Mostrando las entradas para la consulta xarxes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta xarxes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 18 de febrero de 2018

Estudiá en castellá a Cataluña

@xbdn1971 (cuenta borrada)  
aviso, si la meva fill(a) ha d'estudiar en castellà en una classe perque 1 ó 2 nens o nenes ho exigeixin, aniré i mataré els seus pares davant d'ells.

@xbdn1971  aviso, si la meva fill(a) ha d'estudiar en castellà en una classe perque 1 ó 2 nens o nenes ho exigeixin, aniré i mataré els seus pares davant d'ells.

No cregau en falsos demócrates , obriu los ulls ! No es un cas aislat, ne ñan mols a twitter, facebook, atres reds (xarxes segons Ignacio Sorolla Vidal de Penarroija)

viernes, 6 de diciembre de 2019

Esborrem el racisme del llenguatge !

Esborrem el racisme del llenguatge !


bras de gitano, pastís llarg i enrodillat



diners negres, B

vi negre, tonalitat intensa

figa de moro, fruita que punxa


Extracto de un libro de Jordi Pujol publicado en 1976 donde da su visión sobre la inmigración en Catalunya.
"El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. "
el reino del soneto Jordi Pujol y los andaluces

El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual.


Fernando I de Aragó li díe MORO a Mule Bucayde:
Núm. 7. Reg. 401.

Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el alto grande honrado exalçado alabado entre los moros Mule Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et muy amado hermano et amigo como aquell pora quien querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra quanta vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano et amigo: fazemosvos saber que por la gracia de Dios mediante la virgen Santa Maria nuestra senyora e advocada en quien nos havemos gran devocion las nueve personas que estaven en Caspe que fueron deputadas por todos los regnos et tierras sotsmesas a la nuestra reyal corona Daragon para envestigar et declarar a quien pertenescia por justicia la succession de los ditos nuestros regnos a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia la succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual
declaracion nos fue intimada por part de las ditas nueve personas stando nos a la ciudat de Cuenque en el regno de Castiella e requierido que deviessemos tomar la possesion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los paramientos del nuestro regno Daragon et del principado de Cathalunya et del regno de Valencia: e todas las ciudades e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a nos sus solempnes ambaxadores a nos rescebir ante que entrassemos en estos nuestros regnos e despues que en ellos fuemos los quales en nombre de los parlamientos ciudades villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su senyor et veniemos a la nuestra ciudat de Çaragoga et todas las ciudades et villas et lugares de los ditos nuestros regnos sabida la nueva de nuestra declaracion ovieron gran consolacion por seer fallado que a nos pertenescia por justicia la dita succession: e las universidades de nuestros regnos e prelados religiosos condes barones cavalleros dellos ovieron gran alegria e goyo con la dita declaracion e fizeron grandes alegrias e solempnas professiones e nos recebieron muy solempnament assi en la ciudat de Çaragoça como en las otras ciudades e villas de los nuestros regnos et celebramos cortes en la dita ciudat de Çaragoça en los quales todos los nuestros vassallos del dito regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su rey et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogenito de haverlo por rey et senyor depues de nuestros dias. Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico stamiento et sosiego todos nuestros regnos sin otra contradiccion alguna assin como si desde que nasciemos fueramos rey dellos et assi mesmo el conde Durgell el duque de Gandia e don Frederich que demandaven los ditos nuestros regnos como competitores nos han obedescido et jurado por su rey et senyor: e despues de esto somos venido en esta nuestra ciudat de Barchinona onde agora stamos en la qual nos fue feyta la mayor solempnidat que nunca se fizo a ningun rey de nuestros predecessores en la qual todos los prelados condes nobles cavalleros universidades del nuestro principado de Cathalunya nos han jurado por su rey e por su senyor: lo qual muy caro e muy amado hermano et amigo vos fazemos saber porque somos cierto que vos plazera dello assin como a nos plazeria de todo vuestro bien et honor. Et assi mismo vos certificamos que nos havemos hovido muyt grant plazer alegria del vencimiento et bienandança que agora sopiemos que Dios vos ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos que el rey de Castiella nuestro muy caro et muy amado sobrino et nos somos priestos de guardar vuestra honra et fazer por vos et por vuestra casa todo lo que buenament pudiessemos fazer: por esto muy caro e muy amado hermano et amigo rogamosvos que siempre nos scrivades de vuestra salut et bienandança car en saber della seremos muy alegre et otrosi que vos plega enviarnos a Gonçalve nuestro escudero que a vos havemos enviado por vuestras occupaciones que havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre Alfonso Hernandez de Cordova al qual vos rogamos quel hayades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat de Barchinona dius nuestro siello secreto a VII dias de janero del anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXIII (07-01-1413).
- Rex Ferrandus. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.  

sábado, 16 de junio de 2018

Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * 
Publicado en el "Butlletí de Dialectología Cagalana",
IX, 1921, págs. 69-72.


http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ (una de les seues webs en xarxa de Ignacio Sorolla Amela) Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.

Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla Vidal, naixcut y malcriat a Pena Rubea, fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, roya o roja en aragonés.

Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.


Sempre se pot un aprofitá de les tontades que escriu consevol catalaniste, pero si les escriu lo idiota dotó en sossiollingüística Ignacio Sorolla Amela, fa mes goch.

Copy paste de la seua web:


Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

 / ¿Cuántes desde 1196 ?

¿Haurá lligit lo inútil este algún texto com estos:

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/09/15-16-de-enero.html

"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no..." 

https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html

/

Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.


Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bò

A

adés, adv.: ara fa poc.

afant, m.: afany, tribulació.


aladre, m.: arada.


albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.


albenc, m.: forat o escletxa de  les roques.


alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.


apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.


asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.


aubelló, m.: desaiguador o claveguera.


averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.


B

bacó, m.: porc; xorc.

bada, f.: escletxa.

/ balagosto /

baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.


bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts,  etcètera.


bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.


bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.


batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.

2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.

bellota, f. gla.


bocinada, f.: cop, bufetada, etc.


borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.


borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.

2. Volva grossa de neu.

bos, m.: el morrió dels gossos.


botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com

l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C

cabals, m.: béns, riquesa, benestar.  / caudales

calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá


canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants

d'aigua quan glaça molt.

canella, f.: aixeta.


cantal, m.: pedra o roc.


canut, m.: canó de posar agulles.


caramanyola, f. carabassa vinera.


carassa, f.: careta de disfressar-se.


cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija


carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.


cartró, m.: petita canastra de vímets.


catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet


cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.


còdol, m.: pedra cantelluda.


cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de

les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.

convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.


cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.


cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.


curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.


D

desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou


desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.


devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.


dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.


dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia


E

eix!: interjecció per a significar fàstic.

eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.


emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo


engordir, v.: engreixar.


engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá


enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.


enze, m.: animal tomany.


ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet


escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.


escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.


espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig


espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit


eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés


F

facilon, adj.: fanfarró, presumit.


faldetes, f.: faldilles.


falòria, f.: mentida, engany.


falló, adj.: enutjat.


fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?

feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa

folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /

2. Quarteta que es canta mentre es balla.

forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.


G

gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.

gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla Amela, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y família


garriga, f.: bosc de carrascotsalzines petites.


garrut, adj.: garrell.


gavarnera, f.: roser bord. / picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera

gavarnera, roser bord, picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera

gel, m.: aigua glaçada.


gema, f: rovell de l'ou. / yema


gom, adj.: ple. / de gom a gom


gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa


granera, f.: escombra.  / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen


grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.

Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veéu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per Mossen Alcover, mallorquí
GRUPA f. Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J

joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores.

jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.


jupa, f.: gec.


justador, m.: l'armilla.


LL

llanda, f.: llauna.

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /


llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo

llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera

llépol, llaminer, laminero, laminera



lleus, m.: pulmons.


llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.

http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).

M

/ malea / brosquill

malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)


malfarjat, adj.: mal endreçat.


manducar, v.: menjar.

mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña


manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà.
/ títul de un llibre editat per la Ascuma de un pastoret drogadicte y alusinat que encara seguix al gran Khan : ca : gos : Arturico Quintana Font; crec que se diu Julio Micolau Burgués y es de La Fresneda.


manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa


massetja, f.: fona. / massecha, honda como la de David contra Goliat


milorxa, f.: grua.


moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot


moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.


morca, f.: solatge de l'oli. / solada


P

peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.

picaport, m.: anella de picar a la porta.

/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol

pigota, f.: verola. / viruela


pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.


pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.


priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló


Q

quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita

quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu en lo significat de manía.


R

rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels








ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."


recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.


renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia
recta.


reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.


ribàs, m.: marge.


romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ... (y lo sigarro)


S

saduritja, f.: sajulida.  / saduricha, ajedrea en castellá

saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera (que bon sel tingue)

Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.



sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s' ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.

sus!: crit per a esquivar els gossos.

sutja, f.: l' engrut de la llana. / suncha


T

taleca, f.: saca, sac, sarró.

tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb

la destral.

teca, f.: porquería. / brutíssia


toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.


tort, m.: borni.


totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho.



V

verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís)

verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.

(Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments
exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.)

vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)


vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.


X, en chapurriau (occitan) CH:

xarc, m.: bassal. / charco


xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.


xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes


xorlo, adj.: mal vestit.

viernes, 11 de agosto de 2017

falange, falangistes, JONS, defensa del chapurriau

Los catalanistes independentistes (alguns són aragonesos) tenen sempre a la boca paraules com:
facha, fascista (feixista), nazi, blaver, blavers, Franco, Hitler, etc, pero no fan aná ni Chávez, Maduro, Stalin, Lenin, Castro, Kim Jong Il y Un, comunisme, anarquía, etc. 
La gran mayoría de ells han naixcut en la constitussió y en democrassia.
 
Tiniu, ara podeu parlá en raó, tontos utils !
 
falange, falangistes , jons , defensa, chapurriau
 
 
 
Esta está traduída pel facebook:
 




Carlos Rallo Badet, FEJONS, Aragón, El borinot Miquel






Rallo Badet, Carlos

 
 
agendas, adoctrinamiento, catalanista, franja


Carlitos Rallo Badet


Norberto Pico, secesionistas, pluralidad lingüística, Twitter, X


 
Carlos Rallo Badet , valenciano, catalán, misma lengua


 
EL TRASFONDO DE LA HISPANOFOBIA DE LOS CATALANISTAS EN ARAGÓN.
Las diversas asociaciones pancatalanistas que hay en Aragón, utilizan la falsa escusa del catalán, para adoctrinar, y manipular a las personas.
Este es un ejemplo bien claro de la asociación "Movimiento Franjolí" o de la de Jaime I de Fraga "País Valenciano".
El decálogo de la Hispanofobia.
FE de las JONS insta a a la DGA a que investigue e ilegalice asociaciones que adoctrinan a menores, y promueven un separatismo como el catalán, que incumple la legalidad vigente.
 
 
Si Agustina de Aragón levantara la cabeza, se enfrentaría a los traidores, como lo hace FE de las JONS.
 
FE de las JONS denuncia que por fin CHA Chunta Aragonesa se ha quitado la careta de aragonesista y reconoce y apoya públicamente la nación de los Países Catalanes a través de la Alianza Libre Europea -European Free Alliance, coalición de partidos nacionalistas europeos donde Chunta está integrada. El mapa de naciones políticas que impulsa la Alianza Libre Europea (ALE-EFA) reconoce como nación independiente la de los Países Catalanes donde Cataluña se anexiona territorios vecinos.
 
La Alianza Libre Europea está integrada por partidos nacionalistas europeos que propugnan un nuevo mapa político europeo. En el caso de España, exigen una Andalucía independiente; un País Vasco independiente (que se anexiona Navarra y el País Vasco francés); una Galicia independiente; un Aragón independiente y unos Países Catalanes independientes donde Cataluña se anexiona territorios vecinos. Los partidos nacionalistas de España que están integrados en la EFA son: Chunta Aragonesista; Esquerra Republicana de Catalunya; Eusko Alkartasuna; Aralar; Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista; Bloque Nacionalista Galego y Partido Andalucista. También está integrada, entre otros, Unitat Catalana, partido ubicado en el sur de Francia y asociado con Solidaritat Catalana per la Independència.
 
CHA ha primado más sus pactos con ERC que su preocupación por Aragón”. De hecho, este pasado fin de semana los partidos de la Alianza Libre Europea, incluyendo a CHA, se han reunido en Meran (Italia), y desde allí CHA ha impulsado una crítica contra el Gobierno de Aragón por no reconocer el catalán como lengua propia y, eso sí, no ha dicho absolutamente nada del mapa europeo donde se reconoce la nación de los Países Catalanes y que la Alianza Libre Europea reconoce y fomenta en su propia web.
 
FE de las JONS afirma que “la actitud de CHA no solo ofende a los aragoneses sino también a comunidades hermanas como la valenciana y la balear, a las que integran en esa pretendida nación de los Países Catalanes”. FE de las JONS insiste en que “ninguna parte de Aragón será moneda de cambio de nada”.
En la web oficial de la Alianza Libre Europea se puede comprobar al clicar sobre el mapa de Aragón que aparece el vínculo a Chunta Aragonesista así como su representante y contacto en la ALE a nombre de Nieves Ibeas. La Alianza Libre Europea se presentó, integrando a CHA y ERC en sus filas, en las Elecciones Europeas de 2009 bajo la el nombre de “la Europa de los Pueblos” y obtuvo 6 eurodiputados, los cuales están defendiendo en Europa, según el ideario de la propia ALE, la “nación de los Países Catalanes”. A su vez, la Alianza Libre Europea está coaligada con el Partido Verde Europeo bajo el nombre Los Verdes Europeos/Alianza Libre Europea. Los Verdes Europeos consiguieron 49 eurodiputados en las Elecciones de 2009 que sumados a los 6 de la Alianza Libre Europea suman 55 en el Parlamento Europeo.
 
 
La Falange Espanyola ha iniciat una campanya a les xarxes socials en contra de la denominació de «català» a la Franja de Ponent, Aragó.  
Segons el partit d’extrema dreta iniciaran el pròxim curs polític «plantando cara al Pancatalanismo. Defendiendo un habla histórica de Aragón».
A través dels seus comptes de Twitter i Facebook, Falange ha compartit un cartell amb el fons quadribarrat i el títol «Arago (sic) no parle catalá, lo separatisme aragones sí», per acabar amb el lema, escrit en català, «defensa la teua cultura».
Per a més información podeu consultar el blog Lo Reguer de Marcel Pena, lo pena de Marcel, on es disecciona més en detall la campanya que ha iniciat l’extrema dreta espanyola a la Franja.
 
EL FRENTE DE ESTUDIANTES SINDICALISTAS DENUNCIA EL ADOCTRINAMIENTO DEL SEPARATISMO A LOS NIÑOS DE LA FRANJA DE ARAGÓN
 
normalitzar, català, franja, agendes, escolars
 
 
Nunca podrá denunciarse lo suficiente el enorme error de los gobiernos socialistas y populares otorgando la competencia educativa a las Comunidades Autónomas. En algunas regiones, los insaciables separatistas han utilizado tan generoso regalo de la clase política para inculcar el odio de los más jóvenes a España, a su Historia y a su cultura. Que corramos el riesgo de convertirnos en un Estado fallido es consecuencia de semejantes políticas suicidas, que por desgracia ninguno de los grandes partidos parlamentarios desea cambiar.
Uno de los peores hábitos de los separatistas en materia educativa ha sido convertir la lengua en un arma política. El castellano, lengua común de todos los españoles, se ha visto marginado en algunas autonomías y con menos horas que otros idiomas extranjeros, como es el caso del inglés. Triste, pero cierto: España es un país donde la lengua común de sus habitantes es condenada al ostracismo dentro de su sistema educativo.
En medio de la deriva golpista de la Generalitat de Cataluña, sus agentes no cesan de promover un colonialismo que pretende apropiarse de identidades culturales vecinas. Sucede en Valencia, donde los catalanistas consideran al valenciano como un derivado del catalán; sucede en Baleares, y ahora también han puesto los ojos en Aragón. Con el mismo método que en otras regiones, los separatistas buscan echar el anzuelo sobre los más jóvenes y asimilarlos en su esquizofrenia de naciones inexistentes. De lo contrario, no se comprende que un habla (el chapurriau) de las comarcas limítrofes entre Aragón y Cataluña sirva como excusa para adoctrinar a los niños en las escuelas primarias ofreciendo agendas que pretenden usurpar el habla de la zona como si de catalán se tratara.
El Frente de Estudiantes Sindicalistas denuncia la apropiación indebida de la cultura de varias regiones por parte del separatismo catalán. Los estudiantes falangistas valoramos todo rasgo de identidad cultural de nuestra nación y no callaremos ante su instrumentalización política por parte de aquellos sectores que pretenden destruir la unidad de España.
 
aragonés , fabla , falange española, defensa lengua, luenga


aquí la única lengua que vale es la española

 
 
 
 
goose Hace 17 horas
quan més baturros mes BURROS !!!! Quina quantitat més gran d´incultura que demostran aquest paletos !! Que facil que ha sigut per els assesins de la Falange arrossegar a tot aquest bestiar, com sempre per l´estomac !!! Aixó es lo que i agrada fabricar Espanya paletos asilvestrats.....ja o déia el meu avi..... per que el senyorito vagi a caball tenim que anar molts pobres a peu !!
Me encante vore algú que escriu mal lo catalá, últimamen se veu massa bona ortografía a les reds. Lo siñorito del cavall lo volen tombá alguns per a pujá ells a damún, y aixina se fa una guerra sivil
  +0
  +2| -0
Joan Hace 1 día
Que faràn aquestos quan siguem independents ?
Yo tiraré una traca del Forcall , tos vull independens, feu nosa, escrúpol, vómit.
  +4| -0
Joan Espi Hace 1 día
DIVIDE Y VENCERAS, ES LA CONSIGNA del PPANCASTELLANISME, que representen PP, Ciudadanos y Falange. Units som molt FORTS. Enfrontats no som RES. Y ells ho saben. Massa partits polítics teniu, y la esquerra no ha estat unida may, ni hi estareu.
 
  +0| -1
Quinto Máximo Hace 1 día
Aquest noi del cabell negre, no es ben bé el que sembla. El conec. Un dia, em va deixar anar: "Esto es bonito. Yo soy falangista y tu indepe, y aqui estamos tomando unas cervezas como buenos amigos" Així va anar, de debò.
 
  +17| -0
Ramonet Hace 1 día
Sóc de Mequinensa, parlo català i m'encantaria que lo meu poble, lo Baix Cinca, i tota la Franja s'annexionés amb la resta de germans catalans. És el nostre lloc natural, per geografia, per cultura i per llengua.
Pos agarra una cadira y asentat, que te cansarás, tocayo.
  +13| -0
David Hace 1 día
Com sempre, els grans defensors del valencià, baléà, fragatí, chapurriau i tortosí contra l'imperialisme català parlen només en castellà. I tampoc no defensen el panocho, benasquès i castúo contra l'imperialisme castellà. Oimés defensar l'asturià o l'aragonès.
Yo parlo y escric en chapurriau .
  +14| -0
Nai Hace 2 días
Que em menjin un ou els falengistes!! Falangistes
 
  +30| -1
Sinto ploure Hace 2 días
Los de la Falange tireu per astí avall i fareu cap de miorros a la piaça. I us ho dic en fragatí. Marededeusinyor. I ara us ho he dit en lleidatà. ¿Veieu si n'es de ric el català i quantes variants que té?
Lo fragatí es chapurriau, lo lleidatà es català, pero ña un dicsionari lleidatà català per a que adeprengáu mes vocabulari.
 
  +31| -2
David Hace 2 días
Poc que hi ha pa res a fé amb aquests sectaris nacionalistes castellans. (Escrit amb xapurriao gironí) Natros som aragonesos y parlem chapurriau, tú un dialecte ocsitá del Geronés.