Mostrando entradas con la etiqueta gola. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gola. Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Guilhem Figueira. D'un sirventes far en est son que m'agenssa (Roma)

Guilhem Figueira.

Guillems Figuieira, Figuera, Figueira. No m laissarai per paor

D'un sirventes far en est son que m'agenssa (agensa)
no m vuolh plus tarzar ni far longa bistenssa, (bistensa)
e sai ses doptar qu'ieu n'aurai malvolenssa, (malvolensa)
car fauc sirventes
dels fals, d'enjan ples
de Roma, que es caps de la dechasenssa, (dechasensa)
on dechai totz bes.
No m meravilh ges, Roma, si la gens erra,
que l segl' avetz mes en trebalh et en guerra,
e pretz e merces mor per vos e s sosterra,
qu'etz de totz mals guitz
e cim' e razitz, que l bons reis d'Englaterra
fon per vos trahitz.
Roma trichairitz, cobeitatz vos engana,
qu'a vostras berbitz tondetz trop de la lana. 
Lo Sains Esperitz, que receup carn  humana
entenda mos precs
e franha tos becs.
Roma, no m'entrecs, cum es fals' e trafana
vas nos e vas Grecs.
Rom', als homes pecs rozetz la carn e l'ossa, (los ossos)
e guidatz los cecs ab vos inz en la fossa,
e passatz los decs de Deu, car trop es grossa
vostra cobeitatz,
car vos perdonatz
per deniers pechatz. Roma, de gran trasdossa,
de mal vos cargatz.
Roma, ben sapchatz que vostr' avols barata
e vostra foudatz fetz perdre Damiata.
Malamen renhatz, Roma! Dieus vos abata
en dechazemen,
car trop falsamen
renhatz per argen, Roma de mal' esclata,
e de mal coven.
Roma, veramen sai ieu senes doptanssa (doptansa)
qu'ab galiamen de falsa perdonansa
liuratz a turmen lo barnatge de Franssa (Fransa)
lonh de paradis, 
e l bon rei Lois,
Rom', avetz aucis, c'ab falsa predicanssa (predicansa)
l traissetz de Paris.
Rom', als Sarrazis fasetz pauc de  dampnatge
mas Grecs e Latis metetz e carnalatge.
Inz el foc d'abis, Roma, faitz vostr' estatge
en perdicion.
Ja Dieus part no m don,
Roma, del perdon ni del pelegrinatge
que fetz d'Avinhon.
Roma, ses razon avetz mainta gen morta,
e jes no m sab bon, car tenetz via torta,
qu'a salvacion, Roma, serratz la porta:
per qu'a mal govern
qui sec vostr' estern
d'estiu e d'invern, car diables l'en porta
inz el fuoc d'enfern.
Roma, be s decern lo mals c'om vos deu dire,
quar faitz per esquern dels crestians martire:
mas en cal quadern trobatz qu'om dei' aucire,
Roma ls crestians?
Dieus, qu'es verais pans
e cotidians, mi don so qu'ieu dezire
vezer dels Romans.
Roma, vers es plans que tro foz angoissosa
dels perdons trafans que fetz sobre Tolosa.
Trop rozetz las mans a lei de rabiosa,
Roma descordans!
Mas si l coms prezans
viu ancar dos ans, Fransa n'er dolorosa,
dels vostres engans.
Roma, tant es grans la vostra forfaitura,
que Dieu e sos sans en gitatz a noncura,
tant etz mal renhans, Roma fals' e tafura:
per qu'en vos s'escon
e s magr', e s cofon
lo jois d'aquest mon. E faitz gran desmezura
del comte Raimon.
Roma! Dieus l'aon e lh don poder e forsa,
al comte, que ton los Frances e ls escorsa
e fa'n planca e pon quand ab els se comorsa;
et a mi platz fort.
Rom', a Dieu recort
del vostre gran tort, si l platz, e l comt' estorsa
de vos e de mort.
Roma, be m conort quez en abans de gaire
venretz a mal port, si l'adreitz emperaire
men' adrech sa sort ni fai so que deu faire,
Roma, eu dic ver
que l vostre poder
veirem dechazer. Roma, lo vers salvaire
m'o lais tost vezer!
Roma, per aver faitz mainta vilania
e maint desplazer e mainta fellonia,
tant voletz aver del mon la senhoria
que ren non temetz
Dieu ni sos devetz;
anz vei que fazetz mais qu'ieu dir non poiria
de mal, per un detz.
Roma, tan tenetz estreg la vostra grapa
que so que podetz tener, greu vos escapa.
Si'n breu non perdetz poder, a mala trapa
es lo mons cazutz
e mortz e vencutz e l pretz confondutz.
fai aitals vertutz.
Roma, cel qu'es lutz del mon e vera vida
e vera salutz, vos don mal' escarida;
car tans mals saubutz fasetz, don lo mons crida.
Roma desleials,
razitz de totz mals,
els focs enfernals ardretz senes faillida,
si non penssatz d'als. (pensatz; si no pensáu en atra cosa)
Rom', als cardenals vos pot hom sobreprendre
per los criminals pecatz que fan entendre,
que non pensan d'als mas cum puoscan revendre
Dieu e sos amics,
e no i val castics.
Roma, grans fastics es d'auzir e d'entendre
los vostres prezics.
Rom', ieu sui enics, car vostre poders monta
e car grans destrics ab vos totz nos afronta,
car vos etz abrics e caps d'engan e d'onta
e de deshonor;
e il vostre pastor
son fals trichador, Roma, e qui ls aconta
fai trop gran follor.
Roma mal labor fa l papa, quan tensona
ab l'emperador pel drech de la corona
ni l met en error ni ls seus guerriers perdona;
car aitals perdos
que non sec razos,
Roma, non es bos, anz, qui l ver en razona,
reman vergonhos.
Roma l glorios que sofri mortal pena
en la crotz per nos vos done mal' estrena;
car voletz totz jors portar la borsa plena, (jorns : díes; bossa)
Roma, de mal for,
que tot vostre cor
avetz en tresor: don cobeitatz vos mena
el fuoc que no mor.
nais lo sucs don mor lo mons e s'estrangola
ab doussor del cor, de que l savis tremola
quan conois e ve
lo mortal vene (veneno)
que portatz el se, (Roma, del cor vos cola!)
don li pieitz son ple.
Roma, ben ancse ha hom auzit retraire
que l cap sem vo s te per que l faitz soven raire:
per que cug e cre qu'ops vos auria traire,
Roma, del cervel,
car de mal capel
etz vos e Cistel, qu'a Bezers fezetz faire, (Cistell, Císter)
mout estranh mazel.
Rom', ab fals sembel tendetz vostra tezura
e man mal morsel manjatz, qui que l'endura;
car' avetz d'anhel ab simpla gardadura
dedins lop rabat,
serpen coronat
de vibr' engenrat, per que l diable us cura
coma l sieu privat.

domingo, 17 de enero de 2021

JORNADA NOVENA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA NOVENA. NOVELA SÉPTIMA.

Talano de Imola ensomie que un llop li esgarre tota la cara y la gola de la seua dona; li diu que paro cuenta; ella no u fa y li passe aixó.


Talano de Imola ensomie que un llop li esgarre tota la cara y la gola de la seua dona; li diu que paro cuenta; ella no u fa y li passe aixó.

Habén acabat la historia de Pánfilo y sén alabada per tots la invensió de la dona, la reina li va di a Pampínea que contare la seua, que escomensáe aixina:
Un atra vegada, amables siñores, sobre la verdat demostrada per los somnis, dels que mols sen enfoten, se ha parlat entre natros; y sin embargo, encara que ya se haigue dit, tos contaré una historieta mol curta de lo que li va passá a una veína meua, no fa encara mol tems, per no creure en un somni que habíe tingut lo seu home.

No sé si vatres vau coneixe a Talano de Imola, home mol honrat. Este, habén pres per dona a una jove de nom Margarita, mes hermosa que totes les demés, pero, sobre tot, mol caprichosa y dessustansiada, que no volíe fé res al gust de dingú, ni los demés podíen féu al seu gust. Aixó, que li resultabe mol pesat a Talano, sense pugué fé datra cosa, u patíe en silensio, com les morenes o almorranes. Va passá una nit, están Talano en esta Margarita seua al campo, a una de les seues possessións, que están ell dormín li va pareixe vore a la seua dona aná per un bosquet mol hermós que estabe no massa lluñ de la masada; y mentres la veíe caminá aixina, li va pareixe que de una part del bosc eixíe un gran y furo llop, que rápidamen li saltabe a la gola y la tirabe an terra, y ella, demanán ajuda, se esforsabe en tráuressel de damún; y cuan se va pugué escapá de les dens del llop, tota la cara y la gola li va pareixe que teníe destrossades.
Eixecánse en son demá, li va di a la seua dona: - Dona, encara que la teua manera de sé no me hague permitit may passá un día en pas en tú, sentiría mol que te passare algún mal; y per naixó, si confíes en lo meu juissi, no eixirás avui de casa. Y preguntánli ella lo perqué, li va contá lo seu somni. La dona, movén lo cap, va di: - Lo qui mal te vol mal te ensomie; mol te compadixes de mí, pero me ensomies com voldríes vórem; y per sert que me guardaré, avui y sempre, de donát lo gust en este o en datre mal.
Va di entonses Talano: - Ya sabía yo que me contestaríes assó, perque aixina li paguen al que críe corvs, créute lo que vullgues, yo tu dic pel teu be, y te torno a advertí que te quedos avui a casa, o per lo menos, que ten guardos de caminá pel bosquet.

La dona va di: - Está be.

Y después va escomensá a dís an ella mateixa:

«¿Has vist en quína malissia se creu este que me ha fet temó, que no vaiga avui al nostre bosquet, aon segú que té alguna sita en consevol desgrassiada, y no vol que lo enchampa allí? ¡Oh, qué bon romansé que es!, y ben tonta siría yo si mel creguera.
Pero no u conseguirá; ting que vore, encara que tinga que estám allí tot lo día, quína classe de comers es lo que vol fé avui.»
Y después de habé pensat aixó, eixín lo home per una porta de la casa, va eixí ella per un atra, y de amagatóns, sen va aná cap al bosque y allí, a la part aon mes brosquill ñabíe, se va amagá, están atenta y mirán, ara aquí, ara allá, per a vore si veíe vindre an algú.
Y mentres estabe de esta guisa, sense cap temó dels llops, de una matissa li ix un llop gran y terrible, y no va pugué ella, en cuan lo va vore, di mes que: «¡Siñó, ajúdam!», que lo llop ya se li habíe aviát a la gola y, mossegánla en forsa, va escomensá a emportássela de allí com si fore un corderet. Ella no podíe quirdá (tan apretat teníe lo garganchó), ni deféndres; per lo que, enduénsela lo llop, sense falta la haguere estrangulat o escañat si no se haguere topetat en uns pastós, que, cridán, lo van obligá a soltála; y ella, pobra desgrassiada, reconeguda per los pastós y portada a casa seua, después de mols llargs esforsos va sé curada per los meches, pero tota la gola y una bona part de la cara se li van quedá espentolades de tal manera que sén primé mol guapa, se va quedá después feíssima y deformada. Per lo que ella, avergoñínse de apareixe aon puguere sé vista, moltes vegades va plorá la seua suspicassia y lo no habéli fet cas al somni del seu home.