Mostrando entradas con la etiqueta fossar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta fossar. Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de marzo de 2024

Lexique roman; Flor - Fozedor


Flor, s. f., lat. florem, fleur.

Belha m'es la flors d' aguilen.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es. 

La fleur d'églantier m'est agréable. 

Lay s'espan la blanca flors de lis.

B. de Ventadour: Belh Monruels. 

Là s'épanouit la blanche fleur de lis. 

Lay s'espan la blanca flors de lis.


Un capelh fazia

De flors.

G. Riquier: Gaya pastorella. 

Faisait un chapeau de fleurs. 

Fig. Aquilh an de fin joi la flor.

Richard de Tarascon: Ab tan de. 

Ceux-là ont la fleur de pure joie. 

Aqui mori la flor de la crestiandat. V. de S. Honorat. 

Là mourut la fleur de la chrétienté.

Es dels fels trachers del mon la flors. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Est la fleur des félons traîtres du monde.

De las flors de rethorica.

Leys d'amors, fol. 18. 

Des fleurs de rhétorique. 

Loc. Amors, ieu vi la sazo

Que vos eratz flors e gras.

Elias de Barjols: Amors. 

Amour, je vis la saison que vous étiez fleur et grain.

Aquest bos frugz nays primier e floris

De bona fe, e pueys, quant es en flor, 

Bonas obras noyrisso 'l ab doussor.

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Ce bon fruit naît premièrement et fleurit de bonne foi, et puis, quand il est en fleur, bonnes œuvres le nourrissent avec douceur.

Ce mot servit à désigner la France et les Français, par allusion aux fleurs de lis, armes de France.

D' on veyrem, per terra e per mar, 

Las flors anar.

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

D'où nous verrons, par terre et par mer, les fleurs aller.

Mot era genta l' ochaizos

Que flor pogues lhaupar mandar,

E sobre luy senhoreyar.

Pierre du Vilar: Sendatz. 

L'occasion était moult favorable, que la fleur put commander le léopard, et dominer sur lui.

Il servit également à désigner les lis gravés sur la monnaie.

Ans foron fag a ley de fals poges, 

On par la cros e la flors en redon. 

P. Cardinal: Tos temps. 

Mais furent faits à la manière de fausses pougeoises, où paraît la croix et la fleur en rond. 

ANC. FR. Que li Dieu le muerent en une bele flor.

Roman d'Alexandre, Not. des Mss., t. V.

CAT. ESP. PORT. ANC. IT. Flor. IT. MOD. Fiore. (chap. Flo, flos.)

2. Floreta, s. f., fleurette, petite fleur. 

M'agrado florettas per boissos.

P. Vidal: Be m'agrada. 

M'agréent fleurettes par les buissons. 

Quant de floretas mil demostron lur color. V. de S. Honorat. 

Quand de petites fleurs mille montrent leur couleur. 

CAT. Floreta. (chap. Floreta, floretes.)

3. Floricio, s. f., floraison.

De lor floricio.

Eluc. de las propr., fol. 198.

De leur floraison.

(chap. De la seua florassió. ESP. Floración.)

4. Floridura, s. f., épanouissement, éclat. 

Fig. Donzelas vi d'aytal floridura. Palaytz de Savieza.

Je vis demoiselles de tel éclat.

CAT. Floridura. IT. Fioritura.

5. Florin, s. m., florin. 

En la soma de cent florins. Fors de Béarn, p. 1096.

En la somme de cent florins.

Floris de Florensa.

(chap. Florins de Florensia. 1 florín.)

Tarif des Monnaies, en provençal. 

Florins de Florence. 

CAT. Florí. ESP. Florín. PORT. Florim. IT. Fiorino.

6. Florir, v., lat. florere, fleurir. 

En abril, quan vey verdeyar 

Los pratz vertz e 'ls vergiers florir. 

B. de Ventadour: En abril. 

En avril, quand je vois verdoyer les prés verts et les vergers fleurir.

Aisi co la verga flori

Ses tot humor, que no 'n senti.

G. Folquet: A te verge. 

Ainsi comme la verge fleurit sans nulle humidité, vu qu'elle n'en sentit pas. 

Fig. Mas si anc nulhs joys poc florir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Mais si oncques nulle joie put fleurir.

S' aquest joys floris e grana.

Arnaud de Cotignac: Mout desir. 

Si ce bonheur fleurit et graine.

Part. pas. Pus lo dous temps ve jogan e rizen, 

Guais e floritz.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Puisque le doux temps vient jouant et riant, gai et fleuri.

Loc. fig. La Pasca floria.

(chap. La Pascua florida.)

Arnaud d'Entrevenas: Del sonet. 

La Pâque fleurie.

- Subst. Dans le sens de chenu. 

Entre las gens 

No s tanhon vielh ni floritz.

P. Vidal: Abril issic. 

Entre les gens ne conviennent les vieux ni les chenus.

ANC. FR. Chantent oisel et florissent vergier. 

Le Châtelain de Couci, chanson XX. 

Ainsi les beaux lis florissent.

Remi Belleau, t. II, p. 60. 

ANC. IT. Senza florir...

Lo fico senza flor ti porge il frutto.

Barberini, Doc. d'amore, p. 156.

CAT. Florir. ESP. PORT. Florecer. IT. MOD. Fiorire. (chap. Florí, florís: florixco o florixgo, florixes, florix, florim, floriu, florixen; florit, florits, florida, florides. Lo pa está florit : té moho.)

7. Deflorar, v., lat. deflorare, déflorer.

Si alcus hom corrumpia o deflorava femyna virgis contra sa voluntat.

(chap. Si algún home corrompíe o desflorabe (a una) femella virgen contra sa voluntat.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.

Si aucun homme corrompait ou déflorait femme vierge contre sa volonté. CAT. ESP. PORT. Desflorar. IT. Deflorare. (chap. Desflorá: desfloro, desflores, desflore, desflorem o desfloram, desfloréu o desfloráu, desfloren; desflorat, desflorats, desflorada, desflorades.)


Floronc, Floyronc, s. m., lat. furonculus, furoncle.

Floroncs so algunas paucas vezicas.

De eysshiduras o floroncs provenens per humors corrumpudas.

Eluc. de las propr., fol. 97 et 42.

Furoncles sont aucunes petites vessies.

D'éruptions ou furoncles provenant d'humeurs corrompues.

Naysseran floyroncs... en los homes e en las femnas d'Egypte.

Hist. abr. de la Bible, fol. 26.

Naîtront furoncles... sur les hommes et sur les femmes d'Egypte. 

CAT. Floronco. PORT. IT. Furonculo. (ESP. chap. Forúnculo.)

2. Floroncos, Floronos, adj., couvert de furoncles.

Al IX jorn seretz floroncos.

Al II jorn sera floronos, si s sancna.

Declar. de motas demandas. 

Au neuvième jour vous serez couvert de furoncles. 

Au deuxième jour sera couvert de furoncles, s'il se saigne.


Fluir, v., lat. fluere, fluer, couler.

Si vezes... sanc fluir. 

(chap. Si veéu... sang fluí : corre.)

Sanc flueys de vena.

Per que fluic gran sanc.

Trad. d'Albucasis, fol. 52, 28 et 1.

Si vous voyez... sang couler.

Le sang coule de veine. 

Pour que beaucoup de sang coule.

Part. prés. Del cap... fluent.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Fluant... de la tête. 

CAT. ESP. Fluir. IT. Fluire.

2. Flux, s. m., lat. fluxus, flux, écoulement.

Per que no venga flux de sang. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Pour que ne vienne pas flux de sang. 

CAT. Flux. ESP. (chap. flujo) PORT. Fluxo. IT. Flusso.

3. Fluctz, s. m., lat. fluctus, flot. 

Fluctz es comocio d'aygas per forsa de vens.

Eluc. de las propr., fol. 152.

Flot est commotion d'eaux par force de vents.

IT. Flutto. (all. Flut)

4. Flum, s. m., lat. flumen, fleuve. 

D'on quecx es sals, s'en flum Jordan se banha.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. 

D'où chacun est sauvé, s'il se baigne dans le fleuve Jourdain.

Fig. Flums de plasers, fons de vera merce.

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Fleuve de plaisirs, fontaine de véritable merci.

ANC. FR. Ultre flum Jurdan.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 42. 

A un flum qui fiert en la mer.

Villehardouin, p. 62. 

ANC. CAT. Flum. IT. Fiume.

5. Fluvi, s. m., lat. fluvius, fleuve.

Lo fluvis tol del camp de mon vezin, et ajusta al meu camp.

Trad. du Code de Justinien, fol. 75.

Le fleuve ôte du champ de mon voisin, et ajoute au mien champ.

Fig. Fluvi de gaug.

Del fluvi de la vostra dossor vos los habeuraretz.

V. et Vert., fol. 101.

Fleuve de joie.

Vous les abreuverez du fleuve de votre douceur. 

ANC. CAT. Fluvi. IT. Fluvio.

6. Fluvial, adj., lat. fluvialis, fluvial, de fleuve.

Peissos d'estanh e fluvials. Brev. d'amor, fol. 52. 

(chap. Peixos d' estanque, de lago y de riu.) 

Poissons d'étang et de fleuve.

Auzels fluvials.

Aygas, alcunas so fontals et puteals, autras fluvials.

Eluc. de las propr., fol. 276 et 140.

Oiseaux de fleuve.

Eaux, aucunes sont de sources et de puits, autres fluviales.

ESP. PORT. Fluvial. IT. Fluviale. (chap. Fluvial, fluvials.)

7. Fluxibilitat, s. f., fluidité.

Ha fluxibilitat en sa substancia. 

Liquiditat ni fluxibilitat, que so proprias condicios d'humor.

Eluc. de las propr., fol. 30 et 37. 

A fluidité en sa substance.

Liquidité et fluidité, qui sont conditions propres de l'humide.

ESP. Fluxibilidad (fluidez). PORT. Fluxibilidade. IT. Flussibilità, flussibilitate, flussibilitade. (chap. fluidés.)

8. Fluxible, adj., fluide.

Per sa propria natura es fluxibla.

Eluc. de las propr., fol. 26.

De sa propre nature elle est fluide.

ANC. ESP. Fluxible. IT. Flussibile. (chap. fluít, fluíts, fluída, fluídes.)

9. Afluencia, s. f., lat. afluentia, affluence.

En trop locs d'aur et argent ha afluencia.

Eluc. de las propr., fol. 180. 

En beaucoup de lieux il y a affluence d'or et d'argent.

CAT. ESP. Afluencia. PORT. Affluencia. IT. Affluenza. (chap. Afluensia, afluensies. Lo riu Ebro té afluensia de bastans afluens, com lo Matarraña.)

10. Influencia, s. f., lat. influentia, influence. 

Celestial influencia. 

Las estelas et lors influencias.

Eluc. de las propr., fol. 2 et *.

Influence céleste. 

Les étoiles et leurs influences. 

CAT. ESP. PORT. Influencia. IT. Influenzia. (chap. Influensia, influensies; v. influí.)

11. Enfluensa, s. f., influence. 

Las enfluensas del cel. L'Arbre de Batalhas, fol. 72. 

Les influences du ciel. 

IT. Influenza.

12. Superfluir, v., lat. superfluere, rester, être superflu.

Si superflueys alcuna causa de lana. Trad. d'Albucasis, fol. 30.

S'il reste aucune chose de la laine.

13. Superfluitat, s. f., lat. superfluitatem, superfluité, superflu.

Tramet foras sas superfluitatz.

Eluc. de las propr., fol. 249. 

Transmet dehors ses superfluités.

En aquella circumcisio, om lor trenchava la superfluitat de la charn.

Sermons en provençal, fol. 20.

En cette circoncision, on leur tranchait le superflu de la chair.

CAT. Superfluitat. ESP. Superfluidad. PORT. Superfluidade. IT. Superfluità, superfluitate, superfluitade. (chap. Superfluidat, superfluidats : lo que sobre.)

14. Sobrefluitat, s. f., superfluité, excès.

De sobrefluitat de beure et de manjar moron motas gens.

(chap. De sobrefluidat, exés de beure y de minjá se mor molta gen.)

V. et Vert., fol. 101.

D' excès de boire et de manger meurent plusieurs gens.

Abstinencia amesurada vivifia, e auci las sobrefluitaz.

Trad. de Bède, fol. 53.

Abstinence mesurée vivifie, et tue les superfluités.

15. Superflu, adj., lat. superfluus, superflu, excessif. 

Superflua groceza. Trad. d'Albucasis, fol. 3. 

Grosseur excessive.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Superfluo.

16. Sobrefluos, adj., superflu. 

Despensas sobrefluosas... esquivar.

(chap. Evitá los gastos superfluos.)

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Éviter... dépenses superflues.


Foc, Fuoc, Fuec, lat. focus, feu.

Aissi col focs s'abraza per la lenha, 

On mais n'y a, e la flam' es pus grans. 

G. Faidit: Pel messatgier. 

Ainsi comme le feu s'enflamme par le bois, où plus il y en a, et la flamme est plus grande.

Plueia de fuoc arden e de solpre pudent sobre las cinc ciutatz.

V. et Vert., fol. 19. 

Pluie de feu ardent et de soufre puant sur les cinq cités.

Fuecs las puesca cremar! 

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Que le feu les puisse brûler!

On mayers es, plus calfa 'l focs.

G. Adhemar: Ben fora. 

Où plus il est grand, plus le feu chauffe. 

Fig. D' avareza 'ls art lo focx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Le feu d'avarice les brûle. 

Lo foc qu'ieu ai d'amor.

Arnaud de Marueil: Dona sel. 

Le feu que j'ai d'amour.

El fuecs que m'art es tals que Nils 

No 'l tudaria.

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em.

Le feu qui me brûle est tel que le Nil ne l' éteindrait pas.

Loc. Pus N Oc e Non a mes foc e trag sanc. 

Bertrand de Born: Non estarai. 

Puisque le seigneur Oui et Non a mis feu et tiré sang. 

A fuoc e a flamma avian messa lur terra. V. de S. Honorat. 

Avaient mis leur terre à feu et à flamme. 

Cridar a foc per En Rogier.

Guigo de Cabanas: N Esquileta. 

Crier au feu pour le seigneur Rogier. 

Prov. Qi a ops Foc, ab det lo qer.

Un troubadour anonyme: Senher N enfant. 

Qui a besoin de feu, le cherche avec le doigt. 

El fuecs no s fai tan preon 

Que lo fums non ane fors. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Le feu ne se fait si profond que la fumée n'aille hors. 

CAT. Fog (foch). ESP. Fuego. PORT. Fogo. IT. Foco, fuoco. (chap. Foc, focs.)

2. Foguier, Fuguier, s. m., foyer.

Estar al foguier.

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueia.

Être au foyer.

Pres d'espigas d'aquest blat,

Mes las en un fuguier raustir.

Trad. d'un évangile apocryphe. 

Prit des épis de ce blé, les mit rôtir en un foyer. 

ANC. ESP. Foguero. IT. Focolare. (chap. Foguera, fogueres; foc, focs.)

3. Fogal, Fogual, s. m., foyer.

Ja non volgra sezer a lor fogal.

P. Cardinal: D'un sirventes faire. Var.

Je ne voudrais jamais être assis à leur foyer.

Van s'en per las tendas, cascus vas son fogal.

Guillaume de Tudela.

S'en vont par les tentes, chacun vers son foyer.

- Adjectiv., de feu, enflammé.

Fig. Venens en figura fogual.

Brev. d'amor, fol. 180.

Venant en figure enflammée.

ANC. CAT. ANC. ESP. Fogar. ESP. MOD. Hogar. PORT. Fogão. (N. E. En algunas partes del alto Aragón: fogaril.)

4. Foguairo, s. m., foyer. 

Laissa 'l foc bel, clar al foguairo.

T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Johan. 

Laisse le feu beau, clair au foyer.

5. Fogaynha, s. f., fourneau.

K. Magnes fe aqui aparelar sas tendas e sas fogaynhas. Philomena.

Charlemagne fit appareiller là ses tentes et ses fourneaux.

6. Fogatge, Foguatge, Fogadge, s. m., fouage, droit de fouage.

El temps que lo fogatge fo endih al pais.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366.

Au temps que le fouage fut imposé au pays.

Demandava lo foguatge al pays de Periguort.

Tit. de 1409. Ville de Bergerac.

Demandait le fouage au pays de Périgord.

CAT. Fogatge. ESP. Fogage (fogaje : impuesto por cada fuego, hogar).

7. Fogassa, Foguassa, Fogatza, s. f., fouace.

Una fogassa de la flor d'una eimina de froment.

Tit. de 1226. DOAT t. CXV, fol. 46. 

Une fouace de la fleur d'une émine de froment. 

Avia facha aquesta foguassa de las espiguas que avia culhidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145. 

Avait fait cette fouace des épis qu'il avait recueillis. 

Fogatza et vin... et fromatge.

(chap. Pa (de pintadó) y vi... y formache.)

Tit. de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 203. 

Fouace et vin... et fromage.

ANC. FR.

Vendre au peuple dévot pains d'espice et foaces. 

Ronsard, t. II, p. 960. 

Manger à desjuner raisins avec fouace fraische. 

Rabelais, liv. I, chap. 25.

ANC. CAT. Fogassa. ESP. Hogaza. PORT. Fogaça. IT. Focaccia. (chap. Pa de pintadó, redó; barra de pa.)

8. Fogasset, Foguasset, s. m., petite fouace, gâteau.

Per foguassetz e vin. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226. 

Pour petites fouaces et vin. 

Per gran presen, me trasmes dos fogassetz ayssi prim coma neula.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Pour grand présent, me transmit deux gâteaux aussi minces comme oublie. (N. E. oublie : oblea : neula.)

9. Fogasol, s. m., petite fouace, gâteau.

Disnar d'un fogasol 

E d'aigua.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83. 

Dîner d'une petite fouace et d'eau.

10. Foguenc, adj., ardent, brillant comme le feu.

De color vermeilla et foguenca.

V. de s. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 263. 

De couleur vermeille et brillante.

11. Foguinenc, adj., fulminant, ardent. 

Sus en I carre foguinenc.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Sus en un char ardent.

12. Afogar, v., allumer, enflammer, embraser.

Partitz s'es de Vienna per afogar sa terra. V. de S. Honorat. 

Il est parti de Vienne pour embraser sa terre. 

Fig. La putia l' es apres,

Que l'afogua e l'abrazilla.

Bernard de Venzenac: Lanquan. 

Le libertinage lui est après, qui l'allume et l'embrase. 

PORT. Affoguear. IT. Affocare.

- Étouffer.

Las espinas... afogueron los.

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 46.

Les épines... les étouffèrent. 

CAT. ANC. ESP. Afogar. PORT. Affogar.

13. Focacio, s. f., suffocation. 

La qual es fayta per focacio. Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Laquelle est faite par suffocation.

14. Suffocacio, s. f., lat. suffocatio, suffocation.

Squinancia es suffocacio de gola. Eluc. de las propr., fol. 86.

Esquinancie est suffocation de gosier. 

CAT. Sufocació. ESP. Sufocación (sofocación). PORT. Suffocação. 

IT. Suffocazione. (chap. Sofocassió, sofocassions.)

15. Soffogancza, s. f., suffocation, étouffement.

L'autre entre las spinas hac grant soffogancza.

L' Evangeli de li quatre semencz.

L'autre entre les épines eut grande suffocation.

16. Sufogar, v., lat. suffocare, suffoquer, étouffer.

Part. prés. Cobeeza intrant e sufogan la paraula.

(chap. Codissia entrán y sofocán la paraula.)

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 4.

Convoitise entrant et suffoquant la parole. 

CAT. ESP. (sofocar) Sufocar. PORT. Suffocar. IT. Suffocare. (chap.  sofocá: sofoco, sofoques, sofoque, sofoquem o sofocam, sofoquéu o sofocáu, sofoquen; sofocat, sofocats, sofocada, sofocades.)

17. Perfocacio, s. f., suffocation, étouffement.

La hora es venguda en laqual perfocacio es temuda.

Trad. d'Albucasis, fol. 25. 

L'heure est venue en laquelle suffocation est redoutée.

18. Prefocar, v. suffoquer. 

Part. pas. Qu'el malaute no sia prefocat. Trad. d'Albucasis, fol. 51. 

Que le malade ne soit pas suffoqué.


Focca, s. f., lat. phoca, phoque.

Grans peyshos en ela no vivo, sino dalfis et foccas.

(chap. Grans peixos an ella no viuen, mes que delfins y foques.)

Eluc. de las propr., fol. 153. 

Grands poissons ne vivent en elle, sinon dauphins et phoques. 

ESP. Foca. PORT. Foca, phoca. IT. Foca. (chap. Foca, foques.)




Focil, s. m., focile, os de l'avant-bras ou de la jambe.

De la razit del focil.

So appelats dos focils.

Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 63. 

De la racine du focile. 

Sont appelés les deux fociles. 

PORT. pl. Fociles. IT. Focile.


Foire, v., lat. fodere, fouir, fouiller, bêcher.

Pren son pic e sa pala, e acomensa a foire et a minar.

(chap. Pren son pic y sa pala, y escomense a afoná - fé fosses, picá, cavá, excavá - y a miná.)

V. et Vert., fol. 41.

Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner.

Fetz destruire la fort tor del castel, e fetz foire lo fondamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.

Fit détruire la forte tour du château, et fit fouir les fondations.

Pueys fozon lo sol belamen, 

Et atrobon lo monumen.

V. de S. Énimie, fol. 56.

Puis fouillent le sol bellement, et trouvent le monument. 

Part. pas. Terra fossa et arada. Eluc. de las propr., fol. 157.

Terre bêchée et labourée.

2. Fossa, s. f., lat. fossa, fosse.

So que tu laissas apres te non es pas teu, car no 'n potz autra cauza faire ni portar ab te en la fossa. Liv. de Sydrac, fol. 69.

Ce que tu laisses après toi n'est pas tien, car tu n'en peux faire autre chose ni le porter avec toi dans la fosse.

Mostran me... las fossas d'aquels que y son mortz.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Me montrant... les fosses de ceux qui y sont morts. 

Segra m ploran 

E planhen tro la fossa.

(chap. Me seguirá plorán y gañolán, gemegán, hasta la fossa: lo fossá, lo sementeri, als atres (ad patres), als sipresos.)

Leys d'amors, fol. 28.

Me suivra pleurant et gémissant jusqu'à la fosse.

Fig. Puta es coma fossa priunda e coma potz engoissos.

(chap. La puta es com una fossa fonda, profunda, y com un pou angustiós, de angustia, de doló.)

Trad. de Bède, fol. 40.

La prostituée est comme fosse profonde et comme puits de douleur. 

Loc. Guidatz los secs

Ab vos en la fossa.

G. Figueiras: Sirventes. 

Vous guidez les aveugles avec vous dans la fosse. 

Prov. Qui fai fossa contra son vizi chaira en lei. 

(chap. Qui fa fossa contra son veí caurá an ella.)

Trad. de Bède, fol. 64. 

Qui fait fosse contre son voisin tombera en elle.

Doncs, si l'uns orbs l'autre guia, 

Non van amdui en la fossa cazer? 

G. Figueiras: No m laissarai. 

Donc, si un aveugle guide l'autre, ne vont-ils pas tous deux choir dans la fosse?

ANC. ESP.

Danle cuemo à puerco enna fossa de mano.

Poema de Alexandro, cop. 1471.

CAT. Fossa. ESP. MOD. Fosa. PORT. IT. Fossa. (chap. Fossa, fosses; fossá, fossar : sementeri. Luis Arrufat escriu fosá.)

3. Fossat, s. m., lat. fossatum, fossé.

Es tot entorn claus de fossatz.

Bertrand de Born: Be m play.

Est tout à l'entour clos de fossés.

ANC. FR. Estoit avironés de profont fosset et terrible.

Chron. de Cambray. 

ESP. (foso) PORT. Fossado. IT. Fossato. (chap. Fosso, fossos, excavassions voltán castells, siudadeles com la de Jaca, etc.)

4. Fossio, s. f., lat. fossio, fouille.

Fan lor fossio. Eluc. de las propr., fol. 214.

Font leur fouille.

5. Fossor, s. m., lat. fossor, terrassier, fossoyeur.

E 'ls fossors, car demandon gran

Loguiers per lur fals maltraire.

Folquet de Lunel: E nom del. 

Et les terrassiers, parce qu'ils demandent grand loyer pour leur faux mal agir.

- Chercheur, celui qui cherche en fouillant.

Los fossors de mandragora.

(chap. Los buscadós de mandrágora; excavadós, picadós, cavadós, que fan forats, fosses per a buscála.)

Eluc. de las propr., fol. 214.

Les chercheurs de mandragore.

- Hoyau.

Ab coltres et fossors. Eluc. de las propr., fol. 157.

Avec coutres et hoyaux. 

ANC. FR. Prist un fossor por foïr. 2e trad. du Chastoiement, p. 14.

CAT. Fosser.

6. Fotiador, s. m., bêcheur, terrassier, piocheur.

Boviers e fotiadors.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Bouviers et terrassiers.

7. Fossori, s. m., fossoir, instrument de chirurgie.

Pausa la puncta eminent, la qual es al cap del fossori.

Trad. d'Albucasis, fol. 51. 

Pose la pointe saillante, laquelle est au bout du fossoir.

8. Sosfoire, v., lat. suffodere, sousfouir, miner, creuser sous.

Sosfoira tas plantas. Trad. de Bède, fol. 75.

Creusera sous tes plantes de pieds.

9. Fozilhar, v., fouiller, creuser.

Talpa ha... morr a guiza de porc, ab que fozilha la terra.

(chap. Lo top té... lo morro a guisa de gorrino, en lo que furgue la terra; burche, excave, cave. v. furgá: furgo, furgues, furgue, furguem o furgam, furguéu o furgáu, furguen; furgat, furgats, furgada, furgades.)

Eluc. de las propr., fol. 259.

La taupe a... museau à la manière de porc, avec quoi elle fouille la terre.

Part. prés. Fozilhan am morr. Eluc. de las propr., fol. 259. 

Fouillant avec museau.

10. Fozedor, s. m., bêcheur, terrassier.

Fozedors e podadors, et autres obriers menutz.

Tit. de 1348. DOAT, t. CIII, fol. 262.

Bêcheurs et tailleurs de vigne, et autres menus ouvriers.

sábado, 9 de febrero de 2019

Lo fosá de les moreres

Resulte que tota la patraña de “el fossar de les moreres” la va creá un chalat poeta de nom Frederic Soler Hubert (alias “Pitarra”) que va guañá los Jocs Florals de 1882 en una fantassía pseudo-patriótica mes falsa que Judas. Después, lo nazionalisme catalá va sacralisá lo poema y lo puesto y finalmen va fótre la culpa a la sossiedat de Cataluña per no recordá cada añ a los suposats “héroes”. Hasta lo pun de que tota la classe política catalana la ha assumit y ha acabat portán corones de flos un añ detrás del atre an aquell puesto fen periódicamen un ridícul espantós, com solen fé seguit los catalanistes. 

https://glamboy69.wordpress.com/2014/03/17/qui-hi-ha-enterrat-al-fossar-de-les-moreres-mite-vs-arqueologia/


El fossar de les moreres

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell els mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.

Quin vellet el fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l'havia això endurit.

Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, la ge, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.

Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell el seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant els dos alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
el vell cavava amb fatic.
Els fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!

Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en el seu nét:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí el què n'haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al tron reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?

I així dient, el vell plorava,
i ofegava amb el seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.

Que aquell fill... taca afrontosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i es va vendre al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant el plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot el cor.

Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per aixo el pobre vell plorava
com si cavés el clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si sigues... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs els clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
els morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.

- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar a ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.

Conec bé de quina banda
són els morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
el botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per eixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.

I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint just el llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Ai, pobreta Barcelona,
Com t’estrenyen 
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.

I a rengleres, a rengleres
els van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
els d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
el lleial amb el traïdor!

De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res el llavi;
a tots dos los sembla agravi
el mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang del seu fill, al puny.
- No, no - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és el teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- El seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- On l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreresno s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Qui hi ha enterrat al Fossar de les Moreres? 

Mite vs Arqueologia Març 17, 2014 Cada 11 de Setembre diversos grups nacionalistes fan ofrenes actes polítics al Fossar de les Moreres, seguint la creença llegendària de que allí hi han enterrats tots els defensors de la ciutat del setge de 1714, durant el conflicte dinàstic i de classes socials conegut com Guerra de Successió.
Però es realment així?
Quines evidències empíriques tenim?
Sabem que en aquest indret hi ha un cementiri ja des d’època tardoantiga, relacionat amb la Basílica on llegendariament varen aparèixer les restes de Santa Eulalia. Posteriorment en època medieval s’empra com a fosa comuna de l’Església de Santa Maria de les Arenes. De fet, era el “fossat menor” ja que el principal (o major) estava a la porta principal de l’esglesia. Aquest cementiri es deixa d’utilitzar per motius de salut pública i pressions veïnals, definitivament el 1806. Segons el cronista de la època Francesc de Castellví durant el setge hi van haver 5.458 baixes, xifra que pujaria fins a 7.069 si fem cas a les fonts franceses. Es a dir, estaríem parlant d’uns 200 cadàvers per metre quadrat, atenent a les dimensions del fossar. I quin sentit tindria posar-los tots en un mateix indret, amb la quantitat de foses parroquials que hi havien? El mateix Albert Balcells (catedràtic d’història de la UAB), en la seva obra “Llocs de memòria dels catalans” (2008) reconeix que no hi ha cap font documental que apunti a que tal fet va ocórrer, més enllà de “la tradició oral”.
Invenció del Mite Romàntic A finals del s.XIX el dramaturg Frederic Soler i Hubert (conegut com “Pitarra”), d’ideologia catalanista conservadora (era partidari de la restauració de la monarquia) va guanyar els Jocs Florals de 1882 amb una bonica poesia on inventa una preciosa i fantasiosa història (llegiu-la aquí) sobre com un fosser i el seu net son els encarregats d’enterrar a totes les víctimes de 1714 al Fossar de les Moreres i es neguen a donar sepultura a un soldat borbònic, ja que allí no hi volien a cap traïdor. Quan es va publicar ningú va creure que la ficció fos certa, òbviament. #fosar2Anys més tard, el 1913, un grup juvenil nacionalista anomenat “Els Nets dels Almogàvers“, va col·locar una placa a l’indret amb els primers versos de la poesia de Pitarra i van decidir celebrar allí actes en conmemoració del 11 de Setembre creient que la poesia feia referencia a fets verídics i que allí hi havia una gran fosa amb tots els morts d’aquella guerra. La placa es torna a col·locar el 1977; poc després, el 1983, l’Ajuntament de Barcelona pretén remodelar l’indret, entrant en conflicte amb grups nacionalistes que ho consideren “terra sagrada“. Finalment l’any 1989 l’arquitecta Carme Fiol remodela la plaça amb totxana vermella, representant la sang dels soldats morts. Posteriorment s’hi afegeix un peveter amb una flama el 2001. La realitat arqueològica Segons un document de 1938 a començaments de segle XX es van fer excavacions a la Plaça on varen aparèixer tan sols tombes d’època romana i tardoantiga, segurament relacionades amb la basílica paleocristiana. Als anys 60’s, arrel d’obres a l’església, es fan noves excavacions on es troben tombes dels segles IV-V. Ni rastre de la fosa de 1714. La primera (i única) excavació amb metodologia i publicació científica realitzada al Fossar fins a dia d’avui, la va realitzar l’arqueòloga Daria Calpena, l’any 2005, de l’empresa Atics SL, arran del seguiment arqueològic de les obres realitzades en el subsòl de la Plaça. En aquesta intervenció, es varen realitzar diversos sondejos i rases on es van trobar 24 enterraments d’època tardoantiga (s.IV-VI) i quatre tombes d’època alt medieval (s.IX-X). També va localitzar un estrat amb un conjunt d’ossos humans sense connexió anatòmica que l’arqueòloga va creure que formaven part de la mítica fossa de 1714. Tot i això ella en cap moment cita cap font bibliogràfica per demostrar l’existència de la fossa, simplement dona per fet que aquesta existeix i que allí es troba. La memòria, per cert, no inclou planimetria dels enterraments a la fossa, ni fotografies de detall de com es van trobar els ossos, ni tampoc cap estudi antropològic sobre les restes humanes. #fosar perfil Imatge del perfil de la suposada fossa.
Font: Memòria de Daria Calpena (amb Creative Commons) A partir de la lectura i anàlisis de la memòria científica i de la comparació empírica amb el registre d’altres foses de guerres modernes trobades a la ciutat, com la localitzada a la Rambla Prim de Sant Andreu, corresponent a la Guerra dels Segadors, a mi em sorgeixen molts dubtes respecte a que aquest estrat es correspongui realment a 1714:
 1) Connexió Anatòmica: Si els cadàvers es van dipositar de cop en un mateix moment com pot ser que els ossos estiguin remenats? Segons l’autora, podria ser que els cadàvers s’haguessin recollit en avançat estat de descomposició. Igualment hi hauria algún nivell de connexió anatòmica entre els ossos, això no quadra per enlloc. 2) Nombre d’Individus: L’estudi ha calculat el Nombre Mínim d’individus (NMI) a partir del recompte de les epífisis proximals dels fèmurs i l’ha determinat en 13 persones en 4 metres quadrats. Com ja he dit, si realment hi fossin tots els defensors de la ciutat la densitat de cadàvers hauria de ser d’uns 200 per cada metre quadrat, 57 vegades més. 3) Datació Relativa: Segons explica l’autora, en la fossa es va trobar ceràmica amb decoracions de blava catalana, verd i manganès i reflexos metàl·lics, això apunta a un marc cronològic força ampli que cobriria des de finals de la baixa edat mitjana fins al s.XVIII, en cap cas te pinta d’un context històric puntual i tancat. 4) Estratigrafia: Com l’excavació s’ha fet per sondejos i rases i no en extensió, dificulta enormement diferenciar si realment hi ha un retall negatiu corresponent  a una fosa excavada, o bé es tracta d’un estrat remenat d’una ossera, caldria doncs ampliar la superfície d’excavació en planta. #fosar estudi Restes antropològiques de la fossa. Font: Memòria de Daria Calpena (amb Creative Commons) 5) Tafonomia: Tal com es va veure a les diferents fosses excavades a la Rambla Prim, quan hi ha una inhumació massiva simultània els ossos no estan fracturats i no hi ha pràcticament sediment entre ells. Aquí passa just el contrari, els ossos llargs presenten fracturacions a les diàfisis medials, inexplicables si no hi han processos postdeposicionals de remoció, fet que apunta a diversos enterraments successius i no un de simultani. 6) Sexe i Edat: Al jaciment de Rambla Prim es veu clarament com pràcticament tots els esquelets corresponents a un context de conflicte bèl·lic en època moderna presenten una edat adulta i un sexe masculí. Aquí directament aquestes dues variables ni es van determinar. Seria un detall força esclaridor. Conclusions Les proves que disposem a dia d’avui em fan pensar en una ossera formada per enterraments successius al llarg del temps, provocant una desarticulació i remoció dels esquelets anteriors, amb unes característiques antropològiques similars a les que vaig poder documentar al excavar la ossera de l’Església de Sant Just i Sant Pastor. De fet, que al Fossar de les Moreres s’hi enterra gent des d’època medieval es l’únic que sabem del cert pels documents. Si simplement es volia retre un homenatge simbòlic als morts em sembla perfecte però, com explico a Patrimonicidi, l’arqueologia no pot renunciar a la seva base científica en funció d’interessos romàntics o polítics. Per altre banda, tan sols recordar que al llarg de la geografia catalana encara hi han centenars de fosses comunes amb morts reals de la Guerra Civil que van morir a mans del feixisme donant la seva vida per la defensa de la democràcia, la lluita de classes i l’autogovern de Catalunya, sense que ningú els hi posi una trista flor.
Potser que ens ho féssim mirar, no?