XVI, Dels quatre caps que a la cros

XVI.

Dels quatre caps que a la cros

Ten l' us sus ves lo firmamen,

L' autre ves abis qu' es dejos

E l' autre ten ves Orien

E l' autre ten ves Occiden,

E per aital entresenha

Que Crist o a tot en poder.

La crotz es lo dreg gofainos

Del rey cui tot quant es apen,

Qu' om deu seguir totas sazos,

Las soas voluntatz fazen;

Quar qui mais y fai, mais y pren;

E totz hom qu' ab lui se tenha

Segurs es de bon luec aver.

Cristz mori en la crotz per nos

E destruis nostra mort moren,

Et en crotz venquet l' orgulhos

El linh on venia la gen;

Et en crotz obret salvamen,

Et en crotz renhet e renha,

Et en crotz nos volc rezemer.

Aquest faitz fo meravilhos

Qu' el linh, on mortz pres naissemen,

Nos nasquet vida e perdos,

E repaus en luec de turmen:

En crotz pot trobar veramen

Totz hom, que querre l' i denha,

Lo frug de l' albre de saber.

Ad aquest frug sem totz somos

Qu' el culham amorozamen;

Qu' el frug es tan belhs e tan bos

Que, qui 'l culhira ben ni gen,

Totz temps aura vida viven;

Per qu' om del culhir no s fenha,

Mentre qu' en a luec e lezer.

Lo dous frug cuelh qui la crotz pren

E sec Crist vas on que tenha,

Que Cristz es lo frugz de saber.

Pierre Cardinal.

Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Laltre dia apres fon aqui lorde de les virtuts e rebent los sanct Miquel ab molta honra portals dauant la senyora: dient a sa merce. Senyora aquests son los discrets asessors de la cort del vostre diuinal fill qui consellen e regeixen los princeps de la terra e los regidors d´aquella. Aquests los endreçen en totes les obres que han a fer segons la voluntat de nostre senyor deu: dient los tostemps. ¶ Diligite iustitiam qui iudicatis terram. E consellant los continuament que temen e amen al sobiran senyor quils ha posat en lo regiment de la terra perque no perden lo cel. E la senyora vehent los dits asessors e sabent quant eren solicits en lo bon regiment del vniuersal mon feu los sa senyoria gran aculliment. E mana a dos donzelles dues molt auisades nomenades prudencia e egualtat que disputen ab ells de la marauellosa sciencia que elles saben necessaria al regiment humanal. E leuant se les dos ab gran plaer a la disputa: comença a parlar prudencia e dix. O senyors asessors e consellers dels princeps de la terra ab quant desig he desijat la vostra venguda: perque açi en presencia de la nostra real senyora yo pogues dir a les magnificencies vostres en quantes necessitats e perills son los regidors del mon si per vosaltres senyors meus no son ajudats: dels quals regidors diu Ysayes. ¶ Custos qui de nocte. Volent dir. Que los prelats e princeps terrenals son custodis de la nit. Car no poden veure en los sotsmesos seus sino les obres corporals e foranes qui son tan tenebroses e fosques que verdader juhy no sen pot fer de aquelles: sino per sols aquell princep general nostre senyor deu: del qual Jeremies (Ieremies) diu. ¶ Tu autem domine qui iudicas iuste et probas renes et corda. Volent dir. Vos senyor sou aquell qui feu juhins justs e verdaders: car sabeu e veu clarament lo cor e les entramenes dels homens e podeu entrar dins aquelles. Les quals coses los jutges humans fer no poden: perço los es tan necessaria la ajuda de vosaltres qui sou illuminats de aquella lum diuina: e coneixeu clarament quanta es la miseria e flaquea humana: e com tendrament e delicada te a esser menejada per les sobtoses mutacions sues. Les quals fan perdre larbitre e lo seny als regidors. Car algunes vegades alegrant se molt de les virtuts e bona vida de les gents que regeixen los par que sien en parays oblidant tota pena e treball del regiment y de les occupacions de aquell. E vehent lo contrari son tant turmentats: e torbats que deuallen en lo abis (abismo; abissos; abyss) de molta miseria e dolor: segons testifica Dauid parlant dels dits regidors dient en lo psaltiri. ¶ Ascendit visquem ad celos: et descendunt ad abissos anima eorum in malis tabescebat: turbati sunt et moti sunt sicut ebrius et omnis sapientia eorum deuorata est. Volent dir. Que pugen al cel e deuallen al abis e la anima de aquells defall per los grans mals e perills que vehen en los sotsmesos: e d´aço son torbats e moguts axi com embriachs: e defall los tot saber. E aco promet nostre senyor deu: perque ab molta feruor recorreguen a la ajuda sua los dits regidors regoneixent que no son res ne saben ne poden sino tant com la sauiesa diuina os illumina per lo mija de vosaltres senyors de asessors. E hoydes aquestes rahons per los gloriosos princeps de les virtuts respos lo principal de aquells e dix. O senyora prudencia e be par que sou criada d´aquesta excellent senyora reyna: e que enteneu agudament e sentiu totes les primors del art del regiment: de la qual se pot dir. ¶ Ars artium cura animarum. Car art es sobre totes arts difficil e molt perillosa la cura e regiment de animes. Perqueus deman de gracia senyora prudencia: que vos e la senyora vostra jermana egualtat vullau entendre de aci auant ensemps ab nosaltres en lo regiment dels princeps e prelats. Car sens vosaltres ells son perduts e passen la vida de aquest mon ab multissims carrechs e treballs sens profit: segons testifica Job: dient. ¶ Pertransierunt quasi naues poma portantes. Car van axi com naus carregades de pomes no sentint del carrech que porten sino la olor: e del fruyt non mengen. Car la olor de la gloria mundana los farta els contenta: e no peruenen james a menjar lo fruyt glorios que nostre senyor deu te aparellat als prudents e virtuosos regidors E hoyt aco diu li prudencia. Senyor princep e vosaltres senyors yous do la fe per ma germana e per mi que si los princeps volran la companyia nostra nunquals leixarem. Car tal manament hauem de nostra senyora que ab los dits princeps façam liga e singular amicicia per reuerencia del sobiran princep nostre senyor deu qui se es vnit nouament ab natura humana. ¶ E hoyda la resposta de les donzelles tots los princeps de les virtuts molt contents e alegres ficaren o genoll dauant la senyora regraciant a sa senyoria la offerta que les sues donzelles los hauien feta de confederarse ab los princeps de la terra: e digueren. ¶ O qp magnificata sunt opera tua domina. O qp decoratur tua excelsa gubernatio per misericordiam quam exerces quia per te reges regnant. Volent dir. O senyora e com son (sou) magnifiques e grans les obres vostres o quant es embellida la excellent gouernacio vostra e lo alt regiment per les continues misericordies que feu e exerciu: car per vos e per lo mija de les donzelles vostres los princeps e reys regnen virtuosament e son prosperats. E sens vostra merce nengu no pot plaure a nostre senyor deu ne fer nenguna obra virtuosa: Perque dignament per tots deuen esser reclamada axi per princeps com per subdits puix de tots sou aduocada. ¶ Quia nullum cognosco potentiorem ad iram placandam tanti iudicis qp te: quia propter recontiliationem peccatorum ab ipso effecta es mater. Car certament senyora yo no conech creatura angelica ni humana tan potent com vostra merce a placar la ira del gran jutge nostre senyor deu: Lo qual per reconciliar ab los peccadors vos ha fet mare sua. Axi senyora sia de vostra merce hauer per recomanats los princeps de la terra e manar a vostres donzelles que nols leixen james durant la present vida qui es plena d´infinits perills. ¶ E los gloriosos asessors haguts larchs colloquis ab la senyora despedits de sa merce partiren de aqui molt prest alegres e molt contents lohant e magnificant sa senyoria e les sues donzelles virtuoses.

//

http://www.enciclonet.com/articulo/salterio/