Mostrando entradas con la etiqueta sargotar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sargotar. Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de mayo de 2026

Sarcocolla, Sarda, Sardi, Sardil, Serga, Sirgua, Sardoyne, Sardonic, Sardina, Sargotar, Sarigot, Serigot, Sarnalha

Sarcocolla, s. f., lat. sarcocolla, sarcocolle, sorte de plante.
Liniment... fait de aloe e enses e sarcocolla. Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Liniment... fait d'aloès et d'encens et de sarcocolle.
ESP. Sarcocola. PORT. IT. Sarcocolla.

Liniment... fait de aloe e enses e sarcocolla.

Sarda, s. f., lat. sarda, sardine.
Ha plus gran gaug... pescayre, cant pren 1 gran salmo o 1 esturjon, que cant pren 1 sarda. V. et Vert., fol. 98.
(chap. Té mes gran goch... peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió, que cuan peixque una sardina.)
A plus grande joie... pécheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon, que quand il prend une sardine.
ESP. (sardina) PORT. Sarda. (chap. Sardina, sardines; sardineta, sardinetes.
Si te pique lo cul, sardineta a la plassa. A Valderrobres está lo Mas de Sardina.)


Sardi, s. m., du lat. sarda, cornaline, sorte de pierre précieuse.
Sardi es de color de terra roia..., et es bela peyra.
Eluc. de las propr., fol. 192.
Cornaline est de couleur de terre rouge... et est belle pierre.
Li fondament del mur son de peiras preciosas..., lo primier fondament es jaspis..., lo VI sardis. Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 21.
Les fondements du mur sont de pierres précieuses..., le premier fondement est jaspe..., le sixième cornaline.
ESP. PORT. Sardio.

Sardi es de color de terra roia..., et es bela peyra.



Sardil, s. m., serge. 
Voyez Denina, t. II, p. 174.
Vestida fon d' un nier sardil,
Ab capa griseta ses pelh.
Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier.
Elle fut vêtue d'une noire serge, avec cape de grisette sans poil.

2. Serga, s. f., serge.
No 'l cal vestir presset vermel ni serga.
Guillaume de Durfort: Quar say.
Ne lui faut vêtir perse vermeil ni serge.
CAT. Sarja. ESP. Sarga. PORT. Sarja. IT. Sargia.

3. Sirgua, s. f., serge.
No portet vestir de sirgua.
P. Vidal: Lai on cobra.
Ne porta le vêtir de serge.

Sardoyne, s. f., du lat. sardonyx, sardoine, sorte de pierre précieuse. 
Sardoynes dona castetat. Brev. d'amor, fol. 40.
La sardoine donne chasteté.
ANC. CAT. Sardenia.

2. Sardonic, s. m., lat. sardonychus, sardoine, sorte de pierre précieuse. 
Li fondament del mur son de peiras preciosas..., lo primier fondament es jaspis..., lo V sardonic.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 21.
Les fondements du mur sont de pierres précieuses..., le premier fondement est jaspe..., le cinquième sardoine.
Arabia..., sardonix et yris en ela hom troba. Eluc. de las propr., fol. 163.
Arabie..., sardoines et iris en elle on trouve.
ESP. Sardonix. IT. Sardonico.

3. Sardina, s. f., sardoine, sorte de pierre précieuse.
Amors a signifiansa
De maracde o de sardina,
Qu' es de joi cims e racina.
Marcabrus: Per savi 'l tenc.
Amour a signification d'émeraude ou de sardoine, vu qu'il est de joie sommet et racine.

Sargotar, v., jargonner.
Subst. Cor mi 'n fai laigna
Ab lor sargotar.
Pierre de la Caravane: D' un sirventes.
Le coeur m'en fait affliction avec leur jargonner.
(chap. Chapurrejá.)

chapurriau, champoiral, champouirau, jargon, Girgo

Sarigot, Serigot, s. m., petit-lait.
Layt..., la partida grossa es fromagge, la aygoza es sarigot.
Prezurat, es layt en estomach d' alcunas bestias endurzit per la separatio del serigot, del boder et del fromagge.
Eluc. de las propr., fol. 273 et 275.
Lait..., la partie épaisse est fromage, l'aqueuse est petit-lait. 
Présure, c'est lait en estomac d'aucunes bêtes endurci par la séparation du petit-lait, du beurre et du fromage.
(ESP. Suero de la leche. Chap. Presa, preses; suero, sueros de la lleit. Ya veéu que antigamén ñabíen varians per a escriure formache, en este cas fromagge.)

Sarnalha, s. f., sarnaille, sorte de lézard.
Sarnalha.., specia de lauzert.
Quan la sarnalha ve alcuna serpent pres home dorment, soptament li sauta sobre la cara e 'l revelha.
(chap. Cuan la sargantana veu alguna serp prop de un home dormín (que dorm), súbitamen li salte damún de la cara y lo desperte.)
Eluc. de las propr., fol. 258 et 237.
La sarnaille..., espèce de lézard.
Quand la sarnaille voit aucun serpent près d'homme dormant, subitement elle lui saute sur la face et le réveille.
(chap. Sargantana, sargantanes. ESP. Lagartija.)

Cuan la sargantana veu alguna serp prop de un home dormín (que dorm), súbitamen li salte damún de la cara y lo desperte.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXX.


D' un sirventes faire

Es mos pessamenz

Qu' el pogues retraire

Viatz e breumenz,

Qu' el nostr' emperaire

Ajosta grans genz.

Lombart, be us gardatz

Que ja non siatz

Peier que compratz,

Si ferm non estatz.


De son aver prendre

No us mostratz avars,

Per vos far contendre

Ja non er escars;

Si 'l vos fai pois prendre,

L' avers er amars:

Lombart, be us gardatz, etc.


De Puilla us soveigna

Dels valenz baros,

Qu' il non an que preigna

For de lor maizos,

Gardatz non deveigna

Atretal de vos;

Lombart, be us gardatz, etc.


La gent d' Alamaigna,

Non voillas amar,

Ni la soa compaigna

No us plassa usar,

Quar cor mi 'n fai laigna

Ab lor sargotar.

Lombart, be us gardatz, etc.


Grant Nogles ressembla

En dir Borderguatz

Lairan, quant se sembla;

C' uns cans enrabiatz

No voillatz ja venga,

De vos lo loignatz.

Lombart, be us gardatz, etc.


Dieus gart Lombardia,

Boloigna e Milans

E lor compaignia,

Bresa e Mantoans,

C' uns d' els sers non sia,

E 'ls bons marquesans.

Lombart, be us gardatz, etc.


Dieus salf en Sardeigna

Mon Malgrat De Totz,

Quar gens viu e reigna,

E val sobre totz,

C' uns quant l' arc non seigna

De deguna votz.

Lombart, be us gardatz, etc.


Saill d' Agaitz, be m platz

Quar tant gent reignatz

Verones honratz,

E si ferm estatz

Lombart be us gardatz.

Pierre de la Caravane.