Princep

Princep, s. m., lat. princeps, prince, principal.

Princeps, ducs e marques.

Giraud de Calanson: A lieys cui.

Princes, ducs et marquis.

Son mandat lhi princep e lhi comtor. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 107.

Sont mandés les princes et les comtors. 

CAT. Princep (príncep). ESP. (príncipe) PORT. IT. Principe.

(chap. Príncipe, príncipes; prinsipal, prinsipals.)

2. Prince, Prinsi, s. m., prince.

Gran prince per que no s prendon cura 

Que no fassan tort. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. Var. 

Les grands princes pourquoi ne prennent-ils pas souci qu'ils ne fassent pas tort.

Li plus gran

Si croizavan,

Li rei e li prinsi.

(chap. Los mes grans se crusaben (anaben a les crusades), los reys y los príncipes : prinsipals.)

Bertrand de Born: Fuilheta.

Les plus grands se croisaient, les rois et les princes.

Ai vos ajudat

A conquerir emperi e regnat...

E rey a penre, princes e principat.

Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.

Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre rois, princes et principauté. 

IT. Prince.

3. Princessa, s. f., princesse.

Fig. Reina es de joi ses contenso...

E marquesa de ben dir sa razo,

E princessa.

Gausseran de Saint-Leidier: Puois. 

Elle est reine de joie sans contestation..., et marquise de bien dire sa raison, et princesse.

CAT. ESP. Princesa. PORT. Princeza. IT. Principessa (N. E. Buongiorno Principessa! - La vita è bella - Nicola Piovani, Luigi Piovano, Archi di Santa Cecilia). (chap. Prinsesa, prinseses.)

4. Principat, s. m,, lat. principatus, principauté.

De mantenen fay delivrar

Totz los preysons que van trobar

Crestians en lo principat.

V. de S. Honorat.

Sur-le-champ il fait délivrer tous les prisonniers chrétiens qu'ils vont trouver dans la principauté. 

Ai vos ajudat 

A conquerir emperi e regnat...

E rey a penre, princes e principat.

Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.

Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre roi, princes et principauté.

E 'l principat...

Li prec que s gart dels pervers. 

Raimond de Tors de Marseille: Ar es ben.

Et la principauté... je la prie qu'elle se garde des pervers.

Fig. El principaz del sabi er istables. Trad. de Bède, fol. 79.

(chap. Lo prinsipat del sabio (sabut, Saputo) sirá (será) estable.)

La principauté du sage sera stable.

- Hiérarchie.

Tres principatz son d'angels sus es cel. V. et Vert., fol. 46.

(chap. Tres jerarquíes d'angels ñan a dal al sel.)

Trois hiérarchies d'anges sont sus au ciel.

CAT. Principat. ESP. PORT. Principado, IT. Principato.

(chap. Prinsipat, prinsipats, com lo de Cataluña, Mónaco, Andorra, Liechtenstein, Antioquía, Kiev, Prinsipats eclesiastics del Sacre Imperi: Besanzón, Sion, etc., Asturies, Gerona, Viana - assignats als hereus de la Corona; lo príncipe de Viana ere lo hereu a la corona de Navarra - Pamplona. En lo cas de Carlos de Viana, ere fill de Blanca I de Navarra y Juan II de Aragó.)

5. Principal, adj., principalis, principal.

Auzon la vos del regidor principal. V. et Vert., fol. 54. 

Ils entendent la voix du régisseur principal.

De muzica sai yeu tot aondozamens

Quatre tons principals.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.

Subst. Los principals aissi nomnam

En nostra lengua romana.

(chap. Los prinsipals així - aixina nomenam en la nostra llengua romana : ocsitá, plana lengua romana, chapurriau antic.)

Brev. d'amor, fol. 41. 

Les principaux nous nommons ainsi dans notre langue romane.

Un principal ordenant et prezident totz les autres.

Eluc. de las propr., fol. 2.

Un principal ordonnant et président tous les autres.

- Le fond d'une affaire.

Tant de principal que despens. Fors de Bearn, p. 1087. 

Tant de principal que de dépens.

CAT. ESP. PORT. Principal. IT. Principale. (chap. Prinsipal, prinsipals.)

6. Principalitat, s. f., lat. principalitatem, primauté.

Principalitat et dignitat.

En la general comunitat de totas substancias Dieus ha principalitat.

Eluc. de las propr., fol. 2 et 279.

Primauté et dignité.

Dans la générale communauté de toutes substances Dieu a primauté.

7. Principar, v., primer, surpasser, régir.

Li major del ostal del rey de Fransa comencero a principar sobr' els reys de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Les maires de l'hôtel (du palais) du roi de France commencèrent à primer sur les rois de France.

(N. E.  hôtel : hostel, la ô con acento circunflejo designa el antiguo “os”, las otras vocales con circunflejo suelen tener la s en el francés antiguo, o no tan antiguo, como en Estebanico Pasquier. Ver “maires” en sus “Recherches de la France”, uno de los libros editados por mí. recherchesfrance.blogspot.com)

8. Principalmen, adv., principalement.

A la honor, principalmen,

De Dieu, lo paire omnipoten.

(chap. A la honor, prinsipalmen,

De Deu, lo pare omnipotén.)

Brev. d'amor, fol. 75.

A l'honneur, principalement, de Dieu, le père tout-puissant.

CAT. Principalment. ESP. PORT. IT. Principalmente.

(chap. Prinsipalmen; los adverbios són una mica complicats de acentuá, o sigue, ficá tilde o no, perque solen tindre varios acentos o cops de veu; yo acentuaría la á, prinsipálmen.)

Prior

Tomo I, texto XLVI, Comte de Cardona, almirayll Derago

XLVI. 

Legajo de cartas reales n.° 107. 9 de enero de 1410.

Al molt alt e excellent princep et senyor mon senyor lo rey. - Del comte de Cardona. - Reservetur. - Molt alt excellent princep e senyor. De la vostra senyoria he reebuda una letra diluns a VI del present mes de janer pregantme fos ab vostra dita senyoria: de fet senyor fora anat a vos sino per laccident de mon frare lo bisbe al qual ma convengut ver jo. E presumesch senyor me vullats per los fets de la illa de Serdenya en los quals deu molt vostra senyoria considerar e donar obra ab acabament los qui en la dita illa son en vostre servey hagen de vostra celsitud tal soccors breument hagen aquella a vostra obediencia reduida: e no pos dupte alcu si prestament per vos senyor hi es provehit ni fets ço que devets no vinga a la conclusio desijada e a honor de la corona Darago. Donchs senyor sie vostra merce en aço vullats entendre axi com a virtuos princep per dues rahons: la primera pensant senyor que la casa Darago no fon en tal punt daver la illa de Serdenya ne ab tant poch affany com ara e pot veura vostra excellencia quants e grans dans irreparables nanvostres excellents predecessors sostenguts e vos mateix senyor los quals Deus migençant hauran fi pus la dita illa sie en ma de vostra senyoria: la segona raho senyor si devets attendre a socorrer als qui en la dita illa son per vostre servey qui han fet o fan vuy en dia coses admiratives per vostra honor e servey e no serie raho senyor per vos no fossen soccorregutsaxi com de vostra senyoria se pertany: car si lo contrari faretsço que no es presumidor serie gran inhumanitat e no usarietsdel seny ne de les virtuts de que Deus per sa bona gracia ha dotada vostra reyal magestat. Senyor entes he que CL millia florins serien bastants a haver la dita illa: certes no es summa tan gran negu dege pensar sie imposible de haver a rey Derago com molts homens ha en Spanya qui no son reys los trobarien per haver semblant cosa que Serdenya es: e axi senyor axi com diverses vegades a vostra senyoria he rahonat sobrels fets de les corts dolentma de les pratiques que en aquellas se tenen de que en part parlant ab homil reverencia de vostra senyoria sots vos causa e sens dupte les corts foren vuy finades a servey de Deu e vostra senyor e a utilitat de la cosa publica del principat de Cathalunya si envejusoles e dolencies dalcunes persones no fossen les quals per vos senyor no deurien esser sostengudes qui sots princep de la terra. A conclusio senyor a mon patit seny en totes maneres vos devets fer los fets de Serdenya hagen bon e breu spatxament e seguirsen ha gran honor e profit a la corona Derago de la qual vos senyor sots cap: e com demunt senyor es dit a mon parer a vos es ben possible si per vostra senyoria es entes en aquests fets ab aquella diligencia ques pertany ne los dits fets requeren. Supplichvos senyor me perdonets com axi vos scric que sap nostre Senyor mo fa dir bona affeccio e ham en cor de rahonarvosho si anar pogues a vostra senyoria pus larch que en la present nos conte: supplicant vostra celsitud volerme haver per escusat de ma anada per raho de la malaltia de nostro frare lo bisbe. Deu volent senyor com lo bisbe sia fora de perill ne vostra reyal magestat haura mi necessari so prest de servir aquella tant com me manara: e manme vostra seyoria ço que sa merce sera la qual Lesperit sanct tinga en santa guarda. Scrita en Leyda a VIIII° del mes de janer del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humil sotsmes e servidor quis recomana en vostra grassia e merce - Comte de Cardona almirayll Derago.