Mostrando entradas con la etiqueta dijous san. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta dijous san. Mostrar todas las entradas

sábado, 15 de abril de 2017

matraca

MATRACA f. 

carracles a Valdarrores

matraca, carraca, maçoles, maçola, semana santa

|| 1. (usat sovint en pl.: matraques) Maçoles; instrument de percussió d'algunes peces de fusta combinades que produeixen un soroll sec i repetit, i que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant (Pallars, Balaguer, Urgell, La Llitera, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià); cast. carraca, matraca.


Els escolans toquen matraques en lloc de campanes, Serra Calend. folkl. 102.


Els bosells repicaven tristament com les matraques en Dijous Sant, Ruyra Pinya, II, 104.

|| 2. Molèstia insistent, sia per burla, sia per enraonament seguit, etc.; cast. matraca. «Tot lo dia ens donen matraca».
|| 3. Home molest, que dóna matraca; cast. mazacote, matraquista.
    FON.: matɾákɛ (Sort, Sueca, Alcoy); matɾákes (Balaguer, Urgell, Tortosa, Maestrat); matɾáka (Tamarit de la L., Cast., Val., Xàtiva, Benidorm, Al.); mətɾákə (Penedès, Camp de Tarr., Mall., Men.).
    SINÒN.:— || 1, carraca, batzoles, maçoles.

    ETIM.: de l'àrab maṭraqahmartell’.

CARRAU m. 

|| 1. Instrument de fusta amb què els nois fan soroll per Setmana Santa (Pallars, Ll., Balaguer, Igualada, Tarr., Calaseit, Tortosa, Vinaròs); cast. carraca
|| 2. En l'ofici de blanquer, màquina que fa la feina del merlet; és una espècie de bombo que volta per mitjà d'unes corretges o politges, funciona sobre un taulell i porta a l'exterior fixades i distribuïdes 20 o 24 boixetes. (Igualada). 
|| 3. Moixó de cant estrident, que es menja els ous dels altres nius i n'hi pon de seus (Llofriu, Gandesa).  (Cuco)
|| 4. Persona molt xerradora, que sempre la senten garlar (or.); cast. cotorra
|| 5. Xerrameca (or.). Adonantse de que no la escoltaven, havia parat en sec el seu carrau, Oller Rur. urb. 208. 
|| 6. Nom satíric que donen als habitants de Passanant els dels pobles veïns
|| 7. Llin. existent a Barcelona, Masnou, Mataró, Vilassar, etc.
    Fon.: 
kəráw (or.); karáw (occ.).
    Sinòn.:
— || 1, carraca, roncadora.
  

Etim.: onomatopeia.

Et ce petit moulinet dont nous usons le Jeudy, & le Vendredy de la sepmaine saincte au lieu des Cloches, que nous appellons Cresserelle, a emprunté ce nom du son qu' il produit.