XXXVIII.
Estiers mon grat mi fan dir villanatge
Li faillimen vironat de follia
D' un croi marques, e sai qu' eu fas follatge,
Q' ab escien failh per autrui follia;
Mas una res m' escuza, s' o enten,
Que si fossen cellat li faillimen,
Ja del faillir non agr' hom espaven;
E qui mal fa, ben dei sofrir q' om dia.
Per qu' eu dirai d' un fol nega barnatge,
Sosterra pretz, e destrui cortesia,
Qu' om ditz qu' es natz de Monferrat linatge,
Mas non pareis a l' obra qu' aissi sia;
Ans crei que fo fils o fraire de ven,
Tan cambia leu son cor e son talen:
En Bonifaz es clamatz falsamen,
Car anc bon faig non sap far a sa via.
Son sagramen sai eu qu' el mis en gatge
Als Milanes et a lur compagnia,
E 'n pres deniers per aunir son paratge,
E vendet lur la fe qu' el non avia;
Pero de fe d' eretges no 'l repren,
Qu' el jura leu e fail son sagramen;
E s' el annatz volgues rendre l' argen
Del sagramen, crei q' om lo quitaria.
Tant es avols e de menut coratge
Qu' anc jorn no 'l plac pretz de cavalaria,
Per qu' a perdut pro de son heritatge,
Q' anc non reqeis per ardiment un dia;
Mas qar a faz dos traimes tan gen
A son seingnor, a Tan primieramen,
Pois a Milan a cui frais convinen,
E cuia a obs cobrar sa manentia.
S' eu fos seigner ja no m feir' homenatge
Adrechamen, car sai qu' el no 'l tenria;
Ni m baisera mais de boch' el visatge,
Car autra vez la m baiset a Pavia,
Pois en baiset lo papa eissamen;
Donc pois aissi tota sa fe demen,
S' ab me jamais fezes paz ni coven,
Si no m baises en cul, ren no 'l creiria.
Ai! Monferrat plangues lo flac dolen,
Quar aunis vos e tota vostra gen,
Qu' aissi fenis l' onratz pretz veramen
Que Monferratz per tot lo mon avia.
Aunit Marques, al diabol vos ren
Qui tal vassal taing aital segnoria.
