Saziar

Saziar, v., lat. satiare, rassasier, soûler, combler.

Fig. Que hom sazie de la pastura de la paraula de Dieu.

Trad. de Bède, fol. 53.

Qu'on rassasie de la pâture de la parole de Dieu.

Part. pas. Leo..., quant es sazi, dos o tres jorns fa abstinencia.

(chap. Lo león..., cuan está fart (sassiat), dos o tres díes fa abstinensia.)

Eluc. de las propr., fol. 252.

Lion..., quand il est rassasié, deux ou trois jours il fait abstinence.

CAT. ESP. PORT. Saciar. IT. Satiare. (chap. Sassiá, sassiás; fartá, fartás; quedás ple de minjá. Acontentat a Torrevelilla.)

2. Saziament, Saziamen, s. m., rassasiement, réplétion.

Per gran saziamen de vianda. Trad. de Bède, fol. 52.

(chap. Per gran sassiamén de vianda : minjá; per gran fartanera o fartallada.)

Par grand rassasiement de nourriture.

Fig. Anima... en re plus no troba saziament. Eluc. de las propr., fol. 23.

L'âme... en rien plus ne trouve rassasiement.

ANC. CAT. Saciament. IT. Saziamento. (chap. sassiamén, sassiamens; fartanera, fartaneres; fartallada, fartallades.)

3. Sacietat, s. f., lat. sacietatem, satiété.

En l' autre acossec sacietat. Trad. de Bède, fol. 11.

En l'autre poursuit satiété.

- Abondance.

Cultura de terra que dona sacietat.

Las terras colre don hom pren saturitat e sacietat.

Eluc. de las propr., fol. 114.

Culture de terre qui donne abondance.

Cultiver les terres dont on prend rassasiement et abondance.

CAT. Sacietat. ESP. Saciedad. PORT. Saciedade. IT. Sazietà, sazietate, sazietade. (chap. Sassiedat, sassiedats.)

4. Sazion, adj., rassasié, comblé.

Fig. Enans que no s tenon

D' aver per sazion.

Nat de Mons: Sitot non es.

Avant qu'ils ne se tiennent pour comblés de richesse.

Ai lo cor de joi sazion.

Marcabrus: A l' alena.

J'ai le coeur de joie rassasié.

IT. Sazio. (chap. Sassiat, sassiats, sassiada, sassiades.)

5. Saturitat, s. f., lat. saturitatem, rassasiement, superfluité.

Las terras colre don hom pren saturitat et sacietat.

Eluc. de las propr., fol. 114.

Cultiver les terres dont on prend rassasiement et abondance.

IT. Saturità, saturitate, saturitade.

6. Sadollar, Sadolhar, Sadolar, v., lat. satullare, soûler, rassasier.

Saturare vol dire sadolhar. Eluc. de las propr., fol. 114.

Saturare veut dire rassasier.

La sabor de las viandas que non pot lo cors sadollar.

V. et Vert., fol. 21.

La saveur des aliments qui ne peut le corps rassasier.

Contra cel que manna vos det,

De la qual totz vos sadolet.

Leys d'amors, fol. 136.

Contre celui qui manne vous donna, de laquelle tous il vous rassasia.

Fig. Que Dieus la pasca e la sadolle de sas dossors. V. et Vert., fol. 83.

Que Dieu la repaisse et la rassasie de ses douceurs.

Ges sadolar no s podia 

De bayzar.

Passio de Maria.

Point rassasier ne se pouvait de baiser.

Part. pas. Despendon... so de que motz paubre poyrian esser revengut e sadollatz. V. et Vert., fol. 21.

Ils dépensent .… ce de quoi de nombreux pauvres pourraient être restaurés et rassasiés.

ANC. FR. Ciaus de sa court paist et saolle.

Roman de la Violette, p. 159.

De li baisier ne puet estre bien saoulée.

Roman de Berte, p. 171.

E li fameillus saulet sunt.

Anc. trad. du Psaut. Ms. de Corbie, ps. 9.

ANC. CAT. Sadollar. IT. Satollare. (ESP. Saturar. chap. Saturá, saturás; fartá, fartás; cansá, cansás; tindren prou.)

7. Sadol, adj., lat. satullus, soûl, rassasié.

El ventre del felo non er ja sadols. Trad. de Bède, fol. 52.

Le ventre du félon ne sera jamais soûl.

Cant ela es sadola. Liv. de Sydrac, fol. 33.

Quand elle est soûle. 

Fig. De la honor que las gens lhi fan el non poiria esser sadols. 

Liv. de Sydrac, fol. 35.

De l'honneur que les gens lui font il ne pourrait être rassasié.

Subst. Pueis qu' hom n' a so sadol pres. Brev. d'amor, fol. 197.

Après qu'on en a pris son soûl. 

ANC. CAT. Sadoll. IT. Satollo.

8. Sadollamen, s. m., rassasiement.

Fig. Gaug, es sadollamen del cor.

Aytal sadollamen e tal cofort met lo S. Esperit en cor.

V. et Vert., fol. 35 et 105.

Joie, c'est rassasiement de coeur.

Pareil rassasiement et tel confort met le Saint-Esprit dans le coeur. 

ANC. CAT. Sadollament. IT. Satollamento.

9. Sadoleza, s. f., soûlesse, satiété, réplétion.

Can lo ventre s' esten per sadoleza, l' agulios de luxuria s' esmov.

Trad. de Bède, fol. 41.

Quand le ventre s'étend par soûlesse, l'aiguillon de luxure s'émeut.

IT. Satolleza. 

10. Asaziar, Assazar, Assasar, v., rassasier, remplir, combler. 

Fig. Cant parlas de Deu, deves en aissi atemprar ta paraula que tu n' asazies los auzens coma de vianda. Trad. de Bède, fol. 55.

Quand tu parles de Dieu, tu dois tempérer ta parole par ainsi que tu en rassasies les auditeurs comme de nourriture.

Part. pas. Can seran assasatz.

Nat de Mons: Sitot non.

Quand ils seront rassasiés.

Fig. Ieu ai ganre d' amicx manens et assasatz.

Izarn: Diguas me tu.

J'ai beaucoup d'amis riches et rassasiés.

Subst. El pus assazatz 

Mas de pretz a talan.

T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.

Le plus rassasié, davantage a faim de mérite.

ANC. FR. S'il fussent rice et assasé,

Qui sunt humle par povreté,

Roman du Renart, t. IV, p. 178.

Mont par a cil malvese vie

Qui nule feiz ne s'asazie.

2e Trad. du Castoiement, conte 8.

CAT. Assaciar. ANC. IT. Assaziare.

11. Assatz, adv., assez, beaucoup, considérablement.

Membres li qu' assatz quer qui s complaing.

Peyrols: D' un bon vers.

Qu'il lui souvienne qu'assez demande qui se plaint.

Anc hom de mon linhatge,

Ni de maior valor assatz,

Non amet tal, ni 'n fon amatz.

Giraud de Borneil: No pues sufrir.

Oncques homme de mon lignage, ni de beaucoup plus grand mérite, n'aima telle, ni en fut aimé.

Comte d' Urgelh, assatz avetz fromen.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Comte d'Urgel, vous avez considérablement froment.

Saber pot veramen

Qu' assatz a de que s planha.

Pons de Capdueil: Ben es fols.

Savoir il peut véritablement qu'il a beaucoup de quoi il se plaigne.

Lo nostre rey assatz a de poder.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Le notre roi a assez de pouvoir.

ANC. FR. Assetz oï avez fabler.

Guillaume le Normand: Bestiaire. Ms. de la Bibl. du Roi, O. 16.

Robert, Essai sur les Fabulistes, LVIII.

ANC. CAT. Assats. ANC. ESP. Asaz. PORT. Assaz, assas. IT. Assai.

12. Asaciament, s. m., rassasiement, réplétion.

Seignher Dieus, ja no us quier grantz tezaurizamentz,

Mas santatz a mon cors et asaciamentz.

Pierre de Corbiac: El nom de. Var.

Seigneur Dieu, je ne vous demande jamais grandes thésaurisations, mais santé à mon corps et rassasiement.

ANC. CAT. Assaciament.

13. Rassaciament, s. m., rassasiement.

Fig. Pel rassaciament de la paraula de Deu. Trad. de Bède, fol. 12. 

Par le rassasiement de la parole de Dieu.

14. Rasaziar, Resaziar, Resaciar, v., rassasier.

Part. pas. Si avia III jorns o IIII dejunat,

Si auria el son cors de tot rasaziat.

Roman de Fierabras, v. 2033.

Quoiqu'il eût trois jours ou quatre jeûné, pourtant il aurait son corps entièrement rassasié.

Fig. De mot gran riqueza ero resaziat.

Roman de Fierabras, v. 248.

De moult grande richesse ils étaient rassasiés.

S' il pessa era resaciada dedins se d' aquel pa. Trad. de Bède, fol. 12.

Si la pensée était rassasiée dedans soi de ce pain.

15. Asadolar, v., soûler, rassasier.

Part. pas. Que lhi fraire bevo del vi, mas non jes asadolat.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 21.

Que les frères boivent du vin, mais non point soûlés. 

CAT. Assadolar.

fart, farts, farta, fartes

Fart, farts, farta, fartes.

Acontentat a Torrevelilla = Lleno, harto, etc.

(DCVB)

1. FART m. 

|| 1. Acte i efecte de menjar excessivament; cast. hartazgo. «Fer-se un fart de figues». «Mai m'havia fet un fart com avui, a dinar». Diu lo hu: «Què menjarem?» Diran: «Hajam hun fart de gallines e conills», Quar. 1413, pàg. 3. El pobret que en dirà bé mereix un fart de costelles, cançó pop., ap. Milà Rom. 384. Fart de llop: menjada molt excessiva. Perque farts de llop fins n'has fets massa, Torres i Bages, Cartes, 234. Anar a fart: anar a festa major (Llofriu).

|| 2. Excés en qualsevol acció; cast. atracón, hartazgo. «Fer-se un fart de riure (de plorar)», etc.: riure o plorar molt. Xiques a bracet se fan farts de riure, Berga MT 139. Donar un fart de llenya (de bastonades, de garrotades, etc.): tupar excessivament. Jurant que l'havia de matar d'un fart de llenya, Pous Empord. 163. «Tot l'estiu m'he fet uns farts d'estudiar per poder avançar un curs».

    Fon.: fáɾt (or., occ., val., bal.).

    Sinòn.: tip, panxada, panxó.

    Etim.: substantivació de fart art. 2.

2. FART, FARTA adj. 

|| 1. Que ha menjat fins a omplir-se, fins a no poder més; cast. harto. I Nabal, fart de most, la cara encesa, Alcover Poem. Bibl. 52. a) Fart de sopes: persona que cerca massa la seva pròpia comoditat, sense preocupar-se de la dels altres.

|| 2. fig. Satisfet d'una cosa fins a l'excés; cansat, fastiguejat d'una cosa massa abundosa o freqüent; cast. harto. Aquell gran preycador sanct Johan, lo qual. Senyor, no's veu fart de parlar de tu, Pere Pasqual, Obres, i, 72. Perque no vull renegar a mon Déu e a mon creador, so fart de bastonades e freturós de viandes, Tirant, c. 96. Luny de tot bé fart d'enuig e tristor, Jordi de Sant Jordi. Sóch farta de corre 'l món, cançó pop. (ap. Milà Rom. 199). «Estic fart de sentir flastomar». Estar farta de bon temps: esser una dona gemegosa en excés; queixar se sense motiu raonable (Empordà).

|| 3. Fartaner; afectat de menjar excessivament (or., occ.); cast. glotón. Vaja una colla de farts!, Vilanova Obres, iv, 30. Esser més fart que un llop: esser molt golafre.

|| 4. Embriac (Vall d'Àneu).

    Refr.—a) «El fart no pensa en el dejú» (o «no es recorda del dejú»); «El fart no coneix el dejú»; «Qui està fart, no té ànsia del dejú»; «Un ventre fart no en coneix un de buit»: vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat.—b) «Del fart al dijú, no compten tots u» (Val.); «Farts i dejuns no mengen (o no carten) junts» (Men.): vol dir que els rics i els pobres no veuen les coses de la mateixa manera.—c) «Bé canta Marta quan està farta» (o «després de farta»): vol dir que quan un ha menjat bé o ha resolt els seus problemes principals, sol estar de bon tremp. Quant és farta y plena... sens dupte veureu que bé canta Marta, Proc. Olives 2055 56—d) «Muira Marta, muira farta» (Mall., Val.); «Mòriga Marta, mòriga farta» (Alcoi): significa que per a haver de morir o retre's, ja es pot fer amb tots els avantatges o amb les menys molèsties possibles.—e) «De consells no en vagis fart, i tu pren la millor part»: vol dir que convé escoltar el consell dels altres, encara que no per força s'ha de seguir (Mall.).—f) «Home fart, mai fa bon pap» (Manresa).—g) «Gos fart no caça»; «Home fart sempre fa tard» (Vallès): vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina.—h) «Qui no posa el ventre en perill, no mor fart» (Segarra, Urgell); «Qui no posa la panxa en perill, no mor de fart» (Val.): significa que per a adquirir riqueses o gran posició, és necessari arriscar-se i treballar fort.—i) «Més ne moren de farts que de fam»: vol dir que el menjar massa és molt perjudicial.—j) «Home fart, porteu-lo a jeure»; «Home fart, Déu li dó bon son»: vol dir que després de menjar molt no poden fer feina bé.

    Intens.: fartot, -ota; fartàs, -assa.

    Sinòn.: tip.

    Etim.: del llatí fartum, part. pass. de farcire, ‘omplir, farcir’.