Mostrando entradas con la etiqueta payre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta payre. Mostrar todas las entradas

lunes, 2 de octubre de 2023

Lo payre eternal.

Lo payre eternal.


…...

Reyniador humil e misericordios,

Dona a li cresent en tu corage d' esser bon,

E li autre convertis per li teo predicador.


Consolador dreiturier, sant e principal,

Purifica la mia arma de tot pecca mortal,

Planta hi las vertucz e dereycza li venial.


Rey glorios, regnant sobre tuit li regne,

Fay me regnar cum tu al tio celestial regne,

Que yo cante cum tuit li sant e sempre laudar te degne.


Heretier gracios de tuit li bon tresor,

Dona viva sperancza e conforta lo mio cor,

E a mi e a tuit li meo dona del tio tresor.


Peng ferm e non movivol de la nostra hereta,

Dona me ayci tastar de la tua grant bonta,

Que las vertucz sian doczas e aina sian li pecca.


Governador eternal de totas las creaturas,

Hosta de nos li vicii, e repara las figuras

Que luczan de vertu, e mais non sian scuras.

…..

Agnel de dio verai, non noisent que tolles li pecca,

Mena me al mont de Sion alegre e mot segur, seguent li non socza;

En herbas verdiant e flors ben odorant lay sia de tu garda.


Conselhador fidel, merevilhos e fort,

Conselha lo tio poble qu' es tormenta a tort

Que habandone aquest mont per venir al tio ort.


Engenrador de li vio, lume merevilhos e grant,

Totas cosas son aymas, li tio olh regardant;

Tu sies garda de li ome, de li petit e de li grant.

….

Pastor grant e bon de las feas seguent tu,

Garda las d' ors e de leon e de lop mesconegu;

Enayma tu conoises lor, fay lor conoiser tu.

...

Advocat entendent en leys e en decretals,

Enver dio nostre paire parlla per nos mortals,

Que per t' amor nos facza heritadors celestials.


...

Evesque pur, sant e fidel segont Adam,

Huffre nos al tio dio coma fey son filh Abram,

Pan vio e cotidian, garda nos de tota desregla fam.


Amistancza divina, de gracios istament,

Dona veraya amistancza al mio entendament

Que cum tu volh e non, volha un meseyme faczament.


Trinita benignissima, premiera volunta,

Contra ton bon placzer han li fellon obra,

Ma segont un tio voler non po esser contrasta.


Le père éternel.

…. 

Roi indulgent et miséricordieux,

Donne aux croyants en toi cœur d' être bons,

Et les autres convertis par les tiens prédicateurs.


Consolateur droiturier, saint et principal,

Purifie la mienne ame de tout péché mortel,

Plante-s-y les vertus et déracine les véniels.


Roi glorieux, regnant sur tous les royaumes,

Fais moi régner avec toi au tien céleste royaume,

Que je chante avec tous les saints et toujours louer toi je sois digne.


Héritier gracieux de tous les bons trésors,

Donne vive espérance et conforte le mien cœur,

Et à moi et à tous les miens donne du tien trésor.


Gage ferme et non muable de la notre hérédité,

Donne-moi ici goûter de la tienne grande bonté,

Que les vertus soient douces et haïs soient les péchés.


Gouverneur éternel de toutes les créatures,

Ote de nous les vices, et répare les figures

Afin que luisent de vertu, et jamais ne soient obscures.

…..

Agneau de Dieu vrai, non coupable qui ôtes les péchés,

Mène-moi au mont de Sion allègre et très sûr, suivant les non souillés;

En herbes verdoyantes et fleurs bien odorantes là sois de toi gardé.


Conseiller fidèle, merveilleux et fort,

Conseille le tien peuple qui est tourmenté à tort

Afin qu' il abandonne ce monde pour venir au tien jardin.


Engendreur des vivants, lumière merveilleuse et grande,

Toutes choses sont semblables, le tien œil regardant;

Tu es garde des hommes, des petits et des grands.

….

Pasteur grand et bon des brebis suivant toi,

Garde-les d' ours et de lions et de loups méconnus;

Comme tu connais eux, fais leur connaître toi.

….

Avocat entendant en lois et en décrétales,

Envers Dieu notre père parle pour nous mortels,

Afin que par ton amour nous fasse héritiers célestes.

...

Evêque pur, saint et fidèle selon Adam,

Offre-nous à ton dieu comme fit son fils Abraham,

Pain vivant et quotidien, garde-nous de toute déréglée faim.


Amitié divine, de gracieuse existence,

Donne vraie amitié à mon entendement

Afin que comme tu veux et non, je veuille une même œuvre.


Trinité bénignissime, première volonté,

Contre ton bon plaisir ont les méchants ouvré,

Mais selon un tien vouloir ne peut être contesté.

martes, 23 de agosto de 2022

Plant Santa María, metro vernaculo scriptus ante sec. XIII.

XXV

Planctus Sanctae Mariae virginis metro vernaculo scriptus ante sec. XIII. 

(V. pág.  148) 

Ex cod. epist. eccl. Agerens. MS. sec. XIII. 


Augats, Seyos, qui credets Deu lo payre, 

Augats, sius plau, de Ihu lo salvayre, 

Per nos pres mort, et no lo preset gayre. 

Sus en la creu on lo preyget lo layre,

E lach merce axi com o det fayre. 

Oy bels fyls cars,

Molt mes lo iorn doloros e amars

Auyts, barons, qui passats per la via, 

Si es dolor tan gran com es la mia 

Del meu car fyl que Deus donat mavia, 

Quel vey morir a mort tan descausida. 

Mort, com nom prens? Volentera moria. 

Oy bels fyls cars, 

Molt &c. 

… m'apelavon Maria;

Or me scamiats mos noms, lasa, esmarida 

Que mariment nauray, ay mays cascun dia 

Del meu fyl car mon conort que navia. 

Jueus lan pres sens tort que nols tenia: 

La un lo bat, e laltre vey quel lia. 

Oy bels fyls cars &c.

Tots temps jiray dolenta e smarida, 

Car aquel gaugs que en aver solia, 

Or mes tornats en dolor e en ira 

Regardant fyl quel cors meu partoria.

Oy bels &c. 

Aras dublen les dolos a Maria, 

E diu ploran que sofrir nou poria

Quel gladi... que Simeon deia

Que de dolor lo cor meu partiria, 

Car be no say quem día.

Oy bels &c. 

Molt me pesa lo greu mal quel vey trayre. 

Ay! ques fara lavia la sa mayre. 

Tu vas morir, que es mon fyl e mon paire, 

De tot lo mon es apellat salvayre.

Oy bels &c. 

Cascunes pens si sol un fyl avia, 

Si auria dol si penyar lo veya. 

Doncs io lasa quel fyl de Deu noyria,

Ben dey plorar, uy mays la... el dia. 

Oy bels &c. 

Mayre, dix Deus, nous doneç maraveyla, 

Si eu vuyl morir ni sofrir tant gran pena; 

Quel mal queu hay, a vos gran gaug amena, 

De paradis sotç dona e regina

Oy bels &c. 

Cant au Ihesus las dolos de sa mayre, 

Clamet Johuan axi com o pot fayre: 

Cosin Johuan, a vos coman ma mayre

Quel siats fyl, e ela a vos mayre, 

Om paradis abduy ayats repayre. 

Oy bels fyls cars, 

Molt mes lo iorn doloros et amars. 


(N. E. Se afegix la obra de Ramón Lull, plant de nostra dona Santa María, del llibre de Gerónimo Rossellóobras rimadas de Ramón Lull... )


PLANT DE NOSTRA DONA

SANTA MARÍA.


I.


Anava ab gran gaug la verge María 

A veser (1) son Deu fill que haút havía, 

Per lo Sant Esperit sens d' home paría, 

E car son Deu fill e home sabía 

Lo gran gaug, e' l plaer que per éll sentia 

No es quil pogués dir; mas gens no sabía 

L' íra n’ el desconort en qu' esdevenia, 

Car Judas Schariot concebut havía 

En trahir Jesu-Christ qui morir volía 

Per nosaltres a salvar, e per donar vía 

Com mays l' hom servescha e que cascun sia 

Seu per compra de mort, car per nos moría. 


II. 


- Judas Schariot! tú has mon fill venút, 

Lo qual mays val que tot quant n' has haút; 

Donat has per argent lo senyor de virtud; 

Tú eres per mon fill e per mí molt volgut; 

Mí has fals enganada e tú n' est deçebut: 

E si eu ne son trista, tú ne serás perdut. 

Fals! ¿com has pogut vendre cell qui es mays temut 

Qui en home e Deu, e rey es de salut? 

Jo' n romanch dolorosa: e tu n' est abatut! 

¡Judas fals e traydor! mon cor has combatut 

Ab ira e dolor aytant com has pogut, 

Perqu' en serás en infern combatut e vençut. 


III.


Senyor! a tuyt mi clam de la gran trayció 

Que han fayt a mon fill li fals jueu falló, 

Qui en mí ses fayt home per lur salvació, 

E tots temps ha fayt bé e falliment nó (2). 

Ara lo m' han trahit, e l' han mes en presó. 

Ah jueus traydors! ¿per qual intenció (3). 

Avets trahit mon fill que del linatge fó 

De Davit e Moyses segon profeció? 

D' aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só 

Tan fort, que tota' m sent en consumació, 

E tot quant ha en mí tot está en passió; 

D' aquest mal qui n' es fayt ¿qui 'n trobará perdó?


IV.


Judas! fals enemich de tot defalliment! 

¿Com fuyts hanc tan ardit? ¿qual boca tan pudent 

Basist mon Deu fill e amich de compliment, 

Qui ha boca olent ab tan bell parlament 

Que hanc mays no mentí n' en perlá ‘n falliment, 

Ans en diu veritat tan virtuosament, 

Que null hom viciós ne qul' n sia mintent 

No la deuria baysar per negun trayment? 

E tú fals, ergullos, has donat baysament 

A mon fill qui es Deu e home exament, 

Lo qual soven baysaba tan amorosament! 

Ah fals! ¿com l' has trayt per ton vil tocament?


V. 


Judas! tú has donat un bays per senyal fal 

Per portar a mort lo meu fill que tant val, 

E qui encresía de persona leal, 

Enemich de virtud e en tot ple de mal, 

Car has fayt fals senyal, tú n' haurás tal trebal 

Que tostemps n' estarás en lo foch infernal: 

Trista hanc mays no fó segons dret natural 

Que ab falsa semblança hom visques en l' hostal 

Mostrar veritat de nulla re corporal, 

E aysó mateix es de causa spiritual; 

E tú, fals mostrador, has mostrat hom vidal 

Qui en cuant es Deu no pòt esser mortal.


VI.


Dolenta marrida, lo meu fill está pres; 

Menenlosen jueus sens qu' éll no es defes 

Ne eu que som fembra no y poria fer res. 

¿Há negú entre vos qu' ajudar y pogues? 

Anava la puella pres son fill e espes

Demandava ajuda e tirava ses manes, 

Sos cabells e sa cara rompía, e no es 

Qui li donás ajuda, com si res no valgués 

Ella ne son Deu fill, perque pietat es 

Ausir lo desconort en lo qual ella s'mes: 

E com foren ves ella, vilá e descortes 

Tuyt li seu companyón el juden mal apres (4). -


VII. 


Estava la regina molt fortment irada 

Com per los seus si era desamparada, 

Car sino Sant Johan per tots fó lexada; 

Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada 

La nostra companya qui m' ha deshonrada, 

Car m' han jaquida sola ab tant vil maynada? 

Maynada del demoni, e qui m' ha donada 

Tanta de pressura, e tanta de bocada 

Que apenas mi sostench, tant fort son cascada. (5) 

Lassa! e ja era per los meus aviada: 

E si que hanc no fui en vers ells errada, 

¿E per qual raysó m' han donchs exoblidada?


VIII. 


Negat ha Sant Pere lo meu fill per pahor, 

La qual hac dels jueus: ¿e no la hac major 

De mon fill glorios qui es son creador? 

E tú, Pere, qui eres un pobre pescador, 

¿Has negat lo meu fill qui t' es honrat Senyor 

E qui tú ha elet esser procurador 

De totes ses ovellas, de qui t' ha fet pastor? 

- Pere, dix la regina e dona de valor, 

Tant fort mi has treballada per la pauca amor 

Que aguist a mon fill per pauca de temor 

De presó o de mort, per qu' em planch e' m plor,

…........


IX.


Estava lo meu fill entre' els jueus cluchat; 

Cascún colps li donava, dient: - ¿qui t' ha tochat? 

Pus que tu 't fas profeta, devina veritat. - 

Estava lo meu fill pacient e sanat 

Per donarnos eximpli de gran humilitat 

E de gran paciencia; perque fá gran pecat 

Qui no pren son eximpli qui tant li ha costat 

E qui no fá ço que pòt com él sia honrat. 

Ah senyors! com son trista com tant pauch es amat 

Lo meu fill Deus, qui nos ha tant donat, 

E que per nosaltres es tan fort avilat. 

¿Ha negun entre vos qui n' haja pietat?


X.


Pres es estat mon fill e per villania; 

En la sua cara cascun li escopía; 

Cara de Deu e home e on tot bé havia 

En que veig escopir si ella podía 

En ella escopir negú no y jaquía 

E tant estava gran la inmundicia 

Qu' en ella pausaven, que com la vesía 

D' ella no‘m venia lo gaug que solía; 

E car a ella, lassa, venir no podia 

E que la denejás un pauch no moria. 

Ah cara gloriosa, d' on joy me venia! 

E com gran gaug hauria si tocar vos podia! 


XI.


Per la cara e' l coll veig lo meu fill ferir 

Ab las mans, e no 's mou, tant ama soferir 

E seu trista e esper quant s' en volrán jaquir. 

¡Ah cara a qui tany honrament e servir 

E que hom vos deman perdó de son fallir, 

Que en axí vos veig colpejar e 'scarnir 

Per tant malvat jueu! ¿com se pòt abstenir 

Que no plor e no faça mant amargós sospir? 

Ah coll tan pacient! ¿com podets sostenir 

Tan spés feriment, ni eu com puch vivir 

Vesentvos per tant hom tan fort envilanir, 

Ni los malvats jueus no ugar de ferir?


XII. 


Ah trista de mon fill! ¿e con es deshonrats 

Entre los mals jueus e homens armats 

Qui l' escarnexen com si hagués peccats! 

Ah jueus plens de mal e no escarniscats! 

Aquel per qui serets jutjats e flastomats 

Lo dia del judici per ço col deshonrats 

Quant adonchs vos dirá: - Anats, malavirats, 

En lo foch infernal, on tots temps estiats, 

Car mi encolpavets de ço d' on sots nafrats!

Ah fill! per piétat un pauc mi esguardats, 

E ab vostre veser a ma pena ajudats, 

Car en vos scarnir es mon cor treballats.


XIII.


Despullat es mon fill e tot quant ha li par, 

Cell qui es ver Senyor de terra e de mar, 

No ha un petit drap de qu' es puscha abrigar. 

Ah lassa! tant lo veig en aysi nutz estar, 

E per los fals jueus tant fort vituperar, 

Ab pauch no pert lo seny e' l cor vòl esclatar; 

- Senyors! aquest meu vel placiaus en él pausar: 

Cells com a enemichs no'm volen escoltar. 

Ah fill gloriós! pus vos lexats despullar, 

De vostra ignocencia nos vullats adossar: 

Car eu no payria l' escarns qu' eus veig far (6), 

Ne car eu, lasseta, nous puch abraçar. -


XIV. 


Trista fui e marrida quant viu lo meu fill ligat, 

Fill qui está Senyor de tot quant es creat; 

Fill que hanc mays no feu falliment ni pecat; 

En aysi com anyell que hom ha degollat, 

Qui en res no 's defen e 's mon fill sanujat 

Per pendre e ligar a la lur volentat, 

Los braços tant forts ab un filet delgat: (7) 

Mas açó éll sofería per sa humilitat 

La divina natura qui tant l' ha exalçat, 

Que tot quant ha creat a éll ho ha donat 

E ab éll ajustada es hom e deytat. -


XV. 


Estaba Jesu-Christ a un pilar ligat 

E per dos forts ribaúts fortment era açotat, 

Que lo cuyr dels costats n' havian tot levát. 

Cridava la doncella: - ¿Ahont es pietat? 

Ah jueus traidors! e com es gran crueltat 

En lo vostre coratge ple de gran falsedat! -

Cridava la regina en alts crits a Pilat, 

Que falsament havia son fill a mort jutjat: 

Car en null falliment no l'havia trobat. 

- Ah fill! dix la doncella, e com sots malmenat! 

E com lo meu cor ab qu' eus he tant amat 

Está en gran dolor e per vos treballat!


XVI.


De dos grans fusts fo fayt un molt greu bastiment 

Per ço que lo meu fill en éll sofris turment, 

Fayta' n fó la crotz on pren reperament 

Trastot l' humá genre (8), e per avilament 

Sobr' el coll de mon fill lo posaren vilment, 

Com si éll fos bastax li feren manament 

Que éll portás la crotz qui pesa malament, 

E per lo greu pes e per lo greu bastiment 

Del seu cors glorios de tot mal ignocent. 

E eu, lassa, qu'havia fort gran pesament 

Cridava als senyors: - Fayts li 'n tost acorriment!


XVII.


Com mon fill fó al loch on fó crucificat, 

E en subines ells l' hagueren envessat, 

E ab tres claus en la crotz forment lagron clavat 

E de cascuna part cascú clau rebavat 

Per ço que la pena fos en majoritat, 

Car envers la terra estaba regirat (9), 

La sanch qui' s decorría tot era calcigat, 

Cascun son peu torcava e era despagat, 

Com a la sanch de mon fill l'havia acostat, 

Sanch qui de font exia de home deytat, 

E quant eu lo volia baysar era' m vedat; 

Ah lassa! ¿com no muyr o no m' est ajudat?


XVIII.


Per ço que al meu fill fos donat gran turment 

E que fos escarnit per trastota la gent, 

Ab corona d' espinas e cascuna punyent 

Coronaren mon fill quax qui fá honrament 

A rey per son regisme com pren honrament; 

E cascuna espina entrava tant fortment 

Per lo cap de mon fill que tot era sanguent, 

E per tota la cara era decorriment, 

Del cap tro als peus, mas la angoxos turment 

Que eu, lassa, havia no es home vivent 

Qui lo pogués pensar, car sols l' esguardament 

Que mon fill me fasía m' era quax foch ardent. 


XIX.


Com dreçaren la crotz e mon fill pendut vi 

En aquell punt un gran colp en mon cor sentí 

De tant gran dolor que un pauc no 'm morí: 

E la sanch e suor que d' aquell cors exí 

Reguá lo payment, perqu' eu adonchs n' haguí 

E bayselo molt car, mes per ço nos pertí 

La ira ne dolor, ans tota me scarní 

Quant sentí aquell sanch que Deus volch pendre en mí. 

De mentre que mon fill penjava (10) en axí, 

Cascun lo deshonrá e cascun lo escarní; 

E' l meu fill callava, é 'l cap tenia clí 

E al peu de la crotz Sant Johan era ab mí. -


XX.


Esguardá Jesu-Christ sa mayre e Sant Johan, 

Ab esguart angoxós com a hom engoxán, 

E dix a Sant Johan: - Ma mayre te comán; 

Ella sia' n ta guarda duy may en aván: 

E vos, mayre e dona, prenets per fill Johan. - 

Trista quant eu viu que de mí feu comán 

Cell qui no' m lexava nulla hora en quan, 

Adonchs mi sentí sola e pensí en están 

Que lo meu fill moría e que en gran afan 

En aquest mon viuría, on visquí beneran 

E 'n estar ab mon fill al qual dix en plorán, 

- ¡Ah fill! menem ab tú, per mercé t'ho demán! - 


XXI.


De mentre Jesu-Christ en la crotz pendía 

En alts crits cridá que gran sed havía, 

Car tota humiditat de son cors exía, 

En sanch e en suor, e per villanía; 

Beuratje molt amar que sed no 'n havía 

De sutja e de fel vinagre on metía 

En la sua boca que mal no desía, 

Boca douça d' amor e qui no mentía. 

Ah, lassa marrida! ¿com tanta aygua sia, 

Que es aço que mon fill, pus tant lo volía 

No 'n pogué gens haver pus creada l' havía? 

Trista fui quant no li 'n poguí dar aquell dia!


XXII.


Sentia Jesu-Christ en la crotz gran turment 

Per las nafres dels peus, e per lo posament 

De la sua persona, car en dislungament 

Era de sos nirvis è p' el coronament 

De cascuna espina que era trop punyent 

En cara que havía aytant gran sentiment 

De pena e dolor, com fó lo falliment

De tot l' humá linatge e de li primer parent, 

Per ço que en fos fayt nostre reperament, 

Altre dolor havía Christ en son pensament 

Quant vesia sa mayre en tan gran languiment, 

Encara que son cors mays fort n' era sintent.


XXIII.


Sentia nostra dona per son fill grans dolors, 

Tant que tota estava en sospirs e en plors: 

E en axí temblava com fembra per pahors (11) 

Lo seu cors sant verge tot era 'n grans suors, 

E lo cor se depertia per força de langors, 

Tant gran dolor havía que hanc no' n fó majors. 

Las suas mans torcía, e cridava: - Senyors! 

Volentera morría, car les grans deshonors 

E la pena que dats a mon fill, qui amors 

Lo fan morir en crotz per tuyts li peccadors, 

Mi costrenyen tant fort mon cor ab amargors 

Que tot se desleya e's baxa en dolors (12).


XXIV.


Levava nostra dona les mans e 'ls uyls al cel, 

En altes votz cridava: - L' arcangel Sant Miquel, (13) 

Cherubin, Seraphin, Gabriel é Raphael, 

Avallats e vejats esta mort tan cruel, 

La qual fan a mon fill li malvat infael, 

Sens que éll no ha colpa, ans es estat feel 

Al payre qui 'l tramés en mí per Gabriel: 

Veus com mor de séd e donenlí de fel 

Ab sutja e vinagre, pus contrari a mel 

Que no es foch ardent a pluja ni a gel. 

Ah Senyor! ajudats, car hanc Cayn d' Abel 

No hac mes crueldat com han aquest infael.


XXV. 


Cridava lo Senyor qui morí en la crotz 

Al seu payre Deu, e gitava sanglotz 

Per angoxa de mort que soferia per tots: 

- Oh Sant Pare, mon Deu! Vos qui tan bell sots

Pren lo meu esperit car mudar lo pòts 

D' Adam e los prophetes e desligaralnots 

Del pecat original qui estava en tots. 

Ah Payre gloriós! vullats ausir ma vots 

E perdonats est layre qui pres mi es en crotz, 

Car en mí se confia que eu lo guart de lots

Hon estan li demoni en l' abís mays de sots, 

Los quals tracten ma mort e fan d' ira fals mots.


XXVI. 


Extremis Jesu-Christ è reclamet Ely, (Elí, Elí, lemá sabakhtháni?)

Qui es entrepetat: "Tú qui est Deu de mí, (14) 

Deus de l' humanitat la cual el relinquí, 

En lexarla morir mas d' ella no' s partí (15), 

Mas volch que morís per ço que hagués fí 

L' original peccat que per sa mort delí." 

E adonchs Jesu-Christ espirá e morí. 

En lo punt de la mort lo sol s'escuray 

E si 's feu la luna, e 'l temple s'estomí; 

Morí en quant hom, no en quant era daví: 

Sa mayre qui 'l viu mori al soll casi se jaquí, 

E dix a la mort: - Ah mort! portatsne a mí!


XXVII.


Al cors de Jesu-Christ estava restaurat 

Un fort petit de sanch per ço que calcigat 

No fos per els jueus; mas Longí al costat 

Lo ferí ab la lansa e ha lo cor trancát 

D' on exí aygua e sanch que ha Longí tocat 

En los ulls perque ha son vesér recobrat, 

E d' aygua e de sanch fó lo payment rosat. 

Maravellás Longí quant vi la claredat, 

E de la mort de Christ hac molt gran pietat, 

E penedís molt fort com lo hac nafrát, 

E eu, lassa, com viu que Longí fo sanát, 

Dix als jueus: - Vejats com havets trop errat! 


XXVIII.


Quant viren los jueus que Christ fo trespassats, 

Cascun lo lexá, e fó acompanyats 

De sa mayre e Johan e no d' altre home nats. 

Lo dól qu' abdos fasien no pòt esser comptats: 

De mentre axí ploraven e mitg jorn fo passats 

Joseph d' Arimatias qui era molt privats 

De Jesu-Christ, demaná a Pilats 

Lo cors de Jesu-Christ e ha li atorgats: 

Si qu' éll e Sant Johan de la crotz l' han levats 

E la douça puella prenlo en los seus brats, 

E ‘n un nou moniment l' han tots tres pausats, 

Ab una nova tela en éll l'han soterrats. 


XXIX.


Maria Magdalena vench al moniment 

On trobá la regina en desconsolament, 

E sl' s feu Sant Johan e pregá humilment 

La puella d' amor que vingués mantinent, 

Al hostal e prengués un pauch de recreament (16). 

- Ah! dix la regina, tan greu depertiment 

Es aquest que eu fas de mon fill, car no sent 

Virtut ne força en anant ne en sient. - 

E adonch la regina donant baysament 

A la peyra del vás ab tal suspirament, 

Que pauch no fó son cor ab gran esclatament, 

Vench ab Magdalena en ella sustinent. 


XXX. 


Quant abdos foren vengudes a maysó, 

Maria Cleofé e María Salomó 

Estaven en la cambra en desconsolació; 

Quant veren la regina que no ‘ls dix oc ni no (17), 

Car quax morta estava, mudaren lo sermó 

Que elles li dixeren, no doná responsó, 

Car pres era de mort per la greu passió 

Que membret de son fill que a greu tort mort fó, 

E' sguardá la regina ça ella enviró 

Si veuria son fill rey de la mar e l' tro...............


XXXI.


De mentre nostra dona estava en plorar 

E en torcer ses mans e en suspirs gitar, 

A l'hostal vench Johan e volc la consolar. 

La regina que plorava hanc no 's pòt star (18) 

Que ab ella no plorás e si volch esforçar; 

Dix a la regina que no volgués membrar 

Lo seu fill e sa mort per ço que repausar 

Poguessen, car no ho poría molt durar. 

- Ah Johan! dix la donçella, no sabs be consolar 

Car en membrar mon fill mort no‘m pòt sobrar (19) 

E si lo oblidava fallir mi ha amar, 

Perque eu te prech fill qu' em vulles d' éll perlar.


XXXII.


Finit es aquest plant qui es tan dolorós, 

De la Verge regina mayre de peccadors, 

Lo qual vòl que canten los grans e los menors 

La douça doncella qui es dona d' amors; 

Perque eu Ramon Lull qui del cant ay dolors 

Do als uns e als altres per ço qu' els langors 

Membren de nostra dona e la gran deshonors 

Qu' es fayta a son fill per Prelats e Senyors, 

Car en la Terra Sancta no fan dir lausors; 

E si nostra dona hagués ara dolors 

Quant tant pauch honren son fill, les hagra majors. 

A vos Verge regina coman est cant d' amors.


VARIANTES.


(1) En veser son Deu fill que haút havia, 

(2) E tots temps ha fayt bé é falliment no fó. 

(3) Ah Judas traidor! ¿per qual intenció 

(4) Tuyt li seu companyon e 'l jueu mal apres. 

(5) Que apenas mi sostench, tan fort son castada,

(6) Car eu no poria l' escarns qu' eus veig far, 

(7) Los braços tant forts ab un filet ligat. 

(8) Trastot l' humá linatje, é per avilament 

(9) Car envers la terra estava regitat, 

(10) De mentra que mon fill pendia en axí, 

(11) E enaxí semblava com fembre per pahors 

(12) Que tot se desfasia e 's baxa en dolors. 

(13) En altas votz cridava: - L' angel Sant Miquel, 

(14) Qui es interpretat: "Tu qui est Deu de mi 

(15) En lexarse morir mas d' ella no parti, 

(16) Al hostal é presés un pauch de recreament. 

(17) Quant vereu la regina que no' ls dix oc, no, 

(18) La regina que plorava mic no' s pòt estar 

(19) Car en membrar mon fill, la mort no ‘m pòt sobrar, 

------

Las estrofas VIII y XXX están incompletas en los dos códices que tenemos a la vista.

jueves, 14 de octubre de 2021

Medicina de Peccat, terça part

De la terça part de est libre,

qui es de satisfacció.


I.

DE UN DEU.


Al manament del rey major

Qui vòl esser tot sòl Senyor,

Ay a far satisfacció

Si d' éll vuyl atrobar perdó,

En tant que no haja altre Deu

E que vulla tot esser seu,

E tot ço que m' ha comanat

Li reta com sia honrat.

E de tot ço que l' ay fayt tòrt (24)

Que 'n haja contricció fòrt,

Ab suspirs, lágremes e plòrs,

Clamant mercé com peccadors

Qui de mants Deus s' es fayt sirvent
Amant mays que l' aur e parent;

Car aquel hom fá altre Deu

Qui ama mays que Deus lo seu.

Encare es mester que m' ajut

Al satisfer la gran virtut,

Car qui fal contra infinit

No li satisfá ab finit.


II.
DE COLRE FESTA.

En la setmana es un jorn (jornada, día)

En lo qual vòl Deus que sejorn (descansar; sajornar, sejornar; se+jorn)

Lo còrs del home qui 's viats

En los dias qui son passats, (como en castellano, los días; els dies)

E l' ánima que fòrt consir

En son peccat e penedir,

E que estia 'n sejornar

De suspirs, lágremes gitar,

E 'n membrar de Deu salvetat,

E pensar ço' l tenga honrat.

E car eu ay en tot falit,

Clam mercé al Sanct Esperit,

Que 'm dó tant gran contricció

Que 'n mova satisfacció (25),

Segons qu' eu n' auray poder;

E aquel dia tant coler,

Que no fal en lo mandament;

E que n' apòrt perdonament,

E que faça tot mon poder

Com lo faça amar e temer.


III.

NO PENRÁS LO NÒM DE DEU EN VÁ.


¡Ay, lás! tant dia ay jurat

Falsament a tòrt e peccat,
- "Si m' ajut Deus e no m' ajut" -

Jurant sa sanch, fetge e virtut,
Perque son desobedient

Estat a son gran mandament;
Perque prech ma contricció

Que ‘m faça satisfacció,
Firent ma boca ab ma má, (primera ma: mi : la meua, la meva; má : mano)

Dient que mays no jurará;

Lo qual hi met que jura a Deu (26),

Ni metrá en vá lo nòm seu,

Cridará donchs: - Mercé, Senyor,

Hajats d' est home peccador,

E siaus mí restituit

Per lo vostre Sanct Esperit,

Qui complex satisfacció,

Con hom vos demana perdó

De Jhesu-Christ, ni má ni peu

Ne jurant mays dirá: - "per Deu!" -


IV.

NO FARÁS FALS TESTIMONI.


Aquel fá fals testimoni (27),

Qui ab conseyl del demoni

Infama son amich leyal,

E son enemich atretal;

E car fá contra lo manament

De Deu, qui es adretament,

Será punit infernalment,

Si no fá restituiment;

E car eu só aquel malvat

Qui fals testimoni ay dat,

Vuyl ne far satisfacció,

En tant que tot aquels me dó,

Contra los quals ay molt errat,

E qu' en fassen lur volentat;

Encare qu' els demán perdó

E que ‘m desmenta p' el mentó,

Pregán Deu que a els ajut

Del dan qui per mí 'ls es vengut;

E si en res los vòl punir

Qu' a mí faça aquel mal sofrir.

V.
HONRARÁS TON PAYRE É TA MAYRE.

Deus es payre celestial,

E sa mayre a tuyt moral

Es mayre de gran pietats;

E car no ‘ls ay tenguts honrats

En mon còr, amant mays mon òr,

Mon caval, mon aur e austor, (austor: azor : tipo de halcón; falcó, cernícalo, esparver...)

Ay contra ‘l manament falit;

Perque 's tany qu' en sia punit

O ‘n faça satisfacció,

En tant que a els tot me dó;

A vos mon payre natural (28),

E la mia mayre atretal

Ay falit, car no 'ls ay honrats

Tant com dey, pus m' han engenrats,

Perqu' en fás satisfacció

En quant prech Deus que m' ho perdó,

E vuyl los mays que mí honrar

E a els servir me vuyl donar,

E fassen de mí com senyor

E sá eu vas a éls com servidor (29).


VI.

NO FARÁS LADRONÍA.


A vos, mon Deu, ay mi emblat,

E son me donat a peccat.

A vos ay emblat honrament,

E ay lo dat a mon parent.

E d' altres res ay embladas

A homens mantes vegadas.

Encare que mí ay emblat

En quant al demoni só dat (30),

E en tot aquest emblament

Ay trencat vostre manament;

Perque no ay altre conòrt

Mas que me 'n peneda molt fòrt,

E que reta ço qu' ay emblat

De mon poder, e pietat

Me reta a vos ab tal perdó,

Que venga a salvació;

E retaus de mon còr suspirs,

E de ma volentat desirs,

E de mos uyls lágremes, plòrs

E penedir de mos errors.


VII.

NO FARÁS HOMICIDI.


Aquel qui si matex té 'n mòrt (31)

En peccant fá a Deu gran tòrt;

Car de Deu es per creament,

Per ço que li faça honrament;

Lo qual no 's pòt far ab morir

En peccant, mas a bé vivir

En virtuts e en sanctetat,

Contra tot vici e peccat;

si altre home ha mòrt,

Fá a Deu d' aquel home tòrt;

E aquel tòrt es doblement,

Perque li 'n tayn doble turment;

E no 'n fá satisfacció,

Si no 'n requer doble perdó,

E que vença la mala mòrt

Ab contricció e conòrt,

E ‘n la merce del Creador,

Mayre de just e peccador,

La qual vivifica home mòrt

Quant de peccats se penet fòrt.


VIII.


NO LUTXURÍARÁS.


Car Deus vòlch fós matrimoni,

Es contra él lo demoni,

Qui contra Deu fá son poder;

E car Deus contra él vòl fer

E mostrar que él es Senyor

De tuyt li just e 'l peccador,

Está contra lutxuria,

Qui 'l matrimoni desvia

De la fí perqu' es honestat;

Perque Deus ha manament dat

Contra lutxuria, e vòl

Qui aquela fá que 'n haja dòl,

E que lo prech que li perdó

Faentli satisfacció

De contricció e plorar,

Que sia angoxós e amar,

E que sia molt pascient

Si 'n fá d' él negun venjament;

Perqu' eu satisfás a mercé

Me castetat, penedentme.


IX.


NO COBEJARÁS LA MULLER DE TON VEHÍ. (codiciarás)


Caritat es venjança

Bona de bé comensança,

muler es per ço dada (arriba muller, con ll)

Que sia d' Adam lyvada,

Posada en ordenament;

E per ço fá Deus manament

Que hom no sia cobeytòs (codiciosocodiciós)

Contra orde, car no es bós

Nulla res que contra orde 's fá;

E qui lo manament desfá,

Es contra Deu tròp erguylós,

E son cás es tant perillós,

Que si no demana perdó

E no fá satisfacció

Ab caritat e honestat,

En infern será soterrat,

Infern hon mays dolor no mòr,

Ni consciencia de còr;

La qual remòrt ab tal turment,

Qu' espina no es tant punyent.


X.


NO COBEJARÁS LOS BENS DE TON VEHÍ.


Deus ha vòlgut far mandament

Que possessions ni argent

No cobeeg de son vehí,

Per ço qu' él sia amich fí,

E qu' en Deu hage esperança

E ‘n homes sia amistança; (se encuentra homens, hòmens, y homes)

Mays eu n' ay Deus desobeit,

Perque m' en tench fòrt per faydit,

fásne satisfacció (ne faig, ne fás, ne fach; en faig; y hago satisfacción de ello)

Ab caritat e ab perdó:

Ab caritat car vuyl amar

Mon prohisme, servir e honrar,

Qui es mon vehí en quant hom es

E en una especia ab mí m' es,

Ab perdó demanant perdó

A Deu ab tal contricció,

Qu' en hage en mon còr dolor

Qui dó suspirs e als uyls plòr,

E tot a caritat me rent

Que faça de mí son talent.


XI.


DE VEER.


Aquest veer que Deus m' ha dat

Ay mantes vets tòlt e emblat

A Deu, a mí e mon parent,

En quant n' ay fayt mant faliment;

Car li uyl say qui son forat

D' hon entra en lo còrs peccat,

Obrat ay ab éls en veent
Peccats, per lo concebiment

Del còr, desirant vanitat,

Per ço que los uyls han guardat;

E car ab los uyls ay mal fet,

Coven qu' els n' estian a dret,

A tal qu' éls ne ploren sovén,

E 'l còr ne sia peneden,

E que no vengo ‘n vanitat

Del món, e quant haurán plorat (mundo; mon sin tilde, mon payre: mi padre)

Ab dolor e contricció,

Será la satisfacció,

Ab qui ha fet mal a volentat (32)

E ab élls nuyl temps faça peccat.


XII.


DE OYR.


Oyr es per oyr parlar

De Deu, e 'ls seus nòms presentar

Al còr que los vuyla amar,

E la memoria membrar,
E entendre l' enteniment,

E que Deus haja honrament;
Mas eu ay mon oyr girat

A malvestat e a peccat,

E fás d' él satisfacció

A judici e a perdó,

prengalo qui mays hi ha (33),

Car ço que ‘n farán me playrá;

E si es jutjat a turment,

Vuyl ne estar humil, pascient;

E si lo vòl pendre perdó,

Vuyl fer com sia ab él bò

En tot ço que per él auray; (hauré; habré : tendré)

E a perdó lo grayray (34), (grairéagrairé; agradeceré)

Lausant Deu que lo ha creat (loant; loando)

E penedir m' ay de peccat.


XIII.

DE ODORAR.

Está odór per odorar, (olfato, olor; aulor, olor; oler; aulorar, olorar)

odórs per lo còr alegrar (olores; aulors, olors)

E que lo vidal esperit

Ab odorar sia nodrit;

Car la odór que de fòrs vé,

Refresca lo còr e revé,

Vivificant dins l' esperit,

Si no es de subjet pudrit; (podrit : podrido)

Mays eu ay ab odorament

Fayt mant peccat e faliment;

Car quant odorava la flor, (ya que cuando olía la flor)

degra lausar lo Senyor (deguera; y debiera o debiese loar al señor)

Qui ha donat plasent sentir

En odorar, per él grayr, (grair; agradecer; gratias)

Desirava fornicament,

Qui es peccat vil e pudent;

Perque fás satisfacció

Odorant, sotsmetent la raysó (sometiendo, so : sots : debajo : “metiendo debajo”)

E qu' el faça venjament,

E que ús d' él honestament. (y que use de él honestamente; ús, us : uso, costumbre)


XIV.


DE GUSTAR.


Gustar está per bò menjar

Ab qu' el còrs puscha sostentar; (sustentar)

E Deus ay posada sabor,

Per ço qu' el home s' enamor

menjar causes de bò grat, (coses : cosas)

E que Deus ne sia lausat.

Mas eu lausava la sabor

E l' amava mays qu' el Senyor;

Perque n' ay fayt mortal peccat,

E per dejuni sadollat, (ayuno)
E ab viandes de sabor

No lo perdona lo Senyor;
Perqu' eu vuyl dejunar tan fòrt

Que lo còrs gran pena en pòrt,
Car aytal satisfacció

Aporta de Deu lo perdó,

Lo qual tramet Deus de bò grat

A hom qui ha dejunat, (a quien ha ayunado; hom : hombre)

No a aquel que umpl el carner, (umplir, omplir : plenar : llenar; adimplere ?)

Tant, que no n' hi pòt mes caber.
(encontramos mays y ahora mes, sin tilde;
también mes enfans : mis infantes, hijos, niños
)

XV.

DE TOCAR.

En tocar a Deus dar plaer

Per ço que hom lo vuyla haver
Ordonadament per s' amor;
Mas eu ne só fayt peccador,

Car ab plaer desordonat (desordenat; desordenado)

Ay fayt mant jorn mortal peccat,

Car mays ay amat lo tocar

Qu' el Senyor que l' ha volgut dar;

E no' n trobaray ja perdó

Si no ‘n fás satisfacció

Ab tocar d' hon haja turment

Lo còrs que hac delicament,

Tant, qu' en senta calt e fredor, (calor)

El còr suspir e li uyl plòr;

E si fás aytal tocament,

Al còrs venrán de mantinent
De la gracia del Senyor,

Pietat, perdó e amor,
Qui farán satisfacció

De mon tocar, clamant perdó.


XVI.


DE AFFAR.


Affar es sen perque parlar

Significa ço que hom vòl far;

E es sen de nòu conegut,

E mays que altre ha virtut

En fer conexer lo Senyor

E en procurar sa honor;

Car él mostre ‘l concebiment

Qu' hom ha, e 'l cogitament,

E mòu la boca Deu lausant,

E als seus cent nòms nomenant,

Los quals escrivim en rimar,

E al Papa els volguem donar,

E molt altre bé  d' affar

A hom que bé ve sáb usar.

Mas eu, las, ay ira mortal,

Car de Deu ay dit molt de mal,

E fásne satisfacció

Lausant Deu, parlant que ‘m perdó,

lausant sa gran pietat, (y loando su gran piedad; sa : su; la seua; la seva)

E acusant mí de peccat.


XVII.


DE IMAGINACIÓ.


Está imaginació

Per pendre ço que en lo sen fó (lo seny, seyn; el juicio, el sentido)

Sentit per los sis sentiments (35), (sentido por los seis sentidos, sentimientos)

Per ço que sia membraments, (membrar : recordar; recuerdos, remembranza -s)

De ço que es en temps passat;

Car si no fós imaginat,

No fóra fayt remembrament,

Ni hom haguera moviment (tuviera; haguere, haguera : tinguere; tingués)

A certa obra ni a cert loch, (lugar; locllocllochlocumlocuslocumtenentemBelloch...)

fora perdut tot lo joch, (y fuera perdido todo el juego; encontramos fóra, fora)

E' l delit que se 'n pòt haver. (deleite, no delito)

Mas eu, lasme dey fòrt doler, (las : caray y similares; me dec : me debo)

Car ma imaginació

Ay virada en falió

Contra Deu, perqu' en son irat

E ja no ‘n será perdonat

Si no 'n fás satisfacció,

Pregan lo Senyor que 'm perdó,

E que ‘m ajuden a pregar

Contricció e suspirar.



XVIII.


DE MEMORIA.


Memoria es per Deus membrar, (memoria, rememorar; memo)

E es ço qui fá retornar

A la volentat son amat,

Lo qual amá en temps passat (36), (al cual amó en tiempo pasado)

E la memoria lo té ((lo tiene)

En temps present com lo sové.

Creá Deus la memoria, (creó)

Per ço que él membrat sia

E que hom se guart de falir (y que el hombre se guarde de, evite, fallar)

En temps present e a venir. (en tiempo presente y venidero; sdevenidor)

Mas eu ay ab membrar errat

En temps present e en passat,

En mays membrar falsa amor

Que bòn amor de mon Senyor;

Perque me ‘n tench fòrt per faydit

E son fayt de mí enemich

De mon prohisme e del Senyor

Perqu' en suspir, en planch e 'n plòr,

E fásne satisfacció

Aytant com pusch, clamant perdó. (tanto como puedo, clamando, implorando perdón)



XIX.

DE ENTENIMENT.

Enteniment es lum qui pren

Aquela causa qu' hom enten:

E está lum esperital (espiritual)

Que vál molt mays qu' el corporal.

Aquest lum ha 'l Senyor creatz

A tots qu' en siam luminatz
Tot lo bé qu' ens ha volgut dar

E lo mal vullam esquivar; (y el mal queramos esquivar)

E vòl que ab él sia entes (y quiere que con él sea entendido, comprendido)

Lo bé que fá e ço que es.

Mas eu m' ho tench tot per peccat,

Car tantes vetz l' ay ignorat; (veces; vets, vegades, vegadas; voltes)

E qui es peccat ¿qué fará?

Ni lo Senyor ¿cóm m' entendrá? (37)

¿Es nuyl hom qui consel me dó (consell; consejo)

Cóm pogués atrobar perdó?

No say als mas en quant pusch dar

A Deus mon entendre e amar,

E pusch a él clamar perdó,

E haver gran contricció.



XX.


DE VOLENTAT.


Volentat es flama qu' encen

En còr d' hom enamoramen: (en corazón de hombre:enamoramiento; enamorament sin t)
E es flama espirital (y es llama espiritual)

Qui vál mays que tot corporal.
Ha Deus creada volentat,

Per ço que ab ella sia amat,
E ha la posada al còr,

E vòl que sia el seu tresòr. (y quiere que sea su tesoro)

Mas eu n' ay lo tresor pertit,

E ay lo de peccats complit;

Per qu' eu me 'n tench tant per errat,

Que si no m' en es ajudat,

De lo Senyor seray faydit,

E seray de mal esperit.

Recorreray, donchs, a perdo (recorreré, pues, a perdón)

E faray satisfacció

Al Senyor de ma volentat,

Qui lo dó a sa pietat

O a son judici leyal,

pórt la mon suspir coral. (solemos leer pòrt, aquí pórt, diferente tilde)



XXI.


DE JUSTICIA.


Justicia es ço qui fá

Far bé a hom qui bé amá,

E mal a home qui ha tòrt;

E está una virtut fòrt,

Tant gran, que no 's lexa forçar,

Mas ab penedir e esperar

De Deus pietat e perdó,

Ab suspirar contricció.

Contra justicia ay errat

Mantes vetz ab mortal peccat,

E vuyl cobrar sa amistat.

Ab esperança, pietat,

Faentli satisfacció

D' humilitat, contricció,

De pasciencia, obeir,

De caritat e penedir;

E si no m' ho vòl pendre a grat,

Fará vas mi tòrt e peccat, (vers, envers; hará contra mí entuerto y pecado)

Car pus qu' en son volgut jutjar,

No ‘m pòt segons dret nuyl mal far.



XXII.


DE PRUDENCIA.


La virtut qu' es prudencia (en el poema rima con sia, el acento en la i)

Es ço qui fá que hom sia (sea; sigue, sigui)

Savi en pendr' el major bé,

E lo mal esquivar de se.

Contr' aytal virtut ay errat,

Lo qual errament es peccat.

Cové, donchs, ab ella gitar (conviene, pues, con ella expulsar, sacar, aviar, aventar, etc)

De mí ‘l peccat si ho pusch far:

Far no ho pusch si no 'm vé perdó

De Deus ab satisfacció:

Satisfacció no faray

Si no propòs nuyl temps may (si no propongo “nulo tiempo nunca”)

No faça vas Deus faliment,

Ni vas mí ni vas mon parent: (ni contra mí ni contra mi pariente; vas : vers : versus, VS)

Lo proposit no pusch haver

Si en mon còr no ‘n ay doler,

Tant, qu' en suspir, en planch, e 'n plòr

Em tenga fòrt per peccador: (em : me; las metátesis son frecuentes en textos antiguos)

Ni ‘l doler jámays no ‘m venrá, (jamás; jamays, en este caso con la tilde en la primera a)

Si Deus de mí mercé no ha. (si Dios de mí merced no tiene; castellano antiguo “ha”)



XXIII.


DE FORTITUDO.


Fortitudo es la virtut

Que té hom fòrt combatut

Ab tentació de mal far,

E per res no laxa errar,

Ans lo fá esser vençedor,

E esser fòrt combatedor.

Aytal virtut ay perduda

Mantz ayns, e si no 'm ajuda (38), (muchos años, y si no me ayuda; ayns, anys)

En perdrela estay perdut,

E com a home recrehut;

E hom vensut ¿qué porá far (podrá)

Si no s' ajuda ab plorar,

Ab suspirar, ab penedir,

E que vuyla molt Deus servir?

E tot aço no li val rè (y todo esto no le vale -de- nada)

Si de Deus no li ve merce; (mercé, la encontramos con y sin tilde; merced, gracia)

E si vé ¿ahon estará (y si viene, dónde estará?; encontramos hon, ahon, ahón, hón)

En home hon tant peccat há? (en hombre donde tanto pecado hay)

Noy say consell, mas que esper (no -hi, hic- sé consejo, mas espero)

Que 'n faça Deus a son plaer.



XXIV.


DE TEMPRANCA.


Temprança es virtut de bò grat

Per la qual está sanitat;

E dona mérits molt sovén,

E parla hom sabiamen

Quant ha menjat e no es ples, (ple; cuando ha comido y no está lleno, ahíto)

E pren aquel qui tròp ha mes

De viandes en son mentó,

Reprenentlo de son sermó;

Perque temprança mays qu' aur val

A fer bé e esquivar mal.

E car vas ela faydit só,

Vuy li far satisfacció

Ab dejunis e penedir,

Car vas ela ay volgut falir;

E vuyl estar en sa presó,

E molt pregar Deus que ‘m perdó,

E que temprança hem vuyla dar (y que templanza me quiera dar; hem, em, me)

Contra gola, qui fá menjar (gula; garganta, garganchó, cuello; coll; collum - gollum)

Tant, qu' hom n' es vil e descortes,

E n' es mal  en tota res. (sano)



XXV.


DE FE.


Fe es virtut ab que entenen

Sobre si nostr' entendimen, (enteniment; entendimiento)

Creent de Deu sa unitat, (su)

Encarnació, trinitat,

Creador, recreació (39),

Passió, gloriació,

Devalá e resucitá, (bajó; devall : debajo; va baixar, baixá; devallá)

Pujá, e jutjarnos vendrá. (subió; pujar : subir, como en una puja, pujar; vindrá)

Aquesta fe está tresòr

De ver sperit en lo còr.

Qui ella pren ab caritat,

Ab entendre mortificat

Sobre sa natura e saber,

E qui no la fá mantener (mantindre, mantenir)

Per tot lo món, pus poder n' ha,

En gran judici n' estará.

Contra tal fe suy peccador,

Car no ay tractada sa honor,

E fásne satisfacció

En quant a honrar ela ‘m dó (40).



XXVI.


DE ESPERANÇA.


Esperança es la virtut

Qui alegra home cahút

En peccat, e membr' el perdó

De Deus ab gran contricció.

Aquesta virtut vá e vé

Ab pietat e ab mercé;

vassen ab contricció (sen va, s' en va; se 'n va; se va)

torna ab mercé e perdó; (torne; vuelve; tornar : volver; se pueden tornar las tuercas)

pòtne tot hom haver (ne pòt, ne pot; y -ne- puede todo hombre, tener; “toto ome”)

Quant en volrá a son plaer,

Ab que li vuyla satisfar (satisfer; satisfacer, satis + facer, satis + fer; saciar de comida)

De suspirar e de plorar,

De penedir, mercé querir,

E que no propós mays falir.

Contra aytal virtut ay falit

Mant jorn, perque n' estay marrit;

Car faent mal la vulle haver,

Perque m' en cové satisfer

A Deus que li deman perdó,

E qu' hem sotsmeta a raysó. (y que me someta a razón)



XXVII.


DE CARITAT.


Virtut que fá comunitat

De propis bens es caritat,

E está font de bò amar

E sens mijá e contra avar (41) (encontramos mijá, mitjá; y sin medio y contra avaro)

Vestit de avaricia (esta cia rima con volria; volria : querría; voler, voldre : querer)

Qui mays aur que deu volria,

Perque avar no' s pòt satlar (saciar)

En nuyla res, ans ha estar

En fòch e ‘n la ira de Deu,

En que negú bé está seu, (nadie, ninguno; dingú; neguna : ninguna)

Enans es sotmes a tot mal, (sotsmés; sotmés; sometido, so, sot, sots, sotz : debajo)

Lo qual haurá eviternal.

¿Qué farás, donchs, tú, hom avar? (harás)

¿Porás te, donchs, ab Deu posar? (podrás)

Satisfé contra ton peccat (satisfacer; satisfer)

Pregant Deus que 't  caritat (pidiendo a Dios que te dé caridad; 't : et : te)

Que es contra avaricia,

E es corda ab que hom lia (lía, ata; liga, lliga; lligar : atar; corda : cuerda)

Sa volentat a bon amor,

E a mercé del Salvador.



XXVIII.


DE CASTETAT.


Castetat es aquel habit

De que matrimoni es vestit,

E per ella es ordenat,

Contra la qual ay fòrt errat

Ab lutxuria malament,

Perque 'n estay trist e tement

De lo gran judici de Deu,

Car trahit ay lo castel seu,

Lo qual doná a castetat;

El qual a ela ay emblat

E a lutxuria l' ay dat,

Qui mantz jorns n' ha pressa postat.

Còrs ¿qué faray pus qu' eu no 't he

Car lutxuria tot te té? (ya que lujuria todo te tiene; te : te; té : tiene)
Porat ajudar castetat (te podrá ayudar castidad; porá 't : porat)

Si dó a Deus ma volentat,

E ella fá tos uyls plorar, (tus; los teus, els teus)

E al teu còr suspirs gitar,

E que deman per tú perdó,

E 't faça estar a talió.



XXIX.


DE HUMILITAT.


Humilitat es la virtut

Qui fá hom erguylós vençut,

E quant dexe 'n puja en sús (sus, sús, dessus, dessús : arriba; francés sùr le pont ...)

En caritat e en bò ús;

E lo contrari fá erguyl,

Perque deuen plorar mei uyl,

E mon còr deu haver dolor;

Car eu com malvat peccador

Ay desamat humilitat,

E ab erguyl  amistat; (hice; vaig fer)

Perque en son d' alt tant baix cahút (porque -en- soy de alto tan bajo caído; soc; caigut)

Que no ay força ni virtut;

Car qui càu de l' alta amor

De Deu, no es crebant major.

¡Ah, las! ¿e com hi pujaray

Pus que 'n erguyl cahút som say?

Car ab erguyl hom en jus vá, (hacia abajo; contrario de sus, dessus, dessús; dejus, dejús)

E cell qu' el Senyor no amá,
Tot‘ hora càu, si lo perdó

No ha ab satisfacció.



XXX.


DE DILIGENCIA.


¡Ah Deus de diligencia!

¡E cóm es contra accidia! (pereza; perea; latín acidia)

Car ela la lessa e la pren

Quant home está diligen

En honrar lo molt alt Senyor;

E está tan bò vençedor

Qu' a son prohisme ha caritat (42)

E de son mal es despagat;

E jamays home accidiós

No será mays son companyós;

Car accidiós ha plaer

Quant veu altre hom dexaser,

E es irat si 'l veu honrat;

Perque eu me tench per enganat,

Car no som estat diligent

Con Deus haja gran honrament;

E som estat accidiós

Contra mon prohisme savaylós,

Mas don ma satisfacció (43)

De esperança e de perdó.



XXXI.


DE LEYALTAT.


¡Ah leyaltat! ¡e com sots vos (este sots : sou : sois; no es el sots : bajo, debajo)

Contra enveja, fayt virtuos!

Car aquel queus ha en poder,

Nuyla enveja vòl haver,

Ni nuyl home l' haja de vos,

Car qui 'us vòl no es envejós.

¡Ah leyaltat! tan mal mí vá (44),

Car tan pauch vos he amadá, (amada; quizás tilde para la rima con vá)

E d‘ enveje son tant amich, (se encuentran palabras con e y a final, enveja; envidia)

Que de vos son paubre e mendich; (que de vos soy pobre y mendigo; au-> o)

Perque, leyaltat, vos requir

Que me ‘n jutjets a tal punir (juzguéis; jutgeu, jutgéu, jusguéu, jusgueu, etc)

Qu' en haja gran afflicció, (se usaba a menudo la doble efe, ff; different, offici, etc.)

O ‘n fassa satisfacció

Del tòrt queus ay e del peccat,

Car d' enveje ay estat privat;

¡Ah, leyaltat! poray trobar (podré; poré)

Ab molts suspirs, ab molt plorar,

E ab vera contricció,

En Deu pietat e perdó.



XXXII.


DE PASCIENCIA.


¡Ah Deus de pasciencia! (paciencia; se escribirá muchos siglos con sc)

¡E cóm ha poder a ira! (45)

Car ira no ha nuyl poder

En home que la vòl haver,

E cell qui ira volrá sobrar

Ab vos lo covenrà parlar. (se encuentran pocas à en estos textos)

¡Ah pasciencia d' amor

De home just e peccador!

De mí qu' eus he pauch amada,

¿Volrietz esser privada, (voldríes, voldries, volríes, volries; querrías)

Sius fás gran satisfacció (si us faig; si os hago gran satisfacción)

En esperar de Deus perdó

Per vostra amor, e que turment

Mon còr en mant suspirament,

E mos uyls en sovén plorar,

E ma bòca en mercé clamar, (boca; se encuentra escrito con tilde ò, y sin tilde; bocha)

E mes oreyles en oyr (orelles; orejas; oyr : oír; escoltar : escuchar)

Quant de vos ausirán mal dir, (oirán; ausir : oyr)

E mes mans contraligar, (contralligar; ligar : lligar : atar, liar)

E mos peus vos per tot sercar? (cercar; buscar; recerca : investigación, búsqueda)