Mostrando entradas con la etiqueta tres. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tres. Mostrar todas las entradas

domingo, 9 de agosto de 2026

Trei, Trey, 3, Trois, Tres, Ters, Tern, Terna, Ternari, Tersa, Terza, Tercia, Tertia - Trigal

Trei, Trey, suj. m.; tres, rég, m. adj. num., lat. tres, trois.
Dona, nos trei, vos et ieu et Amor.
Arnaud de Marueil: L' ensenhamens.
Dame, nous trois, vous et moi et Amour.

Silvia Dilla Vidal, Dona, nos trei, vos et ieu et Amor.

Ieu ti pregue que tu mi digas cossi son trei. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Je te prie que tu me dises comment ils sont trois.
Tres enemicx e dos mals senhors ai.
Hugues de Saint-Cyr: Tres enemicx.
Trois ennemis et deux méchants seigneurs j'ai.
Gaucelm, tres jocx enamoratz
Partisc a vos et a 'N Ugo.
T. de Savari de Mauleon, de Hugues de la Bachelerie et de G. Faidit: Gaucelm.
Gaucelm, trois jeux enamourés je dépars avec vous et avec le seigneur Hugues.
Substantiv.
Dos jorns estem ses beure, ses manjar,
Can ven al tres, que nos cugem anar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Deux jours nous fûmes sans boire, sans manger, quand vint au troisième, que nous pensâmes nous (en) aller.
Subst. indét. Loc. No sabran ja dui ni trei,
Quals es celha que m' a conquis.
Arnaud de Marueil: Cui que fin' amors.
Ne sauront jamais deux ni trois (aucuns), quelle est celle qui m'a conquis.
Non es de mar en sai...
Sarrazis ni Crestians
Qu' ieu no venques tres o dos.
Rambaud d'Orange: Amors com er.
Il n'est de la mer en çà... Sarrasin ni Chrétien que je ne vainquisse trois ou deux (tous).
Adv. comp. Gieta las de tres en tres.
P. Cardinal: Anc no vi.
Les jette de trois en trois.
Adonc mi fai piegz per un tres. 
G. Hugues d'Albi: Quan lo braus.
Alors me fait pire pour un trois (trois fois pour une).
ANC. FR. O lui estoient trei vilein. Roman du Renart, t. I, p. 126.
A Dieu s'en vont clamer tuit troi. Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 117.

2. Tres, suj. et rég. f. adj. num., trois.
Gaug n' auran, segon lo mieu albire,
Las tres domnas a cui ieu te prezen,
Car elhas tres valon mais d' autras cen.
Folquet de Marseille: Tant m' abellis.
Joie en auront, selon le mien avis, les trois dames à qui je te présente, car elles trois valent davantage que cent autres.
Una, doas, tres e quatre,... 
M' avenc l' autr' ier a combatre.
Guillaume de la Tour: Una doas.
Une, deux, trois et quatre,... il m'advint l'autre jour à combattre.
Lo solelhs a tres causas. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Le soleil a trois choses.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Tres. IT. Tre. 

3. Ters, adj. num., lat. tertius, tiers, troisième.
Apelam ters regardament. Eluc. de las propr., fol. 110.
Nous appelons troisième vue.
Femna o ama o ira, non i a ren terz. Trad. de Bède, fol. 3.
Femme ou aime ou hait, il n'y a rien de tiers.
La terssa vetz dis. Declaramens de motas demandas.
La troisième fois dit.
Subst. Quer lo ters que 'l plec l' esquina.
Marcabrus: Dirai vos.
Cherche le troisième qui lui plie l'échine.
La tersa ven per grat.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
La troisième vient par gré.
Mas ters ni tersa no.
G. Riquier: Als subtils.
Mais tiers ni tierce non.
- Terset, terme de poésie. 
De tersses, es mestiers
Que sian tug engals.
G. Riquier: Als subtils.
Touchant les tersets, il est besoin qu'ils soient tous égaux.
- Troisième partie.
La mitat o 'l ters o 'l quart.
Guillaume de la Tour: Canson ab guais.
La moitié ou le tiers ou le quart.
Loc.  
De vostr' amor perdretz lo tertz e 'l quart.
E. Cairels: Pus chai la.
De votre amour vous perdrez le tiers et le quart.
Conoissetz ters e prim
Al penre et al donar.
B. Martin: A senhors qui.
Vous connaissez tierce et prime au prendre et au donner.
Adv. comp. Tirar de ters en ters.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tirer de tiers en tiers.
A lieys on pretz pueia de ters en quart.
Deudes de Prades: El temps.
A celle où mérite monte de tiers en quart.
- Sorte de droit qui consistait dans la troisième partie des fruits.
Tertz, quartz, quints, seysens... de fruits, de blat.
Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 32.
Tiers, quart, quint, sixain.. de fruits, de blé.
CAT. Ters. ESP. Tercio (tercero). IT. Terzo. (chap. Tersé, tersés, tersera, terseres. Una servesa de tercio es una mijana, la de 0,20 litros un quinto, es la quinta part del litro.)

Lo meche o dotó m´ha dit que sol bega una servesa al día. Li hauré de fé cas.

4. Tern, s. m., triple, tiers.
D' un' ora lo quart, non ges lo tern.
Serveri de Girone: Un vers farai.
D'une heure le quart, non point le tiers.
Adj. La vostra terna paria
Prec que m defenda de dan.
Geneys, le jongleur de Lucas: Dieus verays. 
La votre tierce compagnie je prie qu'elle me défende de dommage. 
Coblas ternas,.. quar en ayssi quo las doblas s' acordo de doas en doas, en ayssi las ternas s' acordo de tres en tres. Leys d'amors, fol. 33.
Couplets triples,.… car de même comme les doubles s'accordent de deux en deux, de même les triples s'accordent de trois en trois.
CAT. ESP. PORT. IT. Terno. (chap. Terno, ternos; triple, triples.)

5. Terna, s. f., terne, terme de jeu.
Allusiv. Puois la regina d' amor
M' a pres per entendedor,
Ben puesc far cinq et ill terna.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Depuis que la reine d'amour m'a pris pour confident, bien je puis faire cinq et elle terne.
CAT. ESP. Terna. (chap. Terna, ternes.)

6. Ternari, adj., lat. ternarius, ternaire, de trois.
No saubriam que es triangle ses nombre ternari. Eluc. de las propr., fol. 278.
Nous ne saurions (ce) qu'est triangle sans nombre ternaire.
Substantiv. En las proprietatz
Qu' an, fan IIII ternaris.
Brev. d'amor, fol. 29.
Dans les propriétés qu'ils ont, ils font quatre ternaires.
CAT. Ternari. ESP. PORT. IT. Ternario. (chap. Ternari, ternaris, ternaria, ternaries.) 

7. Tersa, Terza, Tercia, Tertia, s. f., tierce, une des heures du jour.
E 'l pap', entre terz' e nona,
S' endorm' aissi planamen.
Giraud de Borneil: Tals gen prezi.
Et que le pape, entre tierce et none, s'endorme ainsi complétement.
Quant ven lendema envays tertia, fero aqui gran batalha. Philomena.
Quand vint le lendemain vers tierce, ils firent là grande bataille.
Entro que tercia passa. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 24.
Jusqu'à ce que tierce passe.
CAT. Tersa, tercia. ESP. Tercia. PORT. Terça. IT. Terza. (chap. Tersia hora.)

8. Tersier, Tercier, adj., tercier, troisième.
Es apelat... tercier, quar te la tersa partida del cel. Eluc. de las propr., fol. 110.
Est appelé... tercier, parce qu'il tient la troisième partie du ciel.
Substantiv.
Si 'l coms es segons, ieu serai lo tersiers. Guillaume de Tudela.
(chap. Si lo conde es (lo) segón, yo siré lo tersé.)
Si le comte est second, je serai le troisième.
CAT. Tercer. ESP. Tercer, tercero. PORT. Terceiro. (chap. Tersé, tersés, tersera, terseres.) 

9. Tersament, Terzament, adv., troisièmement.
Segondament e tersament. Trad. d'Albucasis, Vol. 25.
(chap. Segonamen y terseramen.)
Secondement et troisièmement.
Terzament per, etc. Doctrine des Vaudois.
Troisièmement par, etc.
ANC. FR. Tiercement il est son vassal. Monstrelet, t. 1, fol. 35.
IT. Terzamente. (chap. terseramen.)

10. Tersar, v., lat. tertiare, tiercer, tripler.
Fig. Quar no m' aidatz, 
Mos dobles mals se tersa.
G. Riquier: Amors m' auci.
Parce que vous ne m'aidez pas, mon double mal se tierce.
Part. pas. Car ters d' un fag tersat
Non pot hom dir menor.
G. Riquier: Als subtils.
Car le tiers d'un fait tiercé on ne peut dire mineur.
IT. Terzare. (chap. Triplicá.)

11. Tersan, adj., tiers.
Dieus m' a dada febre tersana dobla.
R. Gaucelm de Beziers: Dieus.
Dieu m'a donné fièvre tierce double.
ANC. FR. Substantiv. Car il avoit double tierceine et menoison moult fort.
Joinville, p. 2.
Comme l'ANC. FR., les autres langues de l'Europe latine ont employé ce mot 
substantivement.
ANC. CAT. Tersana. CAT. MOD. ESP. Terciana. PORT. Tersã. IT. Terzana. 
(chap. Tersiana, fiebre; tersianes, fiebres.)

12. Tersol, Tresol, adj., tiercelet, terme de fauconnerie.
Tug li mascle son tersol.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tous les mâles sont tiercelets. 
Subst. Son tresol lanier.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Sont tiercelets laniers.
Lo prim de mula mange 'l sanc,
E 'l tersol de mul ben .v. (5) vetz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que le premier mange le sang de mule, et le tiercelet bien cinq fois de mulet.
IT. Terzuolo.

13. Trinitat, s. f., lat. trinitatem, trinité.
Qui tan se fien e sancta Trinitat. Poëme sur Boèce.
Qui tant se fient en sainte trinité.
A sel cui es unitz et unitatz,
E trinables e tres en trinitatz.
A. Brancaleon: Pessius pessans.
A celui qui est uni et unité, et triple et trois en trinité.
CAT. Trinitat. ESP. Trinidad. PORT. Trindade. IT. Trinità, trinitate, trinitade. 
(chap. Trinidat.)

14. Trinitz, s. f., trinité.
Ieu prec sel qu' es visibles trinitz, 
Vers Dieus, vers hom e vers Sant Esperitz.
Olivier le Templier: Estat.
Je prie celui qui est visible trinité, vrai Dieu, vrai homme et vrai Saint-Esprit.

15. Trin, adj. lat. trinus, triple.
En personas es trina. Brev. d'amor, fol. 9.
En personnes est triple.
ANC. FR. Celi qui est trines et uns seus Dieux.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 181.
Comme une trine essence,
Ung seul cueur en trois corps.
J. Marot, t. V, p. 275.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Trino.

16. Trinable, adj., triple.
A sel cui es unitz et unitatz,
E trinables e tres en trinitatz.
A. Brancaleon: Pessius pessans.
A celui qui est uni et unité, et triple et trois en trinité.

17. Trieu, adj, triple.
Per amor de Dieu 
Trieu.
G. Riquier: Si m fos tan.
Par amour de Dieu triple.

18. Trenta, adj. num., lat. triginta, trente.
Us sols jorns mi sembla trenta.
Bertrand de Born: Al dous.
Un seul jour me semble trente.
Trenta castels ten de sa seingnoria.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei.
Trente châteaux il tient de sa seigneurie.
CAT. Trenta. ESP. Treinta. PORT. Trinta. IT. Trenta. (chap. Trenta; de dotse, dotsena y de trenta, trentena, trentenes.)

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

19. Trentenar, s. m., trentenaire, fondation de trente messes.
Mo gadi e mo trentenars. Tit. de 1234. Arch. du Roy., J, 307.
Mon testament et mon trentenaire.

20. Trentanari, s. m., trentenaire.
De t, trentanaris. Leys d'amors, fol. 151.
Par t, trentenaire.
CAT. Trentanari. ESP. Treintanario, treintenario. (chap. Trentanari, trentanaris, trenta misses pera un mort.)

21. Trentanier, s. m., trentaine.
D' aquest sai ieu un trentanier.
P. Cardinal: Anc no vi.
De ceux-ci je sais une trentaine.

22. Trenten, s. m., trentième, sorte d'impôt.
Resvas, vintens... e trentens de blads.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 336.
Rèves, vingtièmes... et trentièmes de blés.
CAT. Trenté. ESP. Treinteno.

23. Triplicitat, s. f., lat. triplicitatem, triplicité. 
Aquels senhals... fan una triplicitat.
En la triplicitat occidental senhoreio Saturnus, Mercuri et Jupiter.
Eluc. de las propr., fol. 109.
Ces signes... font une triplicité.
En la triplicité occidentale dominent Saturne, Mercure et Jupiter.
ESP. Triplicidad. PORT. Triplicidade. IT. Triplicità, triplicitate, triplicitade. 
(chap. Triplissidat, triplissidats.)

24. Triplar, v., lat. triplicare, tripler.
Triplar sons et aguus.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tripler sons et aguus.
CAT. ESP. PORT. Triplicar. IT. Triplicare. (chap. Triplicá : triplico, tripliques, triplique, tripliquem o triplicam, tripliquéu o triplicáu, tripliquen; triplicat, triplicats, triplicada, triplicades; triplicaré; triplicaría; si yo triplicara.) 

25. Tresent, Trezent, s. m. adj. num., trois cents.
De boissas e de sacs tresens
Ensems liatz.
Le Moine de Montaudon: Quant tuit.
De boîtes et de sacs trois cents ensemble liés.
ESP. Trecientos (Trescientos). PORT. Trezentos. 
(chap. Tressens, tres sens, 300.)

26. Trezen, Treizen, adj. num., lat. tredecimus, treizième.
Al treizen jorn trastug moran. Passio de Maria.
Au treizième jour tous ils mourront.
Er lo trezens jornz entieramenz complitz. V. de S. Honorat.
Sera le treizième jour entièrement accompli.
CAT. Tretsé. ESP. Treceno.

27. Tretze, adj, num., treizième.
Lo tretze jorn de mars. Tit. de 1268. DOAT, t. CXXXI, fol. 24.
Le treizième jour de mars.
CAT. Tretse. ESP. Trece. PORT. Treze. (chap. Tretse.) 

28. Trefueil (Trefueill), s. n., lat. trifolium, trèfle. 
Fols serai si del trefueill
Vau queren lu carta fueilla.
Giraud de Calanson: Ara s' es.
Fou je serai si du trèfle je vais cherchant la quatrième feuille.
ESP. Trifolio (trébol). IT. Trifoglio. (chap. Trébol, trebols : tres fulles. Tonto siría si aniguera buscán la cuarta fulla del trébol.)

29. Tresier, adv., le jour d'avant-hier.
Aqui es us messatges tresier passatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86.
Là un message est passé le jour d'avant-hier.

30. Trigal, adj., trige.
Cavals trigals, so es a dire deputatz a tyrar car qui requier tres cavals.
Eluc. de las propr., fol. 246.
Chevaux triges, c'est-à-dire destinés à tirer char qui requiert trois chevaux. 

Cavals trigals, so es a dire deputatz a tyrar car qui requier tres cavals.

viernes, 8 de enero de 2021

JORNADA NOVENA. NOVELA SEXTA.

JORNADA NOVENA. NOVELA SEXTA.

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

Calandrino, que datres vegades habíe fet riure mol a la compañía, lo mateix va fé esta vegada: y después de que les dames dixaren de parlá de les seues coses, la reina li va maná a Pánfilo que parlare, y ell va di:
Loables siñores, lo nom de la Niccolosa amada per Calandrino me ha portat a la memoria una historia de un atra Niccolosa, y to la contaré perque en ella voréu cóm una súbita inspirassió de una bona dona va evitá un gran escándol.

A los plans del Muñone va ñabé, no fa mol tems, un home bo que donabe als viandáns, per dinés, de minjá y beure; y encara que ere bastán pobre y teníe una casa menuda, alguna vegada, en cas de gran nessessidat, no a tots pero an algún conegut albergabe. Ara be, teníe este una mol hermosa femella, de la que teníe una joveneta hermosa y agradable, de quinse o setse añs, que encara no teníe home; l´atre ere un chiquet que encara no habíe cumplit l´añet, al que la mare donabe de mamá.
A la jove li habíe ficat los ulls a damún un mosset pincho y noble de la nostra siudat, que anabe mol assobín pel barri y la volíe fogosamen; y ella, que de sé amada per un jove tal com aquell mol se gloriabe y dell tamé se va enamorá; y moltes vegades en gust de cada una de les parts haguere tingut efecte aquell amor si Pinuccio, que aixina se díe lo jove, no se haguere refrenat pera no causá la deshonra de la jove y dell. Pero de día en día multiplicánse la seua passió, li va vindre lo dessich irrefrenable a Pinuccio de ajuntás en ella, y li va vindre al pensamén trobá lo modo de albergás a casa de son pare, pensán, com coneixíe la divisió de la venteta de la jove, podríe está en ella sense que dingú sen acatare; y en cuan li va vindre al ánim, sense mes tardá u va ficá en obra.
Ell, en un fiel amic de nom Adriano, que este amor coneixíe, prenén un día al caure la nit dos rocíns de llogué y ficánlos damún dos valijes, potsé plenes de palla, van eixí de Florencia, y donán una volta, cabalgán, a les planes del Muñone van arribá sén ya de nit; y entonses, fen vore que tornaben de la Romaña, cap a la venta van aná y van cridá al bon home; este, com los coneixíe mol be als dos, los va obrí la porta enseguida.
Pinuccio li va di: - Mira, tens que donámos albergue esta nit: pensabem que podríem arribá a casa, pero no ham pogut apurámos tan.
A lo que lo possadé va contestá:

- Pinuccio, be saps quínes comodidats ting pera albergá a hómens nobles com vatros; pero com esta hora tos ha agarrat aquí y no ña tems pera que pugáu aná a un atre puesto, tos albergaré de bona gana tan be com puga.

Apeánse, pos, los dos jovens, y entrán a la venteta, primé van acomodá los seus rocíns y después van sopá. A la venteta sol ñabíe una alcobeta a la que ñabíen tres llitets colocats com milló se podíe; y sol habíe quedat espay pera móures en estretó.
De estos tres catres, va fé lo home preparán un, lo menos roín, per als dos compañs, y los va fé gitá; después, al cap de un rato, sense dormí cap dells encara que féen vore que dormíen, va fé lo possadé gitás a la seua filla a un dels dos llits que quedaben y al atre se van embutí ell y la seua dona, y a la vora del camastro aon dormíen van ficá lo bressol del chiquet. Y están les coses de esta guisa dispostes, y habénu vist tot Pinuccio, después de un rato, pareixénli que tots estaben adormits, se va eixecá sense fé soroll y se va colocá al llitet aon la jove estabe tombada. Ella lo va acullí be, encara que en temó, y allí van chalá tan com van pugué. Y están aixina Pinuccio en la jove, va passá que un gat va fé caure un topí, y la dona, despertánse, se va eixecá, pensánse que no foren lladres, aixina a la oscurina, y sen va aná allí aon habíe sentit lo soroll.
Adriano, poc después, per una nessessidat natural se va eixecá y anán a satisféla va entropessá en la cuna, y com no podíe passá sense eixecála, la va alsá de aon estabe y la va ficá a la vora del llit aon ell dormíe; y fet alló per a lo que se habíe eixecat, va torná, sense preocupássen mes del bressol, y se va torná a gitá.
La dona, habén trobat lo topí per enterra, después de renegáli al gat, va torná a la alcobeta, y a paupóns va aná dreta cap al llit aon dormíe lo seu home; pero no trobán allí la cuna, se va di:

- ¡Ay, desgrassiada de mí! Mira lo que anaba a fé, casi me embutixgo al llit dels meus cliéns. Y trobán la cuna una mica mes allá, se va gitá al llit aon estabe Adriano sol, creén que se gitabe en lo seu home. Adriano, que encara no se habíe adormit después de eixecás, al sentíla la va ressibí be y alegremen; y sense di ni chut va tensá la ballesta y la va descarregá en gran plaé de la dona.
Después, pensánse Pinuccio que lo podríen enchampá en la jove, va voldre torná al seu llit, se va eixecá, y a paupontes, trobán lo bressol, va pensá que aquell llit ere lo dels possadés; per lo que, avansán un poc mes, se va gitá al del possadé, que en la entrada de Pinuccio se va despertá. Pinuccio, creén que estáe a la vora de Adriano, va di:
- ¡Be te dic que may hay tingut una cosa tan dolsa com Niccolosa! Per lo cos de Cristo, hay tingut en ella lo plaé mes gran que may un home ha tingut en cap dona; y te dic que hay baixat sis vegades a la vila desde que men hay anat de aquí.

Lo venté, sentín estes notissies y no agradánli massa, se va pensá:
- ¿Qué dimonis fa este aquí?-.

Después, mes enfadat que prudén, va di:

- Pinuccio, la teua ha sigut una gran villanía y no sé per qué tens que fém aixó; pero per lo cos de Cristo me la pagarás.
Pinuccio, que no ere lo jove mes sabut del món, al acatássen del seu error no va corre a enmendál com milló haguere pogut sino que va di:

- ¿Qué te hay de pagá? ¿Qué me podríes fé?

La dona del venté, que creíe que estabe en lo seu home, li va di a Adriano:
- ¡Escolta, los nostres cliéns están reñín per no sé qué!
Adriano, rién, va contestá: - Díxals en pas, van beure massa anit.
La dona, pareixénli que habíe sentit al seu home quirdá y sentín ara a Adriano, en seguida va vore aón estabe y en quí; per lo que, discretamen, sense di res, se va eixecá, y prenén la cuna del seu fillet, com la alcoba estabe encara a fosques, la va portá jun al llit aon dormíe la seua filla y a la vora della se va tombá; y, fén vore que se despertabe pel abalot del home, lo va cridá y li va preguntá qué passabe en Pinuccio.
Lo home va contestá:

- ¿No has sentit lo que diu que ha fet esta nit en Niccolosa?
La dona va di: - Mentix en tota la boca, que en Niccolosa no se ha gitat; que yo me hay tombat aquí en cuan no hay pogut dormí mes; y tú eres un animal per créuretu.
Bebéu tan per la nit que después ensomiéu y anéu de aquí cap allá sense enteráton y tos pareix que feu algo gran; ¡gran llástima es que no tos trenquéu lo coll! ¿Pero qué fa al teu llit Pinuccio? ¿Per qué no está al seu catre?
Adriano, veén que la dona discretamen la seua deshonra y la de la seua filla tapabe, va di:
- Pinuccio, te u hay dit mes de sen vegades, que no vaigues donán voltes, que este vissi teu de eixecát adormit, sonámbul, y contá fábules que ensomies te portará alguna vegada una desgrássia; ¡Tórna cap aquí!

Lo venté, sentín lo que díe la seua dona y lo que díe Adriano, va escomensá a créures que Pinuccio caminabe adormit; per lo que, agarránlo dels muscles, lo va escomensá a sacsá y a cridál, dién:

- Pinuccio, despértat, entórnaten al teu llit.

Pinuccio, habén sentit lo que se habíe dit, va escomensá, com si ensomiare, a di datres dessatinos; de lo que lo venté sen enríe mol. Al final, com encara lo sacsabe, va fé vore que se despertabe, y cridán a Adriano va di: - ¿Es ya de día, que me crides?

Adriano va di: - Sí, víne aquí.

Ell, fen vore que teníe molta son, se va eixecá del llit del venté y sen va entorná al llit en Adriano; y vingut lo día y eixecánse lo possadé, va escomensá a enríuressen y a enfótressen dell y dels seus somnis. Y aixina, bromeján, preparán los dos jovens los seus rocíns y ficánlos damún les valijes y habén begut en lo venté, puján a caball van acudí a Florencia, no menos conténs del modo en que la cosa habíe passat que de los efectes de la cosa. Y después, trobán atres víes, Pinuccio se va trobá en Niccolosa, que li afirmabe a sa mare que este verdaderamen ensomiabe; per lo que la dona, enrecordánsen de los abrassos de Adriano y de la ballestada, se creíe que ere la única que habíe velat.

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.