Vie de Sainte Douceline, quinzens capitols, miracles, Doucelina de Dinnha, beguina

Vie de Sainte Douceline.

Le quinzens capitols es dels miracles que Dieus fes per la sancta apres lo sieu traspassament.

Ar s'alegri Robaut d'Ieras e de Marsella, car tan digne cap ha agut en son comensament, con servi lo seinnhers en tota sanctitat, con tostemps i sia amatz e servitz puramen per los gracios meritis de la maire que l'a edificat, per los cals meritis Dieus a acorregut a mot de gens segon ques auzires.

En Prohensa era un noble baron ques avia nom Rainaut, seinnhers d'un 

castell ques a nom Cabrier, et ell e li donna ques avia nom Costansa deziravan fill meravillozamens, e no l podian aver; et am gran fe voderon a la sancta lo pes de l'enfant en siera, si lur volgues dar fill. Non triguet gaire ques agron un bell filh que lur fes mot gran gauch, car el si fes tan savis que per meravilla auzia hom sas paraulas, que non semblava enfant, e ben paria que fils era de gracia; tan sotils era en son entendement. Estalvet si d'un autre filh ques agron, cazec en malautia, per la qual fon menatz sus lo ponch de la mort, en tant que certamens li viron far los tratz, e neis crezian que l'arma fos partida dell cors.

Ab tant li maires de mot gran dolor plena amb amars critz si tornet a la 

sancta, e vodet de bon cor que son sepulcre illi vezitaria, e que li portaria l'enfant am son suzari. Et aissi fach son vot, l'enfas fon restauratz a pleniera salut, et enaissi con per los meritis de la benaurada sancta lo premier filh Dieus lur avia donat, aissi per los sieus meritis aquest que crezian que fos mortz, piatozamens lo lur va restaurar. Don li maires am gauch li atendet son vot, e comtava e dizia que per cert li sancta l'avia ressuscitat.

A Marsella era una femena que totz los enfantz ques avia perdia tan tost 

ques eran natz, et era en tan marrida que non semblava remazes en son sentz de dolor que menava a cascun dels enfantz. E una ves qu'ill era pres de son enfantament, era mot consiroza, car doptava de la mort de l'enfant, e plorava lo enans que fossa nat. Et una nuech en sompni lo li aparec li benaurada maire, si trezena de donas de Robaut, que l'acompainhavan mot honradamens, traspassadas totas d'aquest mont, et eran totas de meravilloza beutat. E dis li li (: la) sancta mot benignamens: "Sapjas, femena, que tu portas un filh del cal seras alegra, e per cert sapjas que grans bens t'en venra, car ieu ti fas saber 

que aquest ti viura, qu'ieu ai pregat a Dieu que lo ti salvi." 

Adoncs li femena li demandet qui era. "Ieu," so dis li sancta, "sui Doucelina de Dinnha, beguina de Robaut e sorre de fraire Hugo de Dinnha, qu'en aquest an sui transpassada d'aquest mont a Dieu, e la qual tu avias reclamat." Adoncs li femena si gitet a sos pes, e reques li am gran devocion que benezis son ventre, e li sancta adoncs pauzet sa man sobr' ella e benezi la, e pueis parti si d'ella; e li femena remas mot consolada, et ac pleniera fe en las paraulas que l sancta li ac dich, e 'speret que per los sieus meritis trobera gracia am Dieu. Azimpli si le sompnis que l femena ac vist, et enfantet un filh de ques ac mot gran 

gauch, car aquel li visquet e li fes mot de bens, qu'ell fon bons mercadiers e lonc temps la noiri.

//

https://scholarworks.iu.edu/journals/index.php/tmr/article/view/15643

AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE.

IX. 

Paraphrasis epistolae, quae in die S. Stephani Protomartyris vernaculo sermone in nonnullis ecclesiis Cataloniae populo legebatur. (V. pág. 96.) 

Ex cod. epist. MS. sec. XIII. in eccl. Ageren. n. 2563. (Ager)

AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE. 

Lectio actuum apostolorum. 

Esta liço que legirem,

dels fayts dels apostols la traurem:

lo dit Sent Luch recomptarem:

de Sent Esteve parlarem. 

In diebus illis.

En aycel temps que Deus fo nat,

e fo de mort resucitat,

e pux al cel sen fo puyat,

Sent Esteve fo lapidat. 

Stephanus autem plenus gratiâ et fortitudine, faciebat prodigia et signa magna in populo. 

Auyats, Seyors, per qual rayso (escuchad, oíd, señores, por cual razón)

lo lapidaren li felo, (feló, los felons; los felones)

car viron que Deus en el fo, (ya que vieron que Dios en él estuvo, estaba)

e feu miracles per son do. 

Surrexerunt autem quidam de synagoga, quae appellatur Libertinorum, et Cyrenensium, et Alexandrinorum, et eorum qui erant a Cicilia (sic) et Asia, disputantes cum Stephano. 

En contra el coren e van

li felo libertinian,

e li cruel cecilian,

els altres dalexandria. 

Et non poterant resistere sapientiae, et spiritui, qui loquebatur. 

Lo sant de Deu e la vertut 

los mençonges a coneguts,

los pus savis a renduts muts, 

los pochs els grans a tots vençuts. 

Audientes autem haec, dissecabuntur cordibus suis, et stridebant dentibus in eum. 

Cant an ausida sa rayso,

conegron tots que vencuts son,

dira los inflan los polbon,

les dens cruxen com a leon. 

Cum autem esset Stephanus plenus Spiritu Sancto, intendens in celum vidit gloriam Dei, et Iesum stantem a dextris virtutis Dei, et ait. 

Lo Sant conec sa volentat,

no vol son cors dome armat;

mas sus el cel a esgardat.

Auyats, Seyors, com a parlat. 

Ecce video coelos apertos, et filium hominis stantem a dextris virtutis Dei. 

Escoltatme, nous sia greu:

la sus lo cel ubert vey eu,

e conec be lo fyl de Deu

que crucifigaren li Judeu. 

Exclamantes autem voce magna, continuerunt aures suas, et impetum fecerunt unanimiter in eum.

Per co que a dit son tots irats

los fals Jueus, e an cridat:

prengamlo, que prou a parlat, 

e gitemlo de la ciutat. 

Et eiicientes eum extra civitatem lapidabans.

No si pot mays lerguyl celar:

lo Sant prenen per turmentar,

fors la ciutat lo van gitar,

e pensenlo dapedregar. 

Et testes deposuerunt vestimenta sua secus pedes adolescentis, qui vocabatur Saulus. 

Depuys als peus dun bacalar

pausan los draps per miyls lancar:

Saul lapelonli primer, 

Sent Paul cels qui vingron derer. 

Et lapidabant Stephanum invocantem, et dicentem.

Cant lo Sant viu las pedras venir,

dolces li son, no volch fugir:

per son Seyor sofit martir, 

e comencet axi a dir: 

Domine Ihesu, accipe spiritum meum.

Seyer, ver Deus, qui fist lo mon,

e nos tragist dinfern pregon,

e puys nos dest lo teu sant nom, 

rech mon sperit... a mon.

Positis autem genibus clamavit voce magna, dicens. 

Apres son dit sadenoylet, (se arrodilló; genoll, ginoll, genibus; it. ginocchio)

don a nos exemple donet;

car per sos enemichs preget,

e co que volc el acaptet. 

Domine, ne statuas illis hoc peccatum.

O ver Deus, payre glorios, 

quil fiyl donest a mort per nos, 

est mal quem fan perdonal los, 

no nayen pena ni dolor. 

Et cum hoc dixisset, obdormivit in Domino.

Cant est sermo el ac fenit,

el martiri fo aconplit,

recapta co ques volch ab Deu,

e puyesen al regne seu. 

En lo qual nos dey acoylir 

Jhus. qui volch per nos morir: 

quens acompay ab los seus Sanç  

e tots los fidels xpians. 

Seyors, e dones, tuyt preguem 

Sent Esteve, e reclamem, 

quel nos vuyle recaptar 

les animes puyam salvar. Amen. 

Capitol CXII. Com lo senyor comença ha preycar e fer miracles.

Capitol CXII. Com lo senyor comença ha preycar e fer miracles.

Venint lo senyor a publica preycacio e manifestant se clarament a les gents comença a fer grans miracles: segons Ysayes hauia prophetizat parlant del adueniment de sa senyoria: certificant lo mon dels senyals que sa magestat lauors publicament faria: dient. ¶ Tunc aperientur oculi cecorum et aures surdorum patebunt: tunc saliet sicut ceruus claudus et aperta erit lingua mutorum. Car lauors en presencia sua: ço es com lo dit senyor fos vengut serien vberts los vlls dels cechs: e les orelles dels sorts se hoyran: e lauors correria lo coixo e contret: axi com lo ceruo (cervo; cèrvol; ciervo): e los muts cobrarien la paraula. E infinides altres obres marauelloses feya sa senyoria per auctorizar la preycacio sua mostrant a les gents lo seu diuinal poder. ¶ E de aquests miracles los principals feu sa clemencia en dones e a peticio de aquelles: car per amor e reuerencia de la senyora mare sua les amaua e fauorejaua en totes coses. En tant que hauien a coneixer les gents: que lo carrech e vergonya que les dites dones portauen per la desobediencia de la primera era ja tot passat: e a elles en molta gloria tornat. E podien dir los miradors admirats de tal mutacio. Que erat magistra erroris: facta est discipula veritatis. Car aquella natura que era stada començadora e inuentora de error: es stada dexebla e doctoressa de tota veritat. E aço per priuilegi singular
d´aquella excellent senyora e patrona de les dones la gloriosa mare de deu.