Mostrando entradas con la etiqueta embladas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta embladas. Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de octubre de 2021

Medicina de Peccat, terça part

De la terça part de est libre,

qui es de satisfacció.


I.

DE UN DEU.


Al manament del rey major

Qui vòl esser tot sòl Senyor,

Ay a far satisfacció

Si d' éll vuyl atrobar perdó,

En tant que no haja altre Deu

E que vulla tot esser seu,

E tot ço que m' ha comanat

Li reta com sia honrat.

E de tot ço que l' ay fayt tòrt (24)

Que 'n haja contricció fòrt,

Ab suspirs, lágremes e plòrs,

Clamant mercé com peccadors

Qui de mants Deus s' es fayt sirvent
Amant mays que l' aur e parent;

Car aquel hom fá altre Deu

Qui ama mays que Deus lo seu.

Encare es mester que m' ajut

Al satisfer la gran virtut,

Car qui fal contra infinit

No li satisfá ab finit.


II.
DE COLRE FESTA.

En la setmana es un jorn (jornada, día)

En lo qual vòl Deus que sejorn (descansar; sajornar, sejornar; se+jorn)

Lo còrs del home qui 's viats

En los dias qui son passats, (como en castellano, los días; els dies)

E l' ánima que fòrt consir

En son peccat e penedir,

E que estia 'n sejornar

De suspirs, lágremes gitar,

E 'n membrar de Deu salvetat,

E pensar ço' l tenga honrat.

E car eu ay en tot falit,

Clam mercé al Sanct Esperit,

Que 'm dó tant gran contricció

Que 'n mova satisfacció (25),

Segons qu' eu n' auray poder;

E aquel dia tant coler,

Que no fal en lo mandament;

E que n' apòrt perdonament,

E que faça tot mon poder

Com lo faça amar e temer.


III.

NO PENRÁS LO NÒM DE DEU EN VÁ.


¡Ay, lás! tant dia ay jurat

Falsament a tòrt e peccat,
- "Si m' ajut Deus e no m' ajut" -

Jurant sa sanch, fetge e virtut,
Perque son desobedient

Estat a son gran mandament;
Perque prech ma contricció

Que ‘m faça satisfacció,
Firent ma boca ab ma má, (primera ma: mi : la meua, la meva; má : mano)

Dient que mays no jurará;

Lo qual hi met que jura a Deu (26),

Ni metrá en vá lo nòm seu,

Cridará donchs: - Mercé, Senyor,

Hajats d' est home peccador,

E siaus mí restituit

Per lo vostre Sanct Esperit,

Qui complex satisfacció,

Con hom vos demana perdó

De Jhesu-Christ, ni má ni peu

Ne jurant mays dirá: - "per Deu!" -


IV.

NO FARÁS FALS TESTIMONI.


Aquel fá fals testimoni (27),

Qui ab conseyl del demoni

Infama son amich leyal,

E son enemich atretal;

E car fá contra lo manament

De Deu, qui es adretament,

Será punit infernalment,

Si no fá restituiment;

E car eu só aquel malvat

Qui fals testimoni ay dat,

Vuyl ne far satisfacció,

En tant que tot aquels me dó,

Contra los quals ay molt errat,

E qu' en fassen lur volentat;

Encare qu' els demán perdó

E que ‘m desmenta p' el mentó,

Pregán Deu que a els ajut

Del dan qui per mí 'ls es vengut;

E si en res los vòl punir

Qu' a mí faça aquel mal sofrir.

V.
HONRARÁS TON PAYRE É TA MAYRE.

Deus es payre celestial,

E sa mayre a tuyt moral

Es mayre de gran pietats;

E car no ‘ls ay tenguts honrats

En mon còr, amant mays mon òr,

Mon caval, mon aur e austor, (austor: azor : tipo de halcón; falcó, cernícalo, esparver...)

Ay contra ‘l manament falit;

Perque 's tany qu' en sia punit

O ‘n faça satisfacció,

En tant que a els tot me dó;

A vos mon payre natural (28),

E la mia mayre atretal

Ay falit, car no 'ls ay honrats

Tant com dey, pus m' han engenrats,

Perqu' en fás satisfacció

En quant prech Deus que m' ho perdó,

E vuyl los mays que mí honrar

E a els servir me vuyl donar,

E fassen de mí com senyor

E sá eu vas a éls com servidor (29).


VI.

NO FARÁS LADRONÍA.


A vos, mon Deu, ay mi emblat,

E son me donat a peccat.

A vos ay emblat honrament,

E ay lo dat a mon parent.

E d' altres res ay embladas

A homens mantes vegadas.

Encare que mí ay emblat

En quant al demoni só dat (30),

E en tot aquest emblament

Ay trencat vostre manament;

Perque no ay altre conòrt

Mas que me 'n peneda molt fòrt,

E que reta ço qu' ay emblat

De mon poder, e pietat

Me reta a vos ab tal perdó,

Que venga a salvació;

E retaus de mon còr suspirs,

E de ma volentat desirs,

E de mos uyls lágremes, plòrs

E penedir de mos errors.


VII.

NO FARÁS HOMICIDI.


Aquel qui si matex té 'n mòrt (31)

En peccant fá a Deu gran tòrt;

Car de Deu es per creament,

Per ço que li faça honrament;

Lo qual no 's pòt far ab morir

En peccant, mas a bé vivir

En virtuts e en sanctetat,

Contra tot vici e peccat;

si altre home ha mòrt,

Fá a Deu d' aquel home tòrt;

E aquel tòrt es doblement,

Perque li 'n tayn doble turment;

E no 'n fá satisfacció,

Si no 'n requer doble perdó,

E que vença la mala mòrt

Ab contricció e conòrt,

E ‘n la merce del Creador,

Mayre de just e peccador,

La qual vivifica home mòrt

Quant de peccats se penet fòrt.


VIII.


NO LUTXURÍARÁS.


Car Deus vòlch fós matrimoni,

Es contra él lo demoni,

Qui contra Deu fá son poder;

E car Deus contra él vòl fer

E mostrar que él es Senyor

De tuyt li just e 'l peccador,

Está contra lutxuria,

Qui 'l matrimoni desvia

De la fí perqu' es honestat;

Perque Deus ha manament dat

Contra lutxuria, e vòl

Qui aquela fá que 'n haja dòl,

E que lo prech que li perdó

Faentli satisfacció

De contricció e plorar,

Que sia angoxós e amar,

E que sia molt pascient

Si 'n fá d' él negun venjament;

Perqu' eu satisfás a mercé

Me castetat, penedentme.


IX.


NO COBEJARÁS LA MULLER DE TON VEHÍ. (codiciarás)


Caritat es venjança

Bona de bé comensança,

muler es per ço dada (arriba muller, con ll)

Que sia d' Adam lyvada,

Posada en ordenament;

E per ço fá Deus manament

Que hom no sia cobeytòs (codiciosocodiciós)

Contra orde, car no es bós

Nulla res que contra orde 's fá;

E qui lo manament desfá,

Es contra Deu tròp erguylós,

E son cás es tant perillós,

Que si no demana perdó

E no fá satisfacció

Ab caritat e honestat,

En infern será soterrat,

Infern hon mays dolor no mòr,

Ni consciencia de còr;

La qual remòrt ab tal turment,

Qu' espina no es tant punyent.


X.


NO COBEJARÁS LOS BENS DE TON VEHÍ.


Deus ha vòlgut far mandament

Que possessions ni argent

No cobeeg de son vehí,

Per ço qu' él sia amich fí,

E qu' en Deu hage esperança

E ‘n homes sia amistança; (se encuentra homens, hòmens, y homes)

Mays eu n' ay Deus desobeit,

Perque m' en tench fòrt per faydit,

fásne satisfacció (ne faig, ne fás, ne fach; en faig; y hago satisfacción de ello)

Ab caritat e ab perdó:

Ab caritat car vuyl amar

Mon prohisme, servir e honrar,

Qui es mon vehí en quant hom es

E en una especia ab mí m' es,

Ab perdó demanant perdó

A Deu ab tal contricció,

Qu' en hage en mon còr dolor

Qui dó suspirs e als uyls plòr,

E tot a caritat me rent

Que faça de mí son talent.


XI.


DE VEER.


Aquest veer que Deus m' ha dat

Ay mantes vets tòlt e emblat

A Deu, a mí e mon parent,

En quant n' ay fayt mant faliment;

Car li uyl say qui son forat

D' hon entra en lo còrs peccat,

Obrat ay ab éls en veent
Peccats, per lo concebiment

Del còr, desirant vanitat,

Per ço que los uyls han guardat;

E car ab los uyls ay mal fet,

Coven qu' els n' estian a dret,

A tal qu' éls ne ploren sovén,

E 'l còr ne sia peneden,

E que no vengo ‘n vanitat

Del món, e quant haurán plorat (mundo; mon sin tilde, mon payre: mi padre)

Ab dolor e contricció,

Será la satisfacció,

Ab qui ha fet mal a volentat (32)

E ab élls nuyl temps faça peccat.


XII.


DE OYR.


Oyr es per oyr parlar

De Deu, e 'ls seus nòms presentar

Al còr que los vuyla amar,

E la memoria membrar,
E entendre l' enteniment,

E que Deus haja honrament;
Mas eu ay mon oyr girat

A malvestat e a peccat,

E fás d' él satisfacció

A judici e a perdó,

prengalo qui mays hi ha (33),

Car ço que ‘n farán me playrá;

E si es jutjat a turment,

Vuyl ne estar humil, pascient;

E si lo vòl pendre perdó,

Vuyl fer com sia ab él bò

En tot ço que per él auray; (hauré; habré : tendré)

E a perdó lo grayray (34), (grairéagrairé; agradeceré)

Lausant Deu que lo ha creat (loant; loando)

E penedir m' ay de peccat.


XIII.

DE ODORAR.

Está odór per odorar, (olfato, olor; aulor, olor; oler; aulorar, olorar)

odórs per lo còr alegrar (olores; aulors, olors)

E que lo vidal esperit

Ab odorar sia nodrit;

Car la odór que de fòrs vé,

Refresca lo còr e revé,

Vivificant dins l' esperit,

Si no es de subjet pudrit; (podrit : podrido)

Mays eu ay ab odorament

Fayt mant peccat e faliment;

Car quant odorava la flor, (ya que cuando olía la flor)

degra lausar lo Senyor (deguera; y debiera o debiese loar al señor)

Qui ha donat plasent sentir

En odorar, per él grayr, (grair; agradecer; gratias)

Desirava fornicament,

Qui es peccat vil e pudent;

Perque fás satisfacció

Odorant, sotsmetent la raysó (sometiendo, so : sots : debajo : “metiendo debajo”)

E qu' el faça venjament,

E que ús d' él honestament. (y que use de él honestamente; ús, us : uso, costumbre)


XIV.


DE GUSTAR.


Gustar está per bò menjar

Ab qu' el còrs puscha sostentar; (sustentar)

E Deus ay posada sabor,

Per ço qu' el home s' enamor

menjar causes de bò grat, (coses : cosas)

E que Deus ne sia lausat.

Mas eu lausava la sabor

E l' amava mays qu' el Senyor;

Perque n' ay fayt mortal peccat,

E per dejuni sadollat, (ayuno)
E ab viandes de sabor

No lo perdona lo Senyor;
Perqu' eu vuyl dejunar tan fòrt

Que lo còrs gran pena en pòrt,
Car aytal satisfacció

Aporta de Deu lo perdó,

Lo qual tramet Deus de bò grat

A hom qui ha dejunat, (a quien ha ayunado; hom : hombre)

No a aquel que umpl el carner, (umplir, omplir : plenar : llenar; adimplere ?)

Tant, que no n' hi pòt mes caber.
(encontramos mays y ahora mes, sin tilde;
también mes enfans : mis infantes, hijos, niños
)

XV.

DE TOCAR.

En tocar a Deus dar plaer

Per ço que hom lo vuyla haver
Ordonadament per s' amor;
Mas eu ne só fayt peccador,

Car ab plaer desordonat (desordenat; desordenado)

Ay fayt mant jorn mortal peccat,

Car mays ay amat lo tocar

Qu' el Senyor que l' ha volgut dar;

E no' n trobaray ja perdó

Si no ‘n fás satisfacció

Ab tocar d' hon haja turment

Lo còrs que hac delicament,

Tant, qu' en senta calt e fredor, (calor)

El còr suspir e li uyl plòr;

E si fás aytal tocament,

Al còrs venrán de mantinent
De la gracia del Senyor,

Pietat, perdó e amor,
Qui farán satisfacció

De mon tocar, clamant perdó.


XVI.


DE AFFAR.


Affar es sen perque parlar

Significa ço que hom vòl far;

E es sen de nòu conegut,

E mays que altre ha virtut

En fer conexer lo Senyor

E en procurar sa honor;

Car él mostre ‘l concebiment

Qu' hom ha, e 'l cogitament,

E mòu la boca Deu lausant,

E als seus cent nòms nomenant,

Los quals escrivim en rimar,

E al Papa els volguem donar,

E molt altre bé  d' affar

A hom que bé ve sáb usar.

Mas eu, las, ay ira mortal,

Car de Deu ay dit molt de mal,

E fásne satisfacció

Lausant Deu, parlant que ‘m perdó,

lausant sa gran pietat, (y loando su gran piedad; sa : su; la seua; la seva)

E acusant mí de peccat.


XVII.


DE IMAGINACIÓ.


Está imaginació

Per pendre ço que en lo sen fó (lo seny, seyn; el juicio, el sentido)

Sentit per los sis sentiments (35), (sentido por los seis sentidos, sentimientos)

Per ço que sia membraments, (membrar : recordar; recuerdos, remembranza -s)

De ço que es en temps passat;

Car si no fós imaginat,

No fóra fayt remembrament,

Ni hom haguera moviment (tuviera; haguere, haguera : tinguere; tingués)

A certa obra ni a cert loch, (lugar; locllocllochlocumlocuslocumtenentemBelloch...)

fora perdut tot lo joch, (y fuera perdido todo el juego; encontramos fóra, fora)

E' l delit que se 'n pòt haver. (deleite, no delito)

Mas eu, lasme dey fòrt doler, (las : caray y similares; me dec : me debo)

Car ma imaginació

Ay virada en falió

Contra Deu, perqu' en son irat

E ja no ‘n será perdonat

Si no 'n fás satisfacció,

Pregan lo Senyor que 'm perdó,

E que ‘m ajuden a pregar

Contricció e suspirar.



XVIII.


DE MEMORIA.


Memoria es per Deus membrar, (memoria, rememorar; memo)

E es ço qui fá retornar

A la volentat son amat,

Lo qual amá en temps passat (36), (al cual amó en tiempo pasado)

E la memoria lo té ((lo tiene)

En temps present com lo sové.

Creá Deus la memoria, (creó)

Per ço que él membrat sia

E que hom se guart de falir (y que el hombre se guarde de, evite, fallar)

En temps present e a venir. (en tiempo presente y venidero; sdevenidor)

Mas eu ay ab membrar errat

En temps present e en passat,

En mays membrar falsa amor

Que bòn amor de mon Senyor;

Perque me ‘n tench fòrt per faydit

E son fayt de mí enemich

De mon prohisme e del Senyor

Perqu' en suspir, en planch e 'n plòr,

E fásne satisfacció

Aytant com pusch, clamant perdó. (tanto como puedo, clamando, implorando perdón)



XIX.

DE ENTENIMENT.

Enteniment es lum qui pren

Aquela causa qu' hom enten:

E está lum esperital (espiritual)

Que vál molt mays qu' el corporal.

Aquest lum ha 'l Senyor creatz

A tots qu' en siam luminatz
Tot lo bé qu' ens ha volgut dar

E lo mal vullam esquivar; (y el mal queramos esquivar)

E vòl que ab él sia entes (y quiere que con él sea entendido, comprendido)

Lo bé que fá e ço que es.

Mas eu m' ho tench tot per peccat,

Car tantes vetz l' ay ignorat; (veces; vets, vegades, vegadas; voltes)

E qui es peccat ¿qué fará?

Ni lo Senyor ¿cóm m' entendrá? (37)

¿Es nuyl hom qui consel me dó (consell; consejo)

Cóm pogués atrobar perdó?

No say als mas en quant pusch dar

A Deus mon entendre e amar,

E pusch a él clamar perdó,

E haver gran contricció.



XX.


DE VOLENTAT.


Volentat es flama qu' encen

En còr d' hom enamoramen: (en corazón de hombre:enamoramiento; enamorament sin t)
E es flama espirital (y es llama espiritual)

Qui vál mays que tot corporal.
Ha Deus creada volentat,

Per ço que ab ella sia amat,
E ha la posada al còr,

E vòl que sia el seu tresòr. (y quiere que sea su tesoro)

Mas eu n' ay lo tresor pertit,

E ay lo de peccats complit;

Per qu' eu me 'n tench tant per errat,

Que si no m' en es ajudat,

De lo Senyor seray faydit,

E seray de mal esperit.

Recorreray, donchs, a perdo (recorreré, pues, a perdón)

E faray satisfacció

Al Senyor de ma volentat,

Qui lo dó a sa pietat

O a son judici leyal,

pórt la mon suspir coral. (solemos leer pòrt, aquí pórt, diferente tilde)



XXI.


DE JUSTICIA.


Justicia es ço qui fá

Far bé a hom qui bé amá,

E mal a home qui ha tòrt;

E está una virtut fòrt,

Tant gran, que no 's lexa forçar,

Mas ab penedir e esperar

De Deus pietat e perdó,

Ab suspirar contricció.

Contra justicia ay errat

Mantes vetz ab mortal peccat,

E vuyl cobrar sa amistat.

Ab esperança, pietat,

Faentli satisfacció

D' humilitat, contricció,

De pasciencia, obeir,

De caritat e penedir;

E si no m' ho vòl pendre a grat,

Fará vas mi tòrt e peccat, (vers, envers; hará contra mí entuerto y pecado)

Car pus qu' en son volgut jutjar,

No ‘m pòt segons dret nuyl mal far.



XXII.


DE PRUDENCIA.


La virtut qu' es prudencia (en el poema rima con sia, el acento en la i)

Es ço qui fá que hom sia (sea; sigue, sigui)

Savi en pendr' el major bé,

E lo mal esquivar de se.

Contr' aytal virtut ay errat,

Lo qual errament es peccat.

Cové, donchs, ab ella gitar (conviene, pues, con ella expulsar, sacar, aviar, aventar, etc)

De mí ‘l peccat si ho pusch far:

Far no ho pusch si no 'm vé perdó

De Deus ab satisfacció:

Satisfacció no faray

Si no propòs nuyl temps may (si no propongo “nulo tiempo nunca”)

No faça vas Deus faliment,

Ni vas mí ni vas mon parent: (ni contra mí ni contra mi pariente; vas : vers : versus, VS)

Lo proposit no pusch haver

Si en mon còr no ‘n ay doler,

Tant, qu' en suspir, en planch, e 'n plòr

Em tenga fòrt per peccador: (em : me; las metátesis son frecuentes en textos antiguos)

Ni ‘l doler jámays no ‘m venrá, (jamás; jamays, en este caso con la tilde en la primera a)

Si Deus de mí mercé no ha. (si Dios de mí merced no tiene; castellano antiguo “ha”)



XXIII.


DE FORTITUDO.


Fortitudo es la virtut

Que té hom fòrt combatut

Ab tentació de mal far,

E per res no laxa errar,

Ans lo fá esser vençedor,

E esser fòrt combatedor.

Aytal virtut ay perduda

Mantz ayns, e si no 'm ajuda (38), (muchos años, y si no me ayuda; ayns, anys)

En perdrela estay perdut,

E com a home recrehut;

E hom vensut ¿qué porá far (podrá)

Si no s' ajuda ab plorar,

Ab suspirar, ab penedir,

E que vuyla molt Deus servir?

E tot aço no li val rè (y todo esto no le vale -de- nada)

Si de Deus no li ve merce; (mercé, la encontramos con y sin tilde; merced, gracia)

E si vé ¿ahon estará (y si viene, dónde estará?; encontramos hon, ahon, ahón, hón)

En home hon tant peccat há? (en hombre donde tanto pecado hay)

Noy say consell, mas que esper (no -hi, hic- sé consejo, mas espero)

Que 'n faça Deus a son plaer.



XXIV.


DE TEMPRANCA.


Temprança es virtut de bò grat

Per la qual está sanitat;

E dona mérits molt sovén,

E parla hom sabiamen

Quant ha menjat e no es ples, (ple; cuando ha comido y no está lleno, ahíto)

E pren aquel qui tròp ha mes

De viandes en son mentó,

Reprenentlo de son sermó;

Perque temprança mays qu' aur val

A fer bé e esquivar mal.

E car vas ela faydit só,

Vuy li far satisfacció

Ab dejunis e penedir,

Car vas ela ay volgut falir;

E vuyl estar en sa presó,

E molt pregar Deus que ‘m perdó,

E que temprança hem vuyla dar (y que templanza me quiera dar; hem, em, me)

Contra gola, qui fá menjar (gula; garganta, garganchó, cuello; coll; collum - gollum)

Tant, qu' hom n' es vil e descortes,

E n' es mal  en tota res. (sano)



XXV.


DE FE.


Fe es virtut ab que entenen

Sobre si nostr' entendimen, (enteniment; entendimiento)

Creent de Deu sa unitat, (su)

Encarnació, trinitat,

Creador, recreació (39),

Passió, gloriació,

Devalá e resucitá, (bajó; devall : debajo; va baixar, baixá; devallá)

Pujá, e jutjarnos vendrá. (subió; pujar : subir, como en una puja, pujar; vindrá)

Aquesta fe está tresòr

De ver sperit en lo còr.

Qui ella pren ab caritat,

Ab entendre mortificat

Sobre sa natura e saber,

E qui no la fá mantener (mantindre, mantenir)

Per tot lo món, pus poder n' ha,

En gran judici n' estará.

Contra tal fe suy peccador,

Car no ay tractada sa honor,

E fásne satisfacció

En quant a honrar ela ‘m dó (40).



XXVI.


DE ESPERANÇA.


Esperança es la virtut

Qui alegra home cahút

En peccat, e membr' el perdó

De Deus ab gran contricció.

Aquesta virtut vá e vé

Ab pietat e ab mercé;

vassen ab contricció (sen va, s' en va; se 'n va; se va)

torna ab mercé e perdó; (torne; vuelve; tornar : volver; se pueden tornar las tuercas)

pòtne tot hom haver (ne pòt, ne pot; y -ne- puede todo hombre, tener; “toto ome”)

Quant en volrá a son plaer,

Ab que li vuyla satisfar (satisfer; satisfacer, satis + facer, satis + fer; saciar de comida)

De suspirar e de plorar,

De penedir, mercé querir,

E que no propós mays falir.

Contra aytal virtut ay falit

Mant jorn, perque n' estay marrit;

Car faent mal la vulle haver,

Perque m' en cové satisfer

A Deus que li deman perdó,

E qu' hem sotsmeta a raysó. (y que me someta a razón)



XXVII.


DE CARITAT.


Virtut que fá comunitat

De propis bens es caritat,

E está font de bò amar

E sens mijá e contra avar (41) (encontramos mijá, mitjá; y sin medio y contra avaro)

Vestit de avaricia (esta cia rima con volria; volria : querría; voler, voldre : querer)

Qui mays aur que deu volria,

Perque avar no' s pòt satlar (saciar)

En nuyla res, ans ha estar

En fòch e ‘n la ira de Deu,

En que negú bé está seu, (nadie, ninguno; dingú; neguna : ninguna)

Enans es sotmes a tot mal, (sotsmés; sotmés; sometido, so, sot, sots, sotz : debajo)

Lo qual haurá eviternal.

¿Qué farás, donchs, tú, hom avar? (harás)

¿Porás te, donchs, ab Deu posar? (podrás)

Satisfé contra ton peccat (satisfacer; satisfer)

Pregant Deus que 't  caritat (pidiendo a Dios que te dé caridad; 't : et : te)

Que es contra avaricia,

E es corda ab que hom lia (lía, ata; liga, lliga; lligar : atar; corda : cuerda)

Sa volentat a bon amor,

E a mercé del Salvador.



XXVIII.


DE CASTETAT.


Castetat es aquel habit

De que matrimoni es vestit,

E per ella es ordenat,

Contra la qual ay fòrt errat

Ab lutxuria malament,

Perque 'n estay trist e tement

De lo gran judici de Deu,

Car trahit ay lo castel seu,

Lo qual doná a castetat;

El qual a ela ay emblat

E a lutxuria l' ay dat,

Qui mantz jorns n' ha pressa postat.

Còrs ¿qué faray pus qu' eu no 't he

Car lutxuria tot te té? (ya que lujuria todo te tiene; te : te; té : tiene)
Porat ajudar castetat (te podrá ayudar castidad; porá 't : porat)

Si dó a Deus ma volentat,

E ella fá tos uyls plorar, (tus; los teus, els teus)

E al teu còr suspirs gitar,

E que deman per tú perdó,

E 't faça estar a talió.



XXIX.


DE HUMILITAT.


Humilitat es la virtut

Qui fá hom erguylós vençut,

E quant dexe 'n puja en sús (sus, sús, dessus, dessús : arriba; francés sùr le pont ...)

En caritat e en bò ús;

E lo contrari fá erguyl,

Perque deuen plorar mei uyl,

E mon còr deu haver dolor;

Car eu com malvat peccador

Ay desamat humilitat,

E ab erguyl  amistat; (hice; vaig fer)

Perque en son d' alt tant baix cahút (porque -en- soy de alto tan bajo caído; soc; caigut)

Que no ay força ni virtut;

Car qui càu de l' alta amor

De Deu, no es crebant major.

¡Ah, las! ¿e com hi pujaray

Pus que 'n erguyl cahút som say?

Car ab erguyl hom en jus vá, (hacia abajo; contrario de sus, dessus, dessús; dejus, dejús)

E cell qu' el Senyor no amá,
Tot‘ hora càu, si lo perdó

No ha ab satisfacció.



XXX.


DE DILIGENCIA.


¡Ah Deus de diligencia!

¡E cóm es contra accidia! (pereza; perea; latín acidia)

Car ela la lessa e la pren

Quant home está diligen

En honrar lo molt alt Senyor;

E está tan bò vençedor

Qu' a son prohisme ha caritat (42)

E de son mal es despagat;

E jamays home accidiós

No será mays son companyós;

Car accidiós ha plaer

Quant veu altre hom dexaser,

E es irat si 'l veu honrat;

Perque eu me tench per enganat,

Car no som estat diligent

Con Deus haja gran honrament;

E som estat accidiós

Contra mon prohisme savaylós,

Mas don ma satisfacció (43)

De esperança e de perdó.



XXXI.


DE LEYALTAT.


¡Ah leyaltat! ¡e com sots vos (este sots : sou : sois; no es el sots : bajo, debajo)

Contra enveja, fayt virtuos!

Car aquel queus ha en poder,

Nuyla enveja vòl haver,

Ni nuyl home l' haja de vos,

Car qui 'us vòl no es envejós.

¡Ah leyaltat! tan mal mí vá (44),

Car tan pauch vos he amadá, (amada; quizás tilde para la rima con vá)

E d‘ enveje son tant amich, (se encuentran palabras con e y a final, enveja; envidia)

Que de vos son paubre e mendich; (que de vos soy pobre y mendigo; au-> o)

Perque, leyaltat, vos requir

Que me ‘n jutjets a tal punir (juzguéis; jutgeu, jutgéu, jusguéu, jusgueu, etc)

Qu' en haja gran afflicció, (se usaba a menudo la doble efe, ff; different, offici, etc.)

O ‘n fassa satisfacció

Del tòrt queus ay e del peccat,

Car d' enveje ay estat privat;

¡Ah, leyaltat! poray trobar (podré; poré)

Ab molts suspirs, ab molt plorar,

E ab vera contricció,

En Deu pietat e perdó.



XXXII.


DE PASCIENCIA.


¡Ah Deus de pasciencia! (paciencia; se escribirá muchos siglos con sc)

¡E cóm ha poder a ira! (45)

Car ira no ha nuyl poder

En home que la vòl haver,

E cell qui ira volrá sobrar

Ab vos lo covenrà parlar. (se encuentran pocas à en estos textos)

¡Ah pasciencia d' amor

De home just e peccador!

De mí qu' eus he pauch amada,

¿Volrietz esser privada, (voldríes, voldries, volríes, volries; querrías)

Sius fás gran satisfacció (si us faig; si os hago gran satisfacción)

En esperar de Deus perdó

Per vostra amor, e que turment

Mon còr en mant suspirament,

E mos uyls en sovén plorar,

E ma bòca en mercé clamar, (boca; se encuentra escrito con tilde ò, y sin tilde; bocha)

E mes oreyles en oyr (orelles; orejas; oyr : oír; escoltar : escuchar)

Quant de vos ausirán mal dir, (oirán; ausir : oyr)

E mes mans contraligar, (contralligar; ligar : lligar : atar, liar)

E mos peus vos per tot sercar? (cercar; buscar; recerca : investigación, búsqueda)