Mostrando las entradas para la consulta Quintanilla ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Quintanilla ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 7 de marzo de 2017

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

wikipedia en dialecte catalá: Artur Quintana i Font

en la Wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font 
(aragonés inventado, llamado fabla.)

Artur Quintana Facebook

Artur Quintana i Font
(Barchinona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul.
President d'honor de la Ascuma.

Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia.

Fou lector de dialecte català i llengua castellana a Cardiff i Friburgo de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau).

Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de
La Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

També ha fet algunes traduccions de l'alemany.

D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua catalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del dialècte català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc Modifica


//

(texto en castellano baturrizado o fabla, mal llamado aragonés o lengua aragonesa.)

aragonensi lingua

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán.
Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993),

¿Es una lengua el ribagorzano?

"Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999),
"Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002),
"Manuscrits del Consell de les Paüls, obrin abans la boca que los ulls (1637-1667)" (2005),
"Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007),
"La lengua catalana en el Bajo Aragón" (2008),
"L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del dialecte català amb altres llengües" (2009) u
"A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura.

Estudios aragoneses de lengua y literatura.

Estudis aragonesos de llengua i literatura (2007). 

miércoles, 1 de agosto de 2018

Aixó no estabe al meu llibre de Historia de Cataluña

Tos recomano lo llibre "Aixó no estabe al meu llibre de Historia de Cataluña" de Javier Barraycoa aon ix aixó:

Las barras de Aragón o por qué Cataluña no tiene bandera
Aixó no estabe al meu llibre de História de Cataluña

//

¿Sabía que Cataluña fue una de las regiones más taurinas y donde se recogen los testimonios más antiguos de las corridas de toros en España? ¿O que una de las hijas de el Cid se casó con un conde de Barcelona?... ¿Y que soldados catalanes lucharon para el Imperio español desde la Patagonia hasta Alaska

//

Aquí imagineutos a Tafalleta en la trompeta tocán lo toc de eixida del bou a la plassa.


//


Las historias de los pueblos están llenas de tópicos, falsas leyendas… y olvidos. El Principado de Cataluña no podía ser menos. Lejos de ser un pueblo encerrado en sí mismo, participó en la construcción de España con igual o más entusiasmo que el resto de sus compatriotas. Los catalanes, junto al rey de Aragón, participaron en la contienda de las Navas de Tolosa, al igual que de sus tierras salieron los mejores oficiales de marina que participaron en la batalla de Lepanto, sin olvidar que hubo multitud de voluntarios en las sucesivas campañas de África.

Barcelona
fue la primera capital de la España visigoda y toda Cataluña que colaboró en la aventura del Nuevo Mundo con virreyes, soldados y misioneros, al igual que aportó ministros y presidentes a la Primera República del pasado siglo. Entre los estereotipos que nos hemos creado sobre esta Comunidad está, por ejemplo, el de ser los inventores del «pan con tomate», cuando en realidad lo pusieron de moda los murcianos que emigraban a Barcelona para construir el Metro o ser los padres de la «escudella», que no es otra cosa que una variante de los cocidos de cualquier provincia, introducida por los judíos sefardíes y a la que se le añadía carne de cerdo para no ser acusados de falsos conversos. Igualmente, la sardana nunca fue un baile popular en Cataluña excepto en algunos pueblos de la Costa Brava.

José Ventura, Pep, jienense, Jaén, sardana
Baile sardo, Cerdeña, Sardinia, sardana:


los famosos «castells» provienen de las «moixigangas» - construcciones de figuras con cuerpos humanos - que se celebraban 300 años antes en Valencia, y la conjunción copulativa «i» entre apellidos se trataba de un atributo castellano que fue copiado por moda.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica, catalán con boina.

Los catalanes aparecen a lo largo de nuestra historia en los lugares y las situaciones más diversas: En Barcelona se celebró la conquista de Granada con más entusiasmo que en ninguna otra parte de España, albergaron el botín de la batalla de Lepanto, acudieron en masa a la llamada del general Prim a la Guerra de África al grito de
«¡Visca Espanya!» ... 


y, para estupor de muchos seguidores merengues, fundaron el Real Madrid. Estas y otras muchas curiosidades son las que encontramos en estas rigurosas y amenas páginas.

miércoles, 2 de septiembre de 2020

Carmen Alcover, lameculos de Arturico Quintanilla y Fuente, la risa de la gente

https://www.elperiodicodearagon.com/noticias/opinion/artur-quintana_438214.html (el periódico de Catalunya en Aragón)

Carmen Alcover, lameculos de Arturo Quinta Font

Basta con abrir la Gran Enciclopedia Aragonesa (en qué página tontalaba?) para darse cuenta de que Artur Quintana hace tres décadas escribía ya sobre temas aragoneses y estaba comprometido con la regeneración de esta tierra. Si no nació en Aragón, (es catalán de barretina negra, barret, beret, boina, que es funda mental para él) es ya aragonés por elección (JA JA, serás idiota Carmenchu, y yo soy suizo por elección). Considerado uno de los mas relevantes estudiosos de la romanística, él reconoce no obstante ser un germanista convencido, Dürrenmatt, Brecht, Schiller, Härling, Lukács, Freud, Toller, Bilius forman el repertorio de autores que ha sabido interpretar en sus traducciones como solo puede hacerlo quien aprehende una lengua con la cultura que en ella queda engarzada.

EL mocé de la izquierda es Arturico Quintanilla y Fuente, la risa de la gente. 
El de la derecha, de Valdeltormo, La Vall, el catalanista ascumita Carlos, o Carles Sancho Meix, del IET, Instituto de estudios turolenses.  



Pasión y erudición (JUA JUA JUA, me pixaré de rissa) concurren en su afán por comprender el mundo rural. Artur Quintana es un urbanita nacido en Barcelona (Barchinona). La traducción de John Millington Synge The Aran Islands le ayuda a penetrar en una cultura que se extingue y que él tuvo la suerte de conocer aún en La Codoñera estudiando su habla (lo chapurriau). Ese interés por la cultura tradicional le va a permitir profundizar en el conocimiento de las lenguas minorizadas.

La Codoñera estudiando su habla (lo chapurriau)


http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/esp/fragments/298/62/1/29/angles/john-millington-synge.html

Por su obra conocemos al que ha sido guía de la cultura aragonesa en ese campo, al pairo de veleidades y polémicas estériles y dedicado siempre a la reconstrucción de la verdad lingüística y filológica
Quintana cultiva la filología (como hizo antes que él Meyer Lübcke) como disciplina de integración de lengua y literatura, como demuestra su valiosa aportación al conocimiento fraseológico de la obra de Jesús Moncada. Sus estudios de las lenguas propias aragonesas con sus hablas correspondientes, aragonés, catalán JA JA JA y castellano (y el árabe, aljamía, imbécil?), constituyen un ejemplo encomiable de honestidad (como no ha robado textos a la gente) y coraje intelectual.

Als presentz, Pedro II, Aragón


Pero el patrimonio lingüístico aragonés no es objeto exclusivo de sus investigaciones, hay otros: el turco, con sus magistrales traducciones del poemario de Orhan Veli en colaboración con su esposa Sigrid Schmidt
(Arturo Quintana Font Abundio'dan daha aptal) el rumano Paul Celan o el occitano



Además se considera un discreto conocedor de las culturas islámicas, lo que le ha permitido hacer alguna incursión en el árabe hispánico. Artur Quintana utiliza con precisión los datos que maneja (manipula), los interpreta en su contexto y actualiza el resultado de sus investigaciones con rigor metodológico. Uno de los trabajos del que el autor se siente más orgulloso es el realizado con el término Xandra, un basquisme ribagorçá, un vasquismo incorporado a la romanía en homenaje al honorable lingüista Antoni Badia Margarit, donde se muestra paso a paso la degradación, por prejuicios etno --y sociolingüísticos, de una palabra tan noble como etxeandrea, "señora de la casa". Quintana merece con toda dignidad el apelativo de "señor de su casa", "señor de su tierra" y "señor de su patria (els paísos catalans)".

Esperamos todavía mucho de Artur Quintana. Las obras que pueda darnos en su madurez, incrementarán si duda las muchas que ya tiene para que se le reconozca una labor desinteresada a favor del bien común.

Filóloga, Técnica de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/view/313

martes, 12 de marzo de 2024

Fons - Aforar

Fons, s. m., lat. fundus, fond, base.

Plus es pezans, e plus tost vay al fons. V. et Vert., fol. 54.

(chap. Pese mes, y mes rápit se'n va cap al fondo; s'afone.)

Plus est pesant, et plus tôt va au fond.

Queretz dos vaiseletz prions, 

Engals per boca e per fons.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cherchez deux petits vases profonds, égaux par bouche et par fond.

Dins un fonz de tor.

Chronique des Albigeois, p. 22.

Dans un fond de tour.

Fig. Mas avareza es preonda,

E cobedeza non a fons.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Mais avarice est profonde, et convoitise n'a pas de fond.

- Fonds de terre.

Vendition de fontz de terra o maison. 

Fors de Béarn, p. 1096. 

Vente de fonds de terre ou maison.

CAT. Fons. ESP. Fondo, fundo. PORT. Fundo. IT. Fondo. (chap. Fondo, fondos; adj. fondo, fondos, fonda, fondes.)

Fons, fundus, fond, base; fondo; afoná, afonás

2. Fondament, Fondamen, Fundamen, s. m., lat. fundamentum, fondement. 

Lo fundamens d'una tor es plus fortz que la sima.

(chap. Lo solamén d'una torre es mes fort que la sima; fundamén, de fundá, al pun cuatre, se diu per ejemple de una fundassió, empresa, assossiassió, etc.)

amics del chapurriau, Cortes de Aragón, polític, política, politics, polítiques

Liv. de Sydrac, fol. 105.

Le fondement d'une tour est plus fort que la cime. 

Qu'el fondament aia set palmas d'ample.

(chap. Que lo solamén tingue set pams d'ample.) 

Tit. de 1358. DOAT, t. XCIII, fol. 221.

Qu'au fondement il ait sept palmes de large. 

L'un an els fundamens lur cura,

Li altre en bastir la mura.

V. de S. Énimie, fol. 38.

Les uns ont leur soin aux fondements, les autres à bâtir la muraille.

Fig. Aisso es lo fondamens de nostra fe.

(chap. Aixó es lo solamén, la basse de la nostra fe.)

V. et Vert., fol. 4. 

Ceci est le fondement de notre foi.

- Partie du corps.

Gens que porto bragas el fundamen d'una palma longas.

Liv. de Sydrac, fol. 30.

Gents qui portent au fondement braies longues d'une palme.

CAT. Fonament. ESP. PORT. Fundamento. IT. Fondamento.

(chap. Solamén, se sol fé aná casi sempre en plural: los solamens.)

3. Fondamenta, s. f., fondement.

Neys las fondamentas derocavo.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22.

Arrachaient même les fondements.

4. Fundacio, Fondation, s. f., lat. fundationem, fondation.

La fundacio del loc.

(chap. La fundassió del lloc : poble : vila; del latín locus.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

La fondation du lieu.

Fondation de capellania.

(chap. Fundassió de capellanía.)

Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 68. 

Fondation de chapellenie. 

CAT. Fundació. ESP. Fundación. PORT. Fundação. IT. Fondazione. 

(chap. Fundassió, fundassions.)

5. Fundator, Fondador, s. m., lat. fundator, fondateur. 

D' Antiochia fundador.

Eluc. de las propr., fol. 176. 

Fondateur d'Antioche. 

Fondator de la dita capela.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 389. 

Fondateur de ladite chapelle. 

Que las personas de las dichas gleyas preguen diligemment per los dos reys, comma per los fondadors.

(chap. Que les persones de les dites iglesies reson diligenmen per los dos reys, aixina com per los fundadós.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 217. 

Que les personnes desdites églises prient soigneusement pour les deux rois, comme pour les fondateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fundador. IT. Fondatore. (chap. Fundadó, fundadós, fundadora, fundadores.)

6. Fondal, adj., profond.

Una ayga fondal.

(chap. Un' aigua fonda : profunda.)

Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.

Une eau profonde.

7. Fondar, Fonzar, v., lat. fundare, fonder, affermir, reposer.

On deuria fonzar

Mos bastimens.

P. Espagnol: Entre que.

Où devrait reposer mon bâtiment.

Fig. Parra adoncs en que fon

La vana gloria d'aquest mon.

Contricio e penas ifernals.

Il paraîtra alors sur quoi repose la vaine gloire de ce monde.

Part. pas. Que fosson fondatz coma tor. 

V. et Vert., fol. 44.

Qu'ils fussent affermis comme tour.

Fig. Fondat

En las sanctas Escripturas.

Brev. d'amor, fol. 1.

Fondés sur les saintes Écritures.

DE LA LECCIÓN DE LA SAGRADA ESCRITURA EN LENGUAS VULGARES POR EL DOCTOR D. JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA,

Instituta e fundada en la gleysa.

Terr. de la confr. du S.-Esprit à Bordeaux.

Instituée et fondée en l'église.

CAT. ESP. PORT. Fundar. IT. Fondare. (chap. Fundá: fundo, fundes, funde, fundem, fundéu, funden; fundat, fundats, fundada, fundades.)

8. Fondadamens, adv., à fond. 

Totas las artz per que estudiar

Pot clercx aver sabretz fondadamens.

T. de G. Riquier et de l' Ennuyeux: Aras. 

Tous les arts par quoi un clerc peut étudier vous saurez posséder à fond.

CAT. Fondadament. ESP. Fundadamente. IT. Fondatamente. 

(chap. Fundadamen, en fundamén, com diu Arguiñano a la Fábrica de Solfa.)

9. Afonsar, Afonzar, v., enfoncer, couler à fond.

D'alcun naveih que era afonsatz o que volia afonsar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100. 

D'aucun navire qui était enfoncé ou qui voulait couler à fond.

Aquela porozitat es causa que un gran fust mot pezant no afonsa en ayga, en la qual una peyra pauc pezant afonza.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Cette porosité est cause qu'un grand bois moult pesant n'enfonce pas dans l'eau, dans laquelle une pierre peu pesante enfonce.

L'ostal s' afonzet, e s'en intret en abis. 

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 40. 

La maison s'enfonça, et s'en entra en abîme. 

Fig. Duramen s' afonzo al cor.

Liv. de Sydrac, fol. 36. 

S'enfoncent durement au coeur.

Part. pas.

E la mar plus preonda a fayt lo cors gitar,

E 'l fon tost afonzatz.

Roman de Fierabras, v. 2074.

Dans la mer plus profonde a fait jeter le corps, et il fut tôt enfoncé.

ANC. FR. Les uns noyèrent et afondèrent dans la mer.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 312. 

Ainsint, seingnors, va de ce monde, 

Li un liève, li autre afonde.

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 222.

L'un passe en noant, l'autre afonde.

G. Guiart, t. 1, p. 270. 

CAT. Afonsar. ANC. ESP. Afondar (MOD. Ahondar). PORT. Affundar. 

IT. Affondare. (chap. Afoná, afonás: afono, afones, afone, afonem o afonam, afonéu o afonáu, afonen; afonat, afonats, afonada, afonades.)

10. Esfondrar, Esfondar, Efundar, v., effondrer, renverser, précipiter. 

Murs esfondrar, tors baissar e deissendre.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Renverser murs, abaisser et abattre tours. 

La mayo s' esfondet, et s'en intret en abys. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 23. 

La maison s'effondra, et s'en entra en abîme. 

No volias esser coitos en tota vianda, ni t'efundas e manjar.

Trad. de Bède, fol. 72. 

Ne veuilles être empressé pour toute nourriture, ni te précipites à manger.

Part. pas. Quand vei fortz castelhs assetjatz, 

E 'ls barris rotz et esfondratz. 

Bertrand de Born: Be m platz. Var. 

Quand je vois forts châteaux assiégés, et les remparts rompus et effondrés.

ANC. FR. La barge de cantiers se esfondroit pou à pou.

Joinville, p. 33. 

Tot meintenant et sanz demor 

A fet le trésor esfondrer.

Roman du Renart, t. III, p. 255.

(chap. Esfonrá: esfonro, esfonres, esfonre, esfonrem, esfonréu, esfonren; esfonrat, esfonrats, esfonrada, esfonrades.)

11. Preondeza, Priundeza, s. f., profondeur, durée, continuité.

Per la priundeza de lagrimas.

(chap. figurat: Per la fondaria de llágrimes; preon es fondo, pero en este cas es la durada, continuidat, profundidat del doló.)

Trad. de Bède, fol. 51.

Par la continuité de larmes.

Fig. Los secretz de Dieu e la preondeza de sos jutjamens.

V. et Vert., fol. 59. 

Les secrets de Dieu et la profondeur de ses jugements. 

ESP. Pregoneza (profundidad). PORT. Profundeza. (chap. fondaria,  fondaries; profundidat, profundidats.)

12. Profunditat, s. f., profondeur.

La profunditat del cauteri. Trad. d'Albucasis, fol. 7.

La profondeur du cautère.

CAT. Profunditat. ESP. Profundidad. PORT. Profundidade. IT. Profondità, profonditate, profonditade.

13. Preon, Preion, Prion, adj., lat. profundus, profond.

Ni ab melhor clausura ni ab plus preions fossatz.

Guillaume de Tudela. 

Ni avec meilleure clôture ni avec plus profonds fossés.

Part la fera mar preonda.

B. de Ventadour: Lanquan vei per. 

Par-delà la cruelle mer profonde.

Fig. Qu'ieu vengues de nuoit preonda. 

(chap. figurat: Que yo vinguera de nit profunda.)

B. de Ventadour: Tant ai mon.

Que je vinsse de nuit profonde.

Subst. Volc saber cant a mar de prion.

(chap. Volíe (va voldre) sabé cuan té lo mar de fondo, la fondaria o profundidat del mar.)

B. de Paris de Rouergue: Guordo.

Voulut savoir combien la mer a de profondeur. 

Adv. Un pauc intrey en amor trop preon; 

Yssir no 'n puesc, quar no i trob gua ni pon.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum. 

J'entrai un peu trop profond en amour; je n'en puis sortir, car je n'y trouve gué ni pont.

Els fuecs ifernals plus preon 

Ardran, quar volon tant argen.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai.

Ils brûleront plus profondément aux feux infernaux, parce qu'ils veulent tant d'argent. 

Adv. comp. M'an mort li sospir de preon.

B. de Ventadour: Quan vei. 

Les soupirs de profond m'ont tué. 

On plus de prion m'o cossir.

Rambaud d'Orange: Peire Rogiers.

Où plus je considère cela attentivement. 

ANC. CAT. Pregon. CAT. MOD. ESP. PORT. Profundo. IT. Profondo.

(chap. fondo, fondos, fonda, fondes.)

14. Preondamens, Profondamens, adv., profondément. 

En la mar soi per lieys preondamens.

Sordel: Aitan ses pus. 

Je suis pour elle profondément dans la mer.

On trouve profondamens dans une variante du même passage.

ANC. CAT. Pregonamen. CAT. MOD. Profundament.

ESP. PORT. Profundamente. IT. Profondamente. (chap. Profundamen; respira fondo, o profundamen.)

15. Perfondal, adj., profond.

Lo fons de una ayga perfondal.

Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.

Le fond d'une eau profonde.

16. Preonsar, v., enfoncer, plonger. 

Cabussar, o dins ayga preonsar.

(chap. Cabussá – fé un cabussó – o adins del aigua afonás.)

Eluc. de las propr., fol. 147.

Plonger, ou enfoncer dans l'eau.

17. Apriondar, v., approfondir, enfoncer, enraciner.

Fig. D' on nonfes s' aprionda.

Bernard de Venzenac: Lanquan corr. 

D'où mauvaise foi s'enracine.

(chap. Arrailá, arrailás, aprofundí, aprofundís. Arraílo, arraíles, arraíle, arraílem o arraílam, arraíléu o arraíláu, arraílen; arraílat, arraílats, arraílada, arraílades.)

(Arturico Quintanilla y Fuentecica)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Font, (Fon) s. f., lat. fontem, fontaine, source. 

Platz mi be lai en estiu,

Que m sojorn a font o a riu.

Le Moine de Montaudon: Mout me platz.

Il me plaît bien là en été, que je me repose à la fontaine ou au ruisseau.

Plueia del cel dissenden, 

Ho fon viva d'ayga corren.

Passio de Maria.

Pluie descendant du ciel, ou source vive d'eau courante.

Fig. Flums de plazers, fons de vera merce. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Fleuve de plaisirs, fontaine de véritable merci. 

Paors de Deu es fons de vida.

(chap. Temó, po, paó de Deu es fon de vida.)

Trad. de Bède, fol. 31. 

Crainte de Dieu est fontaine de vie.

Loc. Abeurat cen vetz

Mon caval en lor fon.

Guillaume de Berguedan: Joglar. 

Abreuvé cent fois mon cheval à leur fontaine.

- Absol. Fonts baptismaux.

Lo tenc a las fons, e fo so payri. Philomena. 

Le tint sur les fonts, et fut son parrain.

CAT. Font. ANC. ESP. Fonte. ESP. MOD. Fuente. PORT. IT. Fonte.

(chap. Fon, fons.)

2. Fonteta, s. f., petite fontaine. 

En la balma s'en es intrada, 

Et atroba una fonteta.

(chap. A la balma ha entrat y trobe (ha trobat) una fonteta; s'en es entrada no u fem aná.)

V. de S. Énimie, fol. 25.

En la grotte s'en est entrée, et trouve une petite fontaine. 

CAT. Fonteta. (chap. Fonteta, fontetes. Ya sabéu que al dialecte catalá pre Pompeyo Fabra encara se troben los plurals en AS, las fontetas, las fonts.)

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

3. Fontana, Fontayna, s. f., fontaine.

Per leis am fontanas e rius.

Raimond de Miraval: Entre dos. 

Pour elle j'aime fontaines et ruisseaux.

A la fontana del vergier.

Marcabrus: A la fontana. 

A la fontaine du verger. 

Fig. Senher, fontaina de tot be.

J. Estève: Francx reys. 

Seigneur, fontaine de tout bien. 

Ab vos es la fontayna de vida.

V. et Vert., fol. 101.

Avec vous est la fontaine de vie.

ANC. FR. Une fontane en son encochenel avoit.

Roman de Rou, v. 987. 

ANC. CAT. ESP. IT. Fontana.

4. Fontanil, s. m., petite fontaine.

Fontanils, estanxs.

Tit. de 1331. DOAT, t. XXXIX, fol. 102. 

Petites fontaines, étangs.

ANC. FR. Denz le ruissel d'un fontenil.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 189.

5. Fontanilha, s. f., petite fontaine.

S' esforsa la rana

Lonc de la fontanilha.

(chap. S'esforse la rana al llarg de la fonteta; o de la bassa, a Fórnols la bassota o la basseta, que aixina se diuen les dos, la gran y la menuda.)

rana, ranes; granota, granotes; grenouille

Marcabrus: El mes quan.

La raine s'efforce le long de la petite fontaine.

ANC. FR. Lez un vergier, lez une fontenelle 

Siet fille à roi. 

Fables et cont., par Legr. d'Aussi, t. 1, p. 277. 

En un vergier, lès une fontanelle.

Romancero français, p. 37. 

ANC. CAT. Fontanella. ESP. Fuentecilla. PORT. Fontezinha. IT. Fontanella.

6. Fontal, adj., de source.

Aygas, alcunas so fontals.

(chap. Aigües, algunes són de fon. Tamé ne ñan de ullal, de pou, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 150. 

Eaux, aucunes sont de source.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal

 

For, s. m., lat. forum, for, justice, tribunal, loi, usage.

Las leis e los drets e lors fors. Tit. de 1080.

(chap. Les leys y los drets y los seus fueros; els furs de Valensia. Miréu cóm se escribíe ya al 1080, uns añs después del Fuero de Jaca, 1062, y la diferensia en lo chapurriau 944 añs después. No diém lurs, llurs : lors. Natros diém los seus o “sons”, sons pares, sons germans, los seus juguets, etc.)

Les lois et les droits et leurs usages.

Teno lo for dels principals. Leys d'amors, fol. 115. 

Ils suivent la loi des principaux.

Car Dieus jutzja sol a sson for. 

Contricio e penas ifernals. 

Car Dieu juge seul à son tribunal.

Fig. Ferm prepauzamen es pres per vot el for de conciencia.

V. et Vert., fol. 93. 

Ferme propos est pris pour voeu au for de la conscience.

- Manière, façon.

Arma es facha de tal for, 

Que sos essers sera jasse.

Nat de Mons: Al noble rei. 

L'âme est faite de telle manière, que son être sera toujours.

Elas, ab bela parvensa, 

Fan lor for de brezador. 

T. de Bonnefoy et de G. Faidit: Gausselm. 

Avec belle apparence, elles leur font manière d'oiseleur.

- Cours, prix, taux.

Trop me vendec otra 'l for

La livrazo de la sivada.

Leys d'amors, fol. 119.

Me vendit beaucoup au-dessus du cours la livraison de l'avoine.

Al for de II moutons per jorn. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226. 

Au prix de deux moutons par jour.

Loc. Pois l' auzel chanton a lur for.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Puisque les oiseaux chantent à leur manière. 

Vuel vos a tot for 

Mostrar la veritat.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Je veux à tout prix vous montrer la vérité. 

Fols hom declara tot son cor, 

E 'l savis sab hy metre for.

Leys d'amors, fol. 138. 

L'homme étourdi dévoile tout son coeur, et le sage sait y mettre manière.

Razonon a for d' En Isengri.

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Raisonnent à manière du seigneur Isengrin. 

Falsamen as mentit a for de renegat. 

Izarn: Diguas me.

Tu as faussement menti à manière de renégat. 

ANC. FR. Tel feur, telle vente.

Les XV Joyes de Mariage, p. 16.

Orguel dist: “A nesun fuer

Ne laissiés ne vous en vengiés.” (N. E. nesun : italiano nessuno)

Roman du Renart, t. IV, p. 140.

Au fuer qu'eles estre déussent. (N. E. estre : être)

Fables et cont. anc., t. I, p. 165.

CAT. For. ESP. Fuero. PORT. IT. Foro. (chap. Fuero de Jaca, fueros 

d'Aragó; valensiá fur, furs, 1261.)

2. Aforar, v., estimer, apprécier, évaluer.

Mon loguier an apreciat 

XXX deniers et aforat.

Leys d'amors, fol. 135.

Ont apprécié et évalué mon loyer trente deniers.

CAT. ESP. PORT. Aforar. (chap. Aforá, estimá un preu, valorá).