Triar, Tria, Trianza, Triaire, Destriar, Detriar, Destriansa, Detriansa, Destriament

Triar, v., trier, choisir, distinguer, discerner.

Vos sabetz mal triar.

(chap. Vos sabéu mal triá : triá mal : vos no sabeu triá.)

T. de Guillaume de la Tour et de Sordel: Us amicx.

Vous savez mal choisir.

Dieu triara lo gra de la palha al jorn del jutjamen. V. et Vert., fol. 54.

(chap. Deu triará lo gra de la palla lo día del juissi.)

Dieu triera le grain de la paille au jour du jugement.

Qu' ilh medeis en triesso un autre om. Trad. du Code de Justinien, fol. 12.

(chap. Que ells mateixos (ne) tríon un atre home.)

Qu'eux-mêmes en choisissent un autre homme.

Sap triar los nescis dels senatz,

E conoisser maleza e bontatz.

Sordel: Pois trobat ai.

Sait discerner les niais des sensés, et connaître méchanceté et bonté.

No sabon triar lo jorn de la nueg. V. et Vert., fol. 31.

(chap. No saben distinguí lo día de la nit.)

Ne savent distinguer le jour de la nuit.

Fig. Tri de dos mals lo melhor.

Giraud de Borneil: Si m sentis.

Je choisis de deux maux le meilleur.

Quascus hi pot triar lo ben del mal.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Chacun y peut discerner le bien du mal.

Reis castellas, vostra valor se tria

Part las valors que tug l' autre rey an.

Folquet de Lunel: Al bon rey.

Roi castillan, votre mérite se distingue au-delà des mérites que tous les autres rois ont.

Prov. Eu aug dir al reprochier:

Qui no troba, no tria. 

Peyrols: Camjat ai.

J'entends dire au proverbe: Qui ne trouve, ne choisit.

Part. prés. Ai Dieus! ara fosson trian

Li fals drut e 'l fin amador.

B. de Ventadour: Non es.

Ah Dieu! maintenant fussent se distinguant les faux galants et les purs amoureux.

Part. pas. Bella dompn', ab cors plazen,

Triat col gran de la flor.

L'Évêque de Bazas: Cor poder saber.

Belle dame, avec corps avenant, trié comme le grain de la fleur.

CAT. Triar. (chap. Triá : trío, tríes, tríe, triem o triam, triéu o triáu, tríen; triat, triats, triada, triades; triaré; triaría; si yo triara.)

2. Tria, s. f., triage, choix.

Quecx pren a la tria.

(chap. Cadaú pren a la tría.)

T. de G. Riquier et de Jordan: Senh' En Jorda.

Chacun prend au choix.

Ieu vuelh n' aias la tria.

Garins le Brun: Nueg e jorn.

Je veux que vous en ayez le choix.

Adv. comp. La gensor

Qu' es de beutat flor 

A tria.

J. Esteve: Si m vay.

La plus belle qui est fleur de beauté à choix (complétement).

Lo rossinhols chant' a tria.

B. de Ventadour: Tuit sels.

Le rossignol chante à choix (parfaitement).

ANC. FR. Nous ferons une trie

De ceux dont la vertu décore la patrie.

Du Bartas, p. 487.

CAT. Tria. (chap. Tría, tríes; elecsió, elecsions.)

3. Trianza, s. f., triage, choix, distinction.

Hom just non deu trianza far 

Entre jurar et afermar.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Homme juste ne doit pas faire de distinction entre jurer et affirmer.

(chap. Triansa, trianses.)

4. Triaire, s. m., appréciateur, juge.

Or triaire

Voill que d' aisso siatz.

T. de Guigo et de Jauris: Joris cil.

(chap. Triadó, triadós, triadora, triadores; apressiadó, apressiadós, apressiadora, apressiadores; juche, juches.)

Maintenant appréciateur je veux que de ceci vous soyez.

5. Destriar, Detriar, v., trier, choisir, distinguer, discerner.

Destria que digas e de que ti tazeras. Trad. de Bède, fol. 81.

Choisis (ce) que tu diras et sur quoi tu te tairas.

Qualitatz, es diversitatz per la qual una cauza se desvaria e s detria de las autras. Leys d'amors, fol. 44.

Qualité, c'est diversité par laquelle une chose se diversifie et se distingue des autres.

Deus non destria pas persona. Trad. de Bède, fol. 73.

Dieu ne choisit pas personne.

Si us es vis que aia mal,

E no sabetz detriar cal.

Deudes de Prades, Auz. cass.

S'il vous est avis qu'il ait mal, et vous ne savez pas distinguer lequel. 

Quascuns joys cove qu' aissi s destri.

Ozils de Cadartz: Assatz es.

Chaque joie il convient qu'ainsi se distingue.

- Démêler, débrouiller.

Fig. Detria

Ben un conten.

B. Carbonel: Cor diguas.

Débrouille bien une contestation.

Part. pas. subst. Civada molhada o autre blat que per aicella manieira sia per conoichenssa dels detriatz. Cartulaire de Montpellier, fol. 143.

Avoine mouillée ou autre blé qui de cette manière soit pour la connaissance des choix.

(chap. Destriá : fé lo destrío, triá, separá la fruita bona de la roína.)

6. Destriansa, Detriansa, s. f., choix, triage, distinction.

Destriansa d' auzel fill d' auzel jove.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Choix d'oiseau fils d'oiseau jeune.

Fig. Albert, ben a de pretz gran detriansa

Entr' els Franses e 'ls Peitaus onratz.

T. d'Albert et du Moine: Monges.

Albert, bien il y a de mérite grand triage entre les Français et les Poitevins honorés.

(chap. Destriansa, destrianses; destrío, destríos; distinsió, distinsions.)

7. Destriament, s. m., triage, choix, distinction.

Avant c' om vegna al destriament de las peticios. Trad. de Bède, fol. 10.

Avant qu'on vienne au choix des demandes.

(chap. Destriamén, destriamens; triamén, triamens.)

triá (verbo)

Verbo triá:  trío, tríes, tríe, triem o triém o triam o triám, triéu o triáu, tríen; triat, triats, triada, triades; triaré; triaría; si yo triara.
Vore separá.

"Aquí, sén lo rey servit en mols plats y vins mol ben triats, de añades exelens, y ademés de alló mirán de cuan en cuan en gust a la hermossíssima marquesa, gran plaé teníe." (Lo Decamerón en chapurriau, primera jornada, novela quinta.)



DCVB - TRIAR v. tr. || 1. Separar, posar persones o coses fora del conjunt on estaven mesclades o confoses; cast. separar, apartar. Los lauradors veem que con han segat lo blat, que'l baten, e com l'han batut venten-lo, per tal que'l vent triu la palla del gra, Lull Cont. 121, 8. Benahuirats són aquells qui dels peccadors se trien, Lull Cont. 279, 15. Faem-lo uenir denant nós a la església de Sent Feliu e triam-lo a una part ab lo maestre del Temple, Jaume I, Cròn. 521. Cabrit qui sia triat de lur mare, doc. segle XIV (Priv. Ordin. Valls Pir. 348). Viu lo sudari... qui estaua triat a una part dels altros vestiments, Serra Gèn. 229. E triaren la un del altre per saber si se acordarien les rahons de amdós, Serra Gèn. 252. Com foren al portal triaren-se tots los capitans e cauallers, Tirant, c. 314. D'anar triant triant el breny de la farina, Riber Sol ixent 90. Especialment: a) Separar el gra de la palla (occ., val.).
—b) Separar el bessó de les clovelles de les ametlles (mall.).
—c) Separar l'oli de l'aigua o de la molinada, dins el safareig (mall.).
—d) Treure el carbó de la sitja (mall., men.).—e) Separar la llana fina de la comuna.—f) Separar del ramat els caps que són d'un altre propietari, o bé aquells que cal conservar perquè formin el ramat de la temporada vinent, apartant-los dels que es destinen a la venda.—g) Pentinar de manera que se separi una porció de cabells de l'altra amb una ratlla enmig (Empordà).—h) Separar d'una cosa les impureses que conté, sia garbellant-la, sia denejant-la amb les mans, etc.—i) Posar a munts diferents els trossos de suro per fer carracs, segons llurs qualitats (Empordà, Gironès).
—j) Netejar les cols (Llofriu). || 2. refl. Desfer-se, descompondre's una cosa en les seves parts; es diu especialment de la llet que perd la seva cohesió líquida i es resol en grums, i també de l'allioli que sofreix una transformació semblant; cast. cortarse. Car tot l'all hi oli haueu fet triat, Proc. Olives 787. Alerta a que sa llet tenga punta d'agre... Pren una pella ben neta y fe-la-hi bollir a veure si se tria, Ignor. 71. || 3. Prendre una cosa o coses d'un conjunt, sia com a millors, sia com a especialment pròpies a un destí determinant; cast. escoger, elegir. Los animals... no han poder de triar enfre bé e mal, Lull Cont. 44, 5. Vos ha Déu eleta e triada sobre totes, Lull Sta. Mar. 83. Segurament triaran de dos béns lo millor, Muntaner Cròn., c. 72. Plàcia a aquel senyor de qui tots béns vénen, que us lex triar lo meylor, doc. a. 1331 (Anuari IEC, ii, 325). Per aquella fe e naturalesa que'ns sóts tenguts, ne triets ço que conegats que'n sia pus profitós,Epist. Pere 142. Que triàs de aquelles dues la que millor li paregués, Tirant, c. 57. Bonic de cara y dolcíssim, | com a triat entre mil, Verdaguer Idilis. Pren els camells, i tria | dintre ma casa del millor que hi ha, Alcover Poem. Bíbl. 30. Loc. —M'afluixaria de prendre per no triar: ho diem quan ens trobam davant diverses coses de les quals no veiem quina és la que ens convé. Refr.—a) «Qui tria, s'engana»: significa que sovint el qui cerca les coses millors s'equivoca i pren les menys bones (mall., men.).—b) «A qui donen a triar, li donen què rumiar»: vol dir que quan ens donen facultat d'escollir, solen causar-nos preocupació per la por d'equivocar-nos en l'elecció.
—c) «A qui tria i s'enganya, Sant Pere l'escanya»: blasma la curtedat de la persona que, podent triar, s'equivoca i pren la cosa menys bona. Fon.: tɾiá (or., occ., bal.); tɾiáɾ (val.). Etim.: incerta. Cal abandonar definitivament l'origen llatí *trītare, ‘esmicolar’, proposat per Diez i acceptat per Meyer-Lübke; ni fonèticament ni semànticament és acceptable. Segons G. de Diego Dicc. 6838, cal partir d'una base llatina *triare, «terciar», derivat del llatí tria, ‘tres’; però l'evolució de significat no s'explicaria. Vist que el significat bàsic de triar és ‘separar’, Corominas DECast (s. v. triar) ha suggerit la possibilitat que triar sigui una forma bastida per falsa descomposició de destriar, i que aquest vingui d'un verb llatí *destriare derivat de stria, ‘ratlla’.