Mostrando entradas con la etiqueta fiansa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta fiansa. Mostrar todas las entradas

viernes, 1 de marzo de 2024

Lexique roman; Fe


Fe, s. f., lat. fides, foi, franchise.

Quar s'ieu portes a Dieu tan lial fe, 

Elh m' agra fag plus haut d' emperador.

Perdigons: Ira e pezars. 

Car si je portasse à Dieu si loyale foi, il m'aurait fait plus haut qu'empereur.

Per qu' ab vos no m valgues 

Merces e bona fes.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous.

Pour qu'avec vous ne me valût merci et bonne foi.

- Foi, croyance religieuse.

Aysso son los articles de la sancta fe catholica. V. et Vert., fol. 4.

Ce sont les articles de la sainte foi catholique. 

Senher Dieus, que fezist Adam, 

(chap. Siñó Deu, que vas fé a Adán, y vas probá la fe de Abraham.) 

Et assagiest la fe d'Abram.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Seigneur Dieu, qui fis Adam, et éprouvas la foi d'Abraham.

Loc. Ad aquelas paraulas no deu hom ajustar fe.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 172. 

A ces paroles on ne doit pas ajouter foi. 

Far fe. Fors de Béarn, p. 1076. 

Faire foi.

En tosz negocis que son de bona fe.

Trad. du Code de Justinien, fol. 34.

En toutes affaires qui sont de bonne foi. 

Entr'els non renha dreitz ni fes.

P. Vidal: Baros Jhesus. 

Entre eux ne règne droit ni foi. 

Loc. affirm. A la mia fe, Amors,

Gran peccat avetz de me.

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Sur ma foi, Amour, vous avez grand tort envers moi.

Lo cambiayres diz: Per ma fe

Yeu non ay d'aur tan gran foyson. 

V. de S. Honorat. 

Le changeur dit: Par ma foi, je n'ai pas si grande abondance d'or.

Per fe e senes engan. Tit. de 1139. 

(chap. Per fe y sense engañ.)

Par foi et sans tromperie.

Per bona fe e ses engan, 

Am la plus belha e la melhor.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

De bonne foi et sans tromperie, j'aime la plus belle et la meilleure.

Adv. comp. Selha del mon que ieu plus vuelh, 

E mais am de cor e de fe.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Celle du monde que je veux le plus, et que j'aime le plus de coeur et de foi. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Fe. IT. Fede.

2. Fementit, adj., parjure, déloyal.

Fals, enveios, fementit lauzengier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Faux, envieux, déloyaux médisants. 

ANC. FR. Chative Ysolt, parjure fustes, 

Feimentie e parjurée.

Roman de Tristan. F. Michel, t. II, p. 12. 

Icist Breton, cist feimentie... 

Riols le parjur, feimentie. 

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 62 et 68.

Diex, parjure, Diex, foimentie.

Roman du Renart, t. II, p. 46. 

ESP. PORT. Fementido.

3. Fiducia, s. f., lat. fiducia, confiance.

Segon via de fiducia e d'esperansa.

Trad. d'Albucasis, fol. 44. 

Selon voie de confiance et d'espérance.

ANC. ESP. PORT. IT. Fiducia. (chap. Fidussia, confiansa.)

4. Fidelitat, s. f., lat. fidelitatem, fidélité.

El deu morir si vol gardar sa fidelitat ni son juramen.

L'Arbre de Batalhas, fol. 79. 

Il doit mourir s'il veut garder sa fidélité et son serment.

CAT. Fidelitat. ESP. Fidelidad. PORT. Fidelidade. IT. Fidelità, fidelitate, fidelitade. (chap. Fidelidat, fidelidats; fiel, fiels.)

5. Fedeltat, Fealtat, Feltat, Feutat, Fezautat, Fezeutat, s. f., lat. fidelitatem, fidélité, loyauté.

Salva la fedeltat del comte. Tit. de 1137.

Sauve la fidélité du comte. 

Cel a cuy hom deu fealtat. Liv. de Sydrac, fol. 62.

Celui à qui on doit fidélité. 

Qui en loc feminil 

Cuia feltat trobar. 

Pierre de Bussignac: Quan lo dolz. Var. 

Qui croit trouver fidélité en lieu féminin. 

Mas fezautat fan carzir, 

Quar no volon lo ver dir.

B. Martin: A senhor. 

Mais ils font déprécier loyauté, parce qu'ils ne veulent pas dire le vrai.

- Devoir du vassal envers son suzerain.

Si 'l reis Richart no ill fazia fezeutat.

(chap. Si lo rey Ricardo no li fée fidelidat : sagramén y homenache.)

V. de Bertrand de Born.

Si le roi Richard ne lui faisait fidélité.

Faran, per lur gran malvestat,

Lur sagramen de fezeutat.

Brev. d'amor, fol. 123. 

Par leur grande méchanceté, ils feront leur serment de fidélité. 

ANC. FR. Féeltez firent e homages. Roman de Rou, v. 9340.

Devers vous et vostre royaume toute féableté nous garderons.

Monstrelet, t. I, fol. 21. 

ANC. CAT. Fedeltat, feeltat. ANC. ESP. Fieldad. IT. Fedeltà, fedeltate, fedeltade. (chap. Fidelidat, fidelidats; homenache, homenaches; juramén, juramens, sagramén, sagramens, sacramén, sacramens.)

6. Fizel, Fiel, adj., lat. fidelis, fidèle.

Si m fai amors ab fizel cor amar.

Blacasset: Si m fai. 

Tellement me fait amour aimer avec coeur fidèle. 

Ieu li suy tan fizels amans. 

P. Raimond de Toulouse: Pus vey parer. 

Je lui suis si fidèle amant.

- Vrai.

Del fiel Deu no volg aver amig. Poëme sur Boèce.

Ne voulut avoir ami du vrai Dieu.

Subst. La paraula de Deu es lumneira als fiels, e als non fiels es escurdaz.

(chap. La paraula de Deu es llumenaria als fiels, y als no fiels (infiels) es oscuridat, foscó, negrura, umbría, tiniebles, etc.)

Trad. de Bède, fol. 83. 

La parole de Dieu est lumière aux fidèles, et aux non fidèles est obscurité.

Ja non er sos fiels ni sos privatz. 

Veirem qual seran nostre fielh. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93 et 42. 

Jamais je ne serai son fidèle ni son ami. 

Nous verrons quels seront nos fidèles.

ANC. FR. Samuel fud fedeil prophète Deu. 

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 6. 

Les dernières divisions de nostre France nous en rendent fidel tesmoignage.

Camus du Belley, Diversités, t. I, fol. 93.

CAT. Fidel, fiel. ESP. PORT. Fiel. IT. Fedele. (chap. fiel, fiels.)

7. Fizelmens, Fielment, Fidelmen, adv., fidèlement.

Fizelmens et utilmens, al miels que ieu poirai.

(chap. Fielmen y útilmen, lo milló que yo podré.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 43.

Fidèlement et utilement, au mieux que je pourrai. 

A bona fe e fielment. Tit. de 1226. Arch. du Roy., J. 320. 

(chap. De bona fe y fielmen.)

En bonne foi et fidèlement.

Cant que fizelmen l'aia servit.

Leys d'amors, fol. 84. 

Combien que l'ait servi fidèlement. 

ANC. FR. Qui tel segnor sert féelment.

Roman de Partonopeus, t. II, p. 188. 

CAT. Fidelment (N. E. se encuentran otras variantes en textos catalanes, como feel, feels, fael, faels, Castell de faels o feels o fidels, feelment, etc). ESP. PORT. Fielmente. IT. Fedelmente. (chap. fielmen)

8. Fiar, Fizar, v., fier, confier.

Eras no s pot l' us en l' autre fiar.

(chap. Ara no sen pot la un del atre fiá.)

Pons de Capdueil: So qu'hom plus.

Maintenant l'un ne se peut fier en l'autre. 

Ni m fizarai en dona d'aut barnat.

Rambaud de Vaqueiras: Atressi ai. 

Ni me fierai en dame de haut parage. 

Qu'en la tor siam quatre parcier, 

E l' us l'autre non si puesca fizar.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que nous soyons quatre partageants en la tour, et que l'un à l'autre ne puisse se fier. 

CAT. ESP. PORT. Fiar. IT. Fidare. (chap. fiá, fiás, fiassen de: yo no men enfío, enfíes, enfíe, enfiém o enfiám, enfiéu o enfiáu, enfíen; fiat, fiats, fiada, fiades. Confiá se conjugue igual.) 

9. Fedes, s. m., bénéfice.

Aquel hom que l'a a ces, so es en fedes.

(chap. Aquell home que la té a sens, censo o sensal, aixó es en feudo : benefissi.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Cet homme qui l'a à cens, c'est-à-dire en bénéfice.

10. Fideicomis, s. m., lat. fideicommissum, fidéicommis.

O per legat, o per fideicomis, o per do que hom fai a sa mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13.

Ou par legs, ou par fidéicommis, ou par don qu'on fait à sa mort.

CAT. Fideicommis. ESP. Fideicomiso. PORT. Fideicommisso. 

IT. Fedecommisso. (chap. Fideicomís, fideicomisos.)

11. Fizansa, Fiansa, s. f., lat. fidentia, confiance, foi.

Es la res on ai mais de fizansa.

(chap. Es la cosa aon ting mes confiansa.)

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.

C'est la chose où j'ai plus de confiance.

Non ai mais fizansa 

En augur ni en sort.

B. de Ventadour: Lanquan vei. 

Je n'ai plus foi en augure ni en sortilége. 

Ditz qu'ieu am tan aut cum puesc en sus 

La melhor domna, e m met en sa fiansa. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Dit que j'aime aussi haut comme je puis en sus la meilleure dame, et me mets en sa foi.

- Assurance, traité.

Non vol sa fiansa,

Ans vol guerra mais que cailla esparviers. 

Bertrand de Born: Miez sirventes. 

Ne veut son traité, mais veut guerre plus qu'épervier caille.

Vos non tenetz sagramen ni fiansa. 

T. d' Albert Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara. 

Vous ne tenez serment ni traité.

- Hommage.

Us fauc de mi fizansa, 

A lei de fin amador.

G. Faidit: Jauzens en gran. 

Je vous fais hommage de moi, à la manière de fidèle amant.

Adv. comp. Lhi Breto e lhi Gasco, dic a fiansa, 

Ja non auran repropche nulh loc e Fransa. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26. 

Les Bretons et les Gascons, je le dis avec confiance, n'aurout jamais reproche nulle part en France. 

ANC. FR. Nostre père decéu

Qui en vos avoit sa fiance.

Roman du Renart, t. I, p. 18. 

Celuy en qui le roy avoit la plus grand fiance.

Monstrelet, t. I, fol. 241. 

Ce n'est pas grand honneur d'abuser d'un amant

Qui ne croyoit qu'en vous; vous estiez ma fiance.

Premières œuvres de Desportes, p. 196.

ANC. CAT. Fidansa. CAT. MOD. Fiansa. ESP. Fianza. PORT. Fiança, 

IT. Fidansa. (chap. Fiansa, fianses.) 

12. Fizansos, Fiansos, adj., assuré, confiant.

Fizansos, franch e ses paors.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Confiant, franc et sans peur.

Si as auzit alcuna mala paraula de ton amic, no la retraire, fiansos qu'en te remania fidens. Trad. de Bède, fol. 75.

Si tu as ouï aucune mauvaise parole de ton ami, ne la divulgue pas, confiant qu'il restera affectionné à toi. 

ANC. FR. Séur, fiancos e certain...

Ne fu point Rous vers lui dotus, 

Ainz toz segurs e fiancos... 

Si seit segurs e fiancos. 

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 16, 24 et 96.

13. Fizansosament, adv., de confiance, hardiment.

Aquest comenset a far fizansosament en la synagoga.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 18.

Celui-ci commença à parler hardiment dans la synagogue.

14. Fiansar, v., promettre, garantir.

Certas, dis Olivier, be us volem fiansar 

Que ja no us falirem.

Roman de Fierabras, v. 2094. 

Certes, dit Olivier, nous voulons bien vous promettre que jamais nous ne vous manquerons. 

IT. Fidansare. (chap. Afiansá, doná en fiansa y confiansa, com allacuanta se fée en una dona prometuda al futur marit; en fransés, fiancée.)

14. Afizamen, s. m., affection, attachement.

Selh que mante faiditz

Per honor de si meteys,

Quan fai bos acordamens,

A sol los afizamens.

Bertrand de Born: S'abrils.

Celui qui maintient les bannis par honneur de soi-même, quand il fait bons traités, a seul les affections.

ANC. CAT. Afiansament. (chap. Afiansamén.)

16. Afiar, Affidar, Afizar, v., assurer, affirmer, garantir. 

Affidar los... fare.

Tit. de 1068. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 261.

Garantir les... ferai.

L' almiran, vostre payre, m'o a fait afizar.

Roman de Fierabras, v. 2058. 

L'émir, votre père, me l'a fait assurer.

Cascus pliu, en sos digs, et afia

Que sa domna es la genser que sia.

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Chacun garantit et affirme, en ses paroles, que sa dame est la plus gente qui soit.

Membre 'lh cum m' afizet un ser,

Al sieu maner, 

So per que m sui pueis conortatz.

Giraud de Borneil: Nulla res. 

Qu'il lui souvienne comme elle m'assura un soir, en son manoir, ce par quoi je me suis ensuite encouragé.

- Convenir, accorder.

Part. pas. Car ab lo rei s'es afiatz.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Car il s'est accordé avec le roi.

On nommait jorn afizat, le jour de trêve établi pour la sûreté des voyageurs.

Per camis non anara saumiers, 

Jorn afisatz, ni borjes ses duptansa. 

Bertrand de Born: Miez sirventes. 

Conducteur de bêtes de somme, ni bourgeois n'ira sans crainte par chemins au jour de sûreté. 

ANC. FR. De prendre Normendie s'èrent entr' afié... 

Par fei, vos afi, se je l truis, 

Premier i ferrai, se jo puis.

Roman de Rou, v. 3246 et 8888. 

S'entrejurent et affient 

Qu'à lor pooir s'entr'aideront.

Roman de la Rose, v. 15318. 

Cascuns forment li afia

K'à son pooir li aidera.

Roman du comte de Poitiers.

ANC. ESP. Afiar. IT. Affidare.

17. Afiansar, v., affier, prêter foi, jurer obéissance.

El se deu afiansar vas lo senhor.

Charte de Montferrand, de 1240. 

Il se doit affier vers le seigneur. 

ANC. FR. Tote eissi fu l' ovre apaissée, 

E des deux parz afiancée... 

Aseuré e afiancé. 

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 176 et 24. 

CAT. Afiansar. ESP. Afianzar. PORT. Affiançar. (chap. Afiansá.)

18. Nonfes, s. f., non foi, infidélité.

Tan los destreing nonfes e cobeitatz.

Sordel: Qui be s membra. 

Tant les presse non foi et avidité. 

Porta clau d'engan e de nonfe.

Guillaume de Berguedan: Amicx. 

Porte clef de tromperie et d'infidélité. 

ANC. FR. Ne vout covrir plus son deslei 

Ne sa mauté ne sa nonfei.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 184.

19. Nofegar, Nofezar, v., parjurer, mécroire. 

Mal bossi fay qui s nofega.

(chap. Mal bossí (mosset) fa qui no creu – o perjure.)

Leys d'amors, fol. 32.

Mauvais morceau fait qui se parjure.

Part. pas. De payas e de Turcx e de gen nofezada.

Roman de Fierabras, v. 4401.

De païens et de Turcs et de gent mécréante.

Subst. Be l'en podo vezer anar li nofezatz. 

Roman de Fierabras, 3516. 

Bien l'en peuvent voir aller les mécréants.

20. Infidelitat, s. f., lat. infidelitatem, infidélité.

De la via de infidelitat a la fe crestiana. 

La infidelitat dels payas. L'Arbre de Batalhas, fol. 14 et 7. 

De la voie d'infidélité à la foi chrétienne. 

L' infidélité des païens. 

CAT. Infidelitat. ESP. Infidelidad. PORT. Infidelidade. IT. Infidelità, infidelitate, infidelitade. (chap. Infidelidat, infidelidats.)

21. Infizel, Enfizel, adj., lat. infidelis, infidèle.

La regio dels infizels. Eluc. de las propr., fol. 151. 

(chap. La regió dels infiels.)

La région des infidèles.

Sus los fizels e sus los enfizels.

L'Arbre de Batalhas, fol. 84.

Sur les fidèles et sur les infidèles. 

CAT. ANC. ESP. Infidel. ESP. MOD. PORT. (chap.) Infiel. IT. Infedele.

22. Desfeualtat, s. f., déloyauté.

La desfeualtat dels baros.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151.

La déloyauté des barons.

23. Confidencia, s. f., lat. confidentia, confiance.

Mont de confidencia et segurtat, quar en el no ha serpens.

Eluc. de las propr., fol. 160.

Mont de confiance et sûreté, car en lui n'a serpents. 

ESP. PORT. Confidencia. IT. Confidenza. (chap. Confidensia, confidensies; confidensial, confidensials.)

24. Cofizansa, s. f., confiance, assurance. 

Ieu ey tan gran cofisansa ad elh. Philomena. 

J'ai si grande confiance en lui. 

Ab gran cofizansa del ajutori de Dieu. V. et Vert., fol. 65. 

Avec grande confiance de l'aide de Dieu. 

CAT. Confiansa. ESP. Confianza. PORT. Confiança. IT. Confidanza. (chap. Confiansa, confianses.)

25. Cofizamen, s. m., confiance.

Per cofizamen

C'ai bon en Dieu.

B. Carbonel: Per espassar. 

Par la bonne confiance que j'ai en Dieu. 

IT. Confidamento.

26. Cofizamen, adv., avec confiance.

Cofizamen se vol pregar, ayssi coma bon payre. 

V. et Vert., fol. 87. 

Il doit se prier avec confiance, ainsi comme bon père.

27. Desfis, adj., défiant, qui doute. 

Car lo cors de sancta Enimia

Dis hom que es a Sant Danis,

E per aysso n'era desfis.

V. de sainte Énimie, fol. 55. 

Car on dit que le corps de sainte Énimie est à Saint-Denis, et pour cela j'en étais défiant.

28. Confidar, Cofizar, v., lat. confidere, confier.

Confidas vos en Dieu omnipotent. V. de S. Honorat. 

Confiez-vous en Dieu tout-puissant.

Mais cofizar se en la mantenensa de Dieu.

V. et Vert., fol. 30. 

Se confier davantage en la protection de Dieu. 

Part. prés. So que elhs cuio fair de nos, nos farem d' elhs, cofisans en Dieu. Philomena.

(chap. Lo que ells creuen fé de natros, natres farem d'ells, confián en Deu.)

Ce qu'ils croient faire de nous, confiants en Dieu, nous le ferons d'eux. CAT. ESP. PORT. Confiar. IT. Confidare. (chap. confiá: confío, confíes, confíe, confiem, confiéu, confíen; confiat, confiats, confiada, confiades.)

29. Desfiansa, Desafizansa, s. f., lat. diffidencia, défiance.

M' avetz trait ses desfiansa.

B. de Ventadour: Tuit sels que.

Vous m'avez trahi sans défiance.

Ancmais miel huelh no m foron traydor,

Mas aras m'an trait ses desfiansa.

Aimeri de Peguilain: Hom ditz.

Jamais mes yeux ne me furent traîtres, mais maintenant ils m'ont trahi sans défiance.

Anc pueis no vi vostra desafizansa, 

Pois a vos plac que per vostre m prezes. 

Giraud le Roux: Nuls hom. 

Je ne vis oncques ensuite votre défiance, depuis qu'il vous plût que vous me prissiez pour vôtre.

ANC. FR. Willealme le desfia, 

Et desfiance li manda.

Roman de Rou, v. 11073.

(N. E. Observen cómo se escribía el Guillaume francés antiguamente, Willealme, de Wilhelm, inglés William, Guillem, Guiem, Guilem, Guilhem, Guillermo.)

CAT. ANC. ESP. Desfianza. IT. Disfidanza, diffidenza.

30. Desfiar, Desfizar, Dezafizar, v., lat. diffidere, défier.

Si non o vols fayre, ieu ti venc desfizar.

Roman de Fierabras, v. 875. 

Si tu ne le veux faire, je te viens défier.

Si s desfizeron e si s partiron mal.

V. de Bertrand de Born. 

Ainsi se défièrent et ainsi se séparèrent mal. 

D' aquesta ora enan vos desafizi. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 9. 

De cette heure en avant je vous défie. 

Part. pas. Ben degratz aver desfizada

Me e tota ma cavalcada.

Roman de Jaufre, fol. 93. 

Vous devriez bien avoir défié moi et toute ma cavalcade.

- Désavouer, attaquer.

Mas sel que lauza folia, 

E no blasma ni castia 

Malvatz faitz, ni los desfia, 

Pecc' ab doble faillimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Mais celui qui loue folie, et ne blâme ni châtie mauvaises actions, ni les attaque, pèche avec double faute.

Per que Dieus vos desfia.

G. Faidit: Era nos sia. 

C'est pourquoi Dieu vous désavoue.

- Déposséder d'un fief.

Part. pas. d' Andussa desfiatz.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz. 

Dépossédé du fief d'Anduse. 

ANC. CAT. Desfiar. CAT. MOD. ESP. PORT. Desafiar. IT. Disfidare, dififidare.

(chap. Desafiá.) 

31. Confederation, Confederacion, s. f., lat. confoederationem, confédération, alliance.

Confederation entre bos es et pot estar preservation.

(chap. La confederassió entre bons es y pot sé presservassió.)

Tit. de 1418. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 414.

Alliance entre les bons est et peut être préservation. 

Lials amistats et confederacions sian fachas.

(chap. Leals amistats y confederassions siguen fetes.)

Quals que sian alcunas amistats et confederations.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CLXXII, fol. 227. 

Loyales amitiés et confédérations soient faites. 

Quelles que soient aucunes amitiés et confédérations.

CAT. Confederació. ESP. Confederación. PORT. Confederação. 

IT. Confederazione. (chap. Confederassió, com la hidrográfica del Ebro, 

o les confederassions que se féen entre los nobles per a defendres o defensás, o be atacá a uns atres, ya foren condes, ducs, o reys. Una coneguda va sé la de la Unió.) 

32. Confederansa, s. f., alliance, confédération.

Ac gran confederansa am Miquel, emperador.

(chap. Va tindre gran confederansa o confederassió en Miquel, Miquial, emperadó.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112.

Eut grande alliance avec Michel, empereur. 

ANC. ESP. Confederanza.

33. Confederar, v., confédérer, allier.

E 'ls confederet am se.

E 'ls confederet am lo rey.

(chap. Y los va confederá, aliá, en ell. 

Y los va aliá, confederá, en lo rey.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112 et 178.

Et les allia avec lui.

Et les confédéra avec le roi.

Part. pas. Era confederatz am Saladi.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 162.

Était allié avec Saladin. 

CAT. ESP. PORT. Confederar. IT. Confederare. (chap. Confederá, confederás: yo me confedero, confederes, confedere, confederem o confederam, confederéu o confederáu, confederen; confederat, confederats, confederada, confederades.)

34. Desfezar, v., être sans foi, mécroire.

Part. pas.

Olivier, ditz lo rey, Dieus, per sa pietat, 

Ti sia en ajuda del paya desfezat. 

Sarrazi l' encauso, li culvert desfezat. 

Roman de Fierabras, v. 804 et 3714.

Olivier, dit le roi, que Dieu, par sa pitié, te soit en aide contre le païen mécréant.

Les Sarrasins le poursuivent, les perfides mécréants.

ANC. FR. Ferez, baron, sur la gent deffaée. 

Roman de Roncevaux. 

Qu'il fera la bataille au paien deffaé.

Roman de Fierabras en vers français.

35. Desnofezar, v., être sans foi, mécroire.

Part. pas. Los Turcx fals e desnofezatz.

Folquet de Romans: Tornatz.

Les Turcs faux et mécréants.

36. Professio, s. f., lat. professio, profession.

Al recebre, fassa professio en l' oratori, vezen toz.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 30.

Au recevoir, qu'il fasse profession en l'oratoire, aux yeux de tous.

CAT. Professió. ESP. Profesión. PORT. Profissão. IT. Professione.

(chap. Professió, professions, tan de religiosos com ofissis de laics.) 

37. Profes, s. m., lat. professus, profès, religieux qui a fait profession.

Sia profes si cum deu.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 31.

Soit profès ainsi comme il doit. 

CAT. Profes. ESP. Profeso. PORT. IT. Professo. (chap. Profés, religiós que ha fet professió de la fe, promesa - monjo, mossen, etc; 

professa es la religiosa que ha professat, prometut (prometit), monja.)

38. Professar, v., promettre, s'engager.

Part. pas. Lor propri sanc... avian profes a escampar per la defensio de la Terra Sanhta. 

(chap. La seua propia sang (sanc)... habíen professat o prometut escampá per la defensa de la Terra Santa. P. ej. Los Templaris.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Avaient promis leur propre sang à verser pour la défense de la 

Terre-Sainte.

CAT. Professar. ESP. Profesar. PORT. Professar. IT. Professare. 

(chap. professá (la fe, religió): professo, professes, professe, professem o professam, professéu o professáu, professen; professat, professats, professada, professades.)

39. Refizar, v., confier.

Per fraire ni per nebot,

No s deu negus hom refizar.

(chap. De germá (o flare) ni de nebot no se deu dingú fiá.

B. Martin: Faray un vers. 

Pour frère ni pour neveu, ne se doit nul homme confier. 

CAT. Refiar. (N. E. chap. Los catalans diuen refiar, no 'm refiu; a vegades escriuen refio, en o, perque no saben diferensiá la o de la u, ni encara que la faiguen en un canut, ni tampoc la e de la i, y a vegades la o de la e, com per ejemple cuan los de Tortosa diuen los ports, y escriuen els ports, los mol atontats víctimes de la inmersió, del tomàtic y de la gramática de Pompeyo Fabra, escrita en castellá y manipulada per lo IEC.)

40. Feu, Fieu, s. m., lat. feudum, fief, hommage.

Dans le testament de Raimond Ier, comte de Rouergue, de l'an 961, on

lit plusieurs fois a feo, à fief.

Eu coms, li do lo castel d'Eisena a feu.

Tit. de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue.

(chap. Yo lo conde, li dono lo castell d'Eisena a feudo. Los catalans no són de Cataluña, són castellans (castelans, castlans), primé dels Reys de Fransa o Francs, después dels reys de Aragó, y después dels Reys de España, hasta la fecha que conseguixquen la republiqueta o que tota España sigue república un atra vegada, y entonses sol tindrán cuatre reys, de bastos, espases, copes y oros.)

Moi comte, je lui donne le château d'Eisene à fief.

D' aitan vos ochaison,

S'ueymais laissatz vostres fieus,

No m mandetz querre los mieus.

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus vos.

D'autant je vous accuse, si désormais vous abandonnez vos fiefs, que vous ne me mandiez de quérir les miens.

Non ai dreg el fieu qu' ieu ai, 

S' al senhor don mov mals en ve.

P. Rogiers: Tant ai mon. 

Je n'ai pas droit au fief que j'ai, s'il en vient mal au seigneur dont il relève. 

Loc. Cill que ill devon son fieu servir.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Ceux qui lui doivent servir son fief.

Si Dieus deges tener fieu, 

De vos tengra la sua part.

Arnaud de Marueil: Totas bonas.

Si Dieu dût tenir fief, il tiendrait de vous la sienne part.

Tener a fieu noble et fieu ondrat (onrat, honrat).

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 176. 

Tenir à fief noble et fief honoré.

Fig. Quec jorn vos tramet per fieu

Cent sospirs.

G. Magret: Atrestan. 

Chaque jour je vous transmets pour hommage cent soupirs.

De vos teng mon aloc e mon feu.

(chap. De vosté ting mon alodio y mon feudo; com ya sabéu, este mon es lo mateix que lo meu. Franco alodio y feudo se troben als textos antics mol assobín, són dos maneres de tindre terra, casa, possessions, etc.)

Folquet de Romans: Ma bella.

De vous je tiens mon aleu et mon fief.

Prec l' Omnipoten

Qu' ir' e dolor tos temps lor don' en feu. 

B. Zorgi: On hom plus. 

Je prie le Tout-Puissant qu'il leur donne à jamais en fief tristesse et douleur. 

ANC. FR. En feu ceo perpetuament 

E en alo tot quitement. 

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 51.

ANC. CAT. Feu. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. (chap.) Feudo.

41. Feuatge, Feuadge, Feusatge, s. m., inféodation.

Aquest feuatge et totas las causas en cesta carta contengudas.

(chap. Este enfeudamén y totes les coses an esta carta contingudes.)

Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Cette inféodation et toutes les choses contenues en cette charte.

Feus, reffeus, feuadges.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 292. 

Fiefs, arrière-fiefs, inféodations. 

Per quatre deniers... carta de feusatge.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXVII, fol. 145.

Pour quatre deniers... charte d'inféodation.

42. Feusal, Feual, s. m., féal, vassal, feudataire.

Homes, femnas, feusals et reire feusals. 

Tit. de 1121. DOAT, t. CLXV, fol. 226.

Hommes, femmes, vassaux et arrière-vassaux. 

Del senher de Monpeslier e de sos feuals. 

Statuts de Montpellier de 1204.

Du seigneur de Montpellier et de ses feudataires.

- Adject. Féodal.

Del senhor feuzal de cui o te.

(chap. Del siñó feudal del que u té. 

ESP. Del señor feudal de quien lo tiene - en feudo.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.

Du seigneur féodal de qui il le tient. 

Am senhoria bassa, so es assaber clamors feusals.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 35.

Avec seigneurie basse, c'est à savoir clameurs féodales. 

CAT. ESP. PORT. Feudal. IT. Feudale. (chap. Feudal, feudals.)

43. Feuzament, s. m., fief.

En feuzament... per las costumas generals d'Agenes.

(chap. En feudo... per les costums generals d'Agenes - d'Agen.)

Tit. de 1266. DOAT, t. CLXXII, fol. 195.

En fief... par les coutumes générales d'Agenois.

44. Feuament, Fevanment, adv., féodalement. 

A dat, donat... en ffeus feuament.

Tit. de 1335. Bordeaux, bibl. Monteil.

A donné, livré... en fiefs féodalement. 

Autreya en feu fevanment. 

Tit. de 1413, de S. Eulalie de Bordeaux, bibl. Monteil. 

Octroie en fief féodalement.

45. Feuateir, Feuzatier, Fiuater, Fuiatier, Fevatier, Fieusier, s. m.,

feudataire, féal, vassal.

Com bos senhor deu far a son bon feuateir.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXIV, fol. 300. 

Comme bon seigneur doit faire à son bon vassal.

Bos feuzatiers et leials lhi sera.

(chap. Bon feudatari y leal li sirá.)

Tit. de 1287. DOAT, t. CXXX, fol. 158. 

Lui sera bon et loyal feudataire.

Si lo fiuater negava al senhor son fius, tot o partida.

Cout. de Condom.

Si le vassal niait au seigneur son fief, tout ou partie.

Doni mandament et comanda als sobredigs fuiatiers.

Tit. de 1276. DOAT, t. CVI, fol. 355. 

Je donne ordre et commande aux susdits vassaux. 

El sobredigz fevatiers.

Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325.

Le susdit feudataire.

Serai bos... leials fieusiers.

Tit. de 1278. Chat. de Capdenac. (N. E. Este Chat., como el cat de Cataluña, es de château, chastel, castel, castell, castellum, castrum, castiello, etc. También podría ser de chat, gat, gato, o godo alano: gothum alanorum, cathalanorum, goth, la g pasa a c o k: coth, y de ahí la cota de malla que vestían los castlanes, castlans, castellans, castellanos o catalanes.)

Je serai bon... loyal feudataire.

ANC. CAT. Feuater, fevater, feudater. ESP. PORT. IT. Feudatario. (chap. feudatari, feudataris.)

46. Afeusatge, s. m., inféodation.

Autreiec a fieus la meitat de la terra, cum apar en la carta del afeusatge.

Tit. de 1287. DOAT, t. CXXX, fol. 167.

Octroya à fief la moitié de la terre, comme il apparaît en la charte de l' infédoation.

47. Affieusament, Afiuament, s. m., inféodation.

La dita venda o lo dit affieusament.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 257.

Ladite vente ou ladite inféodation.

Per manieira d' afiuament. Cout. de Condom.

Par manière d' inféodation.

48. Affeuator, s. m., inféodateur, qui donne à fief.

Senhors o affeuators.

Tit. de 1486. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Seigneurs ou inféodateurs.

49. Affeuar, Afiuzar, Afeosar, v., inféoder, fieffer.

O vendre o affeuar.

Tit. de 1305. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 137. 

Ou vendre ou inféoder.

Cascuna persona volen vendre... afiuzar... donar.

Cout. de Saussignac de 1319.

Chaque personne voulant vendre... inféoder... donner.

Per donar o per afeosar.

Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 57. 

Pour donner ou pour inféoder.

Part. pas. Lo deyt Elias Toupin affeuat.

Tit. de 1402. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Ledit Élias Toupin fieffé.

Subst. Lo deit affeuat no deu layssar ni gurpir lo deit ffeu.

Tit. de 1335. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Ledit fieffé ne doit laisser ni déguerpir ledit fief.

50. Infeudacion, s. f., inféodation.

Aquesta... infeudacion.

Ab los dreytz et devers et infeudacion.

Tit. de 1402. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Cette... inféodation. 

Avec les droits et devoirs et inféodation. 

CAT. Enfeudació. ESP. Enfeudación. PORT. Enfeudação. IT. Infeudazione.

(chap. Enfeudassió, enfeudassions.)

51. Reffeu, s. m., arrière-fief.

Feus, reffeus, feuadges.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 292. 

Fiefs, arrière-fiefs, inféodations.

52. Reirefeusal, s. m., arrière-vassal. 

Homes, femnas, feusals et reirefeusals.

Tit. de 1121. DOAT, t. CLXV, fol. 226. 

Hommes, femmes, vassaux et arrière-vassaux.

53. Arrerfieus, Arefieus, s. m., arrière-fief. 

Si contrast ni desacort es entre lo maior senher del fieus et son fiuater sobre l' arefieus de son fieus, per rason del dit contrast d' arrerfieus.

Cout. de Condom. 

Si contestation et désaccord est entre le premier seigneur du fief et son feudataire sur l' arrière-fief de son fief, en raison de ladite contestation d' arrière-fief.

54. Arreafiuament, s. m., arrière-inféodation.

Que sia transportada d' una persona a autra ses arreafiuament.

Cout. de Condom. 

Qu'elle soit transportée d'une personne à autre sans arrière-inféodation.

55. Arefiuater, s. m., arrière-feudataire.

L' arefiuater o l' arefiuaters son tengutz. Cout. de Condom.

Les arrière-feudataires ou l' arrière-feudataire sont tenus.

56. Arreafiuar, v., donner à arrière-fief.

Aquest meteixs que arreafiuara... cap-casau. Cout. de Condom.

Celui-ci même qui donnera à arrière-fief.... chef-casal.

57. Sobrefeu, Sobrefieu, s. m., sur-fief.

Ni devo re donar a sobrefeu del sobre dig logal.

Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325. 

Ni doivent rien donner à sur-fief du susdit local.

Si alcus fa sobrefieus, deu si retener cap-fieus.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 136.

Si aucun fait sur-fiefs, il doit se retenir chef-fief.

58. Sobrefeusar, v., sur-inféoder. 

Donar... e sobrefeusar.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 135. 

Donner... et sur-inféoder.

59. Sobrearrefiuar, v., donner à sur-arrière-fief.

Nulh fiuater no pusqua sobrearrefiuar. Cout. de Condom.

Qu'aucun feudataire ne puisse donner à sur-arrière-fief.

miércoles, 2 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEGONA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEGONA.

Lo retó de Varlungo se gite en doña Belcolor, li dixe de fiansa un tabardo, y demanánli un morté, lay torne, y envíe a demaná lo tabardo dixat de fiansa; lay torne la bona dona en unes paraules de doble sentit.


Lo retó de Varlungo se gite en doña Belcolor, li dixe de fiansa un tabardo, y demanánli un morté, lay torne, y envíe a demaná lo tabardo dixat de fiansa; lay torne la bona dona en unes paraules de doble sentit.

Alababen per igual los hómens y les siñores lo que Gulfardo li habíe fet a la ansiosa milanesa, cuan la reina li va maná a Pánfilo que continuare. Pánfilo va escomensá: hermoses siñores, me se ocurrix una historieta contran aquells que continuamen mos ofenen sense pugué per natros sé ofenguts u ofesos de la mateixa manera; es di, contra los móssens o retós, que contra les nostres dones han predicat una cruzada, y los pareix habés guañat la indulgénsia plenaria cuan a una poden humillá tan com si de Alejandría hagueren portat a Aviñón al Sultán gigat de mans y peus. Lo que los desdichats seglás no los poden fé an ells, encara que venguen la seua ira en les seues mares, germanes, amigues y filles (en no menos ardó que ells assalten a les seus dones). Y per naixó tos contaré un amartelamén de poble, mes propi de rissa per la conclusió que llarg en paraules, del que tamé podréu cullí com a fruit que als retós no sels té que creure sempre en tot. Dic, pos, que a Varlungo, poble mol propé de aquí, com totes vatres o sabéu o podéu habé sentit, va ñabé un valén móssen (y pito de persona) al servissi de les dames que, encara que llichí no ne sapiguere mol, sin embargo, en mol bo y san palabreo, los domenges al peu del om (ulmus; olmo) recreabe als seus parroquiáns; y milló visitabe a les seues dones (cuan ells sen anáen an algún puesto) que cap atre retó que haguere habido ñagut allí, portánles a casa coses de la festa y aigua beneita y a vegades algún tros de vela, donánles la seua bendissió. Ara va passá que, entre les demés parroquianes seues que primé li habíen agradat, una sobre totes li va agradá, de nom doña Belcolor, dona de un llauradó que se díe Bentivegna del Mazzo, que en verdat ere una agradable y fresca mossa rústica, morenota, massisa, y mes apropiada per a moldre que cap atra; y ademés de aixó ere la que milló sabíe tocá lo címbalo y cantá l´aigua va per lo barrang y conduí lo corro y lo saltarelo, cuan se tersiabe, de totes les veínes que teníe, en un bo y elegán mocadó (moquero)a la ma. Per nestes coses, lo siñó móssen se va encaprichá de ella, tan que anabe delirán y tot lo día trafegáe de aquí cap allá per a pugué vórela; y cuan lo domenge de matí la veíe a missa, díe un kyrie y un Sanctus esforsánse be en mostrás com un gran mestre de canto, pero pareixíe un burro rebusnán, mentres que, cuan no la veíe allí, ixíe del lanse en bastanta fassilidat; pero u sabíe fé tan be que Bentivegna del Mazzo no sen acatáe, ni tampoc cap de les veínes que ella teníe. Y per a pugué gosá mes del trate de doña Belcolor, de cuan en cuan li enviáe obsequios, y una vegada li portáen un manollet de alls tendres, que teníe los mes majos del barri a un hortet seu que treballáe en les seues mans, y un atra vegada una canasteta de fabes, y ara un manoll de sebes de mach, o de esquirola; y cuan li pareixíe oportú miránla en cara seria, la repreníe en bones paraules, y ella un tan salvache, fen vore que no sen donáe cuenta, sen anabe a un atra part, despressiánlo; per lo que lo siñó retó no podíe víndre al assunto. Va passá un día que, passechán lo móssen a ple michdía per lo barri, sense aná a cap puesto, se va trobá en Bentivegna del Mazzo en un burro mol carregat, y dirigínli la paraula, li va preguntá aón anabe. A lo que Bentivegna va contestá:

- A fe meua, pare, que vach hasta la siudat per a un trassunto meu, y li porto estes coses a sir Bonacotti de Cinestreto, que la meua ajuda per a no sé qué me ha manat a demaná per a una comparassió del parentori, per lo seu pericolator lo jues del difissi.

Lo móssen, contén, va di:

- Fas be, fill; vésten en la meua bendissió y torna pronte; y si veus per casualidat a Lapuccio o Naldino, que no te sen vaigue del cap díls que me porton aquelles correches. Bentivegna va di que u faríe; y lo retó va pensá ara es lo momén de aná a la Belcolor y de probá fortuna; y no va pará hasta que va está a casa seua, y entrán a dins, va di:

- Deu tos guardo; ¿quí está per ahí?

Belcolor, que habíe pujat al perchi (pérgola), esgorfa, algorfa, falsa, daball del tellat, va di:

- Oh, pare, sigáu benvingut; ¿qué feu per ahí fora en esta calina? Lo móssen va contestá:

- Aixina Deu me guardo, que ving a está un ratet en tú, perque me hay trobat en lo teu home que sen anabe en l´ase o ruc a la siudat.

Belcolor, baixán, se va assentá y va escomensá a triá llaó de unes cols que lo seu home habíe cullit fee poc. Lo retó va escomensá a díli:

- Be, Belcolor, ¿vas a fém sempre morí de esta manera?
Belcolor va escomensá a enríuressen y a di:

- ¿Qué tos fach?

Va di lo móssen:

- No me fas res, pero no me dixes fét lo que yo voldría y Deu va maná.
Va di Belcolor:

- Ah, vaya, vaya: ¿pos los retós fan tals coses?

Lo móssen va contestá:

- Milló les fém que los demés hómens, ¿pos per qué no? Y te dic mes, que natros fém mol milló traball; ¿y saps per qué? Perque molem sol cuan lo sac está a cormull. Pero, en verdat, mol per al teu profit, si te estás coteta y me dixes fé.
Va di Belcolor: - ¿Y quín profit hauría yo de traure? Si sou tots mes agarrats que lo socarraet de una paella valensiana.
Entonses va di lo móssen: - No u sé; tú demana, ¿vols un parel de sabates, vols una sinta del pel, o un bon sinto de cuero? Lo que vullgues.

Va di Belcolor:

- ¡Prou, frare! De estes coses ne ting; pero si me voléu tan, ¿per qué no me prestéu un servissi y yo faré lo que vullgáu?

Entonses va di lo retó:

- Disme lo que vols y u faré de bona gana.

Belcolor va di entonses:

- Ting que aná a Florencia lo dissapte a entregá una llana que hay filat y a portá a arreglá lo telá, que se ha espentolat; y si me dixéu sing lires, que sé que les teníu, arreplegaré del ussurero la meua saya de coló púrpura y lo sinturó de festa que vach portá de dote, que veéu que no puc aná de romería ni a cap puesto perque no u ting; y después sempre faré lo que vullgáu.

Va contestá lo rector:

- Aixina Deu me dono salut com que no les porto damún; pero creume que, abans de que arribo lo dissapte, faré que les tingues de mol bona gana.

- Sí - va di Belcolor- , tots prometéu mol y después no u cumplíu: ¿creéu que me faréu com li vau fé a la Biliuzza, que sen va aná en lo dominus vobiscum? Per Deu que no u faréu, que ella es una dona perduda a cuenta de aixó; ¡si no les teníu, anéu a buscáles!
- ¡Ah! - va di lo móssen -, no me faigues ara aná hasta casa, que veus que ting ara dreta la sort y no ña dingú mes, y potsé cuan tornara habría ñauríe aquí algú que u estorbaríe; y no sé cuán me se presentará tan be com ara.

Y ella va di:

- Prou: si voléu aná, anéu; sinó, aguantéutos.

Lo retó, veén que no estabe disposada a fé res que ell volíe mes que salvum me fac y ell u volíe fé sine custodia, va di:

- Mira, tú no creus que te les porta; per a que me cregues te dixaré com a fiansa este tabardo meu.

Belcolor va eixecá la vista y va di:

- Aixina que este tabardet, ¿y cuán val?

Va di lo móssen:

- ¿Cóm que cuán val? Vull que sápies que es de dulleta y hasta de trelleta, y ña al nostre poble qui lo té per de cuadralleta; y no fa encara quinse díes que lay vach comprá a Lotto lo revenedó les meues bones set lires, y me vach estauviáunes sing lires per lo que me va di Buglietto del Erta que saps que es tan entés en draps turquesos.

- ¡Ah!, ¿es aixina? - va di Belcolor - , aixina me ajudo Deu com que may u haguera pensat; pero donéumel com a primissia.

Lo siñó retó, que teníe la ballesta carregada, traénse lo tabardo lay va doná; y ella, cuan lo habíe guardat, va di:

- Siñó, anéu an aquella barraqueta, que allí may entre dingú.

Y aixina u van fé; y allí lo retó, donánli los mes dolsos morreos del món y fénla parén de Deu nostre Siñó, en ella un bon rato se van está. Después, anánsen en la sotana, que pareixíe que vinguere de ofissiá a unes bodes, sen va entorná a sagrat. Allí, pensán que tots los caps de vela que arreplegáe en un añ no valíen ni la mitat de sing lires, li va pareixe habé fet mal, y se va arrepentí de habé dixat lo tabardo y va escomensá a pensá de quina manera podíe recuperál sense que li costare res. Y com ere una mica malissiós, va pensá mol be qué faríe per a tíndrel, y u va fé. Al día siguién, que ere festa, va enviá a un sagalet de un veí seu a casa de esta doña Belcolor y li va demaná que li dixare lo seu morté de pedra, perque amorsáen en ell Binguccio del Poggio y Nuto Buglietti, y volíe fé una salsa (no sabem si ere all y oli, aglio oleo). Belcolor lay va enviá en lo sagal, y cuan va arribá la hora de amorsá, lo retó va averiguá cuán se assentaríen a la taula Bentivegna del Mazzo y Belcolor, y habén cridat al seu escolanet, li va di:
- Agarra aquell morté y tórnalay a Belcolor, y disli: «diu lo retó que tos u agraix mol, y que li tornéu lo tabardo que lo sagalet tos va dixá de fiansa». Lo monaguillo va aná a casa de Belcolor en lo morté y la va trobá en Bentivegna a la taula almorsán, y dixán allí damún lo morté, va doná lo recado del móssen. Belcolor, al sentí demaná lo tabardo va volé contestá, pero Bentivegna, en mal gesto, va di:

- ¿Desde cuán li agarres res de fiansa al retó? Voto a Cristo (o votovadéu y a Ses Illes Botuvadell ) que me entren ganes de fótret una bona clatellada; ves y tórnalay pronte, roína fiebre te vingue, y cúidaten que de res que vullgue alguna vegada, encara que demanare lo nostre burro, no ya datra cosa, li digues que no.

Belcolor se va eixecá refunfuñán y, anán al baúl, va traure de allí lo tabardo y lay va doná al escolanet, y va di:

- Li dirás aixó al sire de la meua part: «Belcolor diu que li prometix a Deu que no machacaréu mes salses en lo seu morté, que no li hau fet cap honor en aixó».

Lo escolanet sen va aná en lo tabardo y li va doná lo recado al retó; a lo que lo móssen, rién, va di: - Li dirás cuan la veigues que, si no me dixe lo morté yo no li prestaré la massa; vaigue la un per l´atre.

Bentivegna va creure que la dona habíe dit aquelles paraules perque ell la habíe emprés, y no se va preocupá per naixó; pero Belcolor, que habíe quedat burlada, se va enfadá en lo móssen y li va negá la paraula hasta la brema, vrema o verema; después, habénla amenassat lo móssen en féla aná a la boca del mes gran dels Lucifers, per pura temó, en lo mosto, mostillo del mostillé y en les castañes se va reconsiliá en ell, y moltes vegades después van está juns de juerga; y a cambi de les sing lires li va fé lo retó ficá un pergamino nou al címbalo y li va penjá un cascabellet, y ella se va contentá.