Mostrando entradas con la etiqueta ops. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ops. Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de octubre de 2026

Arnaut Daniel. L'aur' amara fa ls bruoills brancutz + Lo ferm voler qu'el cor m'intra

Arnaut Daniel. 

Arnaut Daniel. L'aur' amara fa ls bruoills brancutz + Lo ferm voler qu'el cor m'intra



I. 

L'aur' amara fa ls bruoills brancutz
clarzir, que l doutz espeissa ab fuoills,
e ls letz becs dels auzels ramencs
ten balps e mutz, pars e non pars;
per qu'eu m'esfortz de far e dir plazers
a mains per liei que m'a virat bas d'aut,
don tem morir, si ls afans no m'asoma.
Tant fo clara ma prima lutz
d'eslir lieis, don cre l cors los huoills,
non pretz, necs mans dos aigonencs
d'autra, s'eslutz rars mos preiars;
pero deportz m'es e d'auzir volers
bos motz ses grei, de liei don tant m'azaut
qu'al sieu servir sui del pe tro c'al coma.
Amors, gara! Sui ben vengutz?
C'auzir tem far, si m dezacuoills,
tals detz pecs que t'es mieills que t trencs;
qu'ieu soi fis drutz cars e non vars;
ma l cors ferms fortz mi fai cobrir mains vers,
qu'ab tot lo nei m'agr' ops us bais al chaut
cor refrezir, que no i val autra goma.
Si m'ampara cill que m tralutz
d'aizir si qu'es de pretz capduoills,
dels quetz precs, c'ai dedinz a rencs,
l'er fort rendutz clars mos pensars:
qu'eu fora mortz; mas fa m sofrir l'espers
que ill prec que m brei, c'aisso m ten let e baut,
que d'als jauzir no m val jois una poma.
Doussa car' a totz aibs volgutz,
sofrir m'er per vos mainz orguoills, 
quar etz decs de totz mos fadencs,
don a i mains brutz pars. E gabars
de vos no m tortz, ni m fai partir avers,
c'anc non amei ren tant ab meins d'ufaut;
anz vos desir plus que Dieu cill de Doma.
Era t para, chans e condutz,
formir al rei qui t'er escuoills;
car pretz, secs sai, lai es doblencs,
e mantengutz dars e manjars.
De joi la t portz, son anel mir si l ders,
c'anc non estei jorn d'Arago que l saut
no i volgues ir, mas sai m'a clamat Roma.
Faitz es l'acortz qu'el cor remir, totz sers,
lieis cui domnei, ses parsonier, Arnaut;
qu'en autr' albir n'es fort m'entent'a soma. 

II.

Lo ferm voler qu'el cor m'intra
no m pot jes becs escoissendre ni ongla
de lausengier, qui pert per maldir s'arma;
e car non l'aus batr' ab ram ni ab verga,
sivals a frau, lai on non aurai oncle,
jauzirai joi en vergier o dinz cambra.
Quan mi soven de la cambra,
on a mon dan sai que nuills hom non intra,
anz me son tuich plus que fraire ni oncle,
non ai membre no m fremisca, neis l'ongla,
aissi cum fai l'enfas denant la verga:
tal paor ai no l sia prop de l'arma,
Del cors li fos, non de l'arma,
e cossentis m'a celat dins sa cambra:
que plus me nafra l cor que colps de verga
car lo sieus sers lai on ill es non intra.
Totz temps serai ab lieis cum carns et ongla
e non creirai chastic d'amic ni d'oncle.
Anc la seror de mon oncle
non amei plus ni tant, per aquest' arma!
C'aitant vezis cum es lo detz de l'ongla,
s'a lei plagues, volgr' esser de sa cambra.
De mi pot far l'amors qu'inz el cor m'intra
mieills a son vol c'om fortz de frevol verga.
Pois flori la seca verga
ni d'en Adam mogron nebot ni oncle,
tant fin' amors cum cella qu'el cor m'intra
non cuig qu'anc fos en cors, ni eis en arma; 
on qu'ill estei, fors en plaz' o dinz cambra, 
mos cors no s part de lieis tant cum ten l'ongla.
C'aissi s'enpren e s'enongla
mos cors en lei cum l'escorss' en la verga,
qu'ill m'es de joi tors e palaitz e cambra,
e non am tant paren, fraire ni oncle,
qu'en paradis n'aura doble joi m'arma,
si ja nuills hom per ben amar lai intra.
Arnautz tramet son cantar d'ongl' e d'oncle
ab grat de leis que de sa verg'a l'arma,
son Dezirat, qu'a pretz dinz cambra intra.


viernes, 13 de octubre de 2023

IV. Fortz chauza es, que tot lo maior dan

IV.


Fortz chauza es, que tot lo maior dan

E 'l maior dol, las! qu' ieu ancmais agues,

E so don dei totz temps plaigner ploran,

M' aven a dir en chantan e retraire;

Que selh qu' era de valor caps e paire

Lo rics valens, Richartz, reys dels Engles,

Es mortz, ai dieus! quals perd' e quals dans es!

Quant estrang mot, e quant greu per auzir!

Ben a dur cor totz hom qui 'l pot suffrir.


Mortz es lo reys, e son passat mil an

Qu' anc tan pros hom no fo; ni no vi res,

Ni ja non fo mais hom del sieu semblan,

Tan larcs, tan pros, tan arditz, tals donaire;

Qu' Alixandres, lo reys que venquet Daire,

No cre que tan dones ni tan messes;

Ni anc Charles ni Artus tan valgues;

Qu' a tot lo mon se fes, qui 'n vol ver dir,

Als us doptar et als autres grazir.


Meravil me qu' el fals secgle truan

Auza estar savis hom ni cortes,

Pus ren no i val belh ditz ni fait prezan;

E doncs per que s' esfors' om pauc ni guayre?

Qu' era nos a mostrat mortz que pot faire,

Qu' a un sol colp a lo mielh del mon pres,

Tota l' onor, tot lo pretz, tot lo bes;

E pus vezem que res no i pot guandir,

Ben deuriam meins duptar al murir.


Ai! senher reys valens, e que faran

Hueimais armas ni gran tornei espes,

Ni ricas cortz, ni belh donar ni gran,

Pus vos no i etz qu' en eras capdelaire?

Ni que faran li liurat a maltraire,

Silh que s' eran en vostre servir mes, 

Qu' atendion qu' el guazardon vengues? 

Ni que faran sels que s degran aucir 

Qu' aviatz faitz en gran ricor venir?


Avol vida e piez de mort auran

E tos temps dol, qu' en aissi lor es pres;

E Sarrazi, Turc, Payan e Persan,

Que us duptavon mais que hom nat de maire,

Creisseran tan d' orguelh tot lor afaire

Que plus greu n' er lo sepulcres conques;

Et dieus o vol, quar si 'l non o volgues,

E vos, senher, visquessetz, ses mentir

De Suria los avengra a fugir.


Jamais non ai esperansa que i an

Reys ni princeps qui cobrar lo pogues;

Pero tug silh qu' el vostre loc seran

Degran saber cum fos de pretz amaire,

E qual foron vostre dui valen fraire,

Lo joves reys e 'l cortes coms Jaufres;

E qui en loc remanra de vos tres

Ben deu aver fin cor e ferm cossir

De totz bos aips enansar e grandir.


Bel senher dieus, vos qu' etz vers perdonaire,

Vers dieus, vers hom, vera vida, merces,

Perdona li, que ops e cocha l' es;

E non gardetz, senher, al sieu falhir,

E membre vos com vos anet servir.


Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.


domingo, 24 de mayo de 2020

N. 12. Legajo de cartas reales y autógrafos.

N. 12. 
Legajo de cartas reales y autógrafos.

Die sabbati XIII mensis Decembris anno MD undecimo.
Apoca pro operibus Regii Archivi Barcinone.
Sit omnibus notum. Quod ego Antonius Carbonellus faber lignarius Domini Regis et Civis Barcinone confiteor et recognosco vobis Magnifico Ludovico Sanchez Thesaurario generali Serenissimi domini Regis quod modo infrascripto causis que et rationibus in quodam computo exaratis tenoris sequentis.
Segueixse lo compte de les despeses feles en obrar les coses necessaries del Real Archiu situat en lo palau major Real de Barcelona. Primo per un fust de Pallas anomenat quorente comprat de mossen Ponç de Balaguer per XXXVIII s. Item per lo serrar aquell per ferne posts a ops de posar e collocar los registres de la Real Cancellaria novament portats en dit Archiu pagui an Steve lo serrador set solidos. Item compri fusta per fer los permodols per tenir les posts den Mattheu Aymerich deu solidos. Item compri una cana tres palms de tela verda den Barthomeu Dans a raho de III s. VI diners quatre solidos e deu. Item per tiretes per guarnir hun taulell o caxa del dit Arxhiu dos solidos e quatre. Item per tatxes per clavar la guarnicio del dit taulell dos solidos e sis. Item per cent claus taulats dos solidos. Item per cinquanta barcarols e quattre claus mayals
per tots I solido. Item per la fusta de una scala de faix havia manester en lo Archiu per puiar los libres en les posts quinze solidos. Item per les mans del dit Antoni Carbonell en que stigue tres dies e mig en obrar e posar aquelles a raho de V s. lo dia per tot desset solidos e sis diners. Item a mestre Jacme Oller mestre de cases per dos dies e mig per fer los forats per posar los permodols e posar aquells e per un quintar de guix per tot quattorse solidos.
Dedistis et solvistis mihi numerando per manus Magnifici Bartholomei Ferrer Regentis Regiam Thesaurariam centum triginta solidos monete Barcinone. Et ideo renuntiando exceptione non numerate et ex causis predictis non salute pecunie et doli mali in testimonium premissorum facio vobis presentem apocam de soluto. Actum est hoc Barcinone die tercio decimo mensis decembris anno a nativitate Domini M. quingentessimo undecimo. Sig+num Antonii Carbonelli predicti qui hec laudo et firmo. Testes huius rei sunt honorabilis Jacobus Segui Regius Scriba et Antonius Comte pelliparius Cives Barcinone.

Documento 13