Cartas en aragonés, febrero 1461

1 de marzo 1461

21.2.1461.

Al muyt magnifico et egregio senyor el comte de Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya.
Muyt magnifico et egregio senyor. Sobra algunes coses concernientes servicio de nuestro Senyor Dios e del Senyor Rey e beneficio e reposo desti regno e de aqueix Principado enviamos a vuestra magnificencia el honorable e magnifico mossen Johan de Torrelles cavallero exhibidor de la present informado de nuestra intencion. Rogamosvos quanto mas afectuosament podemos querades dar fe e creença al dito mossen Johan de Torrelles en todo aquello que de part nuestra vos explicara. Et en aquello vos placia havervos segund el caso lo requiere et de vos sespera e bien e reposo de todos los regnos e senyorias del Senyor Rey. Et sia nuestro Senyor Dios vuestro protector.
De Çeragoça a XXI dias del mes febrero anyo de Mil CCCC sexanta hu. - A todo vuestro honor prestos los diputados del regno de Aragon.

25.2.1461.
Al muyt noble senyor don Johan senyor Dixer.
Muyt noble senyor. Porque sabemos havreys consolacion vos certificamos que oy data de la present el Senyor Rey con gran liberalidat ha deliurado al Senyor Principe e lo ha mandado posar en libertat donde le placia. E de aquesto se ha feyto grandes alimares aqui. Et de continent son partides la Senyora Reyna e lo senyor Archabispe el visrey e otros por deliurar el dito Principe. E encara todos desembre (ensemps; ensemble; juntos; ensamblar) yrse en aqueste Principado primo a Lerida e dalli a Barçalona.
E assi pues lo por todos deseado es obtenido rogamosvos que innovidades algunas no se fagan porque no fuesse occasion de desturbio en los negocios. E sobre aquesto scrivimos a los capitanes e conselleres e prestament haureys axi embaxadores por part de aqueste regno por notificarvos lo sobredito e otras cosas. Pero porque aquellos no iran tan prestos fazemos el present correu porque tomeys consolacion de aqueste negocio. E sea nuestro Senyor Dios vuestra guarda. De Çaragoça a XXV de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - A vuestro honor prestos los dipputados del regno de Aragon.

26.2.1461.
Al noble amado consellero e majordomo don Johan senyor Dixer.
El Rey.
Don Johan noble amado consellero e majordomo nuestro. Por nos vos fue scripto en estos dias passados de la vila de Alcanyis en la forma que viestes por nuestra letra a la qual por vos fue respondido bien. Creemos que si algo es stado fecho por vos vos siays movido por la afeccion e zelo que haviays a la delibrança del lllustrissimo Principe don Carlos nuestro fijo pero es la verdat que ayer miercules a gran instancia e supplicacion de la Illustrissima Reyna nuestra muy cara e muy amada mujer e assi mesmo de los diputados e otros grandes del regno e encara de los jurados ciudadanos e universidat de aquesta ciutat de Saragoça por nos fue acordada la delibrança del dicho Principe nuestro fijo e por dar obra con efecto a la exequcion de aquella de continent la dicha lllustrissima Reyna nuestra muy cara muller partio la via de Morella por constituhir la persona del dito Principe en plena liberdat e hir con el ensembre a la ciudat de Barchinona por los quales nos son stados fechas diversas instancias e supplicaciones sobre aquesto. E pues cessa la causa que fasta aqui vos ha movido esnos visto seyer complidero a la honor vuestra de mas insistir que otras novidades se fagan car vos faziendolo assi siempre vos tendremos en aquella stima e reputacion que siempre tovimos a don Johan que Dios haja vuestro padre e apres muert suya a vos car del contrario lo que de vos no se spera segunt quien vos soys e de la casa que devallays no se vos poria seguir sino gran nota e cargo. E porque mejor siays instructo de la volundat nuestra sobre aquestos fechos Berenguer de Jassa va a vos por el qual de aquella sereys mas largament informado. Dada en Çaragoça a XXVI dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johannes. - A. Nogueres prothonotarius.

Tomo II, continuación

Núm. 74. Tom. 15. fol. 506.

 

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: apres feta nostra proposicio et explicacio general de nostra ambaxada e aquella per gracia de Deu hoyda e entesa per tots los tres braços o estaments daquest regne molt agradablament e ab bona concordia segons jaus havem scrit per nostres letres derrerament e apres nosaltres instants per venir ab tota cura et diligencia als merits de nostra missatgeria ses seguida alguna disceptacio entre los dits braços o estaments tal e tanta que de tots los barons nobles et cavallers qui son fora aquesta ciutat se foren lexats de la prossecucio de aquests affers no volentse conformar sobre aquells ab los dos braços ecclesiastich et reyal et jamenys ab la partida de lur braç qui es dins la dita ciutat sino que sobre aço ab sobirana diligencia et esforç migençan Lesperit sanct havem tant treballat et ginyat que havem revenguda lur concordia axi que vuy dimarts a XX del present mes de janer per tots los dits tres braços o estaments en bona unitat ensemps ab nosaltres ses començat de entendre en lo nom de nostre senyor Deu sobre los dits merits o prossecucio de nostra ambaxada: e jassia encara no isqua materia tal que sia digna de esservos significada pero havem presumpcio et alguns sentiments que aquests senyors los dels dits III braços giraran lur intencio vers les coses contengudes en los capitols tots o partida daquells que dies ha entre ells foren fets et dels quals nosaltres secretament haguem copia la qual de continent vos trametem jassia per ells encara no sia feta mencio alguna dels dits capitols estants en lo dit parlament: pero a fi que si per ells en tot o en partida nos serán moguts alguns dels dits capitols puxam respondre segons vostra voluntad desijamne saber molt vostra intencio. Perqueus placia senyors significarnos clarament on pus prest fer se pora la intencio et voler que habets sobre aquells co es a quals vos plaura passar o denegar del tot ne quals modificar o temprar et fins on volrets eus plaura nosaltres puxam davallar en manera que com serem en aquell pas nons covinga consultar ne pus temps detenir com si a Deu era plasent que aquests affers fossen en bona conclusio grahiriemli molt poguessem exir daquest mal temps que aci es de mortalitats. Ja senyors sabets quel temps del socors queus plague donarnos passa dun mes: hauriem ops refrescament. Placia a les vostres reverencies nobleses et honorables savieses de fernos donar bon et prest recapte segons jaus havem scrit per nostra letra largament. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Trinitat ab vosaltres. Scrita en Valencia a XX dies de janer del any MCCCCXI. - Vostres missatgers en regne de Valencia trameses prests a vostres manaments.

A cuyas cartas se acordó contestar en debida forma, y dar asimismo orden a los diputados del general de Catalunya para que enviasen los tres correos que pedían para su servicio los embajadores en Aragón. Leyóse por último otra carta dirigida a Francisco de Erill, dándole noticia de haber sido nombrado capitán del valle de Aran, en reemplazo de su hermano Arnaldo.

 

Sesión del día 4.

Leyéronse dos cartas, una del abad de Bañolas y otra de Bernardo de Avellaneda, en las que daban ambos cuenta de los debates que tenían entre sí. Dalmacio çacirera y otros a él adherentes presentaron una cédula, en la que instaban al parlamento a que procediese adelante en el negocio de la sucesión y de la defensa del pais, dejadas aparte, bajo ciertas salvedades, todas las cuestiones que pudiesen estorbar el pronto despacho de un asunto tan vital. Conformáronse con el contenido de dicha cédula algunos nobles, y los brazos eclesiástico y real: pero estos últimos protestando contra la denominación de brazo que en aquel escrito se daba a los caballeros y hombres de paraje. El procurador de la reina Violante presentó después un nuevo escrito, reiterando la recusación que ya tenía interpuesta y no había sido admitida ; y por último fueron aprobadas las siguientes contestaciones a las cartas de los embajadores en Aragón y Valencia.

Núm. 75. Tom. 15. Fol. 516.

Als reverent nobles et honorables los missatgers del principat de Catalunya trameses en Arago.
- Reverent nobles et honorables: vostres letres havem reebudes ab les quals nos havets certificats de la bona concordia pau e tranquillitat seguides per gracia de Deu et migençan vostres treballs et tractes en aqueix regne de les quals coses havem haut gran consolacio et plaer: creem be que vosaltres hi havets molt ve treballat: pregamvos que en conservar la dita pau y tranquillitat et en sedar totes altres divisions et debats que sien o seran en aquest regne vos vullats interposar e fer tot lo be que porets segons confiam et de vosaltres se pertany. En aço que demanats de consell si protestarets en cas que los fets se metessen en dilacio e que en aquell cas vos tramesessem en scrits nostres motius vos responem que si vosaltres veets que los fets daqueix regne se meten en dilacions et conexets que requestes et protestacions hi dejen esser fetes en aquell cas plau a nosaltres et volem que façats requestes et protestacions en la pus cortesa bona et savia manera que fer se pusque causantles per los motius qui son a vosaltres axi be com a nosaltres clars et notoris: e en aço no par sia necessari sindich ni sindicat o procuracio mas que vosaltres en nom de tot lo principat ho façats. De correus havem ja ordonat que los deputats del dit principat vos ne trameten tres axi com havets demanat. Mes avant vos certificam que es intencio e sembla expedient a nosaltres que pus lo parlament Darago sia ajustat e assegut feta la proposicio en aquell ab tots los sentiments que haver porets de la intencio dels aragoneses e de la disposicio dels affers hun de vosaltres si a vosaltres sera vist fahedor deja venir açi per fernos clarament e estesa relacio de tot ço que fet sabut e sentit haurets en aqueix regne e per tal que nosaltres plenerament informats puscam millor provehir e fer preparatoris en ço que mester sia. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe de Tarragona a IV dies de febrer del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Núm. 76. Tom. 15. fol. 516.

Als reverent et honorables los missatgers del principat de Catalunya trameses en Valencia. - Reverend et honorables: vostra letra havem reebuda a la qual vos responem que som molt aconsolats e alegres de la bona concordia que per gracia de nostre senyor Deus et per intercessio e treballs vostres ses seguida en aqueix regne de que sots dignes de premi et laor: pregamvos affectuosament que axi com loablement et be avets prosseguits los affers a vosaltres comanats daçi atras vullats daçi avant continuar la prossecucio daquells ab bones et savies maneres segons de vosaltres se pertany et havets be acostumat. Al fet dels capitols de quens trameses dies ha trellat vos responem que veurem et regonexerem aquells et fort prest vos scriurem clarament nostra intencio sobre aquells. En lendemig vos pregam continuets vostra bona diligencia en los affers dessus dits: e siats avisats que ab correus cuytats vos entenats ab nostres missatgers en Arago tramesos de guisa que en la prossecucio dels affers et tractes de aquells entre vosaltres et ells no haja discrepancia ni desacord. De diners vos es estat ja acorregut. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe de Tarragona a IV dies de febrer del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostre honor.

Sesión del día 5.

Habiendo Bernardo de Gallach instado nuevamente para que saliesen del parlamento los recusados por la reina Violante; se acordó pasar este negocio a una junta de letrados, para que aconsejasen lo que debiese hacerse,

Sesión del día 6.

Leyéronse varias cédulas presentadas por algunos del parlamento, y reducidas todas a instar, que olvidadas todas las demás cuestiones, se tratase solamente del negocio para que habían sido convocados, bajo las mismas protestas y salvedades que se hicieron al despachar los embajadores a Aragón y Valencia.

Sesión del día 7.

Después de haberse leído un memorial al parlamento para que hiciese poner en libertad a Beltran Amargos, preso por Pascual Catalá; y habidos varios altercados sobre las cédulas presentadas en la sesión anterior, fue aprobado unánimemente el siguiente acuerdo:

Núm. 77. Tom. 15. fol. 523.

Com lo parlament ab gran desig cobteig anar avant e provehir en los casos e articles en un memorial laltre jorn en lo dit parlament acordat contenguts ço es en la deffensio de la terra en la justicia e lo be del general e altres coses toquants lo be de la cosa publica del dit principat: e per algun debat e questio per lo nombre de les persones sobre los dits articles deputadores sia differit en los dits actes fins açi provehir pretenents lesio de lurs privilegis e libertats segons par en diverses cedules dessus en lo present proces contengudes: per tant lo dit parlament vistes les cedules novellament donades per los egregi comte de Prades e lo molt noble baro comte de Cardona mossen Galceran de Rosanes e mossen Dalmau çacirera e altres en la dita cedula nomenats e per lo vezcomte Dilla per si e altres barons e nobles en la cedula per ell offerta nomenats e per mossen Berenguer Dolms cavaller per si e per altres cavallers e homens de paratge en la cedula mencionats e per Nazbert çatrilla donzell per si e per alguns cavallers e homens de paratge de Empurda per ell offerta mencionats: considerant lo dit parlament com tots los dits cedulants desigen esser en avant procehit en los dits articles e cases e que tot cuytar hi es triga no desijan prejudici de alguns de dit parlament en lurs libertats e privilegis preteses: ordona ab comuna concordia per squivar prejudici a tots los dits cedulants e a qualsevol altres del dit parlament la present e tantost subseguent salvetat. Lo present parlament e tots e sengles convocats en aquell protesten salven e volen que per los actes que son fets os fan de present os faran en esdevenidor en aquell no sia fet o engendrat directament o indirecta tacitament o expressa algún prejudici o derogacio a ells o a alguns dels staments o condicio lurs ne adquisit dret a algun o alguns dels convocats en lo dit parlament ne a altres de lur condicio en general o singular: e singularment que per nombre eleccio o nominacio de persones o en altra manera no sia feyt o engendrat prejudici al privilegi del bras que los cavallers e gentils homens haver pretenen ans romanguen quescuns en lur plen dret us e posessio si e en axi com eren ans del dit parlament axi en proprietat com en us com en possessio com en tot altre dret a ells e quescuns dells en qualsevol manera e forma pertanyent e axi com mils pot esser dit cogitat e expressat. E axi ells tots e sengles dessus dits en lo dit parlament convocats per pacte expres concordablament e voluntaria e de certa sciencia ho prometen e stipulen los uns als altres ab bona fe e sens enguan e frau en mans del notari davall scrit en nom dels absents e de tots aquells de qui es o sera o pot esser interes: e premesa la present salvetat ordona en los dits actes e altres qualsevol quis hajen es dejen fer en lo present parlament decontinent e per avant fins a deguda conclusio esser procehit ço es en la manera seguent: que fetes eleccions e nominacions de persones apart per quescunes condicions del dit parlament e fetes e continuades per los dits notaris lo parlament en general e nomenar las eleccions fetes en nom de tot lo dit parlament e axi se hagen a continuar per los notaris.

A consecuencia de cuyo acuerdo, y hechas las debidas elecciones, pronunció el arzobispo de Tarragona el discurso que sigue:

Núm. 78. Tom. 15. Fol. 526.

Molt reverents molt nobles e honorables senyors: Tot lo parlament per gracia del sanct Sperit es concorde e ab unitat e concordia de tots los entrevinents en aquell fa per acte solemne de parlament les coses seguents: Primerament elegeix promovedors dels negocis occorrents e que daçi avant occorreran en lo dit parlament ço es los honorables en Berenguer de Montrava vicari del bisbe Durgell Nazbert çatrilla donzell e en March Turell ciutadan de Barchinona per tractar entendre refferir e promourer tots fets negocis e actes quels ocorreran fahedors o spatxadors en lo dit parlament e per aquell a honor e reverencia de nostre Senyor Deus servey del rey e senyor esdevenidor profit e benavenir de la cosa publica. Mes encara lo dit parlament en comuna unitat e concordia per acte solempne segons dit es elegeix XII persones seguents los reverent nobles e honorables Nalfonso bisbe de Vich Guillem Ramon abbat del monestir del Stany misser Guillem Carbonell doctor en decrets sacrista e procurador del reverent bisbe de Barchinona Narcis Astruç. ardiacha e procurador del capitol de la esgleya de Terragona lo vezcomte Dilla mossen Roger de
Moncada mossen Dalmau çacirera mossen Macia Dezpuig Guillem Oliver ciutada e sindich de Barchinona P. Garard de la vila de Perpenya Anthoni Agramuntell de la vila de Cervera Bernat de Perarnau de la vila de Berga actors sindichs e procuradors per pensar entendre encercar tractar e procurar e promoure les coses totes e sengles pertanyents utils expedients e necessaries a la deffensio tuicio e guarda e conservacio del principat de Cathalunya e de la cosa publica daquell. Axi empero entes que los sobredits o alguns dells no hagen poder de res determinar ordonar e concloure sino de refferir en lo parlament les coses quels sera vijares els occorreran axi que tota vegada la ordinacio e determinacio romangue e sia reservada del tot al dit parlament: entes encara mes avant que si algun dels dessus nomenats sera malalt empaxat o absent aquella condicio de que sera pusque elegir nomenar metre e posar altra persona en loch daquella.

Por último, habiendo el gobernador dado noticia de ciertas disensiones sobrevenidas en Villafranca, se leyeron las cartas que sobre esto dirigía el parlamento a los jurados de aquella villa a Bernardo Calbá (o çalbá) y a Miravalls.

Sesión del día 9.

A propuesta de los promovedores acordóse que el parlamento se reuniese cada día a las nueve de la mañana: que fuesen revisados los poderes de todos sus individuos, negando la entrada a los que no los tuviesen bastantes: que todos jurasen portarse lealmente en el desempeño de su cargo, y guardar sigilo sobre los negocios de que se tratase; y últimamente que se escribiese a los embajadores en Aragón y Valencia, dándoles noticia de la concordia celebrada. Tomó después la palabra el arzobispo de Tarragona, y se espresó en estos términos:

Núm. 79. Tom. 15. Fol. 530.

Molt reverents nobles e honorables senyors: segons son informat tot lo parlament ab unitat e concordia volent provenir degudament en lo fet de la justicia e aximateix del general del principat de Catalunya per pacte solemne de parlament elegeix XII persones seguents: los molt reverents pares en Christ larchabisbe de Tarragona lo bisbe de Leyda micer Johan de Prades canonge e procurador del administrador de la esgleya de Tortosa micer Joffre Dortigues canonge de la seu de Leyda doctors en drets los molt nobles barons e honorables comte de Cardona Roger Bernat de Pallars fill del comte de Pallars mossen Berenguer Dolms cavaller en Berenguer de Copons donzell micer Guillem Domenge de Gerona en Matheu Ferrandell de Vilafrancha de Penedes sindichs actors e procuradors per pensar entendre veure encercar tractar procurar e promourer totes e sengles coses pertanyents utils expedients e necessaries a la justicia e al general del principat de Cathalunya com sien dos fets on va molt a la cosa publica daquell. Axi empero entes que los sobredits o alguns dells no najen poder de res determinar ordonar e concloure sino de refferir en lo parlament les coses quels sera vejares els occorreran axi que tota vegada la ordinacio conclusio e determinado romangue e sia reservada del tot al dit parlament: e mes encara que si algun dels dessus nomenats sera malalt empaxat o absent aquella condicio de que sera pusque elegir nomenar e posar altra persona en loch daquella.

A las doce personas, de cuya elección se hizo mérito en el discurso que antecede, dióselas desde luego el encargo de conocer en el asunto de Magdalena de Anglesola. Instóse después a los comisionados para redactar la tregua acordada en 29 de diciembre de 1410 a que despachasen luego su encargo. Bonanat Pere, sindico de Barcelona, dio en seguida cuenta de haberse avistado con los embajadores de Francia, para instarles que escribiesen a la reina de Nápoles, que antes de entrar en el principado se dignase escribirlo al parlamento y esperar su respuesta; a lo que habían aquellos contestado, que le escribirían, pero que no podían decirle que aguardase ninguna contestación, por no ser sus consejeros ni embajadores. Manuel de Rajadell instó para que se proveyese a las necesidades de la reina viuda doña Margarita. Despacháronse cartas al obispo de Gerona y al abad de Banyolas, sobre las disensiones que este último tenía con Bernardo Avellaneda, y finalmente se escribió también a los embajadores en Valencia una carta concebida en los mismos términos que la siguiente dirigida a los enviados a Aragón.

Núm. 80. Tom. fol. 532.

Als reverend nobles e honorables los missatgers del principat de Cathalunya trameses en Arago.
- Reverend nobles e honorables: jatsia que apres vostra partida de aquesta ciutat per raho del braç allegat per los cavallers e lo nombre de persones en los negocis occorrents siam stats axi empatxats que en fortpoque utilitat havem procehit ans per la dita occasio som stats sovin en partit de grans divisions e scandols: empero per gracia del Sperit sant a VII del mes present nostre Senyor Deus volent obrar misericordiosament en nosaltres nos ha concordats en tal manera que lexat lo debat del dit braç e tots altres ab certes protestacions e salvetats generals sens discrepancia de algun nosaltres procehirem Deus volent daci avant segons la present disposicio en tots actes que a fer hajam ab unitat e concordia: e de fet es stat ja procehit en alguns. E per tant com aquestes coses son de gran goig e alegria volemvosne fer part per vostra consolacio e plaer e per tal que ho comuniquets als senyors e parlament daqui. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo segell del archabisbe de Terragona a VIIII dies de febrer del any mil CCCCXI. - Lo parlamet general del principat de Cathalunya a vostra honor. (parlamet en el original, errata, siempre pone parlament.)

Sesión del día 10.

Abrióse con la lectura del escrito que sigue:

Núm. 81. Tom. 15. Fol. 534.

A noticia del senyor don Jayme Darago es pervengut que per part de la senyora reyna dona Yolant son stades offertes en lo parlament del principat de Cathalunya ajustat en la insigne ciutat de Barchinona algunes cedules continents en acabament que en lo dit parlament entrevenen algunes persones a la senyora reyna sospitoses: de que lo dit senyor don Jayme es e no poc maravellat: car posat e no atorgat lo dit senyor al qual indubitablement per evident e clara justicia la successio universal de la reyal corona Darago se pertany davant totes altres persones donas sa quitacio acostumada a alguns de sos servidors qui en lo dit parlament entrevenen per aço no seria vedat ne prohibit a aquells de entrevenirhi majorment com açi nos tracte principalment del fet de la dita successio e on se tractas tal es la gran leyaltat en la nascio cathalana e en los altres subjectes a la corona Darago que no serien hauds per sospitoses ans sens dubte tot poden e deuen en lo dit parlament entrevenir com si tracten tals actes los quals generalment toquen a tuyt axi al gran com al poch e encara al pare com al fill e frare e a tots altres: e no placia a Deu quel dit senyor tingue ni faça entrevenir en lo dit parlament assoldadats ni stipendiats seus. Be a la veritat si era ben vist se trobaria que alguns entrevenen en lo dit parlament que son ben pagats e mes de assoldadats. E per cortesia lo dit senyor al present no diu pus per ço com no volria ne es necessari per lo benavenir seu e de la cosa publica que a ma de aquestes primors se defferis aquest loabla parlament. Perque lo dit senyor prega molt affectuosament los qui entrevenen en lo dit plament que a tals coses no donen orella mas que proceesquen en los affers breument e segons es molt necessari a la cosa publica com si be es considerat per les reverencies nobleses e savieses dels entrevinents en lo present parlament les dites cedules son mes fundades a nodrir tarda e divisio que no expedicio dels affers.

Y luego uno de los promovedores, Berenguer de Monravá, tomó la palabra y propuso las tres siguientes cuestiones:

Núm 82. Tomo 18. Fol. 534.

Primum quod cum aliqui hesitent an promotores electi per dictum parlamentum debeant intervenire in consiliis et negociis pertractandis per personas deputatas seu deputandas per dictum parlamentum fiat clarificatio hujus hesitationis seu dubii per parlamentum jamdictum. - Secundum quod cum propter discordiam parlamenti nunc felici ominio concordatam fuerint electi sex ambassiatores ad regnum Sicilie et videatur aliquibus quod tres ambassiatores sufficerent pro tractandis et faciendis negotiis ambassiate quod parlamentum pro exoneratione expensarum generalis Cathalonie eligeret viam minus dispendiosam. - Tertium quod provideatur super modo scribendi ad illustrissimam reginam de Napols que ut asseritur se disponit pro intrando patriam istam.

A la primera se acordó, que, prestado por los promovedores el debido juramento, pudiesen intervenir. A la segunda, los estamentos eclesiástico y real opinaron por que fuesen tres los embajadores; pero el brazo militar se reservó mas amplia deliberación. Finalmente a la tercera, se resolvió escribir en los mismos términos manifestados a los embajadores de Francia.

Sesión del día 13.

Fue leída ante todo la siguiente carta, espedida con arreglo a lo acordado en la sesión anterior.

Núm. 83. Tom. 15. fol. 536.

A la molt alta e molt excellent senyora la reyna de Napols. - Molt alta e molt excellent senyora: Pochs dias ha que en lo present general parlament del principat de Cathalunya fon per los ambaxadors del molt alt e molt poderos princep e rey e altres senyors de França entre les altres coses incidentment proposat que per ventura vostra senyoria acordaria de venir en aquesta ciutat o terra: e per tant senyora car segons vostra excellencia no ignore los grans senyors e senyores qui acorden de intrar en aquest regne ans de lur entrada consulten lo rey o princep nostre o aquell mort o absent la terra e speren daquells resposta nosaltres creents fermament que axi mateix ho faria en lo dit cas vostra senyoria supplicam humilment a aquella que si acordave en aquesta ciutat o terra entrar servant la dita loabla e honorabla costuma nos en vulla abans consultar e sperar nostra resposta e rescriurens per lo portador de les presents sobre les dites coses la intencio de aquella: la qual vulle nostre Senyor Deus conservar e prosperar benaventuradament per molts anys. Scrita en Barchinona a XIII dies de febrer del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya quis comane en gracia de vostra alta senyoria.

Leída la carta que antecede, fueron adoptados los siguientes acuerdos: 1.° escribir a los mallorquines, comunicándoles la concordia del parlamento y las noticias que se tenían de Aragón y Valencia. 2.° enviar embajadores a la reina de Nápoles y al conde de Urgel, para rogarles que tuviesen a bien residir a una jornada almenos de distancia de la ciudad de Barcelona.
Por último se publicó la siguiente carta de Francisco de Erill.

Núm. 84. Tom. 15. Fol. 537.

Als molt reverends egregis nobles honorables e savis senyors los del parlament general del principat de Cathalunya en Barchinona. - Molt reverends egregis nobles honorables e savis senyors: Una letra vostra he reabuda a la qual vos respon que jatsia a mi sia gran carrech pendre la capitania de la vall Daran de qui vosaltres senyors me pregavets yo accepte com lo offici sia tal e de tan poque valor que quis quel hage hi ha a fer grans tornes de ço del seu e perço muden los de la dita vall sovin de capita o de castella e volenters tot hom ho lexa. E yo en vida del senyor rey en Marti de alta recordacio james nou volgui acceptar jatsia diverses vegades ne fos stat pregat: mas per ferne servey al senyor rey esdevenidor e per contemplacio e disposicio de la terra a mi plau pendre la dita capitania fins rey hic hage: empero ab aytal condicio que si guerra haura en la dita vall per la comtessa de Comenge o per altri que yo sia per vosaltres socorregut de gent o de diners perço ques puixe resistir als anemichs e si mester sera aquells dampnificar car yo no volria que la dita vall prengues dan en mon poder ne yo ne hagues minue e represensio de vosaltres senyors. E encara senyors vos placia que si yo per affers de la dita vall havia a treballar ni supportar messions quey vullats haver sguard car mils ho sopportara lo principat de Cathalunya que no yo acabal. E tant com mon poder bastara yo me offir fer per vosaltres senyors e per utilitat de la cosa publica ço que pugue molt milo que si rey hic havia. Sobre aquests fets senyors yo he parlat largament al portola Barra portador de la present: placieus donets fe a tot ço que ell vos dira de part mia. E si a vosaltres senyors seran altres coses plasents que yo faça manatsme. Scrita de la mia ma en la ciutat de Tortosa a VIII de febrer. - Prest a vostres manaments. - Francesch de Eryll.

Sesión del día 14.

Publicóse la fórmula del juramento, concebida en estos términos:

Núm. 85. Tom. Fol. 34.

Primerament que tots e sengles del dit parlament de qualsevol preeminencia o condicio sien qui per si o per altri sia en lo dit parlament juren en lurs propries animes als sancts quatre Evangelis de Deu sobre lo missal e la creu de Jhesucrist donar e prestar bo ver e leyal consell segons lur bona consciencia ver e sa enteniment de quescun a servey de Deu e honor de la corona reyal e a ben
comu e profit de la cosa publica tota amor oy temor consanguinitat affinitat affeccio promissio amicicia do servey e qualsevol altres coses postposades e repulses. - Item juraran que algun no revelara o manifestara a alguna persona qui no sia del parlament alguna cosa dita feta o tractada en
lo parlament directament o indirecta per alguna raho machinacio o ficcio de paraules o de fets la qual per lo dit parlament o la major part daquell sera expressament sots secret manada ne a altra qualsevol persona qui sia del parlament fins hajen fet semblant sagrament si donchs nou manifestaven a lurs principals haud de ells primerament semblant sagrament ço es de tenir secret e de be consellar. - Item faran sagrament que algun no revelara dira o manifestara james per null temps encara lo dit parlament finit o quantquequant dit oppinio dalgun singularment o particular ço es aytal dix aço o aytal fou daytal oppinio etc. si per aytal revelacio sia presumit o sospitat poder esser nada rancor oy inimicicia o qualque mal contra singular del dit parlament. - Item faran sagrament que no tractaran faran o diran de paraula o de fet o en altra scientment alguna cosa la qual sia en dampnatge derogacio o empatxament o turbacio del parlament o dels negocis comuns o daltres aqui spatxadors. - Item que totes aquelles persones del parlament qui no volran prestar les
dites seguretats no sien admeses en los dits actes del parlament axi com aquells quis daran per sospitosos de entrevenir e haverse be en los dits actes del parlament e de no prestar lo vertader e just consell segons justicia e veritat en los fets e actes dessus dits.

Según esta fórmula, y después de un breve discurso del arzobispo de Tarragona sobre la importancia del juramento, prestáronlo todos los asistentes, incluso el gobernador, que se hallaba presente para notificar al parlamento la muerte de Pedro de Torrelles, capitán general del reino de Cerdeña.

Sesión del día 16.

Después de haber prestado juramento algunos individuos que no habían asistido en la sesión anterior, comparecieron dos enviados del conde de Urgel para manifestar al parlamento que
dicho conde se había trasladado a Valldonsella, y pedir que fuesen a verle, porque quería hablarles de los negocios de Cerdeña. Acordóse, pues, que el arzobispo de Tarragona acompañado de los veinticuatro comisionados que entendían en la defensa del país y reforma de la justicia y del general de Cataluña, y de los demás individuos que voluntariamente quisiesen asistir, pasase a visitar al conde. Continúa después el acta de la sesión en estos términos:

Núm. 86. Tom. 15. fol. 544.

Ad idem ilico honorabilis Johannes Servent decretorum doctor predicto supplicavit parlamento quod cum substracto ab hujus mundi vita jamdicto illustrissimo rege Martino illustrissime domine regine Margarite ejus consorti fuerint nonnulle notabiles domine per dictum consilium deputate pro custodiendo eandem ex eo quia hesitabatur de pregnatu nullaque fuerit dictis dominabus facta satisfactio quamquam dispendia et tedia varia sustinuerint dignaretur parlamentum habita super his informatione veridica facere esmendam condecentem.

Cuya demanda de Juan Sirvent, se acordó que pasase a la comisión respectiva, para que, examinado el asunto, presentase su dictamen.

Sesión del día 17.

Presentáronse a jurar algunos individuos, y luego se dio cuenta del siguiente escrito de Marcos Jover, síndico de Caller.

Núm. 87. Tom. Fol. 546.

Molt reverends molt egregis molt nobles e molt honorables senyors. Lonch temps ha que en March Joher sindich e habitador de castell de Caller signifique a vostres molt grans reverencias e querelosament expose la gran e extrema necessitat e specialment e principal per ço com ne havia pus singular e stretament carrech del dit castell e generalment de tot lo regne de Sardenya: signifique encara la final desolacio e ruina a que lo dit regne sens tarda vendria si noy era iversosament e prestament provehit les dites necessitats e perills nomenadament sens alguna tergiversacio designan e requerin lin esser feta carta publica a major escusacio sua e de sos principals e encara de tots aquells qui per lur princep e senyor e per satisfer al deute de lur inada fe e naturalesa e per servir de la cosa publica pugnen en aquell e singularment en aquest cas fins a total effusio de lur sanch. Pero no si ha fins al present provehit ni si disposa huy segons veu lo dit March en res subvenir jatsia vostres molt grans reverencias sien stades ara de nou clarament avisades de la mort de mossen P. Torrelles qui com a capita general en lo dit regne sostenia aquell e axi per terra com per mar virtuosament deffensa no lexant recalcitrar la malicia e pravitat dels rebelles. Siats encara stats certificats de la desestrada mort del governador del cap de Caller e de la perdua feta de molta gent de cavall en la mort del governador dessus dit los quals eren segur e animos presidi e salvacio eren encara dura e temerosa incussio als enemichs en lo dit cap qui ara sens dubte eregiran cuytosament lagullo de lur fatua e dura rebellio combatents e occupantse diverses e grans e las tan costoses fortalesas com a destituides de necessaria subvencio e soccors. Per ço lo dit March Joher en lo nom dessus dit com en altra manera com havent per sa fe e naturalesa gran e singular devocio e affeccio a la conservacio e benavenir del dit regne per lo qual ha tant longament sabho Deu e vostres grans reverencias nou ignoren cordialment treballat: reduintvos a memoria les dites extremas necessitats e perills la gran effusio de sanch de grans e notables persones les innumerables e excessives despeses qui no curan de moltes altres particulars per la conquesta o adquisicio del dit regne son stades fetes per lo senyor rey Namfos e per lo senyor rey en Pere de clara memoria qui hi passaren ab grans e poderoses estols e ara darrerament per lo senyor rey de Sicilia qui en aquell ha finats com a magnifich rey e senyor per sa magnifica strenuitat e per servir de la cosa publica sos dies la mort del qual perillosa e dolorosament no sens gran torb suspiram: vos supplique ab aquella major affeccio e humilitat que pot requer axi per son descarrech com de sos principals e altres dessus dits e per donar carrech a aquells qui en tant e tan perillos article en defalca de nostre rey e senyor lon volran perillosament ço que no creu pendre que recordan de vostres antichs pares qui per adquisicio del dit regne no han duptat de metre lurs bens e persones a perills e dans infinits segons que les istories dels majors a memoria e verificacio de lur perpetual fama e renom gloriosament ho recompten vos placia excitar virtuosament vostra gran naturalesa vostra gran magnanimitat e prudencia en altres arduus e grans affers approvada e esser en aquest tant e tan perillos article en absencia de nostre esdevenidor princep rey e senyor bo e segur supplicament: e en altra manera provehir prestament sens metreho en alguna dilacio o oblit axi de bo e segur governador en lo dit cap de Caller com de alguna gent de cavall e de peu e altres coses expedients e utils a fi que sen puxen exterminar e delir aquelles poques reliquies de la fatua e dampnada rebellio sardesque qui no sens ignominia de tota nostra gran nacio resta huy en lo dit regne ans que revenguen en major amaç e esforç en final e perpetual desolacio e perdicio del dit regne e incomprensibles strenyiments e dans de tantes e tan insignes ciutats de tan poderosas viles e altres famoses lochs qui son per les maritimes daquest principat situats la felicitat dels quals proceeix e es tota en actes mercantivols e de mar don provenen es segueixen grans emoluments e drets al general del dit principat per benavenir e deffensio daquell e de la sua cosa publica ab gran e solempne acord imposat. E de aço supplique e requer lo dit March Jover esserlin fetes tantes cartes publiques com ne volra en demanara per vos notari etc.

Leyóse después una carta de los enviados a Aragón, concebida en estos términos:

Núm. 88. Tom. 15. fol. 548.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en Barchinona. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Pacificats primerament molts e diverses debats que eren entre moltes grans e notables persones daquest regne
Darago en los cuals a pacificar com aquells fossen molt turbatius la prosequcio de nostra embaxada nosaltres havem treballat en totes les vies e maneres quens son stades possibles: partim de Çaragoça dissapte a XXX de giner e lo digmenge seguent que fon primer dia de febrer entram en aquesta ciutat de Calatiu anticipans la jornada assignada al parlament que deu celebrar aquest regne per mostrar nostra diligencia e por donar eximpli als qui deuen venir al dit parlament que cuytassen lur venguda. E hir arriba aci lo governador Darago e mossen Ramon de Palafolls e frare Enyego del Faro adjuncts al dit governador e al justicia Darago: lo qual justicia e ab ell ensemps lo batle general Darago huy dada de la present que es la jornada de la convocacio del dit parlament son aci stats depres dinar: e attes que noych eren tots los convocats al dit parlament be quen hic hage hauts alguns axi principals com procuradors e sindichs los dit governador e justicia han prorrogat en aquest loch mateix lo dit parlament a dijous propvinent. E nosaltres dientlus que la prossecucio de explicar nostra embaxada si aquella los qui presents hi eren volien hoyr pregam los dits governador e justicia molt affectuosament que considerades les dites rahons e les grans dilacions queych havem trobades volguessen abreviar e cuytar los affers que …... E ells dients que necessaria cosa era per beavenir dels dits affers donar alguna dilacio als qui no eren venguts al dit parlament faherennos bona e graciosa resposta pregantnos que pacientment volguessem comportar la prorrogacio dessus dita affermants que per avant ells serien en la prossequcio dels dits affers fort curts e prests. E per tal que vostres reverencies nobleses e grans savieses no ignoren los termens en los quals es nostra embaxada havem aquelles volgut certifficar ab la present letra e avisarvos que en lo cas que hajam a consultar queus placia de trametrens prestament vostres respostes segons quens havets fet assaber que farets per una letra vostra scrita en Barchinona a XXI de janer prop passat e la qual reebem açi huy a tres dies: e som stats maravellats que de moltes coses de queus havem scrit no havem recobrada resposta. E sapien vostres reverencias nobleses e grans saviesas que si sobre les consultacions que haurem affer no havem prestes les respostes pora esser gran destrich e turbacio dels dits affers atessa la condicio dels aragoneses e considerades les dissensions queych son e sich susciten massa sovin entre diverses persones. E com molt reverents nobles e honorables senyors ja se acost lo terme per lo qual darrerament es stat accorregut a nostre salari placieus de ferhi provehir quens sia aci accorregut car be vehem que dins lo dit terme no porem esser spatxats. Lo sanct Sperit sia guarda e proteccio de tots vosaltres. Scrita en Calatiu a VIII de febrer. - Apparellats a vostra honor e servey vostres missatgers en Arago trameses.

Mandóse también pasar a las comisiones una instancia de los conselleres de Barcelona sobre la defensa marítima del principado: tratóse del hecho de Magdalena de Anglesola; y luego continúa el acta como sigue:

Núm. 89. Tom. 15. Fol. 551.

Providit nichilominus dictum parlamentum quod superius nominati (Bonanato Pere, Guillermo Carbonell y Guillermo Domenge) demptis honorabiles Aymono Dalmacii et Bernardo de Vilagaya accedant ad egregium virum dominum comitem Urgelli cui ex parte totius parlamenti dicant hec vel similia in effectu: quod dictum parlamentum regratiabatur ei offertam et oblationem factas et dictas per ipsum dominum comitem illis de parlamento qui die hesterna ad monasterium Vallis Domicellarum Barchinone ad ejus presentiam iverant: et tandem quod dictum parlamentum super dictis offerta et oblatione tangentibus facta et negotia regni Sardinie delliberaret et utique provideret uti valeret et deberet;

Por último, se despacharon cartas a Bernardo de Cruilles y a Francisco de Vallgornera, encaminadas a apaciguar las discordias que había entre este último y Manuel de Rajadell.

Sesión de día 19.

Mandóse pasar a la comisión respectiva un memorial de Juan Ribas, en el que pedía se le despachasen letras para la recepción de pruebas en cierto proceso que tenía con el General de Cataluña. Prestaron luego juramento algunos nuevamente presentados. Leyóse una carta de los jurados de Gerona, con la que, para no ser tachados de alborotadores, avisaban al parlamento, que debían levantar el somaten por órden del subveguer, para ir a castigar a Geraldo de Rocaberti, que había cometido cierto desafuero. El arzobispo de Tarragona manifestó, también que había recibido ciertas cartas y capítulos de los embajadores en Valencia; pero que la comisión había creído que no debían publicarse. Acordóse, sin embargo, escribir a dichos embajadores la carta que sigue.

 

Núm. 90. Tom. 15. Fol. 556.

Als reverend e honorables los missatgers del principat de Cathalunya trameses en regne de Valencia.- Reverend e honorables: Vostres letres havem reebudes ensemps ab alguns memorials e capitols a les quals vos responem que havem plaer de la bona diligencia que mostrats en los affers per que sots aqui. E per tant com les coses de que havets scrit son grans e ardues axi per la ponderositat de si mateixes com encara per la gran seria e tenor dels dits memorials e capitols sobre aquells no havem pogut promtuosament respondre: mas havem comanat a certes persones la regonagenza e discussio daquells en la qual fem continuament entendre: e dins pochs dies si plaura a nostre Senyor apunctadament clara e distincta vos sera respost a totes les coses de que havets scrit. En lendemig vos pregam que façats tot lo be que porets axi en concordar totes divisions que aqui sien com en altra manera. Gran plaer havem com los fets de Morella son stats portats a bona fi e avinença: creem be que vosaltres hi havets be treballat e retud vostre dever. De diners abans que reebessem vostra letra vos haviem ja fet occorrer per altre mes creents que no seriets en spatxada e presta conclusio. Apres havem entes que lo governador daqueix regne hauria revocat lo guiatge als nobles cavallers e gentils homens qui son defora aqueixa ciutat de quens semble se porien seguir divisions sinistres inconvenients e scandels molt dampnoses als presents negocis: per ço volem eus pregam que parlets ab lo dit governador e servets totes bones maneres ab ell que vulle lo dit guiatge tenir e servar o de nou atorgar de guisa que per revocacio del dit guiatge occasio de destorb e desviament de tant grans negocis seguir nos pusque: e sobre aço nosaltres scrivim al dit governador. Si conexerets que mester sia donatsli la letra: sino retenitsla vers vosaltres. Ab altra letra li regraciam ço que ha fet per amor de nosaltres en lo fet de Morella segons nos ha scrit: la qual sens dupte algun li podets donar e es signada de senyal de creu sobre lo segell. Altres coses nous scrivim a present mas que sia lo sanct Spirit vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe de Terragona a XIX dies de febrer del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

En cuya carta fueron incluidas las dos siguientes para el gobernador de Valencia.

Núm. 91. Tom. 15. Fol. 556.

Al noble mossen lo governador de regne de Valencia. - Mossen lo governador: Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem que havem gran plaer com los affers que començats haviets en la vila de Morella son stats placablament e benigne finats e conclosos: regraciamvos molt ço que per contemplacio de nosaltres hi havets fet. Si per vostra honor podem res fer fiablement nos ne escriviu. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en Barchinona sots lo segell del archabisbe de Terragona a XIX dies de febrer del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Núm. 92. Tom. 15. Fol. 556.

Al molt noble mossen lo governador de regne de Valencia. - Mossen lo governador: Entes havem que hauriets revocat lo guiatge per vos dies ha atorgat als barons nobles cavallers e gentils homens qui son fora la ciutat de Valencia la qual cosa semble a nosaltres molt nociva e contraria a la concordia de nostres missatgers ab lo parlament daqueix regne e als affers de que tracten. Pregamvos axi affectuosament com podem que per benavenir dels dits affers qui son molt grans e de gran ponderositat vullats lo dit guiatge als dits barons nobles e altres dessus dits tenir e servar o si mester sera de nou atorgar de guisa que occasio de divisio o ruptura o de dilacio o destorb per la dita raho seguir nos pusque car la disposicio del present temps no ho requer. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en Barchinona a XIX dies de febrer del any mil CCCCXI.
- Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Finalmente se despacharon en esta sesión las tres cartas que siguen:
Núm. 93. Tom. 15. fol. 556.

Als reverend nobles e honorables los missatgers del principat de Cathalunya trameses en Arago. - Reverend e honorables: Segons vostra letra que havem reebuda a XVI dies del present mes presumim que no era a vosaltres arribat encara lo correu quius porta la letra nostra responsiva particularment a tots los caps de quens haviets scrit: pensam fermament que lo dit correu vos haura dada la dita letra car solament hi anava per aqueixa rahon e que aturas ab vosaltres. E per ço com tota dilacio o triga en los fets per que sots tramesos importe massa gran carrech e perill jatsia creegam be siats en la prosequcio daquells diligents encareus pregam e encarragam que ab gran sollicitud instets procurets e continuets los fets ab aqueixs senyors daragoneses exortant e amonestantlos que en aquest temps desolat per incertitud de nostre rey e senyor vullen ab unitat amor e concordia treballar e entendre a consolacio de tota la corona reyal Darago. Mes avant havem entes per alguns creedors qui reeben censals en lo comtat de Luna quels son recusades pagar les pagues e pensions daquells en gran dan e prejudici lur e contra raho e justicia: perque instants a nosaltres los dits creedors vos pregam que ab aquells officials e altres persones del dit regne que conexerets en aço aprofitar treballets que los dits creedors en lur possessio e justicia dels dits censals no sien molestats ni torbats. No volem empero que per aço ni per altres fets particulars se perda una hora en prosseguir los fets per que sots aqui trameses. De diners vos havem ja provehit: e ab tant sia nostre Senyor vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo segell del archabisbe de Terragona a XIX dies de febrer del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Núm. 94. Tom. 15 Fol. 557.

Als molt honrats los governador e jurats de la illa de Eviça.- Molt honrats: Entes havem que en la ribera de Jenova se ha armades sis naus e algunes galeas e diuse que tres de les dites naus deuen anar carregar de sal en aqueixa illa: e com rahonablament se dege sospitar que sots color de carregar la dita sal no vagen aqui per fer algun dan segons lur dolosa pratica axi com han fet en lo castell de Longosardo: vos pregam eus encarregam queus avisets tenint aprop les forçes daqueixa illa fornint aquelles axi darmes offensibles com deffensibles e de vitualles necessaries a les dites forçes fahents bones e savies guaytes de guisa que sinistre algun en vosaltres nos puixe seguir volents considerar lo temps present en que som sens rey e senyor indubitat on quescun se deu esforçar de star en tal guisa apersebut que de ço qui li es comanat puxe retre bon compte a aquell a qui deu e es tengut per sa fe e naturalesa. E sia lo sanct Spirit vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo segell del archabisbe de Terragona a XIX de febrer del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Núm. 95. Tom. 15. Fol. 558.

Als molt honorables los jurats e consell de la ciutat e regne de Mallorques. - Mol honorables: Vostres saviesas ab la present certifficam com per gracia de nostre Senyor Deus tots nosaltres aci congregats lo parlament del principat de Cathalunya fahents e representants som en concordia que mijançan aquella speram en breu esser disposts de anar en lo parlament de tots los regnes e terres de la corona reyal Darago. E siam certs que los parlaments dels regnes Darago e de Valencia sien ja en tal disposicio que en breu esperam la concordia del dit parlament general del qual ans de nostra anada serets certificats de aquella e de la conclusio dels fets. Perqueus pregam affectuosament queus placia disposarvos que ab tota unitat amor e concordia en lo dit parlament puxats esser ab nosaltres o ab aquells quiy seran diputats axi com de vosaltres confiam. E hajam entes que en la ribera de Jenova se ha armades VI naus e algunes galees e diuse que tres de les dites naus deuen anar carregar de sal en Eviça: e com rahonablament se dege sospitar que sots color de carregar la dita sal no vagen en aqueixa illa de Mallorques per pendre e dampnificar o furtar algun dels lochs daquella segons lur dolosa pratica axi com han fet de Longosardo perçous pregam eus encarregam queus avisets e façats avisar totes les forçes maritimes daqueixa illa e regne fornintse axi darmes offensibles com deffensibles e de vitualles necessaries a les dites forces fahents bones e savies guaytes de guisa que sinistre algun en tota aqueixa illa nos puxe seguir considerant lo temps present en que som sens rey e senyor indubitat on quescun se deu esforçar de estar en tal guisa apersebut que dallo que li es comanat puxe retre bon compte a aquell a qui deu e es tengut per sa fe e naturalesa. E sia lo sanct Spirit vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo segell del archabisbe de Terragona a XIX de febrer del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 21.

Intimóse a todos los síndicos y procuradores que asistían al parlamento, que dentro cierto plazo presentasen sus poderes para ser reconocidos. Tratóse después de los bandos de Juan Eymerich con Geraldo de Palou, y de la rendición de cuentas de algunos administradores de fondos del General. / La generalidad : generalitat /

Sesión del día 23.

Leyóse una carta dirigida al conde de Cardona sobre los bandos de Juan Eymerich, y se presentaron algunos arrendadores de tributos de Cervera confiando a la decisión del parlamento algunas cuestiones que tenían con los paheres de aquella ciudad.

Sesión del día 25.

Después de haber jurado algunos individuos recién presentados, leyóse la carta que sigue:

Núm. 96. Tom. 15. fol. 567.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya ajustat en Barchinona. - Molt reverends nobles honorables e savis senyors: Ja per altra letra vos he escrit de les coses dejus insertes ço es com mossen P. Torrelles stant en la vila del Alguer en la qual era anat ab tres galeres sobre lo contracte ques menave entre ell e lo vezcomte de Narbona sobrevenint a ell accident de febre pestilencial se feu venir a mi pregantme ab gran instancia e donantme gran carrech presents los nobles cavallers e gentils homens de sa companyia que yo fos son lochtinent e prengues carrech dels dits affers e altres daquesta illa: e daço aximateix me pregaren los dessus dits de sa companyhia. Yo senyors veent sos prechs e nstancia e lo cas qui ho requeria attenent que era servir e honor de la corona Darago e de tota la nascio atorgue a ell de pendre lo dit carrech jatsia massa gran pera mi e entre les altres coses me encarrega que fermas treua ab lo vezcomte de Narbona e concordas ab ell de certs capitols dels quals ya lo dit mossen Pere havia en gran part praticat e concordat ab los missatgers del dit vezcomte: e de fet encontinent apres quel dit mossen Pere hague finats sos dies yo ferme la dita treua ab lo dit vezcomte concordant ab ell los dits capitols los quals en acabament contenen com ell met soltament per sa part tot son fet en mans e poder del vezcomte Dilla e de dues altres persones per ell elegidores e yo he hi mes per part del senyor rey lo senyor comte Durgell e dos consellers de la ciutat de Barchinona: e tot ço que per los dessus dits com a arbitres sera declarat se hage observar e tenir per una part e per altra. E de tot aço molt reverends e savis senyors serets pus largament informats per los missatgers qui deuen partir daçi ensemps ab aquells del dit vezcomte per tot lo mes de febrer. Aximateix vos certiffich com stant yo en la dita vila del Alguer he contractat ab lo dit vezcomte e encara ab misser Nicholoso: e treballant per los fets de la illa ses seguit que los consellers de Caller sabents la mort del dit mossen Pere e aximateix de mossen Johan de Montanyans qui ab altres ses perdut al retorn de la cavalcada que havia feta no sabent quel dit mossen Pere me hagues lexat son lochtinent ni crehent que yo tornas axi prestament com son en Caller ab les tres galeres vehentse menys de algun capita o regidor elegiren per capita de guerra e rector lur lo comte de Quirra lo qual ha trames aqui en Miquel de Poses per obtenir confirmacio de son offici: e yo sabent que ells axi cuitosament e voluntaria havien axi procehit en prejudici de ma lochtinencia e regiment sens que ells daço no han poder ni auctoritat havia de consell de molts cavallers e gentils homens que continuant la possessio del dit poder procehis esforçadament en lo exercici daquell segons se pertanyia. E yo senyors veent los grans perills e scandels que sen porien seguir attenent lo cas e disposicio en que la illa es uy e per confiança de vosaltres qui sots aqui ajustats e representats tot lo principat de Cathalunya al qual en moltes maneras va molt en veura la fi daquesta conquesta: he volgut cessar e sobreseure del tot en los dits sobresehiments ab grans comports a mi carregoses creent e sperant fermament que per vosaltres senyors hi sera provehit sens dilacio alguna en la forma ques pertany e la necessitat requer. Per ço molt reverends e savis senyors yo axi com aquell qui entre los altres he continuament treballat e servit en la dita conquesta la qual me costa assats en persona e bens: recorrent a vostres reverencies e saviesas vos placia haverme per recomanat ab voler de tota la companyhia segons es dit ni los actes per mi fets axi ab lo dit vezcomte com ab daltres no sen puxen torbar com hi vage la total conclusio daquesta illa e que cessen los perills e scandels quis porien seguir açi entre nosaltres per la dita raho. Aximateix vos placia senyors ferhi trametre soccors dalguna gent de cavall ab fornimemt de caxes e de viratons sens triga alguna si volets veure la fi e conclusio desijada de la dita conquesta la qual sta en fort poch de esser subjecta a la casa reyal Darago per tal que los sards vegen e coneguen que ara en aquest cas no sien desemparats: los quals sards se tenen per dit que james hic vengue soccors. E si altres coses plaen a vostres reverencies e saviesas que yo faça manats que per mon poder sera cumplit. Scrita en castell de Caller a II dies de febrer lany mil CCCCXI. - A vostre manament e servir Johan de Corbera.

Después de esto dióse cuenta de otras varias cartas, a saber: una del obispo de Gerona, otra del sub-baile de aquella ciudad, otra del abad de Bañolas y otra de Bernardo de Avellaneda, relativas todas ellas a las disensiones que había entre estos últimos. Antonio de Agramuntell presentó su credencial de los paheres de Cervera; y por último se despacharon cartas a dichos paheres, suplicándoles que sometiesen a la decisión del parlamento sus debates con los arrendadores de los impuestos, y se leyó una de los cónsules de Perpiñan, que era credencial a favor de Pedro Grimau.

Sesión del día 27.

Juraron también en este día algunos nuevamente presentados. Acordóse después prestar al sumo pontífice la galera que había sido ya prestada a Pedro de Torrelles, y que los albaceas de este habían conducido al puerto de Barcelona para restituirla al General; leyéronse además las cartas credenciales de Guillermo Carbonell y Guillermo Domenge, que iban de embajadores al conde de Urgel y a la reina de Nápoles, y otra dirigida a los de Iviza, concebida en los mismos términos que la que se leyó en la sesión del 19.

Sesión del día 2 de marzo.

Juraron algunos individuos, y se levantó la sesión sin tratar de ningún asunto.

Sesión del día 4.

El arzobispo de Tarragona manifestó que la comisión había ya examinado y dado respuesta a los capítulos enviados por los embajadores en Valencia; pero que no podían publicarse en el parlamento, por no divulgar el secreto.

Sesión del día 7.
Dióse lectura de la siguiente carta:
Núm. 97. Tom. 16. fol. 584.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en Barchinona. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Per algunes letres havem certificades vostres reverencias nobleses e grans saviesas lo parlament ques deu celebrar en aquest regne fon convocat en aquesta ciutat de Calatayud al VIII dia del present mes de febrer lo qual terme vench en digmenge. E com la dita jornada noych fossen tots los convocats en especial los principals e majors sens los quals en lo dit parlament nos pot en res procehir bonament fon continuat lo dit parlament a dijous prop seguent: e lo dit dijous vinent fon continuat al dilluns seguent: e aquel dilluns al dijous prop vinent: e aquell dijous a huy que es dilluns: e huy es stat continuat a dijous qui ven: e nosaltres qui sen som aci ans de la dita jornada premerament assignada per VIII dies per ço que fahessem cuytar los qui esser deuen en lo dit parlament veents tantes dilacions havem scrit continuadament al archabisbe e jurats de Çaragoça e a alguns de lur part e per semblant al castella Damposta e a don Anthon de Luna e a altres de lur part que volguessen cuytar lur venguda per los tres correus quens havets tramesos qui son venguts en lo bon cas e havem haud gran plaer de lur venguda: los quals castella Damposta e don Anthon de Luna qui a totes nostres letres han fetes bones e gracioses respostes se son açi acostats a tres legues dients esser prests de entrar en aquesta ciutat tantost com los sia atorgada lur entrada: e los dits archabisbe e jurats de Çaragoça nos han rescrit que prestament hic seran e aço mateix nos han scrit mossen Francesch Daranda lo qual havem pregat de part vostra per nostres letres que volgues instar e sollicitar la venguda dels dits archabisbe e jurats axi com los ha de fet instats e sollicitats: los quals archabisbe e jurats nos han fet assaber que temps ha foren aci mas que per alguns empatxaments toquants la cosa publica de la dita ciutat de Çaragoça han haut laguiar llur venguda: e sabem que entre les altres coses ne es estada occasio la mort de Gasto de Roda que ses seguida dins Çaragoça e una peyta quel dit archabisbe axi com a capita de la dita ciutat de Çaragoça ha novellament en la dita ciutat imposada per haver daquella certa quantitat de moneda per raho de la qual se ha seguida gran commocio de poble e altres sentiments que havem nos pensavem quel dit parlament se desvias attes quel dit Gasto de Roda era escuder honorable daquest regne lo qual era en la dita ciutat de Çaragoça en companyhia del noble en Joan Dixar: empero tant com a nosaltres es stat possible havem treballat e guinyat quel dit parlament no prengues desviament mas ques cuytas tant com ferse posques scrivint sobre aço al Sanct Pare e al dit mossen Francesch Daranda e a las personas principals que en lo dit parlament deuen entrevenir: hoc encara per la dita raho trametem al dit Sanct Pare en P. Dezpont e en altra manera hi havem treballat segons nostre poder en tant que nos pensam que Deus volent per tota la sepmana prop seguent porem fer nostra proposicio e aquella feta seguints la forma de la letra que darrerament nos havets tramesa ira aqui un de nosaltres per fervos plenera relacio dels dits affers. Huy dada de la present los governador e
justicia Darago qui son presidents en aquest parlament present mossen Ramon de Palafolls e frare Enyego del Faro comenador de Ricle adjuncts als dits presidents e present lo batle general Darago nos han pregats que volguessem scriure als dits castella e a don Anthon de Luna que havien deliberat de entrar en aquesta ciutat dema que sera dimarts que com les cautelles seguretats e al tres provisions quis han açi a fer per raho de lur entrada no fossen fetes encara volguessen sobreseure en lur entrada fins a dilluns prop vinent per abreviament e beavenir dels afers per los quals nosaltres hic som tramesos: dientnos ubertament los dits governador e justicia que ans del dit terme noych lexarien entrar los dits castella e don Anthon de Luna per moltes rahons per ells allegades les quals serien largues de scriure. Perque nosaltres posat instem e sollicitem incessantment la expedicio del dits affers pus als no si pot fer: e considerat que si los dits castella e don Anthon entraven en aquesta ciutat per tants dias ans de la entrada dels dits archabisbe jurats e de les altres de lur part aço porie engenrar scandols e debats: havem sus ara scrit als dits castella e don Anthon de Luna pregantlos affectuosament que vullen sobreseure en la dita lur entrada fins al dit dilluns primer vinent en cas quel dit archabisbe e jurats de Çaragoça quins han fet saber queych seran per tota aquesta sepmana noy fossen avans. E per tal que vostres reverencies nobleses e grans saviesas sapien los termens en que son los affers daçi e que nos maravellen de la longa triga de nostra expedicio certificamne aquelles ab la present letra. E com molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo temps per lo qual fon darrerament a nostre salari ocorregut sie ja passat dies ha e haviemvos scrit per la dita letra queus havem tramesa que sobre lo dit salari volguessets fer provehir: estam fort maravellats que provehit non sia majorment com stigam açi ab gran congoxa e desplaer per les maneres e divisions queych son e nons par propri hic dejam star a nostres propries despeses: e axi placia a las vostras dites reverencies nobleses e grans sabiesas de fer provehir que de temps en temps nos sia occorregut al dit salari per en Ramon de Casaldaguila o per altra certa persona que aquel açi nos complesque en tal forma que per quiscuna vegada non hajam scriure del dit salari. A XIV del present mes de febrer molt reverends egregis nobles e honorables senyors rebem una vostra letra scrita a VIII del dit mes per la qual nos fahiets saber la bona concordia entre vosaltres seguida sobre lo debat del braç de que novellament vos sots concordats: la qual concordia havem comunicada als qui açi son presents en lo dit parlament: de la qual concordia ells e nosaltres tots havem hauda gran consolacio e alegria e ells han lohat lo principat de Catalunya de moltes virtuts com en lo cas que huy es la corona Darago vol cessar en totes questions e debats quiy sien moguts. Lo correu portador de la present appellat Guillem Tixidor parteix daçi dema e deu esser aqui en Barcelona dimars primer vinent al pus luny: placieus ferlons remetre de continent. E sia lo Sanct Spirit vostra guarda. Scrita en Calatayud a XXIII dies de febrer. - Apparellats a vostra honor e servey los vostres missatgers tramesos en Arago. - Liurada ja huy dimarç que tenim XXVIII de febrer laltra queus enviam dins la qual va la present cedula al correu portador daquella e ja partint
daquesta ciutat lo dit correu son venguts a les portes de la dita ciutat lo castella Damposta e don Anthon de Luna ab molts altres de llur part convocats en aquest parlament: e com lo governador e lo justicia Darago haguessen fetes tancar les portes de la dita ciutat e nols lexassen entrar posat ques offerissen de entrar pacificament e fer totes seguretats rahonables quels fossen demanades nosaltres demanats per los dits castella e don Anthon de Luna quey volguessem exir que ells volien parlar ab nosaltres isquemhi: e hauds grans e lonchs rahonaments ab ells sobre lur entrada e encara retornats dins aquesta ciutat nosaltres per instar e pregar los dits governador e justicia quels volguessen donar intrada la qual digueren que nols darien com no haguessen açi fets encara los preparatoris necessaris per lur intrada fins a diluns primer vinent. E com nosaltres veessem quels dits castella e don Anthon de Luna e los altres qui alli eren de lur part no poguessen entrar en aquesta ciutat: pregam afectuosament de part vostra los dits castella e don Anthon de Luna e los altres de sa part que sen volguessen tornar a lurs aleujaments e sobreseure pacientment en lur entrada fins al dit dilluns primer vinent: la qual cosa seguides moltes esplicacions de nosaltres a ells nos atorgaren e sen retornaren de fet e cessaren a pregarias nostras de fer algunes protestacions que volien fer a les portes de la dita ciutat: pero han dit que aquelles faran fer per lur procurador davant los dits governador e justicia. Perque havem aturat lo dit correu e recobrada la dita letra e aquesta cedula mesa dins aquella lo dit correu deu esser aqui a IV dies de març.

A cuya carta se dio en el acto la contestación que sigue:

Núm. 98. Tom. 16. Fol. 587.

Als reverend nobles e honorables los missatgers del principat de Cathalunya trameses en Arago. - Reverend nobles e honorables: Vostra letra de XXIII de febrer havem rebuda a cinch de març per la qual havem sabudes les prorogacions e grans dilacions que per algunes occasions en vostra letra toquades se segueixen en aqueix regne sobre los affers concorrents dels quals havem sobiran desplaer per ço com veem aquelles clarament esser dampnosas a tots los regnes e terras de la corona Darago. Creem be que un punt o una hora no si ha perdut ni perdra per vosaltres mas quey havets fet sens tot dubte e farets tot lo be que havets pogut ni porets daci avant axi sobre la expedicio e celeritat dels affers com en pacificar totes altercacions divisions e contrasts que aqui sien: e axius ne pregam. Dins dos dies apres la data de la present devets haver nostra letra que per correu de IIII dies vos havem tramesa ab la qual sabrets nostra intencio sobre algunes coses fahents per la acceleracio dels afers e per la qual es assats sufficientment respost a la letra que derrerament nos havets tramesa. De diners es estat ja donat orde que de mes en mes sia occorregut aqui per en Ramon de Casaldaguila. De altres coses a present nous scrivim sino que cuytets hi accelerets la expedicio dels affers tant com porets bonament car la triga segons es dit es a tota la terra greument nociva. E sia lo sanct Spirit vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo segell del archabisbe de Tarragona a VII dies de març del any mil CCCCXI. - Lo parlament del principat de Cathalunya a vostra honor.

Finalmente se trató de aquietar los bandos de Juan Eymerich y Geraldo de Palou.

Sesión del día 12.

Por no haber ningún asunto pendiente, se levantó sin haberse abierto discusión.

Sesión del día 17.

Dióse cuenta del siguiente memorial de la reina de Chipre.

Núm. 99. Tom. 16. Fol. 593.

Molt reverends nobles e honorables senyors. No deuen ignorar vostras reverencias noblesas e saviesas com XXX anys ha passats com la senyora reyna de Xipre torna de las parts del dit regne de Xipre en aquests regnes e terres per sustentacio de sa vida li foren assignats specialment dos mil florins sobre les rendes reyals de la ciutat de Xativa e per tot lo dit temps la dita senyora regina ha possehits los dits dos mil florins fins de algun temps ença que mossen Bernat dez Puig batlle de Xativa e reebedor dels dits emoluments vers lo qual atteses sos comptes segons la dita senyora es be informada deuen restar grans quantitats axi per salari excessiu ultra la tatxacio per ell retengut de mil solidos quiscun any com per derraratges de assignataris e per restes dels florins quatre mil poch mes o menys menyspreats diverses manaments a ell fets per lo governador de Valencia que pagas a la dita senyora regina la dita sua assignacio havent per assessor un notari de la dita ciutat
fahent colorades respostes a la dita senyora la dita sua assignacio no ha volguda pagar pretenent que a reparacio del castell de Xativa si deu primer donar loch jatsia per reparacio del dit castell quiscun any hi sien assignades ja certes quantitats a les quals la dita senyora no fa alguna dificultat. On com la dita senyora attesa sa decrepitut e necessit e per son viure e longa possessio e manaments per lo dit governador al dit batle fets sia rahonablament deure aconseguir los dits dos mil florins ab les despeses les quals hi ha fetes moltes: e sia molt propria cosa a vosaltres molt reverends nobles e honorables senyors subsidiar aquella en tota bona e spatxada exequcio de son deute attes que per la major part de sa vida ha tinguda sa habitacio dins lo principat de Cathalunya e considerat que es de sanch reyal e bonament no deu esser de sos aliments freturosa: en P. Rahedor notari en nom de la dita senyora regina prega a vosaltres molt reverends nobles e honorables senyors queus placia per sa favor e bon spatxament scriure al parlament ajustat en la ciutat de Valencia e encara al governador ja dit que los fets de la dita senyora habents per recomenats a aquella o son procurador facen satisfer e pagar la dita sua assignacio ab les despeses: e a vostres reverend e honorables missatgers que en los fets de la dita senyora dejen fer aquella bona e continuada instancia ques pertany en manera que la dita senyora puixe aconseguir ço del seu. Per semblant vos placia scriure als jurats de la dita ciutat de Xativa que li facen spatxar tant com a ells se pertangue la pague de la assignacio dessusdita e li facen aquella bona obra que puxen per los sguards dessusdits.

Leyéronse además otros dos memoriales, uno pidiendo nuevamente la libertad de Beltran Amargós, y otro en que Francisco Dezsoler pedía que le fuese confirmada la donación de una galera, que le había hecho Pedro Torrelles en remuneración de sus muchos servicios ; y se publicaron dos cartas de los conselleres de Manresa, la una sobre los bandos de Geraldo de Palou, y la otra del tenor siguiente:

Núm. 100. Tomo 16. Fol. 596.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya resident en la ciutat de Barchinona. - Molt reverends nobles e honorables senyors: Com per vigor de una crida feta novellament en la ciutat de Barchinona que les blanques franceses no correguen sino a sis diners e malla als quals eren stades tatxades per lo senyor rey en Marti de gloriosa memoria segons appar per pracmatica daquen feta sien grans questions e debats entre les gents en aquesta ciutat sobre los contractes que fan car los qui han a fer pagaments volen que les dites blanques los prenen a VIII diners axi com era acostumat en vida del dit senyor abans e apres: e los creedors
no les volen pendre sino a sis diners malla segons les dites tatxacio e crida daquen fetes: e per aquestes coses los dits contractes stiguen embassats e empaxats e los negocis de les dites gents no puguen venir a deguda fi e los pobres majorment sostinguen gran dan e dampnatge: on com nosaltres duptem en quina manera a les dites coses se pusque bonament obviar car aprovar improvar e aforar o tatxar moneda es regalia anexa al princep del qual a present som orfens: havem delliberat sobre les dites coses consultar vosaltres reverends nobles e honorables senyors supplicantvos nos vullats certificar e consellar que es sobre les dites coses per nosaltres fahedor. E sia reverends nobles e honorables senyors lo sanct Spirit en vostra guarda. Scrita en Manresa a IV dies de març (1411). - Los consellers de Manresa apparellats a vostre servey e honor.

A vista de cuyo contenido se acordó que el arzobispo y algunos otros del parlamento se avistasen con los conselleres de Barcelona, para tratar del asunto que había motivado dicha carta.
Escribióse también al obispo de Gerona, a Bernardo Avellaneda y al abad de Bañolas sobre las disensiones que había entre estos dos últimos; y últimamente los promovedores del parlamento propusieron que se adoptasen algunas medidas para impedir que saliesen del principado soldados, caballos y pertrechos, como sucedería con el ejército y armada que se estaban organizando en Barcelona por órden y cuenta del papa (1): cuyo asunto se acordó pasar a una comisión.

 

(1) No solo en Barcelona, sino también en otros puntos estaba juntando tropas el papa Benedicto (Benenedicto en el original). Así lo comprueba la siguiente carta de los diputados:
- Al honrat e discret senyor en Johan Tinter procurador e administrador dels castells e llochs quel General de Cathalunya poseex en lo comtat Dampuries. - Sapiats quel capita e consols de Cadaquers nos han consultat per lur letra sobre la gent ques ajusta en Cadaquers per affers de nostron senyor lo Papa si lacolliran o no: a la qual responem que per contemplacio del dit senyor al qual havem gran affeccio de servir lo quens plau que la dita gent acullen donantlus vituales viures e necessaris que mester hagen fahent lur capita si hi es e sino los caps dells sagrament e homenatge de guardar mantenir e tractar lo loch per manera que la fe e naturalesa del General hi sera defesa e servada. Axi metex nescrivim a vos quens plau que la dita gent sia acollida en la dita vila donantlus vitualles e tot ço que hagen mester e si non hi ha quen façen venir faent lo capita si bisbe es sagrament e si no es bisbe ell e los caps los dits sagrament e homenatge: e plaunos que si altres coses son necessaries de fer per seguretat e defensa del castell e de la vila que les façats remetentho a vostra discrecio. Scrita en Barchinona a XI dies dabril lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXI. - Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona. (Reg. de la Dip., trien. 1409, fol. 185).

Sesión del día 21.

Dióse cuenta de que en los días en que no se había reunido el parlamento las comisiones habían recibido varias cartas, a las cuales habían contestado, en uso de sus facultades; y en particular una de la reina de Nápoles, en que se decía que dentro de poco se hallaría en Narbona, y acerca de su entrada en el principado, que antes de verificarla lo consultaría con el rey y príncipes de Francia, y obraría según estos le aconsejasen. Nombróse por último a Luis de Aversó para ir en embajada a Mallorca, para dar noticia del estado de este parlamento, y rogar a los mallorquines que enviasen diputados al general de todos los reinos que debería celebrarse muy en breve.
Sesión del día 26.

Acordóse señalar un salario fijo a todos los embajadores que enviase el parlamento; y luego Antonio Rigau, procurador de don Bernardo de Cabrera, presentó é hizo leer el siguiente escrito:

Núm. 101. Tom. 16. fol. 606.

Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: per haver pus clara noticia e millor entendre les singularitats o part de la embaxada per part del molt noble mossen Bernat de Cabrera a las vostras molt grans reverencies nobleses e sabieses per Nantoni Rigau explicada les quals lo dit Anthoni se havia retengudes a declarar dir e narrar per ordinacio del dit noble e per certes rahons a certs de vostre consell pochs en nombre elegint aquelles posar en scrits les ha posades segons se segueixen. - Primerament que lo dit mossen Bernat morts los senyors reys Darago e de Sicilia de alta recordacio avisant que per alguns adherents benevolents e parents dels rebelles a la corona Darago foraexits daquell regne per lurs inormis et malvades rebelions en aquell regne comeses vomitaven e escampaven algunes sintelles de llur injust proposit per les quals se seguira gran flama de destruccio scandel e perdicio a la dita corona daquell regne: considerat que lo major carrech venia al dit noble per moltes rahons obmeses açi per causa de brevitat explicar e per ço com son assats notas e manifestas: attenents que lo benavenir del dit regne o de la cosa publica era cavalcar poderosament per aquel: requeri e supplica ab tota aquella humilitat e reverencia que poch la senyora reyna relicta del senyor rey de Sicilia no constrastant fos declarat lo offici de la dita senyora extinct que cavalcas per lo regne car lo dit noble era content de acompanyarla e ferli tota honor e reverencia: a que la dita senyora assenti: de que lo dit noble fon molt content e alegre. E pensant que la exqucio del fet correspongues al assentiment ordona de cavalcar: e quant vench a la jornada requeri la dita senyora que cavalcas: la qual a consell dalguns dissenti e desvia del dit acord de ques fora seguit notoriament perill de total perdicio del regne damunt dit si no si fos provehit: per la qual cosa a preservar lo dit mossen Bernat ab los standarts reyals de les armes de Sicilia e de sent Jordi ensemps ab mossen Colomar de Santa Coloma capita de la gent darmes ordona ab volentat de la dita senyora e del dit mossen Bernat cavalcar poderosament usant de son offici per lo regne damunt dit: lo qual fon plenament obeyt e acullit com a representant la persona de lur rey e senyor e en aquell non e ell fahent tots actes per son offici e en virtut de aquells esforçant e conservant la senyoria honor e preheminencia reyal de ques segui gran tranquillitat unitat e concordia en lo dit regne e foren los coratges dels regnicols quietats en sperar ab tota leyaltat adveniment de lur rey e senyor. - Item que stant cavalcant lo dit mossen Bernat per la vall de Matçora les terres de la cambra de la dita senyora se foren arrencorades contra ella cridant viva lo re lo mestro justicieri e pachi e aço per tal com ella havia feta donacio daquelles a alguns familiars e consellers seus per obviar e resistir al dit mossen Bernat dient que mes amara que lo dit regne se perdes que si per lo dit mossen Bernat se conservas sostingues ne stigues en pacifich stat: fon scrit al dit mossen Bernat que prestament anas en aquelles parts: e aço entes lo dit mossen Bernat duptant de major inconvenient prestament retorna en vall de Not on les dites terres son situades: e essent lla aquelles li respongueren en nom de officier de la casa Darago segons les altres terres del domini havien fet: e complides les dites coses e portades a deguda conclusio lo dit mossen sen retorna en la ciutat de Cathania lexades les dites terres en pacifich stat e tranquilitat e sens scandel algun. - Item que stant lo dit mossen Bernat en la dita ciutat e la dita senyora en lo castell de la ciutat de Çaragoça destreta fon raquest per los ciutadans daquella que anas en la prop dita ciutat sino que ells se darien recapte. E lo dit mossen Bernat dubtanse de don Ortal Dalago qui en aquelles mars era ab una nau de jenoveses ana a la dita ciutat de çaragoça on fon reebut obedientment per los dits ciutadans los quals encontinent lo requeriren que posas siti contra lo dit castell on eren recullits aquells qui se havien fetes donar les dites terres qui tenien la dita senyora restreta e en lur poder e que la delliuras e que fos a sa libera potestat: la qual cosa lo dit mossen Bernat recusa en aquell cas no sabent la veritat del fet jatsia creegues axi com creure devia versemblant que axi fos ço es que forçadament fos detenguda e per aço scrivi a ella e rahonant a altres de son conssell per tals o semblants paraules. < Senyora: vos no sots en vostra libertat ans sou en mans de vostres enemichs e meus e axi exitsne car yo son content de fer restituir a vos vostres terres e rendes e que los castells stiguen en poder de persones comunes quils tinguen per la casa Darago no fahentne pau ni guerra> e aço li fon offert per lo dit noble moltes vegades segons apar per actes publichs e per translat de la dita letra la qual es en loch ques pot mostrar: a que fon satisfet per la dita senyora e alguns de son consell en certa forma la qual se calle per raho de honestat. E los pobles de la dita ciutat attenents aço ab gran instancia e moviment posaren lo dit siti fahent moltes artilleries per haver lo dit castell de ques usa contra voluntat del dit mossen Bernat car no volie ni era sa intencio de posar setge contra la dita senyora mas contra sos enemichs los quals eren dintre lo dit castell del qual la dita senyora havia feta donacio a algun de son consell lo qual segons es dit lo Xxen jorn de janer prop passat se tenía per ell e era en custodia de companya sua. - Item ses segnit mes que los enemichs del dit mossen Bernat ab favor de la dita senyora han corragut les terres del domani manantsen besties e tallant mans lavant la vista e orellas als habitants daquelles no contrastant que fossen assegurats e en fe preses e robats mercaders cathalans los quals han fet rescatar e noresmenys ses tenguda manera que tallaren a peces lo capita de la terra de Nichossia la qual lo dit jorn stava en mala disposicio. - Item que stant lo dit mossen Bernat en la dita ciutat de Çaragoça alguns dels regidors de la ciutat de Palerm qui al dit mossen Bernat havien fet e prestat sagrament e homenatge de tenir aquella per la casa Darago han arremorada aquella tractans matrimoni de la dita senyora ab don Nichola de Peralta a fi ques gitassen la casa reyal e lo dit mossen Bernat: dient moltes avols paraules per animar lo poble entre les altres que los cathalans haguessen rey per si e ells per lli car lo dit don Nichola era devallant de la casa Darago: e en aquesta error han provocats huy molts e hagueren mes si no fos la potencia del dit mossen Bernat qui continuament hi soste hi prehica la dita casa Darago: provehints los dits regidors que la dita senyora fos transportada en la dita ciutat de Palerm portautsho a fi pensants que les terres de la dita vall li responguessen de que han trobat lo contrari. Ço que sen es seguit de la mort de mossen Nicholau Dabella et altras novitats assats es notori. E per totes aquestes coses ses descuberta la intencio de la dita senyora reyna la qual lo dit mossen Bernat fort a tart creeguera sino per los dits actes qui son seguits. - Item com encontinent que la dita senyora fon en la ciutat de Palerm dona la ciutat de Cathania a Calacago a la un dels damunt dits e al comte Rigo Xifolo ço que no podía fer ne devia: pero no contraste que scandalosament nos proveesque en dan e destruccio de la dita casa Darago liberant los presoners que lo dit senyor rey havia fet pendre: a que e a totes altres coses lo dit mossen Bernat obvia ab tot aquell esfors que pot. - Tots los scandels e sinistres damunt scrits se son seguits per los moviments dels consellers de la dita senyora e rebellio de Palerm es seguiran majors si provehit noy es degudament en special per solemnes necessaries provisions axi de letres ara demanades com de embaxades e en altra manera les quals si temps ha fossen fetes los dits scandels e sinistres nos foren seguits. Perque molt reverends egregis nobles e honorables senyors placieus de vetlar e provehir al regiment e conservacio del dit regne en la manera dessus dita o altra pus segura e util segons per les dites rahons se conve e la necessitat requer. - Lo dit mossen Bernat avisant lo general parlament de Cathalunya e altres en singular lexant moltes altres novitats e innormes fets per tal com no seria digna ne honrosa cosa venir en orella de molts en manera quey sia provehit segons es request e per cessar infamia e blasme indegudament posats lla on loch no han: offer lo dit noble de tot ço que seguit se sia entre la dita senyora e ell estar a ordinacio del senyor rey de Navarra e del general parlament de Cathalunya ensems ab los honorables consellers de Barchinona e dels molt nobles mossen lo vezcomte de Castellbo e don Roger Bernat de Pallars: retengut empero que davant dells se puxen posar clarament e nomenada e distincta los affers segons son passats: e ultra aço per mes abreviar lo dit mossen Bernat es prest de star a ordinacio e consell del general parlament sobre lo fet del regiment daquell regne lo qual prega e requer que prestament hi vullen provehir e consellar segons es stat proposat per lo dit Anthoni o millor segons a la prudencia daquell semblara fahedor perque aquel regne mils pus segurament e sens scandel puixa esser preservat a la corona Darago conservat illes e sens brugit e altre sinistre o a ordinacio daquella aquell a quis pertangas. - Mes avant vol lo dit mossen Bernat que sobre lo fet de la general successio de tots los regnes e terres de la corona Darago sia explicada sa intencio al general parlament la qual es aquesta: que ell per conservacio de sa fe e naturalesa la qual extima esser tresor singular e gloria a Deu e en aquest mon: no volent desviar de carrera de virtut e justicia creent fermament que en semblant opinio son tots los feels subdits de la dita corona de la qual opinio han reportat e reportan fins huy entre totes les altres nacions del mon renom fama singular y corona de fe inmaculada que vol e ha delliberat de tenir e haver sens comport e favor de algun per rey e senyor aquell qui segons ordinacio del senyor rey en Marti de gloriosa memoria sera per justicia decisit e declarat esser rey e senyor: totes vegades es de intencio esser un cor e un cors e un voler ab lo principat de Cathalunya del qual es membre e en res no desviar de aquel ne de justicia e aço sostenir fins a la mort. E per aço mantenir offer al dit principat sa persona sa terra e tots sos bens axi com a part qui nos vol de son tot en res departir.

Finalmente, Francisco Dezsoler presentó nueva solicitud para que le fuese confirmada la donación de la galera que pedía.

Sesión del día 1.° de Abril.

Habiendo sido pocos los concurrentes, se prorogó para el día 4.

Sesión del día 4.

Compareció Nicolás de Roncesvals, embajador del rey de Navarra, instando que fuese despachada la embajada a Sicilia; y luego Domingo Sánchez, procurador de Raimundo de Torrelles, que se decía curador del infante don Fadrique, presentó el escrito que sigue:

Núm. 102. Tom. 16. fol. 614.

Molt reverends nobles e honorables senyors: cosa es assats passada en noticia de molts com lo senyor rey en Marti de gloriosa memoria legitima e habilita lo egregi don Frederich Darago a la succesio del realme de Sicilia: en apres daquel li feu solemne donacio entre vius: e fetes les dites coses lo dit senyor fo molt humilment e ab singular voler e affeccio diverses vegades supplicat per los missatgers de Sicilia derrerament al dit senyor trameses que fos sa merce quels volgues donar lo dit don Frederich per menarlosen al dit seu realme de Sicilia car aquella illa lo esperaba ab molt escalfada e encesa naturalesa e devocio: e
huy segons los ardits que hic son los sicilians havents entre les altres coses memoria de la victoriosa cavalleria de lur natural e sobiran senyor lo senyor rey de Sicilia pare del dit don Frederich tots jorns mes se escalfen es ensenen en les dites naturalesa e devocio sperantlo en rey e senyor daquell regne axi com los juheus speren Mesies. E com molt reverends nobles e honorables senyors per la malicia del temps en lo dit regne de Sicilia entre grans homens hage grans e adversants volentats les quals si per ministeri divinal e humanals provisions no son redreçades o empatxades que no hagen exequcio porien facilment portar aquell regne a irreparable destruccio: e es cosa molt necessaria que aquells raigs de saviesa e providencia que hixen daquest sanct parlament no tant solament mostren lur virtut en los arduus e sobreponderoses negocis daquest regne mas encara en la preservacio e bon stament del dit regne de Sicilia: perque com se digue que prestament alguna gent darmes stranya daquest regne degue passar en lo dit regne de Sicilia la qual cosa poria esser total destruccio o final perdicio daquell regne lo qual es del dit don Frederic: per ço en Ramon Torrelles cavaller et curador del dit don Frederich notificant si ja certes no son les dites coses al dit parlament ab la major instancia que pot e deu supplique que en o sobre les dites coses vulle prontament e loabla provehir havent si li sera plasent a memoria no tan solament lo servey que sera feyt a Deu mas encara lo gran benefici del dit regne e profit e utilitat del dit don Frederich qui per los glorioses e virtuoses fets del dit senyor rey de Sicilia pare seu deu esser en sos feyts amplament e bastant favorejat. E supplique lo dit mossen Ramon que per descarrech seu placia al dit parlament que de la present supplicacio lin sia feyta carta publica.

Además, en virtud de una carta que se recibió del conde de Denia, acordó el parlamento que en atención a los grandes servicios de don Jaime de Prades, casado con una hermana de dicho conde, se encargase a los embajadores que debían ir a Sicilia, e informarse de dichos don Jaime y su esposa, y favorecerles en cuanto pudiesen.

 

Sesión del día 8.

A una nueva instancia de Domingo Sánchez para que le fuese despachada la petición que había presentado el día 4, se le contestó, que acreditase su poder y la pretendida curaduria de Raimundo de Torrelles.

Sesión del día 11.

El acta de esta sesión da cuenta de la presentación de los embajadores del infante don Fernando, los cuales manifestaron lo que sigue:

Núm. 103. Tom. 16. fol. 620.

Quod intentio dicti egregii infantis Castelle non est qualis asserta extitit per nonnullos intrandi regiam ditionem corone Aragonis pro interessendo personaliter ad parlamentum generale congregandum de proximo per omnes regnicolas dicte corone regie pro videndo et declarando jus successionis ejusdem: quinimo ejus intentio est contraria videlicet non intrandi nec in dicto generali parlamento personaliter adessendi. Verumtamen ubi aliqui ex competitoribus intrare dictam regiam ditionem et adesse personaliter vel apropinquare vellent in loco in quo dictum generale parlamentum celebrabitur isto casu dictus egregius infans certificabat eso seu eum quod ipse suo solito et condecenti statu faceret illud idem: subjungens dictus ambassiator quod ad auditum devenerat pretacti egregii infantis Castelle quod egregius comes Urgelli pro inducendo ad suam opinionem et voluntatem modis inhonestis se apropinquaverat ad civitatem Barchinone una leuca vel inde circa videlicet in villa de Santboy et quod suspicione non caret fortiori bis et pluries ad monasterium Vallis Domicellarum satis propinquum civitati Barchinone in quo presens celebratur parlamentum quam practicam sustineri in generali parlamento esset a justitie tramite alienum.

A esto contestó el arzobispo, a nombre de todo el parlamento:

Núm. 104.

Quod intentio firmissima hujusmodi parlamenti fuit et est vacare et intelligere circa justitiam dicte regie successionis cum ceteris regnis et terris ejusdem rite debite atque juste sine nota et lesione ipsorum fidei et naturalitatis: et quod non est presumendum nec presumat dictus egregius infans nec ipsi ambassiatores tu aliqui de parlamento presenti inductionibus cujusvis competitoris seu aliorum naturalitate et fide quibus decorantur desistant aliquali mundi subornatione vel corruptione. Super alio autem capite quo dictus egregius infans suam intentionem exprimit servandam in generali parlamento fui responsum: quod parlamentum hujusmodi facta congregatione generalis parlamenti credit quod providebitur taliter de tuitione securitate ac honestate decentibus quod libere ut convenit tractabitur justitia predictorum et providebitur utique equaliter super presentia vel distantia personali competitorum quorumcumque.

Sesión del día 15.

Tratóse de socorrer con algunas cantidades al valle de Aran, para que pudiese defenderse de los del condado de Cominges; pero nada se resolvió, por haberse opuesto algunos a que el General de Catalunya anticipase dichos fondos por vía de empréstito a los albaceas del rey, a quienes tocaba aprontarlos. Luego, con motivo de que los embajadores que tenía el parlamento en Valencia, después de la concordia de este reino, habían pasado a Calatayud, junto con los embajadores valencianos, y así se hallaban en este pueblo doce enviados por Cataluña, se acordó que fuesen llamados seis de ellos.

Sesión del día 18.

Después de haberse leído ciertos capítulos sobre reforma y conservación del General de Cataluña, formados por la comisión y definitivamente aprobados en otra sesión posterior, se publicó la siguiente carta:

Núm. 105. Tom. 16. fol. 629.

A la molt gran saviesa de vosaltres certificam que segons havem entes algunes persones han dites certes paraules incredibles de nos en aqueix parlament a les quals nons curam respondre com aquelles sien tals que per dos esguards responen en contrari a si mateixes. Lo primer esguard si es que es notori que nos nons curam tirar ne corrompre algun ne ja Deus nou vulle. Laltre esguard si es que la leeltat de la nascio cathalana ne dels altres subdits a la corona Darago no sofferen ne permeten tractes illicits ne corrumpiments ne algun hi pot res obrar sino sola veritat e leyaltat en ells innada. Perque molt affectuosament pregam e encarragam la molt gran saviesa de vosaltres que en lo fet de la successio breument e segons devets entenats usant de la leyaltat la qual es e sera perpetuament en vosaltres de la qual indubitadament confiam. Dada en Sentboy sots nostre segell secret a XVIII dabril del any mil CCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.

Sesión del día 20.

Tratóse solamente en esta sesión del pago de salarios a varias personas y de algunos otros asuntos de gobierno interior del parlamento.

Sesión del día 22.

Después de haber prestado juramento Guillermo Pedro Buçot y Francisco ça-Sala, como jueces nombrados en los negocios del General de Cataluña, se procedió a la lectura de las cuatro cartas que siguen:

Núm. 106. Tom. 16. fol. 635.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis e honorables senyors: Aqui van los honrats Nandreu de Viure e en Johan Barthomeu patro de galea portadors de la present informats largament de tots affers daquest regne qui fins al jorn de huy sic son seguits e sen aporten translat dels capitols qui son concordats fermats e jurats entre lo vezcomte de Narbona de una part e lo governador del Alguer a mi axi com a lochtinent de mossen P. Torrelles quondam de la altra. Perque molt reverents egregis nobles e honorables senyors vos placia a las paraules del dit Andreu de Viure e Johan Barthomeu les quals vos diran de ma part vullats donar plenera fe e creença axi com si yo personalment vos ho parlava.- Apparellat a vostra honor e servir. - Johan de Corbera.

Núm. 107. Tom. 16. fol. 636.

Als molt reverends e molt nobles e molt honorables senyors lo parlament general de Cathalunya resident en Barchinona. - Molt reverends e molt nobles e molt honorables senyors: Estant mossen P. Torrelles aci malalt sentintse ell aprohismar los seus dies e volent ell provehir que la gent darmes que al present son en la present illa per minue de cap nols convengues de exir sich de la dita illa: confiant lo dit mossen P. Torrelles de les savies maneres e bon comportament de mossen Johan de Corbera mes que dalgun altre cavaller que en la dita companya de la gent darmes fos: jaqui lochtinent sen de capita al dit mossen Johan de Corbera del qual molt reverends e molt nobles e molt honorables senyors vos se dir que en molt major offici que aquell es bastant de regir e aço per los bons comports seus e axi com a savi cavaller que ell es: supplicantvos senyors que al dit mossen Johan de Corbera vullats haver en tal manera per recomanat que a ell sia honor e a sos amichs plaer: e que los altres cavallers nagen bon eximpli e se esforcen en be servir com sens falla ell es digne de tot be. Ades molt reverends e molt honorables senyors no se als queus faça saber mas que si en nengunes coses vos puch servir e complaure son prest a vostres manaments. Scrita en Lalguer a XXX dies de març. - Prest a vostres manaments. - Ramon çatrilla governador de Cap de Lugudor per lo senyor rey.

Núm. 108. Tom. 16. fol. 636.

Als molt reverends e molt nobles e molt honorables senyors del parlament del principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona. - Molt reverends e molt nobles e molt honorables senyors: Sapia la vostra molt gran saviesa que per les grans necessitats e perills que tots jorns occorren en aquesta vila qui es del molt alt princep e senyor lo rey e qui per aquell se mante es soste en aquest regne de Sardenya e mantendra a plaer de Deus contra tots sos enemichs mentre vida haja per lo dit senyor sabent de cert que en Genova se fa gran armada de naus e de galeas: si havem delliberat de trametre devant la vostra presencia en Guillermo Cathala lochtinent de scriva de racio de casa del dit senyor rey en aquest Cap de Lugudor per missatger de aquesta vila per explicar e notificar a la vostra molt gran saviesa les dites necessitats e perills e com lo mur de aquesta vila ne es anat en terra per les pluges que aquest hivern ha fetes largament informat per nosaltres e per ell mateix qui tot ho ha vist a ull del mal qui sen pot seguir a gran minua e deshonor del dit senyor e de la nacio cathalana e aragonesa e perdicio de nosaltres. Perqueus supplicam que per vostra merce hi vullats fer tal provisio e tan presta com se pertany a la honor del dit senyor rey e de les dites nascions e prestament com sia perill en la triga. E placia a la vostra molt gran saviesa de dar fe e creença al dit en Guillem Cathala e a ço que dira e explicara a vosaltres sobre les dites coses axi com si nosaltres vos ho dehiem e que prestament lo façats aqui spatxar. Scrita en la vila del Alguer a XXX del mes de març. - Los vostres humils servidors qui humilment se comanen en vostra gracia. - R. Çatrilla cavaller e governador del Cap de Lugudor per lo senyor rey e los consellers e prohomens de la vila del Alguer.

Núm. 109. Tom. 16. fol. 637.

Als molt nobles e grans barons e molt savis senyors los senyors del parlament de Cathalunya. - Molt nobles e grans barons molt honorables e molt savis senyors: Deguda reverencia precedent notificam a las vostres nobleses e circunspeccions que com per laut de missatge que per vostra benignitat nos havets trames vos haguessem no ha molt scrit que per la gran fretura de passadors e altres forniments necessaris e per los matzems del senyor rey e dels altres senyors de la illa los quals eren per la major part guastats e per la gran antiquitat destruits e podrits nos convendria prest trametre aqui un bon home daquesta universitat per demanar renovacio e reparacio dels dits matzems hoc encara subvencio e ajuda de ballasters soldats si lo cas lo requeria: emperamor daço per la dita raho havem destinat o delliberat trametre lonrat en Bernat Strany portador de la present supplicant senyors a les vostres nobleses que per reverencia de Deu e per vostra benignitat vos placia donar plenera fe e creença en tot ço e quant lo dit Bernat curara explicar a les vostres prudencies sobre les dites coses e en aquelles haverlo en tal manera recomanat que nosaltres puscam obtenir nostra justa peticio. E en aço senyors satisfarets al deute degut e nosaltres reportarho em a singular gracia per la qual nos podets manar totes coses possibles a nostra feeltat fer per honor e deffensio de la casa Darago e de vostra circunspeccio. Scrita en Eviça a XXXI de març del any mil CCCCXI. - De les vostres nobleses e saviesas humils servidors e sotsmeses quis comanen en vostra gracia los jurats e consell Diviça.

Leídas las cartas que anteceden, los respectivos mensajeros ampliaron de palabra los puntos de que en ellas se hace mérito; y sin pasar a otro asunto se levantó la sesión.

Sesión del día 24.

Publicóse nuevamente redactado el ordenamiento para la administración del General de Cataluña (1), y terminada su lectura procedió el estamento militar a la elección de loe dos individuos que le correspondían para completar los seis que según aquella disposición debían agregarse a la diputación del Principado.
(1) No se inserta aquí, porque, como se verá más adelante, hubo de sufrir posteriormente otra nueva corrección.

Sesión del día 27.

Dióse cuenta de la siguiente carta del duque de Berry, presentada por Bernardo de Gallach.

Núm. 110. Tom. 16. fol. 646.

A noz trechers e bons amis les gents del parlamant de Cathelongne. - Jehan filz de roy de Françe duch de Barri e Damogue comte de Poitou Destampes de Boloingne Daungrie lieutenant de monsengneur le roy en ses pais de Languedoch e duchie de Guienne a nos treschers e bons amis les gents du parlement de Castelongne salut. Treschers e bons amis: nous avons entendu que de present vous estes asemblez pardela pour vaquer e entendre de tout vostre povoyr a farre farre e administrer bona rayzon e justice a celui auquel de droit apartendra e droit appartenir la corroune Daragon. Donc treschers e bons amis nous vous remercions bien affectuosament et avone a voz bones leyautez e proudomies cele si bonne confiança que en bonne justice vous haurets le bon droit de nostre tres chere e tres ame meire la royne de Sicile e de nostre tres chier e tres ame neveu mossengneur Loys son filz en bona recomendacion: en quoy bonns freres vostro devoir e farets a monsegneur le roy a nous touz dun sanch reyal e de la mayson de Françe tresingulier et parfayt plair e a nostre povoir ne souffretons que par gents darmes soit donne ou fait en pais Daragon aucun serief ou donnatige. E pouere que nous avons entendu que ung heraut este pardela e a fait certanis sinistres ruppots nous vous certifions que cenamie este de nostre seu volute e continuadament: et se aucimement pardela on voluoit metre le bon droit et la bone justice de nostre dite mer e de nostre dit neveu en delay et que bonement croyre ne pourrions nous somes certanis que mon dit sengneur pendroit grat despalaisance e metroit penne a garde son droit comme rayson est et nous de nostre povoir et ne le pourrions bonnement soufir. Tres chers e bons amis se cose voles que nous puissons vueyllez le nous signifier e nos la ferrons de buen cuer et voluntiers. Le sanct Spirit vous ait en sa saincte guarde. Escrip en nostre ville de Bourges le IIIIme jour davrili. - Bours (1).
/ Burges, Burgés, Burgués , como el segundo apellido del autor de Fórnoles: Braulio Foz /

(1) Trasladamos este documento con entera conformidad al registro, y tal como debe leerse según reglas paleográficas, prescindiendo de enmendar los muchos yerros de que está evidentemente plagado, y que cometería el escribiente al registrarlo, ya por no serle muy conocida la letra francesa en que vendría escrito el original, ya por serle estraño aquel idioma. Al lector instruido le costará muy poco el sustituir dommatge o dommage a donnatige, volonté a volute, pour ce o parce a pouere, commandement a continuadament, etc.; pero nosotros hubiéramos faltado a la debida fidelidad, si hubiésemos presentado el testo con semejantes correcciones. En algunas de las actas de este parlamento abundan tales descuidos de los amanuenses; pero los hay en menor número en la parte catalana o latina, crecen en la castellana, y suben de punto en los documentos escritos en algún idioma estranjero. Aunque en las escrituras de la primera clase hemos procurado despojar el testo de todos aquellos defectos accidentales, como dice Capmany, que no son los que caracterizan el gusto de las naciones, ni la corrupción literaria de tal siglo o tal reinado, sino la torpeza o capricho personal del secretario o escribiente; no nos hemos atrevido a tanto respecto de los instrumentos escritos en idiomas estranjeros, ya porque, siendo más defectuosos, hubiera sido necesario rehacerlos enteramente; ya también por no esponernos a cometer nuevos yerros, al manejar y recomponer una lengua que no es la de nuestro país ni de nuestros tiempos: aun así presenta a veces suma dificultad el descifre y traslado de papeles escritos en idioma estraño, porque falsean a cada paso las reglas paleográficas, si nos es desconocido el lenguaje, y si no podemos comprender el sentido, enlace y relación de unos vocablos con otros. Sirva esta nota de advertencia general para todos los traslados o copias de escrituras continuadas en esta Colección.

Dióse después comisión a Berenguer de Homs y a Guillermo Domenge para que procurasen que el gobernador diese las órdenes oportunas, prohibiendo la estraccion de caballos y armamento del Principado.

Sesión del día 30.

Se abrió con la lectura de una carta del gobernador del valle de Aran (Arán), en la que se incluía y confirmaba el contenido de la que sigue:

Núm. 111. Tom. 16. fol. 649.

Als molt reverends e honorables senyors los del parlament general de Cathalunya en Barchinona. - Molt reverends e honorables senyors: humil recomendacio davant mesa sapia la vostra gran saviesa que sobre les provisions que vosaltres senyors havets feytes al noble en Franci Darill de la capitanía e castellania daquesta terra ell nos ha scrit que no regiría lo offici de la capitanía sens que vosaltres nol soccorreguessets per la guerra que havem de gent o de diners per soldadar gent: on senyors vos supplicam eus requerim que vosaltres a ell o a nosaltres vullats socorrer iuersosament car siats certs que james no haguem tan gran necessitat com ara car la gent de la comtesa de Comenge entra dimarts data de la present en la vall que eren mil D de peu per pendre e stablir los passos e DCC rossins e III mil homens de peu que deuen entrar apres que a dues legues son daci e ja hic foren dies ha sino per un poch de mal temps que ha feyt de neus. E sapiats que ha feyt fer gran apparell de viandes a dues legues daci e de cordams per fer gins axi que nosaltres stam mitg desesperats car no vehem pait vostres socors per moltes vegades queus hayam supplicats ni -raquests axi com lons devets. E si ara als obs nols nos fets quant siam afogats destruhits e hajam perdut co del nostre nons ne caira fer e serem perduts per fauta de soccors: e per co ara ab la present nos en desencarregam sobre vosaltres senyors que en cas que en deffalliment de vostre soccors lo qual nos devets fer nosaltres haviem a fer co que ja Deus no vulle cosa que volriem ne deuriem que sia imputat a vosaltres e no a nosaltres car nosaltres hi mostrarem nostre poder e leyaltat tant com poder nos i bastara. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo lloch de Veylla de la dita vall Daran a XXI de abril. - Los vostres humils servidors los gentils e consols e altres prohomens de la vall de Aran.  

Dióse además cuenta del siguiente escrito:

Núm. 112. Tom. 16. fol. 650.

Lo governador general de Cathalunya pervengut a sa noticia que lo parlament o alguns congregats en aquell en lo qual ell es president axi com deu e pot esser encerquen alguns novells duptoses e difficils partits no practicáis per los altres regnes los quals porien derogar son offici e per conseguent als drets del senyor rey e porien dificultar e allongar lo principal acte per que es lo dit parlament ajustat e per conseguen la defenicio o declaracio de la justicia de la succesio de la corona reyal: e aço sobre lo material del jutge superior o president qui sera o deura esser sobre los cathalans dins lo dit regne Darago si lla seran congregats: prega raquer e amonesta a tots e sengles del dit parlament que sobre lo dit material observen mera justicia e raho segons dret constitucions e usatges usos e capitols de corts e vies juridicas e claras no obscures ni difficils per les quals pogues esser derogat a la preheminencia del dit son offici ne drets del rey ne puxen engendrar scismes divisions o scandols: offerintse tant com toquara a ell o a sa persona esser content de justicia ab persones sufficients e no sospitoses significant a tots generalment que en los procehiments fahedors e cloure dels actes e en les interposicions dels decrets on sia lloch ell observara les regles de justicia. E ab la present inhibeix a tots e a quescun de fer lo contrari. E la present cedula mana esser inserta en lo proces del parlament e per quiscun dels notaris presents esserna feta carta.

Sesión del día 2 de mayo.

Se levantó sin haber discutido ni resuelto ningún asunto, por no haberlos preparados.

Sesión del día 5.

Leyóse un escrito presentado por Rogerio Bernardo de Pallars a nombre de un gran número de barones, caballeros y gentilhombres de su partido, alegando contra el conde de Cardona y los de su bando, que la elección de presidente para el futuro parlamento general de todos los reinos debía recaer en un oficial real superior; conformándose con encomendar al arbitrio de Guillermo de Vallseca la resolución de ese debate, y con que fuese Alcañiz el lugar señalado para la reunión del dicho parlamento. Dióse después cuenta de la siguiente contestación dada al escrito presentado por el gobernador de Cataluña en sesión de 30 de abril.

Núm. 113. Tom. 16. fol. 654.

Lo parlament general de Cathalunya lo qual munit de loable costum per conservacio e redreçament de justicia comuna deffensio e altres coses concernents servey de Deu honor e be de lur princep e rey profit de la cosa publica se es per tots temps passat e en lo present com li ha plagut induhit per urgent necessitat del publich per antiquada libertat ajustat sens algun president sofferints lur ajust degut e rahonable los reys e princeps passats de memoria racordabla ne es stat per los dits senyors e reys e menys per algun official nom de presidencia usurpant empatxat congoixat ne vexat ans francament e delliure lo dit parlament per voler propri ha entes en tot bon spatxament dels affers concernents lo be publich segons dessus es toquat e axi es practicat sens reprehensio tengut e indubitablament observat tostemps conservant degudes honor e reverencia a lur rey e princep e apres mort a lur imperi sens tot palliament e affeccio no deguda oblidat tot lur propri profit: e pren assats carrech e gran lo portantveus de governador en lo principat de Catalunya que del dit parlament lo qual zela ab clara intencio e sencera desija e vol be e favor de la corona reyal Darago o drets de aquella ha scrit o dictat e en lo dit parlament fet legir lo contrari com semblants actes segons son en la dita scriptura mencionats no sien stats son ne seran per gracia de nostre Senyor per lo dit parlament cogitats ni pensats ans de la mort de lur princep e rey ença continuadament ha entes en los preparatoris de la successio encercant ab gran suor e treballs tots bons honests licits remeys e deguts que puxen a vera cognicio de lur rey e senyor pervenir: e en tot procehiment toquant lo dit cas de successio ab neta pura leyal natural e vera intencio ha haud ha e haura nostre Senyor Deus mijançant constant ferm e immutable proposit a justicia e de aquella no ha un pas desviat ne fara ab la gracia de Deu per avant. Ne encerque segons se afferme difficils remeys ne obscurs mas clars nets no tachats per desordenades affeccions exillant tots mijans torbatius desviant tota specia de scandol ab grans missatgeries affanys e despeses los discordants retornats en carrera de pau. E daço es stat fins açi es e sera tant com sia ab la gracia de Deu congregat pregat raquest e amonestat lo dit parlament per ignada naturalesa e leyaltat ferma intencio e sencera e daço no ha sperat ne spera esser pregat amonestat e menys raquest per algun com lo voler e inclinacio natural mouen ordonadament e deguda lo dit parlament a justicia pau be e honor de lur rey e senyor e profit de la cosa publica del dit principat. E ab aço no freturen ne han freturat tro aci ne freturaran Deus volent fins entant com al dit parlament sera vist esser necessari los actes del dit parlament daci avant de algun decret o auctoritat del dit portantveus de governador com los fets ne actes de corts o parlaments no sien acostumats esser per algun official decretats. E ab aquests sencers clars purs nets motius e voler enten lo dit parlament anar avant en los actes per venir a clara e vera conaxença de lur rey e senyor necessaris postposant tots affers e contra los torbants desviants o per propris voler e ambicio de honor e affeccio empatxants fara tot esforç ab remeys deguts justificats acostumats e permeses fins a extrem de poder e no stara per inhibicions indegudes de exequir son just juridich e rahonable proposit: com la naturalesa e leyaltat dessus dites a encercar e coneixer lur rey e senyor nos adormira per nulles e injustes inhibicions empatxaments o qualsevol altres difficultats de les quals los inhibints e empatxants jatsia inutilment porien esser represes degudament e per aquell qui deura castigats la qual scriptura e les coses en aquella contengudes per satisfaccio de la cedula offerta per lo damunt dit portantveus de gobernador raquer lo dit parlament esser continuada a la fi de la dita cedula denegades totes e sengles coses en aquella contengudes com sien nues e vacues de veritat parlant ab la reverencia e honor ques pertany e no proceesquen de justicia ne raho: dissentints a la inhibicio indiscretament consellada nullament e injusta e contra lurs libertats attemptada. E consella lo dit parlament al dit portantveus de governador que dege regir be e loablament son offici esquivant mals sinistres e mijans los quals puxen induhir algun scandol scisma divisio o empatxament al acte de la cognicio de nostre rey e senyor e daquiavant se degue de semblants axi inordinats procehiments abstenir e leix e permeta franchament e delliure segons pot e deu e ha acostumat fins açi lo dit parlament e enten a fer per avant procehir en sos actes. Protestant lo dit parlament contra lo dit portantveus e sos bens si contra fara e contra los consellants a aquell primerament de la infraccio de lurs libertats e franqueses e de tots dans sinistres e scandols los quals se puxen per los dits enantaments e empatxaments subseguir e de tota turbacio e desviament los quals puxe encorrer per los contraris enantaments e desviant del dit consell lo acte de la successio o articles pertanyents a aquella. E com lo dit portantveus haje manat als notaris entrevinents en lo dit parlament que continuassen la dita scriptura per ell donada en lo proces del dit parlament axi com pot e deu mana e inhibeix als dits notaris que la dita cedula no continuen en lo dit proces del qual lo dit parlament es corp e maestre e lo dit portantveus no sen deu ne puxe entrametre en alguna manera.

Sesión del día 7.

Los brazos eclesiástico y real, a los cuales se adhieren el conde de Cardona y sus parciales, presentan su respuesta al escrito del de Pallars, leído en la sesión anterior.

Sesión del día 9.

En este día volvieron a tomar asiento en el parlamento los embajadores que habían regresado de Valencia. Después de haberse tratado del pago de varias cantidades a distintas personas, fue leído un breve escrito presentado por el conde de Cardona y firmado por muchos de su parcialidad, aprobando la respuesta dada a Rogerio Bernardo de Pallars por los estamentos eclesiástico y real. Alberto Çatrilla presentó también un escrito firmado por un gran número de caballeros y hombres de paraje, en el que se aprobaba la respuesta dada por el parlamento a las pretensiones del gobernador de Cataluña, y la que dieron los estamentos eclesiástico y real a la cédula de Rogerio de Pallars. Se procedió finalmente a publicar los nombres de las seis personas que debían agregarse a la diputación del Principado, y resultaron elegidos el arzobispo de Tarragona y Guillermo Carbonell, por el brazo eclesiástico; el conde de Cardona y Berenguer de Homs, por el militar; y Guillermo Oliver y Pedro Grimau, por el real.

Sesión del día 12.

 

Francisco Bertran y algunos parciales suyos presentaron un escrito, adhiriéndose a lo manifestado por Alberto Çatrilla en la sesión del día 9. Leyóse también una cédula del vizconde de Castellbó, en la que se conformaba con que el futuro parlamento general se celebrase en Alcañiz, y con lo que fuese de derecho en cuanto a la presidencia del mismo. Por último se leyó un memorial del castellano de Lexas, en el valle de Aran, en el que pedía se le socorriese para poder resistir a los ataques de los de Cominges, y que le fuesen reintegradas las cantidades que hasta entonces había gastado para la defensa de aquel castillo.

Sesión del día 14.

Abrióse con la lectura del siguiente escrito:

Núm. 114. Tom. 16. fol. 676.

Lo governador general de Catalunya attenent que la resposta assats inutil per alguns del parlament feta a la cedula per ell per conservacio dels drets del senyor rey e de son offici donada es fort impropria no volent donar loch a disceptacio ni a lagui dels negocis de que es la principal intencio la qual per ventura alguns capten e desijen denegada la dita resposta tant com sia o esser pogues perjudicant als drets del dit senyor e a son offici e preheminencies daquell reservant e salvant al dit senyor e a si la resposta pus longa e provisions fahedores en son cas e loch: esta e persevera en totes e sengles coses en la dita sua primera cedula contengudes manant als notaris que la present inserten en lo proces del parlament qui es proces reyal e guarden que serven ço quels es injunct en lo atorgament de la auctoritat a ells comesa no contrastant qualsevol manaments difformes e freturants de subsistencia alguna fets per qualsevulle persones privades e qui jurisdiccio no han alguna.

Presentóse después en el parlamento el conseller de Barcelona Juan Dezpla, para pedir que se adelantase el negocio de la sucesión, hallándose la ciudad dispuesta a hacer para ello los mayores sacrificios. El conde de Pallars y sus partidarios presentaron otro escrito en el que designaban al gobernador de Cataluña para presidente del futuro parlamento general; y últimamente se publicó también una cédula presentada por varios donceles, manifestando adherirse a lo espuesto por los brazos eclesiástico y real en sesión del día 7.

Sesión del día 15.

Después de haberse leído una cédula de Rogerio Bernardo de Pallars, en la que se rebatía la contestación dada en el día 7 por los estamentos eclesiástico y real; se dio cuenta de la siguiente
protesta.

Núm. 115. Tom. 16. fol. 683.

Lo parlament vista la cedula offerta e feta legir en aquell lo jorn prop passat per lo governador o portantveus dissent e contradiu en aquella tant com es vista esser contra les libertats usos e costums del dit parlament e sta e persevera en les resposta requesta e protestacio fetes al dit governador o portantveus e en lo consell a ell dat tant com sguarden les dites libertats e prerrogatives del dit parlament les quals per exemplis dels reys passats de memoria gloriosa deu lo dit governador o portantveus ad unguem servar et tenir e per sinistres informacions e nues de veritat no derogar a aquelles. E si a Deus plaura lo dit (it en el original) parlament de sos procehiments fins aci fets e per avant mijançant la gracia de Deus fahedors bons leyals e vertaders retra bon compte davant lur rey e senyor: e dissent lo dit parlament del manament fet als notaris de les condicions per lo dit governador o portantveus tant com sie contra libertats e costum de aquell. La qual replicacio requer lo dit parlament esser continuada a la fi de la dita cedula e en lo proces e feta e liurada carta publica com len vulle.

Alberto Çatrilla presentó después un escrito pidiendo al parlamento que se restableciese la concordia y se procediese adelante en el negocio de la sucesión. Tomó luego la palabra el
arzobispo de Tarragona, y de su discurso da razón el acta en estos términos:

Núm. 116. Tom. 16. fol. 684.

Postea reverendissimus dominus archiepiscopus Terracone nomine totius parlamenti et ordinatione ejusdem dixit effectualiter quod ex eo quia super electione et nominatione presidentium loci et castellanorum qui in generali parlamento esse debent parlamentum hujusmodi quibus viis et cum bona unitate posset procedere multum vaccaverat tandem discussis variis rationibus et motivis super hiis habitis nunc per Dei gratiam parlamentum jam dictum per actum solempnem parlamenti quod inde faciebat ad faciendum electionem et nominationem presidentium castellanorum et loci nominabat et publicabat decem et octo personas quorum nomina sic se habent: reverendissimos in Christo patres et dominos Petrum archiepiscopum Terracone Galcerandum urgellensis Alfonsum vicensis ecclesiarum episcopos Jacobum Sancti Cucufatis Bernardum Sanctarum Crucum Arnaldum Sancti Johanis de Abbatissis monasteriorum abbates nobiles viros et honorabiles Johannem comitem Cardone Raymundum vicecomitem de Perilionibus Rogerium de Montechateno Berengarium de Hostalrico Dalmacium Çacirera milites Azbertum Çatrilla domicellum Guillermum Oliveri et Bonanatum Petri Barchinone Gondisalbum Garridelli Dertuse Johannem de Ripis Altis ville Perpiniani Matheum Ferrandelli Villefranche Penitensis et Bernardum de Perarnau ville Berge sindicos et procuratores. Dans et concedens dictum parlamentum nominatis proxime decem et octo personis plenum posse concordandi nominandi et eligendi locum personas presidentium et castellanorum dicti generalis parlamenti cum plenitudine potestatis usque ad totalem effectum negotii cum omnibus et singulis incidentibus dependentibus et emergentibus ex eisdem.

A consecuencia del anterior discurso, manifestó también el arzobispo que cualquiera que tuviese a alguno por sospechoso para presidente o castellano lo declarase a las diez y ocho personas
nombradas; pero el de Pallars y los suyos protestaron de todo lo acordado. Finalmente el síndico de Barcelona Francisco Burgués requirió por escrito a estos últimos para que desistiesen de su temeraria oposición, adhiriéndose a todos los demás brazos del parlamento.

Sesión del día 19.

El vizconde de Castellbó presentó un escrito, en el que exhortaba a la concordia a los del parlamento, y proponía que se confiase a los de Aragón y Valencia la decisión de los debates sobre
elección de lugar castellano y presidentes para el futuro parlamento general; y Bernardo de Gallach a nombre de la reina Violante, pidió que fuese leída una cédula en que se reiteraban las recusaciones que dicha reina tenía ya alegadas en otros escritos anteriores.

Sesión del día 22.

A poco de haberse reunido los del parlamento levantaron la sesión, sin haber discutido ni resuelto ningún asunto.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado cuenta de algunas peticiones, se leyó el escrito que sigue:

Núm. 117. Tom. 16. fol. 695-

Lo parlament general del principat de Cathalunya vistes les raquestes e protestacio darrerament offertes per en Bernat de Gallach affermantse trames ab special manament per la molt alta senyora reyna dona Yoland al dit parlament: respon a les dites cedules e raquesta quel dit principat de Cathalunya per sos drets e usos antichs de tant temps ença que memoria de homens no es en contrari ha acostumat que en aquell son admeses los prelats e los capitols de les seus cathedrals o lurs procuradors e tots los magnats nobles e cavallers e homens de paratge e sindichs de ciutats e viles e lochs reyals del dit principal de Cathalunya sens que algun pus vingue en temps e forma covinents non es foragitat molt menys en aquest cas axi com qui toque a la leyaltat e naturalesa de quescun poblat en lo dit principat de Cathalunya se deuen foragitar del parlament persones qui han acostumat en aquell entrevenir si donchs no en los casos on se practicara de algun interes lur propri: e jatsia en la dita cedula e altres offertes per lo dit Bernat de Gallach se allegue que alguns qui son procuradora de la senyora comtessa Durgell major de dies e de don Johan frare del comte Durgell e altres qui son domestichs e vassalls del dit comte qui preten haver dret en la successio del regne Darago entrevenen en lo dit parlament e quen deuen esser foragitats: pot pensar quescun de savia pensa que ab major vincle e pus fort quescun poblat en lo dit principat es tengut a aquell qui per justicia es nostre rey e senyor que no algun altre senyor de qui sia vessall per raho de feu o daltre benefici e metres al present on nos tracte principalment de la justicia de la dita successio examinar quals son afeccionats als uns et als altres. Dels dits competitors seria difficultar dilatar et dampnosament prorogar lo fet en tant que apenas poria hom pervenir a la general congregacio on se tractara ab la ajuda de nostre Senyor ab bona concordia de la justicia de la dita successio es provehira a profit e honor daquell qui es nostre dreturer senyor e de tota la sua cosa publica: e pot pensar quescun que en examinar la dita justicia no sera admes algun de qui ver semblant se puxe presumir quen haja affeccio deshordonada ans seran si plaura a Deu persones discretes e tements Deu de que tots los regnes e terres de la corona Darago viuran sens tot scrupol. E si en aquests preambols de la justicia quis tracten en aquest parlament de Catalunya haura alguna persona que per affeccio desordonada vulle alguna cosa favorabla a alguns dels competitors de la corona reyal Darago e desfavorabla a altres dels dits competitors confia lo dit parlament que en universal e en tots sos membres es tant just e tant just que mala intencio no li poria esser celada que ab la ajuda de nostre Senyor foragitara aquella intencio e ço que sera millor e pus rahonable a tots los competitors admetra: e maravelles lo dit parlament com se afferme ques proceeix en discordia en lo dit parlament car lo dit parlament ço que ha enantat ha fet ab bona concordia general jatsia en alguns actes algunes persones singulars hajen contradit la qual contradiccio particular no pot ni deu empatxar ni difficultar tan gran e tan necessari e tan comu benefici com se tracte en aquest parlament: offerintse lo dit parlament que tota vegada que li occorrera altra e pus justa provisio sobre los dits affers e coses raquestes vistes les pratiques en corts e laments antigament observades sens alguna lesio daquells fer e complir ab consell dels doctors e juristes del dit parlament e altres antichs pratichs en semblants affers ço que dege e sia al dit parlament pertanyent dissentint a totes e sengles protestacions e altres coses en la dita cedula contengudes tant com sien vistes desviar de les pratiques e libertats del dit parlament etc. E la present resposta vol lo dit parlament esser insertada en lo proces de aquell e continuada a la fi de les dites raquestes appart si len volran esserne feta una e moltes cartes per vosaltres notaris.

Dióse después cuenta de una cédula de Bernardo de Pallars y sus adictos, con la que manifestaban adherirse a lo propuesto por el vizconde de Castellbó en la sesión del día 19, y de una protesta de los mismos partidarios contra el nombramiento de las diez y ocho personas elegidas en sesión del 15. Seguidamente se leyó una carta del obispo de Lérida, en la cual daba noticia de que continuaban aun las facciones en aquel territorio, culpaba de ello en gran parte a los oficiales reales, y pedía el competente remedio. Por último fue leída la contestación de los brazos eclesiástico y real a la réplica que el de Pallars les había presentado en la sesión del día 15.

Sesión de día 27.

Abrióse con la lectura de un nuevo escrito de Bernardo de Gallach, procurador de la reina doña Violante, en el que rebatía la contestación que le había dado el parlamento en el día 23.
Pasóse después a dar cuenta de una petición presentada por Guillermo Catalá, enviado por el gobernador del cabo Lugudor, consejo y prohombres de la villa de Alguer, en la que suplicaba que fuese socorrida la isla de Cerdeña. Compareció también Jaime Pelegrí, enviado por el parlamento de Valencia, y presentó sus credenciales; y luego fué leído el siguiente escrito:

Núm. 118. Tomo 16. fol. 710.

Lo parlament general de Cathalunya vistes tres cedules offertes la una per lo vezcomte de Castellbo los nobles Roger Bernat de Pallas vezcomte Dilla e altres en la dita cedula nomenats diu e respon: que jatsia lo parlament del principat de Cathalunya rahonablament e deguda attesa la unitat fraternitat e amistat les quals son entre los regnes Darago e de Valencia e lo dit principat dege dels dits regnes ab tota indubitada seguretat confiar: empero considerades les coses seguents: primerament la notoriament irrahonabla contradiccio dels dits contradients e lo pervenir al general parlament per veure nostre rey e senyor empatxants per la eleccio de oppinio singular desviant de lur tot integral cerquant vies difformes a tota unitat e concordia: segonament la leyaltat e cuyta dels actes en lo present parlament fahedors en los quals tot cuytar es tardar segons los missatgers del dit parlament notiffiquen incessantment per lurs letres: terçament lo consell dels solempnes doctors juristes nomenats en major part per les condicions los quals son stats desviats de la dita lur oppinio singular per la qual nos mostran ab la honor ques pertany seguir mes voler e affectada dilacio que justicia o raho: quartament la gran unitat de les dites condicions ço es de la esgleya universitats reyals abdues parts e mes de la condicio militar desijants en scrits per intencio e de fet procehir en los actes los quals necessariament e dins breu temps son en lo dit parlament fahedors: quintament la gran e a ull quis mostre dilacio en lo partit mogut per los contradients com fermar compromis lo dit parlament ab los dits discordants en persones axi luny daquest parlament e esperar la fi es per gran temps differir lo acte de la successio lo qual mereix segons dessus es toquat gran celeritat e expedicio dins breu temps e vege lo studios diligent com lo compromis o partit offert fos finat apres lonch temps atteses les circunstancies del dit cas si convendria lo dit parlament procehir en los altres actes spatxadors en lo dit parlament en avant necessaris ans del dit general parlament e que convendria semblant e major detenir: la qual dilacio axi gran e prevista seria desviar del bon spatxament comunament desijat: sextament parlant ab la dita honor la obstinacio e perseverant contradiccio dels dits contradients los quals ans de algun acte per lo dit parlament apres lur contradiccio fahedor foren per lo dit parlament raquests e sollicitats a tot be de concordia e unitat segons appar per auctentica scriptura a la qual son diffugits fins açi e diffugen si donchs lo dit parlament no seguis lur oppinio singular: setenament lo mes descubert voler de perseverar en lur oppinio dels dits contradients com lo dit parlament per alguns mogut e en altra manera desijant unitat e concordia per algunes notables persones zelants a tot be comu dels affers ha fet sollicitar suscitar e instar los contradients que lur indeguda contradiccio postposada se volguessen a lur tot aunir e ab aquell en los actes fahedors rahonablament procehir e aquells tot aço menyspresat en lurs oppinio e contradiccio perseveran unitariament per la gran confiança la qual han los altres regnes e terres en lo bon spatxament de aquest principat. E crehen indubitablament confiants que dins fort breu temps lo dit principat sia ab ells en lo general parlament e seguint lo partit offert es de la dita bona et sana oppinio desviar per les quals contradiccions e altres per lo proces del dit parlament en altra manera notorias e a tot lo mon manifestes e per dret comu fulsit de bones pratiques en corts e parlament e uberts pus que als dits contradients singulars no volent ni podent pus avant lur contradiccio e oppinio singular ab cauta e axi perillosa dilacio supportar ni participar en lur carrech ha convengut procehir en avant: e presents los dits contradients los quals sens tot orde voler propri seguint sens lo dit parlament procehint ordonadament e deguda ab sana sencera vera natural intencio e constancia elegi XVIII persones les quals en veu e per auctoritat del dit parlament procehissen avant en los articles necessaris al general parlament les quals XVIII persones ab la gracia de Deu han procehit e procehiran ab aquella matexa gracia en avant fins a deguda fi dels affers segons es dit comanats: los quals actes per aquelles XVIII persones en nom del dit vertader e indubitat e no abusiu parlament fahedors hajen per ferm los dits contradictors que son e seran actes ferms juridichs e stables no nulles ni injusts segons es per ells allegat e no seran pas per ells singulars ne per altres en alguna plaça morduts tocats ni per algun mija pessigats ans se tenguen per dit que axi com a legittims justs e constants e del dit vertader e indubitat parlament devallants procehiran e dins breu temps no sens gran carrech dels dits contradictors portaran fruyt degut a lahor e gloria de nostre Senyor Deus honor de nostre ver Rey e senyor qui sera e be de la cosa publica universal dels dits regnes e terres: e los dits contradictors stants en lur contradiccio segons dien cerqueran compromis: e es be ver que lo dit parlament mostrara a la fi sos bons actes los quals son fins açi en present e seran per avant loablament procehits e los quals son concordes a la exortacio feta per lo molt alt senyor e rey nostre quondam de memoria recordable. E si los contradients han be vistes les rahons monicions e raquestes fetes per lo dit parlament aquells conexeran clarament que los actes de fet no son desviants del scrit: pot esser que no sien al voler e oppinio dels contradients dessus dits concordants o sien per ells mal enteses. Perque lo dit parlament stant e perseverant en ses respostes e actes de aquell degudament e ab tota concordia jatsia alguns singulars contradients procehints a cautela sobrehabundant convide insta sollicita raquer e amonesta los dits contradients que lur indeguda contradiccio oblidada se vullen acostar a lur tot e als en nom del dit parlament e daqui avant fahedors: en manera que ab tota unitat et concordia per lo dit parlament desijada e per los contradients fins açi ab alguna cercada occasio desviada puxen anar al dit general parlament e procehir en avant en lo cas principal. En altra manera protesta primerament del gran lagui lo qual per ells als actes fets e fahedors per lo dit parlament necessariament per lur contradiccio es donat fins açi e per avant se dara e de tot cas desviaments inconvenients o sinistres los quals per les dites contradiccio e dilacio puxen al cas principal de la successio provenir e que puxe esser carregat als torbants e per voluntaris mijans lo dit cas differints. E de tot dampnatge e despeses los quals e per missatgeries e en altra manera lo general de Cathalunya ha sostengut fins açi e per avant sostendra: la qual cedula raquer lo dit parlament esser continuada per vos notari en lo proces del dit parlament e apres de les dites tres cedules dessus dites e a ell etiam feta e liurada carta publica quant lan vulle.

Leído el escrito que antecede, tomó la palabra Alberto Çatrilla, para instar que se compusiesen definitivamente los asuntos del arzobispo de Urgel y conde de Pallars, por estar próxima a espirar la tregua que ambos habían firmado. Tratóse después del pago de algunos salarios, y entre ellos del que expresa el acta en estos términos:

Núm. 119. Tom. 16. Fol. 713.

Denique honorabilis Jaufridus de Ortigiis legum doctor ex onere comissionis de hiis sibi facte retulit in dicto parlamento quicquid collectum fuerat per honorabilem Berengarium de Ulmis militem Bonanatum Petri decretorum doctorem Barchinone et Matheum Ferrandelli Villefranche Penitensis sindicos et ipsum relatorem super tempore et laboribus et aliis eorum circunstantiis sustentis et sequtis per illas quatuor dominas assignatas et electas ad custodiam illustrissime domine Margarite illustrissimi domini regis Martini ultimo defuncti relicte: et tandem audita dicta relatione parlamentum taxavit pro predictis dictis quatuor dominabus quinquaginta florenos auri de Aragonia eis solvendos et distribuendos inter omnes dictas quatuor dominas ad cognitionem et arbitrium dictorum honorabilium Jaufridi de Ortigiis Berengarii de Ulmis Bonanati Petri et Mathei Ferrandelli: pro quibus quidem centum quinquaginta florenis tradendis superius proxime nominatis ratione prefixa statim per dictum parlamentum fuit mandata cautela.

Sesión del día 30.

Autorizóse a la comisión de los veinticuatro para elegir a algunos jurisconsultos, pagados de fondos del General, con quienes pudiese asesorarse en los negocios que tuviese que resolver. Acordóse además en este día espedir órden para que el General pagase 11.000 florines, que se concedían en préstamo a los albaceas del rey don Martín, y 4.000 florines, que debían destinarse para el flete de tres o cuatro naves que habían de conducir la embajada a Sicilia.

Sesión del día 3 de junio.

Compareció en el parlamento Pedro Margall, enviado por los embajadores en Aragón para esplicar los negocios de aquel reino. Dióse cuenta también de una nueva réplica de los disidentes del brazo militar a la cédula del parlamento leída en la Sesión del 27; al paso que Juan de Altarriba y algunos manifestaron por escrito su adhesión a lo acordado por los estamentos eclesiástico y real. Finalmente se hizo mérito de haber los embajadores de Francia enviado un escudero a la condesa de Cominges para que cesase de hostilizar al valle de Aran.

Sesión del día 8.

Se abrió con la lectura de las dos cartas que siguen:

Núm. 120. Tom. 16. fol. 723.

A los reverendos padres archiepiscopos e episcopos e a los condes e richos homens e nobles mis bien amados e al governador e cavalleros del principado de Cathaluenna. - Reverendos padres e amigos archabisbos e episcopos yo el rey de Castiella e de Leon vos enbio mucho saludar et a vos los condes e richos omes et nobles e mi bien amados e mucho honorables e sabios e discretos barones e governador e cavalleros e cibdadanos del parlamento del principado de Cathaluna aquellos que mucho amo e precio et pera queen mucha (mncha) onra e buena ventura quesiere: sabet que yo considerand la grand leyaltança e noblesa e fidelitat que los vuestros e los de essos regnos de la corona de Aragon siempre acataron e guardaron en las successiones que los reyes passados de essos regnos que hayan sancto parayso onde yo vingo ovieron a ellos et en commo el rey don Martin mi muy caro e muy amado tio que Dios perdone se passo desta presente via ab intestado et en commo el infante don Ferrando mi tio e mi tutor et regidor de mis regnos sea ell pariente mas propinque varon al dicho rey mi tio e ell que mas claro e maior drecho ha a la succession dellos segund ya del negocio sots bien certifficados: por ende confiando en la vuestra grand noblesa et que sots tales personas que guardaredes justicia e verdat a aquell que la tiene guardando vuestras consciencias e lealtansa commo siempre faziestes: acorde de vos scrivir sobre ello. Porque vos ruego cuanto puedo que querades dar acucia porque la congregacion general e determinacion de dichos regnos se faga en breve sin acatar otras luengas e oviedes a los estorvadores que han voluntat que la dicha determinacio no haya effecto e se aluenga de cada dia e querades guardar la justicia e drecho al dito infante mi tio pues que lo el tiene claro a la dicha succession de essos dichos regnos como ya creo que sabedes: en lo qual faredes lo que devedes parando mientes al bon debdo e naturalesa que lo dicho infante mi tio tiene en esos dichos regnos e tiene con el dicho rey mi muy caro e muy amado tio que Dios perdone et a la grant buena voluntad quell havia e guardaredes vuestras consciencias e daredes manera e via commo estos mis regnos e otrosy esos de la corona Daragon sean siempre commo una cosa e dure siempre entre ellos buena ermandat commo esta en debdo e en razon: lo que si asy non fer quessedes por falasser la justicia por avantura poria scer otra cosa. E por quanto a mi es feyto entender que havedes senalado lugar donde se faga la dicha succession: ruegovos que me embiedes desir el lugar e tiempo e quando seya de fazer el ayuntamiento general sobre la dicha succession porque yo pueda embiar alla mis embaxadores con tiempo bien enformados sobre el dicho negocio: e en esto faredes vuestro deber e yo gradesservos ho he mucho para en lo que vuestras onras cumpla. E sobre esto rogo que haya luego vuestra resposta porque yo sea certificado de vuestras voluntades. Dada en Valladolit dies e nueve dias de mayo. - Yo Sancho Romero la fis scrivir por mandado de los senyores reyna e infante tutores de nuestro senyor rey e regidores de sos regnos.

Núm. 121. Tom. 16. fol. 724.

A los reverendos padres e amigos archiepiscopos et episcopos et condes et richos omes et mi bien amados e mucho honorables e sabios e discretos varones el governador e cavalleros e cibdadanos del parlamento del principado de Cathalunya. - Reverendos padres e amigos archiepiscopos e episcopos. Yo la sin ventura reyna de Castiella e de Leon madre del rey e su tutora e regidora de sus regnos vos embio mucho saludar e asymismo a vos los condes e ricos omes e nobles e mi bien amados e mucho honorables e sabios e discretos varones governador e cavalleros e cibdadanos del principado de Cathalunya commo aquellos que mucho amo e precio et pera quen mucha onra e buena ventura queria. Sabet que yo considerando la grand lealtansa e noblesa e fidelitat que los vuestros e los de essos regnos de la corona Daragon siempre acataron e guardaron en las subcessiones que los reyes passados dessos regnos que hayan sancto parayso ovieron a ellos e en commo el rey don Marti mi muy caro e muy amado tio que Dios perdone se passo desta presente via abintestato et en commo el infante don Ferrando mi muy caro e muy amado suo ermano sea el mas propinque pariente varon al dicho rey mi tio e ell que mas claro e meior drecho a la subcession delos segund ya del negocio sodes bien certificados: por ende confiando en la vuestra grand noblesa e que sots tales persones que guardaredes justicia e verdad a aquell que la tiene guardando vuestras consciencias e vuestra leyaltança commo siempre fesiestes: acorde de vos scrivir sobrello.
Porque vos ruego quanto puedo que querades dar acucia porque la congregacion general e determinacion dessos regnos se faga sin acatar otras luengas … a los estorvadores que han volundat que ella dicha determinacion non haya effecto e se aluenga de cada dia e querades guardar la justicia e drecho al dito infante mi ermano pues que lo el tiene claro a la dicha subcession de dichos regnos como ya creo que sabedes en lo qual faredes lo que devedes: parando mientes al buen debdo e naturalesa quel dicho infante mi ermano tiene en sos dichos regnos e tenia con ell dicho rey mi tio que Dios perdone e a la grand buena volundat que lo el havia: e guardaredes vuestras consciencias e daredes manera e via commo estos regnos e otrosi esos de la corona Daragon sean siempre commo una cosa e dure pera siempre entre ellos buena ermandat commo sta en debdo e razon: lo que si assi non fessiessedes por fallesser la justicia por aventura podria seyer otra cosa. E por cuanto a mi es fecho entender que havedes senalado lugar donde se faga la dicha congregacion ruegovos que me embiedes dezir el lugar e tiempo e quando se ha de fazer el ajuntamyento general sobre la dicha subcession porquel dicho rey mi fijo pueda embiar ala sus embaxadores con tiempo bien enformados sobrel dicho negocio e en esto faredes vuestro dever e yo gradesser vos lo he mucho pera en lo que a vuestras honras cumple. E sobre esto vos ruego que haya luego vuestra respuesta porque yo sea certifficada de vuestras volundades. Scrita en la vila de Valladolit dies et ocho dias de mayo. - Yo la Reyna.

Despachados los embajadores de Castilla que presentaron las cartas que anteceden y esforzaron de palabra su contenido, comparecieron los de Francia, despidiéndose algunos de ellos para su país, e instando todos la pronta resolución del negocio de la sucesión. Publicóse últimamente la siguiente carta:

Núm. 122. Tom. 16. fol. 726.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en Barchinona. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Hir vos scrivim per altra letra e per altre correu ço es per Steve Carrio significantsvos entre altres coses com larchabisbe de Çaragoça era partit daquesta ciutat per anar a Çaragoça: e sus ara ans de hora dalba havem sabut que hir prop lo loch de la Almonia mataren e degollaren lo dit archabisbe ab dos altres: per la mort del qual archabisbe dubtam que en la ciutat de Çaragoça e en altres ciutats viles e lochs daquest regne nos seguesquen grans mals e escandols sobre los quals a cessar entenem a provehir per letres en totes aquelles altres vies e maneres quens seran possibles. Nosaltres per la dita mort som stats tan torbats que encara no havem delliberat que devem fer. En lendemitg placieus certificarnos per correu cuytat queus plaura que fassam. Scrita cuytadament en Calatayud dimarts a II de juny ans de hora dalba. - Apparellats a vostra honor e servey los vostres missatgers en Arago trameses.

Sesión del día 10.

Después de haberse leído una cédula del parlamento ratificando lo contestado en distintas ocasiones a los disidentes del brazo militar, se trató del pago de algunos salarios, y se acordó dar en préstamo quinientos florines a los albaceas del rey don Martin, en los mismos términos con que se les había prestado antes otra mayor cantidad.

Sesión del día 12.

Tomó la palabra primeramente el conde de Cardona, instando que se propusiesen luego las medidas que deberían adoptarse para la seguridad de la plaza de Tortosa, cuando se celebrase en ella el parlamento; y luego el secretario Raimundo Batlle leyó las siguientes cartas:  

Núm. 123. Tom. 16. fol. 732.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya en Barchinona resident. - Molt reverents nobles honorables senyors: per tal que a vegades informacions primeres degudament e ab veritat no rahonades induhexen los coratges dels homens a consebre e dar fe leugerament a ço que no deuen ni es legut de creure: per ço crehens del cas davall scrit lo qual fortuna ha axi sinistrat se rahonara hos pora fer algun rahonament davant vostres reverencies nobles et honorables savieses: vos significh que diluns primer dia del mes de juny daval scrit larchabisbe de Çaragoça home de mala e deshonesta vida segons a Deu e a tot lo mon es assats clar e notori no tement Deus posposant a par veritat et lealtat tant com en ell es stat causa alguna legittima no procehint fins a la present jornada ab daltres ensemps de sa falsa sequella tant com han pogut desviant et dilatant ab tractes falsos desonests e malvats la prossecucio dels
intermedis de justicia e declaracio de nostre vertader rey e senyor natural e legitim succehidor en los regnes et terres de la corona Darago en tant que continuament entenien ab tota diligencia apres del molt alt senyor rey en Marti de alta et loabble recordacio en apoderarse de ciutats villes e castells reyals tirannament seguons es clar e provat manifestament per ses obres dampnades les quals per son poder ha fins aci executades sense alguna temor de Deu et de gents rompent de fet totes bones concordies tractades ab vostres solempnes embaxados e del regne de Valencia et altres fundades en stil de justicia seguons appar clarament per protestes et altres scriptures publiques fetes dins la ciutat de Calatiu on ere justat lo parlament general del regne Darago: e perque los affers venguessen del tot a lur mal proposit e intencio e que en neguna manera nos poguessen corregir ni adobar per tots los braços del regne alguns dubtes e debats qui eren special sobrel fet de la presidencia e del loch entre los missatges daqueix principat e de regne de Valencia licencia lo dit archabisbe e los de sa sequela lo dit parlament. E anadint mal a mals e perseverant continuament en aquells per mills dur sa desleyal intencio a son proposit en diverses maneres quant possibilitat li basta de fet acordadament e ab pensa deliberada foragitant davant si e sos ulls nostre Senyor Deus del qual tot bon juhi procehex e abraçant fermament tota dampnacio: ha tractada a mi la mort diverses vegades e special ara darrerament e ab aquella intencio de executarho de fet per son poder parti lo dit archabisbe de la dita ciutat de Calatiu lo dia sobredit tenint son cami vers la ciutat de Çaragoça hon havia feit gran pertreyt per tenir aquella occupadament per tirannia: si arriba al loch de la Almunia de dona Gudina ab gran gent de cavall armada e daqui ell me requeri de vistes las quals li atorgui e de fet yo fuy prop assats de les portes del dit loch abans del sol post on haguem alguns rahonaments assats strets be que dels tractes per ell falsament a mi moguts fuy avisat: en tant que ell me somogue de fet de tracte falls e desleyal sobre lo qual havia formats lo dit archabisbe ab los de sa sequella malvats capitols. E sobre la disputa de aquells vehent del tot sa desonesta e desleyal intencio la qual sens alguna vergonya e temença de Deus e de gents sots color de bona amistança per sos peccats havia publicades e manifestades rompem abduy en tant que venguem a les mans e la brega fon mesclada assats gran e grossa hon lexada tota ma gent per gran distancia de cami arrera mi trobi solament ab VII de cavall et ab ell eren entro XXX de cavall e qualsque deu de peu be armats tots e dreçantse a mi e yo a ells de fet fiu mon poder de presonar lo dit archabisbe tant com pogui e de no ferli altre dan fins tant que jo fuy nafrat de colp de spasa al coll de que Deus merce son fora de perill: lavons yo ab los sobredits qui ab mi eren e breguejant tots temps aconseguirem partida de mes gents et la brega fonch del tot scalfada per ordinacio de Deus daqui tots benfeyts procehexen lo dit archabisbe fo mes en venço e los qui ab ell eren e james se volch dar a preso e per ços demerits romas en la plaça mort ab daltres servidors seus pres de les portes del sobredit loc. Perque a la vostra reverencia noblesa e honorables savieses notifich per informacio vertadera de aquelles les sobre dites coses com se son passejades fins a la hora sobredita offerintme per la present si alguna persona notable baro o cavaller equivalent mi volen sostenir lo contrari jassia ho puxa bastantment e legitima provar combatre mon cors al seu e ferli atorgar les dites coses esser veres e ab pura veritat posades. E puys per ordinacio de Deus ses seguit quel fals e desleyal sobredit archabisbe es finat cessaran daci avant en part totes tirannies et tractaments falses. E jatsia yo ab mos parents amichs e servidors poguessem occupar a present axi com ell fahia ciutats viles castells e lochs reyals ço que a Deus no placia mas seguint del tot les peades dels antecessors meus dignes de laor e gloria perdurables com aquell qui cuyt esser o dependre en part vertaderament de la corona reyal Darago e de aquella no devalla sino pura e neta leyaltat inmaculada e no corrupta fins a la present jornada e servant aquella e en exalsament de la dita corona han scampada sanch en diverses conquestes places lochs notables a cavalleria pertanyents: vos significh que del tot ab tots mos parents amichs e servidors me entench en aquest fet per haver conexença de rey e senyor vertader e legittim succehidor del qual per nostres peccats som huy privats regir e passajarme per la forma e manera molt sancta e bona la qual vosaltres havets mostrada e mostrats cascun jorn per virtuoses obres e exercicis de aquelles: e que breument posant apart dilacions les quals en aquests affers son veri mortal tots aquells a quis pertany aconseguiscam conexença dreta e pura de rey e senyor natural sots proteccio del qual los regnes e terres de la corona Darago sien governats seguons se pertany e a la leyaltat de tots cove. Per ço vostres reiterades reverencies nobleses e honorables savieses requir amonest e supplich que prosseguint incessantment en la prossecucio dels negocis sobredits seguons be e leyalment havets fet e mostrat fins a huy vullats entendre de fet postposant a part totes particularitats en esser en un loch tots congregats per declarar e conexer nostre rey o senyor natural retenthi vostre degut en la manera que a vostra clara leyaltat cove: sotsmetent mi et tots los qui per mi hauran fer dins aquest regne a vostra hordonança e de aqueix noble notable e leyal consell e que breument ab gran e sobirana concordia per volentat de nostre Senyor Deus et illuminacio del sanct Sperit ne puscam aconseguir de les sobredites coses fama e gloria perdurables rescrivintme fiablament totes coses a les reverencies noblesa e honorables savieses de vosaltres plasents. E daço que sera intencio de vosaltres vos placia certifficarme. Lo sanct Sperit vos haja en sa bona e continua guarda. Scripta Alcanyiç a VI de juny. - A vostre honor e manament prest Anthon de Luna.  

Núm. 124. Tom. 16. fol. 734.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Barchinona. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Pochs dies ha passats he scrit a la reverencia nobleses e honorables savieses lo cas desastradament e en manera que ses seguit de la mort de Garcia de Heredia quis dehia archabisbe de Saragoça assats largament la qual so cert havets reebuda. E apres he hantes haud ardits de mossen Guillem e de mossen Ramon de Palafolls com linfant deCastella es request ab gran instancia venir e trametrer alguna partida de gent darmes e sforç seu per entrar dins aquest regne e venir a la ciutat de Calatiu et darli aquella ab daltres fortes viles e lochs a raquesta de Gil Roiç de Liori desleyal a la corona Darago ab alguns de sa secta. E jatsia yo crega que linfant se moga sino en la manera que de semblant princep axi just e vertader com ell qui ama e tem Deus se pertany: pero parriam per quesques fos en aço se degues fer la provisio ques pertany per tal que dans e destruccions voluntariament e ab ginys falsos e malvats de gents desleals a Deus e tot lo mon nos seguescan ans dejan cessar: car per la mort del sobredit malvat tira nos deu torbar tan notabla e sancta cosa com es la declaracio de nostre senyor princep et rey ans entenent en la prossequcio de aquella de nit e de dia ab gran diligencia si faça ço ques pertany: perqueus supplich axi com puix ni se vos placia provehir al cars sobredit si el cars ho requerra perla forma e manera que de aqueix noble e insigne principat se pertany lo qual james a res que toquas la honor et prosperitat de la corona Darago no ha falgut ans si mostra singularment e molt principal disposantho persones e bens car tots jorns segons los ardits que de Castella havem serets de mi verdaderament de aquella avisats e ultra de tot aço hi retre lo deute que deg e los meus han acostumat fer en deffensio de la corona Darago sens fallirhi en los temps passats. E si en lendemig per la reverencia nobleses e honorables savieses de vosaltres puix coses nengunes a aquelles plasents fiabblament men scrivits. Lo sanct Sperit sia en vostra bona e continua guarda. Scripta Almonezir a VII de juny. - A vostra honor e manament prest Anthon de Luna. / Almonacid de la Sierra (de Algairén) /

Núm. 125. Tom. 16. fol. 734.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors. Crech que per letres a vosaltres tremeses per vostres missagers que son en aquest regne sou stat infformats del cas fortuit que ses sdevengut en la persona del archabisbe a qui Deus perdo e del perill que tots havem passat specialment yo a qui nostre Senyor per sa benaventurada gracia ha spirat de monstrarme via per la qual som stat preservat dels perills e he poscut recorrer als reffugis quem eren necessaris me metre en segur ma persona en tant que huy dada de la present en hora de mig jorn son aconseguit açi en lo loch de Pina: e per tant com he sabut que los missatgers per vosaltres senyors tremesos en aquest regne dels quals yo som companyo son en Alcanyiç (Alcañiz) o en aquelles partides he delliberat de anarmen a Sastego (Sástago) per saber della ço que vosaltres senyors haurets delliberat e manat que nosaltres façam en aquest furtuit cars e en los affers que per vosaltres senyors nos son stats comanats per manera que ab ells ensemps puscam prosseguir vostres manaments et ordinacio: pero be volria vos plasques delliberar regonegut lo punt en que lo cas es a present que volrets que yo faça en cas que per ordinacio de vosaltres los affers se deguessen mes avant prosseguir e placiaus de vostre voler et desliberacio sia prestament certifficat. E sia vostra guarda la sancta Trinitat. Feta de la mia ma en Pina a VIII de juny. - Guillem Ramon de Muncada que a vosaltres senyors se recomana.

Núm. 126. Tom. 16. fol. 735.

Als molt reverends molt nobles molt honorables e molt savis senyors los dels tres braços justats al parlament en Barchinona. - Molt reverends nobles e honorables e molt savis senyors: vostra senyoria e honorable saviesa es stada informada per nostres letres de les cruels coses passades fetes contra lo consell e vila e molts singulars de aquella e de les que per necessitat se son servades enseguir per evitar molt gran perill a la corona reyal e reparar aquesta vila e conservar nostres furs e privilegis e viure en les libertats que los reys passats per bons e agradables serveys a ells fets en diverses conquestes e en singular atorgades: e per tal com encare vehem que punyem a total destruccio de aquesta terra havem considerat axi com es rahonable que de les novitats e dirruiments fets per mossen Johan de Vilaragut recorreguessem a la vostra noblea e honorable saviesa que vosaltres senyors dels quals en dies passats havem en vostra justicia sentida mes calor notifficantvos com lo dit mossen Johan no sentint en quin nom se ha pres hun castell propri de la vila e aquell ha stablit de ses companyes et ha preses diverses bestiars e robes dels dits homens e axi mateix de un loch apellat Xiva qui es carrer de la dita vila. No resmenys es anat per los masos del terme e totes les robes e vitualles sen ha portades e meses en la aldea del Forcall axi mateix se ha presos tots e quants bens ha trobats de homens de Morella en les aldeyes e han appresonat tots quants vehins ha trobats de la dita vila e la segona festa de Pentacostes hora de miga nit axi com a enamich fahent guerra dirruix obra tots los molins de aquesta vila exceptats dos los quals per sobrevinent del dia no pogueren metre son mal proposit en total acabament e son sensals reyals e de les pus notables regalies que son en aquesta terra. E com aquests importables dampnatges fets a la corona reyal e a la comunitat no son sostenidors ans per vosaltres senyors stirpadors vos supplicam humilment que en nostra justicia nos vullats emparar e dar manera que tals coses damnades cessen com siam prests com ja havem offert star a tota justicia e en conservar aquest castell e vila a la corona reyal a consell e ordinacio de les vostres reverencies nobleses e honorables: en altre manera si no hi era provehit prestament no sabent deffallir a la conservacio daquesta terra e per evitar tan gran dampnatge a la corona reyal procehirem en extirpar e reppellir tals gents de la terra ab menys scandols que porem. E hajaus lo sanct Sperit en sa proteccio e guarda. Scripta en Morella a III dies del mes de juny any MCCCCXI. - De vostres reverencies nobleses e honorables savieses los batle e jurats de la vila de Morella. 

Tratóse después del pago de diferentes salarios y se levantó la sesión.

Sesión del día 17.

Por la mañana no pudo abrirse discusión ni resolverse ningún asunto por no haber trabajos preparados; pero reunido otra vez el parlamento por la tarde, fueron leídos y definitivamente aprobados los siguientes:

Núm. 127. Tom. 16. fol. 739.

Capitols fets e fermats sobre la reformacio del general del principat de Cathalunya. - Primerament lo parlament ordona que per la refformacio del general de Cathalunya sien elegides per lo dit parlament sis persones notables e sufficients e zelants lo servey de Deus e proffit de la cosa publica a les quals o a la major part de aquelles pusques ni haja de cascuna condicio sia donat plen e bastant poder que ensemps ab los deputats del dit general e sens ells en les coses que directament o indirecta toquaran aquelles pusquen exhigir demanar exequtar e fer pagar tots e qualsevol deutes e altres drets del temps de les corts de Munço ença per lo senyor rey en Pere de gloriosa memoria derrerament celebrades et finides axi per qualsevol depputats generals com loquals e specials com encare per qualsevol persones o universitats o per qualsevol raho causa o occasio al dit general deguts o pertanyents a aquell donant tant major cura e diligencia en la exaccio e recuperacio de aquells com veuran aquells esser pus antichs e pus difficils de haver e pus perilloses de perdrer: e hoyr e examinar si mester sera totes administracions comptes e smenes de qualsevol natura sien e per les dites persones o altres qualsevol administrades regides e feytes: e de e sobre los dits deutes drets administracions e comtes fer e fermar apoques absolucions diffinicions e cessions ab totes clausules necessaries: als quals dipputats e sis persones sien per lo dit parlament donats e assignats per consellers dos notables doctors o juristes de bona fama e consciencia dels quals los dits dipputats e sis persones hagen e sien tenguts pendre consell com lo cas ho requerra en examinar e executar los dits deutes comtes e administracions: e les quals sis persones hagen a consellar als dits dipputats justicia mijançant smenes de dans e interesses e altres questions devant los dits depputats demanants: e que vistes e regoneguts los contractes e altres deppendencies e hoydes les parts axi dels querellants com del general consellen les dites persones e juristes als dits dipputats lo dret raho e justicia a cascuns en son cas loch e temps convinents simplament e de pla totes dilacions e excepcions frustratories a part posades servants capitols de cort constitucions de la terra et altres drets en e per les dites coses fahents. E per tant que les dites VI persones no sien vuydes o vacues de poder e los actes per elles exercidors ensemps e departidament ab los dits diputats no puxen esser impugnats o morduts: lo dit parlament constituex aquelles procuradors e sindichs llurs a fer e exercir actitar e consellar tots los actes o fets en los quals lo dit parlament per los presents capitols ha ordonat les dites VI persones deure cabre consellar e entervenir: lo qual poder sia ordonat largament e bastant ab les clausules opportunes: prometent lo dit parlament haver per ferm tot ço e quant per les dites VI persones en la manera contenguda en los presents capitols sera actitat e fet obligant per aço tots los bens del general. Les quals VI persones lo dit parlament instituex et ordona esser assidents adjunts assistents et associats als dits dipputats e que per tals sien rehebuts per los dits dipputats ço es en assidents assistents adjuncts e associats lurs en tots los actes passats e fets dels quals puixa exir alguna dubitacio de e per ells fahedors et exercidors en avant: en axi que tots los actes fets e passats e exercits fahedors spatxadors actitadors e exercidors fora juy e en tots altres los quals se hauran judicialment actitar o determenar en lo general los dits dipputats hajen a fer exercir procehir o determenar aquells de e ab consell de les dites VI persones e no sens aquelles o de la major part daquelles en que ne haja haver e entervenir de cascuna condicio sino en casos als dits dipputats per los presents capitols permesos. E los dits dipputats de e ab consell de les dites VI persones o de la dita major partida de aquelles en quen haja haver e entervenir de cascuna condicio seguons dit es hajen administrar la justicia en la forma dessus dita et ab consell dels dits doctors per lo dit parlament a ells assignats. E tot ço que sera actitat fet o jutgat daci avant de la forma e manera en los precedents capitols contenguda lo dit parlament are per lavors e lavors per are no ho ha per ferm ans ho ha per cas nulla e fora de son consentiment abdicant als dits dipputats e VI persones de fer lo contrari en lo dit cas tot poder: exceptat que los dits dipputats ab les dites VI persones e sens aquelles pusquen rehebre et haver totes monedes e tots drets al dit general pertanyents o pertanyer devents e tremetre correus per la dita raho e pagar pensions de censals e salaris ordinaris e totes altres coses de quen concordaran ab les dites VI persones ols seran remeses per aquelles: lo qual poder e adjunccio de les dites VI persones e dos doctors e juristes per consellers vol lo dit parlament durar per III anys de la festa de Sent Johan de juny prop seguent comptadors e daci a la dita festa. E los dits dipputats faran segrament e homenatge de tenir e servar los presents capitols e totes coses en aquells contengudes. - Item ordona lo dit parlament que les quantitats que de les dites exequcions exiran sien deposades en la taula de cambi de la ciutat de Barchinona scrites als dits dipputats. E per tal que les dites VI persones sien pus exhigents exhigir et exequtar los deutes e drets dessus dits e axi mateix hajen alguna sustentacio per lurs treballs ordona lo dit parlament que de totes quantitats que dels dits deutes e drets exiran a ma o exequcio de les dites VI persones e liquidament romandran al dit general hajen entre totes II solidos per liura: los quals II solidos per liura sien pagats en aquesta manera ço es que tota la quantitat dels dits II solidos per liura intregament sie posada e apartadament scrita als dits dipputats en la dita taula de la dita ciutat per la dita satisfaccio dessus dita. E daquells dos solidos axi depposats axi si bastaran sien fets pagaments per III terces per lo temps de lur regiment a cascuna de les dites persones comptant a raho de un flori tots jorns per cascuns: e si no bastaran siels fet compliment dels altres bens del general. - Item ordona lo dit parlament que si era cas que alguna o algunes de les dites VI persones durant lo temps de lur poder deffallia per mort malaltia longa absencia renunciacio o altre just empatxament en aquell cas les persones qui restarien del dit nombre de VI scriuen al parlament de aquell o aquells qui e per quin cas hi fallirien per forma que en loch de aquella o daquelles persones qui fallirien la condicio de que seria elegesca altre o altres persones. E si lo dit parlament no era ajustat o dins XV dies apres que lo dit parlament fos consultat la condicio de que sera tal persona que deffalliria no hauria elegit en cascun daquests casos les dites persones de les dites VI restants pusquen elegir altre o altres daquella condicio de que sera o seran los deffallints fet primerament e prestat per ells en poder dels dits dipputats segrament de elegir be e leyalment tota desordonada affeccio foragitada aquell o aquells que creuran esser profitoses al dit general e al servey de la cosa publica: pero si alguna o algunes de les dites VI persones per malaltia o justa absencia no podien entendre en los dits affers ordena lo dit parlament que aquella o aquelles durant lo dit empatxament puxen jaquir lochtinent daquella mateixa condicio ab consell e voler dels altres qui romandran jurant pero tots que elegiran e admetran bona e leyal persona e sufficient seguons Deus e lur bona consciencia: la qual persona eleta faça lo jurament que haurien fet los altres e si per ventura la absencia de alguna o algunes de les dites VI persones durara per II mesos continus lo loch o poder de aquell sia haud per vagant e los altres qui romandran proveesquen ut supra. - Item les dites VI persones e los dos doctors o juristes e cascun de aquells prometran migançant segrament e homenatge en poder del parlament e en absencia de aquell en poder dels dipputats e dels altres qui restarien dels dits VI prestadors de usar be e leyalment del dit poder a tot just proffit e utilitat del dit general et de la cosa publica del dit principat de Cathalunya tota amor hoy rancor voluntat appart posades. En absencia o empatxament dels dits doctors o juristes o de algun de aquells les dites VI persones o la major part de aquelles en quen haja haver entrevenir de cascuna condicio seguons dessus ses dit ne pusquen pendre e elegir altre o altres qui sien homens de be e de bona fama e consciencia a lur coneguda qui facen semblant jurament que haurien fet los altres. - Item los dos consellers e assessors dessus dits sien pagats de les causes que davant ells se menaran per les parts seguons justicia e es acostumat en los actes del general: e mes avant sien remunerats seguons los treballs que sostenguts hauran en los altres affers dels quals no hauran salari del general de les monedes del dit general a conexença dels dipputats e de les dites VI persones. - Item lo dit parlament ordona que en tots processos cartes letres actes e scriptures de qualsevol natural sien ques hauran a continuar et fer de e per les coses en los presents capitols contengudes o alguna de aquelles les dites VI persones hajen a pendre per scriva lo scriva de la dipputacio e aço per tant que les scriptures que de aquests actes se continuaran faran o devallaran romanguen e sien tots temps en lo archiu de la dita dipputacio conservades: e mes pusquen pendre una bona persona abte e sufficient pera procurador. Pero si a les dites VI persones o a la major part de aquelles en quen haja haver e entervenir de cascuna condicio sera ben vist fahedor en los actes o fets quels semblara pusquen elegir e haver un altre scriva o notari bon hom e de bona fama del qual les dites VI persones o la major part de aquelles en quen haja haver e entrevenir de cascuna condicio seguons dit es se concordaran qui faça los procesos cartes letres actes e scriptures que mester sera: lo qual notari prometa mijançant segrament e homenatge restituir e donar al dit scriva de la dita diputacio les dites cartes letres scriptures e actes com acabades seran o finides per la conservacio dessus dita satisfet a ell de sos condescents salaris e treballs.

Definitivamente aprobados los antecedentes capítulos, y declaradas de ningún valor las dos redacciones que anteriormente se les habían dado, se levantó la sesión sin tratar de ningún otro
asunto.

Sesión del día 18.

El acta de esta sesión, después de la lista de los asistentes, empieza por estas palabras:

Núm. 128. Tom. 16. fol.745.

Reverendissimus dominus archiepiscopus tarrachonensis predictus nomine totius parlamenti et ordinatione ejusdem presente dicto nobili gubernatore dixit effectualiter qualiter generale parlamentum Cathalonie principatus et omnes convenientes in eodem decem menses affluxerant vel inde circa vaccaverant vel laboraverant cura vigili et sincera totis conatibus possibilibus pro veniendo ad nominationem veri regis et domini indubitati regis corone Aragonum destinando ambassiatores ad regna Aragonum et Valentie et ad alias diversas partes pro quietando et sedando guerras et discordias tam urgenti et necessario negotio necessarios adeo quod in bona et comuni
concordia fieret generale et universale parlamentum regnorum et terrarum pertinentium regie corone in quo videretur et discernetur cui per justitiam pertineat successio antedicta. Verum quia supervenientibus scandalis et discordiis adhuc in regno Aragonum durantibus ut est omnibus
nimis notum non videtur posse ad dictum generale parlamentum faciliter pervenire: pro tanto hujusmodi parlamentum Cathalonie principatus cupiens bona incepta et tantis laboribus et expensis dicti generalis quo ad usque subsequta prossequi et deducere fine laudabili delliberavit et conclusit ut facilius Deo ductore tam necessaria et plusquam necessaria cognitio dicte justicie videri posset quod dictum parlamentum mutetur et prorroguetur ad civitatem Dertuse que est satis vicina regnorum Aragonum et Valentie quorum vicinitate fierent tractatus et comunicationes salubres pro predictorum expeditione. - Quare parlamentum hujusmodi predictis et multis aliis consideratis ut tute et secure ac etiam libere convenientes in dicta civitate Dertuse eundo stando et redeundo permaneant et confluant ad eandem comissit securitates et provisiones super his fiendas ordinationi dispositioni et arbitrio reverendissimi domini archiepiscopi Terrachone honorabilium consiliariorum et consilii civitatis Barchinone ac sindicorum Gerunde Perpiniani et Dertuse presentium in dicto parlamento nec non etiam honorabilis viri Guillelmi de Vallsecha legum proffessoris dicte civitatis Barchinone ita quod quidquit per ipsos super dictis securitatibus ordinatum et factum fuerit inviolabiliter observetur. - Postea dictus reverendissimus dominus archiepiscopus nomine totius parlamenti effectualiter dixit quod dictum parlamentum actum sollempnem predicte comissionis securitatum dicte civitatis Dertuse faciens quod consimilem actum sollempnem parlamentum prorogabat et continuabat iddem parlamentum ad diem crastinam et nunc pro tunch ad diem sabbati et diem lune et diem martis et sic continue de die in diem si feriata non fuerit usque ad diem lune tune proxime venientis que computabatur vicessima nona mensis junii mutabat seu dictum parlamentum prorogabat et illud utique continuabat ad decimam sextam diem mensis augusti proximi instantis in civitate Dertuse pretacta requirens et rogans dictum nobilem gubernatorem ibi presentem quatenus si et in quantum opus esset assensum suum preberet in premissis.

Estas palabras del arzobispo dieron lugar a varias protestas por parte del gobernador y parlamento, aunque al fin consintieron todos en la prorogacion y traslación mencionadas.
Por la tarde del mismo día se reunió también la comisión de los veinticuatro, pero fue solamente para tratar de algunos asuntos de gobierno interior del parlamento.

Sesión del día 19.

Se abrió con la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 129. Tom. 16. fol. 750.

In Christi nomine amen. Sit omnibus presentes litteras inspecturis quod anno a nativitate Domini millessimo CCCC undecimo die XXII mensis madii in Medina del Campo in palacio illustrissimi principis et domini inffantis dompni Ferdinandi domini de Lara ducis de Pennaffiel comitis de Alborquerque et Maiorica ac domini de Castro et de Haro in mei notarii publici et testium infrascriptorum ad hec specialiter vocatorum et rogatorum presentia personaliter constitutus prefatus serenissimus princeps et dominus infans et dominus Ferdinandus fecit constituit ac etiam ordinavit omni jure modo forma quibus melius potuit circa revocationem aliorum procuratorum aliter per eundem constitutorum suos veros legittimos certos et indubitatos procuratores actores factores deffensores negotiorum suorum gestores ac nuncios speciales et generales ita quod specialitas generalitati non deroget nec e contra sed quod unus vel plures eorum inceperit vel inceperint alter prossequi valeat et finire videlicet venerabiles et discretos viros dominos Diadacum Gomez de Fuente-Salida abbatem ecclesie colligiate Sancte Marie de Valle-Oleti in decretis licentiatum Ferdinandum Guierra de Vega Petrum Diadaci de Quesada milites Johannem Gondizalvum de Acevedo legum doctorem et Luppum Gondizalvum de Olmedo bacallarium in legibus absentes et eorum quemlibet in solidum specialiter ad insinuandum denunciandum et presentandum quandam acceptationem et aditionem hereditatis successionis regnorum et
dominiorum Aragonum de Valencie de Mallorques de Sardia et de Corsica et de Trinaclia ac etiam comitatum de Barchinona Rossellon et de Ceritania que quod regna comittatus et dominia serenissimus princeps et dominus dompnus Martinus quondam rex Aragonum consanguineus dicti domini inffantis dum viveret obtinebat per eundem dictum inffantem strictam de predicta successione et hereditate tamquam legittimum et universalem heredem et successorem dicti domini regis dompni Martini consanguinei sui quibuscumque prelatis ducibus marchionibus comittibus capitaneis militibus potestatibus judicibus consulibus gubernatoribus universitatibus comittatibus sindicis civitatum villarum castrorum et aliorum locorum et aliis quibusvis personis ecclesiasticis quam secularibus cujuscumque status vel condicionis existant predictorum regnorum et dominiorum: necnon et intentionem et voluntatem dicti domini infantis fuisse et fore acceptandum recipiendum et adeundum dictam hereditatem et successionem dicti domini regis dompni Martini et dictorum regnorum et dominiorum: et insuper si dictis procuratoribus et eorum cuilibet visum fuerit expedire de novo acceptandum et adeundum dictam hereditatem et successionem regna dominia et terras predicta vice et nomine dicti domini constituentis forma et modo debitis de jure et de statutibus seu usibus aut consuetudinibus observatis et ad faciendum requisitiones affrontationes petitiones contra et adversus predictos et eorum quemlibet ne se intromitant de dicta successione de pertinente ad dictum dominum constituentem nec turbent molestent seu impediant eundem vel procuratorem seu procuratores suos in adippiscenda ac querenda et apprehendenda possessione dicte hereditatis et omnes alias requisitiones et protestationes que ad hec necessarie fuerint seu etiam opportune: et ad omnia alia faciendum dicendum notifficandum consentiendum contradicendum protestandum et requirendum que quod idem dominus inffans faceret diceret notifficaret consentiret contradiceret protestaretur requireretur faceretur diceretur posset si personaliter interesset etiam si que sint que requirant magis speciale mandatum: dans concedens idem dominus constituens prenominatis suis procuratoribus et eorum cuilibet insolidum plenam et liberam potestatem ac speciale mandatum: relevans ac relevatos esse volens dictos procuratores suos et eorum quemlibet ab omni honere satisdandi. Promissitque michi notario publico infrascripto tanquam publice persone stipulanti solempniter et recipienti vice et nomine omnium et singulorum quorum interest seu interesse poterit in futurum se rattum gratum et firmum habere et perpetuo habiturum totum id et quecumque per dictos procuratores suos et eorum quemlibet actum datum gestumve fuerit premissis seu etiam quolibet premissorum sub ypotheca et obligatione omnium bonorum suorum presentium et futurorum cum omni jure et seu renunciatione ad hec necessaria pariter et cautela de quibus idem dominus constituens petiit sibi fieri unum et plura publicum vel publica iustrumentum seu instrumenta. Acta fuerunt hec loco anno die mense quibus suppra presentibus reverendis patribus dominis dompno Sancio episcopo Palencie domino dompno Alffonso episcopo Legionis nec non magnificis et nobilibus viris dominis dompno Emisinis conde de Monte-Alegre Alfonso Enriques almiranto regni Castelle et Diadaco Luppi de Astunniga et Diadaco Ferdinandi Mariscale militibus ac etiam venerabilibus et discretis viris dominis Petro Sancii in legibus doctore et Sancio Didaci scriba camere infantis ad premissa vocatis specialiter et rogatis. - Sig+num. - E yo Sancho Gros de Medina del Campo de la diocesis de Salamanca notario publico por la abtoridat apostolical fui presente a todo lo sobredicho con los dichos testigos et a pedimiento e mandamiento del muy alto e muy noble e sclarecido principe senyor inffante este publico instrumento con mi mano propria scrivi e fiç en el ste mio signe a tal cum testimonio de verdat.

Núm. 130. Tom. 16. Fol. 752.

Esto es translado de una scriptura en paper e signada de dos signos de scrivanos et notarios publicos seguons por ella parescia el tenor de la qual es este que se segue. En el real de sobre la vila de Antiquera maguers trenta dias del mes de setiembre anno del nascimiento del nuestre Salvador Jhesu-Christo de M e CCCC et diez anyos en este dicho dia en la casa donde el muy alto e poderoso principe el inffante don Ferrando de Castiella tio de nuestre senyor el rey e su tutor e regidor de los sus regnos posava ante Gutierre Dias scrivano de la camara del dicho senyor rey et su notario publico en la su corte e en todos los sus regnos et de mi Diego Ferres de Burgos scrivano apostolical por la actoridat de nuestre senyor el Papa e de los testigos deiuso scritos: el dicho senyor inffante dio a nosotros los dichos scrivanos peraque leyessemos ante los dichos testigos o ante otras muchas personas este scrito que se sigue:
- Yo el inffante don Ferrando de Castiella senyor de Lara de Pennafeel et comte de Alborquerque e de Mayorqua e senyor de Castro e de Haro: fago saber a vos los prelados condes riquos hombres e cavalleros que commigo stades en esta villa e real de Antiquera en la guerra de los moros que yo so el mas propinquo pariente e heredero legittimo de la corona e casa

 

reyal de los reynados principados ducados comdados senyorias vilas e tierras et bienes rayzes muebles de Aragon e que pertanyescen los dichos regnos principados ducados comdados senyorios vilas e tierras e bienes rayzes e muebles de Aragon por dretcho segund lo he entendido notifficar e mostrar por dretcho en su tiempo e logar e ante quin e a quien de drecho devo et quada e quando me fuesse pedido e fuesse dello requerido: e por ende yo en estos et por estos presentes scriptos et publico instrumento en forma de mi drecho e del aver nos e a vos e a todos los otros a quien atanye e atanyer puede e a los dichos regnados principados ducados condados senyorios yllas o tierras e bienes rayzides muebles de Aragon declaro mi corazon e mi intencion e publicola e notifficola e fago a saber que yo accepte et accepto la dicha herencia e los regnos de Aragon e de Valencia e de Mallorques e de Siscilia que se lama Trinaclia e principado de Cathalunya e el condado de Barchilona e todos los otros ducados e condados e senyorios e yslas e tierras e bienes rayzes e ruebas e muebles que la dicha corona e casa reyal tovo e tiene e la pertinecian e pertenescer puedian en qualquiera manera por quanto su herencia e todo lo susodicho pertanesce a mi asi como a pariente nuestro mas propinquo de la dicha corona e casa reyal e su heredo universal en todo lo sobre dicho: e por ende yo requiro una e dos e tres vetzes con el mayor afficamiento que puedo e devo de drecho e en la millor manera e forma que devo a todos los prelados duques condes vezcondes nobles cavalleros governadores e a los jurados consoles e justicias et a todas las ciudades vilas e logares de los ditchos regnados principados ducados comdados senyorios yslas e tierras e bienes e rayzes e mobles de Aragon que me entreguen la dicha erencia e me den la possession dela natural e civil realment e com effecte con yo so presto e apparellado de la requerer e de la recebir e de mi persona mesma quanto mas ayuna yo puedria e de enbiar un procurador com mi poder bastant per a todo ello: e per quanto yo stuo e sto en esta guierra contra los moros e enamigos nothorios de la sancta madre universal iglesia e de la sancta fe catholica e de todo el pueblo christiano e el rey de Castiella e del Leon mi senyor e mi hermano dexo esta guerra acordada e començada e apparellada de tresors et diversos pertrechos e bastidas e me dexo por tudor del rey mi senyor e mi sobrino su filio e regidor de los sus regnos a mi fue e es forçado por ell de desque con el cove e por la fieltat e leyaltança que devo al rey mi senyor et a mi sobrino su filio e por la carga de la tutela regimento de los sus regnos que del tiengo de continuar la dicha guerra: por ende non puedo tan cedo partir daqui per a hir a los dichos regnados principados ducados condados senyorias yslas et tierras bienes raycides e muebles de Aragon sin grant detrimento del dicho senyor rey et mio e de los fieles christianos que aqui stan commigo persecudores de la seta et alcoran de Mahomad e punnadores de la ley de Jhesu-Christo: por ende yo ante vosotros commo ante noblas e honestas personas fago la dicha declaracion e acceptacion e requirimiento e protesto una e dos e mutchas vetzes mi dretxo e de los mis legittimos herederos ser en salvo e a todas cosas. E quen cedo e mas ayuna pudiesse en el nombre de Dios partir e hir a las partes Daragon e intimar e notifficar e fazer las dichas acceptacion et requirimiento e protestacion si mester fuesse otra vez abceptarla e faher el dicho requirimiento e protestacion de nuevo por mi persona e de fatzer cerca todo lo sobredicho e cada cosa dello todas cosas que heredero legittimo e verdadero deve fatzer e complir de drecho e de fecho: e desta acceptacion e requiricion e pedimiento e protestacion que aqui ante vos fago ruego e mando a vosaltros que me seyades de los testigos e a los scrivanos que me lo den signado una e muchas vetzes e quantes menester ne fisiessen per a guarda de mi dretcho e de los mios. E nosotros los sobredichos scrivanos a requirimiento del dicho senyor inffante que fue fecho dia e mes anno e logar sobredicho testigos que a ello fuessen presentes los marescales Diego de Saldoval e Pero Guerra de Forrera e Steyman de Soto-maior governador dell del inquestrado de Alcantara e el doctor Alfonso Ferres de Cascalles e Ferran Vasques chanciller del dicho senyor inffante. E yo Gutier Dias scrivano de la camera del dicho senyor rey et su notario publico en la su corte e en todos los sus regnos fue present a lo sobredicho com los dichos testigos. E aye raydo e emmendado en un lugar do ditze hermano e en otro o ditze seta e alcoran no len empesca. E en testimonio de verdat faze aqui esti mi signo. E yo el dicho Diego Ferres canonigo de Santiago notario publico per la auctoridat apostolical a esto que suso dicho es en uno com los sobredichos testigos fue presente e al dicho requirimiento del dicho senyor inffante siendo occupado ficho scrivir isto publico instrumento en que puse mi nombre e signo en testimonio de verdat et va scripto sobreraydo en los logares do ell dicho Gutier Dias mi companero salvo e non empesca. - Diadacus Fernandi. - Fetcho et fechado fue este translado de la dicha scriptura original signada de los dichos scrivanos e notarios publicos suso contenidas en la vila de Medina del Campo e com los vynt dias de mayo annyo del nascimiento de nuestre Salvador Jhesu-Christo de mil CCCC e onze anyos ante el muyto alto e muy poderoso sclarecido principe e senyor el dicho senyor inffante don Ferrando e en los sus palacios donde ell posa stando presente Guonzalvo Rodriguez licenciato en leyes jues en la dicha vila de Medina e en presencia de mi Diego Martinez scrivano de nuestre senyor el rey e su notario publico en la su corte e en todos los sus regnos e de los testigos deiuso scritos. El ditcho senyor inffante dixo al dicho jues que por quanto se recelava que la dicha scriptura original se podria perder por furto o por robo o por fuego o por agua o por otra occasion o peligo alguno que le pedia o pedio que mandasse a mi el dicho scrivano e notario sobreditcho que saquasse hun translado della o mas si oviesse mester e diesse auctoridat e poder e interpusiesse su decreto pusques fuessen valederos e fissesen fe donde pareciessen: e al ditcho jues dicho senyor inffante le dizia et pedia e mandava que veya la ditcha scriptura signada de los dichos scrivanos e notarios publicos en ella contenidos non rota ni rasa nin cancellada ni en parte alguna suspetosa e que de su officio que mandava et mando a mi el dicho scrivano que sacasse un translado o dos o mas de la dicha scriptura o aquellos que mester fuessen e que yo signasse de mi signo que dava o dio poderio e licencia e auctoridat e interponia su decreto porque valiessen e fitzessen fe en todo tiempo e seguon o lugar do paresciesse bien asi e tam complidament como la dicha scriptura signada que ante ell parescia. Testigos don Sancho de Roias episcopo de Palencia e don Alfonso Enriques almirante de Castiella et Alfonso Ferres licenciado en leyes arcidiano de Niebla e Ferrand Vazques chanceller del dicho senyor inffante oydors de la audiencia del ditcho senyor rey. - E yo Diego Martinez scrivan e notario publico sobredicho que a todo lo sobredicho con los dichos testigos fuy presente et a pedimento e mandado del dicho senyor inffante esta scriptura fis escrivir. E va scripto sobre raydo dize a e e do ditze cayo e do ditze de e do ditze la e do ditze Soto-mayor agor e do dize su. E fis aquesto mio Sig+no en testimonio de verdad de Diego Martinez. (No confundir con el doctor Diego Sanz Martínez, de Alustante, Guadalajara)

Núm. 131. Tom. 16. fol. 756.

En la vila de Medina del Campo ante el muy alto e muy poderoso e clarecido principe e senyor el inffante don Ferrando senyor de Lara duque de Pennaffiel e conde de Alburquerque e de Mayerga et senyor de Castro et de Haro joevas quatorze dias del mes de mayo anyo del nascimiento del nuestro senyor Jhesu-Christo de mil e quatrecientos e onze anyos en los sus palacios que son en dicha villa en presencia de mi Diego Martinez de Medina scrivano de nuestro senyor el rey e su notario publico en la su corte e en todos los sus regnos e scrivano de camera del dicho senyor inffante e de los testigos deius scritos que pera esto que aqui dira fueron specialmente lamados e rogados el dicho senyor inffante dixo: que por cuanto el fuero e es certo e sabidor que el muy alto e sclarecido principe e senyoro poderoso don Martin rey Daragon e de Valencia e de Mallorques e de Cerdenya e de Corsega e de Siscilia comde de Barchinona e de Rossellon e de Ceritania era finado per lo qual los dichos regnos e tierras e senyorios que fueron e finquaron del dicho senyor rey pertanyecian e pertanyecen al dito senyor inffante e los el deve haver de drecho et assi como a legittimo heredero e succesor: e como quier que ante desto el havia acceptado la dicha herencia et succession de los dichos regnos e tierras e senyorios que havian fincado del dicho senyor rey don Martin suo tio quomo dicho es e havia fetcho adicion de la dicha herencia et succession e declarado en quomo sua volendat fuera e era de la haver e acceptar per a si per palabras e en otras maneras que pera ello complian: por ende a mayor abundamiento dixo que ratificava e aprovava e ratiffico e approvo la dicha adicion e acceptacion e actos e declaracion sobre ello fechos que agora que acceptava e accepto e fazia et fizo adhicion e acceptacion adhia e acceptava et adhio e accepto la dicha herencia e succession del dicho senyor rey don Martin su tio e dixo que declarava e declaro su voluntat que li plazia e plago e querria he quiere haver por a si la dicha herencia e succesion de los dichos regnos et tierras e senyorios que fueron e fincaron del dicho senyor rey don Martin su tio e al dicho senyor inffante pertanyecian e pertanyecen por su herencia e succession como dicho es. E desto en como passo dixo pidia e pidio a mi el dicho scrivano que ge lo diesse signado de mi signo per a guarda de su dretcho. Testigos que fueron presentes don Alfonso obispo de Leon canciller mayor de don Alfonso de Castiella figo del ditcho senyor inffante e Diego Lopez de Aztuniga justicia mayor del rey de Castiella e don Alfonso Anriquez almirante mayor del rey de Castella e don Gutier Guomeç de Toledo arcidiano de Gudalajar e Alfonso Ferrandez de Sevilla licenciado en leyes arcidiano de Niebla e Guonçalvo Sanxeç de Medrigal doctor en decretos archidiano de Salves e Ferran Vaçques licenciado en leyes canceller del senyor inffante oydores de la audiencia del dicho senyor rey de Castiella e Ferrant Guonçaleç de Avila doctor en leyes e Loppe Gonçaleç de Olmedo bacheller procurador del senyor inffant. E va scripto sobre raydo o dize senyor de Castro e noble empezada. - E yo Diego Martinez scrivano e notario publico sobredicho que a todo lo dicho com los dichos testigos fuym presente e por lamamiento e mandado del dicho senyor inffante esta scriptura publica escrivi e fiz en ella isti mi Sig+no en testimonio de verdat. - Diego Martinez.  

Núm. 132. Tom. 16. fol. 757.

En Medina del Campo veiynt un dias del mes de mayo anno del nascimiento del nuestre senyor Jhesu-Christo de mil e quatrecientos e onze anyos stando dentro en los palacios del muy alto e poderoso principe e senyor el inffante don Ferrando stando en los dichos palacios Gonzalvo Rodriguez licenciado en leyes e jues en la dicha Medina en presencia de mi Sancho Gros notario publico por la audoridat apostolical e de los testigos deiuso scriptos parescio el dicho senyor inffante antedicho e mostro fizo leer por mi el dicho notario una scriptura en pergamino de cuero e signada de un signo de Clemente Sancho archidiano de Valdemeriel el tenor de la dicha carta es ste que se sigue:
- Noverint universi presentís instrumenti publici seriem inspecturi quod anno a nativitate Domini millessimo CCCC° undecimo die vero quartadecima mensis madii in palacio illustrissimi principis et domini inffantis domini Ferdinandi domini de Lara ducis Peneffidelis et comitis de Alburquerque et de Maiorica nec non domini de Castro et de Haro in mei notarii publici et testium infrascriptorum ad hec specialiter vocatorum et rogatorum presentia preffatus serenissimus princeps et dominus inffans personaliter constitutus dixit: quod cum ipse fuerit et est certus et certifficatus quod quando illustrissimus princeps et potentissimus dominus dominus Martinus rex Aragonum Valencie Maioricarum Corsice Sardinie et Trinaclie (Sicilia: forma de triángulo) ac etiam comes de Barchinona Rossilionis et Ceritanie viam fuerit carnis ingressus per cujus obitum inde dominus inffans dicta regna terras et dominia que fuerunt et erant predicti domini regis domini Martini et que cum viveret possidebat et obtinebat ad eundem dominum inffantem pertinere et pertinere debere jure hereditario tamquam suum legittimum successorem et heredem: et quamquam pridie ante hoc acceptaverit dictam hereditatem et successionem predictorum regnorum terrarum et dominiorum que quondam fuerunt dicti domini regis domini Martini consanguinei ejusdem domini inffantis et ad interdictam hereditatem et successionem et declaraverit voluntatem suam habendi acceptandi eam verbis expressis et aliis modis competentibus ad hoc: idcirco idem dominus inffans ad majorem abundantiam dixit quod ratifficabat et ratifficavit approbabat et approbavit dictam acceptationem aditionem et omnes actus super hiis factis et habitis quodque etiam nunc de novo adhibeat et addivit et acceptabatque hereditatem et successionem predictam per obitum dicti domini regis domini Martini sui consanguinei ut predicitur ad e um pertinentes et declarabat et declaravit suam voluntatem et intentionem se velle prout voluit dictam hereditatem et successionem dictorum regnorum et dominiorum que quondam fuerunt et erant preffati domini regis domini Martini sui consanguinei que dum viveret obtinebat et ad dictum infantem modo supradicto pertinentes: de quibus omnibus et singulis dominus infans petiit per me infrascriptum notarium fieri unum vel plura instrumentum seu instrumenta publicum seu publica. Acta fuerunt hec anno mense die et loco quibus suppra presentibus reverendo domino domino fratre Alfonso episcopo Legionis ac magnifficis nobilibus et venerabilibus viris dominis Alfonso Enriquez almiranto regni Castelle Didaco Luppi de Stunniga justiciario dicti regni Castelle Guterio Gomecii archidiayno de Guadalfayara in ecclesia Tholetana Gonçalvo Sancii archidiacono de Salves in ecclesia Compostelana decretorum doctoribus Alfonso Ferdinandi archidiachono de Niebla in ecclesia Hispalensi in legibus Ferdinando Guonzalez de Avila legum doctore Ferdinando Vasques in legibus licenciato cancellario dicti domini infantis et Luppo Guonzalez de Olmedo bacallario in legibus ad premissa vocatis specialiter et rogatis et mei Clementis Sancii de Giral archidiacono de Valdemeriel in ecclesia Legionis (Leon, León) publico apostolica auctoritate notario qui dicte acceptationi aditioni voluntatis declarationi et promissionibus aliis et singulis dum sich ut premittitur agerentur dicerentur et fierent per preffatum illustrissimum dominum infantem cum prenominatis testibus presens fui eaque fieri dici audivi et aliis occupato negotiis per alium ydoneum scribi feci et ad petitionem dicti domini infantis hoc presens publicum instrumentum in hanc publicam formam redigi in quo signum meum solitum apposui requisitus in testimonio veritatis.
- E la dicha carta leyda el dicho senyor inffante dixo: que por quanto havia rescelo que se le perderia por fuego o por agua o por robo o por furto o por otra occasion alguna que pedia e pidio al dicho jues que mandasse a mi el dicho notario que fizesse o mandasse fazer un traslado o dos o mas los que menester oviesse de la dicha carta original et que diesse licencia e abtoridat et mandamiento a mi el dicho notario e interposiesse su decreto al translato o translados que yo el dicho notario fizesse o mandasse fazer de la dicha carta original e signasse de mi signo en manera que faga fe en todo tiempo en todo lugar do paresciessen. E luego el dicho jues dixo que por quanto el veya la dicha carta original e por ell bien vista e diligentment examinada sana e non rassa nin rota nin cancellada nin suspettosa nin en nengun lugar dupdosa: e por ende que mandava e mando a mi el dicho notario que fizesse o mandasse fazer un translado o dos o mas los que menestier oviesse de la dicha carta original e los signasse con mi signo en manera que fagan fe en todo tiempo e en todo lugar do paresciessen assi como valdria e faria fe la dicha carta original paresciendo: per a lo qual todo dava e dio la dicha licencia e abtoridat e mandamiento e interponia e interpuso su decreto aquello que com dretcho devia. Testigos que fueron presentes los honrados e nobles varones Alfonso Enriquez almirante de Castiella e Diego Lopez de Asturniga justicia mayor de nuestre senyor el rey e Diego Ferrandes mariscal del dicho senyor el rey e don Guotierres Gomes archiacono de Guadalfaiara e Pero Sanches doctor en leys oydores de la abdiencia de nuestre senyor el rey e Gotierre Dias scrivano de la camera del dicho senyor rey e Diego Martinez scrivano de la camera del dicho senyor inffante.
- E yo Sanxo Gros de Medina del Campo de la diocesis de Salamanca notario publico por la auctoridat apostolical fui presente a todo lo sobredicho com los dichos testigos e a pedimiento del muy alto e muy noble sclarescido principe senyor inffante e por mandamiento del dicho jues esto publico instrumento con mi mano propria scrivi e fiç en ell esti mi signo atal en testimonio de verdat.

Núm. 133. Tom. 16. fol. 760.

Muy reverendos e muy egregios e muy nobles e muy honorables senyores: manguer que considerando la natura de los regnos e dignidades reyales creyemos que no fuesse necessario ningun ministerio de adicion e acceptacion de herencia al muy gran triumphador el senyor infante don Ferrando de Castiella en la succession de los regnos e dignidades reyales e senyorios e tierras que se tenian e possehian por el muyt alto e muy poderoso principe de muy inclita memoria el senyor don Martin que Dios haya tio del senyor infante por quanto los dichos regnos e dignidades reyales e senyorios e tierras son devidos e pertanyescen al senyor infante por su proprio drecho por drecho de sangre de linatge scer por pariente mas propinquo e mas acostado al senyor rey don Martin que otro alguno e seher masculo e nascido de legittimo matrimonio e descender de aquell mesmo stirpe e seher de la mesura mesma linea donde descendia e era el senyor rey don Martin postremo deffuncto a la persona del quale deve seher havido respeto en la computacion de la propinquidat e proximidat de consanguinidat e parentela: pero a maior abundamiento e cautela el senyor infante fizo adicion e acceptacion de los dichos regnos e dignidades reyales e senyorios e tierras segund que se tenian e possehian por el senyor rey don Martin en su vida declarando su volundat por paraulas expressas en diversos tiempos que quiso e quiere la dicha succession e ser successor del senyor rey don Martin pues que la dicha succession le pertanyesce por drecho. Las quales adiciones e acomptaciones e declaraciones nosotros assin como ambaxadores del senyor infante et sus procuradores specialmente para esto constituidos e ordinados presentamos e nottifficamos ante las vuestras presencias en este muy splendido palacio en que agora esta ayuntado el parlamento general del principado de Cathalunya: supplicandovos com granda affeccion e quanto podemos e por parte del senyor infante rogando e requiriendovos com aquella instancia que pertanyesce que recognosciendo e guardando la justicia del senyor inffante segund que lo tenedes en carga vos plaga de le dar possession civil e natural e corporal de los dichos regnos e dignidades reyales e senyorias e tierras quanto en vos eseyer puede recibiendo por rey e por natural senyor de los dichos regnos e dignidades reyales e senyorios e tierras al dit senyor inffante e fazendole las fidelidades e homenatges e naturalezas que se acostumbraron fazer a los reyes e senyores de los dichos regnos e dignidades reyales e dignidades e senyorios e tierras: ca el es presto per a venir personalment e recebir la ditxa possession e las dichas fidelidades e homenatges e naturalesas e fazer a los dichos regnos e dignidades reyales e senyorias e tierras e a los naturales dellos todas cosas que fazer deuen. E si para esto son necessarios algunos instrumentos publicos rogamos a este presente notario publico que los faga e mande fazer per conservacion del senyor infante.

Leídos los documentos que anteceden, contestó el parlamento a las pretensiones del infante en estos términos:

Núm. 134. Tom. 16. fol. 761.

A les presentacio e notifficacio per los molt honorables e de gran saviesa los embaxadors e procuradors del molt alt e magniffich senyor infant don Ferrando de Castella al parlament general del principat de Cathalunya fetes de les adicio et acceptacio per lo dit molt alt senyor infant fetes dels regnes e dignitats reyals e senyorius e terras de la molt excellent corona reyal Darago respon lo dit parlament ab tota honor e reverencia del dit senyor infant: que lo dit parlament creu que considerada disposicio de dret comu e la natura dels regnes e dignitats reyals misteri de adicio e acceptacio de herencia no es necessaria a aquell quis pertany per dret justicia e raho. Creu aximatex lo dit parlament que lo dit senyor infant pot haver declarada de paraula sa voluntat que ha volgud e vol acceptar la successio dels regnes terres e senyorius dessus dits en los quals preten haver dret: mas venint a la supplicacio per los dits embaxadors e procuradors e a les pregaries e requestes per par del dit inclit senyor infant molt cortesament fetes ab la reverencia e honor dessus dites respon lo dit parlament: que ell no pot veure ni conexer en alguna manera que li sia licit o permes donar al dit senyor infant ni algun altre competitor o pretenent haver dret en los dits regnes e terres a la dita corona reyal pertanenyts possessio alguna dels regnes e dignitats reyals e senyorius e terres dessus dites ni fer fidelitats ni homenatges al dit senyor infant ni algun altre dels dessus dits fins que vist e delliberat per justicia sia per los dits regnes e terres a la reyal corona Darago a quis pertany lo dret de la successio dessus dita: la qual desliberacio lo dit principat de Cathalunya per si divisidament sens los altres regnes e terres dessus dites no es expedient: e per ço lo dit principat no poria rahonablament complir les coses requestes e demanades ço es reguonexer e guardar la justicia del dit senyor infant e dels altres competitors e donar possessio: car primerament per bona raho et per dret orde precedents deguts deuen e descutir se deu a quis pertany la justicia de la successio dessus dita: la qual cosa lo dit principat no ha feta per algunes difficultats quis son seguides en fer lo ajust general dels regnes e terres dessus dites sotsmeses a la corona reyal Darago e per altres justes rahons e molt mes com no li pertanga sens los altres regnes e terres entremetres de aquella. Diu mes avant lo dit parlament que seguons la magnifficencia del dit senyor infant e la saviesa e circunspeccio de sos molt honorables embaxadors e procuradors be deuen saber los competitors qui pretenen dret haver en la successio dels dits regnes e terres son molts: e pot esser maniffest a cascu que si la peticio e pretensio del dit senyor infant fos tota sola pus facilment poguera esser vista la exida e la conclusio de tant alt e tant poderos negoci com es lo de la successio dessusdita car solament se haguera entendre en la exquisicio e clarifficacio de son dret: mas per tant com los competitors son molts seguons es maniffest e notori la discussio del dit necessariament a esser queacom pus dilatada es ret evidentment pus difficil com sia pus expedient hoyr e discutir los drets de tots los competitors de la successio sobredita. Placia donchs a la magnifficencia e gran senyoria del dit senyor infant per sa gran e acostumada benignitat e a sos molt honorables e molt savis embaxadors e procuradors haver per escusat lo principat de Cathalunya sino complex les coses demanades e requestes: car no pot conexer ne veure en alguna manera li sia licit ne permes per les rahons et sguarts dessus dits e per molts altres poder a present o deure complir aquelles. Mas offer lo dit principat al dit senyor infant e als dits seus embaxadors molt honorables e ensemps ab aquells que pora e deura fara e desliberara sobre la dita successio so que per justicia e raho sera tengud e enlendemig accelerar et ab tota instancia sollicitud cuyta honesta e deguda cuytara los preparatoris opportuns e necessaris a les dites coses de la triga o dilacio de les quals nos deu algu dels competitors maravellar mas ab pasciencia tollerar aquella havent consideracio a la magnitud e gravitad de tan poderos e tan arduu negoci en la prossequcio del qual lo dit parlament enten e continuament migançant Deus qui es pura justicia entendra tro sus a deguda fi e conclusio de aquell. E la present resposta requer e vol lo dit parlament esser insertada a la fi de les coses per part del dit molt alt e molt magniffich senyor infant demanades e requestes e esserne fetes tantes cartes com volra per los notaris aci presents.

Tratóse después de escribir al rey de Castilla y a su tio el infante, y se despacharon las siguientes cartas:

Núm. 135. Tom. 16. fol. 763.

Al molt alt e molt excellent princep e senyor lo rey de Castella. - Molt alt e molt excellent princep e senyor. De vostra excellencia havem hauda una letra dada en Valladolit a XVIII dias de maig a la qual molt alt senyor ab deguda honor e reverencia responem: que sobre lo fet de la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago nosaltres ab la gracia de Deus lo qual es via o endressament de tot be havem començat tant com a aquest principat es stat pertinent en los actes que necessariament havien la general congregacio precehir caminar e procehir tots temps havent davant Deus e justicia de aquells no desviant en alguna manera e ab aquells entenem e havem ferm proposit de procehir e enantar en aytal feelment e leyal car no poriem per algun cars scandol o sinistre nostra ignada fedelitat oblidar: e vos senyor molt excellent podets fermament confiar e los competitors per semblant que la justicia de aquell dels competitors qui haja e es e sera tots temps a nosaltres recomanada per nosaltres amada conservada no callada e obtenguda mas a aquell e a tot lo mon demostrada. E aquest molt alt senyor rey es lo cami per nosaltres fins aci caminat ab ferm proposit de caminar per semblant en lo general parlament si a Deus plaura ab los altres regnes e terres applegador dins breu temps: e confiats de nostres grans leyaltat ignada fidelitat e proposit molt just per terros o menaces de algu no poriem elegir o voler lo contrari. E si algun competitor oblidat lo cami de justicia per propria auctoritat volria de aquell desviar nosaltres fermats en Deus e justicia sens temor no oblidants la pena per dret als volents occupar per propria auctoritat imposada farem seguons dit es ab los dits guiadors ço es Deus e justicia nostres fets. E aquesta confiança molt illustre senyor vos placia haver de nosaltres. De loch molt alt senyor en lo qual la congregacio general de tots los dits regnes e terres sobre la examinacio de la justicia de la dita successio se deu fer encara non som en cert: mas de continent que sera elegit e conffiam que dins breu temps ne scriurem a vostra senyoria ho notifficarem als embaxadors del inclit senyor infant don Ferrando honcle vostre aci presents: e regraciamvos a vostra molt gran senyoria tant com podem los gran voler e bona affecio que ab vostra letra mostrats haver per vostra acustumada benignitat a aquest principat e als altres regnes e terras de la corona Darago: car aytal es nostra ferma confiança jatsia per alguns en aquestes parts sia dit que de vostre regne deuen entrar gent darmes per correr lo regne Darago: empero considerat lo gran deute qui es stat entre vostra gran senyoria e los molt alts reys e princeps Darago de memoria recordable e la gran prudencia e gran altesa e lo voler e affeccio dessus dits: nosaltres a tals paraules no donam fe alguna: mas si era cas que tals coses se attemptassen dins vostre regne placia a vostra excellent senyoria ferhi la provisio ques pertany e de la qual nosaltres fermament confiam sperants de aquella en son cas e loch tota defensio e ajuda. E placia nostre Senyor Deus conservar e prosperar vostra molt gran e molt excellent senyoria la qual man a nosaltres apparellats de fer e complir tot servey et honor que puscam de gran cor et voler per aquella tot ço que plasent li sera. Scripta en Barchinona e segellada ab lo sagell del molt reverent archabisbe de Terragona a XIX dies del mes de juny del any mil CCCCXI. - Apparellat a tot servey e honor de vostra excellent senyoria lo parlament general del principat de Cathalunya.

 

Núm. 136. Tom. 16. fol. 764.

Alt mol alt e molt magniffich senyor linfant don Ferrando de Castella. - Molt alt e magniffich senyor: nosaltres scrivim al molt alt e molt excellent senyor lo rey de Castella e a la molt excellent senyora la reyna sa mare responentlos a sengles letres quens han trameses en la manera e forma contenguda en la cedula dins la present inclusa. E segons vostra magnifficencia pora veure en la conclusio de la dita letra en aquestes parts ha mencio que daqueix regne de Castella sots certes occasions o colos deuen entrar gent darmes en lo regne Darago per correr en aquell: la qual cosa nosaltres no crehem ni donam fe a aquella havent sguart o consideracio a la gran amistat e fraternitat que es stada entre los vostres e nostres reys e regnes. Pero en cas que per alguns fos axi attemptat ni assajat pregam e supplicam a vostra magniffica senyoria que ho vulla empatjar e vedar de guisa que turbacio a nosaltres qui entenem continuament en los affers de la successio daquests regnes e terres per la dita raho seguir nos puscha: e par a nosaltres que a vos molt inclit senyor entremetres de aquestes coses sia pus propri que algu altre daquex regne. Placiaus senyor hi vullats provehir en la manera que de gran e magniffich senyor tal com vos sots se pertany. E sia lo sant Sperit guarda e proteccio de vostra magniffica senyoria la qual man a nosaltres tot ço que plasent li sia. Scripta en Barchinona e sagellada ab lo sagell del molt reverend archabisbe de Tarragona a XVIIII dies de juny del any MCCCC onze. - Apparellat a tota honor e servey de vostre magnifficencia lo parlament general del principat de Cathalunya.

Sesión del día 20.

Primeramente se despacharon en esta sesión las siguientes cartas:

Núm. 137. Tom. 16. fol. 767.

Als reverend nobles e honorables los missatgers del principat de Cathalunya tramesos en Arago.
- Molt reverend nobles e honorables: vostra letra feta a Burbaguena a VI del present mes rehebem a X de aquell matex mes: e apres no sabents certament hon erets e per alguns altres justs empaxaments nous havem scrit: mas appres per letra del castella Demposta havem sabut que a XI del dit mes entras en la vila Dalquanyiç de quem stats molt aconsolats car ab gran ansia stavem de vosaltres. Havem gran plaer com sots aturats en aquex regne e que non siats partits sens nostra consultacio e havets fet ço que de grans notables e savis homens tals com sots vosaltres se pertany. E devallant a specia dels affers per avisarvos del stament en que som en aquest principat vos certifficam que per gracia de nostre Senyor Deus tots concordes havem huy dada de la present prorogat lo parlament a la ciutat de Tortosa a XVI dagost primerament prosseguint la via per en Bardexi a nosaltres moguda e per vosaltres a nos moguda e scrita ab tal intencio e proposit que en lo dit terme siam en la dita ciutat per tal que essents pus prop de Arago e de Valencia puscam millor e pus promptuosament migançant la gracia de nostre Senyor Deu ab los dits aragoneses ho ab aquells qui esserhi voldran e ab los valencians e mallorquins strenyer los affers e venir a conexença de nostre verdader rey e senyor: e daço nosaltres scrivim als missatgers dels tres stats del regne de Valencia qui son aqui. E per tant com vehem esser molt difficil e quasi impossible axi com nos havets scrit que lo regne Darago se puxa congregar ne ajustar: havem delliberat de scriure particularment als prelats e persones ecclesiastiques e als barons nobles cavallers e a ciutats viles e lochs reyals del regne Darago en la manera effectualment contenguda en una cedula dins la present inclusa. Volem eus pregam eus encarregam tant com podem que dos de vosaltres ço es mossen Pere del Bosch e micer Guiem Lobet e axi matex dos dels missatgers de Valencia per tal que la cosa se mostra es reta de major auctoritat major preheminencia e de major fermetat e los aragoneses sien pus inclinats dar loch a aquella anets a la ciutat de Saragoça e al justicia Darago e aqui aconortar exortar e amonestar los jurats e regidors de la ciutat ab bones e savies paraules pregantslos en conclusio vullen venir acostarse al pus prop loch Darago que poran que sia vers Tortosa a la jornada dessus dita si possible sera o altre la pus presta que fer se puscha e que noy vullen fallir per la vida de guisa que ensemps ab los del regne de Valencia qui per semblant vendran al pus prop que poran seguons confiam e havem sentiment de llur embaxador qui es aci e ab nosaltres e ab los mallorquins puscham procehir en los affers e prosseguir en lo cami de la justicia e venir a conclusio de verdadera conexença de nostre rey e senyor per aquella: e semblant farets als prelats e persones ecclesiastiques e als barons nobles cavallers e scuders et a les ciutats viles e lochs reyals del dit regne requerint aximatex los dits justicia e governador que per lur offici hi donen loch ey facen les provisions necessarias e carregantne en Bardaxi qui seguons dessus es dit fon movedor daquesta via: ampliant en aço la materia seguons los casos occorreran e requerran les persones conformantsvos ab nostres letres a ells tremeses les quals son totes uniformes. Et si per ventura los missatgers valencians noy volien anar volem eus pregam que no stigats per axo que noy anets vosaltres dos dessus designats o si noy podets anar abdos quey vaja almenys la hu: mas si ni huns ni altres anar noy voldrets o per algunes justes rahons no porets ço que sera molt desplasent e greu en aquell cars no volents lexar perdre los affers volem quey vaja en Berthomeu Gras portador de la present secretari nostre: e sera molt bo que los missatgers valencians hi tremeten ab lo nostre hun secretari llur per presentar les dites letres e prosseguir aquests affers tant com poran per tant dels valencians e de nosaltres ensemps: mas si no hi volen tremetre vajahi lo nostre car axi ho volem e informats e endreçatslo en tot ço que porets a la fi e exequcio dessus dita car no vessem que a present puxa en altre manera ni pus proffitosament considerada la divisio e disposicio Darago. Mas pregamvos que vosaltres hi anets car lo cas ho requer et pendrets assats gran carrech si no hi voldrets anar attesa la disposicio e qualitat dels affers: e en lo primer cars si a vosaltres plaura anarhi axi com es necessari heus ne pregam e encarregam grantment volem ens plau que vosaltres mossen labat de Monserrat e mossen P. de Cervello e mossen P. de Munchada si aqui sera vos ne vingats eus ne tornets en nom de Deu: e en lo cas que noy volguessets anar ço que no podem ab paciencia tollerar com no do expedient per res e que lo dit secretari hagues esser tremes seguons es dit: en aquest cas venitsvosne tots car crehem que poch approffitariets stant aqui de res e poch. Vos trametem per lo dit secretari nostre en la forma que ell vos dira abreviats e cuytats los affers en cars que vosaltres vullats anar axi com es necessari e nosaltres volem: e sforçadament instats e prosseguits que los aragoneses nos vullen separar ni exir del cami de la justicia en que ha començament loablament se son mesos e fets ab fervor en los dits affers lo mes be que porets. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona sots lo sagell del molt reverend archabisbe de Terragona a XX dies de juny del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.
Núm. 138. Tom. 16. Fol. 769.

Als molt nobles honorables e savis senyors los missatgers de regne de Valencia tremeses en Arago. - Molt nobles molt honorables e savis senyors: per strenyer e revenir los affers que tenim entre mans qui requiren gran celeritat e cuyta seguons vostres nobleses e savieses poden ben pensar nosaltres som concordes en aquest appuntament ço es que havem prorogat huy data de la present lo parlament del principat de Cathalunya en la ciutat de Tortosa al XVI dia del mes dagost primer vinent ab tal proposit e intencio que en la dita jornada siam en la dita ciutat per tal que siam propinques e pus acostats als aragoneses e als valencians: e sobre aço nosaltres scrivim al parlament de Valencia que vullen venir al pus prop loch que poran que sia dins regne de Valencia e particularment ne scrivim als prelats e persones ecclesiastiques a barons nobles cavallers e scuders a ciutats viles e lochs reyals del regne Darago seguons que ab nostres missatgers qui aqui son largament porets saber: de guisa que axi propinques e justats los uns prop los altres puscam donar en aquests affers alguna bona conclusio. Semblaria a nosaltres que per tal que los affers e la prossequcio de aquells se fes ab major sforç es retes de major auctoritat e preheminencia dos o hun de vosaltres ensemps ab dos o un dels nostres missatgers qui aqui son deguessets anar a Saragoça e entrar en Arago per presentar les letres a aquells a quis drecen e exortar amonestar e induhir aquells que per res no falleguen que no sien en algun loch dins Arago prop de Tortosa lo mes que poran a la dita jornada: e si cas sera que vosaltres noy puscats anar quey vaja un vostre secretari ab letres e ab nostre portador de la present ey sia provehit en la manera que scrivim als dits nostres missatgers ab los quals nos vos pregam vullats de tot comunicar. Per vostra avisacio vos scrivim de aquestes coses que havem fetes eus scriurem de les altres que per avant farem axi com aquells ab qui volem comunicar prosseguir e tractar aquests affers tro a deguda fi e conclusio: e daltre part ne havem scrit al parlament de Valencia lo qual vos deu scriure en la manera que nosaltres scrivim als nostres embaxadors. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scripta en Barchinona sots lo segell del molt reverend archabisbe de Terragona de ordinacio del dit parlament a XVII de juny del any MCCCCXI - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 139. Tom. 16. fol. 770.

Als molt reverends pares en Christ egregis nobles e molt honorables e savis senyors tots e sengles prelats capitulars e altres qualsevol persones ecclesiastiches barons nobles e cavallers e scuders e homens de paratge universitats de ciutats viles e lochs reyals e jurats sindichs e procuradors de aquelles qui deuen e han acustumat entervenir en corts o parlaments generals per tots los regnes e terres sotsmeses a la reyal e gloriosa corona Darago celebrats o celebradors et altres qualsevol als quals les coses dejus scrites se pertangan o toquen jus lo regne Darago constituits o poblats e a cascuns dels als quals les presents pervendran o presentades seran: lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Barchinona per los negocis toquants la successio dels regnes e terres a la dita reyal corona sotsmeses e altres toquant lo bon stament de aquelles saluts e honor e dileccio fraternal. Axi com vostres reverends nobleses e savieses han pogud saber e conexer es mostra evidentment nosaltres desijants venir ab concordia e unitat a conexença de nostre vertader rey princep e senyor havem instat e prosseguit ab la major cura e diligencia que havem pogud e sabut que congregacio general dels regnes e terres sotsmeses a la reyal corona Darago se fes axi que axi congregats e justats poguessem saber conexer e veure qui es lo comu rey e senyor nostre per hombre e proteccio del qual fossem tots preservats de moltes insolencies occasions e scandols quis son seguits e sentim esser apparellats pus forts en sdevenidor si la conexença del dit rey o senyor sera molt dilatada. Fort nos sembla dura cosa e plena de gran desolacio la gent e nacio qui ha acustumat de viure ab tanta felicitat e pau sots obediencia regiment e govern de rey princep e senyor star sens aquell o no conexer aquell ni haver qui la regesca. Doloros e trist fonch lo dia que perdem nostre rey princep e senyor qui conexiem ens regia tots ens guovernava: mas molt pus dolorosos son los dies que crexen en augmentacio de divisions scandels tristors lamentacions e plor no havent conexença del legittim e vertader per justicia succehidor de aquell. O qui havia tanta de gracia que vertaderament pogues pronosticar e preveure quants e quals son los inconvenients dampnatges scandels divisions ruptures perills
homicidis roberies destruccions perdicio de renom e de fama ab grans affanys e scampament de sanch per los passats atquisida e guanyada e molts altres infinits e indicibles mals qui per star longament sens rey princep e senyor se poden seguir e stan versemblant sobre tots los sotsmeses a la reyal e gloriosa corona Darago apparellats e pogues aquells ab eficacia e crehença metre en les orelles e en los coratges de cascuns sotsmesos a la dita reyal corona. No crehem ni podem pensar que raho en lo mon ho occasio alguna tingues empatxat algu que no corregues o cuytas per les pus justes e breus vies e carreres que sabes ni pogues cerquar saber e veurer qui es aquell vertader rey princep e senyor llur quil deu e pot preservar de tots los mals recitats e de tots altres. Nosaltres havents conexença e per successio de poch temps gran speriencia de moltes de les dites coses moguts per bon zel e intencio sana e vertadera instats a prosseguir la congregacio general dessus dita tremetre embaxadors en aquex regne e per semblant en los de Valencia e de Mallorques no sens grans dampnatges treballs e despeses de aquest principat per tal que axi justats poguessem saber e conexer qui es nostre vertader rey princep e senyor seguons ja dessus es dit: mas per divinal permissio e acabament la congregacio general dessus dita no ses pogut finar acabar ne concloure ans se son seguits tals inconvenients e scandels en aquex regne de quems dolem singularment que crehem sia molt difficil et quasi impossible poder a present congregar aquell en parlament ni en altre ajust de si matex fahedor: hon nosaltres jatsia siam fatigats molt de tan longa dilacio e prossecucio de aquests affers considerada la granea arduitat e ponderositat de aquells e pensant com es de gran salut a tots los regnes e terres de la dita reyal corona Darago et a la cosa publica de aquells haver conexença de lur rey princep e senyor per justicia e quants son los guoigs honor profits e benaventurançes que als dits regnes e terres sobrevendran per conexença e noticia de aquell e quants son los mals que sens aquell nos poden subseguir: havent memoria de nostres antichs pares e antecessors dignes de gran memoria com se hagueren virtuosament en los grans e arduus negocis fets qui en lus dies se seguiren: volents ressemblar aquells tant com podem e conffiants singularment de la virtuosa constancia e animosa leyaltat daquex regne: havem presta animositat e sforç en nostres coratges e proposat de no perdonar a treballs ni despeses mas ab gran cor e voler ab aquex regne e altres de la corona reyal encerquar e prosseguir voler saber e veure per justicia qui es rey nostre princep e senyor: e havem confiança en nostre Senyor Deu en lo qual havem posada de tot en tot la corona de nostra sperança que ell vehent lo bon proposit e sancera intencio daquex regne e dels altres e nostre Senyor nos hi endraçara per sa infinida clemencia e excitara e moura los coratges de cascuns sotsmesos a la dita reyal corona a prosseguir ajudar e accelerar tant sant negoci. Veus donchs molt reverends pares en Christ egregis nobles e molt honorables e savis senyors que per metre en exequcio la prossequcio de tant gran e alt fet havem delliberat e acordat e fet acte solempne de parlament huy data de la present ab gran unitat e concordia de tots los intervenients en aquell per gracia del sant Sperit celebrat que lo parlament del principat de Catalunya es mudat continuat e prorogat en la ciutat de Tortosa al XVI dia del mes dagost prop sdevenidor en la qual la dita jornada migançant nostre Senyor Deus inffalliblament enten esser: e aço per tant que stant axi siam pus prop daquex regne Darago e per semblant del regne de Valencia e puscam ensemps ab los dits regnes e de Mallorques pus facilment contractar spatxar e concloure de les coses necessaries a venir a conexença de nostre rey princep e senyor: e mes havem acordat que puys lo parlament general daquex regne Darago no es justat ni conjunctament aplegat de quens dolem scriscam particularment a tots prelats e persones ecclesiastiques barons nobles cavallers e scuders ciutats viles e lochs reyals daquex regne de les dites coses e semblantment al parlament de regne de Valencia perque molt reverends pares en Christ molt egregis nobles e honorables senyors ab tanta e tan gran affeccio com podem ni sabem vos pregam requerim heus exortam que a la dita jornada vos placia esser e venir al pus prop loch de Tortosa que porets qui sia dins Arago de guisa que pus ensemps nons som pogut ajustar almenys stants los uns prop los altres puscam entendre en la prossequcio de aquests tan grans e tan necessaris negocis e al vostre e dels altres regnes e terres de la reyal corona consell ajuda favor puscam venir per justicia a la conexença de nostre rey princep e senyor tan desijada: e placiaus no fallir en aquest cas per torb divisio o occasio alguna: car axi com vostres reverencies nobleses e saviesas poden clarament veure tant va en aquest fet que tots altres ne poden en deuen esser oblidats. De aquestes coses deuen parlar stesament ab vostra paternitat alguns de nostres missatgers ho si aquells seran empatxats hun secretari nostre portador de la present als quals o al qual vos pregam sobre les dites coses donets fe e crehença ens respongats clarament de vostra intencio. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona e sagellada ab lo sagell del molt reverend archabisbe de Terragona a XVII de juny del any MCCCCXI.

Tratóse después del pago de algunos salarios, y últimamente fue aprobada y despachada la otra carta que sigue, y que casi en los mismos términos con que va escrita al gobernador de Aragón fue también dirigida al justicia de aquel reino y al noble Berenguer de Bardaxí.

Núm. 140. Tom. 16. fol. 774.

Al molt noble mossen lo governador Darago. - Mossen lo governador: ab gran desplaer nos recordam de les novitats e occasions en aqueix regne seguides axi per elles qui de si matexes se mostren orribles com encara per lo gran dan e destorb que sen seguex en los affers tocants la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago: mas considerada la gravesa e gravitat dels affers e pensants com es de gran salut e necessitat haver rey e senyor e com son grans los dampnatges inconvenients e scandols quis poden seguir a tots los sotsmesos a la reyal corona Darago stants sens aquell o no haventne noticia: tota cuyta se deu representar triga a cascuns dels regnes e terres de la dita reyal corona Darago venir a conexença de llur rey princep e senyor, Hont nosaltres volents accelerar e cuytar de nostre poder venir a aquesta conexença havem huy data de la present continuat prorogat e mudat lo parlament daquesta ciutat en la ciutat de Tortosa al XVI dia del mes dagost primer vinent per tal que siam pus prop de aquex regne e de Valencia: e daço nosaltres pusques aquex regne no es congregat ço quens desplau ens en dolem molt seguint lo partit per en Berenguer de Bardexi als nostres missatgers mogut en Calatayud seguons ells nos scriviren lo qual nos sembla bo expedient e profitos scrivim particularment als prelats e persones ecclesiastiques barons nobles cavallers e scuders ciutats viles e lochs reyals daquex regne pregant e requerintlos ab la major affeccio e amor que podem ni sabem que vullen en lo dit terme ho en lo pus breu que poran venir en algun loch qui sia dins Arago axi prop de Tortosa com fer se pusca de guisa que ab ells et aximatex ab los valencians als quals havem de aço matex scrit e los quals seguons havem ja sentiment e sperança de lur embaxador qui es açi vendran en algun loch dins lur regne prop de Tortosa lo mes que poran e ab los mallorquins stant los huns prop los altres pus ensemps nons som poguts ajustar de quens dolem molt puscam tots entendre e procehir en los actes e affers per los quals vingam a conexença de nostre rey princep e senyor: pregam a vos eus requerim ab tanta e tant gran affeccio com podem ni sabem que en lo dit terme o en lo pus prop que porets vos vullats venir e no resmeyns vullats donar tota endreça que porets e fer totes provisions que a vos se pertanyara que tots aquells qui venir hi poran e deuran hi vinguen e en aço vos vullats induhir amonestar e pregar lexades totes occassions e totes altres coses que empatxar los puixa: car en aquests affers va tant e son tant grans que tots altres ne poden e deuen esser oblidats e havem gran confiança que vos fer molt en aço ey podrets donar gran endreça. Mas vos per res en lo mon noy vullats fallir sius plaura car tal e tan notable official sots e tan singular persona e de tan gran consell que noy devets e starets molt be en aquests affers e porets molt approffitar en aquells e si tots los daquex regne noy poden venir almenys hi vinguen aquells mes que poran. E en aquestes coses vos placia donar aquell endreç que de vos se pertany e indubitablament confiam. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scripta en Barchinona sots lo sagell del molt reverend archabisbe de Terragona a XVII de juny del any MCCCCXI - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat (apparrellat) a vostra honor.

Sesión del día 22.

Se dio cuenta en ella de una carta de los mallorquines concebida en estos términos:

Núm. 141. Tom. 16. fol. 777.

Als molt reverends nobles honorables e savis senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en Barchinona. - Molt reverends nobles e honorables e savis senyors: rehebuda per lo honorable en Luis Daverso ciutada de Barchinona vostra letra de crehença e per ell a nos explicada sobre la acceleracio o expedicio de nostres missatgers e sindichs sobre la determinacio decisio e declaracio per justicia fahedora del ver just e legittim succehidor del molt alt senyor rey en Marti de alta recordacio en los regnes principals e terres de la corona e senyoria daquell: vos certifficam que elegits per lo consell general del present regne e missatgers e sindichs ab legittima potestat per esser e entervenir en lo parlament ajust general per lo present regne e per lo dit acte los honorables mossen Berenguer de Tagamanent cavaller micer Arnau de Mur doctor en decrets ciutadans daquesta ciutat e Jayme Alberti de la vila Dincha (de Incha, Inca) seguons pracmatiques e ordinacions daquest regne aquells ne trametam axi com ja per altre vos scrivim: certifficantsvos que en totes coses toquants tot bon spatxament e endreça de la dita missatgeria lo dit en Lois ha hauda sobirana diligencia e treballat ab sobirana affeccio en tot be avenir del dit acte: pregantsvos que de la carta de la dita missatgeria e de la partença del dit Lois per tal com abans no sinch son puscuts partir per que nonch havia passatge segur los hajats per scusats e a aquells donar plena fe e crehença en tot ço que de part nostra vos explicaran e aquells tractar com a frares e haver per recomanats apparellats tots temps en tot bon avenir del dit acte ab tot lo general dels regnes e terres de la dita senyoria e corona. E nostre Senyor Deus sia tots temps endreçador de totes vostres obres. Scripta en Mallorques a XV de juny del any de nostre Senyor de MCCCCXI. - Los jurats e consell general del regne de Mallorques apparellats a vostra honor.

Leída la carta que antecede, y otra credencial que presentaron los embajadores en ambas mencionados, fueron estos admitidos para representar al reino de Mallorca en el parlamento.

Sesión del día 25 (1).
(1) En el registro antes del acta de esta sesión hay el principio de la del 23; pero no está continuada.

Leyéronse las dos cartas que siguen:

Núm. 142. Tomo 16. fol. 782.

Als molt reverends nobles e honorables senyors los dipputats e altres qui a present son plegats en la ciutat de Barchinona. - Molt reverends nobles e honorables senyors: per altre letra he notifficat a les vostres reverencies com mossen Johan Ferrandiz Deredia es vengut a Dalbarrazi per entrar en lo castell axi com aquell qui les dues parts de la ciutat son de part: e en aquell instant mossen Johan Roiç entra en lo dit castell ab XXX rocins e ab vint ballesters e de continent com lo dit mossen Johan Ferrandiz ho sabe sen torna a Terol e lo dissapte passat isque de Terol metent en fama que ha una aldeya de Terol anava aquella nit sen ana LXX rocins e ab mil e CCCC de peu ensega de scalar lo loch de Vilel: fonch sentit e les gents qui eren en lo raval reculliren en la vila les persones pero hanlos presos tots los bens e hanlos cremats qualsque XXX alberchs e lo diumenge los combateren tot lo jorn e al vespre anarensen tastant un loch qui es del dit mossen Johan Ferrandiç qui es a una legua prop Vilell (Villel) e lo diluns devien tornar a combatre lo dit loc: e lo dit diumenge a vespre hun hom de la partida de los Munyoços tremesme un hom solament sinse carta ni sens sagell solament per notifficarme les coses damunt dites pregantme que si podia metre qualque remey que prestament loy metes: e yo senyors noy so bastant sguardant la desastrada e malaventurada mort del senyor archabisbe de Çaragoça e sguardant les grans discordias e tribulacions que son en aquest regne. Perque senyors si per vostres reverencies ab lo regne de Valencia ensemps noy es prestament provehit lo regne Darago es perdut totalment que laura conquistar com de nova lig aquell qui vindra rey e senyor nostre: e la raho es aquesta la ciutat de Çaragoça qui es cap de tot lo nostre regne es en ma de aquells qui tots temps han vallat a la justicia e aquells matexos tenen huy Calatayud Daroqua Terol e totes les aldehes: Teraçona guarda lo penyell e seguons lo vent que fara axi navegara. Perque senyors per reverencia de nostre Senyor Deus tenit manera que al pus prest que esser puixa vos plagues en un loch convenible e tal que sin perill pugan star aquells qui vindran al parlament per tal que pugan contractar del fet de la successio e del bon stament de la terra. E senyors del loch hon lo parlament se deu tenir vos certiffich que en tot lo regne Darago no hi ha tal que sin perill e sin parcialitat se puga nomenar jatsesia que dich contra mi matex per la libertat qui es del regne Darago: pero senyors quant serem tots plegats Deus migançant bes salvara la libertat per manera que sa libertat li sera guardada. Senyors yo intim a les vostres reverencies totes les coses damunt dites la primera es a descarrech meu la seguona es que per tal que axi com a dipputat del regne jatsia indigne e axi com a castella Demposta mi va tant o mes que a hom que sia en tot lo regne: daquiavant provehesqueni les vostres reverencies nobleses e honorables discrecions axi com ben vist li sera. Si algunes coses puch fer per les vostres reverencies nobleses e honorables discrecions so prest tots temps a vostra honor. Lo sanct Sperit vos tinga en sa proteccio. Scripta en lo castell de Azco a XIX de juny.- A vostra honor apparellat lo castella Demposta. (de Amposta)

Núm. 143. Tom. 16. fol. 783.

A los muyt reverendos egregis nobles e honorables senyores los del parlament de Cathalunya. - Muy reverendos egregios nobles e honorables senyores: segunt crehemos sodes certifficados como despoes quel parlament desti regno fue ajustado en gran nombre en aquesta ciutat los del dit parlament per evitar entre si toda manera de scandols que procurant el sembrador de zizania se podian suscitar si todos longament stavan justados dieron poder a nuestras personas sobre los actos preparatorios del general parlament que se ha justar por recognoscer e saber quin es nuestro rey e senyor tan gran como havia el dito parlament e que las ditas nuestras personas repressentassen çerca lo antedito todo el dito parlament: las quales personas son segunt se sigue por el braço de la Sgleya el senyor archabisbe e el vispe de Taraçona por el braço de los barones micer Berenguer Dalmenara doctor en decretos e Johan Cit habitant en Calatayud por el braço de los cavalleros Johan Ferrandez de Sayes e Gil de Vayllo habitantes en Calatayud por el braço de las universidades en Ramon de Torrellas ciudadano de Çaragoça e Anthon de Castllon habitant en la villa Dalcanyiç e yo Berenguer de Bardexi por todos los cuatro braços desti regni: e apres los ditos nueff diputados si quiere representantes han tractado continuament de los ditos preparatorios con los missatgeros vuestros e del regno de Valencia et de todo quant eran concordes excepto de los presidentes por dubto de venir a discordia en articulo de los presidentes fue movido un novo partido del qual crehemos siades certifficados por vostros missatgers: e fue acordado que pus el senyor dito archabisbe por causa necessaria havia ir a Çaragoça los missatgers vostros e del regno de Valencia e los dipputados por ell parlament Daragon se fuessen a Çaragoça o cerca dalli por dar fin a los ditos negocios: e apres al primero dia de junyo partio el dito senyor ença Çaragoça e fue muerto: la muerte del qual ha feyto e fauze gran danyo a la expedicion de los ditos negocios por muytas razones e entre otras porque ell dito senyor con gran fervor e notable intencion treballava incessantmente en los ditos negocios e su saber diligencia genio e auctoridat complian muyto encare porque los parientes e amigos del dito senyor quende havia muytos no solament en este regne mas encare en Castiella e Navarra se muestran de cada dia poderosament a una part e a otra part se ajustan poderosament de don Anthon de Luna e sus valederos e yes dupto que de aquesto no se siguan grandes scandelos a los quales no se puede facilment obviar sguardada la gran potencia de las partidas. Pero senyores nosotros aqui continuament havemos entendido e entendemos en venir e refforçar quomodo por los restantes de los ditos nueff en otra manera que mas valer pueda se entenda dar fin a los ditos negocios principiados: e esto no entendemos a desemparar antes quanto a nos possible sia en grant diligencia treballar. E sobre esto havemos scripto a vuestros missatgeros et a los del regno de Valencia los quales crehemos que devan seyer ydos a la villa Dalcanyiç. E senyores si algunas cosas podemos fazer por vosotros fiablamente nos hen scrivit. Nostre Senyor Dious vos haia en sa guarda. Scripta en Calatayud a XV de junyo. - El governador justicia Daragon et Berenguer de Bardexi a vuestra honor apperellados.

Leyóse después una nueva contestación del parlamento a las pretensiones tantas veces repetidas de doña Violante, concebida poco más o menos en los mismos términos que las anteriores, y se levantó la sesión.

Sesión del día 26.

Comparecieron en este día unos embajadores del rey de Navarra, los cuales, después de haber presentado sus credenciales, espusieron lo que el acta manifiesta en estos términos:

Núm. 144. Tom. 16. fol. 788.

Primo quod dominus rex hortabatur avide dictum parlamentum et singulares ejusdem ut honorem ipsius regni et utique illustris domine regine pro salute honore ipsius filie vellent habere in omnibus recomissam. - Secundo quod dictum parlamentum vellet accelerare embassiatam destinandam ad regnum Siscilie pro salute honore et beneficio dicte regine et etiam totius regni Siscilie quemadmodum ordinaverat et concesserat dictum parlamentum dicto regi dum presenti anno in hac civitate fuit personaliter constitutus. - Tertio quod ipsi ambassiatores etiam habebant in mandatu et comissione dicere quod dominus rex afferebat se et regnum suum ad totum honorem et servitium principatus Cathalonie et aliarum terrarum subjectarum corone regie Aragonie et cujuslibet singularium earundem totiens quotiens casus occurrerit et fuerit postulatus.

El arzobispo de Tarragona les contestó, según el testo de la misma acta, lo que sigue:

Núm. 145. Tom. 16. fol. 788.

Super primo quod dictum parlamentum attentis et consideratis grandi adjunctione amicitia et longe pacis firmitate que fuerunt inter domum regiam Aragonum et domum regiam Navarre et signanter quia ipse dominus rex Navarre cujus ipsi ambassiatores cum illustrissimo domino rege Martino memorie gloriose ultimo deffuncto viscerali amicitia et fraternali adjunctione erat colligatus dictum parlamentum habuit habet et habebit juxta possibilitatem honorem ipsius domini regis Navarre et illustris regine Siscilie in omnibus recomissum. - Secundo quod dicta ambassiata mittenda per dictum parlamentum ad regnum Siscilie totaliter erat jam expedita de ambassiatoribus memorialibus litteris et instructionibus ac aliis necessariis sich quod tantum restabat quod navilia in quibus debent transfretari expedirentur quorum expeditioni certe persone per dictum parlamentum fuerant deputate que continue vacabant. Et si quo ad usque fuit dicta ambassiata procelata multum nobilis vir vicecomes Castriboni (vizconde, vezcomte de Castellbó) gener dicti domini regis Navarre ibi presens novit causam parlamento nullatenus imputandam. - Tertio quod dictum parlamentum regratiabatur multum dicto domino regi Navarre oblationes et offertas predictas quas acceptabat et suis loco (loc, loch, lloc, luèc, lugar, localidad) et tempore confidens de boniffica altitudine dicti domini regis Navarre uteretur eisdem et vicissitudinaria voluntante dictus dominus rex poterat facere compotum et fiduciam habere indubitabiliter de hujusmodi principatu.

 

Sesión del día 27.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

 

Núm. 146. Tom. 16. Fol. 791.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: per altre letra scrita a XIII del present mes de juny he notifficat vostres reverencies nobleses et honorables savieses com lo dit jorn demati erem entrats aci en Valencia et apres dormir havem feta nostra proposicio als del parlament ajustats en lo palau del bisbe hon se acostumen ajustar sobre quatre puncts o articles dels quals haviem carrech los quals haviem preposats e com ells se havien aturat acord seguons largament en la dita letra era contengut. En apres esse seguit que dilluns a XV del dit mes de juny nos es stada feta resposta per part del parlament que sobre lo memorial a nosaltres ordonat per lo parlament Darago e missatgers del principat sobre la concordia lur que eren apparellats tractar ab nosaltres: en tot que puxen passar son apparellats de passar e donarhi aquell loch que pusquen e han elet VIII persones que pratiquen ab nosaltres: e aquell jorn matex nosaltres nos vehem ab alguns barons nobles e cavallers daquells quis diuen fora la ciutat e diguemlos com nosaltres voliem parlar ab ells e ab los altres e quels portavem letres per part del parlament Darago e dels missatgers del principat les quals erem apparellats ells donar com fossen justats e explicarlos ço per que erem venguts e quels plagues dirho als altres e donar loch car nosaltres erem apparellats esser en aquell loch hon volguessen sobre los dits affers: los quals responeren que farien que serien aqui en lo raval al pus prest que poguessen. E lo dimarts apres mossen lo guovernador vench al reyal ab be C homens de cavall armats e ab daltres de peu per tenir lo parlament hon foren molts del braç militar: mas de aquells de fora no ni hague sino fort pochs com dies abans hi haguessen dissentit ab scriptura publica per ço com dien no servaba lo memorial fet e donat a nosaltres en Arago: e aquell jorn tots nobles cavallers e gentils homens quis dien fora la ciutat se scamparen e lo dit governador ha prechs de nosaltres proroga lo parlament a dilluns primer vinent que sera XXII del mes. Lo dimecres seguent aqui en lo raval foren molts dels dits nobles cavallers quis dien fora la ciutat ajustats dientsse haver poder per tots los altres: e donades a ells les letres de crehença aquella los explicam sobre la unitat e concordia lur incluhint lo memorial format en Arago per los del regne e del principat lo qual era stat liurat a nosaltres: e retenguda delliberacio primer per ells fonnos respost que eren apparellats donar loch al dit memorial e complir aquell tant com en ells fos pusques per lo governador e los altres los fossen servades ço que en aquell era contengut: e aço fonch demati. Apres dormir lo dit jorn començam molts dubtes sobre lo dit memorial e no par sien de intencio de inseguir aquell totalment empero treballam queu façen o almenys quels altres sen contenten en manera que concordia e unitat entre ells se seguesca: de tot ço que per avant se seguira en e sobre los dits affers molt reverends egregis nobles e molt honorables senyors yous ne certifficare. E sia senyors la sancta Trinitat en vostra proteccio e guarda. Scripta en Valencia a XVIII de juny. - Placia senyors a vostres reverencies nobleses e savieses ferme tremetre accorriment en aquesta ciutat. - A vostra honor e manament senyors prest Francesch Basset.

Tratóse en seguida de los bandos que había entre el obispo e iglesia de Urgel y el conde de Pallars; y se resolvió enviar allá mensajeros debidamente autorizados para poner en paz a las partes. El vizconde de Illa (Dilla, d´Illa) presentó también a nombre suyo y de los demás partidarios del conde de Pallars un nuevo escrito, en que ratificaban sus protestas y oposición a varios actos del parlamento. Leyóse después la carta que sigue:

Núm. 147. Tom. 16. fol. 794.

Reverendis in Christo patribus ac nobilibus et egregiis viris dominis prepositis curie generalis civitatis Barchinone eorum prehonorandis amicis et fratribus. - Spectabiles et reverendi patres et fratres precarissimi: pridie recepimus litteras nobis directas per egregios et nobiles viros consiliarios civitatis Barchinone fratres nostros prehonorabiles continuantes eorum laudabilem propositum quod habent in congregando generale parlamentum ad providendum quod regnum Cathalonie quod est açephalum rege debito et quem justitia poscat servato ordine sit provisum: amplius exortantur nos ad obedientiam inclite domine regine Blanche vicarie regni hujus. Quilibet tam de dicta obedientia quam ferventibus animis prossequimur et continuo prossequemur quam etiam de conditione et statu regni et qualis ad presens sit conditio dicte domine vicarie et sibi adversantium respondendo nostris litteris declaramus: ea propter rogamus nobilem fraternitatem vestram quatenus collecto tenore preffate littere nostre quam dictis consiliariis destinamus comunicetis eis vestra consilia auxilia et favores ut regni hujus turbinibus quidquam remedii medietate vestra et eorum circunspecta providentia tribuatur. Proinde nos paratos offerimus ad omnia beneplacita vestra. Scripta in urbe felici Panormii octava junii anno dominice incarnationis millessimo CCCC° XI°. - Justitiarius pretor judices et jurati felicis urbis Panormi. (Palermo)

Además, se da cuenta en el acta del nombramiento de Guillermo de Vallseca en estos términos:

Núm. 148.

Deinçeps quia parlamentum huiusmodi ut prescribitur est continuatum et prorogatum ad civitatem Dertuse in qua Deo propicio cum aragonensibus et valentinis qui in locis circumvicinis dicte civitatis intra eorum regna venient tractabuntur et utique concedebuntur negotia tam necessaria et urgentia successionis corone regie Aragonum preexpressum huiusmodi parlamentum attento pondere tanti negotii cupiens summe cum magno et digesto consilio in dictis negotiis se habere delliberavit quod honorabilis Guillelmus de Vallsicha legum doctor vir magne scientie et ingenii singularis quem preconium vulgate fame purum corde et mundum manibus predicat assumatur in consiliarium comunem per hujusmodi parlamentum ita quod nullam partem faciens cum aliquo competitorum dicte successionis tantummodo prestet consilium comune parlamento presenti. Ordinavit igitur dictum parlamentum et plenum dedit posse honorabilibus depputatis Cathalonie et sex personis eis adjunctis quod videant delliberent et concordent de modo et forma et aliis circunstantiis necessariis pro itinere sive via tam per terram quam per mare dicti honorabilis Guillelmi de Vallesicha et insuper de societate ipsius et sumptibus inde fiendis eundo stando et etiam redeundo ac salariis pariter prout pretacti honorabiles depputati cum dictis sex personis eis adjunctis cum ipso honorabili G.° de Vallesicha poterunt concordare: nam dictum parlamentum nunch pro tunc mandat et pro mandatis habet cautelas necessarias super missionibus et salariis ac aliis hac ratione fiendis.

Dióse después encargo a la comisión de los veinticuatro para tratar y resolver los puntos siguientes: sobre la tregua general que debía acordarse; sobre la administración de justicia; sobre la defensa del Principado; sobre la elección de ciertas personas, que, juntamente con los albaceas de don Martín, arreglasen la percepción de ciertos derechos reales; sobre hacer un empréstito de trescientos mil florines, para atender a la defensa del Principado; sobre la embajada que debía enviarse a Sicilia; sobre los negocios del reino de Cerdeña y vizconde de Narbona; últimamente, sobre la circular que debía remitirse a los ausentes del parlamento, notificándoles la traslación a Tortosa. Por último, el arzobispo de Tarragona prorogó el parlamento hasta por toda la semana entrante para la mencionada ciudad de Tortosa.

Sesión del día 29.

Leyóse una nueva contestación del parlamento al último escrito del conde de Pallars y los suyos, y se acordó continuar las sesiones en Barcelona hasta el día 4 de julio.

Sesión del día 30.

Se abrió con la lectura de una carta del infante don Fernando concebida en estos términos:

Núm. 149. Tom. 16. fol. 800.

A los reverendos padres en Christo e a los condes e vezcondes e barones e nobles cavalleros e scuderos e missatgeres de los abades e villas de principado de Cathalunya a las otras nobles e honorables personas ayustadas en el parlamento del dicho principado. - Reverendos padres en Christo: Yo el infante don Ferrando de Castiella senyor de Lara duque de Penalfeel conde de Alborquerque e de Mayorga e senyor de Castro e senyor de Haro vos embio muyto a saludar e eso mesmo a los condes e viçcondes e barones e nobles cavalleros e scuderos e missatgeros de los abades e vilas del principado de Cathalunya e a las otras noblas e honorables personas ayuntadas en el parlamento del dicho principado qui se tiene en la muyt noble ciudat de Barchinona como aquellos que mucho amo e precio e por quien querria que Dious diesse muxa onra buena ventura. Bien creo que sabedes e puededes entender e ende ser certificados en como el rey don Martin mi muy caro e muy amado tio algun poquo antes de su fin me embio un algutziro de seylla con letras de crehença yo seyendo stonçe en el setio Dantiquera rogandome que me viesse com el dicho rey mi muy caro e muy amado tio en la ciudat de Saragoça do ell seria dentro en brieve tiempo a fin que ell considerando non haver filio legitimo que despues de sus dias a ell sucediesse en los regnos e tierras que la corona reyal de Aragon de la qual succession ell consintiesse seyer yo apres sus dias intercessario pariente suyo por parte de mi senyora mi madre e de mi aguelo e por muchos titulos e razones que a mi fazeran cerquano successor luego fiz acerquar muchos grandes e solempnes letrados por veyer e examinar si la dicha corona reyal Daragon a mi puedia pertanyescer e todos concordes delliberaron e ovieron por claro en drecho que la dicha succession de los dichos regnos tierras pertanyescia a mi si el dicho rey don Martin a mi muy caro e muy amado tio moriesse sin fijo legitimo e natural: por la qual razon yo macorde de me veyer com el dicho rey mi muy caro e muy amado tio e lo enquera feyto sino que a Dios plugo ge lo levar desti mundo a la su sancta gloria. E despuys de su muerte ganada por mi la villa Dantiquera fueme a la muy noble ciudat de Sevilla a donde fiz ayuntar prelados e maestros en sancta theologia doctores e otros sabideros en drecho canonico e civil los quales vieron examinaron los testamentos e donaciones e otras ordinaciones facientes al drecho de la succession suso dicha assi de la reyna Daragon lamada donya Patronilla e de su marido lamado el conde don Ramon Berenguer e de todos los descendientes despunys aca ellos a si entregados en sanas e verdaderas consciencias por mi declarar si me pertanyescia la dita succession concordables en uno por muchas razones me declararon la dicha succession a mi pertanyescer lo qual todo quanto al drexo que por mi es creho bien seyer a vosotros e los de los otros reynos e tierras de la dicha corona vos deves ayuntar en uno por conocer vuestro sobirano senyor e yo so certifficado que so aquell que devo seyer por vosotros conyocido por senyor assi como aquell que so mas cerquano en la linea de mi senyora mi madre e del rey mi aguelo e del dicho rey mi muy caro e muy amado tiyo. E por muchas razones e titulos a vosotros claramente conosidores quomo quiere que por mi con justo titulo e claro drecho puede seyer tomada la possession corporal de los dichos regnos e tierras dellibere que sobre seyer ello fasta aqua (hasta aquí) entendido que vosotros con grant diligencia e sano e vertadero conseyo procederedes conoscer de mi vivo sobirano senyor sin dar favor a alguno dellos que se ditzen seyer competitores a la dicha succession: e segunt he sabido de part de todos estos regnos e tierras son ayuntados en la ciudat de Caluteyu por tractar e concondar del ayuntamiento que se devia fazer a donde declarado de ir a las partidas de Saragoça por continuar estos fechos. E como el archevispo de Saragoça fuesse uno esleydo e deputado de los principales continuando su camino fasta la dicha ciudat de Saragoça por malas gentes que com funeste volundat de storbar el bien publico lo han muerto en el camino: de la qual muerte assi malamiente fecha si a los malesfetchores se da lugar se podria seguir grant turbacion del negocio antedicho. Por tanto yo faziendo en este caso lo a mi dado e declarado a vuestros sanos juycios la mi intencion fago vos saber que contra los tales turbatores de tan gran turbacion e negocio e tan bien publico e contra los mantenedores e deffensores de aquellos vosotros devedes proceder segund conviene en el tanto malentoso e deyedo caso non consentiendo a nenguna dilacion que pueda seyer pues que por la dicha muerte por la vertadera consciencia del principal negocio etxados fora todos los principales e sospetxosos a favores desordonados certifficandovos que vosotros aci queriendo proceder en los suso dichos negocios por mi sera dado favor e empara que por vuestras buenas discreciones sera bien viesto e seyendo lo contrario que Dios vos arredre a mi convendria fazer vos instancia e proveher razonablament segunt conviene al mi dretxo e bien vuestro e de la cosa publica de los reynos e tierras de la corona reyal de Aragon. Scrita en la villa Dollit. (villa de Ollit, Valladolit, Valladolit) - Yo G.° Diego Ferres . . . . de mi senyor el infante la fiç scrivir e yo el infante …. o scrivi por su mandado.

Además la comisión de los veinticuatro procedió en este día a la elección de las personas que debían asociarse con los albaceas de don Martín para exigir y cobrar todas las cantidades y derechos pertenecientes al patrimonio real.

Sesión del día 1° de julio.

Dióse cuenta del siguiente escrito:

Núm. 150. Tom. 16. fol. 805.

Molt reverend egregi noble e molt savi parlament: no ignoren vostres reverencies potencies nobleses e savieses com los honorables en Ramon Çavall e en Francesch Burgues embaxadors tremesos en Arago e lo dit en Francesch Burgues March Turell e micer Bonanat Pere tremesos a Balaguer faheren gran instancia al senyor don Jayme Darago que ell no husas de offici de guovernador general e com lo dit senyor per satisfer a la voluntat de la terra e de la ciutat de Barchinona qui trames la una de les dites embaxades et a lur consell resposlos sobreseuria en lo exercici del dit offici puys empero lo noble mossen Guerau Alamany de Cervello no usas del offici de portantveus en Cathalunya la qual cosa es stada observada per lo dit senyor a la letra mas lo dit portantveus non ha res observat ans ha husat en gran dan e desfavor del dit senyor e en favor e prerogativa del dit portantveus e daltres ço que fer no devia guardant lo cars e la condicio del dit don Jayme. Mes avant es assats nothori e evident a gents que lo dit portantveus es molt sospitos al dit senyor don Jayme en tant que mes no pot: les quals sospites jatsia nothories et evidents hon necessitat ho portas se provarien fort clarament: on com lo negoci de la successio del dit principat de Cathalunya e dels altres regnes e terres de la corona Darago los quals pertanyen al dit don Jayme manifestament e certa sia tan arduu e tan gran que extimacio no pot rehebre e toca tant al dit senyor e encare al dit principat e a la naturalesa e fidelitat dels habitants en aquell que nenguna cosa temporal nos pot nes poria mes tocar e perço deja esser tractat sens tota sospita e triga e ab la major puritat sinceritat et integritat que fer se pora deja esser procehit en aquell: per ço Bernat de Rosanes donzell procurador e en nom de procurador del dit senyor don Jaime requer ab la major instancia que pot lo dit parlament e les molt reverends paternitats potencias noblesas e grans saviesas qui vosaltres qui sens present requesta per vostra gran instancia honestat fidelitat e naturalesa intactes e innades devets en tals coses provehir que lo dit portantveus façats abstenir del us del dit offici en Cathalunya segons fonch dit als dits embaxadors es pertany majorment en tal e tan arduu al dit extimable cas almenys en la ciutat de Tortosa e en los altres lochs hon se tractara lo dit negoci e axi mateix en los domestichs servidors e vassalls del dit don Jayme: e en tots altres fets seus e de aquells ajustadament o departida o en altre manera ab tota deguda honor protesta lo dit procurador en nom que dessus que noy consent ans hi dissent expressament significant al dit reverent egregi noble e honorable parlament que si noy es provehit almenys seguons dessus darrerament es dit que al dit senyor sera forçat de usar del dit offici de governador general sens prejudici de son dret e de provehirhi per altres maneres e degudes vies licites paciffiques e honestes com aquest fet en aquest cas sia al dit senyor tan arduu com dit es que intolerable instimable e encara irreparable prejudici. E requer encara en nom que dessus que daço sia feta carta per vos notari e encare continuat en lo dit proces del parlament si ell ho volra e ho requerra.

Sesión del día 3.

Se acordó reclamar a Ramon Çescomes varias escrituras que tenía otorgadas en su poder, las cuales podían servir para ilustrar el negocio de la sucesión; y enviar a Alberto Çatrilla para que pusiese en paz al gobernador de Valencia y alcaide y jurados de Morella.

Sesión del día 4.

Leyóse un escrito enviado por el conde de Pallars, en el que se quejaba de que los hombres de armas del obispo de Urgel hubieren entrado, saqueado e incendiado el lugar de Eroles, quebrantando la tregua empeñada y prometida; al cual contestó el parlamento que deliberaría. Igual acuerdo recayó sobre el último escrito presentado por el conde de Urgel. El abad de San Cucufate propuso que se acordase el ordenamiento para la defensa del principado; pero hubo varias protestas y no pudo pasarse adelante. Tratóse después de algunos asuntos de gobierno interior, y finalmente se prorogaron hasta el día e las sesiones del parlamento en Barcelona. Por la tarde volvió este a reunirse para oír la lectura de una nueva instancia presentada por el vizconde de Illa y demás partidarios del de Pallars.

Sesión del día 5.

Se trató del nombramiento de una comisión que acordase lo necesario para la defensa del principado, y se dio cuenta de haber vuelto ya los embajadores que habían sido enviados a Aragón.

Sesión del día 6.

Comparecieron en el parlamento los embajadores que habían estado en Aragón, y se trató del pago de algunos sueldos que se debían:

Sesión del día 7.

Los embajadores que habían sido en Aragón dieron cuenta de su embajada, y el parlamento acordó darles las gracias. Presentóse después una nueva reclamación, a nombre del conde de Pallars, contra el obispo de Urgel por los daños que le había causado.
Reunido otra vez el parlamento por la tarde del mismo día, la comisión encargada de redactarlas presentó las siguientes ordenanzas:

Núm. 151. Tom. 16. fol. 821.

Lo parlament general del principat de Cathalunya quis celebra de present en Barchinona ses mudat e prorogat a la ciutat de Tortosa a XVI del mes de agost primer vinent e totes les provisions e ordinacions qui per seguretat tranquillitat e libertat dels anants e entervenients e tornants de en e del parlament son necessaries utils e expedients acomanades e totalment remeses a voler ordinacio e total disposicio dels molt reverends e honorables lo senyor archabisbe de Terragona consellers e consell de Barchinona sindichs de Gerona Perpenya e Tortosa e de micer Guillem de Vallsecha seguons que per acte del dit parlament en concordia universal fet appar pus largament. Donques los prop dits archabisbe consellers consell sindichs e micer Guillem per auctoritat e virtud del dit poder e en nom del dit parlament disposen e ordonen en e sobre les dites coses seguons se seguex: e retinentse expressament que per avant si e quant a ells sera vist fahedor puguen ensemps ajustats o departidament estants seguons la qualitat del temps e disposicio dels affers quis seguiran a les seguents ordinacions ajustar tolre e aquelles declarar corregir e interpretar seguons los semblara proffitos ho necessari. - Primerament ordonen que en la dita ciutat no puga algun dels convocats o entrevenients en lo dit parlament o altre qualsevol jutgar sino entitat limitat ço es generalment entre totes coses: archabisbe de Terragona e comtes de la casa reyal si ni haura XIV besties e XX persones: bisbes e comtes XII besties e XVIII persones: vezcomtes e castella Demposta e prior de Cathalunya X besties e XV persones: abad de croça e nobles sis cavalcadures e X persones: procuradors de bisbes e capitols e barons ab titol e cavallers e sindichs de ciutats e vila de Perpinya ab IV besties e VI persones: procuradors o sindichs de abbats e de nobles e de altres viles e homens de paratge ab tres besties e V persones. - Item que cascuns dels damunt dits en lo entrant de la dita ciutat ans que intre en aquella jur en poder del oficial que sera ordonat que en la dita ciutat en sa casa ni en altre directament o indirecta no haura a carrech ni dispese seu pus servidors companya ni besties durant lo dit parlament sino en lo nombre o forma dessus dits e cascu en la dita entrada dara per scrit a aquell o aquells qui seran a ço dipputats los noms particularment de sos servidors. - Item que cascu dels damunt dits en lo intrant de la dita ciutat e ans que intren en aquella jur e ferm la treua o segrament per lo parlament dies ha ordonada e en la fi dels presents capitols contenguda duradora en la dita ciutat e per tota la vagueria de aquella tant com lo dit parlament se tindra en la dita ciutat e XV dies apres que sera finat o mudat daquella. - Item que cascu dels damunt dits en la entrada de la dita ciutat e ans que entre en aquella e lurs companyes deposen en poder de les persones a aço elegidores totes armes generalment offensives exceptat dagues o coltells de rahonable e acustumada forma o talla: e juren de no metre en la ciutat altres armes lavons ni per avant: e les dites persones aquelles pendran ab invantari e aquelles tindran sots bona e segura custodia en lo castell o altre loch segur e les restituiran fora la dita ciutat a aquells de qui seran si e quant anar se volran. - Item algun dels competitors qui son domiciliats o poblats en los regnes e terres de la corona Darago ni lurs frares fills o mares o avies o mullers no sien en la dita ciutat ni dues jornades o almenys XII legues en torn daquella tant com lo dit parlament durara com experiencia haja mostrat lo contrari esser dampnos. - Item que la jurisdiccio e presidencia de la dita ciutat e dels intervinents personalment o per procurador en lo dit parlament axi e per la forma com es huy en Barchinona regida per mossen lo governador e per en Francesch Burgues conseller de Barchinona adjunct o companyo e conregidor seu agualment o ensemps e en totes coses toquants les persones bens e fets dels dits intervinents personalment o per procurador en lo dit parlament tant com aquell se tindra en la dita ciutat lo qual Francesch Burgues es stat per lo parlament nomenat en deffalliment de rey e princep cert e per cas de extrema e inreparabla e en altra manera inremediabla necessitat per be de pau e de concordia e de comuna utilitat de la cosa publica e no podents en altra manera bonament procehir en haver rey e senyor per justicia: e per los dits sguarts e necessitats es stat axi mateix per lo dit mossen lo guovernador assummit rehebut et acceptat per sa propria liberalitat e voluntat: e es axi per los dits parlament e guovernador convengut e ordonat que los damunt dits mossen lo guovernador e lo dit Francesch Burgues adjunct companyo o conregidor seu per les dites rahons e en los dits affers usen e procehesquen ensemps e la un sens laltre no puga fer acte algu civil ni criminal o altre e siu fasien sia cas nullo e sens tota virtut: e facen segrament e homenatge de usar e regir en aquesta forma a tota seguretat libertat e bon stament de la dita ciutat e parlament e dels intervinents en aquell seguons es dit e que si contra les coses en aquest capitol contengudes se allegaven declinatories de for o altres qualsevol impugnacions o excepcions que aquelles fossen repellides de present o no admeses o no examinades en alguna manera ans fossen punits etc.a aquells qui les allegarien o interposarien en qualsevol cas salvats en totes coses los privilegis e libertats de la dita ciutat e sens lesio o prejudici de aquells. - Item que lo dit en Francesch Burgues haja per son sosteniment o carrech del dit offici la quantitat per los ordonadors dels presents capitols ordonadora dels bens del general pagadora. - Item que lo regent la assessoria del dit guovernador haja a fer segrament e homenatge de observar aquestes coses dessus e dejus dites tant com a ell se pertangan e que aximateix prenga dos adjuncts aquells e per la forma que sera dit e ordonat per los ordonadors dels presents capitols. - Item que tots los officials e procuradors e lo consell general de la dita ciutat o sindichs havent daço bastant poder et aquells qui tenen et habiten o tindran o habitaran en lo castell facen sagrament et homenatge de tenir tant en ells sia ni a ells se pertanga lo dit parlament e los intervinents en aquell en plena libertat e seguretat. - Item que tots los officials e procuradors e lo consell general de la ciutat o sindichs havent daço bastant poder facen sagrament et homenatge de obehir als dits mossen lo guovernador e en Francesch Burgues dessus dit. - Item que cascu haja hostes en la sua casa haja a tenir les sues armes desades e tanquades per la forma que los hostes no sen puguen servir en alguna manera ni per algu los ne puguen esser liurades o prestades. - Item que los portals de la dita ciutat sien tanquats sino dos e aquells sien tanquats de nits e de dies sien guardats per aytantes persones de la dita ciutat qui facen tots vespres relacio al official a qui sera comanat ni quants strangers hi hauran entrats. - Item que si en la ciutat se movia brega o ramor los dits portals sien en aquell cas o punct tanquats e algu de la ciutat no gos fer part ab algu ans acorreguen tots als dits guovernador e Francesch Burgues e altres officials per ajudar e servir e fer lo manament daquells. - Item que si alguns strangers per fugir a mortaldats e a ramors o scandels o per altre raho son uy en la dita ciutat quels sia dat temps congruent dins lo qual sien exits daquella e si per avant ni venien que noy sien admeses ni acullits durant lo dit parlament sens expres consentiment daquell. - Item que per los regidors de la dita ciutat sia dada manera e orde en compliment de vitualles e que lo for daquelles ni imposicions o altres carrechs no sien augmentats o de nou imposats. - Item que les posades sien per quatre persones dues per los ordonadors dels presents capitols e dues per la ciutat elegidores assignades e stimades segons lo grau stament de cascun havent singular consideracio als embaxadors dels competitors e als aragoneses valencians e mallorquins qui hi vindran. - Item que en lo parlament algu no puga metre dagues ni altre specie darmes offensives ans les jaquesquen a la porta e juren que axi sera observat: e sia aximatex provehit per aquells de la ciutat que algu no port armes: e sia la dita ciutat mesa per cinquantenes e dehenes en bon orde de deffensio e que facen bones guaytes.

Cuyos capítulos fueron aprobados bajo protesta de que no perjudicasen a ninguna clase, y declarando exento de guardarlos al jurisconsulto Guillermo de Vallseca. Publicóse también en esta sesión el otro ordenamiento que sigue:

Núm. 152. Tom. 16. fol. 829.

Capitols fets sobre los preparatoris de la deffensio del principal de Cathalunya. - Primerament que com algunes persones facen offici de traure del dit principat cavalls e altres besties cavalleries arneses e armes prohibides e passar e portar aquelles en regnes e terres stranyes fora la senyoria de la corona reyal Darago de ques poria seguir gran dan al principat e a la deffensio daquell seguons experiencia en temps passat ha demostrat e semblants tretes sien ja prohibides e vedades per ordinacions per capitols de cort: ordona lo dit parlament per be del publich del dit principat que sien requests exortats e consellats los guovernadors veguers batles et altres officials reyals mestres de ports e tots altres qui daço hajen carrech que serven stretament les dites ordinacions e capitols de cort fahent aquells de nou publicar e cridar e ab sobirana vigilancia observar. E si algun sera trobat contra fahent de aquell rigorosament e sens comport exequesquen les penes en les ordinacions expressades integrament. - Item ordona lo dit parlament quels en lo prop dit capitol mencionats o aquells a quis pertanga sien instats exortats requests e consellats que attes que nenguns mercaders e altres gents per lur propri proposit e ambicio desreglada han trets e trahen florins e altres monedes reyals del dit principat per vendre en regnes stranyes e fer fer de aquells e aquelles altre moneda o bilo de altre rey e ab ymage de rey o senyor strany la qual despuys tornen e porten en lo dit principat de ques seguexen grans dans e perdues al dit principat e cosa publica de aquell com se ruyt es depauper de la propia moneda reyal e haja a correr moneda diminuida de ymage de rey o senyor strany e aço sia contra ordinacions e capitols de corts: encontinent façen cridar e publicar les dites ordinacions e capitols posades integrament cessant tot comport affeccio e gracia oblidades. - En apres per los sguards ja toquats e per lo gran proposit del dit principat en universal e en singular ordona lo dit parlament que sien ab bones letres de aquell exortats e pregats requests e consellats los guovernadors capitans vaguers batles e altres officials reyals prelats barons cavallers jurats e altres consellers et altres regidors de ciutats viles reyals del dit principat als quals se pertanga que considerada la disposicio del temps present que som sens rey princep e senyor indubitat stiguen avisats en be e notablament fer guardar les fortaleses e majorment situades en les fronteres e fornir aquelles darmes arneses a offensio e deffensio necessaries e de viures e que sien posades en bon orde de fer guaytes e altres bones provisions e preparatories fahent special mencio en les dites letres que los guovernadors capita e altres officials a quis pertanga dejan anar o trametre persones discretes en totes e sengles viles lochs castells e altres forces de lur jurisdiccio o capitania seguons es acostumat e lo cas requer per regonexer aquelles e aquells axi de obres necessaries de murs valls torres barbaquanes com de arneses e viures e que sia posada en degud orde la custodia e deffensio de aquells en tal manera que axi be obrats guardats e deffesos ne puxen retre bon compte al rey princep e senyor que per justicia sera declarat: e que de la disposicio de les dites fortaleses rescriuen los dits officials al parlament general de Cathalunya la hon sia stesament e singular de cascuna de manera que lo dit parlament sia cert de les provisions que sobre les dites coses deuran esser fetes e exemptades: e aximatex es vist necessari que sien encarregats e exortats los dits guovernadors capita e altres officials reyals que be e diligentment se informen los castellans o castlans (catalans) dels castells e fortaleses per carrech de lur offici quines provisions de viures e de arneses son tenguts cascun tenir en lo castell o fortalesa don es castella o castla e que vegen e regoneguen los inventaris ques faheren en lo començament quant entraren en los dits castells o fortaleses a aquesta fi que si trobaran seguons los inventaris alguns o tots dels dits articles e altres provisions dissipades e guastades o perdudes que hajen informacio tal dissipacio deguastament o perdua si sera fet o enseguit en us e en deffensio o exercici del dit castell o fortalesa per ço que en reparacio e renovacio dels dits viures e arneses sia degudadament provehit: e si en us o per negligencia o culpa dels dits castellans o castlans seran dissipats deguastats o perduts que aquells officials a quis pertanga compellesquen o forcen rigorosament a restitucio e repparacio de aquells tals castellans o castlans. - Mes avant ordona lo dit parlament que los dessus dits guovernador capita e altres officials reyals prelats barons cavallers castellans e altres qui les coses dejus mencionades sien tenguts de fer sien ab bones e bastants letres pregats exortats amonestats aconsolats e requests que en los castells o forces hon en temps de guerra haja acostumat de star guarda o faro que en aquells facen star les guardes e fer faro de foch de nits e de dies de fum si e quant mostrar sera en manera o forma acostumades totes les dites coses attesa la qualitat dels temps strictament observant. - Item que si en algun dels dits castells o fortalesas reyals sera trobat algun castella o castla (castlà, castlá: català) vell malalt o insufficient de exercir seguons se pertany son offici que los dits guovernador o capita o altre official a quis pertanga deja provehir en adjunccio de alguna bona o abta persona a semblant carrech al dit castella o castla seguons de e en semblant cas es acustumat tant com lo dit cas o necessitat durara: donada primerament per los dits officials facultat al dit castella o castla que puscha presentar e metre en loch seu persona ydonea e sufíicient a semblant carrech tots temps haud sguard que los castells e forces sens comport e favor sien ben guardades e deffeses. - Encara per los dits sguards ordona lo dit parlament que sia scrit als dits officials o a aquells a quis pertanga que en cascuna ciutat vila loch castell o altre poblacio del dit principat axi reyals com de sgleya de barons nobles cavallers e de ciutadans honrats homens de vila e de altres havents aquells que cascun en ses ciutats viles e altres poblacions ço es los officials reyals en lochs ques pertanyera e los prelats e altres ecclesiastichs barons nobles cavallers e gentils homens ciutadans homens de vila cascun en ses forces castells viles e lochs faça provehir que cascuna dehena sia armada en aquesta manera ço es que cascun haja lança e paves o ballesta almenys e que ultra aço en cascuna dehena haja una lança larga un paves e una bona ballesta les quals sien acomanades a III homens avantatjosos e ben asits e armats de la dita dehena supplint e adobant los dessus dits tot ço quils parra supplidor affigidor e adobador qui sia profitos a la comuna deffensio dessus dita. - Item que ab los aragoneses e valencians sia contractat de la deffensio dessus dita de guisa que si a ells sera plasent ni agradable occorrent lo cas pusquen fer e haver succors ajuda e valença los uns dels altres del nombre e forma que seria concordat axi com de bons frares e amichs se pertany per raho de la deffensio dels dits regnes. - Item encara ordona lo dit parlament les coses seguents les quals volen durar tro sus en la terra haja rey e senyor cert e indubitat lo qual haut sien haudes per no fetes e casses e vanes e freturans de tota efficacia e valor: ço es que tot hom qui tenga solament una bestia de sella per son cavalcar haja a esser rossi si ja tal hom no sera de edat de L anys o mes o malalt o religios o benefficiat. - Item que tot hom qui tinga dues besties la una e quin tindra tres les dues e quin tindra cuatre les dues e quin tindra cinch les tres et quin tindra sis les tres e quin tindra set les quatre e quin tindra huyt les cinch e quin tindra nou les sis e quin tindra deu les sis hajen a esser rocins e axi per avant prorata per compte. - Item que tot hom qui tinga cavalcadures sia tengut dins quatre mesos la publicacio dels presents capitols fahedora encavalcarse en la forma e manera en los precedents capitols contenguda: et si passats los dits quatre mesos algu o alguns serán trovats encavalcats contra la forma dels dits capitols e no servaran aquells que lo ordinari seu pusque levar pendre e vers si retenir lo fre e la sella de tantes besties com seran trobades en poder de aquell o aquells contra la forma dels presents capitols. E si dins dos mesos apres dels quatre staran e perseveraran en no encavalcarse seguons los presents capitols que en aquell cas perden les besties que contra forma de aquells en poder lur seran trobades e sien adquisides e guanyades al dit ordinari que de aço faria exequcio sens tota gracia e comport.

Aprobados los antecedentes capítulos con las mismas salvedades que los anteriores, leyóse un escrito en que el obispo de Urgel rebatía los cargos que le había hecho el conde de Pallars, sobre cuyo asunto no recayó por entonces ninguna resolución. Dióse también cuenta de un escrito de Marcos Turell oponiéndose a las reiteradas protestas del bando de los de Pallars, y mostrándose dispuesto a nombre de todo su estamento a hacer cualquier sacrificio para que el Principado fuese defendido así por tierra como por mar. Siguiéronse ventilando varias cuestiones de etiqueta, y se trató de algunos preparativos necesarios para la traslación del parlamento a Tortosa y para ilustrar el negocio de la sucesión. Tales fueron: el autorizar a la diputación de Cataluña para abrir y contestar a las cartas que se recibiesen en Barcelona dirigidas al parlamento, y asimismo para notificar a los pretendientes las disposiciones y órdenes que este acababa de dar o diese en lo sucesivo; y el mandar que el archivero real Gabriel Segarra librase copia fehaciente de los testamentos reales y demás escrituras que pudiesen aclarar el negocio de la sucesión. - Tratóse en seguida de revocar el bando que habían dado los conselleres de Barcelona, prohibiendo la circulación de los escudos y blancas francesas; pero nada quedó resuelto. Expidióse además la circular que sigue, y que en términos análogos fue dirigida también a los demás brazos del parlamento.

Núm. 153. Tom. fol. 836.

Al reverent pare en Christ lo bisbe de Gerona. - Reverent pare en Christ: per tal que sapiats axi com es rahonable los affers principals per que lo parlament general del principat de Cathalunya es estat ajustat en quin punt son vos certifficam que per aleujament e breu expedicio dels dits affers lo dit parlament es estat mudat continuat et prorogat en la ciutat de Tortosa al XVI dia del mes dagost primer vinent per tal que siam pus prop dels aragoneses e dels valencians als quals havem scrit e pregat quels placia venir cascuns dins lur regne al pus prop que poran de la dita ciutat de Tortosa e havem sentiment que hi vendran. Perque notifficants e intimants a vostra reverent paternitat les dites coses aquella ab la major affeccio o instancia que podem ni sabem pregam exortam e requerim que en la dita jornada vullats esser en la dita ciutat de Tortosa per entervenir en lo parlament dessus dit de guisa que ab vostre bo e notable consell puscam tots ensemps ab los aragonesos e valencians e ab los mallorquins qui ja son açi venir a conexença de nostre vertader rey princep e senyor. E en aquest vos placia no fallir car tal persona sots e tan notable quey porets molt approffitar e vostra absencia hi poria molt noure e los affers qui son tals e tan grans e requeren tanta celeritat que mes no poden que vos ni altre a quis pertanga noy deu fallir treballs ni despeses ni altre raho o occasio alguna deuen retenir o empatxar en alguna manera: certifficantsvos que daço farets servey a Deu e al rey e senyor esdevenidor e gran be e proffit a la cosa publica daquest principat e gran plaer e honor a nosaltres. Dada en Barchinona sots lo sagell del molt reverend archabisbe de Terragona de ordinacio del dit parlament a set de juliol del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor apparellat.

Por último fueron aprobadas en esta sesión las disposiciones contenidas en el siguiente escrito:

Núm. 154. Tom. 17. fol. 838.

Un effecte de virtuts es amicicia seguons contemplaren los philosophs Aristoteles X.° eticorum axi necessari a la sustentacio del be publich que no es pussible esser sustentada justicia sens aquella. E com los regnes sens justicia mes sien latrocinis es necessari amicicia esser conservada en la comunidat com encara haja major excellencia ço que per justicia no puixa enseguir regir los pobles en virtuts: per ço instigant lo sembrador de discordia los coratges dels homens nos puixen axi temprar que vera amicicia se puixa entre ells considar se deu fer almenys lo possible ço es reffrenar los coratges e injusts volers e desaffrenats pensaments per que mils se pusquen abilitar a amicicia vera e per conseguent durada stabilitat de la cosa publica los nombres de la qual sis troben discordants axi com de un cors desorganitzat nos poria seguir melodia a Deu plasent ne justs actes se poran exercir. Per ço los braços et condicions del principat de Cathalunya en lo general parlament ajustats attesa la causa principal per la qual lo dit parlament es stat convocat ço es la cognicio de la justicia de la general successio de la corona reyal Darago quis deu fer ab bona concordia per los regnes e terres de la dita corona ensemps ajustats volentse disposar tant com sia ab ells en actes virtuosos et de que Deus sia servit esperants que del present acte endreçant lo Princep de pau se seguesca fruyt a ell plasent e final amor et concordia qui pora mils portar los dits actes fahedors a fi loable: ordonen consenten et paccionen fahentne acte en lo present parlament firmat et loat per lo molt noble mossen Guerau Alamany de Cervello guovernador de Cathalunya la treua et seguretat voluntaria en la forma seguent. - Primerament es concordat per lo dit parlament que totes les persones entrevinents en aquell tots ells e lurs bens e familiars ço es tant com sien dins los limits de la dita treua ara o per avant a quis pertanga et hajen acustumat de fer treues e seguretats sien tenguts de fermar la dita treua e seguretat voluntaria sots les penes et obligacions en aquella contengudes e aquells qui recusaran o contradiran fer la dita ferma que sien privats encontinent de entervenir en lo dit parlament et actes de aquell et bandejats seguons dejus se conte tro que la dita treua hajen fermada sens tota condicio o retencio. - Item es ordonat en concordia per lo dit parlament que totes persones de qualsevol condicio sien convocats en lo dit parlament qui entrevendra en aquell et altres qui sien en guerra o volran entrar en la present ciutat o II leguas entorn sien tenguts fermar et donar treua et seguretat voluntaria a tots llurs enamichs et altres qualsevol persones entrevinents en lo dit parlament ab sagrament et homenatge quen hajen a fer cascu en poder de mossen lo guovernador en presencia de tot lo parlament axi que hun contra laltre no haja ne puixa donar o fer dan ni maltracte en persona ni en bens durant la dita treua o seguretat dintre los limits dessus dits sots virtut del dit sagrament et homenatge et altres penes en la present treua apposades: entes empero que lo guovernador puixa pendre les fermes axi dins com fora lo parlament et ans que prenga la dita ferma copia o faça ab aquells que volran fermar si son en guerra ab neguns dels convocats e entrevinents en lo dit parlament e en cas que sien en guerra quel dit guovernador ho haja a notifficar ab letra o crida publica an aquells o aquell de qui sera interes. E mes avant que lo dia quels haura preses les haja a publicar e fer legir en lo dit parlament si aquell dia sen hi te sino en lo primer parlament que approp se tendra: e en la dita treua sien enteses et compreses no solament per lo dit parlament aquells entrevinents en lo dit parlament mas encara tots altres qui per missatgers o altres affers seran tremesos fora los limits de aquell per lo dit parlament hon que sien ço es ab aquelles persones qui hauran fermada la dita treua axi com si personalment eren dins la dita ciutat o dues legues entorn: axi entes e declarat que los magnats e nobles et los cavallers e gentils homens ciutadans et burgesos honrats fermen et donen la dita treua voluntaria e los altres fermen e donen la dita treua o seguretat cascuns segons sa condicio e libertat e no pus avant sots les obligacions e seguretats dessus e dejus expressades: axi entes que la dita treua o seguretat se puixa fermar per los absents o altres per procuradors ab bastant poder. - Item ordona mes avant lo dit parlament que si algun de qualsevol condicio o stament sia qui no haura fermades les presents ordinacions e treua voluntaria o seguretat fara dan o injuria a qualsevol persona dels entrevinents en lo dit parlament que sia perseguit per lo dit parlament e punit esforçadament per lo guovernador axi com infringidor de segrament e homenatge e treua voluntaria: e en cas que aquell infringidor no fos pres per la cort que sia bandejat encontinent per lo dit guovernador a V anys de tot lo principat de Catalunya al dit temps per son ordinari o jutge competent e si era persona ecclesiastica sia bandejat. - Item que la dita treua voluntaria o seguretat sia duradera e haja fermetat tant com lo dit parlament et actes de aquell se continuaran en la present ciutat de Barchinona e XV dies apres dintre los dits limits de dues legues sots les penes e obligacions dessus expressades: e passat lo dit temps de XV dies romanga cassa e nulla la dita treua axi com si no era estada feta ni fermada e que tots aquells a qui la fermaran axi presents com sdevenidors romanguen e sien en aquelles libertat e stament en que eren ans de la dita ferma vullen que sien en pau o guerra o en treua o paraula o en altre manera axi que per la dita treua o ferma de aquella algun no sia o puxa esser mes agreviat o perjudicat ans romanga cascu en sa libertat e facultat en que era ans de la dita treua e no pus avant: e aquells qui no son en guerra per lo eximent de la treua present no pusquen esser dits en guerra. - Item que si algun baro noble o cavaller hom de paratge e altres qualsevol que sien en guerra ab algu o alguns dels convocats e entrevinents en lo dit parlament e actes de aquell no gos entrar en la dita ciutat o dues legues entorn e un dia abans que entren dins les dites dues legues ho hajen a notifficar al guovernador e sien tenguts fermar la dita treua voluntaria sens tota dilacio en poder seu o de altre official a quis pertanga: e si aço recusaran o dilataran fer e complir o de fet entrara dins les dites dues legues que aquell o aquells qui seran en guerra ab ells los puixen dampnifficar e guerrejar no contrastant en res la forma de la dita treua: e ultra aço lo dit guovernador haja aquells recusants fermar la dita treua foragitar e bandejar de la dita ciutat e termens de aquella tant com durara lo dit parlament. - Item ordona lo dit parlament que si algun de qualsevol condicio o estament sia qui haja fermat treua trencara o contravindra en les presents ordinacions et treua voluntaria que sia punit e executat e feta justicia corporal per lo dit guovernador com infringidor de sagrament e de homenatge et treua voluntaria e en lo dit cas hi sia feta gran instancia continuadament per lo dit parlament tro a deguda execucio: et semblantment sia fet e executat en persona dels clergues et altres alegantse de privilegi clerical per lur ordinari o jutge competent encarcerant aquells perpetualment o en altra manera segons que per sanccions canonicals sera trobat fahedor. - Item ordona lo dit parlament que les presents ordinacions e treua voluntaria per toldre tota ignorancia e esquivar inconvenients sia publicada en cascus cap de vegueria per los veguers constituhits en aquelles los quls hajen cascun traslat de les presents ordinacions e treua per en certifficar aquells de qui es interes. - Conegut et declarat expressament per lo dit parlament que les presents ordinacions et treua voluntaria sia consentida feta et fermada per seguretat e bona concordia de tots los convocats entrevinents en lo dit parlament e per benefici de la cosa publica attenent al fet tan ponderos urgent e necessari de la general successio de la corona Darago per sguart del qual en special se consent la dita treua voluntaria sens tot perjudici o lesio o derogacio de les libertats privilegis usos et costums de cascun bras o condicio e singulars de aquells com en altra manera no la entenen consentir sino en tant com lo dit parlament se continuara en la present ciutat et XV dies apres et dalli avant romanga nulla et invalida axi que en nenguna forma o manera ne per qualsevol cas necessitat se puxa traure a consecuencia en sdevenidor (1).

(1) Después de esta sesión hay en el proceso una protesta presentada por el conde de Pallars y los suyos al escribano Raimundo Batlle, secretario del estamento eclesiástico, el día 8 de julio; pero no la estractamos aquí, porque no fue presentada en sesión del parlamento.

 

Continúa en parlamento Tortosa 1411