Mostrando entradas con la etiqueta Gascuña. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Gascuña. Mostrar todas las entradas

martes, 27 de octubre de 2026

Amanieu de Sescas, essenhamen de la donzela.

Amanieu de Sescas, essenhamen de la donzela.

Amanieu de Sescas, essenhamen de la donzela.



Ms. de Paris, fr. 22543. - Milà y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona 1889, p. 443-446 (Font). - Grdr. 33, p. 51 s. St. p. 52.

De vostr' esgardamen
vos man, cant al mostier (monasteri)
seretz per lo mestier (siréu, estaréu per lo menesté)
e per la mess' auzir, (y pera escoltá la missa)
que ls huelhs sapchatz tenir (que'ls ulls sapigáu retindre)
de folamen gardar,
mas jos o vas l'autar,
si gandir y podetz.
E lay no bastiretz
parlamen ni cosselh,
qu'ieu pel vostre sen velh
en bona chaptenensa,
e c'am faitz de plazensa
siatz per tot grazida.
Enpero s'az ichida
vol deguna solatz,
lau c'ab sela n'aiatz
et ab sels que l voldran
e no sobreguaban,
que torne ad enuey,
ab nueiza ni ab bruey. (ni en nosa ni en brugit, soroll)
Car donzela cridiva
non es fort agradiva
ni l'esta d'avinen;
e li pus conoissen
dizon que no n es bel.
Sobrecot ni gonel,
que us sia conogut,
no portetz descozut (no portéu descusit)
ni lunh autre vestir.
E si voletz bastir
solatz de jocx partitz,
no ls fassatz descauzitz,
mas plazens e cortes.
Can vendras, bela res, (cuan vindrás, bella cosa)
sobre taul' al manjar,
lau que us fassatz portar
aigua fresca denan.
Lo vi atrempatz tan
que jes no us fassa mal;
car dona res no val
ni donzel' atressi,
ans es mestiers ontos, 
e l focs luxurios
nais d'aquel, et assatz
d'autres mestiers malvatz
qu'ieu non dic ni diria.
Sobre manjar, amia,
jes vostre companho
ni ls autres deviro
non anetz covidan, (no ne anigáu convidán)
car non par benestan
c'om covit home sa;
mar sel que denan n'a,
be vuelh manjuc, si l platz;
pero, s'il n'a pertratz
denan, faitz azauteza,
e l covitz er pegueza.
E tenc per vostr' onor,
sie us falho servidor,
que vos talhetz premieira (que vos talléu primera, primé, antes, abans)
que vostra companhieira:
pero si companhs es,
fort sera mal apres,
si no ser vos e si; (si no servix a vos y an ell : si mateix)
jes a dreg no l noiri
sos maestre veramen.
Mal noyrir mal apren, (mal nutrí, nutrit, enseñat, mal adeprén)
et es leu conogut. (y es fássilmen conegut)
E can veiretz vengut
temps de taulas levar
e de las mas lavar (y de les mans llavá, rentá)
ni veiretz rezensada (voréu)
vostra don' e lavada,
refrescatz vostras mas,
que l lavar es fort sas
apres manjar e netz. (después de minjá y llimpio)
Et aiatz totas vetz
al lavar companhia,
si podetz, que no sia
mal jutjat per negu,
ni per vayr ni per bru.
E cant iretz sezer,
vuelh vos aperceber (vull vos apersibí)
que us en anetz pus bas,
si podetz a nulh cas,
de vostra don' aitan
que ab lieys d'un garan
no siatz, vostre vol.
E s'aizina us o tol,
aia'n doas o dos
entre de lieys e vos,
si podetz ab bel genh.
Bela, may vos ensenh,
si en aquela sazo
negus homs vos somo
e us enquier de domney,
jes per la vostra ley
no vos siatz estranha
ni de brava companha.
Defendetz vos estiers
ab bels ditz plazentiers.
E si fort vos enueia
son solatz e us fa nueia, (tos fa nosa)
demandatz li novelas:
"Cals donas son pus belas,
o Gascas o Englezas,
ni cals son pus cortezas,
pus liais ni pus bonas?"
E s'il vos ditz: "Guasconas,"
respondetz ses temor:
"Senher, sal vostr' onor,
las donas d'Englaterra
son gensor d'autra terra."
E s'il vos ditz: “Engleza”,
respondetz: "Si no us peza,
senher, genser es Guasca."
E metre l'etz en basca:
si apelatz ab vos
dels autres companhos
que us jutgen dreg o tort
de vostre desacort.
E negus que us enquieira
no us truep mala parlieira,
neys s'era enemicx
de totz vostres amicx.
Car si com es grazitz
hom, cant es afortitz
contra sos mals guerriers,
er grazitz a sobriers
vostre pretz ab bo laus,
s'es cortes' e suaus
et humil e plazens
a totas bonas gens,
c'om no us conosc' erguelh,
donzela, qu'ieu no vuelh
siatz de brau respos.
D'autras defensios
podetz far avinens,
sie us play, may de cinc cens,
ses dir dechauzimen
e ses far falhimen.

viernes, 23 de octubre de 2026

Guiraut de Calanso. A leis cui am de cor e de saber,

Guiraut de Calanso. 

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso

A leis cui am de cor e de saber,
domn' e seignor et amic, volrai dir
en ma chanso, si l platz qu'o deign' auzir,
del menor tertz d'amor son gran poder,
per so car vens princes, ducs e marques,
comtes e reis, e lai, on sa cortz es,
non sec razo, mas plana voluntat,
ni ja nuil temps no i aura dreit jutjat.
Tant es subtils qu'om non la pot vezer,
e corr tan tost que res no il pot fugir,
e fer tan dreg que res no il pot gandir,
ab dart d'acier, don fai colp de plazer,
on non ten pro ausbercs fortz ni espes,
si lansa dreit, e pois trai demanes
saietas d'aur ab son arc estezat,
pois lans' un dart de plom gent afilat.
Corona d'aur porta per son dever,
e no ve re; mas lai on vol ferir
no faill nuill temps, tan gen se'n sap aizir;
e vola leu, e fai si mout temer,
e nais d'azaut que s'es ab joi empres,
e quan fai mal, sembla que sia bes,
e viu de gaug e s defen e s combat,
e no i garda paratge ni rictat.
En son palais, on ela vai jazer,
a cinc portals, e qui ls dos pot obrir
leu passa ls tres, mas no n pot leu partir,
et ab gaug viu cel qu'i pot remaner;
e poia i hom per quatre gras mout les,
mas no i intra vilans ni mal apres,
c'ab los fals son el barri albergat
que ten del mon plus de l'una meitat.
Fors al peiro, on ela s vai sezer,
a un taulier tal co us sai devezir,
que negus hom no i sap nuill joc legir;
las figuras no i trop a son voler
et a i mil poinz, mas gart que no i ades
hom malazautz, de lait jogar mespres,
quar li point son de veire trasgitat,
e qui n fraing un, pert son joc envidat.
Aitan quan mars ni terra pot tener
ni soleils par, se fai a totz servir;
los us fai rics e ls autres fai languir,
los us ten bas e ls autres fai valer,
pois estrai leu so que gent a promes;
e vai nuda, mas quan d'un pauc d'orfres
que porta ceing; e tuit sei parentat
naisson d'un foc de que son assemblat.
Al segon tertz taing franquez' e merces,
e l sobeiras es de tan gran rictat
que sobre l cel eissaussa son regnat.
A Monpeslier, a'n Guillem lo marques
t'en vai, chanso; fai l'auzir de bon grat
qu'en lui a pretz e valor e rictat.

miércoles, 21 de octubre de 2026

Cercalmont. Per fin' amor m'esjauzira

Cercalmont.
(Cercamon, Cercamons)


Ms. de Modène, fol. 196d (D.), Ms. de Paris, fr. 12472, fol. 61 (f). 
Cf. Mussafia, Del codice Estense di rime provenzali, Vienna 1867, p. 445 s. - Meyer, Recueil d'anciens textes, Paris 1877, I, 70 (Me.). 

Per fin' amor m'esjauzira
tant quant fai chaut ni s'esfrezis.
Toz tems serai vas lei aclis,
mas non posc saber enquera
si poirai ab joi remaner
e m voldra per seu retener
cella cui mos cors dezira.
Seignors e dompnas guerpira,
s'a lei plagues qu'eu li servis.
E qui m diria m'en partis,
faria m morir des era,
qu'en autra non ai mon esper
noit ni jorn ni matin ni ser,
ni d'als mos cors no consira.
Ges tant leu no l'enquesira
s'eu sabes cant greu s'afranquis.
Anc res no fo, no s'umelis 
vas amor; mas ill n'es fera,
e domna non pot ren valer
per riquesa ni per poder,
se jois d'amor no l'aspira.
Ja de sos pes no m partira,
si l plagues ni m'o consentis,
e sivals d'aitant m'enrequis
que disses que ma domna era,
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c'ab sol son dig m'enrequira.
Entre joi remaing et ira
ades quant de leis mi partis;
qu'anc pois no la vi qu'ela m dis
que, si l'ames, ill m'amera.
Al re no sai del seu voler;
mas ben pot ma domna saber
qu'eu morrai si ganre m tira.
Genser domn'el mon no s mira,
bell' e blancha plus c'us hermis,
plus fresca que rosa ne lis.
Ren als no m'en desespera.
Dieus, si poirai l'ora veder
qu'eu posca pres de lei jazer!
Eu non, quar vas mi no s vira.
Toz mos talens m'ademplira
ma domna, sol d'un bais m'aizis, 
qu'en guerreiera mos vezis
e fora larcs e donera
e m fera grazir e temer
e mos enemics bas chader
e tengra l meu e l garnira.
E pot ben ma domna saber
que ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no ill servira.
E si m fezes tant de plazer
que m laisses pres de si jaser,

sábado, 17 de octubre de 2026

Cercamons. Quan l'aura doussa s'amarzis

Cercamons.


7225.

Cercamons si fo uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas à la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dire Cercamons.

2701, 7225.

Quan l'aura doussa s'amarzis
E'l folha cai de sul verjan,
E l'auzel canton lor latis,
Et ieu de sai sospir e can
D'amor que m te lassat e pres;
Et ancar no l'aic en poder.

Las! qu'ieu d'amor non ai conquis
Mas las trebalhas e l'afan;
Ni res tan greu no covertis
Com so que plus vai deziran;
Ni tal enveja no fai res
Com aisso qu'om no pot aver.

Pero d'un joi m'en esjauzis
D'una, qu'anc re non amei tan.
Quan son ab lei si m'esbaïs
Qu'ieu no sai dire mon talan;
E quan m'en vau vejaire m'es
Que tot perda'l sen e'l saber.

Tota la gensor qu'anc hom vis
Encontra leis no pretz un gan.
Quan tot lo segle brunezis
Lai on ilh es aqui resplan. 
Dieus mi respit tro qu'ieu l'agues
O qu'ieu la vej' anar jazer.

Ni mor, ni viu, ni no garis,
Ni mal no sent e si l'ai gran;
Quar de s'amor no soi devis,
Ni no sai que n'aurai ni quan:
Qu'en lieis es tota la merces
Que m pot sorzer o decazer.

Totz trassalh e bran e fremis 
Per s'amor dormen e velhan. 
Tal paor ai que no m falhis,
No sai pensar com la deman.
Mas servir l'ai dos ans o tres,
E pois be leu sabrai lo ver.

S'ela no m vol, volgra moris
Lo dia que m pres à coman. 
Ai! dieus, quan suavet m'aucis
Quan de s'amor mi fes semblan!
Quar mort m'a e no sai per ques,
Qu'ieu mas una no volh vezer.

Gaug ai s'ela m'enfoletis
O m fai muzar o vau badan;
Et es me bel si m'escarnis,
O m torn atrac o m vauc enan;
Qu'aprop lo mal m'en venra bes
Ben tost, s'à lieis ven à plazer.

Per lieis serai totz fals o fis
O vertadiers o ples d'engan,
O totz vilas o totz cortes,
O trebalhiers oab plan deman. (o ab)
Cercalmon ditz: greu er cortes
Hom que d'amor se desesper.

Las! cui que plass' o cui que pes
Ela m pot si s vol retener.

viernes, 16 de octubre de 2026

Guirautz de Calanso. Si tot l'aura s'es amara

Guirautz de Calanso.

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso

7225.

Guirautz de Calanso si fo un joglars de Gascoingna. Ben sab letras e subtils fo de trobar; e fes cansos maestradas desplazens, e descortz d'aquella saison. Mal abelivols fo en Proensa e sos ditz; e petit ac de nom entre'ls cortes.

7225-6, 7698.

Don s'esclarcisson li branc,
Ges per aisso no m'estanc
D'un vers far en bella rima;
Per que sapchon li plusor
Que no vei bon trobador
Qu'ab mi no pogues aprendre.

E pois quascus desampara
Vers per canson, eu no planc
Lo dan qu' a'l cors sobre'l flanc
E'l geinh e l'art e l'escrima.
Mas l'un vol qu'om cant d'amor,
L'autre vol motz de folor,
L'autre leu vers per entendre.

Per que bella razos cara
Se pert, que'l clop e li ranc,
E'l catz qu'estai sos lo banc
Qu'apres los autres resima,
Trobon e son cantador;
E'l malvatz entendedor
Lauzon so qu'om deu rependre.

E quant hom razon no guara
Ab manz ditz cars mi remanc,
Quar so vei cazer él fanc
Que degr'aut pojar al cima;
E calon s'en li meillor:
Tan pauc son li valedor
Qu'om no pot ab totz contendre.

Mas una flor blanq' e blara
Mi ten alques mon cor franc;
E s'enans no m val, tot blanc 
M'aura com en l'ora prima.
Mas si m leuges ma dolor
Ben tengra'l joi per greignor: 
Que mai pretz donar que vendre.

Mas la bella fresca cara
No vei, per que no m refranc
Del greu mal don me complanc,
Qu'ins el cor me ten que m lima.
A lei de fin amador
Dezir so don soven plor;
Qu'en als no me posc enpendre.

E pero si no m'ampara
No dei d'als pensar ni d'anc,
Ni es ni er ni fon anc
Autra per que m refrangima
Mon cor qu'ieu ja'l vir aillor:
Qu'à lei de bon jogador
Volh tot en un loc despendre.

Del bon rei fauc ma lauzor
D'Arago, quar ab honor
Sab tot quant el fai despendre.




viernes, 2 de octubre de 2026

9. Cercamon, Cercamons, Quan l'aura doussa s'amarzis

9. Cercamon. *

Secondo il testo pubblicato dal Mahn (Jahrbuch für romanische und englische Literatur, I, 91).


Quan l'aura doussa s'amarzis
el folha cai de sul verjan
e l'auzel canton lor latis,
et ieu de sai sospir e can
d'amor quem te lassat e pres;
et ancar no l'aic en poder.
Las, qu'ieu d'amor non ai conquis
mas las trebalhas e l'afan; 
ni res tan greu no covertis 
com so qu'om plus vai deziran;
ni tal enveja no fai res
com aisso qu'om no pot aver.
Pero d'un joi m'en esjauzis,
d'una qu'anc re non amei tan.
quan son ab lei si m'esbais
qu'ieu no sai dire mon talan;
e quan m'en vau, vejaire m'es
que tot perdal sen el saber.
Tota la gensor qu'anc hom vis
encontra leis no pretz un gan;
quan tot lo segle brunezis, 
lai on ilh es aqui resplan.
dieus mi respit tro qu'ieu l'agues
o qu'ieu la vej' anar jazer.
Ni mor, ni viu, ni no garis, 
ni mal no sent e si l'ai gran;
quar de s'amor no soi devis
ni no sai que n'aurai ni quan:
qu'en lieis es tota la merces
quem pot sorzer o decazer.
Totz trassalh e bran e fremis
per s'amor dormen e velhan;
tal paor ai que nom falhis, 
no sai pensar com la deman;
mas servir l'ai dos ans o tres,
e pois be leu sabrai lo ver.
S'ela nom vol, volgra moris
lo dia quem pres a coman.
ai dieus, quan suavet m'aucis
quan de s'amor mi fes semblan!
quar mort m'a, e no sai per qu'es,
qu'ieu mas una no volh vezer.
Gaug ai s'ela m'enfoletis 
om fai muzar o vau badan; 
et es me bel si m'escarnis,
om torn atras om vauc enan;
qu'aprop lo mal m'en venra bes 
ben tost, s'a lieis ven a plazer.
Per lieis serai totz fals o fis, 
o vertadiers o ples d'engan, 
o totz vilas o totz cortes, 
o trebalhiers o ab plan deman. 
Cercalmon ditz: greu er cortes 
hom que d'amor se desesper.
Las, cui que plass'o cui que pes, 
elam pot sis vol retener.

* Biografia, secondo il testo dello Chabaneau (op. cit. p. 9): Cercamons si fo uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. e cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dir Cercamons.

jueves, 20 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA NOVENA

Lo rey de Chipre, emprés per una dama de Gascuña, de cobard se transforme en valén. 

Per a Elisa quedabe lo radé órden de la Reina; y ella, sense esperá, en alegría va escomensá:

Joves Siñores, ha passat moltes vegades que alló que mols renécs y mes castics imposats an algú no han pogut enseñáli, unes paraules, no aposta, u han lograt. Lo que be apareix a la novela contada per Laureta, y yo, ademés, en un atra mol curteta vull demostrátos que les coses bones sempre poden serví per a algo, si se seguíxen en ánimo atento.

Al tems del primé rey de Chipre, después de la conquista feta per Godofredo de Bouillón, va passá que una noble Siñora de Gascuña va aná en peregrinassió al Sepulcro, y tornán de allí, ya a Chipre, per algúns homes criminals va sé humillada; ella, dolénse sense trobá consol, va pensá aná a reclamá al rey; pero algú li va di que se cansaríe en balde perque ell ere de una vida tan abúlica y tan apocada que, no es que no vengare en la seua justíssia los ultrajes de atres, sino que soportabe los que an ell li féen, y qui patíe alguna deshonra se desahogabe (desfogabe) tornán la ofensa. Sentín aixó la dama, desencantánsen de la vengansa, per a tindre algún consol se va proposá recriminá la miséria del rey; y anánsen plorán dabán d´ell, li va di:
- Siñó, no ving a la teua presénsia perque espera vengansa del despressio que me ha sigut fet; pero en satisfacsió de ella li rogo que me enseño cóm soporte les afrentes que li son fetes a vos, per a que, adeprenénu, puga soportá la meua en passiénsia.
Lo rey, que hasta entonses habíe sigut lento y dropo, com si se despertare de un somni, escomensán per lo despressio fet an aquella Siñora, que va vengá en saña, se va fé severíssim y perseguidó de consevol que faiguere alguna cosa contra lo honor de la seua Corona.


Godofredo de Bouillón, PRIMERA JORNADA. NOVELA NOVENA, Decamerón
Godofredo de Bouillón

DÉSSIMA

miércoles, 14 de febrero de 2018

Aranés

Aranés

Jacob Golden

¿Sabíais que el aranés se consideraba variedad de catalán, luego del gascón y al final del occitano?
Le tienen mareado al pobre... :(

"Catalán es el aranés, por su físico y por su lenguaje, pero incomunicado con Cataluña durante buena parte del año a causa de las nieves, y en fácil comunicación con Francia, es Francia la que ha corrompido el catalán del valle."
Revista de ciencias históricas, 1886. Esos años no le preguntaron a Mistral.

Arturo Quintana y Font
parle aranés, aragonés, catalá, valensiá, chapurriau, alemán, llengua d'Alguer, fransés, corso, italiá, Schweizer Deutsch y alemán de Austria, traduíx del turco en lo traductó de google: Artur Quintana Font, tereyağını kavurandan daha aptal

"Llamamos aranés o lengua del valle de Arán, a una variedad del gascón, lengua de la Gascogne o Gascuña, estrechamente relacionada a su vez con el provenzal."
Miguel Siguán: España plurilingüe, 1992
  

Aranés, Aran, valle, Vielha, Viella, occitano, gascón, catalán
 
 


 
Tan catalá es que lo reportero catalanoparlán no l'entén, y fiquen subtituls per a la Pilar Rahola y atres persones que miren massa la tv3%.