LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac) - Oil e nenil, en luec d' oc e de No.

LIV.

Nostre reys qu' es d' onor ses par

Vol desplegar

Son gomfano,

Don veyrem per terra e per mar

Las Flors anar;

E sap mi bo,

Qu' eras sabran Aragones

Qui son Frances;

E 'ls Catalas estregz cortes

Veyran las Flors, flors d' onrada semensa,

Et auziran dire per Arago

OIL e NENIL en luec d' oc e de No.

E qui vol culhir ni trencar

Las flors, be m par

No sap quals so

Li ortola que, per gardar,

Fan ajustar

Tan ric baro,

Quar li ortola son tals tres

Que quascus es

Reys plus ricx qu' el Barsalones;

E dieus e fes es ab lur e crezensa;

Donc quan seran outra Moncanego,

No y laysson tor ni palays ni mayso.

Catala, no us desplassa ges

Si 'l reys frances

Vos vai vezer ab bels arnes,

Qu' apenre vol de vostra captenensa

Et absolver ab lansa et ab bordo, 

Quar trop estaitz en l' escominio.

Bernard d' Auriac.

senyal del rey d´Arago e de Cecilia

¿De quién era el blasón de los 4 palos según Bernat Desclot en el siglo XIII?

 

senyal del rey d´Arago e de Cecilia

 

 

CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALENSIA, 1462

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALENSIA, 1462. 

 

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los cataláns. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.

La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadénsia de la Corona de Aragó. Los cataláns se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensiáns, aragonesos y mallorquins, explique lo professó Ricart García Moya.

Lo capellán de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:

“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.

Estes lamentassió

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALENSIA, 1462. 

 

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los catalans. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.

La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadensia de la Corona de Aragó. Los catalans se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensians, aragonesos y mallorquins, explique lo professó Ricart García Moya.

Lo capellá de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:

“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.

Estes lamentassions van está motivades per la guerra entre catalans y valensians, que al 1462 ere una lucha generalisada. Los valensiáns van tíndre que soportá los ataques de catalans y castellans.

La Real Senyera presidíe la eixida de les tropes desde Valensia y en algunes ocasions va aná en elles als combates. Anabe sempre escoltada per la compañía del Centenar de la Ploma que la protegíe y salvaguardabe.