Capitol LXXIIII (LXXIV). Com los Reys offeriren al senyor or ensens e myrrha (en castellá: oro, incienso y mirra).
Los
dits reys essent informats largament de totes les coses necessaries a
la fe christiana per la senyora verge mare de deu vehent que la nit
los cuytaua de partir d´aqui: ans de anar a ses posades
deliberaren fer vn real present al senyor de les riquees sues. E
manaren descarregar les adzembles
(acémila;
ase)
e obrir les caixes dels seus thresors
e offeriren al senyor e a la excellent mare sua. Munera: aurum: thus:
et myrrham. O offerta gloriosa y quants misteris son amagats en ella.
Be mostraren aquests reys esser catholichs:
e hauer apresa la vera crehença de la general maestressa e
doctoressa ço es la senyora Reyna mare del senyor: qui apres la
magestat sua es la pus excellent: e pus clara informadora: que han
hagut ne hauran los crehents. Car offerint primer los Reys or
confessaren la diuinal natura del senyor: mostrant que era deu
eternal. Et rex regnum et dominus dominantium. En lo ensens lo
confessaren esser lo gran sacerdot general qui si mateix hauia a
sacrificar per la salut humana. Car de sa magestat hauia dit Dauid
parlant li esperit. ¶ Tu es sacerdos ineternum secundum ordinem
melchisedech. E de aquest diuinal senyor e gran sacerdot diran los
seruents seus alegrantse de tenir tal prelat e senyor. ¶ Habemus
ergo pontificem magnum qui penetrauit celos: iesum filium dei: non
enim habemus pontificem qui non possit compati infirmitatibus
nostris: tentatum autem per omnia. Volent dir. nosaltres hauem vn tan
gran e singular bisbe e prelat que ha penetrar los cels: e es
deuallat en terra per sentir les miseries nostres: lo nom seu es
Jesus fill de deu: e no hauem tal bisbe que no puga hauer compassio
de les infirmitats nostres: ans les ha sentides e asaborides en si
mateix: car es stat tentat e atribulat en totes coses perque ab
pietat socorregua a les necessitats nostres e comporte ab paciencia
la miserable flaquea nostra: puix a ell sols es manifest quant es
poca la virtut humana: segons testifica Dauid parlant de sa magestat:
dient. ¶ Quomodo miseretur pater filiorum misertus est dominus
timentibus se quoniam ipse cognouit figmentum nostrum. Volent dir.
que axi com lo dolç pare ha merce dels seus fillets axi e molt mes
sens comparacio ha pietat ens pren a merce lo senyor y deu nostre si
de cor lo temem: car ell sols sab la miseria de nostra natura. O que
aquella offerta de myrrha fon a la senyora molt amarguosa: car
conegue significaua lo seu fill esser passible e mortal: e sotsmes a
infinides dolors: E que en sa persona portaria tota la amarguor dels
peccats dels elets satisfent largament la pena deguda per aquells: en
tant que tota la vida sua seria occupada en continues dolors. ¶ Car
recordauas sa senyoria que Salamo hauia dit en persona del seu fill.
¶ Manus mee distillauerunt mirram: digiti mei pleni mirra
probatissima. Volent dir que les mans del glorios senyor ço es les
sues sanctissimes obres tostemps distillarien
mirra de continues penes e dolors: e amargoses persecucions. E los
seus dits qui son entesos per los exemples virtuosos de sa clemencia
seran tots plens de aquella perfeta mirra e molt prouada ço es la
singular paciencia sua: qui sera confort e ajude tots los tribulats:
entant
que los seruents verdaders de sa senyoria e real magestat trobantse
en alguna angustia o dolor diran ab gran confiança. ¶ Vadam ad
montem mirre. Car en aquesta muntanya de mirra qui es lo fill de deu
se trobaran les herbes virtuoses e medicinals a guarir tota natura de
tribulacions per grans ne forts que sien. ¶ E la senyora mare sua
fon la primera e principal qui culli e conegue les herbes daquesta
diuinal muntanya. Car senti viuament dins les entramenes sues totes
dolors e amargors del seu dolorat fill: entant que sa senyoria podia
ben dir. ¶ Fasciculus mirre dilectus meus mihi: inter vbera mea
commorabitur. Car tota la vida de sa merce fon acompanyada de
dolorosa memoria portant dins la anima sua lo recort de tantes dolors
com vistes haura sofferir al amar fill seu. E perço contemplant
Dauid aquesta senyora en sperit mirant les sues grans dolors: diu a
sa senyoria ab molta pietat ¶ Mirra et gutta et casia a vestimentis
tuis. Volent dir. O senyora filla mia que vestida sereu de dolors e
penes en la vida e mort del vostre glorios fill. e la vostra
paciencia sera vn singular exemplar a tot lo mon. Car sa senyoria
sola pot dir. ¶ Quasi mirra electa dedi suauitatem odoris. Car la
grandissima olor de la virtuosa paciencia de sa senyoria ha fet
coneixer a les gents quanta dolçor sta amagada dins la amargor de
les tribulacions: e quant suau olor lança de si qui ab vera
paciencia les porta. E perço aquell gran pacient Job: qui sentit
hauia lo be inestimable que per mija de tribulacions se aconsegueix
interroga cascu dels tribulats: dient. ¶ Nunquid (Nun+q
en ralleta vertical+d)
ingressus es thesauros niuis: aut thesauros grandinis aspexisti.
Volent dir. Tu quit congoixes de la tribulacio e pena que soffirs: no
par sies entrat en la profunditat de les neus de tribulacions e
dolors: ne hajes trobat los thesors
que dins elles son amagats: Car aqui son certament los grans thesors
sens nombre: els troba sens dupte: quils cerca e mirarlos gosa:
acceptant ab gran animo la tribulacio hon son estojats.
Aquests thesors
tots en singular grau son stats reseruats a la excellent senyora mare
de deu: qui es la gran monarcha conquistadora e guanyadora de tots
los thesors de les virtuts qui fins a la venguda de sa altesa en lo
mon los dits thresors
(igual
se trobe tesors que tresors, thesors, thresors)
e riquees son stats tant amagats que per los mortals no son trobats
ni coneguts. E sa senyoria meritament los posseira en pacificable
senyoria: e pora esser dit a sa merce. ¶ Inuenisti diuitias quas
tibi non dimiserunt parentes tui. Volent dir. O senyora clement que
aquestes excellents riquees que vos posseyu nous son vengudes per
herencia de Adam pare nostre ne de Eua sa muller: ans certament de la
sola bonea de nostre senyor deu qui talaus
ha fet que haueu meritat esser mare sua: e de aquesta dignitat vos
segueix tot lo restant. E apres que los dits reys hagueren feta la
dita offerta al senyor: per la mare sua fon acceptada e molt entesa e
tots los misteris d´aquella. ¶ Despediren se de sa magestat de
la senyora mare sua ab molta dolor leixant tal companyia e anaren a
ses posades a reposar: no sens gran enyorament del senyor que
leixauen ab tot que dins lo cor empremptat lo portauen hon se vulla
que anassen.
