Mostrando entradas con la etiqueta flèche. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta flèche. Mostrar todas las entradas

sábado, 19 de septiembre de 2026

Vira, Viril, Viron, Viro, Environ, Enviro, Eviron, Vironar, Avironar, Environar, Esvironar, Revironar - Revidar

Vira, s. f., vire, flèche, dard.
Porta son carcaysh
E l' arc tes am la vira.
Leys d'amors, fol. 27.
Porte son carquois et l'arc tendu avec la flèche.
ESP. Vira. (chap. Vore Saeta, Flecha.)

Flecha, s. f., flèche, dard.

Viril, adj., lat. virilis, viril.
La extremitat del membre viril. Trad. d'Albucasis, fol. 30.
(chap. La extremidat del membre viril : lo capullo, lo prepussio de la sigala. 
L'extrémité du membre viril.
CAT. ESP. PORT. Viril. IT. Virile. (chap. Viril, virils.)

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com

Viron, Viro, prép., environ, autour, entour, vers.
Voyez Denina, t. II, p. 313.
Jamais d' armas ni d' amor
Non parlara hom viron lor.
Bertrand de Born: Rassa tan.
Jamais d'armes ni d'amour on ne parlera autour d'eux.
Nuls, qu' es covert viron sa fi, no s deu desesperar. Trad. de Bède, fol. 51. 
Nul, qui est converti vers sa fin, ne doit se désespérer.
- Adv. comp. Autour, à l'entour.
Ayga sensa terra essucha al viron.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 32.
Eau sans terre sèche à l'entour.
E motas de partidas i vengon d' a viron. Guillaume de Tudela.
En de nombreuses parties y viennent d'à l'entour.

2. Environ, Enviro, Eviron, adv., environ, autour, tout autour.
L' aigua de sos huels environ
Ha banhat tot lo paymen.
V. de S. Honorat.
L'eau de ses yeux autour a baigné tout le pavé.
Son de fer e d' acer tuit lassat environ. Guillaume de Tudela.
Ils sont de fer et d'acier tous lacés autour.
Tuit en son enluminat
Cels que l' anavon environ. 
Roman de Jaufre, fol. 81.
Tous en sont illuminés ceux qui lui allaient autour.
Adv. comp. Un bosson
Que noit e jorn tabusta sus el mur d' environ. Guillaume de Tudela.
Un bélier qui nuit et jour frappe sur le mur à l'entour.
A penas vezer la poyran
Aycels que d' eviron seran.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
A peine pourront la voir ceux qui seront à l'entour.
Li borges se clavo d' eviro.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Les bourgeois se retranchent tout autour.
Prép. comp.
En breu aura environ de VII anz
Que m fetz amar tan fort senes mezura.
G. Faidit: Molt a poinat (ponhat).
Dans peu il y aura environ de sept ans que vous me fîtes aimer si fort sans mesure.
ANC. FR. Li chien li viengnent environ
Qui le pain li tolent des mains.
Roman du Renart, t. II, p. 22.
Environ de ladite demoiselle de Bourgogne estoit parlé de plusieurs mariages pour elle. Comines, liv. I, p. 357.
Voyez Tornar.

3. Vironar, v., faire le tour, environner.
D' aquel' ayga covenc tastes,
Joseph, e l' autar virones.
Trad. d'un Évang. apocr.
De cette eau il convient que vous tâtiez, Joseph, et que (de) l'autel vous fassiez le tour.
Part. pas. fig. Li faillimen vironat de follia
D' un croi marques.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Les fautes environnées de folie d'un méchant marquis.

4. Avironar, v., entourer, environner.
Tan com la mars avirona.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Autant comme la mer environne.
Part. pas. An la trapa avironada
Per terra e per la mar salada.
V. de S. Honorat.
Ils ont la trappe environnée par terre et par la mer salée.
ANC. FR. Se logièrent en l'autre rive pour miex avironner la montaigne.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 303.
Tot si con la mers avirone. Roman del conte de Poitiers.
Moult fu bien d'éve avironez. Roman du Renart, t. II, p. 327.
Espée très bele... avironnée de la force nostre Seignour.
Chr. de Fr., Rec. des Hist, de Fr., t. V, p. 303.

5. Environar, v., faire le tour, environner.
Set vetz l' autar environava. Trad. d'un Évang. apocr.
Sept fois (de) l'autel faisait le tour.
Part. pas. Eran entorn environadas de peyras presiosas. Philomena.
Étaient autour environnées de pierres précieuses.
ANC. CAT. Environar. (chap. Rodejá, rodechá; voltá.)

6. Esvironar, v., environner, entourer.
De la mar que esvirona la terra. Trad. de Bède, fol. 47.
(chap. Del mar que rodege o rodeche - volte - la terra.)
De la mer qui environne la terre.

7. Revironar, v., environner, entourer, dérouler, envelopper.
Us cercles, dichs zodiacus,
Lo cel entorn revirona.
Brev. d'amor, fol. 26.
Un cercle, dit zodiaque, le ciel autour environne.
Fig. D' un pessamen qu' el cor mi revirona.  
Giraud du Luc: Ges sitot.
D'un penser qui le coeur m'entoure.
Se revirona tot entorn. Brev. d'amor, fol. 78.
Se déroule tout autour.
Part. pas. De mot grans mons et boscagges per totas partidas revironada.
Eluc. de las propr., fol. 166.
De nombreux grands monts et bocages par toutes parties environnée.

8. Revironda, s. f., circonférence.
Entorn la revironda
A mes la mar prionda.
P. Cardinal: Sel que fes tot.
Autour de la circonférence il a mis la mer profonde.

9. Virar, v., virer, tourner, retourner, détourner.
La roda que s deu virar. Liv. de Sydrac, fol. 134.
(chap. La roda que 's deu virá : girá.)
La roue qui se doit tourner.
Qui ns poira la peira virar. Brev. d'amor, fol. 174.
Qui pourra nous retourner la pierre.
Adoncx me torn e m volv' e m vir.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Alors je me tourne et me roule et me vire.
Com la flors qu' om retrai 
Que totas horas vai
Contra 'l soleill viran.
Peyrols: D' un sonet.
Comme la fleur qu'on rapporte qui toujours va vers le soleil tournant.
Fig. Qu' un pauc ves mi lo sieus coratge vires.
Arnaud de Marueil: Belh m' es lo.
Qu'un peu vers moi le sien coeur tu tournes.
No m virarai ja alhors.
Giraud le Roux: A la mia.
Je ne me tournerai jamais ailleurs.
- Changer.
Janglador
Solon virar joi en plor.
B. Zorgi: L' autr' ier.
Les médisants ont coutume de tourner joie en pleur.
Loc. Si que a totz fis las testas virar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Tellement qu'à tous je fis les têtes tourner.
Per qu' ieu alhors non puesc virar mon fre.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
C'est pourquoi ailleurs je ne puis tourner mon frein.
Al mieu tort me viret l' escut.
Rambaud d'Orange: Er quan s' embla.
A mon détriment elle me tourna l'écu.
Plus soven no s vira mos escutz
Lai ves Arles.
Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar.
Plus souvent ne se tourne mon écu là vers Arles.
Que viresson lor guerra en autra fuelh
Contra la gen que nostra lei non cre.
P. Vidal: Si col paubres.
Qu'ils tournassent leur guerre en autre feuille (d'autre sens) contre la gent qui notre loi ne croit pas.
Prov. La lenga vir on la dent mi fa mal.
Hugues de l'Escure: De motz.
La langue je tourne où la dent me fait mal.
Part. pas. Ten los huels viratz vas lo pais
On ilh estai.
Giraud de Borneil: Ar ai gran.
Je tiens les yeux tournés vers le pays où elle est.
Brandis la bona lansa, e a 'l caval virat. Roman de Fierabras, v. 272.
Brandit la bonne lance, et a le cheval tourné.
Sos coratges
L' es viratz d' autre taill;
E 'l coms no n' es d' un aill
Cregut.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Son coeur lui est tourné d'autre manière; et le comte n'en est pas d'un ail accru.
ANC. FR. Lors vira et tallona sa mule.
Histoire de Jehan de Saintré, t. III, p. 615.
Je ne fay dans le lict que virer et tourner. Ronsard, t. II, p. 886.
Tant ont par els dui chevalchié
Et tant viré é tant espié.
Roman de Rou, v. 12133.
Voyez Regir.
ESP. PORT. Virar. (chap. Virá, girá, torná, tombá.) 

10. Revirar, v., tourner, retourner, détourner.
Tro qu' en una ombreira
Reviriey mos huelhs alhor.
Joyeux de Toulouse: L' autr' ier el.
Jusqu'à ce qu'en une ombrière je détournai mes yeux ailleurs.
Fig. I son cregut enjan tant e no fes
Qu' an revirat vas totas partz lor gir.
Aimeri de Peguilain: Totas honors.
Y sont accrues tromperies et non foi tant qu'elles ont tourné vers toutes parts leur tournoiement.
ANC. FR. Qui vous fait ainsinc sospirer
Et tressaillir et revirer.
Roman de la Rose, v. 16606.

11. Revirol, adj., tournoyant. 
Pus la fuelha revirola
Vei de sobr' els sims chazer.
Marcabrus: Pus la fuelha.
Puisque la feuille tournoyante je vois du haut des sommets cheoir.

12. Revidar, v., repousser, culbuter.
Part. pas.
Li Frances los an am lors brans revidatz,
Que, per forsa, los an un arpen reculatz.
Roman de Fierabras, v. 446.
Les Français les ont avec leurs glaives repoussés, vu que, par force, les ont un arpent reculés.

domingo, 3 de mayo de 2026

Sageta, Saeta

Sageta, Saeta, lat. sagitta, sagette, flèche, dard, trait.
Arc e sageta barbada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
Arc et flèche barbelée.
Cum saeta ficada a la coissa. Trad. de Bède, fol. 43.
(chap. Com saeta o flecha ficada (fixada, enclavada) a la cuixa.)
Comme flèche fichée dans la cuisse.
Loc. Cor pus tost d' una sageta d' arc.
(chap. Corre mes depressa que una saeta o flecha de arco.)
Bertrand de Born: Non estarai.
Court plus vite qu'une flèche d'arc.
Fig. Cove que mostrem las sagetas comunas am las quals Barbarisme e Soloecismes sagetavo Na Dictio e Na Oratio. Leys d'amors, fol. 106.
Il convient que nous montrions les sagettes communes avec lesquelles Barbarisme et Solécisme dardaient dame Diction et dame Oraison.
ANC. FR. Com font sagites enbarbellées.
R. de la guerre de Troye. Du Cange, t. VI, col. 49.
Qar saget sunt li oeil au cuer.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 210.
Furent trouvez... à tout ars et saietes.
V. de S. Louis, p. 378.
Dars et sajetes barbelées.
G. Guiard, t. II, p. 155.
CAT. Sageta, Saeta. ESP. Saeta. IT. Saetta. (chap. Saeta, saetes; flecha, fleches.)
- Signe céleste.
Dalfis, signes e bootes
E sageta e pliades.
Brev. d'amor, fol. 37.
Dauphin, cygne et bouvier et sagette et pléiades.
ESP. Saeta. (Chap. Sagitario.)

Flecha, s. f., flèche, dard.

2. Sagittari, Sagitari, s. m., lat. sagittarius, sagittaire, archer, arbalétrier.
Piegz trag, so sai, qu' aysselh del sagitari
Cayrelh.
Guillaume de Saint-Gregori: Razo e dreit.
Pire elle lance trait, je le sais, que celui de l'archer.
ANC. FR.
Les Germains redoutez, les sagetaires Parthes.
R. Garnier, Trag. de Marc-Antoine, act. II, sc. II.
- Signe du zodiaque.
Lo nove signes es nomnatz 
… sagittaris.
Brev. d'amor, fol. 28.
Le neuvième sigue est nommé... sagittaire.
CAT. Sagitari. ESP. PORT. Sagitario. IT. Sagittario. (chap. Sagitario, que porte saetes o fleches. Es mich home y mich caball, pero Artur Quintana Font es burro tot ell.)

Sagittari, Sagitari, s. m., lat. sagittarius, sagittaire, archer, arbalétrier.



3. Sagittar, Sagetar, v., lat. sagittare, darder, percer de flèches.
X sagetas en comu am las quals sagetavan. Leys d'amors, fol. 105.
Dix sagettes en commun avec lesquelles ils dardaient.
Cordas d' archs per sagitar.
De cassar et de sagitar.
(chap. Cordes de arco pera assaetá: tirá saetes o fleches.
De cassá y de assaetá.)
Eluc. de las propr., fol. 213 et 164.
Cordes d'arc pour darder.
De chasser et de darder.
Fig. Cove que mostrem las sagetas comunas am las quals Barbarisme e Soloecismes sagetavo Na Dictio e Na Oratio. Leys d'amors, fol. 106.
Il convient que nous montrions les sagettes communes avec lesquelles Barbarisme et Solécisme dardaient dame Diction et dame Oraison.
Part. pas. Pels enimix es greument sagetada.
Eluc. de las propr., fol. 144.
Par les ennemis elle est grièvement percée de flèche.
ESP. Saetear. IT. Saettare. (chap. assaetá, saetejá : assaeto, assaetes, assaete, assaetem o assaetam, assaetéu o assaetáu, assaeten; assaetat, assaetats, assaetada, assaetades; yo assaetaré; yo assaetaría; si yo assaetara. Yo saetejo, saeteges, saetege, saetegem o saetejam, saetegéu o saetejáu, saetegen; saetejat, saetejats, saetejada, saetejades; yo saetejaré; yo saetejaría; si yo saetejara. A Vallchunquera, saetechá. Tirá, dispará fleches.)

LA FRESNEDA; assaetá, saetejá, tirá, dispará fleches

sábado, 9 de marzo de 2024

Lexique roman; Flavor - Flecha


Flavor, s. f., couleur jaunâtre, glauque, jaune-vert.

Flavor, dita autrament color glauca... no de tot, mas en comparacio de vert. Eluc. de las propr., fol. 265.

Jaune-vert, appelé autrement couleur glauque... non pas entièrement, mais en comparaison de vert.

(chap. Coló entre groc y vert, esgroguit.) 

Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis


Flecha, s. f., flèche, dard. (N. E. Ver sageta.)

Per un cop de flecha. L'Arbre de Batalhas, fol. 217.

Par un coup de flèche. 

Per mieg lo cervel n'a la flecha passada.

Roman de Fierabras, v. 4215. 

Parmi le cerveau en a la flèche passée. 

Fig. M' a si nafrat inz el cor d'un pilo,

E ill flecha es d'un bel dig plasentier.

Gausseran de S. Leydier: Puois fin.

M'a ainsi blessé en dedans du coeur d'un dard, et la flèche est d'un beau discours plaisant. 

Brandis mos chans sa flecha.

R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

Mon chant brandit sa flèche. 

CAT. Fletxa. ESP. Flecha (: saeta). PORT. Flecha, frecha. IT. Freccia. (chap. Flecha, fleches; saeta, saetes.)

(N. E. Guillem Forteza, mallorquín, Lo que diu l' oreneta.

Flecha, s. f., flèche, dard.

DCVB: Fletxa f.: cast. flecha.

|| 1. Arma llançadissa, que es tira amb un arc o ballesta i consisteix en una tija de fusta que a un extrem té una punta de metall i en l'altre, a vegades, unes aletes de plomes o de metall.
Ordena lo senyor rey que tot hom... haja a tenir jubet o espatleres, lança, espasa..., ballesta e troch e LXX passadors, o arch et XL fletxes, doc. segle XIV (Col. Bof. vi, 73).

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/02/viii-reg-1529-pars-i-fol-54-sin-fecha.html

"- Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals qui haja bens valents de VI milia tro a XII milia solidos inclusivament haja a tenir jubet o espatleres lança espasa punyal bacinet o paves o jubet e cuyraces bacineta gorjera o golero ballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes."

Lo rey moro portaua un arch de fletxa, spasa e al cap una ceruellera, Tirant, c. 19. Maleïda la fletxa que m'ha ferit!, Canigó v.
a) Tija de fusta amb punta metàl·lica a un cap i una aleta de paper a l'altre, que els nois empren per joc per a llançar i clavar a les portes; cast. rehilete.

|| 2. Objecte de forma igual o molt semblant a l'arma dessusdita, o sia, format per una fija recta amb una punta triangular a un extrem. a) Les fletxes d'una reixa o barrera: les barres de ferro acabades amb punta triangular que formen una reixa. Artística baraneta de ferro composta amb rastelleres de fletxes, Pons Com an., 148.—b) Figura de fletxa emprada per a indicar un punt cardinal, una direcció de moviment, etc.—c) pl. Planta gramínia de l'espècie Hordeum murinum, de canyes ascendents i fasciculades, fulles blanes, planes i rasposes, i espiga comprimida amb el raquis flexuós i trencadís; es fa per les voreres de camins (Mallorca).

Planta gramínia de l'espècie Hordeum murinum, de canyes ascendents i fasciculades, fulles blanes, planes i rasposes, i espiga comprimida amb el raquis flexuós i trencadís; es fa per les voreres de camins (Mallorca)

|| 3. Distància del punt mig d'un arc a la corda, i línia recta que la representa; sagita.

|| 4. Objecte que s'alça formant punta amb angle molt agut. Les fletxes de la catedral: els acabaments superiors de les torres de l'església gòtica que tenen forma punxaguda.

|| 5. fig. Idea, sentiment, paraula, etc., d'agudesa remarcable. En lloch de ses fletxes d'enginy ses morques de sa grosseria, Roq. 2.

|| 6. fig. Cosa molt ràpida o d'una gran agilitat o habilitat. «El meu cotxe és una fletxa: va a cent vint per hora». «Tinc un alumne que és una fletxa» (= que és molt intel·ligent).

Fon.: fléʧə (or., bal.); fléʧa, fléʧɛ (occ., val.).

Var. ort. ant.: flecha (Abans no ferissen les fleches dels archs, Muntaner Cròn., c. 205); fleixa (D'amor les grans fleixes que colp no se'n pert, Passi cobles 146); fletcha (Naffrat sens mesura ab fletcha d'amor, ibid. 122); fletges (Alegre Transf. 41); flexes (Ausiàs March lxxix).

Etim.: del fr. flèche, mat. sign. (<germ. vleke, mat. sign.): cf. 
Meyer-Lübke REW 9424a.) (N. E. Alemán actual: Pfeile.)