Mostrando entradas con la etiqueta penedir. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta penedir. Mostrar todas las entradas

martes, 10 de octubre de 2023

Aubert, Audebert, Jausbert, Josbert, Gausbert, moine, lo monge de Puicibot, Poicibot, Puycibot, Pueicibòt

Aubert, moine de Puicibot.

Aubert, Audebert, Jausbert, Josbert, Gausbert, moine, lo monge de Puicibot, Poicibot, Puycibot, Pueicibòt


Be s cuget venjar amors

Quan se parti soptamen

De mi, quar son falhimen

Li blasmava e 'l reprendia;

Pero si m fetz tan d' onor,

Quar plus far no m' en podia,

Que non sent mal ni dolor,

Ni no m planc, si cum solia,

Pueys n' ay mais de jauzimen;

Qu' el sen e l' entendemen

Que m tolc amors al venir

Ai tot cobrat al partir.


Qu' aissi m' entrepres folhors,

Et amors falset mon sen

Tan qu' una desconoyssen

Amiey, per so quar crezia

Qu' ilh agues de beutat flor,

E de pretz la senhoria;

Mas ar suy ses bailidor,

E sai segre dreita via;

Doncs conosc al sieu non sen

Que lieys amar no m' es gen;

Qu' en dona deu hom chauzir

Que s fass' ab bos fagz grazir.


Pero 'l cor no m' er alhors

Tan cum l' amiey finamen,

Mas cum mostres a la gen

Ab mos lauzars qu' ie 'lh valia,

Quar non cuiava 'l folhor

Que totz lo mons y sabia,

Ans grazia la valor

E lo pretz qu' ilh non avia;

Doncx pus ilh eyssa m desmen

Dels bes qu' ieu n' ai digz soven,

Non ai peccat del mentir,

Quar ieu cuiava ver dir.


Quar dels corals amadors

Non dey nulhs creyr' a nulh sen

De seliey en cui s' enten

Que falhis, sitot falhia;

E pren l' anta per honor,

E per sen pren la folia;

Per qu' ieu ab digz de lauzor

Lauziei lieys que no m valia,

Tan cum l' amiey coralmen;

E s' anc falhi en menten,

Era 'n dic ver ses falhir

Pel messonja penedir.


Qu' om no s salva ni no s sors

Del peccat que fai quan men

Estiers mas en ver dizen,

Per qu' ieu quar antan dizia,

Cum fis amans per error,

Lauzor de lieys, que tot dia

Ponhava en sa deshonor,

En luec de so quar mentia

Dir ver qu' ilh no val nien;

E sai q' un pauc y mespren,

Mas per la colpa delir

Dey la vertat descobrir.


Dona, s' ieu vos dic folia,

E vos la faitz eissamen,

Aissi deschairetz breumen,

Qu' amduy ponham al delir,

Vos ab far et ieu ab dir.


//

https://it.wikipedia.org/wiki/Jausbert_de_Puycibot

Jausbert de Puycibot o Gausbert de Poicibot o Puicibot e altre numerose varianti, talvolta chiamato Lo Monge de Poicibot (il monaco di Poicibot) e altrove Audebert o Josbert, in latino Gaubertus de Podio Ciboti (... – ...; fl. 1220-1231) è stato un cavaliere, religioso e trovatore limosino, originario probabilmente del Périgord o del Limosino e attivo all'inizio del XIII secolo.

Dei suoi componimenti ne sopravvivono quindici (quattordici dei quali sono cansos), in massima parte convenzionali, tranne qualcuno dotato di una "certa sensibilità".

La poesia S'eu vos voill tan gen lauzar è stata attribuita a lui, sebbene siano sorti dubbi a causa della sua apparizione in una collezione di poesie del Monge de Montaudo. Egli probabilmente scrisse un sirventes che, insieme a un altro di Bertran de Preissac, forma una tenzone in cui i due trovatori discutono sui pregi delle donne giovani e vecchie. Jausbert sostiene las joves (le giovani), mentre Bertran las vielhas (le anziane).

Era quan l'ivernz nos laissa

E par la fuoilla en la vaissa

   E il lauzellet chanton c'uns no s'en laissa,

Fas sirventes ses biaissa,

Mas uns malastrucs m'afaissa,

    Car ab joves no.s te: Dieus li don aissa!

Mais pretz una vieilla saissa

Que non a ni carn ni craissa.

   Mal ai' er el os e daval la madaissa!

  Que la genta, covinenta, on bos pretz s'eslaissa,

Fina, francha, frescha, blancha, don jois no.s biaissa,

Mais la vuoill, si gen m'acuoill ni josta se m'acaissa,

Que la rota, que.m des tota Limoges e Aissa.

    .  .  .  .  .  .  .  .  .

  En Bertranz men com afacha...

    E volria n'agues la testa fracha!

Pois parlar l'aug del manjar ni de bon' osta.l tracha,

Al jazer compra.l ben ser, tot lo porc e la vacha,

Quar s'embarga en la pel larga, que es molla e fracha.

Semblanz es, quant hom l'ades, qu'anc no.n trais sa

 garnacha.

    .  .  .  .  .  .  .  .  .

E tenc m'a gran desmesura

Que, pois domna desfegura,

    Quar ja i fai muzel ni armadura.

Mas prezes de si tal cura

Per que l'arm' estes segura,

    Que.l cors desvai a totz jorns e pejura.

  Eu lor dic aquest prezic per gran bonaventura.

  En Bertran vei a lor dan, e par que, per fraichura,

  Cad' aver las! i esper e soffre et abdura.


Secondo uno dei racconti contenuti nei Flores novellarum di Francesco da Barberino, Jausbert s'imbatte nella sua trascurata moglie mentre sta visitando un bordello.

I lavori di Jausbert furono per la prima volta curati e pubblicati da William P. Shepard sotto il titolo Les Poésies de Jausbert de Puycibot (Paris, 1924).

Componimenti

Cansos

Amors, s'a vos plagues

Be⋅s cujet venjar Amors

Car no m'abellis solatz

Merces es e chauzimens

Hueimais de vos non aten

Partitz de joi e d'amor

Per amor del belh temps suau

Pres soi et en greu pantais

S'ieu vos voill tan gent lauzar

S'ieu anc jorn dis clamans

Si res valgues en amor

Una grans amors corals

Uns joys sobriers mi somo

Era quan l'ivernz nos laissa

Sirventes

Gasc, pecs, laitz joglars e fers

Tenso

Jausbert, razon ai adrecha (con Bertran de Preissac)


Componimenti contesi ad altri trovatori:

Aissi com cel qu'a estat ses seignor (canso del Monge de Montaudon)

Amars, onrars e carteners (canso di Guiraut de Bornelh)

Bel m'es oimais qu'eu retraja (canso di Guillem de Saint Didier)

Car fui de dura acoindansa (canso di Aimeric de Peguilhan)

Fin' amors a cuy me suy datz (canso di Folchetto di Marsiglia)

Non pot esser sofert ni atendut (canso di Guillem Ademar)