Dos añs treballán sense cobrá a La Venteta

Porte dos añs treballán sense cobrá a La Venteta per a enchampá al seu home.

Este curiós cas s´ha escampat pels pobles del Matarraña, sobretot a Calaseit y Valldeltormo. 

Una dona ha estat treballán durán poc mes de dos añs a un puticlub, La Venteta, sense cobrá, pera enchampá al seu home a dins.
Pareix que ella sospecháe del seu home y va dessidí agarrál o enchampál en les mans a la massa. Dos o tres vegades a la semana eixíe per ahí y arribae en una auló a perfume barat, me vach imaginá aón anae y vach dessidí donali un escarmén, aixina que vach parlá en lo gerén del puticlub y me vach oferí a treballá a diari sense cobrá hasta enchampá al meu home.

Lo curiós es que han passat dos añs y encara no s´ha topetat en lo seu home. No hay anat mai a un puticlub, la colonia barata es de un amic en lo que juguem a les birles y es una mica mariconot. Per un atre amic me vach enterá de aón passáe les nits la meua dona y no mu podía creure. La dona ha intentat disculpás en lo seu home "porto dos añs picán mol y encá que no hay guañat un duro, hay adeprés mol y prometixgo ficáu en práctica en ell si me vol doná un atra oportunidat".

//  

Lleva 2 años trabajando gratis en un puticlub para pillar dentro a su marido.

Este curioso caso se ha convertido en noticia en los pueblos del Matarraña, Calaceite y Valdeltormo. Una mujer ha trabajado durante poco más de 2 años en un puticlub, la Venteta, de manera gratuita para pillar a su marido dentro.
Al parecer la mujer sospechaba de su marido y decidió pillarlo con las manos en la masa “dos o tres veces por semana salía por ahí y llegaba con un olor a perfume barato, me imaginé donde iba y decidí darle un escarmiento, así que hablé con el gerente del puticlub y me ofrecí a trabajar a diario de manera gratuita hasta pillar a mi marido”. 

Lo curioso es que han pasado 2 años y todavía no se ha topado con su marido “no he ido nunca a un puticlub, el perfume barato es de un amigo con el que jugamos a los bolos y es un poco maricona, a través de otro amigo me enteré de donde pasaba las noches mis señora y no podía creerlo”. La mujer ha intentado disculparse con su marido “llevo 2 años currando mucho y aunque no he ganado un duro, he aprendido mucho y prometo ponerlo en práctica con él si quiere darme otra oportunidad”.

JORNADA NOVENA. NOVELA SEXTA.

JORNADA NOVENA. NOVELA SEXTA.

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

Calandrino, que datres vegades habíe fet riure mol a la compañía, lo mateix va fé esta vegada: y después de que les dames dixaren de parlá de les seues coses, la reina li va maná a Pánfilo que parlare, y ell va di:
Loables siñores, lo nom de la Niccolosa amada per Calandrino me ha portat a la memoria una historia de un atra Niccolosa, y to la contaré perque en ella voréu cóm una súbita inspirassió de una bona dona va evitá un gran escándol.

A los plans del Muñone va ñabé, no fa mol tems, un home bo que donabe als viandáns, per dinés, de minjá y beure; y encara que ere bastán pobre y teníe una casa menuda, alguna vegada, en cas de gran nessessidat, no a tots pero an algún conegut albergabe. Ara be, teníe este una mol hermosa femella, de la que teníe una joveneta hermosa y agradable, de quinse o setse añs, que encara no teníe home; l´atre ere un chiquet que encara no habíe cumplit l´añet, al que la mare donabe de mamá.
A la jove li habíe ficat los ulls a damún un mosset pincho y noble de la nostra siudat, que anabe mol assobín pel barri y la volíe fogosamen; y ella, que de sé amada per un jove tal com aquell mol se gloriabe y dell tamé se va enamorá; y moltes vegades en gust de cada una de les parts haguere tingut efecte aquell amor si Pinuccio, que aixina se díe lo jove, no se haguere refrenat pera no causá la deshonra de la jove y dell. Pero de día en día multiplicánse la seua passió, li va vindre lo dessich irrefrenable a Pinuccio de ajuntás en ella, y li va vindre al pensamén trobá lo modo de albergás a casa de son pare, pensán, com coneixíe la divisió de la venteta de la jove, podríe está en ella sense que dingú sen acatare; y en cuan li va vindre al ánim, sense mes tardá u va ficá en obra.
Ell, en un fiel amic de nom Adriano, que este amor coneixíe, prenén un día al caure la nit dos rocíns de llogué y ficánlos damún dos valijes, potsé plenes de palla, van eixí de Florencia, y donán una volta, cabalgán, a les planes del Muñone van arribá sén ya de nit; y entonses, fen vore que tornaben de la Romaña, cap a la venta van aná y van cridá al bon home; este, com los coneixíe mol be als dos, los va obrí la porta enseguida.
Pinuccio li va di: - Mira, tens que donámos albergue esta nit: pensabem que podríem arribá a casa, pero no ham pogut apurámos tan.
A lo que lo possadé va contestá:

- Pinuccio, be saps quínes comodidats ting pera albergá a hómens nobles com vatros; pero com esta hora tos ha agarrat aquí y no ña tems pera que pugáu aná a un atre puesto, tos albergaré de bona gana tan be com puga.

Apeánse, pos, los dos jovens, y entrán a la venteta, primé van acomodá los seus rocíns y después van sopá. A la venteta sol ñabíe una alcobeta a la que ñabíen tres llitets colocats com milló se podíe; y sol habíe quedat espay pera móures en estretó.
De estos tres catres, va fé lo home preparán un, lo menos roín, per als dos compañs, y los va fé gitá; después, al cap de un rato, sense dormí cap dells encara que féen vore que dormíen, va fé lo possadé gitás a la seua filla a un dels dos llits que quedaben y al atre se van embutí ell y la seua dona, y a la vora del camastro aon dormíen van ficá lo bressol del chiquet. Y están les coses de esta guisa dispostes, y habénu vist tot Pinuccio, después de un rato, pareixénli que tots estaben adormits, se va eixecá sense fé soroll y se va colocá al llitet aon la jove estabe tombada. Ella lo va acullí be, encara que en temó, y allí van chalá tan com van pugué. Y están aixina Pinuccio en la jove, va passá que un gat va fé caure un topí, y la dona, despertánse, se va eixecá, pensánse que no foren lladres, aixina a la oscurina, y sen va aná allí aon habíe sentit lo soroll.
Adriano, poc después, per una nessessidat natural se va eixecá y anán a satisféla va entropessá en la cuna, y com no podíe passá sense eixecála, la va alsá de aon estabe y la va ficá a la vora del llit aon ell dormíe; y fet alló per a lo que se habíe eixecat, va torná, sense preocupássen mes del bressol, y se va torná a gitá.
La dona, habén trobat lo topí per enterra, después de renegáli al gat, va torná a la alcobeta, y a paupóns va aná dreta cap al llit aon dormíe lo seu home; pero no trobán allí la cuna, se va di:

- ¡Ay, desgrassiada de mí! Mira lo que anaba a fé, casi me embutixgo al llit dels meus cliéns. Y trobán la cuna una mica mes allá, se va gitá al llit aon estabe Adriano sol, creén que se gitabe en lo seu home. Adriano, que encara no se habíe adormit después de eixecás, al sentíla la va ressibí be y alegremen; y sense di ni chut va tensá la ballesta y la va descarregá en gran plaé de la dona.
Después, pensánse Pinuccio que lo podríen enchampá en la jove, va voldre torná al seu llit, se va eixecá, y a paupontes, trobán lo bressol, va pensá que aquell llit ere lo dels possadés; per lo que, avansán un poc mes, se va gitá al del possadé, que en la entrada de Pinuccio se va despertá. Pinuccio, creén que estáe a la vora de Adriano, va di:
- ¡Be te dic que may hay tingut una cosa tan dolsa com Niccolosa! Per lo cos de Cristo, hay tingut en ella lo plaé mes gran que may un home ha tingut en cap dona; y te dic que hay baixat sis vegades a la vila desde que men hay anat de aquí.

Lo venté, sentín estes notissies y no agradánli massa, se va pensá:
- ¿Qué dimonis fa este aquí?-.

Después, mes enfadat que prudén, va di:

- Pinuccio, la teua ha sigut una gran villanía y no sé per qué tens que fém aixó; pero per lo cos de Cristo me la pagarás.
Pinuccio, que no ere lo jove mes sabut del món, al acatássen del seu error no va corre a enmendál com milló haguere pogut sino que va di:

- ¿Qué te hay de pagá? ¿Qué me podríes fé?

La dona del venté, que creíe que estabe en lo seu home, li va di a Adriano:
- ¡Escolta, los nostres cliéns están reñín per no sé qué!
Adriano, rién, va contestá: - Díxals en pas, van beure massa anit.
La dona, pareixénli que habíe sentit al seu home quirdá y sentín ara a Adriano, en seguida va vore aón estabe y en quí; per lo que, discretamen, sense di res, se va eixecá, y prenén la cuna del seu fillet, com la alcoba estabe encara a fosques, la va portá jun al llit aon dormíe la seua filla y a la vora della se va tombá; y, fén vore que se despertabe pel abalot del home, lo va cridá y li va preguntá qué passabe en Pinuccio.
Lo home va contestá:

- ¿No has sentit lo que diu que ha fet esta nit en Niccolosa?
La dona va di: - Mentix en tota la boca, que en Niccolosa no se ha gitat; que yo me hay tombat aquí en cuan no hay pogut dormí mes; y tú eres un animal per créuretu.
Bebéu tan per la nit que después ensomiéu y anéu de aquí cap allá sense enteráton y tos pareix que feu algo gran; ¡gran llástima es que no tos trenquéu lo coll! ¿Pero qué fa al teu llit Pinuccio? ¿Per qué no está al seu catre?
Adriano, veén que la dona discretamen la seua deshonra y la de la seua filla tapabe, va di:
- Pinuccio, te u hay dit mes de sen vegades, que no vaigues donán voltes, que este vissi teu de eixecát adormit, sonámbul, y contá fábules que ensomies te portará alguna vegada una desgrássia; ¡Tórna cap aquí!

Lo venté, sentín lo que díe la seua dona y lo que díe Adriano, va escomensá a créures que Pinuccio caminabe adormit; per lo que, agarránlo dels muscles, lo va escomensá a sacsá y a cridál, dién:

- Pinuccio, despértat, entórnaten al teu llit.

Pinuccio, habén sentit lo que se habíe dit, va escomensá, com si ensomiare, a di datres dessatinos; de lo que lo venté sen enríe mol. Al final, com encara lo sacsabe, va fé vore que se despertabe, y cridán a Adriano va di: - ¿Es ya de día, que me crides?

Adriano va di: - Sí, víne aquí.

Ell, fen vore que teníe molta son, se va eixecá del llit del venté y sen va entorná al llit en Adriano; y vingut lo día y eixecánse lo possadé, va escomensá a enríuressen y a enfótressen dell y dels seus somnis. Y aixina, bromeján, preparán los dos jovens los seus rocíns y ficánlos damún les valijes y habén begut en lo venté, puján a caball van acudí a Florencia, no menos conténs del modo en que la cosa habíe passat que de los efectes de la cosa. Y después, trobán atres víes, Pinuccio se va trobá en Niccolosa, que li afirmabe a sa mare que este verdaderamen ensomiabe; per lo que la dona, enrecordánsen de los abrassos de Adriano y de la ballestada, se creíe que ere la única que habíe velat.

Pustula, Pustella, Postella - Puteiar, Putaneiar

Pustula, Pustella, Postella, s. f., lat. pustula, pustule, abcès, petite gale, bouton.

So pustulas fetidas, las quals so feytas de materias... corruptas.

(chap. Són pústules fétides, les cuals están fetes de materies... corruptes o corrompudes. Lo catalá, inclús después de Pompeyo Fabra, fee aná lo plural o plurals en AS, bonas Pasquas, las casas, Casasnovas, etc, etc.
Lo ingeniero químic y lingüístic Pompeyo va voldre diferensiás del castellá, pero sol va fé una ristra de cagades y burrades.)

Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Sont pustules fétides, lesquelles sont faites de matières... corrompues.

Pustella en son huelh.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Pustule dans son oeil.

Haia en son oill postella.

Folquet de Romans: Auzels no. 

Qu'il ait dans son oeil pustule. 

CAT. ESP. (pústula) PORT. Pustula. IT. Pustula, postola. (chap. pústula,  pústules.)

2. Pustulacio, s. f., lat. pustulatio, pustulation, état de ce qui est pustuleux.

Per ulceracio del paladar et pustulacio.

(chap. Per ulserassió del paladar o paladá y pustulassió.)

Eluc. de las propr., fol. 85.

Par ulcération du palais et pustulation.

(chap. pustulassió, pustulassions.)

3. Postulos, adj., lat. pustulosus, pustuleux, couvert de pustules.

Lors cambas so postulozas. Eluc. de las propr., fol. 99.

(chap. Les seues cames són pustuloses; pustolós, pustulosos, pustulosa, pustuloses; ple de pústules; algo paregut a leprós, leprosos, leprosa, leproses, ple de pústules de la lepra; de la peste: apestat, apestats, apestada, apestades. Si es peste, pudó, corrompina: apestós, apestosos, apestosa, apestoses; v. apestá, putí.)

Leurs jambes sont pustuleuses.

Puta, s. f., fille, putain.

Primitivement ce mot était pris en bonne acception.

Goldoni a composé une comédie dont le titre est: la Puta honorata, la Fille honnête.

Dans une traduction en patois bolonais, on a rendu virginella du Tasse par: 

A savia putta. Ch. V, st. 71. 

Una putta d' vint ann o poch d' piu. Ch. II, st. 14.

La vergogna da putta. Ch. II, st. 17.

Les Portugais ont employé ce mot dans la même acception: Origem e Ortographia de (da) Lingua portuguesa, p. 54.

On trouve aussi en italien le mot putto, fanciullo, employé dans le même sens.

Les troubadours ont toujours employé ce mot en mauvaise part: putain, courtisane, vilaine. 

Aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens.

Marcabrus: Pus mos.

Ces putains ardentes qui sont de maris d'autrui consentantes.

En puta qui si fia

Es hom traitz.

(chap. Qui se fíe de una puta, es traissionat.)

Marcabrus: Soudadier.

En putain qui se fie est homme trahi.

Adj. Qui te femna puta, coma qui ten serpen. Trad. de Bède, fol. 40.

(chap. Qui té dona puta, com si té una serp.)

Qui tient femme putain, comme qui tient serpent.

Sarrazis los asalho, la puta gen malvada.

Roman de Fierabras, v. 2745.

Les Sarrasins les assaillent, la vilaine gent mauvaise.

ANC. FR. Des Sarrasins qui tiennent putes lois.

Roman d'Ogier le Danois. Notes sur Véland, p. 83.

Toutes estes, serés ou futes

De fait ou de volenté putes.

Roman de la Rose, v. 9194.

On dit cest proverbe:

De pute rachine, pute hierbe.

(chap. De puta arraíl, puta herba.)

Roman de Cléomades. Carpentier, t. III, col. 448.

CAT. ESP. PORT. Puta. IT. Putta. (chap. Puta, putes; putarranca, putarranques; v. putejá. Vore la dansa de la dona a La Venteta, La Vall - Calaseit.)

2. Putana, s. f., putain, prostituée.

Jazon ab putanas tro 'l solelh es levatz.

P. Cardinal: Un estribot.

Couchent avec prostituées jusqu'à ce que le soleil est levé.

De putana cortejaire.

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

De prostituée courtisan.

ANC. CAT. Putana. IT. Puttana.

3. Putanela, s. f. dim., petite putain, petite prostituée.

Vay, dis el, putanela, laycha m' estar en patz.

(chap. Vesten, va di ell, puteta, díxam está en pas.)

Roman de Fierabras, v. 4908.

Va, dit-il, petite putain, laisse-moi être en paix.

4. Putan, s. m., putassier, libertin.

Mout se fez grazir als arlotz et als putans. V. de Guillaume Figueiras.

Moult il se fit agréer par les goujats et par les putassiers.

5. Putanier, Putaner, adj., putassier, libertin.

Ai! fals clergue, messongier, traidor,

Perjur, lairo, putanier, descrezen.

B. Carbonel: Per espassar. 

Ah! faux clergé, menteur, traître, parjure, voleur, putassier, mécréant.

Enchantaire o putaners.

Traité de la Pénitence en provençal, fol. 59. 

Enchanteur ou putassier.

ESP. Putanero. PORT. Putanheiro. IT. Puttaniere. (chap. Putero, puteros; libertino, libertinos o libertins.)

6. Putage, s. m., prostitution.

Sibilia per cert a consentit putage. V. de S. Honorat.

Sibilie pour sûr a consenti prostitution.

ANC. FR. Qui sacrement de mariage

Tornent à honte et à putage.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 122. 

Et miz par povreté mainte fame et putage.

Roman de Rou, v. 1873.

7. Putaria, s. f., putanisme, prostitution.

Malvestat e putaria

No 'l laisson tener dreita via.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Méchanceté et putanisme ne lui laissent tenir droite voie.

ANC. FR. Onc, foi que doi sainte Marie,

Ne fis de mon cors puterie.

Roman du Renart, t. II, p. 7.

D'yvrognerie,

De puterie, 

Scandale et bruict.

Blason des faulces Amours, p. 227.

ESP. Putería (prostitución, puterío). PORT. Putaria. (chap. Puterío, prostitussió.)

8. Putia, s. f., putanisme, prostitution. 

Greu er amor ses putia

Camjantz, 

Tro qu' el mon sia fenitz.

B. Martin: Companho. 

Difficilement amour sans prostitution sera changeant, jusqu'à ce que le monde soit fini. 

La putia l' es apres.

Marcabrus: Lanquan. 

Le putanisme lui est après.

9. Puteiar, Putaneiar, v., se prostituer, paillarder, forniquer.

O mentir o putaneiar. Brev. d'amor, fol. 62.

Ou mentir ou paillarder.

Fig. Domneis ar puteia.

Marcabrus: Pus la fuelha.

Courtoisie maintenant se prostitue. 

ANC. FR. Et tout briser, 

Rompre, casser 

Et putasser. 

Blason des faulces Amours, p. 286. 

ESP. Putear, putañear. PORT. Putear. IT. Putaneggiare.

(chap. Putejá : fé putades; putanejá, prostituís, fornicá, follá. Yo putejo, puteges, putege, putegem o putejam, putegéu o putejáu, putegen; putejat, putejats, putejada, putejades; yo putejaré; yo putejaría; si yo putejara als putos catalanistes. Putechá a Vallchunquera, La Fresneda : putechat, putechats, putechada, putechades.) 

treballá, traballá

treballá o traballá: treballo, treballes, treballe, treballem o treballam, treballéu o treballáu, treballen; treballat, treballats, treballada, treballades; treballaré; treballaría; si yo treballara. treballán (g)

Yo traballo, traballes, traballe, traballem o traballam, traballéu o traballáu, traballen; traballat, traballats, traballada, traballades; traballaré; traballaría; si yo traballara. traballán (g)

- Qui mol minge, mol treballe o traballe.

treballar v. tr. o intr.: cast. trabajar. (DCVB)

|| 1. ant., tr. Molestar, donar turment. Que donassen tots dies una bèstia al leó per ço que no les treballàs en sen cassar, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Sos greus pensaments qui molt fort lo turmentauen e'l trebaylauen, Llull Gentil 6. E'ls menors serien a tort treballats et agreuiats per los maiors, Cost. Tort. I, v, 14. E, quant cascú son apetit treballa, | se mostran clar maravellosos actes, Ausiàs March lxxxvii. No'm serà treball, si l'escoltar a vosaltres no treballa, dir-ne algú,Corella Obres 8. 

|| 2. refl. o intr. Sofrir; esforçar-se, fatigar-se per obtenir quelcom; procurar amb esforç. La natura humana de Christ volch molt treballar en est món, Llull Felix, pt. i, c. 8. De bades se treballa qui vol contrastar ab aquesta obra que Déus féu, Muntaner Cròn., c. 6. Veniu a mi tots los qui treballau e sou cansats, Villena Vita Chr., c. 43. Jo t'amaré y treballaré perque hajes pau y bé,Isop Faules 8. a) Amb complement introduït per la preposició de. Qui mas se trebalarà dels afans de Déu, Hom. Org. 3 vo. Treballant-se de rebre-la honorablement, Pere IV, Cròn. 273. Encara treballauen de mirar si alguna cosa veurien, Villena Vita Chr., c. 258.—b) Amb complement introduït per la preposició en. Vostre frare qui més treballa que vós an amar e seruir Jesuchrist,Llull Felix, pt. v, c. 2. Ab tots los metges qui treballauen en la salut sua, Tirant, c. 26. Quantes són les sollicituts e les congoxes a aquells qui's treballen en amor,Curial, i, 1. Treballau en conseruar-uos | en un bon predicament, Cons. casada 16.—c) Amb complement introduït amb la preposició a. ¿Per què tant treballares a pendre'm?, Faules Isòp. 121.—d) Amb la partícula hi com a complement. Elles faran tot son poder de trametre'ls-me e y treballaran, Tirant, c. 81.—e) Amb complement introduït sense preposició. Los dos treballaren qual primer se leuaria, Tirant, c. 65. Malfactors qui treballen posar errors, Vent. Pel. 15.—f) Amb complement introduït per la preposició per. Hem trebayat per posar-hi remey, Roq. 8. Trebayem tots per conservar lo que tenim, Aurora 226. 

|| 3. intr. Aplicar-se amb un esforç sostingut a l'execució d'una cosa, especialment de la que es fa pel guany o per obligació. Alcuna dona ha molt treballat en son ofici, Llull Blanq. 20. Los lauradors qui més hi treballerien ne haurien menys [de fruits], Egidi Romà, iii, 1a, 11. A esclat de mort mos cíclops treballaren tota eixa nit, Atlàntida vii. Ell era l'amo, ell treballava; ell portava els quartos a casa, Massó Croq. 162. a) per anal., Esforçar-se un animal o actuar una màquina, un òrgan, etc., en benefici d'algú. Bèstia que ha treballat demasiadament, Dieç Menesc. i, 19 vo.—b) Produir. «Aquestes terres treballen poc». «La nostra figuera ha treballat molt; està carregada de figues».—c) Sofrir una cosa l'esforç a què està sotmesa. «Aquestes bigues treballen massa; qualsevol dia es trencaran».—d) Robar (en llenguatge d'argot). 

|| 4. tr. Sotmetre una cosa a una acció contínua per donar-li forma, millorar-la, preparar-la així com cal. Pus prest que'l ferre | si hom no'l malla | o no 'l treballa, | prenen rovell, Spill 7790. Mentres l'un feya la fulla, | treballava l'altre el pom, Picó Engl. 34. Amb alguns homes que tenien a treballar les terres, Massó Croq. 72. He posat els meus cinc sentits en aquesta obreta treballant-la tan bé com he sabut, Ruyra Parada 7. Treballar la pasta: maurar bé la pasta de farina per fer-ne el pa.
Refr.—a) «Qui treballa, a Déu prega».—b) «Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge».—c) «Qui no treballa, no menja»; «Qui no treballa, dorm a la palla»; «Si treballes, menjaràs; i si no, dejunaràs».—d) «Qui jeu i no treballa, molts cops badalla».—e) «El treballar és virtut, si es té salut».—f) «A la casa on es treballa, mai hi falta pa ni palla».—g) «Qui treballa en la joventut, en la vellea té salut» (val.).—h) «Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla».—i) «Qui no treballa de pollí, ha de treballar de rossí».—j) «Qui menja sense treballar, o és molt ric, o ha de robar».—l) «La senyora que treballa, no gasta diner ni malla».—m) «La que no vol treballar, no pot fer sinó gastar».—n) «Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa»; «Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de cap d'any».—o) «Per a treballar i no guanyar, val més descansar».—p) «Per a treballar, deixa't cridar».—q) «Uns treballen, i altres en tenen el profit»; «A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina» (Alg.).—r) «El qui molt treballa, poc menja».
Fon.: tɾəβəʎá (pir-or., or.); tɾeβaʎá, tɾaβaʎá (occ.); tɾeβaʎáɾ (val.); tɾəβəјá (or., mall., eiv.); tɾəβəá (men.).
Var. ort. ant.: trebaylar (Llull Felix, pt. viii, c. 19); trabayllar (Muntaner Cròn., c. 260); trebalar (doc. a. 1558, ap. Hist. Sóller, ii, 72); trabalar (Graal 33); trabayar (Llull Doctr. Puer. 78); trebayar (Girbal Pere Llarch 236); trebelar (Graal 84); trebellar (Flos medic. 14).
Etim.: del llatí *trepaliare, 'turmentar, derivat de trepalium, ‘instrument de tortura compost de tres pals al qual eren lligats els reus o presoners’ (cf. Corominas DECast, s. v. trabajar).

Tozela, Tozelan - Trabalh, Trebalh, Trebaill, Trebalhar, Trebalar, Trebailhar (traball, treball)

Tozela, s. f., touselle, sorte de froment.

Per quaranta sesties de tozela.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230.

Pour quarante setiers de touselle.

ANC. FR. Le paovre homme luy respondit qu'il semoit celluy champ de touzelle.

Rabelais, liv. IV, ch. 45.

(chap. Classe de blat : formén.)

2. Tozelan, adj., de touselle.

Es pan tozelan. Carya Magalon, p. 22.

C'est pain de touselle.

Trabalh, Trebalh, Trebaill, s. m., travail, tourment, chagrin, peine, tracasserie. 

Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 85.

Nul trabalh no m pot esser greu.

Folquet de Romans: Ma bella.

Nul tourment ne me peut être pénible.

Cascus se sejorna e s pais,

Entro que trebaillz lor nais.

Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.

Chacun se repose et se repaît, jusqu'à ce que tracasserie leur naît.

- Exercice, agitation, tapage.

Non aug d' auzelhs trebalh.

Bernard de Venzenac: Iverns vay.

Je n'entends pas tapage d'oiseaux.

ANC. CAT. Trebail. CAT. MOD. Traball. ESP. Trabajo. PORT. Trabalho. IT. Travaglio. (chap. Treball, treballs; traball, traballs. Ve de tripalium, una máquina de tortura o tormén.)

2. Trabalha, Trebalha, s. f., tourment, peine, travail, tracasserie, tribulation.

Si sen d' amor las trabalhas ni 'ls maus.

Arnaud de Marueil: La cortezia. Var. 

S'il sent d'amour les tourments et les maux.

Quant a sas grans dolors

E trebalhas e plors.

J. Esteve: Aissi quo 'l. 

Quand il a ses grandes douleurs et tourments et pleurs.

ANC. IT. Aveva una sua moglie, la quale gli dava molta travaglia. 

Cent. Novelle ant., nov. 69.

3. Trebalhamen, Trebolament, s. m., tourment, peine, tracasserie, agitation.

Ta mal trebalhamen. Passio de Maria. 

Si cruel tourment.

Fon fach grans trebolament de ven. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 4.

Fut faite grande agitation de vent.

IT. Travagliamento. 

4. Trebalhos, Trebalios, adj., tracassier, pénible, turbulent, difficile.

Tensoniers es et evezos

Pus qu' autra gen e trebalhos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Il est querelleur et envieux plus qu'autre gent et tracassier.

Qui no sap escrieure non cuia que escriptura sia artz; et es plus trebalhosa que altra artz. Liv. de Sydrac, fol. 41.

Qui ne sait pas écrire ne croit pas qu'écriture soit art; et il est plus difficile qu'autre art.

Dieus ama home suau, e home trebalios geta de se. Trad. de Bède, fol. 78.

Dieu aime homme paisible, et homme turbulent repousse de soi.

CAT. Traballos. ESP. Trabajoso. PORT. Trabalhoso. IT. Travaglioso. 

(chap. Traballós, traballosos, traballosa, traballoses; treballós, treballosos, treballosa, treballoses : que done faena, treball o traball.)

5. Trebalhier, adj., brouillon, tracassier, ennuyeux.

O totz vilas o totz cortes

O trebalhiers.

Cercamons: Quan l' aura.

Ou tout vilain ou tout courtois ou brouillon.

6. Trebalhar, Trebalar, Trebailhar, v., lat. tribulare, tourmenter, agiter, tracasser, donner des tribulations.

Laisset al diable tocar

Lo malfactor, e trebalhar. 

V. de S. Honorat.

Il laissa au diable toucher et tourmenter le malfaiteur.

Ja per meilhurar

Non la cal trebailhar.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Jamais pour améliorer il ne la faut tourmenter.

Amor, que m' aussi e m trebalha.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Amour, qui m'occit et me tourmente.

Las formitz e las yranhas qui s trebalho en lor obs, nos dono issimple que nos devem laborar. Liv. de Sydrac, fol. 11.

Les fourmis et les araignées qui se tourmentent pour leur nécessité, nous donnent exemple que nous devons travailler.

Part. pas. Quan me soi pro trebalhatz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Quand je me suis assez agité.

ANC. FR. Cum io esteie travailliet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 119.

CAT. Traballar. ESP. Trabajar. PORT. (menos samba e mais) Trabalhar. IT. Travagliare. (chap. Menos samba y mes traballá o treballá : treballo, treballes, treballe, treballem o treballam, treballéu o treballáu, treballen; treballat, treballats, treballada, treballades; treballaré; treballaría; si yo treballara; yo traballo, traballes, traballe, traballem o traballam, traballéu o traballáu, traballen; traballat, traballats, traballada, traballades; traballaré; traballaría; si yo traballara a la Ibercaja de Beseit com Javier Molinos de Monroch.)

Repairar - Reptar

Repairar, v., retourner, revenir, rentrer, se retirer.

A Moncug repaireron, mati a la dinnea. 

(chap. A Moncug, Montcuc, van arribá, se van retirá, pel matí al amorsá; a la dinada.)

Guillaume de Tudela.

A Moncug ils se retirèrent, le matin à la dînée.

Lo cors es faihtz de terra, et en terra deu retornar e repairar.

Liv. de Sydrac, fol. 16.

Le corps est fait de terre, et en terre il doit retourner et rentrer.

Fig. Esta chansos, vuelh que tot dreg repaire

En Arago, al rey, cuy Dieus ajut.

P. Raimond de Toulouse: No m puesc.

Cette chanson, je veux que tout droit elle se retire en Aragon, au roi, à qui Dieu aide.

Subst. Mi es salvatge essils

E 'l repairars m' es afans.

(N. E. Parece una frase de Carlos Puigdemont o de los otros prófugos catalanes dicha muchos siglos atrás.)

Giraud de Borneil: No m platz.

M'est affreux l'exil et le retourner m'est peine.

Part. prés. En fust en t' onor ben repairans.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.

Tu en fus dans ton domaine bien rentrant.

Part. pas. Romieu, que son repayrat, 

L' esurier son annat vezer.

V. de S. Honorat.

Les pélerins, qui sont rentrés, l'usurier sont allés voir.

Qui m' enqer en digz de cortezia

De cal part soi repairatz ni mogutz.

P. Vidal: No m fay.

Qui me demande avec paroles de courtoisie de quelle part je suis retourné et mu.

ANC. FR. Cel à son ostel repaira,

Et li jovenceax s'en torna.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 96.

De chevaliers et de serjans qui repairoient de Syrie.

Villehardouin, p. 46.

Ainz prist congié, si s'en repere.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 175.

Quan li estés fu repairiez, li rois esmut ses oz derechief.

Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 133.

2. Repaire, s. m., repaire, retraite, asyle, demeure.

Rossinhol, en son repaire

M' iras ma dona vezer.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol.

Rossignol, en sa retraite tu m'iras ma dame voir.

Ben sembla 'l rey Daire,

Que sos baros gitet de lor repaire.

E. Cairel: Pus chai la.

Bien il ressemble au roi Darius, qui ses barons chassa de leur demeure.

Fig. Per vos ab cui tug bon ayp an repaire.

Perdigon: Aissi cum.

Pour vous avec qui toutes bonnes qualités ont asyle.

Loc. fig. Fina canso, dreg vas leys fas repaire.

Arnaud de Marueil: En mon cor.

Pure chanson, droit vers elle fais retraite.

ANC. FR. Si croy que Dieu l'a voulu traire

Vers luy pour parer son repaire

De paradis, où sont les saints.

Charles d'Orléans, p. 238.

Et vivre mieulx au céleste repaire.

Hist. de Anne Boleyn.

(chap. Retiro, retiros; assilo, assilos; aon se viu; inclús amagatall, amagatalls.)

3. Repairazon, s. f., retraite, retour.

Mon trahut degr' aver a la repairazon.

Roman de Fierabras, v. 4039.

Mon tribut devra avoir à la retraite.

4. Repeis, s. m., demeure, retraite.

La reina alberguet en un repeis.

(chap. La reina se va albergá a un retiro; retiret, retirets.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94.

La reine hébergea dans une demeure.

Repazimar, Repaimar, v., apaiser, cesser, délaisser, se désister.

Us d' engan non repazima.

(chap. Un d'engañ no pare; no desistix; no cesse. Per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, Carlos Rallo Badet; Artur Quintana Font pronte dixará de engañá, pero queden los seus llibres y escrits. Quedará la paraula, per ejemple les paraules del añ 842 en antic chapurriau.)

Pierre d'Auvergne: Abans que il.

Un de tromperie ne se désiste.

Un Ms. porte repaima.

Reper, v., lat. repere, ramper, raser, se trainer.

Part. pres. Bestias... so ditas repens, quals so lauzertz.

Eluc. de las propr., fol. 229.

Bêtes... sont dites rampantes, tels sont lézards.

2. Rapar, v., ramper, raser, se trainer.

Serpent... si movo rapan. Eluc. de las propr., fol. 238.

Les serpents... se meuvent en rampant.

3. Reptil, s. m., lat. reptilis, reptile.

Reptils so bestias si moven per dilatatio et restrictio.

Adjectiv. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.

Eluc. de las propr., fo. 229.

Les reptiles sont bêtes se mouvant par dilatation et restriction.

Bêtes... aucunes nous appelons reptiles... ou rampantes.

CAT. ESP. Reptil. PORT. Reptil, reptile. IT. Rettile. (chap. Reptil, reptils.)

4. Reptilia, s. f., reptile.

Totas las reptilias que graponan sobre la terra.

Hist. de la Bible en provençal, fol. 1.

Tous les reptiles qui se trainent sur la terre.

(chap. Reptilia es la familia dels reptils. Serp, serps, fardacho, fardachos, esfardacho, esfardachos, sargantana, sargantanes, salamanquesa, salamanqueses, tritó o tritón, tritons; etc. Lo fardachet de Comodo o Komodo té la llengua com lo grillat de Manel Riu Fillat, o com la de Quintaneta.)

5. Reptar, v., lat. reptare, ramper, raser.

Part. prés. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.

Eluc. de las propr., fol. 229.

Bêtes... aucunes nous appelons... reptiles ou rampantes.

(chap. Reptá : repto, reptes, repte, reptem o reptam, reptéu o reptáu, repten; reptat, reptats, reptada, reptades. L'ou de la serp, de Juaquinico Monclús. Pronte haurá de reptá, perque no podrá caminá, de gort que está. ESP. Reptar.)

Repetnar, v., ruer, se regimber.

El mezel aissi repetnet

Que tal del pe el li donet

C' a una part lo fes anar.

Roman de Jaufre, fol. 28.

Le lépreux ainsi rua que tel (coup) du pied il lui donna que d'un côté il le fit aller.

2. Repenada, s. f., ruade, riposte.

Apres comensarai tal repenada.

T. d'une Dame et de Montant: Ieu venc.

Après je commencerai telle ruade.

Reputar, v., lat. reputare, réputer, considérer, tenir.

Non se puesca dire ni reputar ciutadin.

(chap. No se pugue di ni reputá siudadá.)

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 525.

Qu'il ne se puisse dire ni réputer citadin.

Aytal locutio reputariam a vici.

Cel a cui hom o diria se reputaria per injuriat.

Leys d'amors, fol. 132 et 54.

Pareille locution nous réputerions à vice.

Celui à qui on dirait cela se tiendrait pour injurié.

Part. pas. Per bon cavaliers reputat.

(chap. Per bon caballé reputat.)

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Pour bon chevalier réputé.

Nobles homs, et per tal era tengut e reputat.

Tit. de 1404. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 136.

Noble homme, et pour tel était tenu et réputé.

CAT. ESP. PORT Reputar. IT. Riputare. (chap. Reputá: reputo, reputes, repute, reputem o reputam, reputéu o reputáu, reputen; reputat, reputats, reputada, reputades; yo reputaré; yo reputaría; si yo reputara. Si una dona es mol puta, es reputa, y té mala reputassió, com aquella de La Venteta que anabe a vore Carlos Sancho Meix.)

2. Reputatio, s. f., lat. reputatio, considération, réputation.

Aur ni argent no havio valor, qui ara so en major reputatio.

Eluc. de las propr., fol. 186.

Or ni argent n'avaient valeur, qui sont maintenant en plus grande réputation.

CAT. Reptatió (reputació). ESP. Reputación. PORT. Reputação.
IT. Riputazione.

(chap. Reputassió, reputassions.)

3. Reptar, v., imputer, accuser, blâmer, reprocher.

Lo reis lo pres de felnia reptar. Poëme sur Boèce.

Le roi l'entreprit de félonie accuser.

Mal a partit qui reptar l' en volgues.

Bernard de Rovenac: D' un sirventes.

Mal a partagé qui voudrait l'en accuser.

No m' o reptes nien.

R. Jordan: No puesc.

Que vous ne me le reprochiez nullement.

Substantiv. Vostre reptars m' es sabors.

Bertrand de Born: S' abrils.

Votre reprocher m'est saveur.

Part. pas. De vos e de totz autres

En deg esser reptatz.

V. de S. Honorat.

De vous et de tous autres j'en dois être accusé.

ANC. FR. Ne nuls ne lait sum hum de li partir, pus que il est reté.

Lois de Guillaume-le-Conquérant.

De criesme les reta et les prist.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 160.

CAT. ANC. ESP. Reptar. ESP. MOD. Retar. PORT. Reptar, retar.

(chap. Retá: yo te reto, tú me retes, ell mos rete, natros tos retem o retam, vatros mos retéu o retáu, ells o elles mos reten; retat, retats, retada, retades; yo retaré; yo retaría; si yo te retara te fotría una guantada que te hauríen de plegá d'enterra. Reto, retos.)