Mostrando entradas con la etiqueta roza. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta roza. Mostrar todas las entradas

lunes, 27 de abril de 2026

Rosa, roza

Rosa, roza, s. f., lat. rosa, rose.
Plus colorada
Que rosa de mai brotonada.
(chap. Mes colorada que rosa al mach brostada.)
P. Vidal: Lai on cobra.
Plus colorée que rose de mai boutonnée.
Rosa fresca de mai non es plus colorada. V. de S. Honorat.
Rose fraîche de mai n'est pas plus colorée.
Fig. Domna, roza ses espina.
(chap. Dona, rosa sense espina - espines, puncha, punches.)
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dame, rose sans épine.
De tota boneza
Etz roz' espandia.
Perdigon: Verges.
De toute excellence vous êtes rose épanouie.
Voyez Aigua.
CAT. ESP. PORT. IT. Rosa. (chap. Rosa, roses.)

Pantera Rosa, Beceite, Beseit; Plus colorada Que rosa de mai brotonada.

2. Roseta, Rozetta, s. f. dim., rosette, petite rose.
Dieus vos sal, Na pastorela,
Color de rozeta.
Un Troubadour Anonyme: Per amor.
Dieu vous sauve, dame pastourelle, couleur de petite rose.
CAT. ESP. PORT. Roseta. IT. Rosetta. (chap. Roseta, rosetes, pera la Rosa, al jardinet de Queretes.)
- Petite rougeur, petit bouton.
Rosettas son qu' el paladel
Naisson.
Deudes de Prades, Auz. cass.
(Ce) sont petites rougeurs qui au palais naissent.

Una Rosa sen va aná y va dixá unes rosetes, "cúidameles, Ramonet, al jardinet de Queretes."

3. Rosan, Rozan, adj., rosé, couleur de rose.
La colors fo fresca e rozana.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
La couleur fut fraîche et rosée.

4. Rosat, Rozat, adj., lat. rosatus, rosat, rosé, qui appartient à la rose.
Ab ol rosat. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Avec huile de rose.
Sucre rozat.
Leys d'amors, fol. 111.
Sucre rosat.
CAT. Rosad. ESP. PORT. Rosado. IT. Rosato. (chap. rosat, rosats, rosada, rosades.)

Artur Quintana Font, Arturo, Quintana, Codoñera, boina, txapela, català, alemán

5. Rosal, Rozal, adj., lat. rosalis, rosé, rougeâtre.
Los albres redran lo sanc rozal.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Les arbres rendront le sang rosé.

6. Rosenc, Rozenc, adj., rosé, couleur de rose, alezan, rouge.
Per flors blancas, purpurencas o rozencas.
Fa aquela stridor semlantment qu'el ferr rozenc escantit en l' aygua.
Caval... si es de pels rozenc.
Eluc. de las propr., fol. 219, 138 et 246.
Par fleurs blanches, purpurines où rosées. 
Fait ce frémissement semblablement que le fer rouge éteint dans l'eau.
Cheval... s'il est de poils alezans.
(chap. Ruén, lo coló del ferro cuan está mol calén; ruens, ruenta, ruentes.)

7. Roce, adj., lat. roseus, rosé, de couleur rose.
Color rocea, punica et citrina han pauca diferencia.
Eluc. de las propr., fol. 266.
Couleur rosée, écarlate et citrine ont peu de différence.

8. Roser, Rosier, s. m., rosier.
Flor de roser, quan nais,
Non es plus fresca de lei.
(chap. Flo de rosé (la rosa), cuan naix, no es mes fresca que ella.)
Raimond de Miraval: Bel m' es.
Fleur de rosier, quand elle naît, n'est pas plus fraîche qu'elle.
No m fai chantar flors ni rosiers.
Lamberti de Bonanel: Al cor.
Ne me fait chanter fleur ni rosier.
CAT. Roser. ESP. Rosal. IT. Rosaio. (chap. Rosé, rosés.)

9. Roselh, s. m., du lat. rosetum, roseraie, bosquet de rosiers.
Bocs (bosc) m' en son pratz e vergier e rozelh.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum a.
Bois m'en sont prés et vergers et roseraie.
PORT. Rosal. (ESP. Chap. rosaleda.)

10. Rozella, s. f., roselle, nom donné à la fleur du pavot.
Flor tan bella
Que l' enfan apelon rozella.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Fleur si belle que les enfants appellent roselle.
ANC. CAT. Rosella. (chap. Roella, roelles; ruella, ruelles. ESP. Amapola.)

Rozella, s. f., roselle, nom donné à la fleur du pavot.

11. Raujen, adj., rosé, de rose, vermeil.
Lo ten e fresc e raujen.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Le teint et frais et rosé.

martes, 17 de octubre de 2023

XVII, Bel m' es, quan la roza floris

XVII.

Bel m' es, quan la roza floris

 

Bel m' es, quan la roza floris

E 'l gens terminis s' enansa,

Fas' un vers a m' aventura

Don mos cors es en balansa

Pel dous chan del rossinhol

C' aug chantar la nueit escura

Per los vergiers e pels plais.

 

Reis, per los crestians faillis,

Quar Masmut nos fan sobransa;

Coms ni ducx non senh sentura

Miels de vos feira de lansa;

Per l' emperador me dol,

C' a moutas gens fai fraitura;

Tals en plora que n' a jais.

 

Vostre coratges s' esclargis

Quar n' avetz bon' esperansa;

Sobre Paguans, gens tafura,

Cavalguatz senes duptansa;

Premiers penres l' abadol,

E si anatz ab dreitura

Tro a Maroc, faran lais.

 

Sel qu' el joi del segle delis

Vei que son pretz dezenansa;

Fils es d' avol criatura

Que fai avol demostransa,

E per tan non baisa 'l col,

Quar gitatz es a non cura,

Estai mais entr' els savais.

 

Per mi non dic, tan m' abelis

Quan vei molt gran alegransa,

Amors vol calonja s dura,

E non pot aver fizansa,

Si carnal arma non vol,

Quar vei que cors non a cura

Mas de senhor que engrais.

 

Chantador, lo vers vos fenis,

Aprendetz la comensensa:

Marcabrus per gran dreitura

Trobet d' altretal semblansa;

E tenga lo tug per fol

Qui no conois sa natura,

E no 'l membre per que s nais.

 

Pierre d' Auvergne.