Mostrando las entradas para la consulta lop ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lop ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 9 de mayo de 2024

Lup, Lop - Lustra

Lup, Lop, s. m., lat. lupus, loup.

Domna, en vos trobei tal guierdos,

Com fai al lup lo cabrol e l' agnel.

P. Milon: Pois que.

Dame, en vous je trouvai tel profit, comme fait au loup le chevreuil et l'agneau.

Fig. Vers es que nostre pastor 

Son tornat lop raubador.

G. Figueiras: No m laissarai. 

Il est vrai que nos pasteurs sont devenus loups ravisseurs. 

Loc. Entre ca e lop, a la fin del jorn.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 150. 

Entre chien et loup, à la fin du jour.

CAT. Llop. ESP. PORT. Lobo. IT. Lupo. (chap. Llop, llops, lloba, llobes. Com apellit encara se trobe Lop, per ejemple a Castelserás, y Llop.)

Creu del llop, cruz del lobo, Peñarroya, Tastavins, Pena-Roja

2. Loba, s. f., lat. lupa, louve. 

Las lobas noyrisson los efans gitatz. V. et Vert., fol. 73. 

Les louves nourrissent les enfants exposés.

Foron noyritz en aquel loc per una loba.

L'Arbre de Batalhas, fol. 36.

Furent nourris en ce lieu par une louve. 

CAT. ESP. PORT. Loba. IT. Lupa. (chap. Lloba, llobes.)

3. Lobat, s. m., louveteau.

Lop ha merce del lobat, et devora l'anhel.

Lop quan noyrish lobatz.

Eluc. de las propr., fol. 18 et 254.

Loup a merci du louveteau, et dévore l'agneau.

Loup quand il nourrit louveteau.

(chap. Llobet, llobets : cría del llop y de la lloba. ESP. Lobezno.)

4. Lobeira, s. f., louvière, taniêre du loup.

Es plus temsutz que laire ni lobeira.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.

Est plus craint que larron et louvière.

Va fort luenh de sa lobeira.

Naturas d' alcunas bestias.

Va fort loin de sa louvière. 

ESP. Lobera. (chap. Llobera, lloberes : cau, caus del llop.)

5. Loberna, s. f., peau de loup. 

La dotzena de lobernas, II d. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

La douzaine de peaux de loup, deux deniers.

(chap. Pell de llop. La dotsena de pells de llop, 2 dinés.)

 

Luria, Luiria, Loiria, s. f., lat. lutra, loutre.

Ornar las raubas d' ermeni o de luria.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 138.

Orner les robes d'hermine ou de loutre. 

La pessa de lutria, 1 mezalla. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

La pièce de loutre, une maille. 

Una folradura de las meillors de loirias. 

Tit. de 1193. DOAT, t. CV, fol. 118.

Une fourrure des meilleures de loutres.

ESP. Lutria (nutria : lutra lutra). PORT. IT. Lontra. (chap. Nutria, nutries.)

NUTRIA en el Ulldemó (La Pesquera) Beceite 2


Lustra, s. f., du lat. ostrea, huître.

La lustra, la nuech, si obre al ros, et en si lo recuelh, et d'el pren graysha et noyriment. Eluc. de las propr., fol. 136.

L' huître, la nuit, s'ouvre à la rosée, et en soi la recueille, et d'elle prend graisse et nourriture.

(chap. Ostra, ostres. ESP. Ostra, ostras. Lligíu La Perla en chapurriau)

Ostra, ostres

La Perla, chapurriau, John Steinbeck

viernes, 21 de septiembre de 2018

Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre



Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre ai vist lo lop, lo rainard dançar.
hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá. Totes tres fasián lo torn del aubre Tots los tres féen (fáien) voltes al abre ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre totes tres fasián lo torn del aubre, Tots los tres féen voltes al abre fasián lo torn del boisson folhat. fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.

fasián lo torn del boisson folhat.  fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.
espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine
Aquì triman tota l'annada aquí traballem com a esclavos tot l´añ per se ganhar quauques sòus per a guañámos unes monedes (sous, sueldo, solido) rèn que dins (d')una mesada, res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes) ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre, hay vist lo llop, la rabosa, la llebre nos i fotem tot pel cuòu, mos u fotem tot pel cul ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop. hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde



ENGLISH:

I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.







Els Paísus Cagaláns

Els Paísus Cagaláns

Alguer, Alguero :



Aranés :



Cansó en ocsitá, medieval, ai vist lo lop :


Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre ai vist lo lop, lo rainard dançar.
hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá. totes tres fasián lo torn del aubre Tots los tres féen voltes al ábre ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre totes tres fasián lo torn del aubre, Tots los tres féen voltes al ábre fasián lo torn del boisson folhat. fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.

fasián lo torn del boisson folhat.  fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.
espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine
Aquì triman tota l'annada aquí traballem com a esclavos tot l´añ per se ganhar quauques sòus per a guañámos unes monedes rèn que dins (d')una mesada, res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes) ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre, hay vist lo llop, la rabosa, la llebre nos i fotem tot pel cuòu, mos u fotém tot pel cul ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop. hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde



ENGLISH:

I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.

Ses taronges, Miquel de Mallorca



Lo catanazi Juaquinico el Torrao :





viernes, 20 de octubre de 2023

XL. Tos temps azir falsetat et enjan,

XL.


Tos temps azir falsetat et enjan,

Et ab vertat et ab dreg mi capdelh,

E si per so vauc atras o avan,

No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh,

Qu' els uns dechai lialtatz mantas vetz,

E 'ls autres sors enjans e mala fes;

Mas si tant es qu' om per falsetat mon,

D' aquel montar dissen pueys en preon.


Li ric home an pietat tan gran

De paubra gen, com ac Caym d' Abelh;

Que mais volon tolre que lop no fan,

E mais mentir que tozas de bordelh:

Si 'ls crebavatz en dos locx o en tres,

No us cugessetz que vertatz n' issis ges

Mas messongas, don an al cor tal fon

Que sobrevertz cum aigua de toron.


Mans baros vey, en mans luecx, que y estan

Plus falsamen que veyres en anelh;

E qui per fis los ten falh atrestan

Cum si un lop vendia per anhel;

Quar els no son ni de ley ni de pes;

Ans foron fag a ley de fals poges,

On par la cros e la flors en redon,

E no y trob om argent quan lo refon.


Daus Orient entro 'l solelh colguan

Fas a la gent un covinent novelh;

Al lial hom donarai un bezan,

Si 'l deslials mi dona un clavelh;

Et un marc d' aur donarai al cortes

Si 'l deschauzitz mi dona un tornes;

Al vertadier darai d' aur un gran mon,

Si m don' un huou quecx messongier que y son.


Tota la ley qu' el pus de las gens an

Escriuri' eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan;

E 'ls pros homes paysseria d' un tortelh,

Quar ja pels pros no fora cars conres; 

Mas si fos hom que los malvatz pagues, 

Cridar pogra, e non gardessetz on: 

Venetz manjar li pro home del mon.


Sel que no val ni ten pro per semblan,

Pros ni valen non tanh que hom l' apel

Ni vertadier, quan met dreg en soan,

Quan dreitura ni vertat non l' es bel;

Car qui fai mal ni tort, razos non es

Qu' en cueilla grat ni lauzor ni pretz ges;

E se ditz ben un reprochier pel mon:

Sel q' una ves escorja autra non ton.


A totas gens dic e mon sirventes

Que si vertatz e dreitura e merces

Non governon home en aquest mon,

Ni sai ni lai no cre valors l' aon.


Faidit, vai t' en chantar lo sirventes

Drech al Tornel a 'N Guigo, qui que pes,

Car de valor non a par en est mon

Mas mon senher En Ebles de Clarmon.


Pierre Cardinal.

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, L.

L.

LÁ. Allí.

L' ACULL. Le acoje, la acoje.

LANGUIMENT. V. LANGOR.

LADRARÁ. v. Ladrará. (Religiós! tú saps qu' el chálladrará )

LADRE. v. Ladra. (lladre de lladrar; lladre de robar, furtar)

LADRÓ. sust. p. Ladrón.

LADRONIA. sust. c. Robo, hurto.

LÁGREMAS. V. LÁGREMES.

LÁGREMES. sust. c. pl. Lágrimas.

LAGRON. Le hubieron.

LAHOR. sust. c. Alabanza.

LAIS. sust. c. Composición poética. Canto. (típico de trobadores y jochs florals)

L' ALBA. La aurora. (Auba)

L' ALS. Lo otro, lo demás.

L' ALT, ALTA. El alto, la alta.

L' ALTRE. El otro.

L' AMÁS. Le amase, la amase.

L' AMS. Le ames, la ames.

LAMENTAS, sust. c. Lamentos.

LAMPEGAR. V. modo inf. Relampaguear.

LA ‘N. Le han.

LANA, sust. c. Lana. (llana; los uns porten la fama, los atres carden la llana)

L' ANATS. Lo vais. - L' anats bastir: lo vais a edificar.

LANÇA, sust. c. Lanza. (llansa, llança)
LANÇA. V. Lanza, echa. (llança, de llançar)
LANGOR. sust. c. Languidez, padecimiento lento, pena, desmayo.

LANGUIMENT. V. LANGOR.

LANGUIR. v. modo inf. Languidecer, desmayar, padecer lentamente, penar.

LAOR. sust. c. Loor, alabanza.

L‘ AOR. Le adore, le adoro.

LARCH. adj. Largo, dadivoso. (largo con el dinero; largo de longitud o tiempo: lonch)

LARGUEA. sust. c. Largueza.

LARGUEJAR. v. modo inf. Ser largo, ser dadivoso, derrochar.

LARGUEJAT. part. pas. de "larguejar". Derrochado, sido dadivoso.
LARGUETAT. V. LARGUEA.

LAS. sust. c. Lazo. (llas, llaç, llaçada, enllaçar etc)
LAS, LASSA. adj. Abatido, abatida; débil, cansado, cansada; fatigado, fatigada.
- Ah las! Ay de mí!

LASE. v. Ata, deja.

LASSA. v. Deja.

LASSÁ ‘S. Déjose. (dejósese dejó)

LASSETA. Diminutivo de LASSA.

LA SUS. Allí arriba.

LA ‘T. Allí te. - E de la ‘t fá temptació: y desde allí te tienta.

LATÍ. sust. c. latín. (llatí)

L' ATROB. Le encuentro, le encuentre. (trobar)

LATS. sust. c. pl. Lados. - De lats en lats: de lado a lado.

LAURENS. sust. p. Lorenzo. (Llorenç, Llorens; Laurentius)

LAUS. sust. c. Alabanza.

LAUS. v. Alabo, alabes. - Lo laus: lo alabo.
LA ‘US. La os.

LAUSADOR. sust. c. pl. Los que alaban. (loador, loadores)

LAUSAMENT. sust. c. Alabanza.

LAUSANT. v. gerundio de "lausar". Alabando.

LAUSAR. v. modo inf. Loar, alabar.

LAUSAT. part. pas. de "lausar". Loado, alabado.

LAUSOR, sust. c. Alabanza, loor.

L' AUTRA. La otra.

L' AUTRE. El otro.

L' AUTRE 'S. El otro se, el otro es, la otra se, la otra es.

LAVÁ. v. Lavó. (ell -va- llavá los seus pecats)

LAVAMENT. Lavatorio, el acto de lavar, ablución.

LAVEN. v. Laven. (llavon, renton)

LAVORS. adv. Entonces. (Llavors, muchas variantes)

LAX. v. Deja, deje. - No lax argumentar: no deja argumentar. - Que lax lo mal e face 'l be: que deje el mal y haga el bien.

LAXA. V. Deja.

L' AY. Le he, le tengo; lo he, lo tengo.
LAY. adv. Allí.

LAYRE. sust. c. Ladrón. (lladre)

LEER. sust. c. Medio, permiso, ocio.

LEG, LEGA. adj. Feo, fea. (lletg, lletja)

LEGEA, sust. c. Fealdad.

LEGUAS, sust. c. Leguas. (medida de longitud)

LEGUT. adj. Lícito, permitido.

LEIG. adj. Feo.

LEIX. v. Deje.

LEIXA. V. Deja.

LEXATZ. V. LEXATS,

LEIXADA. V. LEXADA.

LEIXANT. v. gerundio de "lexar". Dejando. (deixar, dixar, dixá)

LEIXEL. Lo deje.

LEIXLO. Déjelo.

L‘ EMPORT. Le lleve.

LENDEMÁ. El día siguiente. (cendemá, çendemá, l‘ endemá)

LENGUA. sust. c. Lengua. (lengallengualangue)

LENGUATJE. sust. c. Lenguaje, idioma.

LE ‘NS. Nos la. - Le' ns ha: nos la ha.

LENT. adj. Lento. - De lent en lent: poco a poco.

LENTETAT. sust. c. Lentitud. (lentitut)

LEÓ. sust. c. León. (lleó)

LEONITAT. sust. c. Lo que es propio de la naturaleza del león.

LESSA. V. Deja.

LETJA. adj. Fea.

LETRAT. adj. Entendido, sabio, hombre de letras.

LETS. v. Le habéis.

LEU. adj. Fácil, leve, ligero, pronto, listo, desembarazado, cómodo. (lleu; lleuger)

LEU. v. Levanto. - Leu las mans e los uyls: levanto las manos y los ojos. (levar, llevar)

LEUGERAMENT. adv. Ligeramente y en algunos casos fácilmente.

LEUMENT. adv. Levemente, ligeramente, fácilmente, prontamente.

LEVA. V. Levanta, realza.

LEVÁ. v. Quitó, elevó, levantó.

LEVABA. v. Levantaba, elevaba, quitaba.

LEVADA. part. pas. de "levar". term. fem. Elevada, levantada, quitada.

LEVANT. v. gerundio de “levar". Quitando, elevando, levantando.

LEVAR. V. modo inf. Alzar, levantar, elevar, quitar.

LEVÁS. Levantóse. (se levantó)

LEVAT. part. pas. de "levar". Levantado, elevado.

LEX. V. LEIX.

LEXA. V. LEIXA.

LEXADA. part. pas. de "lexar". term. fem. Dejada.

LEXAR. v. modo inf. Dejar, abandonar.

LEXA ‘S. Se dejó.

LEXATS. v. Dejáis, dejad.

LEXATZ. V. LEXATS.
LEXEM. v. Dejemos.

LEXET. v. Dejó.

LEXETS. v. Dejéis.

LEYAL. adj. Leal.

LEYALMENT. adv. Lealmente.

LEYALTAT. sust. c. Lealtad.

L‘ HA. Le ha, le tiene; lo ha, lo tiene; la ha, la tiene.

L' HAJA. La haya, la tenga; le haya, le tenga; lo haya, lo tenga.
L' HAS. Le has, le tienes.

L' HAUS. Os la.

L' HOM. El hombre.

L' HOST. La hueste.

LI. Le, los. - Li perdó, le perdone. - Li peccador: los pecadores.

LIA. V. Ata, liga. (lliga, lligue)

LIAR. V. LIGAR.

LIAT. V. LIGAT.

LIBRE. sust. c. Libro. (llibre)

LIBERTAT. sust. c. Libertad. (llibertat)

LIBERALITAT. sust. c. Liberalidad.

LIG. v. Lee. (legir, llegir, lligir, llich; llix una mica, panka mermat; llegeix)

LIG. sust. c. Ley, fé, creencia religiosa. (lley, llei; lex)

LIGAMENT. sust. c. Lazo, el acto de enlazar o de ligar. (lligament, llas, llaç groc, llaça etc)

LIGEN. Leen.
LIGAR. v. modo inf. Ligar, atar.
LIGAR. v. modo inf. Ligar, atar.

LIJA. v. Lea.

LI ‘N. Le (por ello). - Li ‘n tany (pertany) : le pertenece (por ello).

LIR. Lirio. - Flor de lir: flor de lirio o flor de lis(lliri)

LISCA. V. Lea.

LIT. sust. c. Cama, lecho. (llit; lectum)

LITELÓ, sust. c. Cuna.

LIURATS. v. Libertáis, salváis, encomendáis, ponéis en mis manos.

LO. art. Lo, le, el.
LOS. art. pl. Los, les.

LOAMENT. sust. c. Alabanza, loor, el acto de alabar.

LOAR. V. modo inf. Alabar, loar.

LOARVOS. v. Alabaros.

LOAT, LOADA. part. pas. de "loar". Loado, loada; alabado, alabada.

L' OBRE ‘S. La obra es.

LOCH. sust. c. Lugar, sitio. - En loch (enlloc): en ninguna parte. (lloc; locum, locus, locis; en un lugar de la Mancha; lugar : población : aldea : pueblo; La Codoñera es “lo lloc”)

LÓGICA. sust. c. Lógica.

LOGAT. part. pas. de "logar". Alquilado, dado o tomado en conducción.

L‘ ON. Lo, le.

LONCH. adj. Largo. - Como sust. c. Longitud.

LONGA. adj. term. fem. Larga. (llonga; existe como apellido en Valderrobres)

LONGAMENT. adv. Largamente, por mucho tiempo.

LONGUAMENT. V. LONGAMENT.

LONGUEA, sust. c. Longitud.

LOP. sust. c. Lobo. (llop; ai vist lo lop lo rainard la lebre ...)

LOR. pron. Ellos. (A lor : a ells !)
LOTS. sust. c. Lugares.

LOU. v. Alabo.

LOYS. sust. p. Luis.

L' Ú. El uno.

LUENTAS. adj. term. fem. Relucientes. (lluentas, lluentes, relluentes)

LUM. sust. c. Luz.

LUMANERA. sust. c. Lumbrera.

LUMINATS. part. pas. de "luminar o enluminar”. Iluminados.
LUNA. sust. c. Luna.

LUNY. adv. Lejos.
LUNYA. v. Aleja. (s‘ allunya)

LUNYADANAS. adj term. fem. Lejanas.

LUNYALO. Aléjalo.

LUNYAT. part. pas. de "lunyar" Alejado.

LUR. Su y alguna vez le. (posesivo; lur, llur, cosas)

LURS. pron. Sus. (llurs)

L' US. El uso.

LUTS. sust. c. Luz. (lux latín; lucem, lucis etc)

LUTXURIA, sust. c. Lujuria.

LUTXURIARÁS. v. Serás lujurioso. (lujuriarás)

LUTXURIÓS. adj. Lujurioso.

L‘ YLA. La isla. (En Mallorca, sa illa, de ipsa ínsula, ses illes)

LYVADA. sust. c. No estamos seguros de la verdadera equivalencia castellana de este vocablo. Quizás signifique alivio, solaz. (muler es per ço dada Que sia d' Adam lyvada; quizás del verbo, libar - néctar -, libada, chupada.)

lunes, 9 de septiembre de 2024

Pel, Pelh, Peil - Pelugar, Pelucar

 

Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.

Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.

Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.

Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier. 

Avec cape de grisette sans poil.

Mos pels malastrucx mi tolrai.

Rambaud d'Orange: Er no sui. 

Mes cheveux malheureux je m' ôterai.

Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill, 

Et, el seu, non conois la trau.

P. Vidal: Ges per lo. 

Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre. 

CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)

2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.

Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.

Mon frère est velu et plein de poils.

Era gros... e pelos. 

Sa coa grossa, redonda e pelosa.

(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)

Carya Magalon, p. 2.

Il était gros... et velu.

Sa queue grosse, ronde et poilue.

E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63. 

(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)

Et que le capuchon, en hiver, soit fourré. 

CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)

- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.

Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.

Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.

3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu. 

Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.

Ampleur de la poitrine et pilosité.

4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.

Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.

Comme ils commencent à être velus. 

Es fort laitz et pelutz.

A. Daniel: Pois En Raimon. 

Est fort laid et velu.

CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)

5. Pepelut, adj., pâtu.

Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.

La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.

6. Pelagge, s. m., pelage.

Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.

Le singe... a convenance... avec loup en pelage.

ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)

7. Pelio, s. m., paupière, cils.

Lo sex a e van bels pelios.

El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.

Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.

Trad. de Bède, fol. 43 et 40.

L'aveugle a en vain belles paupières.

Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.

La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.

(chap. Pels de la sella, de les selles.)

8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.

Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.

Giraud de Borneil: Conseill vos. 

Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.

- Par extens. Plumer, ôter la plume. 

L' auzellador 

Qu' apella e trai, ab dousor, 

L' auzel, tro que l' a en sa tela, 

Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.

Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.

L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.

Pluma e pluma faretz pelar 

De sus lo cap, ses escorgar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher. 

Part. pas. Enueia m rauba pelada,

Pus la San Miguels es passada. 

Le moine de Montaudon: Be m'enueia. 

M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.

Las testas, que avez peladas, 

Aurez demantenen talhadas.

(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades. 

Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)

V. de S. Honorat.

Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées. 

CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare. 

(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)

esquilá a estisora

9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.

Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.

Eluc. de las propr., fol. 66.

Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.

10. Depilatiu, adj., dépilatif. 

Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)

Siccité... est dépilative.

(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)

11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.

Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.

(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)


Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.

Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.

Les portent de la terre léans en la mer. 

Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.

Declaramens de moutas demandas. 

Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer. 

ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago. 

(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)

3. Peleagre, s. m., mer.

Hom peris en peleagre.

(chap. Se mor al mar.)

A. Daniel: En breu briza.

On périt en mer.


Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.

peregrinus, voyageur, étranger, pélerin. 

Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat. 

Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins. 

Ieu vauc m' en lay a selui 

On merce claman pelegri.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins. 

Salvaire Crist, donatz forsa, vigor 

E bon cosselh als vostres pellegris. 

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.

Si qu' en sia conquis

Lo sans luecs e la via 

Faita als peleris, 

Que nos tolc Saladis.

G. Faidit: Era nos sia. 

En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin. 

Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.

V. et Vert., fol. 79. 

Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.

Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.

Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.

CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.

(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)

Carlos Fontanet, Pelegrí, bombo, Yolanda, Anisseta, La segalla, la segaya, apartamentos, AT, habitaciones, SPA, relax

- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.

(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)

Lo segons es lo pelegris..., 

E per so a nom pelegri 

Car hom non troba lo sieu ni. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.

2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.

Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.

Ainsi comme est une longue pérégrination. 

De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.

V. et Vert., fol. 74.

De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.

CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación. 

PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione. 

(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)

3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.

Ja Dieus no m do, 

Roma, del perdo 

Ni del pellerinatge 

Que fetz d' Avinho.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.

Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.

V. de Guillaume de Saint-Didier. 

Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.

Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85. 

Vint en France en pélerinage. 

ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)

4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.

Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68. 

Et les étrangers allant en pélerinage. 

Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Pérégrinants vers le ciel. 

CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.

(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)  


Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.

Non puesc deniers traire

De loc on hom m' en deya,

Sinon ab gran peleya.

G. Riquier: Sel que sap. 

Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.

Si m' en sors peleia ni contenz.

Pons de la Garde: Ans ogan. 

S'il m'en surgit querelle et contestation. 

Agro gran pelega entre els. Philomena.

Eurent grande dispute entre eux.

Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.

Débat et querelle. 

CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñes; combat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)

2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller. 

Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25. 

Les fait débattre et quereller.

- Débaucher.

Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.

Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.

Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz

Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz. 

Roman de Fierabras, v. 746.

Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré. 

CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)

3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.

Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37. 

Colère, querelleur, orgueilleux.

(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)


Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.

Papagay et pellica.

Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.

Perroquet et pélican.

Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.

Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.

(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)

Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.

CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano. 

(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)

L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino,

Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.

Be s peluge e s peronga

Tro al vespre que fams lo ponga.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.