Traduction du Liber Scintillarum de Bède. Fugez los deleiz del mont (fragment)

Traduction du Liber Scintillarum de Bède.

Ms. de Paris, fr. 1747 (anc. 7694), fol. 19c. - Grdr. § 38, p. 59. St. p. 61. 

Fugez los deleiz del mont, que negus deleiz non es ses pena. A altre perdona, mas te non perdonar ja, quant faras que fols. L'oil no forfant re celui que a son coratge em poder. Deus di a home: "Chastia te"; mas no li promet ges l'endema. A toz homes sias profeitos e a petiz privaz. 

Li tres primier pechat dels set principals, so es ergoils, eveia e ira, sunt apellat esperital, quar movunt d'esperit d'ome o de diable. Altre dui apres, tristicia et avaricia, movunt del mont. Li altre dui, gola e luxuria, movent de la charn.

De charitat prima. Nostre Segner dis en l'evangeli: "Negus hom non a maior charitat que aquel que met s'arma per sos amics." Peire l'apostols dis: “Aiaz continuosa charitat en vos davan totas chausas, car charitaz cobre la grandesa dels pechaz.” Pauls l'apostols dis: "Charitaz es paciens e benigna," e "Amat ades la charitat de fraternitat." Johans l'apostols dis: "Deus es charitatz," e "Qui istai en charitat estai en Deu e Deus en lui." "En aisso apparec li charitaz de Deu e nos, car el liuret s'arma per nos, e nos devem atressi nostras armas liurar per nostres fraires."

Salamos dis: "Odis mou tenso, e charitaz cobre trastoz deleiz". 

Augustis dis: "Si volem anar per la via de charitat, nos podem venir a la durabla vida, e tot aquo que nos fam ses charitat no nos profeita, e laboram vanament si non avem charitat, li quals es Deus; car li charnals cobeeza regna aqui ont non es li charitaz de Deu. Adonc es hom perfeiz, cant es ples de charitat; e ja sia so que chascus hom crea be, non pot pas pervenir a bonauretat ses l'amor de charitat; car tan grans es li virtuz de charitat que ses leis non es tengut a re profecia ni martiris, e si li virtuz de charitat defail, las altras virtuz sont vanas, e s'il i es, las altras sunt bonas. E aquel que ten charitat en sas cosdumnas sap tot aquo que es escur ni es apert en las divinas paraulas. Seguet donc charitat, li quals es dolsa vianda e saludables dos, ses la qual lo ricx es 

paubres e l paubres ricx. Aquil que clauzont lor oils contra charitat dormont en lor cobeezas e el deleit de lor charn. Estendet charitat per tot lo mont, si volez Deu amar, car li membre de Deu jazunt per lo mont. Car enaissi cum lo cors de l'home es morz, cant es ses esperit, enaissi es morta li arma, cant es ses charitat, e aquil que sunt ses charitat non podunt pas istar essems ni permaner en Deu, mas solament aquil podunt istar essems e permaner en Deu, que ant charitat. Ara sia so que aquil que non ant perfeita charitat estegont essems, il sunt ades murmuros e moleste e turbolent e plen d'aissa." Ambrosius dis: "Si cum hom non pot pervenir lai unt vai ses via, atressi non pot anar ses charitat, mas marrir; et aquels que li charitaz de Deu dona forsa per sufrir las grans passios, non pot corrumpre negus deleiz de charn ni nenguna mala volontaz." Gregorius dis: "Una sobeirana proansa es de charitat, cant es amaz aquel que fai mal: car sos proimes deu hom amar, e deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privaz. Nequedonc per aquela charitat no si deu hom pas flechezir de l'amor de Deu; car atressi co molt ram eissunt de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz engenra las altras virtuz, ni l rams del bon arbre non a ges de verdura, si non istai en la raiz de charitat. Aquel a veraia charitat que ama son amic en Deu e ama son enemic per Deu. Re non quer per son enemic qui de charitat non preia per lui. Charitaz d'unitat es li leis Deu. Totas nostras obras no  

sunt res, si non avem charitat, li cals ten l'auteza dels comandamens de Deu." En altre loc di que "charitaz es li amors de Deu e del prosme de tot lo cor e de tota la pessa," e "que nos fassam a toz homes aquo que volriam que il feessunt a nos; car aisso es lo comandamens de la lei e de las prophetas." E apres di que "a tot home que a charitat es plus donat; car aquel que a charitat, a totas altras virtuz; e cel que non a charitat, si el a alcuna altra bona vertut, el la perdra. Grant mesteir nos a donc que velliem vers lo liam de charitat; car un plus tost lo cors del pechador leva per l'entalantament de charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils del pechat. Cant hom s'umilia e a charitat vas son prosme, adonc se esalsa 

vers Deu. Li virtuz de vera orazo es li alteza de charitat. Lada es li charitaz que prent l'amor dels enemix. Li fraternals charitaz sofre los mals lonjament; car vera charitaz es amar son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Qui non a charitat pert tot lo ben que a. Charitaz aministra lo be que non poders tol. Charitaz es a la veiada d'alcunas ocupacios empaitada, e ja sia so que non poscha esser mostrada per obra, il a bona odor el coratge. E si co lo soleils que luz ades non pot luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre, atressi charitaz non pert pas sa vertut, cant es occupada de non poder, e a bon coratge, si tot non o pot mostrar per obra. Anquara es charitaz maistra de toz bes e no sap neguna maleza ni alcuna mala aspredat ni alcuna confusio.

E qui se planta en la raiz de charitat, non perdra ja sa verdura ni non er ses frut; car ila proz non pot perdre l'obra de plantat." 

Ieronimus: "Li longesa de la terra non part pas aquels que charitaz ajostet." Isidorus: “Ja sia so que alcun home siunt vegut partendeir de la fe e de las obras dels sains, car il non ant la charitat de la fraternal amor, non ant negun creissement de vertut, car non aesmunt la virtut de charitat; car charitaz a la segnoria de totas altras virtuz." De rechap dis: 

"Tuit home devunt cuminalment tener charitat, e tant cum chascus se sostra del mont li a mesteir que s'ajoste ab la compania dels bos. Charitaz es perfeita amors en Deu e al prosme. Aquel guarda l'amor de Deu que a charitat vers son prosme. Qui se depart de fraternal compania es partiz de la compania de Deu. Aquel se part del regne de Deu que si depart de charitat. Charitaz es li amors de Deu e del prosme; car tota bontaz mou de charitat e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que conois et ama lo liam de charitat deu chaptener sa lengua de mal dire." Basilius: "Cel que es ples de charitat vai am pazible coratge e ab alegra faz, e homs que es ples d'ira vai felonessament." Cesarius: "Aiam vera charitat e 

obediensa e esperansa en la misericordia de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals es dejuns ses charitat cals es lampeza ses oli. Si non avem charitat, re no ns profeita lo trabails de veliar ni de laborar. Re no val, cant hom trabalia son cors, cant non a charitat e son cor. Si non avem veraia charitat, re no ns profeita l'abites de religio.” Effrem: “Charitaz es columna e fortaleza en la sainta arma.” E per aisso seguet e amat charitat! 

Elias Cairels. Estat ai dos ans Qu' ieu no fi vers ni chanso

Elias Cairels.

Estat ai dos ans

Qu' ieu no fi vers ni chanso,

Mas era m somo 

Fuelha e flors, e dos chans

Qu'el rossinhol fay, 

Qu' ieu vey say e lay

Quascus auzelhs domneiar 

Ab son par;

E pus tot quant es

S' alegra, ben soi entrepres, 

S' ieu no chant e no m' asolatz;

Pero si m soi alqu' esforsatz.

La fors' es tan grans

Qu' ieu chan, car no m sap bo, 

E vi ja sazo

Que chantar no m' er afans, 

Qu' avia lo cor gay; 

Mas eras non ay

Nulh joy que m fass' alegrar

Ni chantar;

Pero, s' ieu pogues

Far la meitat de so qu' ieu pes, 

Ieu bayssera las poestatz

Per qu' el segles es desonratz.

Desonors e dans

Creys de malvaiza razo;

Que 'l princ' e 'l baro 

An bayssat pretz e bobans, 

Don valor dechay, 

E negun non say 

Per que puesca endressar;

Que l' avar

An tan sobrepres

Totz selhs qu' eran larcs e cortes, 

Que, ses colp, los an encaussatz, 

Don quascus deu esser blasmatz.

Blasmes et engans

Es qui porta cor fello,

Ab humil faisso

Et ab amoros semblans; 

Pero no m' eschay 

Qu' ieu m met' en play

De lieys, cuy soli' amar;

Qu' enganar 

Li 'n vi pus de tres; 

Mas n' ai tal chauzida pres

Que m' a mi e 'lhs autres venjatz

Cuy elha tenia enchantatz.

Chanso, drogomans

Seras mo senhor Como,

E no m' ochaizo

Quar ieu non l' ai vist enans;

Que la gens de say

Dizon que val may

Que negus, pero be m par,

Si parlar 

Vuelh elh, o volgues,

Per qu' el veyras ans de dos mes;

E si ma chansoneta 'l platz, 

A ma dona Ysabelh sia 'l gratz.

Nulhs hom non pot ben chantar

Sens amar;

Pero, s' ieu agues

Gaya domna tal que m plagues,

Ges non suy tan desesperatz

Qu' ieu non ames, si fos amatz.

V. Cascus hom deu conoisser et entendre (Gaucelm Faidit)

V.

Cascus hom deu conoisser et entendre

Que riguessa ni sens ni cortesia,

Que sia el mon, no ns pot de mort defendre;

C' al jorn c' om nai comensa a morir,

E qui mais viu plus poigna de fenir;

Doncs ben es fols cel q' en sa vida s fia,

Si be s pensa de prion sa foillia;

Car nos es tost lo gentils cors faillitz

D' una valen comtessa Biatritz.

Doncs negus hom non pot per dreich contendre

Oimais, en tant cum dieus ten en baillia,

Ja 'n puosca mais sa par de valor rendre,

D' enseignamen ni d' aut cor, don dei dir:

E puois dieus se de mort non vole garir

Qui totz los bes del mon complitz avia,

Ja non fara als autres seignoria;

Que tuich morrem, e qui mais er grazitz,

Ni plus ama 'l segle, mais n' er trahitz.

Cum ausam doncs aquesta mort atendre,

Quand adobat trobam a chascun dia

Que nostra mort podem en vida rendre!

Car dieus nos ditz que l' anem lai servir

On el fo mortz per nos dampnatz garir;

E qui morir per lui vengar volria,

Cobran son dreich qu' a perdut en Suria,

Ab gran razon venria gent garnitz

Al jutgamen, lai on er Ihesu Cristz.

Qui per dieu vai l' aver e 'l cor despendre,

De paradis l' er uberta la via;

E qui no i vai deu baissar e dissendre

De tot onor; car tem que dieus l' azir

Qui reman sai ni pot anar garnitz;

Qu' ieu sai de tals c' avers e manentia

E diables e pechatz e bauzia

A 'ls retengutz cum fals avars aunitz,

Guerriers de dieu e de totz bes partitz.

Ben se cuiden en las terras estendre

E far conquistz, mas autramen cuich sia,

Car dieus, lo reis, sap s' arbalesta tendre,

E trai cairels trenchans per ben ferir;

E negus hom del colp no s pot gandir,

Quand el s' irais e vei c' om no s chastia;

Mas qui 'l dopta ni vas lui s' omelia

Aquel aura chapdel sains esperitz;

E qui no 'l fai er en enfern punitz.

A totz degra de dolor lo cor fendre

Del deseret del fill sainta Maria,

Mas col laire qui ve los autres pendre

S' esforsa plus del mal, ses repentir,

E 'l mal segle, don dieus nos lais issir,

A salvamen si cum ops nos seria;

E mon Thesaur que lais en Lombardia

Don dieu salut, car de totz nos es guitz,

E dels crozatz los cors e 'ls esperitz.

Gaucelm Faidit.