champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 17 de octubre de 2026
Arnaut Daniel. Anc ieu non l'ac, mas ella m'a
martes, 23 de abril de 2024
Lebre - Sacrilegi
Lebre, s. f., lat. leporem, lièvre.
Lebre bestia es pauruga, frevol, et aptament corrent.
Eluc. de las propr., fol. 253.
Le lièvre est bête peureuse, faible, et habilement courant.
Aissi com cel qu' a la lebre cassada,
E pois la pert, et autre la rete.
(chap. Així, aixina com aquell que ha cassat la llebre, y después la pert, y un atre la reté.)
Giraud de Salignac: Aissi cum.
Ainsi comme celui qui a chassé le lièvre, et puis le perd, et un autre le retient.
Loc. En Proensa soi tornatz
Morir, cum lebres en jatz.
P. Vidal: Tant me.
En Provence je suis retourné mourir, comme lièvre en gîte.
CAT. Llebra. ESP. Liebre. PORT. Lebre. IT. Lepre, levre. (chap. Llebre, llebres; liebre, liebres. Al Camí en chapurriau, ñan unes germanes que se diuen les llebres, perque teníen un tic y movíen los labios com les llebres o conills. En rumano: lepure.)
2. Lebrier, s. m., lévrier.
Elh se fes cassar als pastors ab cas et ab mastis et ab lebriers.
V. de P. Vidal.
Il se fit chasser par les pâtres avec chiens et avec mâtins et avec lévriers.
Fig. Car ieu vi que los lebres an contrast als lebriers.
Guillaume de Tudela.
Car je vis que les lièvres ont contraste avec les lévriers.
CAT. Llebrer. ESP. Lebrel. PORT. Lebreo. IT. Levriere. (chap. Llebré, llebrés; llebrel, llebrels : gossos cassadós de llebres.)
3. Lebreira, s. f., levrette.
Quom fai lebreir' ab guosso.
Marcabrus: L' iverns vai.
Comme fait levrette avec roquet.
ESP. Lebrela. IT. Levriera. (chap. Llebrela o llebrera, llebreles o llebreres; N. E. Ver: lebrela de Términos en Wikipedia.)
Lecar, Lechar, v., de l'allemand lechen, lécher, faire lippée.
(N. E. en alemán, lecken: lamer; chupar; lecker : delicioso, para lamerse los dedos.)
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 45.
Bevo et leco lo sanc. Eluc. de las propr., fol. 253.
Boivent et lèchent le sang.
Lai, on no mort, ilh lecha
Pus asprament no fai chatz.
Marcabrus: Dirai vos.
Là, où elle ne mord pas, elle lèche plus âprement que ne fait chat.
Fig. Non tem truan maligne,
Ni fals digz don malvatz lecha.
R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur.
Je ne crains vaurien malin, ni faux propos dont le méchant fait lippée.
IT. Leccare. (chap. Llepá: llepo, llepes, llepe, llepem o llepam, llepéu o llepáu, llepen; llepat, llepats, llepada, llepades.)
2. Lec, adj., lécheur, friand, goinfre, gourmand.
Ca es lec e golos. Eluc. de las propr., fol. 243.
(chap. Lo gos es llépol y golut.)
Le chien est lécheur et goulu.
Fig. Car en pensan sui de lieis lecs e glotz.
A. Daniel: Sols sui que.
Car en pensant je suis friand et glouton d'elle.
IT. Leccone. (chap. llépol, llepols, llépola, llépoles.)
3. Licaytz, Licays, Licais, Lecays, Lecais, adj., friand, avide.
Aquist son propriamens licaytz e glotz. V. et Vert., fol. 22.
Ceux-ci sont proprement friands et gloutons.
Fig. Quant uns motz li eys del cays,
Et ieu l' au, si 'n sui licays
Qu' ieu crey morir talentos.
P. Vidal: Per sos. Var.
Quand un mot lui sort de la bouche, et je l'entends, j'en suis si avide que je crois mourir désireux.
Tant suy de lieys glotz e lecays.
Jordan de Confolen: Non estarai.
Tant je suis glouton et friand d'elle.
4. Lechadier, Lechadeir, adj., friand, goinfre, gourmand.
Etz glotz e lechadiers.
Giraud de Borneil: Cardalhac.
Vous êtes glouton et friand.
Una lechadeira
Amors nais,
Don mon cors es tan lecais.
Bertrand de Born: Domna puois.
Une amour friande naît, dont mon coeur est si friand.
5. Lecaria, Licharia, s. f., lécherie, friandise, avidité, libertinage.
Quar soven, per lecaria
De viandas delicadas,
Se fenhon dessaboradas.
Brev. d'amor, fol. 130.
Car souvent, par friandise d'aliments délicats, elles se feignent dégoûtées.
Fig. Chanso ni sirventes
Ni stribot ni arlotes,
Non es, mas quan licharia.
B. Martin: D' entier vers.
N'est chanson ni sirvente ni estribot ni arlote, mais seulement libertinage.
6. Licajaria, Licazaria, s. f., friandise, goinfrerie, gourmandise.
Non o fan tan solament per licajaria de gola, mays per bobans.
Per gran licazaria de glotonia, o per mala costuma.
V. et Vert., fol. 21 et 20.
Ne le font pas seulement par goinfrerie de gueule, mais par ostentation.
Par grande friandise de gloutonnerie, ou par mauvaise coutume.
7. Lechardetz, s. m., goinfrerie, gourmandise.
Sa fera escarsetat, sa fera desonransa...
Ni son fer lechardetz ni sa fera semblansa.
Guillaume de la Tour: Un sirventes farai.
Sa sauvage avarice, sa sauvage effronterie... et sa sauvage goinfrerie et sa sauvage contenance.
8. Leconia, s. f., goinfrerie, gourmandise, débauche.
Raubadors que raubo 'ls camis
Per lur leconia.
(chap. Robadós, assaltadós, bandolés: lladres que roben los camins per la seua llepolería, goludería, avarissia.)
Le Moine de Montaudon: Manens.
Voleurs qui volent les chemins pour leur débauche.
IT. Lecconia.
Leg, Ley, Lei, s. f., lat. legem, loi, ordonnance.
Dels X mandamens de la ley de Dieu. V. et Vert., fol. 6.
(chap. Dels deu manamens de la ley de Deu.)
Des dix commandements de la loi de Dieu.
Non amam lo rei, si non amam sa lei. Trad. de Bède, fol. 24.
Nous n'aimons pas le roi, si nous n'aimons sa loi.
Els feyron leys per terras guazanhar.
P. Cardinal: Un sirventes fas.
Ils firent lois pour acquérir des terres.
- Foi, croyance religieuse.
Ieu non tenh ni crey
Negun' autra ley.
Bertrand de Born: Ges de far.
Je ne tiens ni crois nulle autre loi.
Loc. Em d'un cor e d'una ley.
J. Esteve: Si m vai.
Nous sommes d'un même coeur, et d'une même croyance.
- Habitude, manière.
Li auzellet en lor leis,
Cascus de cantar no s tric.
Rambaud d'Orange: Pos tals.
Les oiselets à leur manière, chacun de chanter ne s'atarde.
- Procès, litige.
Lai o solien las altras leis jutjar. Poëme sur Boèce.
Là où ils avaient coutume de juger les autres procès.
- Titre, qualité, aloi.
Els no son ni de ley ni de pes.
P. Cardinal: Tos temps.
Ils ne sont ni de loi ni de poids.
Dona de mal aire...
Sitot s' es de malvada ley.
Pierre de Bussignac: Sirventes e chansos.
Dame de mauvaise façon... bien qu'elle soit de mauvaise qualité.
Prép. comp. Anar a pe, a ley de croy joglar.
T. d'Albert Marquis et de B. de Vaqueiras: Ara m.
Aller à pied à manière de vil jongleur.
Troberon Peire Vidal en aissi trist, dolen et en aissi apareillat a lei de fol.
V. de P. Vidal.
Trouvèrent Pierre Vidal par ainsi triste, dolent et par ainsi agencé à manière de fou.
Viurai ses guerr' ab ley de mainadier.
Rambaud de Vaqueiras: Sitot.
Je vivrai sans guerre à manière de pillards.
Amors mi met e mos fols cors en via
Que us clam merce a lei de fin aman.
Ralmenz Bistors: Aissi col fortz.
Amour me met ainsi que mon fou coeur en voie que je vous crie merci à manière de tendre amant.
ANC. FR. A loi de povre besongneus
Cui honte a si la bouche close
Que sa mesese dire n'ose.
Roman de la Rose, v. 8130.
ANC. ESP.
Comprando è vendiendo à lei de mercaderos. (mercaderes)
Manos atras atadas à ley de ladron. (atrás, ladrón; a ley de.)
Milagros de Nuestra Señora, cop. 683 et 899.
Loc. Anc non ateys
Domna de las doas leys
En tant aut pretz.
Folquet de Lunel: Si quon la.
Oncques dame des deux lois n'atteignit en aussi haut mérite.
Car non es ni er ni fo
Genser de neguna leg
Ni tan pros.
Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni (m) platz.
Car il n'est ni sera ni fut plus gentille sous aucune loi ni si méritante.
ANC. CAT. Ley. CAT. MOD. Lley. ESP. Ley. PORT. Lei. IT. Legge.
(chap. Ley, leys.)
2. Legista, s. m., légiste.
Aus, tu que te fas legista,
E tols l'autruy dreg a vista.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui te fais légiste, et enlèves publiquement le droit d'autrui.
Lo milher legista de la crestiandat. Guillaume de Tudela.
Le meilleur légiste de la chrétienté.
ESP. PORT. IT. Legista. (chap. Legista, legistes.)
3. Legitima, s. f., légitime.
Per supliment de legitima. Fors de Béarn, p. 1088.
Pour supplément de légitime.
CAT. Legitima, llegitima (legítima, llegítima). ESP. (legítima)
PORT. Legitima. IT. Legittima. (chap. Legítima, legítimes. Pot sé que algú pronunsio “lejítima”, en jota, pero se pronunsie en la g de ginebre, ginebra, gitano, geput, girá, etc.)
4. Legitim, adj., lat. legitimus, légitime.
Successors de legitim matrimoni.
(chap. Sucessós de legítim matrimoni.)
Tit. de 1468. Hist. de Lang., t. V, pr., col. 37.
Successeurs de légitime mariage.
Filhas legitimas he naturals. (he : e : et : i : y)
(chap. Filles legítimes y naturals.)
Tit. de la maison d'Auvergne, de 1482. Justel, p. 227.
Filles légitimes et naturelles.
CAT. Legitim, llegitim (legítim, llegítim). ESP. (legítimo) PORT. Legitimo. IT. Legittimo. (chap. Legítim, legitims; v. legitimá.)
5. Legitimamen, adv., légitimement.
En demandan... o d'altra maniera legitimamen. Charte de Gréalou, p. 62.
En demandant... ou d'autre manière légitimement.
CAT. Llegitimament. ESP. (legítimamente) PORT. Legitimamente.
IT. Legittimamente. (chap. legítimamen o legitimamen.)
6. Legisme, adj., légitime.
Cantem tuh, aici cum filh legisme,
Ab los angels: Gloria sus el Altisme.
(chap. Cantem tots, aixina com a filla legitims, en los angels: Gloria al altíssim.)
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Chantons tous, ainsi comme fils légitimes, avec les anges: Gloire sus au Très-Haut.
7. Legismament, adv., légitimement.
El non legismament intret el papat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 206.
Il n'entra pas légitimement à la papauté.
8. Leyaltat, Leialtat, Leiautat, Lialtat, Liautat, s. f., loyauté.
Si 'ls abastes en aissi leyaltatz
Quon se depert.
P. Cardinal: Tot lo mons.
Si à eux abondait loyauté tout ainsi comme elle se dépérit.
Cavallier pros e savi, e de grand lialtat. V. de S. Honorat.
Chevalier preux et sage, et de grande loyauté.
Non deu esser amatz ni fort volgutz,
Mas sol aitan cum leiautatz adutz.
Cadenet: S'ieu pogues.
Ne doit être aimé ni fort désiré, mais seulement autant comme loyauté apporte.
Fig. Tenc la balansa
De liautat.
B. Carbonel: Per espassar.
Tint la balance de loyauté.
ANC. FR. Tes fiz ne tiennent pas tes veies ne ta lealted.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 9.
CAT. Llealtat. ESP. Lealtad. PORT. Lealdade. IT. Lealtà, lealtate, lealtade.
(chap. Lealtat, lealtats.)
9. Leialeza, Lealeza, Lialeza, s. f., loyauté, fidélité.
Renha ab leialeza.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Agit avec loyauté.
Juro far lealeza. Brev. d'amor, fol. 126.
(chap. Juren fé (observá) lealtat.)
Jurent de tenir loyauté.
Fig. Deslialtatz si jura
Contra lialeza.
P. Cardinal: Falsedat.
Déloyauté se ligue contre loyauté.
10. Leyal, Leial, Leyau, Lial, Liau, adj., lat. legalis, loyal.
Vostre amicx fis e leials.
(chap. Vostre amic fiel y leal.)
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Votre ami fidèle et loyal.
Sirventes non es leyals,
S'om no i ausa dir los mals
Dels menors e dels comunals,
E majorment dels majorals.
Pons Barba: Sirventes non.
Sirvente n'est pas loyal, si on n'y ose dire les défauts des petits et des moyens, et principalement des principaux.
Franqu' e doussa, fin' e leyaus.
B. de Ventadour: Chantars no pot.
Franche et douce, sincère et loyale.
La paraula fon doussa et humana,
E 'l dir cortes e liau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
La parole fut douce et humaine, et le dire courtois et loyal.
Ieu non l' aus dir, per temensa,
Cum li sui francs, fis e lials.
Elias de Barjols: Amors be.
Je n'ose lui dire, par crainte, comme je lui suis franc, sincère et loyal. Subst. Aissi m pes qu' o fasso 'l leial.
Folquet de Marseille: Ab pauc ieu.
Ainsi il me pèse que cela fassent les loyaux.
ANC. FR. L'amor de sa loial moillier.
Miex vaudroit du païs foïr
Que dire à famé chose à taire,
Tant soit loial ne debonnaire.
Roman de la Rose, v. 20248 et 16558.
CAT. Lleal. ESP. PORT. Leal. IT. Leale. (chap. Leal, leals.)
11. Leyalmen, Leialmen, Leiaument, Lialment, Liaument, adv., loyalement.
Cui serv de bon cor leyalmen.
Richard de Barbezieux: Be volria.
A qui il sert de bon coeur loyalement.
Pus aissi sui vostre serf leialmen.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Puisque ainsi je suis loyalement votre serf.
An jurat de tenir lialmen
Dreg a quascun.
P. Cardinal: Tot atressi.
Ont juré de tenir loyalement droit à chacun.
Paguar peagges lialment et fizelment.
(chap. Pagá peaches lealmen y fielmen.)
Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 2.
Payer péages loyalement et fidèlement.
ANC. FR. Car vous m'avez servi moult lealment.
Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 122.
CAT. Llealment. ESP. PORT. IT. Lealmente. (chap. lealmen.)
12. Beslei, s. m., injustice.
De Fransa fui gitatz a gran beslei. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42. Je fus rejeté de France avec grande injustice.
ANC. FR.
Tu destruiz sainte Iglise à tort et à beslei. Roman de Rou, v. 5057.
E de genz de mauvese loi
Qui nous metroient à besloi.
Fables et cont. anc., t. 1, p. 76.
13. Deslei, s. m., tort, injustice.
Del deslei
Que m fei.
Marcabrus: Estornelh.
De l'injustice qu'il me fit.
14. Desleyar, v., décrier, ôter la réputation.
Falh i tan que s desleya.
Guillaume de Montagnagout: Ges per.
Y faut tant qu'elle se décrie.
15. Desleialtat, Deslialtat, s. f., déloyauté.
Ieu non vuelh jamais esser selaire
De lurs crois faitz, on es desleialtatz.
P. Cardinal: Un sirventes vuelh.
Je ne veux jamais être céleur de leurs vils faits, où est déloyauté.
Qui son vilan non aerma,
En deslialtat lo ferma.
Bertrand de Born: Mout mi plai.
Qui ne ruine pas son vilain, l'affermit en déloyauté.
ANC. FR.
Ne deust, por nule aveir, fere desléalté. Roman de Rou, v. 3254.
CAT. Desllealtat. ESP. Deslealtad. PORT. Deslealdade. IT. Dislealtà, dislealtate, dislealtade. (chap. Deslealtat, deslealtats.)
16. Deslialeza, s. f., déloyauté.
Falsedat e deslialeza. V. et Vert. fol. 7.
(chap. Falsedat y deslealtat.)
Fausseté et déloyauté.
17. Desleial, Deslial, adj., déloyal.
En aquest segle venal,
Desleial.
Lanfranc Cigala: Oi! Maire.
Dans ce siècle vénal, déloyal.
Subst. Al lial hom donarai un bezan,
Si 'l deslials mi dona un clavel.
P. Cardinal: Tos temps.
A l'homme loyal je donnerai un besant, si le déloyal me donne un clou. CAT. Deslleal: ESP. PORT. Desleal. IT. Disleale.
18. Delialment, adv., déloyalement.
Que mal se sia governat, ni delialment y aia obrat. Libre de Tindal.
Qui se soit mal gouverné, et y ait travaillé déloyalement.
CAT. Desllealment. ESP. PORT. Deslealmente. IT. Dislealmente.
(chap. Deslealmen.)
19. Desleialar, v., infamer, rendre infâme, diffamer, déshonorer.
Part. pas. Pot l'en om accusar aissi com s' era desleialat.
Si non es tals causa qu' el paire en sia desleialatz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2 et 3.
On peut l'en accuser ainsi comme s'il était déshonoré.
S'il n'est telle cause pour que le père en soit déshonoré.
Es desleialada
E puta privada.
B. Martin: Bel m'es.
Elle est rendue infâme et débauchée privée.
ANC. FR. Vers li ne vous desloiautés.
Roman de la Rose, v. 7325.
Puis que le duc de Bourgongne s'estoit ainsi desloyauté devers luy.
Monstrelet, t. II, p. 121.
20. Aleyalar, v., justifier, préconiser.
De cascuna vos darem ysshemple, non pas que per so las entendam aleyalar. Leys d'amors, fol. 20.
De chacune nous vous donnerons exemple, non pas que pour cela nous entendions les justifier.
21. Privilegi, Previlegi, s. m., lat. privilegium, privilége.
De las santas Gleisas e de lor privilegis.
(chap. De les santes iglesies y de los seus privilegis.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Des saintes Églises et de leurs priviléges.
Ha yssamen son previlegi e sas franquezas. V. et Vert., fol. 16.
A également son privilége et ses franchises.
CAT. Priviletge, privilegi. ESP. (privilegio) PORT. IT. Privileggio.
(chap. Privilegi, privilegis.)
22. Privilegiar, Priviligiar, v., privilégier, accorder des priviléges.
Cofermet et privilegiet l' abadia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 53.
(chap. Va confirmá y privilegiá l' abadía.)
Confirma et privilégia l'abbaye.
Las gracias especials de que Dieus los priviligiet. V. et Vert., fol. 6.
Les grâces spéciales de quoi Dieu les privilégia.
Part. pas. Si'l deude era fiscal o privilegiat.
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.
Si la dette était fiscale ou privilégiée.
Sian privilegiat per lo senher apostoli.
Tit. de 1283. DOAT, t. LXXIX, fol. 153.
Soient privilégiés par le seigneur pape.
CAT. ESP. PORT. Privilegiar. IT. Privileggiare. (chap. Privilegiá: privilejo o privilegio, privileges o privilegies, privilege o privilegie, privilegem o privilegiem o privilejam o privilegiam, privilegéu o privilegiéu o privilejáu o privilegiáu, privilegen o privilegien; privilegiat, privilegiats, privilegiada, privilegiades.)
23. Anelei, Aneleh, s. m., injustice, iniquité.
Que m vol deseretar per anelei.
Karles mi fai gran tort et aneleh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23 et 48.
Vu qu'il me veut déshériter par injustice.
Charles me fait grand tort et injustice.
24. Sacrilegi, s. m., lat. sacrilegium, sacrilége.
Qui rauba las gleizas... fai sacrilegi. Trad. de Bède, fol. 42.
(N. E. Esto supongo que lo entenderán los rojillos catalanistas.)
(chap. Qui robe les iglesies... fa sacrilegi.)
Qui vole les églises... fait sacrilége.
- Adj. Celui qui commet un sacrilége.
Qui lo trenca es... sacrilegis. V. et Vert, fol. 98.
Qui le rompt est... sacrilége.
CAT. Sacrilegi. ESP. PORT. IT. Sacrilegio. (chap. Sacrilegi, sacrilegis; la persona que comet sacrilegi es un sacrílego; sacrílegos, sacrílega, sacrílegues.)
sábado, 9 de febrero de 2019
LA PRESENCIA DEL VALENCIÀ EN ANTERIORITAT A 1238
Encontramos: "archilaga" (argilaga), "formache" (formage), "fel" (fel), "lebre" (llebre), "lop" (llop), "letuga" (lletuga), "parthal" (pardal), "pebre" (pebre), "thapara" (tapera), "thomiello" (tomello, timó, farigola).
http://www.valencian.org/valencia/cites.htm
// En 1106 el judeu Ibn Buclarix cita a la "ayamiyya Balansiya” o romanç valencià. Li pague mil millons d'euros a qui demostre atre document anterior on es referixquen al català. //
mio al-furâr
lesa ë tu non le lesas dë amar
Mi corderito
se va y tú no le dejas de amar.
k(u)and mio sîdî yâ qawmu
ker(r)a bi-llâh
suo al-asî me dar-lo
¿cuándo mi señor, oh amigos,
querrá, por Dios,
darme su medicina?
¡habibi,
non te tolagas de mibe!
¡Amigo mío!
no te vayas de mi lado
![]() |
| Un chiquet que llig, serà un adult que pensa |
domingo, 30 de septiembre de 2018
el español, Moncho, superaragonés, promueve chapurriau frente catalán desde Alemania
Ramón Guimerá Lorente, de Beceite, Beseit
Daniel Ramírez
https://twitter.com/i/web/status/1046361515002028032
1196, rey de Aragón, Pedro II, Huesca. Catalán en 1196? JA JE JI JO JU.
L'occitan (o lenga d'òc) es una lenga romanica parlada en Occitània e pels occitans emigrats de pel monde. Es una lenga fòrça similara al catalan que d'unes considèran aquel coma un dialècte.
L'occitan coneguèt son epòca daurada entre los sègles XI e XIII gràcias a sa literatura e subretot las composicions dels trobadors que coneguèron de succès per tota Euròpa. Sens estat per encoratjar la transmission e ne far la valorizacion, patís la politica lingüicida de l'Estat francés, mas tanben la passivitat de Mónegue e de l'estat italian. Sonque lo Principat de Catalonha, dins l'Estat espanhòl, reconeis l’occitan coma lenga oficiala, e pròpria de la Val d'Aran, que l'ensenhament public lo generaliza. Amb aquò, la lenga es grèvament menaçada.
Se pensa uòi que mens de 200.000 personas la parlan.
Tu m'aguardas ya.
Lo peito me brinca'n
tornarte a besar.
Lo nuestro querer
no se crebará
anque charren muito
y te fagan plorar.
Yo no'n quiero vier
güellos de cristal
mulláus por glarimas
que culpa no han.
Escuita, muller,
dixa de plorar.
Yo siempre he estau tuyo,
tu mía has d'estar.
Dicen qu'un querer
ye de dos, no más,
y que ye más fácil
ferlo caminar,
cuando l'uno caye,
l'otro a devantar.
Cuando l'uno caye,
l'otro a devantar;
s'ha feito de nuey,
tu m'aguardas ya,
lo peito me brinca,
te quiero besar!
Ramón Guimerá, filólogo, traduce grandes clásicos de la Literatura al chapurriau para proteger del catalán / normalització / la lengua que hablaba de niño.
El chapurriau es una lengua hablada por alrededor de 3.000 personas en la zona oriental de Aragón. / Muchísimas más, Daniel /
No en catalán, valenciano o aragonés. Chapurriau.
Le llaman "pirado" -"eso me lo dice cualquiera"-, pero también le insultan y le amenazan a través de Facebook.
(hace mucho que no tengo cuenta de Carallibre ni de Instagram, alguien hizo una jugarreta para que me eliminaran, pero no se esperaba que así tengo más tiempo para tocarles los cojones, editando textos antiguos, como los juramentos y homenajes de 842, el Lexique Roman y Choix des Poésies, etc, etc.)
Él identifica a los acosadores como un grupo de nacionalistas catalanes (catalanistas, que los hay aragoneses) que "intenta engullir el chapurriau". (y la lengua valenciana, y sa llengo Balear, mallorquina, menorquina, y si pudieran, el mismo occitano, que ya está bastante manipulado.)
Moncho, en conversación con este diario, aclara que él no está en contra del catalán. Lee en esta lengua y se entiende perfectamente en este idioma (y el occitano también lo entiendo, aunque no lo hablo con nadie). Pero critica el afán de ciertos grupúsculos nacionalistas que pretenden "absorberles".
/ Catanazis y filoetarras como Marcel Pena o Manuelico Río Hijado de "lo cacao de la Facao", muy amigo de Ignacio Sorolla Vidal, Natxo o Nacho, con mala leche pero sin queso, se entienden muy bien entre los dos solitos.
![]() |
Este impresentable aragonés catalanista de Peñarroya de Tastavins copie a la franja (la del meu cul) .net tot lo que escriuen los seus amics catanazis.
Se dice REDS o RETS en Peñarroija, pero él escribe XARXES, y aunque considera catalán al chapurriau de Peñarroya, escribe con palabras "forasteres", foranas, como nosaltros, nosaltres, cuando se dice natros o natres. No es más tonto porque ya no puede.
Es uno de los pupilos de Arturico Quintana Font, alias Quintanilla o Quintaneta, el misionero de la fé catalana en Aragón, nacido en Barcelona o Barchinona con barretina puesta a rosca, porque es funda mental. / Manuelico Río Hijado, "lo cacao de la Facao", "Mireia Galindo", de Benavarre, Benabarre, Benabarri, Benavarri.
// |
Los nacionalistas catalanes se agarran a la RAE para justificar la absorción". Otra de sus técnicas consiste en actualizar una lista de palabras en chapurriau que no existen en catalán. / Más el DCVB del IEC, donde sale País Valencià y otras mentiras catalanistas. /
Mirad cómo escribían LO Parlament de Cathalunya ajustat en Barchinona, 1411
Dice así: "Llamamos 'champouirau' rom. 'Champoiral' a una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal /ahora dialecto del idioma occitano o lengua occitana / hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas".

Las traducciones de Moncho:
Acaba de vender, vía Amazon, cuatro ejemplares de La vida de Pedro Saputo, de Braulio Foz - un autor local / de Fórnoles, Fórnols, Fornos / del siglo XIX -. "Los colgué en septiembre. El resto de obras no puedo porque no tengo los derechos.

El Decamerón lo voy poniendo en mi web conforme voy avanzando, pero es muy complejo debido, principalmente, a su antigüedad. Ahora me ayudarán a promocionarlos distintas asociaciones culturales", reseña Moncho. / Espero sentado a que la Ascuma promocione la traducción de Pedro Saputo, ya que son como el IEC, AVL, Òmnium Cultural, etc.
Lo Decamerón en chapurriau hace mucho que está acabado, online, y a la venta en Amazon (en todo el mundo, Kindle y tapa blanda) /
/ No era de mi pueblo ese hombre. La obra de teatro se llama anem al bolet, de momento inédita. La tiene poca gente. /
"Ya no le dejé ningún material más. No sólo se puede traducir del español, también podría hacerlo del propio catalán".
/ Y del occitano también podría, porque es casi calcado al catalán, tanto antiguamente como ahora. /
"No nos apoya ninguno. Las normativas nos perjudican, por eso luchamos a nuestra manera".
Su madre era castellana / de Alustante, Guadalajara /, pero su padre siempre vivió en Beceite. Con él, chapurriau. Con sus amigos en el patio del colegio, chapurriau. Ahora, a miles de kilómetros, chapurriau.
Su lengua le permite referirse a la niebla de tres formas distintas.
/ y más, boira, boireta, broma, dorondón, borrim; niebla, etc. /
- Que no sigue per ixo, que de arribá hasta lo cos san ya trobaré la manera.
Va di Marchese:
- ¿Cóm?
Va contestá Martellino:
- Te u diré: yo me contorsionaré com un tullit y tú per un costat y Stecchi per l´atre, com si no puguera caminá, me aniréu aguantán, fen com si me voléu portá allí per a que lo san me curo: no ñaurá dingú que, al vóremos, no mos faigue puesto y mos dixo passá. A Marchese y a Stecchi los va agradá lo truco y, sense tardá, eixín del albergue, arribats los tres a un puesto solitari, Martellino se va retórse les máns de tal manera, los dits y los brassos y les cames, y ademés de alló la boca y los ulls y tota la cara, que ere cosa horrible de vore; no haguere ñabut dingú que lo haguere vist que no haguere pensat que estabe paralític y tullit. Y aguantát de esta manera, entre Marchese y Stecchi, se van adressá cap a la iglesia, en aspecte ple de Piedat, demanán humildemen y per amor de Déu a tots los que estaben dabán de ells que los faiguéren puesto, lo que fássilmen obteníen; y respetats per tots y tot lo món cridán: «¡féu puesto, dixéu lloc!», van arribá allí aon estabe lo cos de San Arrigo y, per algúns gentilhomes que estaben al seu voltán, va sé Martellino alsat y colocat damún del cos per a que puguere alcansá la grássia de la salut.
- ¡Siñó, fes que li dólgue! ¿Quí no haguere cregut al vórel vindre que de verdat fore un lissiat?
Van sentí estes paraules uns trevissanos que li van preguntá:
- ¡Cóm! ¿No ere éste impedit?
Tal com van sentí aixó, no los va fé falta datra cosa: per la forsa se van obrí pas y van escomensá a cridá:
- ¡Agarréu presso an eisse traidó que se burle de Déu y de los sans, que no sén tullit ha vingut aquí per a insultá al nostre san y a natros fénse lo tullit! Y, dién aixó, li van fótre les máns a damún y lo van fé baixá de aon estabe, y agarránlo per los pels y esgarránli tots los vestits van escomensá a fótreli puñades y puntapéus a mansalva, y no se considerabe home qui no corríe a fé lo mateix.
Martellino cridabe: - ¡Piedat, per Déu!
Están allí fora tota la guardia de la señoría, Marchese, lo mes pronte que va pugué sen va aná al que estabe en representassió del corregidó y li va di:
- ¡Piedat, per Déu! ña aquí algú mol roín que me ha furtat la bossa en uns bons sen floríns de or; tos rogo que lo prengáu per a que puga recuperá lo meu. Enseguida, al sentí aixó, una dotsena de soldats van córre cap aon lo miserable Martellino ere esquilat y trasquilat sense estisores y, obrínse pas entre la chusma en lo esfors mes gran del món, tot esbatussat y espentolat lo van traure de entre les máns y lo van portá al palau del corregidó, aon lo van seguí mols que se sentíen ofesos (ofenguts) per nell, y habén sentit que habíe sigut detengut per lladre, van escomensá a di tots que los habíe futut lo estiró tamé a les seues bosses. Sentín aixó lo juez del corregidó, que ere un home áspre, emportánsel apart lo va escomensá a interrogá.
- Siñó meu, estic preparat per a confessátos la verdat, pero féu que cadaú de los que me acusen digue aón y cuán ni hay tret la bossa, y tos diré lo que yo hay fet y lo que no. -
- Siñó meu, tots estos mentíxen en tota la seua boca: y de que yo dic la verdat tos puc doná esta proba, que may había estat an esta siudat y que no estic an ella mes que desde fa poc; y al arribá, per la meua desventura, vach aná a vore al cos san, aon me han trasquilat tan com veéu; y que aixó que dic es sert tos u pot aclarí lo ofissial del siñó que va registrá la meua entrada, y lo seu llibre y tamé lo meu possadero. Per lo que, si trobáu sert lo que tos dic, no vullgáu com éixos homes malvats destrossám y matám.
- Mal ham cavilat; lo ham tret de la paella per a fótrel al foc, l´ham tret del foc per a aviál als calius, a les brases. Per lo que, movénse en tota pressa, buscán al amo de la fonda, li van contá tot lo que los habíe passat; de lo que, enriénsen éste, los va portá a vore a un tal Sandro Agolanti que vivíe a Treviso y teníe gran influénsia en lo siñó, y contánlay tot, li van rogá que en ells intervinguere en les hassañes de Martellino, y aixina se va fé. Y los que van aná a buscál lo van trobá encara en camisa dabán del juez y tot desmayat y tremolós perque lo juez no volíe sentí res en lo seu descárrec, y com odiabe als florentinos, estabe completamen disposat a fel ahorcá y no volíe tornál al siñó, hasta que va sé obligat a féu contra la seua voluntat. Y cuan va está dabán d´ell, y li habíe dit totes les coses pel seu orden, va demaná que com suma grássia lo dixare anássen perque, hasta que a Florencia no estiguere, sempre li pareixeríe tindre la maroma al coll. Lo siñó sen va enriure de tal aventura y, donánlos un traje per home, sobrepassán la esperansa que los tres teníen de eixíssen be de tal perill, sanos y salvos sen van entorná a casa seua.
















