Mostrando las entradas para la consulta Bornelh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Bornelh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 - 1215

Guiraud de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

I.

Ar ai gran joy quant remembri l' amor
Que ten mon cor ferm en sa fezeutat;
Que l' autr' ier vinc en un vergier de flor
Tot gent cubert ab chan d' auzels mesclat,
E quant estei en aquels bels jardis,
Lai m' aparec la bella flors de lis,
E pres mos huels e sazic mon coratge,
Si que anc pueis remembransa ni sen
Non aic mas quant de lieys en cui m' enten.


Ilh es selha per cui ieu chant e plor;
Tant ai ves lieys mon talant esmerat,
Soven sospir e soplei et azor
Ves lai on vi resplandir sa beutat;
Flors de domnas, c' om acli e grazis,
Es aissella que tan gen m' a conquis,
Dous' e bona, humil, de gran paratge,
En faitz gentils ab solatz avinen,
Agradiva vas tota bona gen.


Ben fora ricx, s' auzes dir sa lauzor,
Qu' a tota gen vengra l' auzirs en grat;
Mas paor ai que fals lauzenjador,
Felh et esquiu, sobredesmezurat
M' entendesson, et ai trops d' enemis:
A mi non play qu' om se fassa devis;
Mas quan veirai home de son linhatge,
Lauzar l' ai tan tro que la boca m fen,
Tan d' amor port al sieu bel cors jauzen.


Ja non laissetz per mi ni per amor
Fals lauzengiers complitz de malvestat,
E demandatz cui ni quals es l' onor,
S' es loing o pres, qu' aisso us ai ben emblat,
Qu' ans fos ieu mortz qu' en aital mot falhis:
Qu' amic non ai ben d' aisso no 'l trais;
Quar hom non es non aia per usatge
Us fols vezis que 'l vai mal enqueren,
Per q' us no s fi en fil ni en paren.

Ara diran de mi escarnidor:
Ai! ai! fant il, cum ten sos huels en fat
E sa gamba d' orguelh e de ricor!
Qu' ieu non cossir, s' er' en un gran mercat,
Mas quant de lieys on mos cors s' es assis,
E ten los huels viratz vas lo pais
On ilh estai, e parl' en mon coratge
Ades de lieis on mon fin cor s' aten,
Car non ama qui non o fai parven.


II.

Ja m vai revenen
D' un dol e d' un' ira
Mos cors, quar aten
Per sol bon coven
Avinen e jai;
Per qu' ieu chantarai:
Qu' ogan non chantera,
Pos vergiers, ni pratz,
No m' adui solatz,
Ni chans per plaissatz
Que l' auzelet fan
Vas lo torn de l' an.

Ni ja l' avol gen
En patz no sofrira,
Qu' apessadamen
Van ves valor len,
Per que pretz dechai;
Ren als no us en sai,
Mas ja non cuidera
Fos aitan viatz
Joys dezamparatz;
Vos m' en conortatz,
Domna, per cui chan,
E m vau alegran.
E per vos defen
So que plus me tira,
Que no m' espaven
Per bon covinen
Que n' agui e n' ai,
Mas plus no m' eschai;
Qu' assatz miels chantera,
Si 'l gens cors honratz
Mi fos plus privatz;
Empero, si us platz,
No y dei aver dan
Si us repren chantan.

Qu' ab plus d' ardimen
Mos fatz cors no s vira,
Ta fort m' espaven;
Ans me ditz soven
Qu' a mon dan serai,
Quan vos preiarai,
Pos aissi m' es fera,
Quar sol o cuiatz
Ans que ren sapchatz;
Si plus n' auziatz,
Paor mi faitz gran
Que m dobles l' afan.

Mas mon escien
Tot' autra m sufrira
Plus d' envazimen.
Parlem bellamen;
Diguatz, o dirai;
Qual tort vos aurai
Si us am, o enquera
Vos en prec forsatz?
Pois pres o liatz
Sui, ja non crezatz
Que sobretalan
Ja m' ane guaran.

Quar qui 'ls dregz enten
D' amor, ni 'n sospira,
Non pot aver sen
De gran jauzimen,
S' ab foldat no y vai;
Qu' anc drut savi guai
No vi, qu' ans esmera
Lo sen la foudatz:
Pero s' amavatz,
E 'l sen creziatz,
Per pauc de semblan
Iriatz doptan.

E per aisso pren
Qui trop no s' albira;
Primiers quar cossen
So qu' autre repren:
Ges ben no us estai,
Si us mespren de lai;
Qu' eissamen m' amera
Cum vos vos amatz,
Que guerra m fassatz;
Mas sufretz en patz,
Quar silh venseran
Que miels sufriran.

Qu' en patz e sufren
Vi ja que m jauzira
D' un amor valen,
Si leugieramen,
Per fol sen savai,
No m fezes esglai
So que m' ajudera,
Si 'n fos veziatz;
Mas feyssi m' iratz,
Per qu' autre senatz,
Quan m' anei tarzan,
Pois pres ta enan.

E pueys sofertera
Maiors tortz assatz,
Quan m' en sui lunhatz,
E sui 'n esfredatz;
Per qu' ie us prec e us man
Que sufratz aman.


III.

No pues sofrir qu' a la dolor
De la den la lenga no vir,
E 'l cor a la novelha flor,
Lanquan vei los ramels florir,
Doussa votz pel boscatge
Aug dels auzelhs enamoratz;
E si be m' estau apessatz
Ni pres per mal usatge,
Quan vey camps e vergiers e pratz,
Eu m renovelh e m' asolatz.


Qu' ieu no m' esfortz d' autre labor
Mas de chantar e d' esbaudir;
L' autr' ier sompniey en pascor
Un somnhe, que m fetz esbaudir,
D' un esparvier ramatge.
Que s' era sus mon pong pauzatz,
E si m semblav' adomesgatz,
Anc non vi tan salvatge,
Mas pueys fon mainiers e privatz,
E de bons getz apreisonatz.

Lo somnhe dis a mon senhor,
Qu' a son amic lo deu hom dir,
Et el narret lo m' en amor,
E dis me que no m pot falhir
Que del aussor paratge
Conquerrai tal amigu' en patz,
Quan be m' en serai trebalhatz,
Qu' anc hom de mon linhatge
Ni de maior valor assatz
Non amet tal, ni 'n fon amatz.

Aras n' ai vergonha e paor
Quan m' esvelh, e planc e sospir,
E 'l somnhe tenc a gran folhor,
E non crey que puesc' avenir;
Pero d' un fat coratge
No s pot partir us rics pessatz
Orgoylhos e desmezuratz;
Qu' apres nostre passatge
Crey qu' el somjes sera vertatz,
Aissi dreg cum mi fo narratz.


E pueis auziretz cantador
E cansos anar e venir;
Qu' eras, quan re no sai ves or,
M' aven un pauc plus enardir
D' enviar mon messatge,
Que ns porte nostras amistatz;
Que sai n' es faita la meitatz,
Mas de lai non tenc gatge;
Pero ja non er acabatz
Nuls fagz tro sia comensatz.

Qu' ieu ai vist comensada tor
D' una sola peira bastir,
E quad a pauc poiar aussor
Tro que la podia hom garnir;
Per qu' ieu prenc vassallatge
D' aitan, si vos m' o conselhatz,
Qu' el vers quant er ben acabatz
Trametrai el viatge,
Si trob qui lai lo m port viatz,
Ab que s deport e s don solatz.

E s' ieu ja vas emperador
Ni vas rei vauc, si m vol grazir
Tot aissi com al sieu traichor
Que no 'l sap ni no 'l pot gandir,
Ni mantener ostatge,
Loing en un dels estrans regnatz;
Qu' aissi serai justiziatz
E fis de gran damnatge,
Si 'l sieus gens cors blancs e prezatz
M' es estrans ni m' estai iratz.

E vos entendetz e veiatz
Que sabetz mon lengatge,
Quoras que fezes motz serratz,
S' eras no 'ls fatz ben esclairatz.


E soi m' en per so esforsatz
Qu' entendatz cals chansos eu fatz.

IV.

Rei glorios, verais lums e clardatz,
Dieu poderos, senher, si a vos platz,
Al mieu
compainh sias fizels ajuda,
Qu' ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, si dormetz o velhatz,

Non dormatz plus, qu' el jorn es apropchatz,

Qu' en Orien vey l' estela creguda
Qu' adutz lo jorn, qu' ieu l' ai ben conoguda,

Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, en chantan vos apel,
Non dormatz plus, qu' ieu aug chantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge,
Et ai paor qu' el gilos vos assatge,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, issetz al fenestrel,
Et esgardatz las ensenhas del cel,
Conoiseretz si us sui fizels messatge;
Si non o faitz, vostres er lo dampnatge,
Et ades sera l' alba.(”)

"Bel companhos, pus mi parti de vos

Ieu non durmi ni m muec de ginolhos,

Ans preguei dieu lo filh santa Maria

Que us mi rendes per leial companhia,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, las! foras al peiros,
Me preiavatz qu' ieu no fos dormilhos,
Enans velhes tota nueg tro al dia;
Aras no us plai mos chans ni ma paria,
Et ades sera l' alba.”

“Bel dos companh, tan soy en ric sojorn

Qu' ieu no volgra mais fos alba ni jorn,

Car la genser que anc nasques de maire

Tenc et abras, per qu' ieu non prezi guaire

Lo fol gilos ni l' alba.”

//




Giraut de Bornelh, Girautz de Borneill, Giraud de Bornell, de Borneil o de Borneyll (Exideuil, Eissiduelh, Lemosín, Dordoña, 1138 – 1215) fue un trovador francés en lengua occitana, del cual se conservan alrededor de ochenta composiciones y cuatro partituras; un alba, cuarenta y seis cansós, una composición religiosa, dos cantos de cruzada, una pastorela, dos planhs, (planch) una romanza, dieciséis sirventeses, seis sirventés-cansós y tres tensós. Fue tan famoso que sus contemporáneos lo llamaron "maestro de trovadores", aunque esta denominación parece ser literal, porque también se dedicaba a la enseñanza.

Se conservan sobre este trovador una Vida y seis razós de distinta fiabilidad. Era "de baja condición, pero sabio hombre de letras y de ingenio natural... Su vida transcurría de tal suerte que durante todo el invierno estaba en la escuela y enseñaba letras, y todo el verano andaba por las cortes y llevaba consigo dos cantantes que cantaban sus canciones. Nunca quiso casarse, y todo lo que ganaba se lo daba a sus pobres padres, y a la iglesia de la villa donde nació, la cual iglesia tenía por nombre, y aún lo tiene, San Gervasio". Estudió en una abadía limosina y tras pasar por varias cortes occitanas se vinculó a la corte de Alfonso II de Aragón y acompañó al conde Adémar V a las Cruzadas entre 1188 y 1189. También estuvo algún tiempo en la corte del rey Alfonso VIII de Castilla, quien le hizo numerosos regalos ("un muy rico palafrén herrado, y muchas otras joyas, y todos los nobles de su corte le habían dado ricos presentes").​
Se retiró al Lemosín el 1192. Su prestigio fue tal que Dante Alighieri lo puso en su Purgatorio (XXVI, 120) como el segundo mejor trovador después de Arnaut Daniel, aunque en su De vulgari eloquentia (liber secundus, Gerardum de Bornello) lo pone entre los tres poetas provenzales más grandes: Giraut de Bornelh lo sería respecto a la poesía más alta, cuyo tema es la virtud, Arnaut Daniel en cuanto a la lírica amorosa y Bertrand de Born en la poesía marcial.

También fue protegido por Ricardo Corazón de León en la tercera cruzada, por el príncipe Bohemundo III de Antioquía, en cuya corte estuvo un invierno, y por el rey Pedro II de Aragón; tuvo también su parte de mala suerte: aunque se dice que Sancho el Fuerte de Navarra lo hizo desvalijar a su regreso de Castilla ("lo hizo robar y le quitó todo el arnés y tomó para sí el palafrén herrado, y la otra parte del botín dejó para aquéllos que le habían robado", cuenta una razó) en realidad el robo fue cometido por un noble navarro; y su señor feudal, el vizconde de Limoges Guido IV, tomó y saqueó el castillo de su natal Exideuil en 1211.

Empezó siendo partidario del trobar clus por influjo de Arnaut Daniel, pero luego abandonó este oscuro estilo por el trobar leu más simple y melódico; sobre estos dos estilos debatió en verso con Raimbaut d'Aurenga.​ Sus numerosas composiciones abarcan distintos géneros; la lírica amorosa está en su mayor parte dedicada a Alamanda d'Estanc. Se cita como su obra maestra en esta lírica amorosa una deliciosa e inspirada alba, en la que supo hermanar hábilmente la poesía popular con las refinadas formas literarias cortesanas; en algunos sirventeses lamenta la decadencia de las reglas de la caballería y de la poesía; también escribió diálogos amatorios, pastorelas y una elegía fúnebre o planto / planh, inspirado por la muerte de su amigo Ignaure de Pena Vermelha. Sólo han sobrevivido cuatro de sus melodías.
La albada Reis glorios es una de les más famosas y excepcionalmente bella.

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=giraut-de-bornelh

https://trobadors.iec.cat/veure_observacions.asp?id_estudi=33&codi=242,026

https://hispanamusica.wordpress.com/giraut-de-bornelh-1138-1215/

http://www.trobar.org/troubadours/giraut_de_bornelh/

https://trobadors.iec.cat/autors_obres_d.asp?autor=Giraut%20de%20Bornelh

http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/sanchezjimenez/tesis.pdf

Roig Torres, María Elena (2015). «Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)». Tesis doctoral (Universidad de Barcelona). 

http://hdl.handle.net/10803/393890

https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Bornelh

About ninety of Giraut's poems and four of his melodies survive; these were held in high esteem in the 13th century: Petrarch called him "master of the troubadours", while Dante, who preferred Arnaut Daniel, mentions that many considered him superior. Notable pieces include:

S'anc jorn aqui joi e solaz, a planh about the death of Raimbaut d'Aurenga.

Ara·m platz, Giraut de Borneill, a tenso with Raimbaut d'Aurenga discussing trobar clus versus trobar leu.

Be me plairia, senh'en reis, a tenso with king Alfons II of Aragon
Giraut contributes to the poetical debate as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. This debate was begun by Guilhem de Saint-Leidier, taken up by Azalais de Porcairagues and Raimbaut d'Aurenga, and continued in a partimen between Dalfi d'Alvernha and Perdigon.

Reis glorios (glorious king), a well-known alba.

Sharman, Ruth V. (1989). The Cansos and Sirventes of the Troubadour Giraut de Borneil. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25635-6.

viernes, 23 de octubre de 2026

Guiraut de Borneil. Reis glorios, verais lums e clartatz, + Un sonet fatz malvatz e bo ++

Guiraut de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 – 1215


I. 

“Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, Senher, si a vos platz,
al meu companh sias fizels aiuda,
qu'eu non lo vi, pos la noitz fon venguda;
et ades sera l'alba.
Bel companho, si dormetz o velhatz,
non dormatz plus, suau vos ressidatz,
qu'en orient vei l'estela creguda
qu'amena l jorn, qu'eu l'ai ben conoguda;
et ades sera l'alba.
Bel companho, en chantan vos apel:
non dormatz plus, qu'eu aug chantar l'auzel
que vai queren lo jorn per lo boscatge,
et ai paor que l gilos vos assatge;
et ades sera l'alba.
Bel companho, eissetz al fenestrel
et esgardatz las ensenhas del cel;
conoisseretz si us sui fizels messatge:
si non o faitz, vostres n'er lo dampnatge;
et ades sera l'alba.
Bel companho, pos mi parti de vos,
eu no m dormi ni m moc de ginolhos,
ans preguei Deu, lo filh sancta Maria,
que us mi rendes per leial companhia;
et ades sera l'alba.
Bel companho, la foras als peiros
me preiavatz qu'eu no fos dormilhos,
enans velhes tota noit tro al dia;
aras no us platz mos chans ni ma paria;
et ades sera l'alba.”
“Bel dous companh, tan sui en ric sojorn
qu'eu no volgra mais fos alba ni jorn,
car la gensor que anc nasques de maire
tenc et abras, per qu'eu non prezi gaire
lo fol gilos ni l'alba.”

II. 

Un sonet fatz malvatz e bo,
e re non sai de cal razo
ni de cui ni cum ni per que,
ni re non sai, don mi sove,
e farai lo, pos no l sai far,
e chant lo qui no l sap chantar.
Mal ai qu'anc hom plus sans non fo,
e tenc avol home per pro,
e don assatz, quan non ai re,
e voill mal celui qui m vol be;
tant sui fis amics ses amar
c'ancse m pert qui m vol gazaignar.
Ab celui vauc qui no m somo,
e quier li, quan non a que m do;
per benestar sui ab Jaufre,
qu'aissi sai far so que m cove,
qu'eu m leu quand mi degra colgar,
e chant de so, don dei plorar.
Detorn mi vai e deviro
foudatz, e sai mais de Cato;
deves la coa l vir lo fre,
s'altre plus fols no m'en rete,
c'aital sen me fich enseignar
al prim c'ara m fai foleiar.
Drutz ai estat una sazo
senes engan ab traizo;
ab orgoill ai clamat merce
a l'autrui ops si cum per me,
qu'estra mon grat cuit acabar
e quier so que non voill trobar.
Domna sai, ja no voill que m so,
ni, si m fai mal, que lo m perdo;
si s volia colgar ab me,
a pauc no vos jur per ma fe
que pro m'en faria preiar;
mas non deu hom trop soanar.
E qui m fai ben a guizerdo,
eu l sai ben trobar ochaizo,
per que l servizis si recre.
Aissi sai eu far de mal be:
per malvestat cui' eu levar
e mais valer per sordeiar.
No sai de que m'ai fait chanso
ni cum, s'autre no m'o despo,
qu'aitals foudatz sabers m'ave,
re non conosc que m'aperte;
cela m'a fait outracuiar
que no m vol amic apelar.
Eu cuit chauzidamen parlar,
e dic so que'm fai agaitar.
Ela m pot e mon sen tornar,
si m degnava tenir en car.
Si m volgues amic apellar,
enquers pogra mon sen cobrar.

III.

Ops m'agra, si m'o consentis
la sazos del temps entenerc,
qu'en calque solatz m'esgauzis,
que contra l freit m'agr' ops vestirs,
e contra l tort qu'eu prenc merces,
e contra l trop tazer chantars,
e contra l camje dels baros
francs seigner e cortes e bos.
E jagra plus chaut los matis,
si m sentis mos ops dinz l'alberc,
que ja forsatz fors non eissis,
que pena m'es a mainz grazirs;
e qui soferre s'en pogues,
ben fora n'auia demandars,
empero si donars non fos,
ja non saubr' om qui s fora pros.
E plagra mais a mos vezis
manens que paubres, que, pos cerc
totz mos ops, us no m'er tant fis,
pro vetz no il enoi l'escondirs;
e qui trop cerc' autrui conres,
sofraignera il cals que disnars,
e pos s'aficha de somos,
sembla il failha pans e maisos.
Be s pagra genseis, so m'es vis,
ancaras sobre son ausberc,
s'autra madaula li faillis,
del seu, que trop n'es bels servirs;
e qui s fai de l'autrui cortes,
pos del seu sera sobravars,
ges no m'es vis aport razos
c'a lui repaire l guizerdos.
Ges m'agra forsa l'autrui vis;
no m'a s'eu m'oblit ni m'esperc
de far aisso c'om mi grazis;
e pero si l bels acuillirs
non dona pretz mas lui cui es,
aissi cum chascus es plus cars,
degra voler que l bels ressos
eissis ans de lui que de vos.
S'om agramen no m'acuillis,
si m ponc ni manei ni m'esterc
los jovencels ni ls enantis,
gensers en paregra l forbirs;
mas qui fara semblan que il pes
enseignamens ni chastiars,
e vos trebaillatz c'autre fos,
fraigner i podetz mil bastos.
Per sagramen c'om me plevis
non creiria, qu'ans tem que i perc
mos chastics que totz bes assis;
pos trop l'esfreda l'apedirs, 
ja coill' ardit, desc' aura mes
s'entencion en sos affars,
que mentre qu'es mancips e tos,
l'eschai solatz e pretz e dos.
Podagra, don ja non garis,
o grans mescaps en plan coderc,
aitals que l plus loindans l'auzis,
o faitz don si sec escarnirs,
o peitz volria l'avengues,
cui jois non platz ni deportars,
que mains pensamens enoios
loigna de si bona chansos.
Seigner Sobretotz, rics pensars
e jois e bona sospeissos
cresc' ades mon seignor e vos.
Qu'eu m clam anquera dels Navars,
car anc deschauzitz, sofraitos
mi fon entr' els contrarios.

IV.

Quan la brun' aura s'eslucha
pel suau termini franc,
eras si de joi m'estanc,
si be s someilla ni s clucha
l'amors, que m fara languir,
si no la m desloign' oblitz,
mal mer, e si faill mos chans,
vos n'auretz tort, mal' amiga.
Car vos m'etz un pauc esducha,
m'avetz virat de brun blanc,
non per re qu'eu disses anc,
don m'aiatz tal ir' aducha;
ans s' eu auzes descobrir
cum vos ma domna m plevitz,
que destrics ni mals ni dans!
No m letz que plus vos en diga!
Lo cors dins me crid' e m hucha
que no l rompa ni l desbranc
de vostr' amor, et eu planc,
car vei que ren no m'afrucha,
ans sai que m n'er a fugir,
si viure non voill aunitz,
e te m lo sobriers afans
que m tol repaus e m destriga.
Tal m'avetz menat c'a lucha
no m defendria d'un manc;
e vitz anc greu clop ni ranc,
si per mal pas non trebucha,
leu non posc' avan fugir.
Aissi m'en vauc flebezitz
cum cel desamatz amans
qui de joi se desraziga.
La noit quan lo sons me trucha,
dorm sobr' arca o sobre banc
tro que m'en dolon li flanc,
per qu'es ma valors destrucha;
car en leit non posc dormir,
ans m'en leu totz esbahitz
e pens de vos en estans
contra que m'etz tant eniga.
Ab ma voluntat paurucha
no m'a i laissat carn ni sanc:
pustel' en son oil e cranc,
qui us me cuid' aver forducha,
qu'enans m'en er a fenir
mon vers que sia complitz;
e sui de so plus clamans,
car anc mi noc gens mendiga.
Qu'eu vi l'or' e vos la vitz,
non cuidera us amiranz
mi nogues: Deus los maudiga!

viernes, 16 de octubre de 2026

Guirautz de Borneill. Alegrar me volgr' en cantan

7225, 7614, 7698.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

Guirautz de Borneill si fo de Limozi, de l'encontrada d'Esidueill, d'un ric castel del visconte de Lemoges. E fo hom de bas afar, mas savis hom de letras e de sen natural. E fo meiller trobaire que negus d'aquels qu'eron estat denan ni foron apres lui; per que fo apellatz maestre dels trobadors, et es ancar per totz aquels que ben entendon subtils ditz ni ben pauzatz d'amor e de sen. Fort fo honratz per los valens homes e per los entendens, e per las dompnas qu'entendian los sieus maestrals ditz de las soas cansos. E la soa vida si era aitals que tot l'ivern estava à scola et aprendia, e tota la estatz anava per cortz e menava ab se dos cantadors que cantavan las soas cansos. Non vol mais muiller; e tot so qu'el gasaingnava dava à sos paubres parens et à la eglesia de la vila on el nasquet; la qual glesia avia nom et a encaras Saint Gervasi.

2701, 3794, 7225-6, 7614, M.

Alegrar me volgr' en cantan
E si d'un sol pauc m'ajudes
Mon bel senher, ai ben talan,
Que ja per nauza ni per dan
Qui m creises, no m desconortes:
Qu'estiers no m fora frutz ni flors,
Ni gen pascors,
Joi ni solatz.
Mas valha m cauzimen, si l platz,
Que m'ajut bona sospeissos
En un vers far que sia bos.

E pero ben a mais d'un an
Qu'om me pregava qu'ieu cantes;
E fora bon que m n'esforses,
Si m pogues pagar del mazan.
Mas volh que'l cor s'acord' al can,
E que la boca rend'apres
Dels bels digz e dels faitz majors
Gratz e lauzors:
Quar si cantatz
De tal cui plass' eus sofr'en patz
Vostres precs e vostras cansos,
Pro von escai rics gazardos.

E seraus pretz, à mon semblan,
Si vostre cant meillur' ades;
E si ja vis que meillures
Lo mieus, qo fera son coman
Tostemps mais! E si ja d'afan
Qu'en agues trait me corailles,
Tostemps mi defendes amors
De sas honors;
E fos mostratz
Coma fol desaventuratz,
De joi dezamparatz e blos,
A cui no tanh honors ni pros.

Dieus! co m'er anatz regardan
Si ja vira que m'agrades!
E no ges per so qu'ieu cujes
Qu'en nulla re m'abelis tan.
Pro m'ave meils que no deman:
E cum, no m'o diras? fols es:
Ja sabs tu d'aquestz amadors
Leus parladors,
Que lor foudatz,
Quan lor afar s'es aviatz,
Lor tol plazer e ditz e dos;
E ls mena tristz e cossiros.

Per qu'ieu, que no m'azaut d'engan,
No volgra qu'autre m'ensenhes
So que mon joi me destorbes,
Ans agr'ops qu'empares enan.
E per so m vau sols alegran
E cossir com ja nʼatendes
Cosselh d'amics, quar de senhors
M'es lor acors
Sobretarzatz;
E lonh me de mos plus privatz,
Tan dubti que locs e sazos
M'embles qualque mot perilhos.

E no ges per so qu'ieu soan
Lor solatz, e mout no prezes
S'auzes dir, e que demandes
Aissels que venon ni que van,
Tals novas en qu'anes mesclan
So que negus non entendes.
Que per us prims entendedors
Me tol paors
E frevoltatz,
Quar no cug esser ben amatz,
Mans gabs, mans ditz, mans fagz ginhos
Per que fora bautz e joios.

Er diran tug qu'ieu dis ogan,
Qu'à tot home qui ben ames
Agr'ops un bon amic trobes
On de re no s'anes dubtan;
Quar us no sab de que ni quan
Li er ops qu'om lo cosselhes.
Per qu'ieu dic qu'als fis amadors
Es valedors
Cosselh privatz;
Quar greus er, si nous en gardatz,
Que l'un dels totz tres companhos
Nous sia soven enoios.

Quascus si gart si com ieu fatz
Tan be, Sobre-totz, que neis vos
No sabetz quals es ma rasos.

Ben leu m'an lai part los glotos,
O sai e lai, o sus o jos.

2701, 7226.

L'autrier lo primier jorn d'aost
Vinc en Proensa part Alest;
E cavalcav' ab semblan mest,
Qu'ira m tenia sobrieira,
Quant auzi d'una bergieira;
E fon just' un plaissaditz.
E quar fo suau lo critz
Don retendi la ribieira,
Vau m'en lai tot esbaïtz
On amassava favieira.

E si tot s'avia pel brost
E strecha'l gonella que vest,
Ans que li demandes: don est?
Ela m tenc à l'estrubieira;
Pois dis me: per qual dressieira
Vengues ni don es issitz?
Ja m sembla sias marritz.
No m'aiatz per trop parlieira,
Que quar es sols escaritz
Ai ben drech que vos enquieira.

Toza, beus dirai, quan que cost,
Pos tan gen m'en avetz enquist, 
Quals aventura m mena trist:
De bon' ami' ai nescieira
Que fos fin'e vertadieira;
Qu'eras me soi departitz
D'una falsa betairitz
Quem fa camiar ma carrieira;
E fora m capdels e guitz
Si no fos tan volatieira.

Senher franc, à qui que s'ajost
Ab ric'amor, non er, per crist,
Si tot sa pro auzit ni vist,
Ses clam; qu'una cavalieira
Vol be qu'om en fag o mieira
Sos bes e'l mal si oblitz;
Qu'ades, non es tan garnitz,
Tornaraus d'autra manieira;
Qu'estas autras camiairitz
Segon tost autra carrieira.

Toza, dieus volha que mi ost
Del mal que tanta pena m bast,
E perda'l dormir e'l depast.
Mas volh ab la senha nieira
No crezatz que plus vos quieira;
Per so quar gen m'aculhitz
Vos serai francs e cauzitz.
Quar cove queus en refieira
Merces quar nous enfugitz:
De lonh m'avizetz primieira.

Senher, be m'aura ops qu'en sost
Del fag, qu'enqueras l'oc non tast;
Que'l cors ai pauc e de sen cast,
Si beus mi fas prezentieira:
Pois cug segon ma paubrieira
Que m sia datz bos maritz.
Mas quar tan pauc m'enqueritz
Farai d'aitan que laugieira,
Qu'ab fis sagramens plevitz
Auretz m'amistat entieira.

Toza, be'n fora gauzitz:
Mas tant es ferma'l razitz
Que mou de lai part Lobieira,
Que'l mal, pois s'er endormitz,
Ai paor que pieitz me fieira.

Senher ges non es arditz,
Quar de mal queus er fugitz
Temetz que pois vos enquieira.
Mas pos tan m'es abelitz
Sojornem en est' ombrieira.

Toza, n'Escaruenh' es guitz
De pretz, que m det companhieira
Cortez' e finʼamairitz;
Per que' l mal me fug à tieira. (per que 'l) 

Senher un pauc es fallitz,
Qu'eras d'autra companhieira
Parletz que fossetz aizitz,
Si tot ses plus ufanieira.

2701, 3794, 7225-6, 7614, M.

No posc sufrir qu'à la dolor
De ma den la lengua no vir,
E'l cant à la novela flor
L'an quan vei los ramels florir. (Lanquan)
Doussa votz pel boscatge
Aug d'auzeletz enamoratz;
E si tot m'estau apessatz
Ni pres de mal usatge,
Quan vei camps ni vergiers ni pratz 
Ieu m renovel e m'asolatz.

Qu'ieu no m'esfors d'autre labor
Mas de cantar e d'esjauzir.
Q'una noich sommiei en pascor
Tal somni que m fetz esbaudir,
Q'us esparviers ramatge
S'era sus é mon ponh pauzatz
E semblava s adomesjatz:
Anc no vis tan salvatge;
Mas pois fo maniers e privatz
E de bos gets apreizonatz.

Lo somnhe dis à mon senhor
Qu'à son amic lo deu hom dir;
Et enarret lo m'en amor,
E m dis no podia falhir,
Que de l'aussor paratge 
Conquerrai tal amigu' en patz,
Quan be m'en serai trebalhatz,
Quanc hom de mon linhatge
Ni d'outra ma valor assatz
Non amet tal ni fon amatz.

Eras n'ai vergonh' e paor,
E m'esvelh en plang e sospir;
E'l somi tenc à grand folor
E no crei que posc' avenir.
Pero de fat coratge
No volh partir un ric pessatz,
Qu'apres nostre passatge
Crei qu'el somni sia vertatz,
Aissi dreg co m fon enarratz.

E pois auziretz cantador 
E cansos anar e venir; 
Qu'eras que tenon sai onor,
M'aven un pauc plus enardir
D'enviar mo messatge
Que parte nostras amistatz,
Que sai n'es faita la mitatz
Mas de lai non tenc gatge:
Pero ja non er acabatz
Nul fatz tro sia comensatz.

Qu'ieu ai vist acomensar tor
D'una sola peir' à bastir,
E cada pauc pojav' aussor
Tro que la podi' om garnir.
Per qu'ieu prenc vassalatge
D'aitan, si vos m'o cosselhatz,
Que'l vers quant er ben asomiatz
Trametrai él viatge,
Si trob que loi porte viatz,
Ab que s deport e s don solatz.

E vos entendedors vejatz,
Que sabetz mon lengatge,
Quora que fezes motz serratz,
S'ara los ai ben esclairatz. 

E soi m'en pels prims esforsats,
Qu'entendan quals cansos ieu fatz.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, M.

S'ara no poja mos cans
No sai com jamais s'enans;
E si no m val dos aitans
Que far no solia,
Ben auras dregz lo m soans.
E per que? no m'o demans,
Qu'ieu no t'o diria.

E seras mi drogomans?
A cui? leis cui soi comans.
E com entendra tos mans?
Ja d'aquo no t sia, 
Que'ls ditz els fatz els semblans,
El nom el pretz el bobans
T'er guitz en la via.
E tu ja t fas conoissens?
Ieu, oc. E tu non entens
Qu'ieu fas motz ben aprendens
E ses maestria?
Si fauc be; mas totz es sens.
Per que? quar vol tota gens
Li port garentia. 

Quo'l sieu bel cors avinens
Es assazats e manens
De tots bos ensenhamens 
E de cortezia,
Ja n'auras tu malvolens
Quar en trop lauzar t'emprens.
E qui m graziria?

Seus enemics e guerriers
No t falliran volontiers:
Q'us enoios fols parliers
Trob'om quascun dia.
Fors qu'ieu no soi sobransiers
Mas si la'n blasmav' Ogiers
Ieu l'en combatria.

Que'l sieu laus es dreituriers,
El nom vers, el pretz entiers;
E si m'era vis estiers

Que'l sieu laus es dreituriers, 
El nom vers, el pretz entiers 
E si m'era vis estiers
No m n'entrametria:
Qu'anc fort no fui sovendiers 
De tals lauzars plazentiers,
Ni non o faria.

E tu que tanh sos lauzars?
Ja m'en forsa sobramars.
Mais t'en valria calars.
Be ditz gran folia;
Que, per dieu, sol lo parlars
M'adutz tals quals bos pensars,
Q'usquecs me valria.

E si tos ditz no les cars
No t'en volgras esser pars?
Eu, no per re; que'l cujars
M'ajud' e m'enbria
So m'es vis tots mos afars;
E val en mais mos cantars
Per aital paria.

E s'il bos reis dels Navars
M'o lauza, de mantz blasmars 
Gaire no m daria.

2701, 7226.

S'es cantars ben entendutz
Ei sofris pretz e valor;
Per qu'es lag de trobador,
Des que son cant er saubutz,
Qu'el eis en sia lauzaire:
Que be pareis al retraire
Si l n'escai blasmes o laus.

E bos pretz reconogutz
Dur' ades d'una color, 
Si'l senher guara com cor,
Qu'aissi sera leu vencutz.
E qui fort es rabinaire
No sab ni no s pot estraire
Qu'ans termini no repaus.

E bon' amistat de drutz, 
Qui la noiris ab temor, 
Fa bon frug e bona flor, 
Qu'à quascus n'escai salutz.
E nous aizinets gabaire,
Si a ren fatz fis amaire;
Ans cove francs e suaus.

Qu'ieu ai d'amadors vist mutz,
Pois si feron gabador:
Quan guerra sors entre lor,
Lo gabar es remazutz
Escarnitz. Sobregabaire
Dins e defors son repaire
A pejor perilh que naus.

Lo vers auzit e mogutz
Coma de bon trobador,
Pois revertis en error
Lo cant quant era saubutz:
Q'us se fazia clamaire
Dels digz don autr'era laire, 
Com fes la gralha del paus.

Rics savis descazegutz
Pois foron larc donador;
Quar per agrei de folor
Remania lor pretz nutz.
E cui sens non es guidaire
No sab ni pot à cap traire,
Ans par à la fin bertaus.

Et ieu que soi sà vengutz,
Bos reis, per vostra valor;
E noi mou à, contador
Mas del vers quant er saubutz
Ves lo vostr'entier vejaire:
Quar sai quens etz guitz e paire
De pretz e tenetz las claus.

Et creis vos ades vertutz,
Qui que s vir de dretz en caire;
E dieus si l platz laus esclaire,
Qu'ieus am servir e non aus.