droit, et puis je me tourne sur le gauche.

Loc. Lo gira e lo regira a dextre et ha senestre. V. et Vert., fol. 72.

Le tourne et le retourne à droite et à gauche.

Loc. prov. No sapia la senestra so que fara la dextra.

(chap. (que) no sápigue la esquerra lo que fará la dreta : la ma.)

V. et Vert., fol. 81.

Ne sache la gauche ce que fera la droite.

ANC. FR. 

A destre et à senestre sis conreis establi. Roman de Rou, v. 1530.

Et tournant à senestre. Rabelais, liv. I, ch. 35.

ANC. CAT. Sinistre. ESP. Siniestro. PORT. IT. Sinistro. (chap. Siniestro, siniestros, siniestra, siniestres; esquerro, esquerros, esquerra, esquerres; zurdo, zurdos, zurda, zurdes.)

2. Senestrier, Senestrer, adj., gauche, gaucher.

Ferabras cenh Florensa a son latz senestrier. Roman de Fierabras, v. 147.

Fierabras ceint Florence à son côté gauche.

Subst. L' us perdet lo pe per dos capos

E 'l poing destre, e puois fo senestrers.

T. de Blacas et de Pelissier: En Pelissier.

L'un perdit le pied pour deux chapons et le poing droit, et puis il fut gaucher.

(chap. Esquerré, esquerrés, esquerrera, esquerreres; zurdo, zurdos, zurda, zurdes, que fa aná la ma esquerra; o lo peu esquerro.)

Capitol. IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua.

Capitol. IIII. del singular exercici de virtuts en q la senyora se occupaua. En la tendra edat del seu mamar. E del inestimable goig de sancta anna.

Ia (esta mayúscula me mareje, pareix Ya, o Ja) aquesta gloriosa verge en aquella tan pocha edat tenia la vida axi ordenada: que era vna gran admiracio a qui (fique aquí) la miraua: car certs dies d´la setmana no mamaua sino vna vegada: sabent que la penitencia e dejuni eren vida de la anima: segons es scrit dient. ¶ Ista est salus anime: restauracio virtutum: via iustorum: refectio bonorum. Car la dita penitencia es salut de la anima: restauracio e conseruacio d´les virtuts: cami real dels iusts: refectio e confort de tot be. E per ço la nostra senyora la ha presa e amada en lo començ d´la sua per donar exemple als seruents seus que seguissen la via sua si per venir volran al repos seu. Occupauas la dita senyora en continua oracio: car souint la trobaua la sua mare ab les mans plegades los vlls leuats al cel mostrant en lo seu gest ¶ Quia in domino delectabatur: et angelica fruebatur dulcedine. Car lo seu sperit se adelitaua tot en lo seny o*e asaboria e sentia la dolçor diuina: qui es repos e delit dels sancts angels. En les hores demati e de vespre se exercitaua sa Senyoria en la pus alta contemplacio seguint lo consell del seu deuot aui Dauid que diu. ¶ Ad vesperum demorabitur fletus: et ad matutinum leticia. Car de vespre ella pensaua e contemplaua les miseries e dolors de natura humana e com era cayguda de aquella altea d´gracia e posada en ira del seu creador e quants mals e dans axi corporals com spirituals hauia encorregut per aquesta causa. E E aço turmentaua tant la sua piadosa anima: que habundaua en tanta afluencia de lagremes: que lo seu cor e cap fonia tot demanant misericordia a nostre senyor deu que li plagues remeyar e guarir aquella cruel dolor e malaltia enfectionada deuallant de Adam e comprenent tots los fills seus: la pudor de la qual infectio hauia tancades les portes d´padys (de paradis, preadys): e no si trobaua en la terra qui obrir lals pogues ni lauar lo empaig de aquella si la sua clemencia no aiudaua en esta fahena: car sens la potencia e sauiesa sua res profitos (pfitos, prefitos) a la salut dels homens nos podia fer. E en aquesta caritatiua pregaria (pgaria) staua la senyora la major part de la nit ab continues lagrimes secretes e molt amagades: hauent ferma fe de obtenir lo que demanaua: e aço li feya conuertir les sues lagrimes en grandissim delit e dolçor d´la diuinal bonea. E axi venint la matinada trametia lo seu sperit en aquells delits d´parahis: e aqui contemplaua les excellencies diuinals: e sentia tanta altea de secrets e immensitat d´delits q era forçada de dir. ¶ Parasti michi cenaculum grande stratum: vt faciam apud te pascha. Volent dir: O eternal deu e senyor vos maueu conuidat en aquesta sala del vostre palau arreada de la vostra diuinal presencia: qui glorifica e alegra a tots los mirants e contemplants en vos: e aqui senyor voleu que yo (qyo) faça paschua ab vos comunicant me los vostres delits e dolçors: dels quals senyor partir yo no volria sols vn moment. E pensant q aquell loch de tant sobiran delit era tancat e clos per lo peccat de Adam habundaua en infinides lagrimes suplicant la clemencia diuina donas fi en aquell exili de Adam e dels fills seus els reduhis a la gracia e amor sua. E en aquesta peticio continua la senyora fins mereixque obtenir lo que demanaua. Perque podem dir que nostre senyor deu la ha feta naxer en lo mon per esser aduocada de natura humana e refugi en totes les necessitats sues a la qual cascu dels tribulats pot dir ab gran confiança. ¶ Potens est misericordia tua gratiam desideratam michi prestare. Volent dir: O senyora tanta es la potencia d´la misericordia vostra: que podeu donar a mi la gracia que desige. Car de vostra merçe nengu que se haja no parteix fatigat. E com mes crexia la senyora molt mes augmentaua lo goig de la sua sanctissima mare Anna adelitant se infinidament en mirarla e contemplarla. E com comença sa senyoria anar prenia la per les manetes e aiudauali ab tanta amor e Reuerencia que li paria que en tocar la E mirar la rebia noua gran cascuna vegada: e sentia tan gran delit en seruir la q lo reposar li era pena: e perço tostemps pensaua que li poria fer. E com comença a parlar la dita senyora: Anna fon recomplida de singular goig: e volent fer part al seu marit Ioachim cridal ab gran alegria dient. ¶ Venite: audite: et viuet anima vestra Volent dir veniu senyor Ioachim e hoyreu les rahonetes de la vostra amada filla: e viura la vostra alma (pareix aia, i nassal, seríe aina o aima, viuet anima vestra) ab la consolacio inestimable que pendreu hoyint la paraula sua. E Ioachim venint ab singular goig hoynt que la senyora filla sua lo nomenaua pare ab aquella veu angelica ixque quasi de si mateix per alegria inestimable e corregue la abraçar: e alçant la en alt deya. ¶ Quis ad fontem suauitatis accedens: non modicum suauitatis inde reportat. Volent dir: O la mia senyora e filla y qui es que se acoste a vos: qui sou font d´suauitat e dolçor: que no reporte delit singular en la anima sua: segons yo ara sent en hoyruos e veureus e teniruos en los meus braços. Vos sou la alegria de la mia casa: repos de la mia vellea: ara partire en pau de aquesta mortal vida: puys tan glorios nom reportare de esser pare de vna tant excellent filla. E com la lexaua lo pare prenia la mare e axi salegrauen los dos ab aquella benauenturada filla. O be son dignes de molta veneracio lo pare e mare q tal joya han al mon produyda: e podem dir lohant e magnificant la nostra senyora.
¶ Benedicti sint pater et mater: qui te genuerunt: quorum memoria permanebit in eternum. Volent dir. O senyora y quant es lo mon obligat a beneyr y lohar lo pare vostre: e mare quius han engenrat la memoria d´ls quals immortal restara en totes les generacions presents e esdeuenidores.