champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 18 de febrero de 2018
Estudiá en castellá a Cataluña
viernes, 6 de diciembre de 2019
Esborrem el racisme del llenguatge!


Vi negre : vi de tonalitat intensa.

Figa de moro : fruita que punxa, ja ja ja !

"El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. "el reino del soneto Jordi Pujol y los andaluces
Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el alto grande honrado exalçado alabado entre los moros Mule Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et muy amado hermano et amigo como aquell pora quien querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra quanta vos mismo deseades.
Alto grande honrado exalçado alabado entre los moros
nuestro muy caro e muy amado hermano et amigo:
fazemosvos saber que por la gracia de Dios mediante la virgen
Santa Maria nuestra senyora e advocada en quien
nos havemos gran devocion las nueve personas que estaven
en Caspe que fueron deputadas por todos los regnos
et tierras sotsmesas a la nuestra reyal corona Daragon
para envestigar et declarar a quien pertenescia por
justicia la succession de los ditos nuestros regnos
a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos
de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia la
succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual declaracion nos fue intimada por part de las ditas
nueve personas stando nos a la ciudat de Cuenque
en el regno de Castiella e requierido que deviessemos
tomar la possesion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los paramientos del nuestro regno Daragon et del principado de Cathalunya et del regno de Valencia: e todas las ciudades e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a nos sus solempnes
ambaxadores a nos rescebir ante que entrassemos
en estos nuestros regnos e despues que en ellos fuemos
los quales en nombre de los parlamientos ciudades
villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su
senyor et veniemos a la nuestra ciudat de
Çaragoga et todas las ciudades et villas et lugares de los ditos
nuestros regnos sabida la nueva de nuestra declaracion ovieron
gran consolacion por seer fallado que a nos pertenescia
por justicia la dita succession: e las universidades de
nuestros regnos e prelados religiosos condes barones
cavalleros dellos ovieron gran alegria e goyo
con la dita declaracion e fizeron grandes alegrias e solempnas
professiones e nos recebieron muy solempnament
assi en la ciudat de Çaragoça como en las
otras ciudades e villas de los nuestros regnos et celebramos
cortes en la dita ciudat de Çaragoça en los
quales todos los nuestros vassallos del dito
regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su rey
et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogenito
de haverlo por rey et senyor depues de nuestros
dias. Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico stamiento
et sosiego todos nuestros regnos sin otra contradiccion alguna
assin como si desde que nasciemos fueramos rey
dellos et assi mesmo el conde Durgell el
duque de Gandia e don Frederich que demandaven
los ditos nuestros regnos como competitores nos
han obedescido et jurado por su rey et senyor: e
despues de esto somos venido en esta nuestra ciudat
de Barchinona onde agora stamos en la
qual nos fue feyta la mayor solempnidat que
nunca se fizo a ningun rey de nuestros predecessores
en la qual todos los prelados condes nobles cavalleros
universidades del nuestro principado de Cathalunya nos han
jurado por su rey e por su senyor: lo qual muy
caro e muy amado hermano et amigo vos fazemos
saber porque somos cierto que vos plazera dello
assin como a nos plazeria de todo vuestro bien
et honor. Et assi mismo vos certificamos que nos
havemos hovido muyt grant plazer alegria
del vencimiento et bienandança que agora sopiemos
que Dios vos ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos
que el rey de Castiella nuestro muy caro et muy amado
sobrino et nos somos priestos de guardar vuestra
honra et fazer por vos et por vuestra casa todo lo que
buenament pudiessemos fazer: por esto muy caro
e muy amado hermano et amigo rogamosvos que siempre nos
scrivades de vuestra salut et bienandança car
en saber della seremos muy alegre et otrosi que vos
plega enviarnos a Gonçalve nuestro escudero que
a vos havemos enviado por vuestras occupaciones que
havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre
Alfonso Hernandez de Cordova al qual vos rogamos quel
hayades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat
de Barchinona dius nuestro siello secreto a VII
dias de janero del anyo de la natividad de nuestro
Senyor MCCCCXIII (07-01-1413).
- Rex Ferrandus.
- Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.
sábado, 16 de junio de 2018
Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés
Publicado en el "Butlletí de Dialectología Cagalana",
IX, 1921, págs. 69-72.
http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf
https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ (una de les seues webs en xarxa de Ignacio Sorolla Amela) Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.
Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla Vidal, naixcut y malcriat a Pena Rubea, fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, roya o roja en aragonés.
Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.
Sempre se pot un aprofitá de les tontades que escriu consevol catalaniste, pero si les escriu lo idiota dotó en sossiollingüística Ignacio Sorolla Amela, fa mes goch.
Copy paste de la seua web:
Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí, que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?
/ ¿Cuántes desde 1196 ?
¿Haurá lligit lo inútil este algún texto com estos:
https://historia-aragon.blogspot.com/2020/09/15-16-de-enero.html
"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no..."
https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html
/
Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.
Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bò
A
adés, adv.: ara fa poc.
afant, m.: afany, tribulació.
aladre, m.: arada.
albada, f.: música que toca a la primera hora del matí.
albenc, m.: forat o escletxa de les roques.
alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.
apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.
asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.
aubelló, m.: desaiguador o claveguera.
averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.
B
bacó, m.: porc; xorc.
bada, f.: escletxa.
/ balagosto /
baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.
bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts, etcètera.
bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.
bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.
batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.
bellota, f. gla.
bocinada, f.: cop, bufetada, etc.
borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.
borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.
bos, m.: el morrió dels gossos.
botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com
l'espígol, la farigola, etc. / bocha
C
cabals, m.: béns, riquesa, benestar. / caudales
calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá
canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants
d'aigua quan glaça molt.
canella, f.: aixeta.
cantal, m.: pedra o roc.
canut, m.: canó de posar agulles.
caramanyola, f. carabassa vinera.
carassa, f.: careta de disfressar-se.
cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija
carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.
cartró, m.: petita canastra de vímets.
catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet
cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.
còdol, m.: pedra cantelluda.
cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de
les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.
convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.
cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.
cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.
curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.
D
desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou
desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.
devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.
dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.
dur, m.: espès, atapeït. / du, com lo ges, alchez a la bássia
E
eix!: interjecció per a significar fàstic.
eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.
emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo
engordir, v.: engreixar.
engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá
enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.
enze, m.: animal tomany.
ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet
escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.
escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.
espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig
espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit
eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés
F
facilon, adj.: fanfarró, presumit.
faldetes, f.: faldilles.
falòria, f.: mentida, engany.
falló, adj.: enutjat.
fenàs, m.: fanal, classe d'herba. / Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?
feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa
folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /
2. Quarteta que es canta mentre es balla.
forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.
G
gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.
gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla Amela, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y família
garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.
garrut, adj.: garrell.
gavarnera, f.: roser bord. / picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera

gel, m.: aigua glaçada.
gema, f: rovell de l'ou. / yema
gom, adj.: ple. / de gom a gom
gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa
granera, f.: escombra. / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen
grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veéu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per Mossen Alcover, mallorquí
GRUPA f. Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.
J
joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores.
jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura.
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.
jupa, f.: gec.
justador, m.: l'armilla.
LL
llanda, f.: llauna.
llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /

llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo
llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera
lleus, m.: pulmons.
llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).
M
/ malea / brosquill
malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)
malfarjat, adj.: mal endreçat.
manducar, v.: menjar.
mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña
manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà.
/ títul de un llibre editat per la Ascuma de un pastoret drogadicte y alusinat que encara seguix al gran Khan : ca : gos : Arturico Quintana Font; crec que se diu Julio Micolau Burgués y es de La Fresneda.
manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa
massetja, f.: fona. / massecha, honda como la de David contra Goliat
milorxa, f.: grua.
moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot
moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.
morca, f.: solatge de l'oli. / solada
P
peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.
picaport, m.: anella de picar a la porta.
/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol
pigota, f.: verola. / viruela
pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.
pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.
priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló
Q
quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita
quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu en lo significat de manía.
R
rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels
ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."
recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.
renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia
recta.
reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.
ribàs, m.: marge.
romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ... (y lo sigarro)
S
saduritja, f.: sajulida. / saduricha, ajedrea en castellá
saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera (que bon sel tingue)
Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.
sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s' ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.
sus!: crit per a esquivar els gossos.
sutja, f.: l' engrut de la llana. / suncha
T
taleca, f.: saca, sac, sarró.
tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb
la destral.
teca, f.: porquería. / brutíssia
toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.
tort, m.: borni.
totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho.
V
verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís)
verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.
(Dels Missatges de verga de la cancellaria.
vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)
vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.
X, en chapurriau (occitan) CH:
xarc, m.: bassal. / charco
xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.
xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes
xorlo, adj.: mal vestit.
viernes, 11 de agosto de 2017
falange, falangistes, JONS, defensa del chapurriau

















