Mostrando entradas con la etiqueta grilh. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta grilh. Mostrar todas las entradas

martes, 27 de octubre de 2026

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Del pol. 
La natura del pol es que canta lo vespre, can sent venir la nuech, pus soven; e l mati, can sen venir lo jorn, canta pus soven; e vas la mieia nueg engrueissa sa vot e canta pus larc e pus clar.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias; Del pol (gall)

- De l'aze. 
La natura de l'aze es que canta, cant a fam et on mais se trebalha. 

qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

- Del lop. 
La natura del lop es que, can ve hom' enans c'om lo veya, el li tol lo parlar. E si l'ome lo ve enans, l'ome li tol la forsa. Et a l col tan rot que no l pot plegar. E so que cassa va fort luenh de sa lobeyra; e cant vol intrar en cortal, va fort suau, e can mena segle ab sos pes, el pren son pe a mors fort e rege, et aysi s'en venja.

ball del poll, bureo


- Del grilh.
Lo grilh a tal natura que tant ama son cantar e tan s'en delecha que no s percassa de vianda e mor cantan.

Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.

- Del signe. 
Lo signes a tal natura que, can deu morir, canta tan clar que, si hom li ve denan ab esturmens, el si acordara ab los esturmens; adoncx conoys hom que deu morir.
- Del ca. 
Lo ca, cant a manjat et es sadol e ples, el geta so que a manjat; e cant a fam, o torn' a manjar.
- De la vibra. 
La vibra, can ve home nut, ela non l'auza regardar de paor; e cant lo ve vestit, no l preza re e sauta li desus. 

Víbora, hocicuda, Puertos de Beceite






- Del simi. 
Lo simi vol centrafar (contrafar) tot cant ve far. E cant hom lo vol penre, hom se met en loc que lo veya, e caussa unas sabatas ab corregas e pueys laissa las sabatas e va s metre a una part. E l simi va e fay aital; 
e cant es caussatz, hom lo pren. 

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

- Del corp. 
Lo corp, cant a sos corbatos, que son ses pluma e no semblan paire ni 
mayre, ja non lur donara clam ni cosselh, tro que an pluma e que ls semblo. E cant troba home mort, premieiramen li manja los huelhs e per los huelhs lo servel.

Lo corv. Edgar Allan Poe.


- Del leon. 
Can lo leon a preza e home li passa denan, ja no l tocara, que passar y pot set vetz, sol que l'home no l regarde. Mas si l'ome lo garda, el es tan senhorilh que cui' esser deceubutz, car esgart d'ome es tan senhoril, e per so el laisa la cassa e cor vas hom e l cofon. E cant hom lo cassa que ve que no s pot defendre e l'aven a fugir, el cobri sas pezadas ab la coa dereire, per so c'om no veya son esclau. E can la leonessa a leonat, el nais mort; e tres jorns lo paire crida e rugis sobre el e fay lo vieure.
- De la mostela. Can la mostela a son mostelon qu'es natz, ela l muda per paor c'om no lo y emble; e si hom lo y men' a mort, ab c'om lo y rendes, ela l revieu. 
- Del calandri. 
Si l calandri porta hom denan un malaute et hom lo geta sul lieg, e lo calandri gara lo malaute en la cara, senhal es de guerir; e si l gira la coa, es senhal de mort.
- Serena canta tan dossamen que tot hom que l'auia, ven vas ley, e non pot estar que no s'adorma; e cant es adormit, ela l met mort. 
- De aspis. 
Aspis es la serp que garda lo basme; e cant hom vol aver del basme, hom lo adormis ab esturmens, e pren hom del basme; e can ve que es enganatz, el se clau la una aurelha ab la coa e freta tan l'autra per terra, tro que tota l'a clauza, per so que non auia los esturmens e velha.
- Del merle. 
Merles noiris hom volontiers; e non canta mas tres mes de l'an, e fa l pus plazen can que auzel que sia.
- De l'huelh de veire. Huelh de veire es un petitet auzel blanc e vert, et a la pus sotil vista que res que sia, que be veiria tras un paret.
- De la talpa.
Talpa no ve, ans a los huelhs desotz lo cuer, e sen pus fort d'autra bestia, e vieu de pura terra.
- Del pluvier. 
Pluvier vieu de pur aire del cel. 
- De la salamandra. 
Salamandra vieu de pur foc; e de son pel fa hom un drap que foc no l pot cremar. 
- De l'eranh. 
Eranh vieu de pur' aiga.
- De la trida. 
Can la trida a sos cadels, e ls cassadors la casson que l volon emblar sos tridos, els meton miralhs per aqui on els van e prendo sos tridos; e cant 
la trida a perdutz sos cadels, ela torna forssenada e sec per esclau los cassadors e troba los miralhs e mira se, et a tal gaug, can se ve, que tota sa dolor pert et aisi s'oblida de sos tridos. 
- De l'unicorn.
Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes 
esperar, ab un corn que a sul cap; et a ta gran plazer de flairor de pieuzela e de verginitat que, cant los cassadors lo volo penre, els li meton el pas una pieussela; e can la ve, el s'adorm e sa fauda, et adoncx es pres. 
- De la pantera. La pantera a tan dous ale e tan be flairan, que tot' autra bestia, pueys que l'a vista, no s vol d'ela partir, tro qu'es morta, per la flairor de l'ale.
- De las gruas. Gruas an tal natura que s'ajuston en grans tropels; e lur natura fa las trop dormir, e la una fay la garda, can las autras dormo; e per tal que la garda no s'adorma, ela met a sos pes de petitas peiretas, per tal que non puesca estar ferma, car lur natura es que dormon en pes.

grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

- Del paon. 
Paon, tota la garda que a, es en regardar sa coa.
- De l'argus. 
Argus es homs que a cen huelhs, e dorm de dos en dos huelhs, et enaisi velha tostemps. 
- De la randola. 
Randola, qui trazia los huelhs a sos randolos e ls y tornava, la maire los 
fay revezer; e no manja ni pais mas en volans, e non a paor d'auzel de cassa.
- Del pellica.
Pellicans es us auzel que ama mot sos poletz; e cant sos pols lo senton venir, els baton lurs alas e donon ne al pellican per los huelhs; e l  pellican es tan ergulhos e de tal natura que totz los aussi; e cant ve que son mortz, el a gran dol e leva l'ala et ab lo bec obri son costat et arroza ls de son sanc, e tornon vieus. 
- Del castor.
Lo castors es una bestia que a un membre que porta medecina, e per aco lo cassa hom; e can ve c'om lo cassa, a gran paor de mort e sap que per lo membr' es cassatz, c'aital es sa natura; et el lo pren ab las dens et arraba lo s e laissa l cazer el sol, e ls cassadors venon aprop e, can vezon lo membre, prenon lo e laisso l anar; enpero d'an en an remet lo membre. 

ASCUMA, junta, presidente, Joaquín Monclús, garbier; Cobeitos, Cubitos; ceu, seu, sebo, sagí

- Del pic. 
Pic a aital natura que fai son nis en albre cavat, e cant hom li tapa son nis ab que que sia, el va per una erba e toca lo n, e tantost es hubert.
- De l'erisso. 
Erisso a tal natura que se met en las grans bartas et en las grans rodas d'espinas que no l puesca hom penre, que per totas partz ponh; e garda que sia en loc pres de pomier, que dins de la barta puesca manjar. 
- De la cocodrilla. 
Cocodrilha es una bestia mala; e can ve hom, ela l devora tot, e cant lo a manjat, ela lo plora totz los temps que vieu. Et estalva se que una serp, que a nom idre, ven vas la cocodrilla e fa se adormitz; e can la cocodrilla ve que l'idres dorm, ela l devora en un morcel; e can lo idre ve qu'es el ventre de la cocodrilla, el li trauca los costatz e va fora gauzens, e la cocodrilla mor.

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

- De l'idre. 
Idre es una serp que, cant hom li talha una testa, el ne met doas; e d'aquel idre s'a paor la cocodrilla. 
- De la vibra.
Can la vibra vol aver paria de sa par, el met son cap en la boca bayan de 
la femela; e la femela estrenh li tan fort lo bec e l cap al mascle que 
mantenen mor; e la femela reman prenhs de doas vibras, mascle e feme; e can devon naysser, els salhon per l'esquina, e la maire mor; et enaisi el mon non son mas dos. 
- De la simia.
La simia fay dos simos; e cant hom la cassa, ela met sel que mens ama sul col, e tenga se, si s vol; e sel que mays ama, lo maior, met entre sos bras, e fug ab dos pes. E cant ve que non li val re, per tal que puesca mielhs fugir ab catre pes, ela laissa sel que mays ama, e fug s'en ab lo menor.

viernes, 5 de abril de 2024

Lexique roman; Grilh, Gril, Greill - Guarona

Grilh, Gril, Greill, s. m., lat. gryllus, grillon.

Lo grilh a tal natura, que tant ama son cantar, e tan s' en delecha, que no s percassa de vianda, e mor cantan. Naturas d'alcunas bestias.

Le grillon a telle nature, qu'il aime tant son chanter, et s'en délecte tant, qu'il ne pourchasse pas de nourriture, et meurt en chantant.

Sercatz un greill que sia gros, 

E gitatz lo fors de son cros.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cherchez un grillon qui soit gros, et jetez-le hors de son trou. 

CAT. Grill. ESP. PORT. IT. Grillo. (chap. Grill, grills; tamé es un grill lo que ix de les pataques o sebes. Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.)

Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.



Grilho, Grillo, Grello, s. m., grille, menottes, prison.

Qu' om aya lima

Ab que 'ls grilhos trenc e lim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers. 

Qu'on ait lime avec quoi on coupe et lime les grilles.

En grellos, o en ceps, o en cadenas. V. et Vert., fol. 49.

En grilles, ou en entraves, ou en chaînes. 

E 'ls tenc en son grillo 

Qu' anc no n' ac rezemso 

Tro a la mort.

P. Vidal: Ajostar. 

Et les tint en sa prison de manière qu'oncques il a en eut rançon jusqu'à la mort. 

CAT. Grillo. ESP. Grillos (grilletes). PORT. Grilhos. (chap. Grillet, grillets.)


Grim, adj., triste, morose. 

Subst. Ja no vuelh denan me grim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers dech. 

Jamais je ne veux devant moi le triste. 

IT. Grimo.

2. Grima, s. f., tristesse, souci.

Del mal don lo fols a grima.

E. Cairel: Freis ni neus. 

Du mal dont le fou a souci. 

CAT. ESP. (chap.) Grima.

3. Grimar, v., gémir, soupirer. 

Mon cors saill fort e grima.

Rambaud d'Orange: En aital rimeta. 

Mon coeur tressaille fort et gémit.

4. Grinos, adj., affligé, morne, triste, saisi.

Adonc N Anselm fon tan joyos, 

Que de gauch era tot grinos. 

La femna dis tota grinosa: 

Ar fay, senher, so que te play.

V. de S. Honorat. 

Alors le seigneur Anselme fut si joyeux, que de joie il était tout saisi.

La femme dit toute affligée: Maintenant fais, seigneur, ce qui te plaît.

5. Grineza, s. f., tristesse, sensibilité, souci, saisissement.

Ab que non sia grineza 

Mas d' emplir sa pansa.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Pourvu qu'il n'ait souci que d'emplir sa panse. 

Ill pietatz e ill grineza 

Li fay despendre l' argent.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

La pitié et la sensibilité lui fait dépenser l'argent.

6. Grinar, v., gémir.

La mesquina 

Flaira e grina. 

Guillaume de Berguedan: Un trichaire. 

La malheureuse renifle et gémit.


Gris, adj., gris.

Var e gris.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Vair et gris. 

Las pels grizas e las pelisas. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

(chap. Les pells grises y les pellisses.)

Les peaux grises et les pelisses.

- Fig. Irrité.

Cel li comtet aquo totz fels e gris. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 110. 

Celui-ci lui conta cela tout furieux et irrité.

- Par extens. Vieux, à cheveux gris. 

Ans serai totz gris

Qu'ilh m' entenda.

R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Per solatz. 

Je serai tout gris avant qu'elle m'entende. 

CAT. ESP. Gris. (chap. Gris, grisos, gris, grises. Avui en día fan falta mols grisos per a tanta brossada.)

2. Grizeta, s. f., grisette, sorte d'étoffe.

Adject. Vestida fon d'un nier sardil,

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier.

Elle fut vétue d'une noire serge, avec cape de grisette sans poil.

CAT. ESP. Griseta.


Griffo, s. m., lat. gryphus, griffon, animal fabuleux, moitié aigle, moitié lion. 

Griffo es volatil quadrupedal. Eluc. de las propr., fol. 146. 

Griffon est volatile quadrupède. 

CAT. ESP. (chap.) Grifo. PORT. Gripho. IT. Grifone.

2. Griu, s. m., griffon.

Griu es animal quadrupedal ab alas. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Griffon est animal quadrupède avec ailes.

3. Grihol, s. m., griffon.

Grans haucels qui son apellatz grihols, los quals haucels han gran batalha am los gigans, e ayci moron motz, de cascuna part, dels ghayhans e dels grihols. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 10.

Grands oiseaux qui sont appelés griffons, lesquels oiseaux ont grande bataille avec les géants, et ainsi meurent en grand nombre, de chaque part, des géants et des griffons.

4. Grifaigne, adj., refrogné, hargneux.

E m mostr' om cara grifaigna.

Palais: Be m plai.

Et on me montre mine refrognée.

ANC. FR.

Il trovèrent la gent mult fel é mult grifaigne,

Ki confont é abat et ochit é méhaigne.

Roman de Rou, v. 1546.

Qui est moult fiere et moult grifaingne. Roman de la Rose, v. 3728.

Qui si estoit fiere et grifaigne. Fables et cont. anc., t. IV, p. 374.

De l'autre part sor la montaigne

Qui bien i est fiere e grifaigne.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 30.

IT. Grifagno.


Groc, Gruoc, Gruec, adj., lat. croceus, jaune.

Auzels de rapina han... pes e 'ls bex grocs.

(chap. Los muixons de rapiña tenen... peus (les potes) y los pics grocs.)

Eluc. de las propr., fol. 266. 

Oiseaux de rapine ont... les pieds et les becs jaunes.

Torna 'l plus groc 

Non es boiols d'ueu cueit en foc. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le rend plus jaune que n'est moyeu d'oeuf cuit au feu.

E 'l prat son gruoc, vert e vermeilh. 

(chap. Y los prats són grocs, verts y roijos.)

P. Raimond de Toulouse: Poz vezem.

Et les prés sont jaunes, verts et vermeils.

Quan vey pels vergiers despleyar 

Los sendatz gruecx, indis e blaus. 

Bertrand de Born: Quan vey. 

Quand je vois par les vergers déployer les étendards jaunes, violets et bleus.

Color groga. Eluc. de las propr., fol. 266. 

Couleur jaune. 

CAT. Grog. IT. Croceo. (chap. Groc, grocs, groga, grogues. 

ESP. Amarillo.)

llas, coll, catalanistes, catalanistas, lazo, lacito, amarillo, groc

2. Croci, s. m., lat. crocus, croci, safran. (chap. Safrá.)

Croci o safra, sa flor a bona odor. Eluc. de las propr., fol. 204.

Croci ou safran, sa fleur a bonne odeur.

3. Grogezir, v., jaunir. 

Part. prés. Quan fuelhas d' albres van moren, 

Se van totas en grogezen.

(chap. Cuan les fulles dels abres se van morín, se van totes esgroguín.)

Brev. d'amor, fol. 191.

Quand feuilles d'arbres vont mourant, elles s'en vont toutes jaunissant. CAT. Groguejar. (chap. Groguejá, esgroguí, esgroguís.)


Grolh, adj., grouillant, bouillonnant.

D' ifern mal e grolh. Leys d'amors, fol. 29.

De l'enfer mauvais et bouillonnant.


Gronhir, Gronir, Grondir, v., lat. grunnire, grogner, gronder.

Porc... totz temps gronish. Eluc. de las propr., fol. 256.

(chap. Lo gorrino... tot lo tems gruñ.)

Porc... toujours grogne.

El lebrier gron.

Marcabrus: A l' alena. 

Le lévrier grogne.

No s'en deu jes vengar, ni grondir ni iraisser. Liv. de Sydrac, fol. 111. 

Ne s'en doit point venger, ni gronder ni irriter. 

Cal que digatz, ilh groniran.

(chap. Consevol cosa que diguéu o digáu, ells gruñirán.)

P. Vidal: Abril issic. 

Quoique vous disiez, ils grogneront. 

Non puesc mudar qu' encontr' orgoill non gronda.

Giraud de Borneil: Conseill vos quier. 

Je ne puis changer que contre orgueil je ne gronde. 

Fig. Un chant nou que m gronh dins lo cays. 

Pierre d'Auvergne: Chantaray pus vey. 

Un chant nouveau qui me gronde dans la bouche. 

ANC. FR. N' i ot un seul qui osast grondre. 

Roman du Renart, t. II, p. 307.

Li chevaliers comence à grondre.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 295. 

Tiecelin parla et grondi. Roman du Renart, t. I, p. 273.

Cele le vit hideus e lai; 

Si n' osa parler ne grondir.

Fables et cont. anc., t. III, p. 319. 

CAT. Grunyir. ESP. Gruñir. PORT. Grunhir. IT. Grugnire. 

(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñixes o gruñs, gruñix o gruñ, gruñim, gruñiu, gruñixen o gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides.)

Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñixes o gruñs, gruñix o gruñ, gruñim, gruñiu, gruñixen o gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides

2. Grondilhar, Grondillar, v., grommeler, murmurer, chuchoter, criailler, rechigner.

E 'l chaus ab sa chavana,

S' al no pot, grondilha.

Marcabrus: El mes.

Et le hibou avec sa chouette, s'il ne peut autre chose, il criaille. 

Fig. Lai on ai cor que m' apil

Per tos temps, e qui grondilla. 

Rambaud d'Orange: En aital. 

Là où j'ai un coeur qui me concentre pour tous temps, et qui rechigne. ANC. FR. Encuntre mei grandilloent tuit.

Anc. trad. des Ps., Ms. n° 1, ps. 40. 

Mult fremirent e grondillierent 

Des paroles ke cil diseit.

Roman de Rou, v. 11265.

3. Grondilh, s. m., grondement, grognement, murmure, chuchoterie, rechignement.

Mais pretz lo freg temporal 

Que l' estiu plen de grondilh... 

Orguelhs torna en canal 

De guarsos ples de grondilh.

Marcabrus: Quan la. 

Je prise plus le froid inconstant que l'été plein de chuchoterie.

Avance rapidement orgueil de valet plein de rechignement.

4. Grongill, s. m., gronderie, réprimande.

Tem per me son grongill.

Rambaud d'Orange: En aital. 

Je crains pour moi sa gronderie.

5. Gruniment, s. m., grognement, grondement.

Ab gran gruniment lor ira mostran. Eluc. de las propr., fol. 235.

Avec grand grognement montrent leur colère. 

ESP. Gruñimiento (gruñido). (chap. Gruñimén, gruñit.)

6. Groing, Grong, s. m., groin, museau.

Del groing de veragut.

T. de Guiraud et de Hugues de S. Cyr: N Uc.

Du groin de verrat. 

Par extens. Fer si lui de sotz son grong.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.

Frappe tellement lui sous son museau.

IT. Grugno. (chap. Morro, morros. ESP. Hocico.)

7. Groingna, s. f., groin, trogne, museau.

Par extens. Sus en sa groingna.

Rambaud d'Orange: Lonc temps. 

Sus en sa trogne.

8. Grulh, s. m., groin, museau.

- Loc. Par allusion au cochon de saint Antoine: 

Nos fan sai aparer lo grulh d' Antong. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94. 

Nous font apparaître ici le groin d'Antoine.

9. Engrondeillar, v., gronder, plaindre.

Ges no s' en engrondeill. 

Guillaume de Berguedan: Bernatz ditz. 

Que point il ne s'en plaigne.


Gros, adj., lat. crossus, gros.

Hom fo mot larcs e mot glotz de manjar e de beure, per que en devenc gros otra mesura. V. de G. Faidit.

Fut homme moult ample et moult avide de manger et de boire, c'est pourquoi il en devint gros outre mesure.

Ab gros cap et ab gros bec.

(chap. En gros cap y en gros pic.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Avec grosse tête et avec gros bec.

Gran gol' e grossa pansa.

(chap. Gran gola y grossa pancha.)

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Grande gueule el grosse panse. 

Fig. Trop passatz los decs

De Dieu, quar es tan grossa

Vostra cobeitatz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Vous passez beaucoup les commandements de Dieu, puisque votre convoitise est si grosse. 

Prov. Il dich son gros e il faich son menudier.

(chap. Los dits són grossos y los fets són menuts.)

Sordel: Quan qu'ieu. 

Les dits sont gros et les faits sont menus.

- État d'une femme enceinte.

Senti si grossa d' enfant. V. de S. Honorat. 

(chap. Se va sentí grossa d'infán; preñada, embarassada, ensinta.)

Se sentit grosse d'enfant.

- Soulevé, agité.

Tant es grossa la mars. V. de S. Honorat.

Tant est grosse la mer.

Loc. Se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25.

Se disent de grosses paroles.

Substantiv. Longas del gros del det. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Longues du gros du doigt.

Per mieg lo gros del cor li mes l' espieut cayrat. 

Roman de Fierabras, v. 3724.  

Par le milieu du gros du corps lui mit l'épieu carré. 

CAT. Gros. ESP. Groso, grueso. PORT. IT. Grosso. 

(chap. Gros, grossos, grossa, grosses.)

2. Grossamen, adv., grossièrement. 

Val mais vertat grossamen dicha,

Que messonja polidamens escricha.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Vaut plus vérité grossièrement dite, que mensonge poliment écrit.

An li dit mot grosamen:... 

En aysso, non es de bon rey 

Que el premier rompa la ley.

Frag. de la V. de S. Georges.

Lui ont dit moult grossièrement:... En cela, il n'est point d'un bon roi que le premier il viole la loi.

ESP. Gruesamente (groseramente). PORT. IT. Grossamente. 

(chap. Grosseramen.)

3. Grosset, adj. dim., grosset, assez gros.

Grosset per peitz e ben apert. 

Non plus d' una fava grossetas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Grosset par la poitrine et bien ouvert. 

Non pas plus grossettes qu'une fève.

IT. Grossetto. (chap. Grosset, grossets, grosseta, grossetes.)

4. Grossier, adj., grossier, commun.

Un grossier aytal qual semblant. Brev. d'amor, fol. 9. 

Une grossière image telle quelle.

Que jogava un joc grossier. 

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Qui jouait un jeu grossier. 

CAT. Grosser. ESP. Grosero. PORT. Grosseiro. IT. Grossiere, grossiero.

(chap. Grossero, grosseros, grossera, grosseres.)

5. Groissor, s. f., grosseur.

Car la groissor

Soven mena

Lai la lenga

On la dens a dolor.

E. Fonsalada, ou Marcabrus: En Abrieu.

Car la grosseur souvent mène la langue là où la dent a douleur.

ESP. Grosor. (chap. Grossaria.)

6. Grosseza, Grossessa, s. f., grosseur, grossesse.

Longueza, ladeza, primeza ni grosseza, que so dimencios corporals.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Longueur, largeur, ténuité et grosseur, qui sont dimensions corporelles.

La grossessa es de X mes. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 37.

La grossesse est de dix mois. 

ANC. CAT. Grossesa. ESP. Grosesa (grosor; embarazo). IT. Grossezza.

7. Gros, s. m., gros, sorte de monnaie.

En tot III moutons, IX gros, I patac.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

En tout trois moutons, neuf gros, un patard.

II florins d' una part, et VII gros d'autra.

Reg. des États de Provence, de 1401.

Deux florins d'une part, et sept gros d'autre.

ESP. Gros.

8. Grossa, s. f., grosse, expédition, copie d'un acte.

Per lo salary de la grossa del instrument. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Per lo salari de la grossa del instrumén; copia de un acte, escrit.)

Pour le salaire de la grosse de l'instrument.

9. Grossar, v., grossoyer, expédier.

Notary... no grossara tal instrument.

(chap. Notari... no grossará tal instrumén; copiará, fará copies.)

Fors de Béarn, p. 1096. 

Notaire... ne grossoiera pas tel instrument.

Part. pas. Trayt e grossat per maestre Helias Rogier.

Cout. de Saussignac, de 1319.

Extrait et grossoyé par maître Hélias Rogier.

(chap. Grossá, copiá, fé copies.)

10. Ingrossatiu, adj., augmentatif, coagulatif, propre à augmenter, à coaguler.

Freior... es condensativa o ingrossativa.

Eluc. de las propr., fol. 25. 

Froid... est condensatif ou coagulatif.

11. Ingrossacio, Engrossacio, s. f., augmentation, accroissement. 

Ab lo qual pren ingrossacio. Eluc. de las propr., fol. 133. 

Avec lequel prend accroissement. 

La engrossacio de la vianda del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 58.

L'augmentation de la nourriture du malade.

(chap. Engrossassió, engrossassions: aumén, per ejemple de la pancha de una dona; creiximén. Tamé la que seguix: engrossamén, engrossamens; engordimén, engordimens; aumentassió, aumentassions; aumén, aumens.)

12. Ingrossament, Engrossamen, s. m., accroissement, augmentation.

Per maior ingrossament. 

Pren engrossamen.

Eluc. de las propr., fol. 83 et 133. 

Par plus grand accroissement.

Prend accroissement. 

IT. Ingrossamento.

13. Engroissar, Engrueissar, v., engrosser, devenir grosse.

Qual cauza poiria far la femna que engroisses? Liv. de Sydrac, fol. 76.

Quelle cause pourrait faire que la femme devînt grosse?

- Grossir.

Vas la mieia nueg engrueissa sa votz. Naturas d'alcuns auzels.

Vers le minuit grossit sa voix.

Part. pas. Cant ela es engroissada, ela no si deu pus ajustar am lhuy carnalmen. Liv. de Sydrac, fol. 60.

Quand elle est engrossée, elle ne se doit plus unir avec lui charnellement.

ESP. Engrosar (engordar, abultar por embarazo). PORT. Engrossar.

IT. Ingrossare. (chap. Engordí, engordís; abultá la pancha de una dona preñada o embarassada; o la de Juaquinico Monclús, que está de bon añ, consevol día fotrá un pet.)


Grua, s. f., lat. grus, grue.

Pueis vos dopteron mais que grua falco.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Puis vous redoutèrent plus que grue faucon.

Un pauc auzel en mon punh, que no s n'an,

Am mais qu' al cel una grua volan.

(chap. Un muixonet al meu puñ, que no s'en vaigue, vull mes que al sel una grulla volán. Refrán: val mes muixó a la ma que sen volán.)

G. Faidit: Tant ai suffert.

Un petit oiseau qui ne s'en aille pas, j'aime mieux en mon poing, qu'au ciel une grue volant.

CAT. ANC. ESP. Grua. ESP. MOD. Grulla. PORT. Grou. IT. Grua.

(chap. Grulla, grulles; Al Decamerón ña una noveleta aon ix una grulla.)

2. Gruier, Gruer, adj., gruyer, à grues.

Austor e falcon gruier.

Bertrand de Born: Rassa. 

Autour et faucon gruyer.

Lo quart a nom falco gruer.

(chap. Lo cuart se diu falcó grullé.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le quatrième a nom faucon gruyer.

ESP. Grullero. (chap. Grullé, grullés, grullera, grulleres; que casse grulles. Azor y falcó grullé. Falcons grullés. Áliga o águila grullera.
Áligues o águiles grulleres.)

Pueis vos dopteron mais que grua falco.


Gruela, s. f., écorce.

Albre mot grant e mot espes de brancas, mais non avia fuelhas ni gruela.

Hist. abr. de la Bible, fol. 3.

Arbre très grand et très épais de branches, mais il n'avait feuilles ni écorce.

(chap. Crosta de pi, escorsa; crostes, escorses. Mon pare anabe mol lluñ en un macho y banastes per a arreplegá crosta de pi (roijal y negral) o escorsa als Ports de Beseit, per ejemple a la mola del Lino. Cuan se tallabe un piná la dixaben arreplegá y carregá.)

2. Esgrular, v., écorcer.

Part. pas. Aquel albre era... sec e esgrulat. Hist. abr. de la Bible, fol. 3.

(chap. Aquell abre estabe... sec y descrostat, sense crosta, pelat.)

Cet arbre était... sec et écorce.


Guabarot, s. m., gabarote, batelet, canot.

Que hom lur prestes un guabarot que los mezes a Guardona.

Docum. de 1410. Ville de Bergerac.

Qu'on leur prêtât un batelet qui les mît à Guardonne.

(N. E. Gabarra pequeña, tipo de embarcación.)


Guafur, s. m., glouton, gourmand.

Quan guarengals e gingibres 

An lur sazo ab mayns guafurs. 

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand galéga et gingembre ont leur saison avec maints gourmands.


Guarengal, s. m., galéga, sorte de plante.

Quan guarengals e gingibres

An lur sazo.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand galéga et gingembre ont leur saison.

Quan guarengals e gingibres   An lur sazo.


Guarona, s. f., lat. Garumna, Garonne, fleuve.

A Toloza la gran que se sobre Guarona. Guillaume de Tudela.

A Toulouse la grande qui est sise sur Garonne.

(chap. ESP. Garona. Riu que naix a la Vall d'Aran, Pla de Beret, passe per Vielha, etc, y desemboque al Atlántic, Golfo de Vizcaya.)

Garona. Riu que naix a la Vall d'Aran, Pla de Beret, passe per Vielha, etc, y desemboque al Atlántic, Golfo de Vizcaya